Gonzalo Boye ha demanat avui la nul·litat de l’acusació contra ell d’emblanquiment de diners del narcotràfic i falsedat documental per vulneració de drets fonamentals en el macrojudici que es fa a l’Audiència espanyola per l’anomenada operació Mito, sobre una presumpta trama dirigida per José Ramón Prado Bugallo, àlies Sito Miñanco. La defensa de l’advocat ha modificat les seves conclusions per demanar la nul·litat de les actuacions en la peça separada amb què la jutgessa d’instrucció María Tardón va investigar el suposat emblanquiment de què és acusat (de diners de la droga). La petició de la defensa és, per una banda, perquè, tal com va reconèixer la policia espanyola durant el judici, quan el despatx de Boye fou escorcollat, l’octubre del 2019, es van endur un llapis de memòria amb documentació de la seva estratègia de defensa en previsió que pogués ser encausat. I, per una altra, perquè els agents també li van intervenir el telèfon mòbil i tots els correus electrònics durant onze anys amb tots els seus clients.

Fou una inspectora en cap de la UDEF, de la policia espanyola, que va participar en l’escorcoll al despatx i al domicili de Boye, que va reconèixer que havien intervingut el contingut íntegre del seu mòbil, que encara ara és en mans de les autoritats judicials espanyoles. És d’aquest mateix abús, la mateixa mesura desproporcionada, la intervenció del telèfon mòbil, que el fiscal general de l’estat, Ángel García Ortiz, denuncia haver estat víctima en la causa per revelació de secrets en què és investigat. En el cas de Boye, fou la fiscalia qui va avalar aquestes mesures contra ell.

El document que li van intervenir era un document de dues columnes que recollia, en una, les declaracions que havia fet el juliol del 2019 de manera voluntària davant la jutgessa un dels acusats, Manuel Puentes Saavedra, que va canviar la seva dels fets i va incriminar Gonzalo Boye tot assenyalant-lo com el responsable d’haver ordit un sistema per a camuflar el suposat origen il·lícit de 900.000 euros en efectiu que van ser intervinguts a un grup de persones que els volia dur a Colòmbia. Quan va saber que Puentes Saavedra l’havia incriminat, Boye va preparar amb els seus advocats aquest document, amb tots els arguments que desmuntaven les afirmacions de l’acusat, en una segona columna, amb referències a jurisprudència incloses.

I precisament aquest és un dels arguments amb què la defensa de Boye denuncia que hi va haver una investigació prospectiva contra ell, cosa que ha volgut negar rotundament la fiscal Cristina López Amat. Tant ell com el fiscal Ángel Bodoque han mirat de justificar que els escorcolls a casa i al despatx de Boye i la seva incriminació tenien un fonament, i han arribat a afirmar que ja tenien informació l’octubre del 2017 (dos anys abans) sobre “el disseny de tota una operació jurídica fraudulenta per a recuperar els diners intervinguts a través d’una petició enganyosa al SEPBLAC”, en una clara referència a l’acusació que fan contra l’advocat de Puigdemont. Tanmateix, l’informe del 2017 de la UDEF a què feia referència el fiscal no feia encara cap esment directe sobre Boye, i no és fins després del canvi de declaració de Puentes Saavedra, la tardor del 2019, que la jutgessa l’encausa.

El judici arriba al tram final, amb l’informe dels fiscals i, posteriorment, el de les defenses del mig centenar d’acusats. La fiscalia va elevar ahir a definitives les seves conclusions, de manera que manté l’acusació contra Boye, malgrat la inconsistència d’alguns dels principals testimonis de càrrec contra ell, i la petició de pena és encara de nou anys i nou mesos de presó i la inhabilitació com a advocat.

Un jutjat de l’Hospitalet de Llobregat ha reobert la investigació sobre el suïcidi d’una menor de catorze anys el 2020 per esbrinar si sofria assetjament escolar i si va haver-hi inacció per part del centre. Laura Espinosa, alumna del col·legi Sagrada Família de Cornellà de Llobregat, es va llevar la vida el 26 de gener de 2020, i ara el tribunal, a petició de la família, ha reobert la investigació després de l’aparició de noves proves i testimonis sobre aquest presumpte cas d’assetjament escolar.

En una interlocutòria, a la qual ha tingut accés Efe, el titular del jutjat d’instrucció 1 de l’Hospitalet de Llobregat deixa sense efecte l’arxivament provisional d’aquest cas, ara que han variat les circumstàncies perquè s’han aportat dades que “poden facilitar l’esbrinament dels fets, així com els seus responsables”.

Per això, el magistrat ordena diligències prèvies d’investigació que poden ser “essencials” per a l’esclariment dels fets, la determinació del culpable i de l’òrgan competent. En concret, ha citat a declarar el 24 de març dues companyes de la Laura com a testimonis, ha acordat l’anàlisi de documentació escolar i l’elaboració d’un informe pericial psicològic de la menor i ha requerit al col·legi que li digui si va activar el protocol contra l’assetjament escolar.

L’advocada de la família de la menor, Noelia Rebón, ha celebrat la reobertura d’aquest cas, ja que en el seu moment es va investigar com un suïcidi i la causa es va arxivar de seguida. Segons la lletrada, les noves proves aportades podrien confirmar l’existència d’un assetjament reiterat i la possible inacció del centre educatiu. Rebón també prepara una demanda de responsabilitat civil contra el centre en què estudiava la menor.

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha anunciat un tercer pla d’ajuts a empreses afectades per la gota freda, denominat Pla ARA Empreses i dotat amb 120,8 milions d’euros, que va dirigit a l’hoteleria, el comerç, els serveis, les pimes industrials i la recuperació d’instal·lacions energètiques.

El pla s’ha presentat avui en un acte en què també han participat el vice-president segon i conseller per a la Recuperació, Francisco José Gan Pampols, i la consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, Marián Cano. A l’acte han assistit també representants empresarials. Aquest nou pla d’ajuts, impulsat per Ivace+I, inclou 75 milions d’euros per a donar suport a l’activitat de comerços i hoteleria, amb una ajuda màxima de 50.000 euros per empresa, per a l’adquisició o reparació de maquinària, o compra d’actius immaterials, entre més.

En segon lloc, es destinen 45 milions d’euros per a ajuts a pimes industrials, amb 100.000 euros per a cada beneficiària, que es destinaran a inversió en maquinària industrial, instal·lacions i elements productius, entre més. En tercer lloc, es destinaran 800.000 euros per a ajuntaments dirigits a recuperar i millorar instal·lacions elèctriques, xarxa de clavegueram i altres infrastructures “tan necessàries per a reactivar l’activeu en empreses i polígons que es van veure afectats”, ha assenyalat Mazón.

Mazón ha detallat que els dos primers programes d’ajuts per a indústria, comerç i hoteleria començaran al març, el seu termini de sol·licitud, i la bestreta dels ajuts serà fins el 30 de juny, i el termini per a la justificació de les ajudes acabarà el 30 de setembre.

Mazón ha destacat que aquest era el tercer pla d’ajuts al teixit econòmic del Consell i que en total s’havien mobilitzat prop de 230 milions d’euros. Ha exposat que en el primer pla es van destinar més de 8,5 milions per a primeres actuacions com l’accés i neteja d’àrees industrials, els serveis d’autobusos per a facilitar l’arribada de treballadors a les empreses o la contractació d’agents de proximitat per a informar de les necessitats i línies d’ajuda. En un segon paquet, ha recordat que es van destinar 100 milions d’ajuts directes per a empreses industrials, comerços i autònoms amb assalariats, dels quals s’han executat 76.933.000 euros que “han permès mantenir 79.333 ocupacions”.

El coordinador general d’Esquerra Unida a les Illes, Juanjo Martínez, ha cessat en el càrrec de manera temporal, després de l’aparició d’unes informacions anònimes en un compte d’Instagram en què acusen un polític d’esquerres d’abús sexual. Podem havia decidit d’apartar-lo abans del consell d’administració de l’EMT, per les denúncies en contra seu.

Martínez, també candidat de Sumar a les eleccions espanyoles, diu que la decisió cerca “la protecció i el respecte” tant a EU com a la seva família. De tota manera, ha admès que plegava a petició del partit. 

Martínez ha desmentit les acusacions dient que eren “absolutament falses” i ha negat que li hagués arribat cap denúncia a EU de manera interna que el vinculés “amb actituds contràries a la igualtat de les persones”. Ha desmentit que hi hagués, per tant, expedients interns per aquests casos. 

Demanda contra Muñoz

També ha assenyalat la coordinadora de Podem a les Illes, Lucía Muñoz, per la decisió d’apartar-lo del càrrec a l’EMT. Considera que ha estat ella qui l’ha posat “al punt de mira” en una “evident campanya de desprestigi” motivada, diu, pels acords que Podem i EU mantenen i que “comporten que el pròxim juliol la diputada actual de Podem hagi de dimitir per ser substituïda per un membre d’EU”. 

Per això ha dit que interposaria una demanda de conciliació contra Muñoz, prèvia a la querella per injúries i calúmnies. 

a càrrec de Carme Porcel - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

Les associacions de veïns de l’Eixample hi han detectat 232 finques de propietat única “especulatives”. Segons un estudi elaborat per les associacions de veïns que analitza el període del 2016 al 2024, 131 d’aquestes finques es troben a la Dreta de l’Eixample, 48 a l’Esquerra de l’Eixample, 24 a Sagrada Família, 18 a Sant Antoni i 11 a Fort Pienc. Amb aquests processos especulatius, els veïns han compatibilitzat en aquest període de temps que hi ha hagut 4.000 desnonaments invisibles, que calculen que han afectat 10.000 residents.

També denuncien que cinc residències de gent gran i un centre de dia han estat “expulsats” del districte en els anys analitzats. Per considerar que una finca és “especulativa”, ha explicat Jaume Artigues, president de l’associació de veïns de la Dreta de l’Eixample, han tingut en compte que s’hi hagués produït alguna activitat que es pogués considerar com a tal, com per exemple la compra de propietat vertical o propietat única destinada a la comercialització dels habitatges, promocions d’obra nova o de gran rehabilitació, processos de cancel·lació de contractes i expulsió de residents o preus d’oferta de compra o de lloguer que superen l’índex mitjà de preus, entre més.

En el districte, els veïns també han constatat una desviació del preu mitjà de l’oferta d’habitatge en propietat del 32,94% respecte de la mitjana de la ciutat. “Les ofertes que en surten estan sobredimensionades respecte al preu mitjà de compra a Barcelona”, ha denunciat Artigues. L’estudi també ha detectat, mitjançant l’anàlisi de portals immobiliaris, que el 70% de l’oferta de lloguer a l’Eixample és temporal i que el 21% dels llits són turístics.

Quant als desnonaments entre el 2016 i 2024, n’han comptabilitzat 97 de judicials i 4.000 “d’invisibles” amb uns 10.000 residents afectats. Ara bé, aquesta xifra respon a un càlcul de les associacions de veïns respecte de la mitjana d’habitatges en un edifici i el nombre de persones que viuen de mitjana en cada habitatge.

En la presentació dels resultats, que formen part d’un estudi que encara es troba en marxa, el president de l’associació de veïns de la Dreta de l’Eixample ha denunciat que les lleis actuals eren massa febles contra l’especulació i ha reivindicat que calia una intervenció del mercat més decidida que fins ara.

El director general d’IB3, Albert Salas, ha presentat aquest dimarts la renúncia al càrrec. En una carta interna als treballadors de l’ens públic, Salas ha assegurat que la gestió i la negociació de la integració i el diàleg sindical l’han deixat “fos i sense bateria”. Es referia als processos d’integració del personal extern i l’estabilització de la plantilla. El gener de 2023 el govern va arribar a un acord amb el comitè d’empresa perquè 315 treballadors dels serveis informatius i equips tècnics es convertissin en treballadors públics indefinits, sense necessitat de presentar-se a cap oposició. 

Salas era director de comunicació del Reial Mallorca, on possiblement torni a fer feina ja que es trobava en excedència. Abans ja havia treballat dotze anys a l’ens. IB3 ha emès un comunicat en què considera que ha liderat la radiotelevisió pública “amb compromís, dedicació i una clara aposta per a la modernització i consolidació de projectes”. 

Proposta del PP amb vistiplau de Més

Salas va assumir el càrrec el 15 de novembre de 2023. Va ser a proposta del PP i amb els vots a favor de Més per Mallorca i Més per Menorca. El periodista es va comprometre que el català seguís com a llengua preferent a IB3, exigència de Més per Mallorca i Més per Menorca per donar-li suport. Salas no pretenia fer una línia rupturista amb la direcció d’Andreu Manresa, a qui va succeir.

“L’enorme creixement en televisió, ràdio i digital mostra el camí i el futur: la revolució sense dogmes, rigidesa ni ideologies, ja està en marxa”, ha conclòs al comunicat. 

Ara s’haurà de veure quines alternatives es presenten per donar-li relleu. La figura de Salas comptava amb cert consens i era ben vista per l’esquerra, més tenint en compte l’etapa que va viure l’ens durant la presidència de José Ramón Bauzá. 

Dues persones grans, un home i una dona de setanta-sis i vuitanta-tres anys, respectivament, han mort per inhalació de fum en l’incendi d’un habitatge a la plaça de l’Horticultor Corset de València, al barri d’Extramurs.

Fonts municipals han informat que l’avís va arribar a les 23.30 d’ahir. El Centre d’Informació i Coordinació d’Urgències (CICU) ha informat que, a més dels morts, a conseqüència de l’incendi un home va ser atès per inhalació de fum.

Fins al lloc dels fets es van mobilitzar bombers dels parcs de Campanar i Oest. Les mateixes fonts han informat que es va activar el protocol Saus amb una psicòloga per a donar la informació de la notícia als familiars de les víctimes.

Susana Camarero ha tornat a evitar de respondre les preguntes clau sobre la gestió de l’emergència del 29 d’octubre. Com en ocasions anteriors, ha utilitzat les preguntes dels periodistes en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell per a exculpar Carlos Mazón i responsabilitzar de tot l’Agència Estatal de Meteorologia i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. “Dues agències de Pedro Sánchez“, ha dit.

Preguntada pel requeriment que ahir la titular del jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de Catarroja sobre si en el Cecopi hi havia cap altra autoritat a banda de les convocades, Camarero ha dit que respondran dins el termini de tres dies i que després faran pública la resposta.

Susana Camarero ha fet una anàlisi frase per frase de l’enregistrament sencer de la conversa entre la tècnica d’AEMET i la d’emergències, produïda a les dotze del migdia. Ha afirmat que AEMET va fallar perquè va preveure que no hi hauria afectació a la ciutat de València quan en realitat va haver-hi disset morts, i també ha recordat que la previsió parlava de 150 a 180 metres quan en realitat en van caure entre 800 i 900. “Crec que cada volta que les agències estatals encara ens queden més dubtes”, ha dit sense respondre si el Consell sabia que a partir de les tres la cosa empitjoraria. Tampoc no ha respost el motiu pel qual Carlos Mazón va anar al dinar amb la comunicadora Maribel Vilaplana sabent que hi havia aquesta previsió.

S’ha de recordar que el Consell va filtrar una pat retallada d’aquesta trucada per mirar de sostenir les afirmacions de Carlos Mazón i que posteriorent, AEMET la va difondre sencera. Ara l’agència estudia si es querella per la filtració interessada.

Un periodista ha recordat a la vice-presidenta que el subdirector d’emergències va dir a l’informatiu del migdia d’À Punt el dia 29 d’octubre que estaven vigilant els barrancs i va citar el de Poio, per a recordar-li que pocs minuts després es va ordenar retirar aquesta vigilància presencial. La vice-presidenta Camarero s’ha limitat a llegir quines són les responsabilitats de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer sense respondre per què emergències de la Generalitat va ordenar els bombers de retirar la vigilància a desgrat de la repregunta que li han fet.

Intent de limitar la feina dels periodistes

D’ença de la setmana passada, l’equip de premsa de la vice-presidenta Camarero limita a dues el nombre de preguntes que pot fer cada mitjà de comunicació. Una decisió protestada pels professionals i per la Unió de Periodistes.

Compte enrere per a presentar la moció de censura contra la batllessa de Ripoll, Sílvia Orriols, d’Aliança Catalana. Els partits de l’oposició fa setmanes que es reuneixen per a teixir una alternativa sòlida i hi tornaran aquest vespre. La reunió d’avui, que probablement serà la darrera, servirà per a tancar els detalls de la moció i definir com es constituirà el nou govern municipal. Els partits tenen previst d’anunciar tots els detalls sobre la moció a final de setmana.

La data límit per a presentar la moció és dilluns, 24 de febrer. Una volta registrada, el ple per a votar-la es convocarà deu dies hàbils després. Fonts dels partits municipals diuen a VilaWeb que ara mateix no hi ha cap acord tancat, malgrat les especulacions que han sorgit aquests darrers dies. Junts per Catalunya i ERC, amb tres regidors cadascun, són les formacions que han centrat les reunions. També hi participa el PSC (2 regidors), la CUP (2) i la candidatura independent Som-hi Ripoll (1).

L’oposició acaba de definir el govern municipal

Fonts dels partits asseguren que la moció de censura reeixirà i que apartaran l’extrema dreta de la batllia, que governa amb sis regidors. L’oposició suma onze regidors i tan sols els en cal nou per a aprovar-la. Tot amb tot, expliquen que encara hi ha totes les possibilitats obertes.

D’entrada, s’ha d’acabar de precisar qui serà el nou batlle i si hi haurà més partits, a part de Junts i ERC, que formin part del govern. Això implica determinar quin paper adoptaran el PSC, la CUP i Som-hi, acabar de repartir les regidories i saber el suport polític que tindran durant els dos anys mandat que resten. La Cadena Ser va explicar ahir que el PSC entraria en el govern municipal. Ara, fonts municipals del PSC asseguren a VilaWeb que això encara no és confirmat.

Els partits de l’oposició han tingut voluntat d’entesa d’un bon començament i van engegar la maquinària de la negociació tan bon punt Orriols va perdre la moció de confiança, el 23 de gener. L’oposició justifica la moció de censura dient que Ripoll es troba blocada, que la ciutat ha perdut protagonisme, que Orriols ha fet servir la batllia com un instrument per a enfortir el projecte nacional d’Aliança Catalana i que la situació política i social del municipi s’ha degradat i hi cal un canvi.

En les negociacions, hi sobrevola una altra pregunta: Orriols en sortirà reforçada, sigui quina sigui la situació? És una qüestió que causa incertesa i un cert malestar. En el ple del 23 de gener, la batllessa va adoptar un to punyent i victimista, dient que els partits no defensen Ripoll, sinó que tenen com a objectiu atacar Aliança Catalana. I considerà que el govern que en sortirà no serà pas legítim. Això mateix ho va dir ahir en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio, on també qualificà de cop d’estat el pacte entre l’oposició per a fer un govern alternatiu.

L’oposició defensa que la situació és diferent del 2023

Els partits ja van negociar sense èxit el 2023 barrar el pas a Orriols. Aleshores, tot feia pensar que l’acord entre l’oposició reeixiria, però no va ser així. ERC, el PSC i la CUP van presentar un acord sense Junts, que pocs dies després va anunciar que volia formar govern sense la CUP. I no van arribar a cap mena d’acord.

Al ple d’investidura del 2023, s’hi van presentar tres candidates: Sílvia Orriols, que va rebre el vot dels 6 regidors del partit; Chantal Pérez, d’ERC, amb 7 vots, i Manoli Vega, de Junts, que en va aconseguir 3. Com que cap candidat no va obtenir majoria absoluta, l’elegida fou Orriols, cap de la llista més votada a les eleccions.

L’oposició ara defensa que la situació ha canviat perquè la decisió de formar un nou govern sorgeix d’haver constatat una gestió política. Els partits consideren que aquesta vegada, a diferència del 2023, la negociació ha estat més discreta i no hi ha hagut tanta pressió mediàtica ni política.

La llar d’infants El Cau, al barri d’Hostafrancs de Barcelona, avui no ha obert les portes. Les famílies han rebut un correu electrònic aquest mateix matí informant-les que havien de tancar de manera imprevista, segons que han explicat fonts del Consorci d’Educació de Barcelona.

Segons que ha avançat Betevé, la direcció del centre, que és privat, ha comunicat el tancament sense previ avís, però algunes famílies sospiten que és per l’impagament del lloguer del local els darrers dos anys.

El Consorci d’Educació ha aclarit que no té competències en aquest cas perquè es tracta d’un centre privat. Tanmateix, ha dit que facilitarà a la titularitat d’El Cau la informació sobre altres escoles bressol de la zona i les places vacants disponibles, perquè les famílies afectades tinguin alternatives.

L’ex-vice-batlle de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) Cristian Alcázar i l’ex-regidor i ex-primer secretari del PSC al municipi Cristóbal Plaza han acceptat una condemna de nou mesos de presó per apropiació indeguda, per haver simulat l’acomiadament de Plaza.

Avui s’havia de fer el primer judici per les presumptes irregularitats al Consell Esportiu d’Hospitalet, però finalment els dos acusats han arribat a un acord amb la fiscalia –que inicialment demanava quatre anys i mig de presó– i amb l’acusació popular, exercida pels Comuns. Amb l’acord, han acceptat la condemna de nou mesos de presó pels delictes d’apropiació indeguda i contra la seguretat social.

La fiscalia i els Comuns han aplicat l’atenuant de reparació del dany, atès que els dos acusats han retornat els 47.147 euros cobrats de manera fraudulenta i 6.486,96 euros més, corresponents a la prestació de desocupació percebuda indegudament per Plaza. L’acord també preveu que la pena de presó sigui suspesa durant dos anys, sempre que no reincideixin en aquest període.

Famílies pel Valencià ha fet una crida a les famílies perquè participen de les diferents concentracions convocades aquest dissabte per la Plataforma en Defensa d l’Ensenyament Públic a favor de la llengua en la consulta, amb el lema “Tria Valencià”. Seran a la plaça Major de Castelló a les 11.30, a la plaça de la Mare de Déu de València a les 18.00, i a la plaça Sèneca d’Alacant a les 19.30.

L’associació considera que és important demostrar també en els carrers el suport al català que es veu dia rere dia als centres educatius amb les nombroses xerrades organitzades arreu de les comarques valencianes, amb les paradetes informatives, a les xarxes socials o amb les concentracions del professorat de cada dijous.

“S’ha de seguir reclamant en els carrers el dret que tenen els i les xiquetes valencianes, independentment de quina siga la seua llengua materna, de poder conèixer i aprendre el valencià a l’escola”, han dit. Un dret que consideren que el desenvolupament de la llei Rovira posa en perill.

“És una il·legalitat com una casa”: els sindicats, en lluita contra la consulta sobre la llengua

La por de la conselleria

La Conselleria d’Educació va enviar ahir un formulari a les direccions dels centres educatius, tant públics com concertats, amb una sèrie de preguntes relatives a les accions que s’han de fer abans de la consulta: publicitat de l’ordre, lliurament dels censos a les famílies, verificació de les dades dels representants de l’alumnat, etc.

“El rebuig a la consulta és tan gran entre la comunitat educativa que la conselleria no es refia que les direccions dels centres educatius estiguen aplicant l’ordre i duent a terme les accions previstes abans de la consulta. Per això han enviat el formulari als centres, un fet insòlit, ja que no és gens habitual que la conselleria envie formularis per comprovar que els centres educatius estan aplicant les lleis. La conselleria té molta por a la comunitat educativa”, ha dit l’STEPV en un comunicat.

Tot allò que han de saber les famílies sobre la consulta per la llengua a les aules

Segons que informen, les direccions dels centres estan molt molestes amb aquest formular de control i amb la sobrecàrrega burocràtica que implica fer la consulta. Han de lliurar la documentació a cada una de les famílies individualment, elaborar censos, revisar les reclamacions, preparar espais perquè les famílies puguen votar, etc. “I ara, contestar enquestes absurdes i indignants per part de la Conselleria d’Educació”, lamenten. Després d’estudiar en profunditat la normativa, el sindicat ha avançat que presentarà un recurs contra l’ordre de la consulta en els pròxims dies.

Mocions als ajuntaments

Per part seua, el PSPV ha presentat mocions en tots els ajuntaments per a defensar el català i exigir al Consell la retirada immediata de la consulta sobre la llengua base. Per al secretari d’Educació socialista, Miguel Soler, “posa en perill la cohesió educativa i lingüística de la Comunitat Valenciana” i introdueix “un criteri partidista i emocional en l’elecció de la llengua, menyspreant els criteris pedagògics i el paper dels consells escolars”.

En la moció també es reclama el restabliment del paper dels consells escolars com a òrgans competents per a definir els projectes lingüístics dels centres, es denuncia “la falta de garanties democràtiques en el procés de consulta” i s’exigeix a la Generalitat que prioritze “els problemes reals del sistema educatiu”, destinant recursos a l’increment i estabilitat del professorat, a la millora d’infrastructures i a la reducció de ràtios.

Núria Cerveró: “Els xiquets no entenen per què no poden estudiar en valencià”

Jordi Domingo ha estat proclamat oficialment president del Consell de la República, ara que la sindicatura electoral ha refusat les al·legacions que van presentar Montserrat Duran i Toni Comín, que van quedar segona i tercer a les eleccions a la presidència. En un comunicat als afiliats, al qual ha tingut accés VilaWeb, la junta gestora fa pública la proclamació de Domingo i s’hi posa a disposició per a fer el traspàs de la gestió del Consell i l’acompanyament en la transició. Fins que el traspàs de poder s’hagi fet efectiu, la junta gestora continuarà en funcions.

Jordi Domingo: “No podem quedar-nos de braços plegats dos anys més esperant a veure què passa”

A més, la junta gestora reitera que les setmanes vinents presentarà un informe de gestió, que inclourà el pla d’amortització del deute existent a data novembre del 2024, una auditoria tecnològica –que inclourà el sistema de votacions i el procés electoral –i finalment l’auditoria comptable de l’exercici 2024.

Abans de proclamar la victòria de Domingo, la sindicatura electoral del Consell ha hagut de resoldre les al·legacions dels altres candidats. Duran va denunciar que el procés electoral no s’havia regulat adequadament i demanava que la sindicatura explicités la seva actuació segons el codi electoral; i Comín hi afegia que el procés electoral no havia estat imparcial per manca de neutralitat dels responsables i que hi havia hagut problemes tecnològics amb la votació. A més, exposava el dubte de si es podrien haver emès alguns vots sense que els electors en fossin conscients i criticava que no hi hagués interventors designats per les candidatures en l’obertura de l’urna digital, tal com van acordar els candidats abans de les eleccions. Sobre aquest darrer punt, la sindicatura diu que van demanar formalment a les candidatures si ratificaven l’acord, però que només van rebre una resposta afirmativa de Duran.

L’escó de Comín, en el canvi de rasant

A banda, la sindicatura va refusar les reclamacions amb l’argument que l’auditoria tecnològica del procés electoral ja s’havia presentat –amb un resultat favorable a la netedat de la votació– i que el sistema emprat es basava en tecnologies verificables i segures. A més, diuen que el procés electoral ha seguit les garanties establertes i el codi del Consell i que no s’ha acreditat cap frau ni manipulació.

Així doncs, i una volta Jordi Domingo ha acceptat el càrrec, la sindicatura electoral el proclama definitivament president del Consell de la República.

El col·lectiu Foc Nou, que aplega una part dels crítics amb la direcció d’Oriol Junqueras, ha registrat un reguitzell d’esmenes a les ponències que ERC debat per a la segona part del congrés. Foc Nou ha presentat el seu pla per la independència com una esmena a la totalitat a la ponència estratègica, que fixava l’horitzó del 2031 com el moment per a assolir una majoria social suficient per a afrontar un referèndum, sense posar-hi data. El sector que encapçalen Helena Solà, Alfred Bosch i Gabriel Fernàndez proposa un full de ruta per a aconseguir la independència en cinc anys a partir d’una acció política en cinc fronts: el flanc polític, el cívic, el cultural i nacional, l’internacional i l’espanyol. Foc Nou ha elaborat les seves esmenes en tres comissions que han aprovat els documents de manera assembleària. Quant als estatuts del partit, han concretat algunes de les esmenes que ja havien anunciat, com ara, la incompatibilitat que les persones que ocupen la presidència i la secretaria general d’ERC puguin exercir càrrecs públics ni durant el mandat ni durant els tres anys següents a ocupar-lo. Aquest darrer incís els diferencia d’una altra esmena en la mateixa línia que també ha registrat Nova Esquerra Nacional. Foc Nou també proposa una limitació de dos càrrecs i acotar realment a dotze anys el termini màxim per a ocupar-los.

Entre les vint-i-una esmenes que han fet a la reforma dels estatuts, proposen igualment crear corrents interns, que cada militant pugui avalar més d’una candidatura a la direcció, invertir l’ordre dels congressos perquè primer es debati l’estratègia i després s’escullin els càrrecs orgànics, l’activació de la delegació de vot dels militants i l’actualització del codi ètic.

Foc Nou també defensarà internament sis esmenes a la ponència política. Reivindica la nació com una condició indispensable perquè el partit tingui una mirada progressista i denuncia el dèficit fiscal dels Països Catalans. A més, assenyala la necessitat que es faci autocrítica dels errors comesos a partir del 3 d’octubre de 2017, que es reconegui el caràcter imprescindible de la mobilització social, i que es refacin les aliances amb els partits independentistes, sobiranistes i republicans per preparar un nou embat, des d’una posició de lideratge en la unitat estratègica. Per intentar revertir la davallada electoral d’ERC, apel·len a la recuperació de la “identitat” i “l’autenticitat” del partit després dels pactes amb els socialistes. Quant al sistema de finançament, reclamen de superar el model de finançament singular amb una hisenda pròpia i plena autonomia financera per a Catalunya. Les esmenes han de rebre a partir d’ara el suport de les assemblees territorials i sectorials per arribar a la fase de negociació amb els redactors de les ponències. Si no tanquessin cap acord amb la direcció, arribarien vives al plenari del 15 i 16 de març, quan s’aprovaran els documents definitius.

Aquest matí s’han posat a la venda les entrades per a assistir als espectacles del final d’El búnquer confidencial, tal com han explicat avui en directe a El matí de Catalunya Ràdio els tres presentadors del programa, Peyu, Jair Domínguez i Neus Rossell.

Durant una setmana al juliol i una altra al setembre –i un total de vint-i-una funcions–, es podrà veure l’espectacle Les biografies que no sentiràs enlloc més al Teatre Tívoli de Barcelona, un recull d’onze biografies que només es poden narrar en la clandestinitat i intimitat d’un teatre. Entre aquestes biografies, hi ha la de Maradona, Froilán, Franco, Joan Carles I, Hitler, Ossama bin Laden, Vladímir Putin, Lluís Companys, Montserrat Caballé, Lady Di i Fèlix Millet.

L’espectacle serà el comiat definitiu del programa de Catalunya Ràdio, després de cinc temporades. Quan van començar la temporada, ja van anunciar que aquesta seria la darrera. De fet, en el vídeo que van penjar la setmana passada ho deixaven clar: “És un comiat. No és com aquells que diuen ‘Rigoberta Bandini es retira’, i al cap d’un mes ja tornava a tocar. No, això és de veritat.”

EL COMIAT. Aquest dimarts a les 10:00 al matí de @CatalunyaRadio pic.twitter.com/4xvbx5KzKY

— Peyu (@enpeyu) February 16, 2025

Les entrades poden comprar-se a la web del Corral o bé al del mateix Teatre Tívoli.

El president de l’Argentina, Javier Milei, ha intentat de desmarcar-se de l’escàndol de la criptomoneda fraudulenta $LIBRA. Aquest cap de setmana, va fer una crida pública a invertir-hi, però la moneda va resultar que, en realitat, era una meme coin (una broma d’internet) i no tenia cap suport econòmic real. “Jo no la vaig promocionar, només la vaig difondre”, ha dit Milei en una entrevista a la cadena de televisió argentina TodoNoticias, i ha remarcat que els qui hi van participar ho van fer “voluntàriament”. “Si vas al casino i perds diners, quin és el problema?”, ha preguntat. Ha afegit que, “per voler ajudar un argentí”, s’ha “endut una plantofada”. “És un problema entre privats, perquè l’estat no hi té cap paper, que això quedi clar”, ha dit.

 

Milei va animar els seus seguidors a X i Instagram a invertir en $LIBRA, compartint l’enllaç d’un projecte que, suposadament, havia de finançar pimes a l’Argentina. “El missatge estava plantejat en aquest sentit: difondre que aquest projecte era per ajudar argentins que volen fer projectes i no tenen accés a finançament”, ha justificat. Més tard, Milei va acabar esborrant el missatge, i ara diu que ho va fer “per la quantitat de comentaris negatius”. “En aquell context, com que es generava soroll, davant el dubte, vaig decidir apartar-me”, ha explicat.

Més de cent denúncies contra Milei per presumpta estafa amb la criptomoneda fraudulenta

El president de l’Argentina ha negat que hi hagi 44.000 afectats que hagin perdut els diners en la criptomoneda. “La majoria eren bots. A tot estirar, són 5.000 persones”, ha afirmat. També ha dit que la probabilitat que hi hagués argentins entre els damnificats era “molt remota”. “No crec que hi hagi més de cinc argentins afectats. La majoria són nord-americans i xinesos”, ha dit, i ha afegit que “són persones molt especialitzades en aquest àmbit” i que “era difícil participar en aquest esdeveniment sense estar-hi molt ficat”.

El principal grup opositor argentí, Unió per la Pàtria, ha anunciat que presentaria una sol·licitud d’obertura d’un judici polític contra Milei, a qui atribueixen l’estafa. Han denunciat que és un “escàndol sense precedents”. Fins ara, el govern argentí havia evitat de pronunciar-se, tret de la ministra de Seguretat, Patricia Bullrich, que ha defensat Milei i ha assegurat que calia una maniobra per a “intentar fer-lo caure”.

Les delegacions de primer nivell dels Estats Units i Rússia, desplaçades a Riad, la capital de l’Aràbia Saudita, han començat la reunió amb l’objectiu formal d’abordar les relacions bilaterals. Ara bé, a ningú no se li escapa que el tema més important que hi ha sobre la taula és la guerra d’Ucraïna, que va començar ara farà tres anys.

Ha arribat l’hora d’un exèrcit europeu?

La delegació nord-americana és encapçalada pel secretari d’Estat, Marco Rubio, i inclou l’assessor de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, Mike Waltz, i l’enviat especial de Donald Trump per a l’Orient Mitjà, Steve Witkoff. Per part russa, la delegació l’encapçala el ministre d’Afers Estrangers, Serguei Lavrov, acompanyat de Iuri Uxakov, assessor de Putin, i Kiril Dimitriev, cap del fons sobirà de Rússia.

Dmitri Peskov, portaveu del Kremlin, va dir ahir que la reunió tenia com a objectiu “restablir completament el complex de relacions entre Rússia i els Estats Units”, i també “preparar possibles negociacions sobre un acord per a Ucraïna i organitzar una trobada entre Putin i Trump”. També va indicar que es podria parlar de la situació a l’Orient Mitjà.

Apartada per Washington i Moscou, Europa malda per influir en les negociacions de pau a Ucraïna

Per la seva banda, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha rebutjat qualsevol acord sobre Ucraïna sense la participació del seu govern. “Ucraïna no ho acceptarà. No en sabia res i considera que qualsevol negociació sobre Ucraïna sense Ucraïna no tindrà resultats”, ha declarat avui des dels Emirats Àrabs Units. “No podem reconèixer cap acord sobre nosaltres sense nosaltres, i no els reconeixerem”, ha afegit.

Fernando Sainz Merino, el comissari de la policia espanyola que va dirigir l’operació d’infiltració policíaca a ETA retratada al film La infiltrada, va ser denunciat per tortures a tres militants independentistes catalans el 1980, segons que ha revelat el diari Gara. Al film, reconegut als premis Goya com a millor film (ex aequo amb El 47), no apareix el nom del policia, però ha estat identificat per El Mundo, cosa que ha servit per a recordar-ne les tortures a la comissaria de la Via Laietana de Barcelona.

La comissaria de la Via Laietana, la desmemòria del govern espanyol

Els denunciants, Xavier Barberá, Antoni Massagué i Ferran Jabardo, eren militants de l’Exèrcit Popular Català (EPOCA) i van ser detinguts en relació amb l’atemptat contra l’industrial José María Bultó. Arran de les tortures es van autoinculpar per l’atemptat, una declaració que després no van ratificar davant del jutge a l’Audiència espanyola.

La seva denúncia per les tortures va obrir un procés judicial a un jutjat de Barcelona, que els va permetre d’identificar Sainz Merino, conegut com l’Inhumà, en una roda de reconeixement. El cas va arribar fins al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg, i es va convertir en el primer que va dur Espanya a la justícia europea acusada d’haver vulnerat el Conveni dels drets humans. Tot i que no es va arribar a jutjar les tortures, el tribunal va donar la raó als independentistes pel que fa a la vulneració del dret a un judici just. De fet, quan es va repetir el judici el 1993, l’Audiència espanyola els va absoldre perquè sense aquella autoinculpació aconseguida amb tortures, no es va poder provar que fessin l’atemptat.

Pep Cruanyes: “Marlaska treballa per amagar la repressió política i les tortures”

Després de la seva etapa a Catalunya, Sainz Merino va ser destinat al País Basc, on va dirigir la policia espanyola a Guipúscoa entre el 1992 i el 1999. Segons un informe de l’Institut Basc de Criminologia, durant aquest període es van documentar més de dos-cents casos de tortures per part de la policia espanyola al País Basc, amb una especial concentració a Guipúscoa.

La identificació del comissari ha sortit a la llum després de l’èxit de La infiltrada als Premis Goya. Durant la cerimònia, la productora María Luisa Gutiérrez va voler compartir el premi a millor film amb els policies que, segons ella, “van arriscar la seva vida sobretot per defensar els principis de la democràcia”. Al film, el personatge de Sainz Merino, interpretat per Luis Tosar, apareix com un policia compromès que rebutja mètodes il·legals i prioritza la seguretat dels seus agents.

El comissari, actualment jubilat, havia concedit algunes entrevistes relacionades amb la pel·lícula sota pseudònims i ocultant el seu rostre, fins que el diari El Mundo ha revelat la seva identitat. Recentment, en un pòdcast d’El Correo, ha defensat que el sobrenom de l’Inhumà només feia referència a la seva dedicació laboral sense descans.

El canceller alemany i candidat a la reelecció, el socialdemòcrata Olaf Scholz, i el candidat de la Unió Democristiana (CDU), Friedrich Merz, han descartat que puguin formar un mateix govern, independentment dels resultats de les eleccions que es faran diumenge. “Això és una cosa que tots dos veiem improbable”, ha dit Merz, preguntat per la qüestió a la cadena estatal ARD, durant un debat en què Scholz ha respost: “Quan [Merz] té raó, té raó”. I ha afegit: “Jo ho veig igual. Jo vull continuar essent canceller, ell vol arribar-hi, i els votants decidiran”.

Ho han dit en un debat televisat en què també han participat Robert Habeck, dels Verds, i Alice Weidel, d’Alternativa per Alemanya (AfD). Els candidats han respost en directe les preguntes del públic sobre temes com l’economia, el sistema de pensions, la política exterior i la immigració.

Scholz ha defensat l’augment de les pensions i dels salaris, i ha defensat la necessitat de limitar els preus dels nous lloguers. Així mateix, ha criticat la ingerència del vice-president dels Estats Units, JD Vance, en la campanya alemanya, arran del qüestionament de la llibertat i la qualitat democràtica a Europa que va fer de Munic estant.

Per la seva banda, Merz ha anunciat que eliminarà el subsidi per a qui pugui treballar i no ho faci, tot argumentant que, sense aquesta mesura, el canvi econòmic no serà possible. A més, ha defensat l’obertura tecnològica i la innovació davant d’un excés de regulació per combatre el canvi climàtic. L’ecologista Habeck ha replicat que aquesta obertura tecnològica és una quimera que ataca els objectius climàtics. Ha promès que mantindrà les condicions actuals, sense un augment de les quantitats percebudes, perquè el sistema ja està molt tensionat.

Weidel, de la ultradreta, ha admès que Alemanya necessita “immigració qualificada”, però ha insistit a diferenciar entre immigració per a cobrir llocs de feina i immigració per asil. “Els il·legals ja no són benvinguts al nostre país, els expulsarem”, ha dit.

D’ençà del novembre del 2024, quan Scholz va dissoldre el parlament i va convocar eleccions, el suport als conservadors s’ha mantingut estable. Segons la darrera mitjana de sondejos de Bloomberg, la CDU de Merz obtindria el 30% dels vots, seguida de Weidel amb el 20%. Per darrere, els socialdemòcrates (SPD) es quedarien amb un 15% i els Verds amb un 13%.