La plataforma “Mazón Dimissió”, conformada per més de dues-centes entitats cíviques del País Valencià, ha convocat una nova manifestació contra el president de la Generalitat, Carlos Mazón, per la gestió de la gota freda. Serà el dijous 29 de maig a les 19.00, set mesos després de la catàstrofe que va arrasar les comarques de l’Horta Sud, la Ribera Alta, la Foia de Bunyol, els Serrans i el Camp de Túria, i va causar 228 morts. Les entitats convocants encara no han confirmat el recorregut.

L’última manifestació, convocada per al 28 d’abril, no es va poder dur endavant a causa de l’apagada general. L’endemà, quan es complien sis mesos de la gota freda i amb motiu del sopar que organitzava el congrés del PP europeu al Palau de les Arts i les Ciències, es va fer una concentració al pont de l’Assut de l’Or. La ciutadania va demanar la dimissió del cap del Consell, i va condemnar el suport del Partit Popular europeu.

En aquesta ocasió, la manifestació del 29 de maig serà el mateix dia en què està prevista l’aprovació definitiva en el ple de les Corts del pressupost de la Generalitat per a 2025, uns comptes acordats per PP i Vox. A més, la protesta també coincidirà amb la vaga general convocada per Intersindical Valenciana, CNT, CGT i la COS, sindicats que ja han presentat davant l’administració el preavís de la convocatòria. El seu objectiu és que es depuren totes les responsabilitats polítiques i penals per la gestió de la gota freda per part de les autoritats de la Generalitat i de tot l’empresariat que va posar en perill la vida dels treballadors aquell 29 d’octubre.

La Plataforma per la Llengua ha criticat el Pacte Nacional per la Llengua i l’ha titllat de “poc ambiciós”. Malgrat això, li ha acabat donant suport argumentant que és un bon punt de partida per impulsar política que millorin la situació del català.

La USTEC-STEs denuncia que el govern no l’ha tingut en compte per al Pacte per la Llengua

L’entitat assenyala que el pressupost de l’acord és “clarament insuficient” per a fer complir els objectius en els àmbits de la infància, la joventut i els esports. A més, critica que fa curt en el sector de la salut perquè no planteja cap acció concreta per a fer complir la llei i, per tant, per garantir els drets lingüístics i la seguretat assistencial.

En la mateixa línia es manifesta sobre el sector de l’educació. Concretament, diu que el valora “amb escepticisme” perquè no presenta ni mesures ni indicadors per a complir els objectius fixats de vetllar perquè el català sigui la llengua vehicular i d’aprenentatge en el sistema educatiu i en l’acollida de l’alumnat nouvingut i d’aconseguir que l’alumnat assoleixi la competència oral i escrita plena en català al final de l’etapa educativa obligatòria.

Així, la plataforma apunta que és especialment urgent que l’executiu capgiri aquesta manca de concreció. Sobre això, considera que encara hi ha marge per corregir aquests aspectes mitjançant polítiques públiques concretes i celebra que s’hagi donat resposta al consens polític i social existent sobre la importància de la llengua.

En aquest sentit, creu que el pacte parteix d’un diagnòstic minuciós de la situació lingüística i considera positiu que el pacte es proposi d’invertir més recursos que mai en polítiques lingüístiques.

Finalment, assegura que el document és un compromís del govern i de les administracions i entitats que s’hi adhereixin i, com a tal, des de la plataforma n’assumiran la fiscalització.

El Pacte Nacional per la Llengua, reclamat de fa anys per les entitats, que va proposar el govern de Pere Aragonès i al qual hi ha volgut donar continuïtat Salvador Illa, se signarà demà. Però la signatura es farà sense la participació de dos dels principals partits independentistes, Junts i la CUP, que ja van anunciar que no hi donarien suport.

La USTEC-STEs ha denunciat que el govern no ha tingut en compte aquest sindicat, majoritari en l’àmbit de l’educació, per al Pacte Nacional per la Llengua que és previst que se signi demà. L’entitat posa en dubte el procés participatiu que s’ha seguit per a pactar el document, tot lamentant que tampoc s’ha negociat amb alguns partits, plataformes i col·lectius “cabdals en el compromís pel català”, segons afirma en una nota de premsa. La portaveu d’USTEC, Iolanda Segura, ha subratllat que “no es pot parlar de pacte nacional si no s’ha consensuat amb tot el teixit social”. El sindicat considera especialment greu que no s’hagi contactat amb ells atès que un dels àmbits centrals per a la transmissió de la llengua és l’educació.

El Pacte Nacional per la Llengua se signarà demà sense la participació de Junts ni la CUP

En l’àmbit de les propostes, la USTEC opina que un “veritable” Pacte Nacional per la Llengua “hauria de començar per enfortir el sistema educatiu públic”. Sobre això, el col·lectiu lamenta que el text presentat ignora mesures que són fonamentals com ara la baixada de ràtios a les aules, la reducció d’hores lectives als professors, la implementació urgent de les mesures de l’escola inclusiva o la millora de les infrastructures escolars.

“És molt fàcil fer grans anuncis de plans i pactes, però el que calen són mesures valentes i estructurals per defensar la llengua en el dia a dia dels centres educatius”, subratlla el sindicat. “Sense recursos i sense compromís polític real, tot plegat queda en paper mullat”, rebla. Finalment, la USTEC-STEs també es mostra preocupat pel fet que, a parer de l’entitat, el pacte no preveu cap resposta clara davant les “possibles sentències judicials que poden tornar a qüestionar el model d’escola en català”.

La Plataforma per la Llengua diu que el Pacte Nacional és “poc ambiciós”, però hi acaba donant suport

“L’OPA no té futur”, recalcava dijous passat, eufòric, el conseller delegat del Banc Sabadell, en la presentació dels resultats de l’entitat, després d’advertir el “rebuig generalitzat” que suscita l’operació. I en tenia motius més que sòlids. César González Bueno acabava de fer públic que la seva entitat havia augmentat els beneficis el primer trimestre, d’un 58,6%, un rècord en tota la regla i un percentatge que doblava sobradament el 27% que havien presentat la setmana anterior, de mitjana, els grans bancs espanyols, que, al seu torn, globalment, també exhibien un rècord. El primer trimestre, doncs, si ens atenim als resultats finals, ha transcorregut en el millor context possible per a la banca de l’estat espanyol. Les xifres són prou clares. Entre tots sis han guanyat 8.489 milions d’euros, és a dir, gairebé cent milions diaris! No està gens malament.

Sense dubte, el fet més cridaner dels beneficis bancaris és que els han aconseguits durant la baixada de tipus del BCE, que, en teoria, els limita els guanys en el negoci pur, és a dir, rebre i prestar diners. I també ho han aconseguit malgrat l’aplicació de l’impost extraordinari del govern, que uns quants alts dirigents del sector van qualificar de “confiscatori”, “desproporcionat”, “perjudicial per a l’estabilitat del sistema financer”, etc. Ara veiem que aquest impost ha acabat essent, sobretot en el compte de resultats, una anotació comptable molt favorable el primer trimestre. I ens recorda un fet que ja és històric: que quan s’intenta de gravar de manera extraordinària el poder financer, sempre troba la manera de reaccionar eficaçment i passar la pilota de seguida…

El fet és que disposa dels mitjans per a endossar a la clientela el sobrecost dels nous impostos. És el sector que amb més facilitat pot fer repercutir els seus costs “sobtats” en la clientela, sobretot en un mercat oligopolístic –i amb competència minvant– com és l’espanyol. Per això es diu que “la banca no hi perd mai”. Fixeu-vos, fa solament tres mesos sabíem els resultats de tot l’any 2024. Els sis bancs espanyols principals havien guanyat en conjunt 31.768 milions en tot l’any, un 21% més que un any abans, de manera que van aconseguir un nou rècord, malgrat haver destinat prop de 1.500 milions a pagar l’impost extraordinari; sí, el que havien dit que els faria trontollar l’estabilitat financera. Semblava que havien tocat sostre en el creixement de beneficis, amb la davallada de tipus del BCE. Però acabem de constatar que no.

Quan es queixen, doncs, ens aixequen la camisa? És prou clar, per si n’hi havia dubtes. Tan clar com que els seus beneficis van a càrrec de tots nosaltres, particulars i empreses. No m’estranya que el diputat de Compromís, Alberto Ibáñez, en veient les xifres del primer trimestre, s’enutgés i instés el govern espanyol a exigir a la banca que utilitzi els seus “obscens” beneficis de més de 8.500 milions d’euros del primer trimestre a augmentar el parc d’habitatge públic. No crec que el govern Sánchez ho pugui fer, això que demana, però després el diputat va tocar el viu: assenyalà que, a Espanya, tretze anys després, la ciutadania continua retornant “gran part” dels 41.300 milions de rescat a la banca privada. En aquest context, Ibáñez va demanar al govern espanyol si tenia previst de recuperar mai els diners del rescat. Va bé que ens ho recordi, perquè sembla que s’hagi oblidat absolutament.

I ara cal que ens preguntem com s’ho han fet els bancs per arribar a mantenir la seva carrera de rècords, de trimestre en trimestre, fins i tot quan van mal dades. Hem de dir d’entrada que les xifres presentades la setmana passada amaguen dos factors que, si hi apareguessin, llevarien brillantor als resultats. El primer té relació amb un fet ja apuntat: que els bancs han comptabilitzat aquest trimestre l’impost especial del govern de manera diferent de l’any passat. Ara l’abonen fraccionadament i no pas tot d’una sola vegada, com al primer trimestre del 2024.

Al tancament del març de l’any passat, els sis bancs van restar prop de 1.500 milions d’euros als seus beneficis per a destinar-los a aquest impost. Enguany, en canvi, aquest gravamen els ha costat sols 370 milions. És a dir, simplement amb la diferència d’imputació en aquest tribut les entitats han tingut un impacte positiu de més de 1.100 milions d’euros. Per tant, si ens fixem en l’impost a la banca i prou i assumim l’impacte en el primer trimestre del 2024 de manera lineal, el creixement del benefici net hauria estat del 9%, molt lluny del 27% presentat. Ni hauria lluït tant ni hauria acaparat titulars als diaris. Aquesta és la realitat, que no hem de perdre de vista. Però el fet que no sigui tan espectacular no vol dir que no continuï essent molt positiva.

El segon factor que s’amaga en les xifres trimestrals de la banca té a veure amb la caiguda del seu marge d’interessos, que és la diferència entre els ingressos financers que un banc obté per prestar diners i els costs financers que ha de pagar pels dipòsits i pel finançament majorista. Entre el gener i el març aquest marge ha perdut una mitjana del 3,9%, 927 milions d’euros en total, fins a 22.548 milions d’euros. Cal destacar, que, si el primer factor –tractament de l’impost especial– és senzillament comptable, el segon és real, derivat de l’evolució dels tipus d’interès en els mercats.

Els bancs han provat de compensar la caiguda del marge d’interès amb més volum de crèdit i també amb més comissions, que han crescut d’un 5,9% interanual el primer trimestre, fins a 7.055 milions d’euros. El principal catalitzador d’aquesta remuntada concreta ha estat la captació de recursos fora de balanç, és a dir, amb la gestió d’actius, principalment fons d’inversió, que són molt més rendibles que no els dipòsits, car tenen al damunt més comissions. El missatge que la banca vol donar al mercat sembla evident: “Encara que les condicions esdevinguin menys favorables, el benefici ha de continuar creixent. I si no és per la via del negoci, serà per la via fiscal o comptable.”

Alguns analistes creuen que, tot i que el segon trimestre pot ser semblant al primer, quant a resultats, és normal que en la segona meitat de l’any acabem veient una mica més de feblesa. I, no cal dir-ho, que aquesta tendència es pot accelerar si els països on els bancs espanyols tenen més presència no arriben a cap acord beneficiós amb els Estats Units, perquè això repercutiria en l’activitat econòmica i, de retruc, en la dels bancs. Recordem que, com hem dit sovint, un dels punts amb més interrogants que presenta l’OPA del BBVA és precisament la presència i dependència dels beneficis de països com Mèxic, sobretot, i en grau més baix, de Turquia.

Gustav Mahler, l'ànima musical entre el cel i la terra - Lloc: Sala Noble del C.C.Calisay

La secció quarta de l’audiència de València ha confirmat el processament Mónica Oltra i uns quants funcionaris del seu equip pel presumpte delicte d’encobriment dels abusos sexuals a una menor tutelada per l’ex-marit de l’ex-vice-presidenta, que era educador social. Així, ha desestimat uns quants recursos presentats contra la interlocutòria que el jutjat número 15 de València va emetre el 21 de juny de l’any passat ordenant-ho.

Aquell dia, el titular del jutjat va dictar el procediment abreujat per “imperatiu legal”. El 2 d’abril, el mateix jutge havia arxivat la causa contra Oltra i els càrrecs de la Conselleria d’Igualtat i del gabinet perquè no hi havia trobat cap mena de delicte.

El TSJ valencià va obrir una investigació arran de la gestió dels abusos a una menor tutelada pels quals va ser condemnat l’ex-marit de Mónica Oltra. Ella va plegar de tots els càrrecs el 21 de juny de 2022.

La decisió no es pot recórrer. L’audiència diu que no existeix cap incongruència ni dèficit argumentatiu en la interlocutòria del jutjat número 15 que en justifiqui l’acceptació dels recursos. A més, diu que els funcionaris que van recórrer contra la decisió no es poden considerar aliens als fets, motiu pel qual no poden ser exclosos de la causa.

L’any passat, la mateixa secció quarta de l’audiència ja va reobrir la causa. En aquell moment, va acceptar els recursos de l’acusació particular –la víctima– i les dues acusacions populars, el partit d’extrema dreta Vox i la propagandista ultra Cristina Seguí. La sala entenia que no es pot “descartar clarament” l’existència d’infracció penal i que hi havia prou indicis per a encausar els investigats.

Reacció d’Oltra a les xarxes

Minuts després de conèixer la notícia, l’ex-vice-presidenta ha publicat un missatge a la xarxa social X –antic Twitter– en el qual diu: “Dret a acusar, descripció gràfica”, acompanyat d’una imatge de l’actor nord-americà F. Murray Abraham interpretant el personatge de l’inquisidor Bernat Gui a l’adaptació cinematogràfica de la novel·la d’Umberto Eco, El nom de la rosa.

Dret a acusar.

Imatge gràfica: pic.twitter.com/j7z278BHox

— Mónica Oltra Jarque (@monicaoltra) May 12, 2025

La Universitat de Barcelona (UB) ha suspès de sou i feina durant divuit mesos un professor per aprofitar la seva posició per aconseguir favors sexuals d’una alumna Així ho ha decidit la universitat arran de la instrucció que ha dut a terme durant deu mesos després que la justícia no admetés la denúncia d’una de les presumptes víctimes.

Segons que han explicat fonts coneixedores del cas a Europa Press, s’acusa el docent d’una infracció “molt greu” de prevalença de la condició de funcionari per obtenir un benefici indegut. El professor va ser suspès cautelarment de la docència a finals de febrer, després que una alumna publiqués el febrer passat un comunicat a les xarxes socials explicant els suposats fets, que ella mateixa va comunicar a la Unitat d’Igualtat de la universitat i va denunciar als Mossos d’Esquadra el setembre del 2023.

En el comunicat publicat a les xarxes, la dona denunciava que l’agressor era un professor de la Facultat de Filologia i Comunicació. Assegurava que la va assetjar sexualment, que va abusar d’ella unes quantes vegades i que la va obligar a tenir-hi relacions sexuals tres vegades. L’alumna ho va denunciar a la Unitat d’Igualtat de la UB, que va activar el protocol contra l’assetjament sexual i va obrir un expedient disciplinari al docent, amb suspensió cautelar de funcions per presumptes infraccions greus i molt greus.

Deu mesos d’investigació

Després que la justícia arxivés el cas, la universitat va iniciar una instrucció interna que ha durat 10 mesos i que ha comptat amb l’aportació de proves i la versió de fins a quinze testimonis: deu per part del docent i 5 per part de la denunciant. La instrucció va determinar que el docent es va aprofitar de la seva posició per mantenir relacions amb una alumna, i, a més, en va detectar una altra de molt greu (assetjament sexual) i una altra de greu (abús d’autoritat), que no han estat considerades a l’expedient perquè la justícia ho havia arxivat.

Arran d’aquesta denúncia, set dones més van denunciar fets molt semblants als ocorreguts, dos casos dels quals ja havien prescrit en haver passat tres anys, i no es van incloure en la instrucció.

“Sé que no sóc la primera ni l’única que ha patit en aquest grau per culpa d’aquest professor, i en vista d’haver-me demostrat ell mateix que no sentia cap mena de culpa, remordiment o vergonya pels actes que havia comès, és necessari que després d’anys de silenci se sàpiga qui és realment aquest senyor”, va afirmar la denunciant al text difós a les xarxes.

La proposta inicial de sanció per part de la UB era de tres anys sense ocupació i sou, però el docent va presentar al·legacions que es van acabar acceptant parcialment, per la qual cosa la xifra va descendir fins als 18 mesos. No obstant això, el docent compta amb 2 mesos per a presentar recurs davant un jutge i nu mes per a fer-ho davant del rector. A més, en cas que es faci efectiva la sanció, haurà de resoldre’s la qüestió relativa al cobrament del seu sou, perquè ha continuat cobrant mentre estava apartat cautelarment de la docència.

Fins a dues vegades arxivat

El jutjat d’instrucció va acordar l’octubre del 2023 la no admissió de la denúncia, en entendre que els fets no constituïen infracció penal. Després, l’alumna va presentar un recurs de reforma i d’apel·lació davant la secció 3 de l’Audiència Provincial de Barcelona.

Segons aquest tribunal, “en la resolució ara apel·lada es justificava de manera suficient la inexistència de cap conducta en els fets relatats en la denúncia que permeti suposar que es donen els elements típics de cap dels delictes a què es refereix el recurs”.

A més, ha considerat que el fet que el denunciat fos professor de la denunciant i la diferència d’edat entre tots dos “no implicava per si mateix cap situació de superioritat quan aquesta era més gran i en el relat s’expressa que va ser ella la que va buscar en nombroses ocasions l’acostament i la relació personal amb el denunciat”.

a càrrec de Mercè Boher - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

Aquest dimecres a les 19.30 de la tarda es farà al Centre Cultural la Nau de la Universitat de València l’acte de lliurament de la vint-i-sisena edició del Premi Vicent Ventura. Enguany, el guardó ha estat atorgat a l’escriptora i mestra Mercè Viana i a la revista infantil Camacuc. A més, el periodista i professor Nel·lo Pellisser rebrà el Premi Centenari Vicent Ventura, creat enguany amb motiu dels cent anys del naixement del periodista.

El Premi Vicent Ventura, que es van començar a concedir el 1998, l’any de la mort del periodista; volen distingir trajectòries cíviques i compromeses amb la cultura i la llengua. El jurat està format per representants de la Universitat de València, la Universitat Jaume I, els sindicats CCOO, UGT i Intersindical Valenciana, la Unió Llauradora i Ramadera, la Unió de Periodistes Valencians i persones que van mantenir una estreta relació amb Ventura, com ara els professors Ramon Lapiedra i Àngel Llàcer, el filòleg Vicent Pitarch, l’escriptor Alfons Cervera, la periodista Rosa Solbes i l’assagista Francesc Pérez Moragón.

El candidat -únic- a la reelecció del rectorat de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Jaume Carot, ha presentat avui la candidatura a les eleccions de 21 de maig. I ho ha fet prometent ampliar les infraestructures del centre, ampliar la gratuïtat de les matrícules i crear noves titulacions de grau i màster.

Carot ha reivindicat el paper la universitat pública en un moment en què “es posa en qüestió” el model, davant d’iniciatives que, “amb el nom d’universitats privades, a vegades amaguen l’ànim de lucre, sense tenir en compte el projecte educatiu ni intentar transferir coneixement.”

Entre les mesures anunciades, també ha destacat la construcció de la nova residència d’estudiats amb 120 places, el nou edifici de Ciències, una biblioteca central i la reforma dels tres edificis més antics: l’Anselm Turmeda, el Guillem Colom i el Mateu Orfila. També ha dit que el campus “està quedant petit.” 

Pel que fa a la gratuïtat, el que cercarà és una política de beques “potent” similar a la del Regne Unit, cobrint la matrícula i que aporti als estudiants una quantia extra per a “sobreviure”. 

També ha dit que l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i l’Acreditació (Aneca) ja ha donat el vistiplau per a la implantació del grau de Ciències de la Mar. Els estudis podrien ser una realitat el curs 2026-2027. Així i tot, sense detallar-ne més, ha dit que ampliarà l’oferta educativa. 

Campanya contra Carot

Com que no hi ha cap candidat més, per la UIB s’ha engegat una campanya per votar en blanc. Carot ha assegurat que és una “alternativa vàlida”, però ha insinuat que, en un moment de “pressió de les universitats privades”, potser no es donaria una “bona imatge” en cas que el vot en blanc superés el 50% dels vots i s’haguessin de repetir les eleccions. 

En relació amb les universitats privades –i a l’anunci dels tràmits perquè el CEU San Pablo creï un nou centre a les Illes– ha dit que aquest “sí que és un projecte educatiu seriós”, però que “preferiria que no existís”. En aquest sentit, ha reclamat al govern que no destini “ni un euro públic” a les privades. 

El Moviment de Resistència Islàmica Hamàs ha confirmat que ha entregat al Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) el soldat israelià i ciutadà dels Estats Units Edan Alexander, que havia estat retingut a Gaza 584 dies d’ençà dels atacs del 7 d’octubre de 2023.

Segons que explica el diari Haaretz, l’hostatge ha estat entregat a Khan Yunis i potseriorment traslladat cap a Tel-Aviv, on se sotmetrà a una revisió mèdica.

Abans d’ahir, el dirigent de Hamàs a Gaza, Jalil al-Haya, va anunciar en un comunicat que alliberaria aquest soldat amb la voluntat d’iniciar “unes negociacions intensives i fer esforços seriosos per a arribar a un acord final que aturi la guerra i permeti d’intercanviar presoners de manera consensuada”.

Per la seva banda, les autoritats d’Israel van negar l’existència d’un compromís d’alto-el-foc a Gaza, i van dir que només permetrien un corredor segur per a l’alliberament d’Alexander.

Avui, en una compareixença, el president dels Estats Units, Donald Trump, s’ha mostrat satisfet de poder anunciar l’alliberament de “l’únic ciutadà nord-americà” segrestat per Hamàs durant l’atac del 7 d’octubre. A més, ha subratllat que s’ha produït “davant dels ulls d’Steve Witkoff, que ha fet una feina fantàstica”.

Alexander, de 21 anys, és nascut a l’estat de Nova Jersey i servia a l’exèrcit d’Israel quan va ser capturat per Hamàs durant els atacs de l’octubre passat, que van causar uns 1.200 morts i prop de 250 segrestats.

La secció sindical de la CGT a Mediapro denuncia que la lliga espanyola de futbol contracta empreses franceses durant la vaga convocada per a garantir la retransmissió dels partits de la 36a jornada.

Aquest fet podria afectar el derbi Espanyol-Barça de dijous, però afecta també els altres partits que es juguin a primera i segona divisió.

Segons que avisen en un comunicat, representants de la CGT en empreses del grup Mediapro han tingut accés a informació que confirma que la lliga espanyola està gestionant la contractació d’empreses franceses per garantir la retransmissió de la jornada 36 del campionat, amb partits afectats per la convocatòria de vaga.

Per això, el sindicat denuncia una “vulneració flagrant” del dret a vaga dels 800 treballadors de Mediapro, convocats a l’aturada laboral entre el 14 i el 27 de maig, coincidint amb les tres últimes jornades de la lliga EA Sports i les dates 40 i 41 de la lliga Hypermotion.

S’ha mort a 83 anys l’artista i comissari Antoni Mercader, pioner de l’art multimèdia a Catalunya, segons que ha comunicat la Direcció General de Promoció Cultural i Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.

Nascut a Banyoles el 1941, Mercader es va llicenciar en Filosofia i Història de l’Art i era doctor en Comunicació Audiovisual. Les formes d’expansió audiovisual i multimèdia en l’art contemporani van ser un dels eixos d’investigació de la trajectòria professional de l’artista, segons que indica el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba).

Mercader va ser comissari d’exposicions, director, assessor i coordinador de projectes, i també productor audiovisual i multimèdia. Havia impartit conferències a diversos països del món i havia impartit docència a diferents universitats.

Va ser membre del grup Machines (1964-1966) i del Grup de Treball (1972-1976), ambdós englobats en el corrent de les arts plàstiques d’avantguarda. També va ser membre fundador de la Societat Catalana de Comunicació de l’Institut d’Estudis Catalans.

A més, va assessorar i coordinar la Mediateca Caixaforum a Barcelona, va coordinar el projecte europeu GAMA i va dirigir el també projecte europeu Vivid [Radical] Memory.

L’anàlisi de les restes de víctimes del franquisme localitzades a les fosses de Son Coletes (Manacor) i a Sant Francesc Xavier (Formentera) han identificat Gabriel Picornell, germà de la represaliada Aurora Picornell, Serafí Vives Servera, Bartomeu Fornés Bordoy, Antonio Sánchez Capilla, Francisco Delgado Machío i Manuel Gordillo Vega.

La troballa correspon a les excavacions realitzades entre 2020 i 2023 a Manacor, dins el II, III i IV Pla de Fosses i en la segona part de les excavacions al cementeri de Formentera (IV Pla de Fosses).

ATENCIÓ, ens informen han estat identificades Bartomeu Fornés Bordoy, Serafí Vives Servera i Gabriel Picornell Femenias (germà d'Aurora Picornell) a les exhumacions realitzades a Son Coletes durant les campanyes 22/23. pic.twitter.com/evb8UiHXma

— Memòria de Mallorca (@MemoriaMallorca) May 12, 2025

Gabriel Picornell va néixer a Palma el 1906 i era fill de Gabriel Picornell Serra i Joana Femenias. Era militant del PCE i, com la seva germana, va ser durament represaliat pel franquisme. Va estar a la presó de Can Mir i va ser assassinat entre 1936 i 1937 a Son Coletes. En la nota de premsa del Govern de les Illes, no s’esmenta en cap moment que sigui el germà d’Aurora Picornell.

Serafí Vives (Son Servera, 1905) era guarda jurat. Va ser assassinat amb el seu pare el 17 d’agost de 1936, a 31 anys.

Bartomeu Fornés (Manacor, 1896) es va refugiar amb la família a una casa de camp durant el desembarcament de Bayo. Allà va ser ferit i traslladat a l’hospital. Dies després, va ser detingut i assassinat a Son Coletes, a 40 anys.

Francisco Delgado (Badajoz, 1890) era jornaler i cap de la guàrdia municipal del seu poble. Va arribar a la presó de Formentera el 1941, acusat d’adhesió a la rebel·lió, on va morir a 50 anys per una malaltia.

Antonio Sánchez (Badajoz, 1891) era un obrer afiliat al PSOE i a UGT. Va ser condemnat per rebel·lió militar i enviat a Formentera, on també va morir el 1941.

Manuel Gordillo (Badajoz, 1885), era jornaler i pertanyia a Esquerra Republicana. Amb 56 anys va arribar a Formentera i també va morir a la presó per una malaltia.

Les identificacions han estat possibles gràcies a la comptabilitat de tota la informació històrica, arqueològica i antropològica del cas, així com a l’anàlisi i comparació dels perfils genètics realitzats als laboratoris d’ADN antic i modern de la Universitat Autònoma de Barcelona, al Servei de Genòmica de la Universitat Pompeu Fabra i al laboratori Biomics de la Universitat del País Basc. Les excavacions van ser dutes a terme per l’equip tècnic d’Aranzadi-Atics.

“Els ossos ens parlen de la mort, però els objectes ens parlen de la vida dels assassinats pel feixisme”

Fins ara, a les Illes s’han identificat 67 víctimes de la repressió franquista.

El Departament d’Interior investiga si dos bombers han fet un ús fraudulent de la llei trans en canviar-se de sexe. “Aquests casos estan sota investigació i es prendran les decisions que es considerin oportunes”, ha dit la consellera d’Interior, Núria Parlon, arran d’una informació que publica El Periódico sobre dos casos de canvi de sexe a Badalona i Vic. Segons el diari, els dos bombers van demanar el canvi de sexe i consten com a dones al seu DNI, però no haurien canviat ni el seu nom, ni la seva aparença, ni la seva conducta habitual. Parlon ha garantit que actuaran davant de qualsevol indici d’ús fraudulent de lleis que s’han creat per garantir drets.

En aquest sentit, ha explicat que Interior té un gabinet de polítiques transversals, que amb la direcció i subdirecció operativa de la Direcció General d’Extinció i Prevenció d’Incendis i Salvaments, treballa perquè es compleixen totes les “bondats” que aporten les noves lleis d’igualtat sense que es produeixi un “frau de llei”. Per això, ha asseverat que cada cop que el departament, a través d’informes preceptius, observi que hi ha indicis d’un ús fraudulent de les normes, “que garanteixen drets i que garanteixen que no hi hagi discrecionalitat pel que fa a aquests drets i l’accés al cos”, s’actuarà.

Els cotxes de fórmula 1 no circularan enguany pels carrers de Barcelona. La Fira de Barcelona, que gestiona el Circuit de Barcelona-Catalunya, ha anunciat que enguany no programarà el polèmic acte al passeig de Gràcia. En canvi, sí que es tornarà a fer la fira promocional a la plaça de Catalunya entre el 24 i el 31 de maig. El gran premi al circuit, a Montmeló (Vallès Oriental), serà del 30 de maig a l’1 de juny.

El director general de Fira de Barcelona, Constantí Serrallonga, ha dit en una compareixença de premsa que el motiu de la decisió és la voluntat de reforçar la fira i atraure a un públic familiar i variat.

D’altra banda, fonts de l’Ajuntament de Barcelona consultades per VilaWeb han explicat que en cap moment era previst de repetir l’espectacle perquè en tot moment es va plantejar com un acte “puntual i extraordinari” que tenia l’objectiu de  demostrar internacionalment l’interès de la ciutat en seguir organitzant curses de fórmula 1, a més de rememorar la tradició automobilística de Catalunya.

L’any passat, l’exhibició va causar molta polèmica per les molèsties que ocasionava als veïns i la contaminació que causava. De fet, centenars de veïns de Barcelona van tallar el carrer d’Aragó en senyal de protesta. Finalment, l’esdeveniment va aplegar 38.000 persones, segons dades de l’ajuntament.

Negociacions per seguir fent la cursa en marxa

El conseller d’Empresa i Treball i president del Circuit de Barcelona-Catalunya, Miquel Sàmper, ha assegurat que les negociacions per renovar la fórmula 1 van bé i ha defensat la discreció del procés com una de les claus per garantir-ne l’èxit. En aquest sentit, ha posat com a exemple la renovació de la cursa de MotoGP fins al 2031, que també es va tancar amb discreció.

La Generalitat i Dorna signen un acord per a fer el Gran Premi de Catalunya de MotoGP fins el 2031

Sàmper ha subratllat que s’han tingut converses de fa molt de temps amb els propietaris de la competició i que les reunions són “franques i sinceres”. El conseller espera que aquestes trobades arribin a bon port i l’esdeveniment continuï organitzant-se al circuit català.

L’any vinent, la fórmula 1 aterrarà a Madrid i, per tant, la continuïtat de l’esdeveniment a Barcelona no està assegurada més enllà del 2026.

Junts ha decidit no entrar al govern municipal de Tarragona i no pactar amb el PSC. En una compareixença, el portaveu de la formació, Jordi Sendra, ha argumentat que tot i segellar una entesa amb els socialistes no podrien garantir l’estabilitat de l’executiu, ja que entre els dos partits no tindrien majoria absoluta. Sendra ha afegit que amb tres regidors per nou dels socialistes correrien “el risc de perdre la identitat i quedar dissolts dins el seu projecte polític”. A la vegada, ha reconegut “discrepàncies amb el PSC a escala nacional” per la “seva agenda descatalanitzadora” i que han estat les reflexions amb membres del partit, entre ells Carles Puigdemont, el que ha fet que des del grup municipal es decantessin pel no.

Sendra ha repassat diferents contrapartides que han aconseguit fins ara a base de pactes amb els socialistes i ha assegurat que han “mogut el PSC de la zona de confort”. Per tot plegat ha fet un balanç molt positiu dels dos anys a l’oposició. Tot i això, ha manifestat que considerava que el govern necessitava “braços de reforç”, ja que governa únicament amb nou consellers d’un total de vint-i-set que hi ha al plenari.

Des de l’executiu, la portaveu Sandra Ramos ha assegurat que respecten la decisió de Junts i els ha agraït la voluntat “constructiva i col·laboradora”, un agraïment que ha fet extensiu a la resta de formacions amb les quals arriben a acords. “La nostra responsabilitat és arribar fins al final de mandat podent continuar oferint a la ciutat els canvis i solucions que necessita. Si és des de dins o fora del govern té menys importància”, ha afirmat.

A la vegada, ha assegurat que el fet que Junts no s’incorpori a l’executiu no els representa cap daltabaix a escala de gestió perquè després de quasi dos anys els diferents consellers ja han apamat les seves àrees. “No és cap càrrega excessiva que no es pugui suportar”, ha emfatitzat.

El Comitè Interdepartamental de Sequera ha aprovat que tot Catalunya passi a situació de normalitat excepte l’embassament de Riudecanyes, que es mantindrà en pre-alerta. Això implicarà canvis en vuit àrees diferents. D’una banda, l’aqüífer Fluvià-Muga, l’embassament Darnius Boadella, l’Empordà i la Serralada Transversal passen d’alerta a normalitat. En paral·lel, el Consorci Aigües Tarragona, els embassaments del Llobregat, els del Ter i l’Embassament Ter-Llobregat també ho fan, però partien de l’estat de pre-alerta. Ho ha anunciat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, després de reunir-se amb el secretari de Medi Ambient espanyol a Madrid.

En el cas de Riudecanyes, Paneque ha explicat que la situació encara recomana mantenir la situació de pre-alerta, tot i que les comissions de desembassament s’aniran reunint per veure si millora la situació. Malgrat tot, segons la consellera, cal mantenir el mateix ritme d’inversions. Per aquest motiu, s’ha reunit a Madrid amb el secretari d’Estat de Medi Ambient espanyol, Hugo Morán, per avançar en el conveni entre Aigües Ter-Llobregat i Aquamed, un conveni que se signarà abans de les vacances d’estiu per iniciar la licitació de l’ampliació de la dessaladora de la Tordera. Es tracta, ha dit, d’una “peça clau” per incrementar la disponibilitat d’aigua sense dependre de la pluja.

La consellera ha destacat que entre el 2022 i el 2025 s’han aportat més de 300 hm3 de nous recursos que han pal·liat part del dèficit d’aportacions i han evitat que els embassaments quedessin buits durant més de quatre-cents dies. Els canvis a les unitats d’explotació seran efectius entre finals d’aquesta setmana i principis de la vinent, quan es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat la resolució del director de l’Agència Catalana de l’Aigua corresponent. Els embassaments estan ara per sobre del 76% de la seva capacitat. Pel que fa a Sant Feliu de Codines, que estava en situació d’emergència, també tornarà a l’escenari de normalitat.

Tot i la millora de les reserves, les dessalinitzadores catalanes continuaran funcionant al 90% de la seva capacitat. Precisament, Paneque ha refermat “la necessitat d’impulsar les actuacions per deixar de dependre de la pluja”.

Els tècnics han retirat el tren de Rodalia avariat que ha causat endarreriments de més de quaranta minuts entre les línies R1, RG1, R3 i R4 a l’altura de l’estació de l’Arc de Triomf de Barcelona.

El tren ha estat prop de dues hores aturat, obligant els combois a circular per via única en aquest tram. Ara, els trens recuperen progressivament la freqüència i horari de pas habituals.

 

El reconeixement del català, el gallec i l’èuscar com a llengües oficials de la Unió Europea tornarà al Consell d’Afers Generals del 27 de maig. El govern espanyol ha demanat que, aquesta vegada, l’oficialitat se sotmeti a votació. Així consta a l’esborrany de l’agenda de la reunió, publicat per la presidència polonesa de torn de la UE, que inclou el punt com una possible “adopció” de la modificació del reglament europeu sobre les llengües d’ús oficial.

Tanmateix, ni el govern espanyol ni fonts diplomàtiques europees no han volgut confirmar encara si realment es votarà. Perquè la votació tiri endavant cal que cap estat s’oposi en la votació, és a dir, que voti a favor o, pel cap baix, que s’abstingui. És la segona vegada que el govern de Pedro Sánchez provarà d’arribar a la votació formal, després d’haver-ho posat per primera vegada a l’ordre del dia el setembre passat, quan presidia el Consell de la UE. Aleshores, es va evitar de votar perquè no hi ha prou suport

A la cerca d’un acord

Durant el semestre de presidència espanyola, la proposta es va presentar en unes quantes reunions, però sense cap resolució. L’executiu espanyol ha intensificat els contactes amb la resta d’estats, tot posant èmfasi en l’especificitat del cas: tres llengües oficials a escala interna, emprades al congrés espanyol, amb milions de parlants i una llarga tradició administrativa.

Per a mirar de superar els recels, l’estat espanyol es va oferir a pagar els costos que implicaria l’ús de les llengües a les institucions europees, malgrat que el reglament estableix que aquestes despeses haurien d’anar a càrrec del pressupost comú. El desembre passat, la Comissió Europea va fer una estimació preliminar: 132 milions d’euros anuals, tot recordant que es tracta només d’un càlcul inicial basat en l’experiència amb el gaèlic.

Reticències a l’est i silencis diplomàtics

Els estats més reticents, principalment d’Europa oriental, mantenen els seus dubtes, que són sobretot polítics. Alguns estats han demanat formalment un document amb l’opinió dels serveis jurídics de la institució sobre la legalitat, però encara no se n’ha fet públic cap document. L’última vegada que es va tractar l’assumpte va ser el 19 de març d’enguany, sota presidència belga, en un punt informatiu a petició del govern espanyol. La intervenció, que no va suscitar rèpliques de cap altre estat, va durar tan sols deu minuts.

La proposta d’oficialitzar el català, el gallec i l’èuscar forma part del pacte d’investidura entre el PSOE i Junts per Catalunya. Junts ha insistit reiteradament que la votació s’ha d’arribar a fer com més aviat millor i ha expressat el seu malestar pel retard. Fins ara, però, les reunions han estat estèrils.