Ahir no va ser un bon dia per al president Carlos Mazón. Per a la consellera destituïda, Salomé Pradas, tampoc. A mesura que la magistrada del jutjat de primera instància i instrucció número 3 de Catarroja emet actes amb preguntes concretes, s’estreny el cercle entorn dels màxims responsables de la pre-emergència i de l’emergència de la gota freda del 29 d’octubre. L’ex-consellera de Justícia era la directora del pla especial d’inundacions i li corresponia el comandament únic. I Mazón, el responsable últim de totes les decisions.

Ahir el president, que malda per omplir l’agenda d’actes que li permeten de viure en una realitat paral·lela, es va prestar a les preguntes de la premsa, i quan li van demanar què respondria quan li diguessin si era cert que entre els cinc i les vuit i deu cap autoritat, a banda de les que hi van ser des del principi, no va anar al CECOPI, Mazón va dir que respectava molt la justícia i que, per tant, no podia respondre, per bé que en tenia moltes ganes.

Ahir el diari La Vanguardia ja havia publicat les versions de dos tècnics d’emergències que relataven la indecisió de la consellera Salomé Pradas. Això podria respondre una de les preguntes que fa a Emergències la jutgessa Ruiz Tobarra: “Per què es va tardar tant a enviar l’alerta als mòbils?” A continuació, la jutgessa diu que moltes de les morts s’haurien pogut evitar. Parla de “palmària absència d’avisos” i escriu que, així, els ciutadans no van poder prendre cap mesura per protegir-se. I encara va més enllà i parla de “l’evitabilitat de l’aclaparador nombre de morts”.

Mariló Gradolí: “Moltes de les persones que van matar ací, a Catarroja, eren a casa complint l’alerta roja per pluges”

Nervis al CECOPI

Segons el diari, a les sis de la vesprada els tècnics van aconsellar que la consellera enviàs l’alarma, però ella va voler esperar que arribàs Carlos Mazón que va estar tota la vesprada desaparegut. I, segons que sembla, a Pradas li costava molt que agafàs al telèfon. A desgrat d’això, a les sis de la vesprada Utiel i Xiva, aigües amunt del barranc de Torrent, ja s’havien negat. Ja hi havia víctimes mortals.

Dies després de la gota freda, la consellera destituïda, Salomé Pradas, va dir que no es va enviar l’alarma perquè cap tècnic no ho va considerar necessari. Qui sí que va considerar necessari enviar l’alerta va ser el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, que, segons els testimonis recollits per Televisió Espanyola, va dir: “Envieu ja d’una puta vegada l’alerta.”

Els testimonis citats dibuixen una consellera sobrepassada pels esdeveniments que no va voler prendre cap decisió sense la presència del president Mazón. Aquests dubtes de la consellera i la incompareixença del president van formar un còctel explosiu.

Mentre això passava al CECOPI i la consellera esperava l’arribada de Mazón, es va desconnectar la pantalla de videoconferència amb què la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé, seguia la reunió. Quan es va tornar a connectar, ella diu que ja hi va veure Mazón i que va ser llavors quan es va donar l’ordre d’enviar l’alerta.

La reacció de Mompó, a les sis, coincideix amb les informacions sobre el desembassament d’aigua del pantà de Forata i la situació d’emergència perquè hi havia perill que es desbutzàs.

L’absència de Mazón va retardar l’alarma

En vista d’aquests testimonis, es pot deduir que el president Mazón no va arribar al CECOPI fins a les 19.30. L’alerta es va enviar a les 20.11 perquè hi havia dificultats tècniques, dubtes sobre la redacció i més inconvenients que anaven endarrerint-ne l’enviament. Quan va arribar als mòbils, molta gent ja era morta, i alguns altres feien tant com podien per evitar de ser arrossegats per les aigües i el fang.

La pregunta directa de la jutgessa sobre la presència d’alguna autoritat en el CECOPI apunta a Carlos Mazón i incomoda el Consell. La vice-presidenta i portaveu, Susana Camarero, es va negar dimarts a dir què respondrien a una cosa tan concreta i va esmerçar molts minuts a girar l’argument per a demanar per què l’AEMET havia errat en les prediccions i més preguntes sobre la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

D’ençà del dia de la tragèdia, el president de la Generalitat ha refusat de donar cap explicació, per bé que diu i rediu que sempre ha respost a tot allò que li han demanat. A banda de canviar de versió sobre el dinar, on va ser, amb qui i quin caràcter tenia, Presidència s’ha negat a lliurar el full del servei del cotxe oficial del president per veure quins trajectes va fer aquell dia, o la factura de la companyia telefònica per a saber amb qui va parlar aquella vesprada.

Totes les mentides del president

L’única telefonada de què es té constància és la que féu al batlle de Cullera, i en cap moment no va ser per a parlar de la situació meteorològica ni del daltabaix que ja s’esdevenia en certes comarques. La petició la va fer a les Corts el grup parlamentari socialista. Santiago Lumbreras, que és un dels tres assessors que no han abandonat el president d’ençà d’aquell dia, i també és secretari de Transparència, no va voler donar la llista. L’excusa fou que la companyia telefònica fa una factura bimestral global sense especificar ni les trucades fetes ni les rebudes. Amb tot, ahir va transcendir que els contractes signats diuen que les factures han de donar informació desglossada del registre de les telefonades per a tenir un detall tant del tràfic com de la facturació de cada línia de la Generalitat. Segons el contracte, la companyia ha de dir si es fa o es rep una telefonada, quin n’és l’origen o la destinació, la durada i l’hora de començament i de final de la comunicació.

Mazón va dir una vola, a les portes del centre d’emergències, que ell sempre havia estat al cas de què ocorria i va fer un gest amb el dit petit i el polze simulant un telèfon. Però no s’ha pogut saber mai amb qui va parlar aquella vesprada. O si estava incomunicat, perquè també s’ha dit que al reservat on va dinar no hi havia cobertura per a mòbil.

Amb tot això damunt els papers i a les tertúlies, el president s’enfronta avui a una nova sessió de control i, a continuació, a la votació de la proposició no de llei sobre la seua dimissió presentada per Compromís. Del debat d’ahir de vesprada, s’ha de deduir que el resultat serà favorable al president.

L’editorial Quaderns Crema ha aplegat en un volum les tres novel·les que va escriure i publicar Sergi Pàmies a la dècada de 1990, amb el títol Tres novel·les analògiques: La primera pedra (1990), L’instint (1992) i Sentimental (1995). Fa trenta anys de la darrera, i l’editora, Sandra Ollo, i l’autor han decidit de recuperar-les per posar-les a l’abast d’un públic ampli que o bé no les coneix o bé no recorda que Pàmies també havia escrit novel·les, a més de contes. “És un experiment. És com aquells músics que publiquen un disc de grans èxits. És com un recopilatori.”

El volum té un atractiu propi, que és la introducció, que signa Pàmies, i que es llegeix com un conte. Perquè més enllà d’explicar curiositats sobre cada novel·la, ressegueix la seva trajectòria personal i juga a la comparativa entre el fet d’escriure una novel·la, que diu que és “possessiva, gelosa, egocèntrica i que abdueix fins al punt de no poder-ne desconnectar”, i el conte, que és “promiscu, llibertí, que esperona tant a l’aventura com a l’experiment”.

Amb aquestes característiques, Sergi Pàmies relata que arran de la seva paternitat, per una qüestió de temps, va veure clar que hauria d’abandonar la novel·la. I així va ser fins que els fills van fer els divuit anys; aleshores, i acabat de separar, va veure el terreny adobat per tornar-hi. Però aleshores la novel·la que li va sortir va ser fallida. La va destruir i va continuar amb els contes. D’això fa dotze anys. Curiosament, d’aquell fracàs, en va sortir un dels llibres de contes més reeixits de la seva carrera literària, L’art de portar gavardina, on hi ha un conte que parla del seu pare, que és un dels millors que ha escrit.

Sergi Pàmies, en conferència de premsa, ha explicat, arran de rellegir les novel·les, exercici que és una manera de mirar-se al mirall i de tenir una mirada retrospectiva: “M’he reconegut més amb l’escriptor que amb la persona. Perquè de jove era un home molt estricte, em posava moltes normes: no posar massa adjectius, no posar adverbis, no parlar mai de la família de manera explícita, que tot allò que fos biogràfic fos encobert, clandestí, que ningú pogués identificar-ho… I tot això és precisament el que he deixat de fer en els últims trenta anys, perquè m’he deixat anar. El que passa és que perds perjudicis i guanyes llibertat. Parlo de l’estil. Amb les idees, potser no.” I explica que es posava totes aquestes normes perquè tenia la voluntat d’amagar-se: “Però vaig deixar de fer-ho, vaig deixar d’amagar-me. Per això em costa reconèixer aquella persona jove que jo era. En canvi, pel que fa a l’estil, a les inquietuds literàries, la tria dels personatges, dels ambients, és molt semblant a les que puc fer ara amb els contes que no són biogràfics. Aquest sentiment de llibertat fa que gaudeixis més de l’escriptura. I el que guanyes amb els anys és una cosa molt estimulant, que és l’ofici. Perds vanitat, et situes en un marc més humil, no vols ser transgressor, no refregues res a ningú, fas una cosa més personal, més íntima. En els últims llibres de contes, hi ha una devoció per l’ofici. Però per assolir l’ofici necessites que hi hagi vocació, i en aquestes novel·les veus la vocació, tot i que també hi veus les imperfeccions.”

Pàmies recorda que la dècada dels noranta va ser un bon moment per a la creació: “Era un moment de gran llibertat creativa, a tot arreu (en cinema, música, a la ciutat mateix), era una època relativament pacífica, pròspera. Era un bon moment per a ser jove.” Precisament, parlant dels joves escriptors d’ara, creu que són ben diferents dels joves dels anys noranta (ell és jurat del premi Llibres Anagrama de Novel·la i ha premiat moltes obres de joves escriptors i ho coneix bé): “El tipus d’ambició literària que jo feia servir per escriure aquestes tres novel·les no em sembla que tingui res a veure amb la dels joves escriptors d’ara. Hi veig un component d’angoixa que jo no tenia. Aquesta és una gran diferència. Tenen una angoixa existencial que jo no tenia. Al revés. Als anys noranta jo era un jove que treballava en una oficina i a les tardes escrivia. La primera pedra la vaig escriure així. I m’ho passava molt bé. Era una època més hedonista, et guanyaves bé la vida, jo tenia un pis i no l’havia de compartir, per exemple. Això sí que ho noto molt. Una de les coses que observo en els textos que llegeixo dels joves de tot arreu és que apareix molt sovint o bé un trauma o bé l’angoixa. I jo no tenia cap de les dues coses. El trauma, perquè ja m’ocupava jo de dissimular-lo, i l’angoixa, perquè no hi era. Aleshores no anaves enlloc amb l’angoixa, i ara, per contra, és un factor de cohesió, de coneixement, fins i tot emocional, de relació. L’angoixa és gairebé una moneda, és un codi de relació. Perquè té a veure amb l’època. L’angoixa és un mètode de supervivència, avui, per als joves. A la dècada del 1990 no passava.”

Durant la trobada amb la premsa i amb aquesta mirada retrospectiva, Pàmies també ha parlat de Jaume Vallcorba, de Quim Monzó i de com va arribar a Quaderns Crema: “En Quim Monzó tenia els meus contes i els va enviar al Jaume Vallcorba i al Xavier Folch. I tots dos em van trucar el mateix dia i em van dir que volien parlar amb mi. I aleshores jo vaig prendre la decisió de no anar a veure en Folch, perquè era ideològicament afí a tota la meva família, no només a la meva mare, sobretot a mon pare. I vaig pensar que amb un senyor de dretes ben educat, a qui li agradava l’òpera, que vestia de Toni Miró, que tenia Quaderns Crema, editorial de la qual jo era molt fan, sempre m’aniria millor, que n’aprendria moltes més coses que no pas si me n’anava amb els comunistes de sempre, que ja me’ls coneixia i sabia com anava la cosa. Però es va donar aquesta casualitat, perquè si en Folch m’hagués  trucat una setmana abans… I amb en Jaume Vallcorba vaig trobar que la mateixa vocació que jo tenia com a escriptor ell la tenia com a editor. Parlo del 1986, una mica abans de la dècada dels noranta.”

I va continuar: “De fet, jo vaig començar a escriure contes perquè la meva afició a escriure venia de l’admiració que tenia per contistes com Cortázar, Ribeiro, Calders, Monzó… Era una època en què el conte havia deixat de ser una plataforma d’aprenentatge prèvia, cosa que era més pròpia d’editors però que en Monzó va dinamitar. Perquè dels llibres de contes d’en Monzó se’n van arribar a vendre 130.000 exemplars en dos anys.” I també va parlar de la influència de Quim Monzó en aquella Barcelona dels noranta i que va començar a final dels anys setanta: “Monzó va fer dues coses importants. Per una banda, renova la llengua agafant models com Pere Calders i Jordi Sarsanedas. I després, també a través de Quaderns Crema, troba un públic que no hi era i que era jove, amb unes inquietuds, uns gustos, menys polititzat, menys esclau de la tradició, menys resistencialista. Això, per als qui veníem darrere volia dir que en Monzó era una mica com un germà gran, que t’obre camí. Monzó va fer aquesta feina: va renovar un model de llengua que no existia i el va acompanyar d’un públic. I els qui vam venir darrere ja ho vam tenir fet. I una de les coses que ens ha passat a la Sandra i a mi en relació amb Quaderns Crema és que hem perdut en Jaume i hem perdut en Quim. I això es nota en la interpretació d’un esperit que ells es van inventar.”

Així i tot, en la introducció del llibre Sergi Pàmies acaba dient: “Admeto que tot i aquest procés de mirar-me al mirall com a novel·lista (i de no reconèixer-me) m’ha obert les ganes de tornar-hi.” Això fa pensar que potser aquest volum, Tres novel·les analògiques, no sigui una operació de recuperar un fons literari, sinó que sigui una operació diferent: la de preparar el lector per a una nova novel·la de Sergi Pàmies, per al retorn del Pàmies novel·lista. Ell ni ho afirma ni ho nega. De fet, preguntat si tornava a escriure una novel·la, ho diu ben clar: “Escric sense saber ben bé què serà, si serà una novel·la o un conte. A vegades sé claríssimament que escric un conte i el desig és que em surti una novel·la. Perquè això passa. A vegades una idea aparentment menor es converteixi en un monstre i en surt una novel·la.”

Les anàlisis de sang que han fet en les darreres hores al papa Francesc mostren una millora lleu de la seva salut, especialment dels índexs inflamatoris. Així n’ha informat el Vaticà en l’informe de tarda que actualitza l’estat del pontífex, ingressat d’ençà del 14 de febrer a l’hospital Gemelli de Roma a causa d’una pneumònia bilateral.

“Les condicions clíniques del Sant Pare són estables”, afirma el comunicat de la Santa Seu. El mateix comunicat explica que Francesc ha rebut aquesta tarda la visita de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, amb la qual ha mantingut una reunió privada de vint minuts.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat el vet imposat per l’Ajuntament de Barcelona al projecte del museu Hermitage durant el govern d’Ada Colau, segons que ha avançat El País i han confirmat fonts de la promotora a Europa Press.

A preguntes d’Europa Press, Hermitage Barcelona ha expressat la seva satisfacció per la sentència i ha dit que estudiaria les pròximes fases del procés. Han recordat que aquest procediment el va engegar l’ajuntament i han subratllat que mantenien la voluntat de trobar solucions. La resolució del TSJC revoca una sentència anterior del jutjat contenciós administratiu 4 de Barcelona, que havia desestimat la suspensió cautelar sol·licitada per la societat promotora.

La primera tinenta de batllia de Barcelona, Laia Bonet, ha anunciat que l’ajuntament presentarà un recurs de cassació contra la decisió del TSJC d’anul·lar el vet a la franquícia de l’Hermitage al Port de Barcelona. “Més enllà d’aquest projecte en concret, aquesta sentència posa en dubte la capacitat de l’ajuntament per a incidir en les decisions que pren el Port”, ha dit Bonet en declaracions a la premsa aquesta tarda. Ha defensat que el consistori hauria de tenir “tota la legitimitat per a tenir un paper protagonista” en aquesta mena de decisions, sempre amb una voluntat de consens.

L’ajuntament va presentar un recurs el 2021 contra el Port de Barcelona per haver concedit, el 26 de maig, la concessió del solar de la Nova Bocana als promotors de l’Hermitage Barcelona. Els promotors han argumentat que el solar de la Nova Bocana on es preveu construir el museu és propietat del Port de Barcelona i que “el consistori vulneraria les competències de l’autoritat portuària en intentar imposar el seu vet a la construcció del centre cultural”.

Carlos Mazón no era a les Corts quan Joan Baldoví ha presentat la proposició no de llei amb tot d’arguments per a demanar a tots els diputats de la cambra si s’havia de demanar la dimissió del president del Consell. No hi era ni ell, ni cap membre del seu govern. La mesa de les Corts ha fet el ronso tant com ha pogut per posar-la en un ordre del dia, perquè Compromís la va presentar per registre el 20 de desembre. Però l’atzar ha volgut que s’haja fet quan ja ha quedat clar que la jutgessa de primera instància i instrucció de Catarroja ha assumit la tasca d’investigar què va passar perquè es moriren 227 persones el 29 d’octubre. Quan la jutgessa ja ha dit que l’enviament d’una alarma hauria salvat vides. Quan ha demanat si Carlos Mazón era al CECOPI a mitjan vesprada. Quan ha dit en una interlocutòria que el text de l’alarma, a banda d’arribar tard, no era correcte. Tot això ha sobrevolat damunt l’hemicicle quan ha començat el debat.

Votació secreta

La votació de la moció es farà demà, després de la sessió control al president.
La intenció de Compromís, amb aquesta proposició no de llei, era obligar els 99 diputats a retratar-se dient si el president Mazón havia de dimitir. Per això havia demanat que la votació fos nominal, per crida de cada diputat. Però Vox ho ha impedit. El grup de la ultradreta ha presentat un escrit a la mesa per a demanar que la votació es faça de manera electrònica. L’argument que ha posat per escrit és que és per a estalviar temps, però en les declaracions que ha fet als passadissos, el síndic José Maria Llanos no s’ha amagat de dir que amb aquest recurs ha volgut impedir la fotografia a Compromís. “Baldoví no tindrà el circ”, ha dit. El síndic de Compromís ha respost, també als passadissos, que això que havia fet Vox era un acte de covardia propi de qui havia d’amagar alguna cosa.

Aquesta petició de Vox ha estat molt protagonista del debat perquè Baldoví ha acusat el partit ultra de fer la feina bruta al PP, que, segons que ha dit, s’avergonyeix de dir en veu alta que dóna suport al president del Ventorro.

Mariló Gradolí: “Moltes de les persones que van matar ací, a Catarroja, eren a casa complint l’alerta roja per pluges”

L’aspresa i la mala educació de Vox

El to del debat ha estat aspre, amb molts trets de mala educació, crits i assenyalaments amb el dit, per part del PP, però sobretot per part de Vox, que ha recuperat la diputada per Alacant Ana Vega. Vega, que va ser síndica la legislatura passada, ha tornat a demostrar que el seu parlamentarisme es basa, únicament, en l’amenaça velada i en la mala educació, en les paraules gruixudes i una pretesa retranca amplament aplaudida pels seus companys de bancada. Tot plegat, ha estat un debat que s’ha situat molt lluny d’allò que, probablement, esperen les famílies de les 227 víctimes de la gota freda, que, per a l’oposició, pràcticament no han existit.

El decàleg de Joan Baldoví: 227 raons

En el plantejament inicial, Joan Baldoví ha demanat als diputats que, abans de votar, pensessen en els valencians i no en els interessos del seu partit. Entre els motius per a demanar la dimissió de Carlos Mazón, el síndic de Compromís ha fet una llista de deu, que són 227, com les víctimes.

“És culpable de no enviar a temps una alerta que hauria salvat vides, és culpable de no ser on tocava, se n’anà de dinarot en comptes de prendre decisions que haurien salvat vides. I no ho dic jo. Ho diu una jutgessa.”

En l’enumeració de motius, Baldoví ha recordat que Mazón va menystenir la rectora de la Universitat de València que va anul·lar les classes el dia abans; què no sabem què va fer entre les cinc i dos quarts de vuit de la vesprada del dia 29; que quan encara hi havia gent viva atrapada en els vehicles no va mobilitzar tots els recursos… “Per la seua negligència, es van denegar ofertes d’ajuda d’altres territoris. Fins a vint-i-sis. Encara no ha demanat el nivell màxim d’emergència perquè no vol assumir el comandament legal o perquè vol escapar de la seua responsabilitat davant la justícia”, ha dit.

Baldoví ha qualificat el president Mazón de mentider compulsiu, d’addicte a les mentides. “És un obstacle a la recuperació. No pensa treballar per als valencians i només pensa a salvar-se ell. Només reparteix contractes de la dana a empreses condemnades per la corrupció del PP”, ha dit.

El síndic de Compromís ha demanat als diputats que demà, a l’hora de votar, es pregunten si deixarien els seus fills o la gent que estimen en mans el senyor Mazón. De la bancada del PP s’han sentit molts “sí” en to burleta.

Mazón ja ha perdut la votació

El síndic socialista, José Muñoz, ha anunciat que el seu partit votarà a favor de la moció: “Serem en el lloc bo de la història”, ha dit, i alhora reconeixia que el resultat de la votació seria irrellevant en termes numèrics. “En termes polítics, sí que serà rellevant, perquè hi ha grups polítics que es retrataran. Si aquestes Corts, amb 227 morts, no són capaces de votar a favor de la dimissió, aquells que ho facen en contra hauran d’aguantar el pes de la història per sostenir el pitjor president de la Generalitat de la història.”

Sempre amb crits i sorolls dels diputats de la dreta i la ultradreta, Muñoz ha dit que Mazón havia perdut aquesta votació en el moment que Vox havia demanat que fos secreta. “Vox ho ha fet per ells, pel PP, perquè no es volen retratar.” Segons els socialistes, la pregunta no és si Mazón ha de dimitir o no, sinó quan dimitirà.

El diputat del PP, José Juan Zaplana, ha encès el ventilador. Ha fet la primera intervenció acusant Baldoví de voler traure rèdit polític de la tragèdia i de fer el ridícul, per demanar on era el president de la confederació Hidrogràfica del Xúquer, o amb qui va dinar Teresa Ribera, que era ministra i era a Brussel·les. En la darrera intervenció, ha comparat la gestió de la gota freda amb la de la covid i ha acusat de mala gestió el Botànic, del qual Compromís feia part.

Un president irresponsable

En la darrera intervenció, Joan Baldoví ha assumit allò de què l’havien acusat tant Vox com el PP: que el maig del 2023, els votants el van enviar a l’oposició. “Nosaltres som a l’oposició, però al senyor Mazón no el van votar perquè el pitjor dia estiguera cinc hores desaparegut. No el van votar perquè no diguera on va estar eixa vesprada. No el van votar perquè mentira. No el van votar perquè manipulara els àudios d’una treballadora d’AEMET. No el van votar perquè tinguera els bombers forestals en les cotxeres i no ajudant la gent. Han guanyat les eleccions, però ja han vist en quines mans estem”, ha dit, i ha repetit que no deixaria la gent que estima en mans de Mazón, a qui ha tornat a qualificar d’irresponsable.

Mentre aquest debat tenia lloc a les Corts, els mitjans de comunicació no deixaven de publicar informacions sobre què va passar aquella vesprada del 29 d’octubre en el CECOPI, sense evitar els exabruptes que es van dir en la reunió d’emergències.

El secretari de Mobilitat, Manel Nadal, ha anunciat que les Autoritats del Transport Metropolità (ATM) crearan un títol propi que serà interoperable amb altres sistemes de transport públic de l’estat espanyol. “Això ho acordarem amb el govern espanyol i volem que ens el financiï”, ha explicat Nadal durant la seva compareixença a la Comissió de Territori del parlament.

Així queden els preus al transport públic una volta aprovat el nou decret social

Fa pocs mesos, el ministre de Transports espanyol, Óscar Puente, va dir que el govern espanyol estudiava d’implantar un sistema de transport únic per a tot l’estat i abandonar progressivament la política de bonificacions aplicada aquests darrers anys. Nadal ha garantit que les ATM crearan títols propis que es podran utilitzar per viatjar a la resta de l’estat espanyol, una qüestió que la Generalitat negociarà amb el govern espanyol.

Nadal ha dit que a partir de l’estiu desapareixerà l’abonament gratuït de Rodalia, se substituirà per una tarifa plana de 20 euros al mes. A més, la Generalitat augmentarà la seva aportació als bitllets bonificats del 20% al 30%, just quan el govern espanyol la reduirà del 30% al 20%. El secretari ha dit que els recursos són “limitats” i ha defensat que cal rebaixar progressivament les bonificacions i anar augmentant el servei per evitar un “col·lapse permanent”.

Ha dit que les bonificacions “han estat útils”, però que han generat un “efecte complex” perquè han fet augmentar molt la demanda del servei. En aquest sentit, ha explicat que entre el 2023 i el 2024 el nombre de viatgers ha crescut entre un 30% i un 40%, i que aquest increment es deu també a altres factors, com ara el fet que molts joves no es treuen el carnet de conduir.

Segons Nadal, no es poden mantenir les bonificacions al mateix temps que es reclama un increment del servei. Per això, proposa una reducció “gradual”, oferint alhora alternatives als ciutadans, com ara una millora dels preus del transport públic després d’haver culminat la integració tarifària enguany i la integració tecnològica l’any vinent.

Finalment, Nadal ha defensat que l’ATM actualitzés almenys l’IPC en les tarifes d’aquest any i ha dit que no fer-ho hauria suposat una pèrdua de recursos de 30 milions d’euros, especialment després d’haver mantingut els preus congelats entre el 2018 i el 2023.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat l’oficialitat del català a les institucions europees i s’ha mostrat esperançat que “els esforços actuals i un treball rigorós del govern espanyol” donin fruits. Illa ha fet una conferència al Col·legi d’Europa, a Bruges (Bèlgica), en què ha reivindicat una Europa plural que “incorpori tots els nivells de l’administració i de la societat civil” i que faci de la diversitat cultural i lingüística la seva força. “Això és apostar per una Europa dinàmica, innovadora i solidària, capaç d’interactuar amb els territoris i la ciutadania, que estigui al costat de la gent i del teixit social i empresarial”, ha dit. Illa serà a Bèlgica durant dos dies en un viatge oficial.

L’ús habitual del català al Principat no arriba a un terç de la població, segons la nova EULP

En resposta a preguntes dels estudiants del Col·legi d’Europa, ha dit que hi ha vint milions d’espanyols que viuen en territoris on el català, el basc o el gallec són llengües oficials, de manera que “no parlem d’un grup d’un o dos milions de persones”. També ha explicat que ha tractat aquesta qüestió amb la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, i que vol parlar-ne amb el president del Consell Europeu, António Costa.

A l’hora d’avaluar les dificultats que hi ha fins a l’oficialitat, Illa ha tret pit que ara es permeten al congrés espanyol, de manera que aquest obstacle ha caigut. “Podria reforçar els sentiments europeistes del poble català, del basc i del gallec. Sabem que no és fàcil ni es resoldrà en una reunió, en una setmana o en un mes, però hi estem compromesos i persistirem”, ha insistit.

Àgora Republicana, el sector d’ERC que encapçala Joan Tardà, ha mogut fitxa en el debat intern que viu el partit en la segona part del congrés. El col·lectiu ha registrat unes quantes esmenes que defensarà a partir de demà en les assemblees territorials i sectorials, el primer filtre que han de passar per intentar que prosperin. Àgora Republicana promou una reforma dels estatuts per a obrir el partit a sobiranistes no independentistes. “Pretenem afirmar-nos com el partit polític que agrupa persones independentistes i sobiranistes compromeses, unes i altres en règim d’igualtat, en l’anhel compartit de la conquesta de l’exercici del dret a l’autodeterminació per fer realitat la construcció i proclamació de la República Catalana”, diuen en un comunicat.

Els de Tardà també proposen que el president o presidenta del partit es converteixi automàticament en el candidat a la Generalitat, un automatisme que ara no es produeix per la possibilitat que hi hagi una pugna en unes primàries, si bé ha estat l’opció més tradicional. Aquest precepte lligaria amb la voluntat d’Oriol Junqueras de ser candidat tot i que la seva inhabilitació li ho impedeix. D’altra banda, però, demanen limitar l’acumulació de càrrecs institucionals i orgànics amb l’objectiu de permetre que els “càrrecs electes es puguin dedicar de ple a la seva feina institucional, alliberant-los de responsabilitats orgàniques del partit”. Defensen igualment que la majoria de càrrecs institucionals supralocals es renovin, com a màxim, cada dotze anys.

Pel que fa als pactes amb altres partits, el sector de Tardà proposa prioritzar aliances que defugin “qualsevol proposta de coalició electoral unitària fonamentada en un independentisme nacionalista excloent, interclassista i identitari”, en una referència a Junts, i que en canvi contribueixin a formar un “bloc del republicanisme sobiranista d’esquerres, capaç d’assolir la República Catalana amb l’exercici efectiu del dret a decidir”. És a dir, perquè ERC faci un gir definitiu que accentuï l’eix ideològic. També assenyalen la necessitat de mantenir relacions amb tots els actors d’esquerres “combinant la confrontació i la col·laboració” que faci possible el compliment dels pactes tancats i “es mantingui el tarannà democratitzador” i la “defensa de les classes populars” per part d’ERC.

En la mateixa línia, emplacen el PSC a impulsar la Convenció Nacional per la Resolució del Conflicte Polític, que formava part del pacte d’ERC i els socialistes catalans per la investidura de Salvador Illa, i se superin així els vetos creuats del procés d’independència.

Àgora Republicana també proposa la creació i la regulació dels corrents “de cultura política” dins d’ERC, una figura que per ara no existeix i que també plantegen incloure als estatuts –amb diferències– altres sectors del partit, com Nova Esquerra Nacional i Foc Nou. El col·lectiu planteja igualment que es reservin llocs a les llistes per a candidats d’origen immigrant, de la mateixa manera que el partit va promoure la paritat amb les llistes cremallera, per promoure’n la presència i participació política.

Els infermers de Catalunya poden indicar i autoritzar tractaments farmacològics per a deixar de fumar d’ençà del 9 de desembre, gràcies a un nou protocol. Fins el 31 de gener, 2.355 professionals van fer, almenys, una indicació de tractament per al tabac a 7.637 persones. Amb aquesta nova competència, es vol facilitar l’accés als medicaments per a deixar de fumar, reforçar l’autonomia dels infermers i incrementar l’eficiència del sistema sanitari. El protocol no tan sols autoritza la prescripció, sinó que formalitza i potencia la tasca que ja feien les infermeres en l’acompanyament de les persones que volen deixar el tabac, com la vareniclina i la citisiniclina.

Aquest enfocament integral inclou intervencions educatives i de suport conductual, monitoratge del tractament i seguiment personalitzat per millorar l’adherència terapèutica. També preveu la prevenció i detecció d’efectes adversos.

El protocol ha estat elaborat i aprovat pel Programa d’Harmonització Farmacoterapèutica del Servei Català de la Salut, en coordinació amb l’Agència de Salut Pública de Catalunya i les xarxes d’Atenció Primària i d’Hospitals Sense Fum. També hi han participat la Gerència de Cures Infermeres del Servei Català de la Salut i diverses entitats sanitàries, com la Unitat de Coordinació i Estratègia del Medicament (UCEM) de l’Institut Català de la Salut (ICS), el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya i institucions com el Consorci d’Oncologia i Badalona Serveis Assistencials (BSA), entre d’altres.

La sala de govern del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià ha demanat al Consell General del Poder Judicial espanyol (CGPJ) que reforci el jutjat de primera instància i instrucció 3 de Catarroja (Horta Sud), que investiga la gestió de la gota freda. La intenció és que aquest jutjat pugui centrar-se exclusivament en aquest cas.

El reforç consistiria en el nomenament d’un jutge en comissió de serveis alliberat de les seves tasques habituals per un període de sis mesos, prorrogable, que assumiria la resta d’assumptes del jutjat. Això permetria que la magistrada titular, Núria Ruiz, es dediqués exclusivament a la instrucció de la causa. Això sí, continuaria assumint el servei de guàrdia, que en aquest partit judicial correspon setmanalment a un dels cinc jutjats existents.

Nuria Ruiz Tobarra, la jutgessa de Catarroja que s’ha abocat a saber la veritat del 29 d’octubre

A més, el TSJCV considera necessari el nomenament de dos funcionaris de suport per a la magistrada, i així ho ha comunicat a la conselleria de Justícia. Així mateix, el secretari de govern del Tribunal Superior de Justícia farà les gestions oportunes per al nomenament d’un lletrat de l’administració de justícia de suport o, si escau, per a l’aprovació de mesures de prolongació de jornada.

Aquest acord és independent del reforç transversal per la gota freda que es va aprovar en el seu moment i que continua en vigor per a tots els cinc jutjats de primera instància i instrucció de Catarroja.

La jutgessa de la gota freda investiga “l’absència palmària d’avisos” a la població

L’ús habitual del català és per primera vegada inferior a un terç de la població al Principat de Catalunya. El 36,1% de la població el feia servir habitualment el 2018 i, en canvi, la xifra havia baixat fins al 32,6% el 2023. Ho revela la nova publicació de l’Enquesta dels Usos Lingüístics de la Població, elaborada per l’Institut d’Estadística de Catalunya i el Departament de Política Lingüística. És el sondatge de més magnitud que es fa al país sobre el coneixement i l’ús de la llengua. Aquesta vegada s’ha elaborat amb una mostra de gairebé 9.000 persones. El castellà també baixa lleument, del 48,6% al 46,5%. En canvi, creix l’ús indistint de català i castellà, del 7,4% al 9,4%, i també les altres combinacions de llengües, del 3% al 5,6%.

En la conferència de premsa per a presentar els resultats, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha mirat de posar-hi perspectiva. Considera una bona notícia que, en xifres absolutes, el nombre dels qui són capaços d’entendre, llegir, escriure i parlar el català hagi crescut, i que hi hagi 267.600 parlants més de català. Una altra de les bones notícies que destaca el conseller és que millora molt la xifra dels qui mostren interès a aprendre català o a millorar-ne els coneixements; en total, 2,03 milions de persones ho declaren.

[Treballem per ampliar la informació.]

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha respost a les declaracions de Donald Trump, fetes ahir a la nit, amb una defensa del seu lideratge i una denúncia de la desinformació russa. “Mai no comento les valoracions de popularitat, ni les meves ni les d’altres dirigents”, ha dit. Tot i això, ha remarcat que l’última enquesta indica que el 58% dels ucraïnesos confien en ell. “Així doncs, si algú vol substituir-me ara mateix, això no funcionarà”, ha afegit.

Zelenski també ha alertat d’un gran volum de desinformació procedent de Rússia que, segons que ha dit, arriba als Estats Units. “Malauradament, el president Trump, amb tot el respecte que li tenim com a dirigent d’una nació que respectem molt, viu en aquesta bombolla de desinformació”, ha afirmat.

Per combatre aquesta manipulació informativa, ha anunciat que cercarà més dades sobre la confiança en els principals dirigents mundials. En aquest sentit, ha advertit del “cercle de desinformació al voltant del president Trump”, que, segons que ha dit, inclou representants vinculats als governs d’Hongria i Eslovàquia.

“Això és preocupant. Tot el que fan és per assegurar-se que Ucraïna sigui feble”, ha conclòs.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat tornar a fer una pericial psiquiàtrica a la víctima de l’ex-futbolista del Barça Dani Alves, condemnat per agredir-la sexualment el desembre del 2022. El tribunal no ha acceptat les dues proves principals demanades per la defensa d’Alves per a revisar la pena imposada per part de l’Audiència de Barcelona, que el va condemnar a quatre anys i mig de presó per agressió sexual.

L’advocada d’Alves, Inés Guardiola, va presentar un recurs contra la condemna i va demanar al TSJC aquest nou examen de la víctima perquè es valorin les seqüeles psicològiques que hagi pogut patir. Hi exposa que en l’examen mèdic forense conjunt, a la doctora de la defensa no se li va permetre fer més que una sola pregunta a la denunciant. També va demanar que els Mossos tornessin a examinar les empremtes dactilars de jugador i víctima al lavabo del reservat on van passar els fets, perquè, segons la seva versió, no es corresponien amb la versió donada per la víctima. Finalment, demanava que s’adjuntessin a la causa totes unes 900 notícies sobre el cas entre que van passar els fets i es van jutjar més d’un any després. El tribunal només accepta aquesta última prova.

El tribunal admet que s’havia de deixar intervenir al psicòleg de la defensa, tal com va ordenar l’Audiència de Barcelona, i “en igualtat d’armes”. Això no obstant, descarta aquesta nova pericial perquè, a parer seu, “no hi ha cap aportació determinant” per a dictar la seva resolució perquè, segons opina, la sentència “no lliga” la fixació de la responsabilitat civil a les conseqüències del delicte pel qual condemna i per “no revictimitzar-la”.

El TSJC precisa que la defensa “no impugna la responsabilitat civil” sinó que demana que sigui rebaixada a 50.000 euros. Alves va pagar 150.000 euros a la noia, fet amb què va obtenir una atenuant de la pena per reparació del dany. “La víctima pateix en l’actualitat un trastorn d’estrès posttraumàtic d’intensitat globalment elevada, amb repercussió funcional i deterioració en diverses àrees del funcionament, seguint tractament per això. Amb data de celebració del judici seguia de baixa laboral, des que es van produir els fets”, afirmava l’Audiència de Barcelona en la sentència condemnatòria.

L’advocada de la denunciant i la fiscal del cas també van presentar un recurs i van exigir que el brasiler continués en presó provisional fins que la sentència sigui ferma perquè continua el risc de fugida. En els recursos, la fiscal manté que Alves sigui condemnat a nou anys de presó per violació i l’acusació particular, a dotze anys.

L’Audiència de Barcelona va decretar la llibertat provisional d’Alves perquè la condemna que li va imposar és inferior a aquestes peticions i el seu compliment parcial, després de catorze mesos en presó preventiva, ha “minorat el risc de fugida”, segons que va afirmar. El tribunal, però, va imposar-li una fiança d’un milió d’euros, retirada dels passaports, personació setmanal al jutjat i allunyament de la víctima. Alves complirà un any en llibertat provisional a finals de març.

La sala penal del Tribunal Suprem espanyol ha confirmat la condemna d’un any de presó a Eugenio Pino, ex-director adjunt operatiu de la policia espanyola, per un delicte de revelació de secrets de Jordi Pujol Ferrusola, fill de l’ex-president de la Generalitat de Catalunya.

El cas es remunta a una operació policíaca en què dades reservades sobre Pujol Ferrusola van ser sostretes il·lícitament d’un dispositiu o sistema d’emmagatzematge informàtic, en una intervenció sense autorització judicial. Pino va ordenar que aquestes dades es copiessin en una memòria USB i fossin lliurades a la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), que investigava la família Pujol.

El tribunal ha desestimat els recursos tant de Pino com de la fiscalia contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), que va imposar la condemna. A més d’un any de presó, la sentència inclou una multa de 7.200 euros i una indemnització de 2.000 euros per a Pujol Ferrusola. Aquest tribunal madrileny, en la resolució ara confirmada, va revocar la sentència de primera instància de l’Audiència de Madrid, que havia absolt Pino per considerar que la seva actuació, tot i ser irregular, no mereixia un retret penal.

El Suprem conclou que no es poden considerar “meres irregularitats procedimentals” l’obtenció d’informació secreta i la seva difusió a tercers, ni justificar-ho com una pràctica policial habitual. El tribunal subratlla que l’actuació de la policia ha d’ajustar-se a la constitució i al marc legal vigent, i no pot incorporar en una investigació informacions obtingudes vulnerant drets fonamentals.

Segons la sentència, la sostracció il·lícita de dades personals, familiars, econòmiques i empresarials de Pujol Ferrusola es va fer “en una data indeterminada i per autors desconeguts”. L’afectat no va autoritzar mai la revelació ni la cessió de les seves dades. Pino, que el març del 2015 era al capdavant de la direcció adjunta operativa de la policia espanyola, va decidir aleshores d’utilitzar la informació tot i saber que no provenia d’una investigació autoritzada judicialment.

Va ordenar a personal de la seva secretaria que enregistrés les dades en una memòria USB i en va disposar el lliurament a la Comissaria General de Policia Judicial, de la qual depèn la UDEF. La tramesa anava acompanyada d’un informe que detallava que el dispositiu contenia “939 arxius distribuïts en 32 carpetes, amb informació confidencial sobre la família Pujol i institucions i membres de la Generalitat de Catalunya”.

Més d’un any després, l’abril del 2016, la UDEF va presentar un informe al jutjat central d’instrucció  5 de l’Audiència espanyola, que investigava la família Pujol. En comprovar-ne la procedència il·lícita, el jutge va excloure la memòria USB de la causa i va obrir diligències contra Pino per investigar la seva actuació.

El Suprem desestima tots els arguments del recurs de Pino, que al·legava haver seguit el procediment habitual dins la policia i defensava que la seva intenció era aclarir els fets investigats. El tribunal considera que Pino era conscient del caràcter reservat de la informació i de l’absència d’una ordre judicial que n’autoritzés l’obtenció, fet que implicava una vulneració del dret a la intimitat de Pujol Ferrusola. Subratlla que, per la seva posició dins la jerarquia policíaca, hauria hagut de qüestionar la legalitat d’aquesta informació abans d’actuar-hi.

Els magistrats remarquen que la funció policíaca ha de respectar la constitució i l’ordenament legal i que Pino va lliurar les dades a la UDEF sense advertir-ne la procedència il·legal, amb la intenció que fossin utilitzades en la investigació, “blanquejant d’alguna manera la il·licitud del seu origen”.

Finalment, el tribunal també ha desestimat el recurs de la fiscalia, que sostenia que l’article 197.3 del codi penal espanyol excloïa els funcionaris públics i només podia ser aplicat a particulars. El Suprem rebutja aquest argument i considera que, a més, l’article 417, que castiga la revelació de secrets per part de funcionaris, hauria estat aplicable en aquest cas, si bé no va ser objecte d’acusació.

Una ex-parella del coordinador general d’Esquerra Unida a les Illes (EUIB), Juanjo Martínez, el va denunciar fa tres anys per violència masclista. La notícia ha sortit a la llum ara que el dirigent de la formació ha estat assenyalat d’haver comès abusos sexuals en un compte d’Instagram, on s’han publicat unes quantes denúncies anònimes. Podem va decidir d’apartar-lo del consell d’administració de l’Empresa Municipal de Transport (EMT) i ell mateix, tot i negar les acusacions anònimes, va plegar com a coordinador general del partit.

Juanjo Martínez cessa com a coordinador general d’EU a les Illes malgrat desmentir les acusacions d’abús sexual

Una informació de l’ARA Balears explica que, en l’escrit judicial, l’ex-parella de Martínez –afiliada al partit– al·legava haver sofert maltractament psicològic i haver estat “forçada a mantenir relacions sexuals”. La sentència, que es va emetre el desembre del 2021 pel jutjat de violència sobre la dona 1 de Palma, va absoldre el polític d’un delicte d’injúries.

La dona, que sembla que va mantenir una relació amb Martínez durant dos anys i mig, denunciava que havia rebut agressions verbals de manera freqüent i que el polític duia una doble vida. En la denúncia, diu que la seva salut “havia perillat per la possibilitat de contagiar-se d’una malaltia de transmissió sexual”. 

Segons l’escrit, Martínez mantenia “un consum habitual d’alcohol” i tenia “episodis agressius” que no van acabar en maltractament físic. Sí que alçava la veu i s’acostava molt a prop de la víctima “de manera agressiva”. La denunciant va sol·licitar una ordre de protecció i va rebre assistència psicològica. Frases com “estàs fatal, ets boja” o “és tot una estratègia de la gent per fotre’m” eren les respostes que Martínez va donar a la víctima quan l’acusava de ser-li infidel, segons que va explicar. Martínez va ser absolt perquè no va quedar provat que proferís aquestes paraules. 

“El partit ho sabia”

La víctima, que ha parlat amb el mateix mitjà, assegura que “tothom a Esquerra Unida ho sabia i se’n rentaren les mans”. “A ningú no li va venir de nou la meva denúncia. Se sabia que passaria, però Esquerra Unida és ell. Tot el partit passa per ell”, diu. 

La dona va entrar a militar al partit arran de la relació amb Martínez, que va començar quan ell era amb una altra dona, segons explica. “Aquesta era la seva dinàmica. I, evidentment, em vaig afiliar al partit perquè és el que ell feia: ‘Afiliació vaginal’.” 

“Qui va sortir d’aquell judici humiliada per un fiscal, per un advocat, vaig ser jo. És molt difícil demostrar amb proves que aquest home m’havia fet merda, que m’havia invalidat emocionalment”, explica. Però les denúncies a la xarxa l’han servit per veure que hi ha més testimonis que relaten situacions similars. De tota manera, diu que se sent sola: “A les que hem denunciat ara, el moviment feminista ens aplaudirà, ens dirà que no estam soles. Però sí que hi estam, perquè jo m’hi sent.”

Junts descarta futurs pactes amb Aliança Catalana després de les eleccions municipals del 2027. Així ho ha dit aquest el secretari general, Jordi Turull, l’endemà que s’hagin despenjat de la moció de censura contra Sílvia Orriols a Ripoll. En una entrevista a RAC-1, ha rebutjat aquesta possibilitat perquè el seu discurs d’odi representa la política contraposada a la seva.

“Atiar l’odi vol dir trencar la convivència, i el pitjor que pot fer una força política és atiar tot allò que pot trencar la convivència”, ha apuntat. D’altra banda, Turull ha confirmat la participació de Carles Puigdemont en la decisió, de la qual n’era “partidari” com la resta de membres de la direcció nacional i dels tres regidors.

Turull ha justificat la seva decisió de despenjar-se de la moció de censura perquè l’alternativa era “un govern Frankenstein que en dos mesos podia quedar bloquejat i generar més frustració que altra cosa”. Ha insistit que vol guanyar l’extrema dreta a les urnes i ha assenyalat que “no era una decisió senzilla” i que han fet “debats de profunditat”.

D’altra banda, el secretari general també ha confirmat l’existència d’una enquesta interna que mostrava l’oposició dels ripollesos, tot i que ha precisat que no ha estat “l’element decisiu” per a prendre la decisió.

L’Associació de Damnificats per la gota freda de l’Horta Sud ha anunciat que presentarà un recurs contra la resolució de la jutgessa d’instrucció número 3 de Catarroja (Horta Sud), en què limitava la investigació de cinc a dos delictes. Segons la interlocutòria, a la qual ha tingut accés EFE, la jutgessa instructora estableix que “aquest procediment té exclusivament com a objecte la investigació dels homicidis imprudents i les lesions imprudents”.

La jutgessa precisa que, si es tenen en compte totes les inhibicions possibles, el total arribaria a 224 morts i 3 desapareguts. Així mateix, subratlla que “no s’investiguen els danys per imprudència greu” ni tampoc la prevaricació per omissió, ni l’omissió del deure de socors, com pretenia l’associació de damnificats.

Després de fer-se pública aquesta decisió judicial, el president de l’entitat, Christian Lesaec, ha fet un comunicat en què, a més d’anunciar un recurs, lamenta que la resolució s’hagi conegut a través dels mitjans. Segons ell, limitar la investigació als morts i a les lesions físiques de les víctimes “deixa molts afectats pel camí. Un delicte és un delicte i s’ha d’investigar”, ha insistit.

“Entenem que hi ha delictes més greus, amb penes més altes, i que és la jutgessa qui ha de valorar-ne la gravetat i la sanció corresponent, però no compartim que desenes dels nostres associats, que van lluitar per la seva vida aquella nit, que van quedar atrapats en carreteres o habitatges, famílies que es van separar o persones que van veure com els seus negocis quedaven destrossats, no siguin atesos per la justícia perquè no han perdut cap familiar o no han patit una lesió física”, afegeix.

Per tot plegat, l’Associació de Damnificats per la gota freda de l’Horta Sud – València presentarà un recurs d’apel·lació contra la resolució d’Instrucció 3 de Catarroja perquè “reconsideri la seva decisió i ens ajudi en aquest camí que hem emprès per aconseguir justícia per als damnificats per aquesta riuada, que tant de mal ha fet a la nostra comarca”.

El jutge ha decidit d’amnistiar l’antiavalot dels Mossos d’Esquadra que va agredir Josep Costa durant la cimera franco-espanyola del 19 de gener de 2023 a Barcelona. “Ja podeu sumar un altre policia violent als beneficiaris de l’amnistia”, ha piulat l’ex-vice-president del parlament, que també ha insinuat que portarà el cas als tribunals europeus. L’aplicació de l’amnistia, que la van demanar la defensa i la fiscalia, encara es pot recórrer.

Ha arribat el dia. Ja podeu sumar un altre policia violent als beneficiaris de l’amnistia i una probable nova demanda (la sisena) contra Espanya als tribunals internacionals. Aquesta serà la primera que també anirà contra ERC i Junts.
Ni oblit ni perdó. pic.twitter.com/G0CiEGGzwR

— Josep Costa (@josepcosta) February 19, 2025

L’antiavalot, amb TIP 13450, va agredir Costa durant la protesta organitzada per l’ANC i Òmnium Cultural en contra de la trobada entre Pedro Sánchez i Emmanuel Macron al MNAC. A la zona de Montjuïc, l’ex-vice-president va rebre un cop de porra a la mà per part de l’agent que custodiava les tanques de seguretat que separaven els manifestants dels governants.

Conseller @joanignasielena, us faig responsable que l’agent D0E114 dels @mossos sigui degudament sancionat i respongui personalment de l’agressió gratuïta que m’ha provocat lesions a les dues mans. El CAP ja ha notificat els fets al jutjat i ara hi vaig per posar una denúncia. pic.twitter.com/9q12aAS10l

— Josep Costa (@josepcosta) January 19, 2023

El jutjat d’instrucció 29 de Barcelona va obrir una investigació perquè el jutge considerava que l’actuació policíaca va ser desproporcionada. “L’agent, de manera desproporcionada, el va colpejar amb la porra reglamentària a les dues mans tancades i li va causar lesions per contusió, amb inflamació i hematoma a totes dues mans i una ferida oberta sagnant al segon dit de la mà esquerra”, deia.

D’altra banda, cal recordar que un manifestant va enregistrar l’agent després de l’agressió. I, arran d’això, el Departament d’Interior el va sancionar amb 601 euros —en aplicació de la llei mordassa— perquè deia que posava en risc la seguretat personal o familiar dels agents.

La jutgessa que investiga la gestió de l’emergència de la gota freda vol saber per què es va trigar tant a enviar l’alerta als mòbils de la ciutadania, la vesprada del 29 d’octubre. En aquest sentit, Nuria Ruiz Tobarra considera que es podien haver evitat moltes morts. La tragèdia va deixar 224 víctimes mortals i tres desapareguts.

Un vídeo demostra que la Generalitat era responsable de vigilar el barranc de Torrent durant la gota freda

En una interlocutòria de dilluns, la magistrada assenyala, textualment, que l’objecte de la investigació se centra “en la palmària absència d’avisos a la població que no va poder prendre cap mesura per a protegir-se”, segons que avança el diari Levante. 

L’associació de damnificats per la gota freda presentarà un recurs perquè s’ampliï la investigació a cinc delictes 

D’altra banda, la jutgessa assegura que si hi va haver retards en les ajudes o descoordinació, s’ha d’investigar per la via civil. Per això, acota la investigació pels delictes d’homicidi imprudent i lesions imprudents, i descarta obrir diligències per danys per imprudència greu, prevaricació per omissió i omissió del deure de socors.

La jutgessa insisteix que vol aclarir si es podia evitar “l’aclaparador nombre de morts”. A més, apunta que el nivell d’alerta que es va mantenir en tot moment no implicava que el govern espanyol assumís l’emergència.

La Generalitat té de termini aquesta setmana per aclarir al jutjat de Catarroja quines autoritats eren al CECOPI en el moment de l’emergència. Segons que informa La Vanguardia, els tècnics van aconsellar des de les 18.00 que s’enviés l’alerta als mòbils, que no es va executar fins a les 20.11.

L’aleshores consellera Salomé Pradas es va negar a enviar abans l’SMS perquè, segons que han explicat dos testimonis, volia esperar que Mazón arribés al CECOPI, fet que no va passar fins després de les 19.00 arran del famós dinar al restaurant El Ventorro.

Així mateix, la jutgessa considera que l’avís va ser “notablement tardà” i “erroni en el seu contingut”, tenint en compte que moltes de les víctimes van morir a casa, en garatges i a la via pública.