Lloc: Sala d'actes de l'Ateneu

Lloc: al carrer Sant Pere i Plaça Bellavista

Lloc: Plaça de l'Església

amb l'orquestra Salseta del Poble Sec i els Dj's del Quijote grup - Lloc: Plaça de les Palmeres

Lloc: Platja Picòrdia

Lloc: Plaça de les Palmeres

Lloc: Plaça de l'Ajuntament

Lloc: Plaça de l'Església

Els trens de la línia R4 de Rodalia circulen amb demores que poden superar els quaranta-cinc minuts per l’incendi entre Martorell i Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), segons que ha informat Renfe. El foc, ja estabilitzat i que ha afectat unes sis hectàrees, ha provocat danys a les instal·lacions entre Sant Sadurní d’Anoia i Martorell Central. Tècnics d’Adif treballen en la seva reparació.

Els trens amb origen i destinació a Vilafranca del Penedès començaran i acabaran a l’estació de Martorell Central. L’incendi es va declarar ahir al voltant de les 14.10 en una zona de vegetació forestal a uns 200 metres de la AP-7 i va obligar a tallar la circulació a la R4 per facilitar la tasca d’extinció dels bombers.

A les 18.00 es va habilitar un transport alternatiu per carretera. Els bombers han informat que ahir van atendre fins a 428 avisos, 46 dels quals (un 10,7%) per incendis de vegetació.

Protecció Civil de la Generalitat ha activat el Pla especial d’emergències per inundacions a Catalunya (Inuncat) en fase d’alerta per la previsió de pluges intenses aquesta tarda i nit en uns quants punts del Principat. El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) ha informat que es pot superar el llindar de risc d’intensitat de pluja (vint litres per metre quadrat en trenta minuts) en el Pirineu, Prepirineu, Ponent, Terres de l’Ebre i Catalunya Central.

Podrà haver-hi ruixats intensos acompanyats de tempesta, ratxes fortes de vent i de manera local calamarsa o pedra, per la qual cosa Protecció Civil ha demanat prudència en les activitats a l’aire lliure i en la mobilitat, així com no travessar rieres, barrancs, torrents ni cap zona inundable allí on plogui i on ja hi hagi acumulació d’aigua.

Tot i que a la major part del País Valencià continua la calor, s’esperen ruixats i tempestes ocasionals a la tarda en la meitat nord, amb probabilitat que siguin localment fortes a l’interior.

Al voltant de 150 conservadors d’arreu de l’estat espanyol han signat el manifest “El patrimoni no és una bandera”, en què expressen la seva preocupació pel tractament del cas de les pintures del Monestir de Sixena. Més enllà de la sentència judicial, que asseguren que respecten, assenyalen que aquesta situació planteja qüestions ètiques i professionals que afecten directament la seva professió.

“Som conscients que el patrimoni cultural constitueix una eina essencial en la construcció de les identitats col·lectives. I assumim amb naturalitat que aquest valor simbòlic forma part de la seva essència i seria, per tant, raonable el seu ús si es fonamenta en una sincera estima i cura constant. No obstant això, des de la professió fa temps denunciem la instrumentalització amb finalitats polítiques del patrimoni cultural, que es converteix en un instrument ocasional al servei d’interessos espuris: grapejat quan convé, ignorat gairebé sempre”, diuen.

Defensen que l’obra en litigi “no és un símbol ni una bandera que pugui agitar-se segons convingui”, sinó un bé cultural del qual cal preservar-ne la integritat en benefici de tota la societat, per la seva importància patrimonial. “Com coneixem el limitat esforç que les administracions dediquen a la defensa i protecció del patrimoni, aquesta sobreactuació ens sembla simplement demagògica”, asseveren.

Els conservadors argumenten que l’anàlisi d’aquesta problemàtica de conservació cal abordar-se únicament des de l’àmbit tècnic i científic perquè es tracta d’una intervenció amb “grans incerteses”. Així, segons que diuen, exigeix d’una actuació “serena i exquisida”. En el cas de les pintures de Sixena, expliquen la mateixa actuació per la qual van ser arrancades durant la guerra del 1936-1939 i traslladades al MNAC forma part d’un procés històric que n’augmenta el seu valor documental.

“Encara que no comptem amb un coneixement exhaustiu de tota la documentació tècnica, sembla obvi que la intervenció necessària per al desmuntatge, trasllat i reposició és complexa. Entenem que aquests riscos han de ser ponderats detingudament i per això reclamem un debat assossegat, allunyat de l’actual pressió mediàtica. Defensem que la professió pot respondre amb èxit a qualsevol desafiament, i que tant el personal del MNAC com el que treballa amb el Govern d’Aragó és perfectament capaç de dilucidar aquestes incerteses, i planificar una solució òptima que permeti donar compliment a la sentència sense afectar la pintura mural, sempre que puguin treballar amb el temps i la seguretat requerides”, diuen.

Amb tot, es pregunten si la solució adoptada seria assumida i respectada per totes les parts. “Aquesta possibilitat introdueix una tensió innecessària en la professió, i —abans que arribi a produir-se— rebutgem qualsevol forma de coacció. La independència professional és fonamental en una societat democràtica que valora el coneixement especialitzat; les decisions de conservació d’aquesta pintura han de respondre únicament a consensos tècnics i ètics i no a interessos polítics”, diuen.

Podeu llegir el manifest complet ací.

La Unió Europea ha exigit a “totes les parts fer un pas enrere” i tornar a la via negociadora després del bombardament dels Estats Units sobre les instal·lacions nuclears a l’Iran. L’alta representant de Política Exterior, Kaja Kallas, ha reclamat “evitar una major escalada” en un missatge a Twitter. Kallas ha assenyalat que “no s’ha de permetre” que Teheran desenvolupi una arma nuclear, perquè seria “una amenaça per a la seguretat internacional”.

La cap de la diplomàcia europea ha confirmat que els ministres del club comunitari debatran demà a Brussel·les l’escalada del conflicte a l’Orient Mitjà arran de l’atac ordenat per Donald Trump. En la reunió del Consell de Ministres d’Afers Exteriors de la UE es debatran els últims esdeveniments a la regió després dels atacs creuats entre Israel i l’Iran.

Al seu torn, el president del Consell Europeu, António Costa, ha assegurat que està “profundament alarmat” pel bombardament a les instal·lacions nuclears iranianes i ha apostat per la diplomàcia i la negociació. “La UE continuarà col·laborant amb les parts i els nostres socis per trobar una solució pacífica a la taula de negociació”, ha dit en un missatge a Twitter.

L’Iran acusa Trump d’haver traït la diplomàcia mentre estaven negociant i es reserva el dret a respondre l’atac

No pas menys de vuitanta-sis persones han resultat ferides, dues de gravetat, per l’impacte d’una trentena de míssils disparats des de l’Iran contra el centre i el nord d’Israel. És la primera resposta armada de la república islàmica després dels atacs nord-americans contra les seves instal·lacions nuclears a Isfahan, Natanz i Fordow.

El servei d’ambulàncies d’Israel ha informat que una de les víctimes greus és un home de trenta anys ferit per l’impacte de metralla. A més, setanta-set persones han estat hospitalitzades amb ferides lleus, quatre més han estat ateses per crisi d’ansietat i tres romanen pendents de diagnòstic mèdic. El ministeri de Salut israelià ha indicat que els atacs han afectat diverses zones, com ara Tel-Aviv, Nes Tziona i Haifa.

L’Iran ha confirmat l’ofensiva poc després, i l’ha descrit com “la vintena onada de l’operació Promesa Vertadera 3”, el nom que ha donat a la campanya de represàlia contra Israel des que, fa nou dies, començaren els bombardeigs israelians contra territori iranià.

Segons fonts militars iranianes, els míssils utilitzats en l’atac combinaven propel·lent líquid i sòlid i estaven equipats amb ogives d’alt poder destructiu. Els objectius incloïen l’aeroport internacional Ben Gurion, un centre d’investigació biològica, bases logístiques i diverses instal·lacions de comandament i control militars israelianes.

Diversos dirigents destacats del Partit Demòcrata dels Estats Units han denunciat que els atacs d’aquesta matinada contra les instal·lacions nuclears de l’Iran són una acció militar unilateral sense autorització del Congrés, fet que, segons que han remarcat, vulnera la Constitució i agreuja el perill d’una guerra d’ampli abast al Pròxim Orient.

El líder de la minoria demòcrata al senat, Chuck Schumer, ha exigit que Donald Trump doni explicacions immediates davant el legislatiu. “Cap president no hauria de poder portar unilateralment aquesta nació a una guerra amb amenaces erràtiques i sense estratègia”, ha dit. I ha afegit: “El republicà Trump ha de retre comptes davant el Congrés i el poble dels Estats Units. El perill d’una guerra més llarga, devastadora i estesa s’ha disparat.”

També el líder de la minoria a la cambra de representants, Hakeem Jeffries, ha criticat la manca de transparència del president i ha qualificat els bombardeigs contra Fordow, Natanz i Isfahan d’“acció unilateral”. Ha demanat que els responsables de l’administració Trump informin de manera “completa i immediata” de l’acció militar i dels passos previstos.

“El president Trump ha enganyat el país sobre les seves intencions, no ha demanat permís al Congrés per a l’ús de la força i corre el risc de ficar els Estats Units en una guerra potencialment desastrosa al Pròxim Orient”, ha dit Jeffries.

La resolució de poders de guerra, aprovada el 1973 després de dècades d’intervenció militar a Vietnam i a altres indrets d’Àsia, exigeix que qualsevol acció militar d’envergadura tingui el vist-i-plau del Congrés. Però la seva aplicació ha estat sempre matisada pel fet que el president pot vetar qualsevol resolució en contra, un veto que només pot ser tombat amb una majoria de dos terços de les dues cambres.

En aquesta línia, diversos senadors demòcrates de la Comissió de Serveis Armats han emès un comunicat criticant Trump per no haver informat el Congrés de decisions tan greus. “Malauradament, el president no ha continuat la tradició bipartidista d’informar el legislatiu dels fets principals de seguretat nacional que afecten els ciutadans nord-americans arreu del món”, han dit.

També han remarcat que els 40.000 soldats nord-americans desplegats al Pròxim Orient, així com els diplomàtics i les seves famílies, “afrontaran riscos encara més grans” arran dels bombardeigs.

El sector més progressista del partit ha estat encara més contundent. La congressista Rashida Tlaib ha qualificat l’atac d’“una violació flagrant de la Constitució” i ha recordat la guerra de l’Irac i l’engany de les armes de destrucció massiva. “No caurem dues vegades en el mateix parany. En lloc d’escoltar el poble nord-americà, ha escoltat aquell criminal de guerra que és Benjamin Netanyahu”, ha dit.

Finalment, Tlaib ha demanat que el Congrés exerceixi de manera immediata els seus poders de guerra i aturi “aquesta acció anticonstitucional”.

L’Organisme Internacional per a l’Energia Atòmica (OIEA), l’agència nuclear de l’ONU, ha informat que no ha detectat cap augment dels nivells de radiació a les tres instal·lacions nuclears iranianes atacades aquesta matinada per l’exèrcit dels Estats Units. Es tracta de les plantes d’Isfahan, Natanz i Fordow, aquesta darrera subterrània i colpejada amb bombes de gran capacitat de penetració.

“Després dels atacs a tres instal·lacions nuclears a l’Iran, inclosa la de Fordow, l’OIEA pot confirmar que, fins ara, no s’ha informat de cap augment en els nivells de radiació fora de les plantes”, ha indicat l’agència des del seu compte de X. També ha informat que continua fent avaluacions complementàries per detectar qualsevol possible contaminació nuclear i que comunicarà qualsevol novetat en aquest sentit.

Fonts iranianes han explicat que el fet que no hi hagi hagut cap increment de radioactivitat es deu al fet que, en previsió d’un atac nord-americà, el règim va evacuar el material radioactiu de les instal·lacions fa uns quants dies, especialment del complex de Fordow.

La pròpia Organització de l’Energia Atòmica de l’Iran (OEAI) ha condemnat els “atacs brutals” contra els principals centres de desenvolupament nuclear del país i ha garantit que “no permetrà que s’aturi el camí del desenvolupament d’aquesta indústria nacional”.

El ministre d’Afers Estrangers iranià, Abbas Araqchi, ha acusat el president dels Estats Units, Donald Trump, de “traïció a la diplomàcia” per haver col·laborat amb Israel en els atacs contra les instal·lacions nuclears iranianes justament mentre es negociava una sortida diplomàtica. També ha retret a la Unió Europea i al Regne Unit que el seu país “mai no ha deixat la taula” de diàleg i que, per tant, no entén per què se li reclama ara de “tornar-hi”.

“La setmana passada negociàvem amb els Estats Units quan Israel va decidir rebentar la diplomàcia. La setmana passada dialogàvem amb la Unió Europea i el grup E3 (el Regne Unit, Alemanya i França) quan els Estats Units van decidir rebentar-la”, ha dit Araqchi responent a les declaracions de la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, i del primer ministre britànic, Keir Starmer. “Quines conclusions n’extreuen?”, ha afegit.

Les converses entre l’Iran i els Estats Units, intermediades per Oman, tenien com a objectiu de trobar una sortida a la crisi del programa nuclear. Paral·lelament, el president francès, Emmanuel Macron, ha parlat almenys dues vegades amb el president iranià, Masud Pezeshkian, per mirar de reprendre les converses amb els estats europeus que havien participat en el pacte nuclear de 2015, ara trencat.

Araqchi ha comparegut a Istanbul, durant el segon dia de la trobada de ministres d’Afers Estrangers de l’Organització de Cooperació Islàmica. Des d’allà, ha reiterat l’acusació a Trump d’haver-se comportat com un “traïdor a la diplomàcia” per haver donat suport als atacs israelians, que considera una “sabotatge al procés de negociació”.

“Trump va ser elegit prometent de posar fi a la presència dels Estats Units en aquesta part del món, i ha traït l’Iran abusant del nostre compromís amb la diplomàcia”, ha declarat. També ha remarcat que els atacs violen el dret internacional i les resolucions de les Nacions Unides: “És impossible calcular l’impacte devastador d’aquest atac contra el Tractat de No-proliferació.”

Encara que no ha pogut oferir dades precises sobre els danys causats pels atacs nord-americans contra les instal·lacions d’Isfahan, Natanz i Fordo, ha remarcat que el simple fet de bombardar-les ja constitueix una violació dels acords internacionals. “No tinc dades sobre el nivell de danys, però no crec que això importi. Un atac a instal·lacions nuclears és, en si mateix, una violació del dret internacional.”

Finalment, ha advertit que l’Iran es reserva el dret de defensar-se, tal com estableix la Carta de les Nacions Unides, i que adoptarà totes les mesures necessàries per protegir els seus interessos i la seva població.

Avui han estat rescatades quaranta-nou persones a les costes del país, que anaven a bord de barcasses, trenta-dues a Alacant i disset a Formentera. L’Equip de Resposta Immediata en Emergències ha assistit les persones rescatades al port d’Alacant aquesta matinada, nou són menors, i tretze han hagut de ser ateses per ferides de diferent consideració, fonamentalment cremades. El Servei Marítim de la Guàrdia Civil i Salvament Marítim han fet el rescat al sud de l’illa de Formentera a les 5.20.

Cal recordar que aquesta setmana ja havien estat rescatades 305 persones a les costes del país. Dimecres van localitzar vint immigrants que feia dues setmanes que anaven a la deriva al litoral sud del País Valencià. Tenies un estat d’extrema debilitat i van relatar que durant la travessia havien mort cinc persones. Dos dies més tard, set persones més van ser interceptades a la Vila Joiosa (Marina Baixa). Divendres també van arribar 195 persones a diferents punts de les Illes, i dissabte vuitanta-tres més.

Lloc: Arenys de Mar

La foguera el Baver – Els Antigons ha guanyat el primer premi de la secció especial del concurs de les Fogueres d’Alacant 2025. El monument, titulat “Vanity“, és obra del foguerer Paco Torres, amb disseny de Paco Camallonga, i ha sumat noranta-quatre punts dels integrants del jurat.

El segon lloc ha estat per a la foguera Sèneca-Autobusos, titulada “Atracció fatal” i signada per José Gallego i Toni Pérez, que ha aconseguit noranta-un punts. Repeteix el lloc del 2024 i també ha guanyat el premi a millor crítica de categoria especial. El tercer premi en categoria especial l’ha aconseguit Diputació-Renfe, amb l’obra “Aromes”, de David Sánchez Llongo, que ha rebut setanta-nou punts.

Plantada en l’avinguda d’Elx, “Vanity” representa una crítica a l’obsessió actual pel culte a la imatge i la validació en les xarxes socials, i té un pressupost de 91.000 euros. El Baver – Els Antigons van ocupar el quart lloc l’any passat en la categoria especial.

Avui, 22 de juny de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes:

• GBU-57: Com funciona la bomba més pesada de l’arsenal americà, capaç de destruir búnquers i túnels
• Jordi Pesarrodona: “Que el pare abat s’adoni que el poble està indignat amb un rei que no el representa”
• El tomb a l’equidistància de Montserrat que ha precedit la visita de Felipe VI
• VilaWeb, capdavanter en reputació entre els digitals catalans, segons el rànquing mundial de SCImago
• L’onada expansiva de Cerdán a Catalunya | Anàlisi d’Odei A.-Etxearte
• Magaluf més enllà del turisme salvatge d’excessos: “Casa nostra és com un búnquer”
• Preocupació creixent: augment de les hores amb preus negatius d’electricitat
• BYD, el gegant xinès de vehicles elèctrics que vol cruspir-se el mercat europeu
• Jaume Subirós: “Al nostre país la gent va a mercat i no sap què ha de comprar”
• Coll del Guix, vins per a preservar el patrimoni vinícola | Vinyaserra
• Fragment: ‘Teresa o la vida amorosa d’una dona’, de Carme Montoriol
• Perspectiva i connexió polítiques | Mail obert de Mercè Ibarz
• Closcadelletra (CDLXXII): Intermezzo | Closcadelletra de Biel Mesquida

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora: