Un soci de l’Assemblea s’ha acollit al seu dret de no declarar després d’haver estat citat aquest matí arran d’una acusació per desobediència per la concentració davant del parlament el dia de la tornada del president Carles Puigdemont, el darrer 8 d’agost. “La gent volia anar fins al davant del parlament, però hi havia un fort cordó policial, amb persones empenyent per exercir el dret de manifestació”, ha explicat l’Ignasi a les portes de la Ciutat de la Justícia, una estona abans de la citació. “La gent cridava que s’ofegava, i hi havia molta gent gran. Ens van començar a gasejar indiscriminadament, va ser una immundícia. La gent queia per terra –gent de molt avançada edat– i els Mossos colpejaven. Va ser una qüestió d’atzar que no passés res més. Aleatòriament ens van agafar a uns quants, ens van arraconar i ens van identificar.”

Arran d’aquests fets, els Mossos van identificar un total de vint-i-una persones, de les quals dues van ser detingudes el mateix dia i tenen el cas arxivat. Es desconeix, però, sí algú més el té obert. L’advocat de l’Ignasi, Xavier Monge, ha demanat l’arxivament de la causa i ha posat èmfasi en l’absoluta manca de concreció. “Aquest jutjat continua sense saber per què es va escampar la causa per part del jutjat que ho tenia inicialment. Els Mossos en un principi fan un recull genèric dels fets i només parlen de fets concrets en el cas de dues persones que van detenir i que van quedar en llibertat, ara amb el procediment arxivat. Van identificar les altres dinou, però no diuen què hauria fet cadascú. Només diuen que haurien participat en la manifestació, haurien trencat el cordó i no haurien fet cas a les indicacions dels Mossos. Sospitem que el jutjat, com que no té cap fet concret, haurà arxivat la resta de causes perquè no hi ha indicis de delicte. En el cas de l’Ignasi tampoc no hi ha cap imputació de cap fet en concret”.

Un dels Mossos sí que parla d’una mossegada que hauria rebut d’un manifestant, però no va acreditar cap lesió, i tampoc no acusa l’Ignasi per això, no està encausat per un delicte de lesions. “L’agent va anar al metge i va dir que encara tenia molèsties als ulls del gas que ells mateixos havien llançat, i allà va dir que havia rebut una mossegada, però els Mossos diuen que no saben qui ha estat”, afegeix l’advocat. “No hi ha imatges ni res de cap dels dinou”. De fet, cap d’ells no ha pogut ser identificat visualment, i per tant no s’han pogut relacionar les seves conductes amb les imatges recollides aquell dia. Tot plegat, ha arribat a incoar-se a partir d’un atestat dels Mossos, sense que la fiscalia ni la Generalitat no s’hagin pronunciat.

Denúncia de l’actuació dels Mossos

A més, l’Ignasi també ha volgut denunciar l’actuació dels Mossos. “El protocol del gas pebre diu que s’ha d’avisar per megafonia, cosa que no van fer. També que ha de ser d’ús quirúrgic, cosa que tampoc no van fer. No sóc jo qui hauria d’estar encausat, sinó el cap dels Mossos, el cap de la BRIMO, el sotsinspector de la BRIMO i el cap del CECOR”, ha afegit el soci de l’ANC, que també ha demanat la dimissió de Josep Lluís Trapero. “Per a què va servir l’actuació policial si després sí que van obrir les portes?”.

L’ANC ha convocat una concentració de suport a l’Ignasi a les portes de la Ciutat de la Justícia. També hi ha intervingut el coordinador de l’entitat Julià de Jodar. “L’Ignasi està encausat per un càrrec que pot comportar una multa i fins i tot presó”, ha dit. “Tenim uns jutges prevaricadors i aplicadors de la llei de l’enemic i una policia colonial plena de sipais al servei de la monarquia borbònica que persegueix i reprimeix independentistes. La repressió no s’atura. Cada dia que Catalunya no és lliure perdem en drets i benestar. La independència és inajornable”.

El govern, mitjançant el Comitè Interdepartamental de Sequera (CIS), ha ratificat la retirada de les restriccions d’aigua als municipis que depenen dels embassaments del Ter-Llobregat. Aquesta decisió serà efectiva a final de setmana, quan es publiqui la resolució del director de l’Agència Catalana de l’Aigua al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

Amb aquest canvi, la zona més densament poblada del Principat passarà de la situació d’alerta a la de pre-alerta. La decisió s’ha pres gràcies a la millora dels indicadors, que indiquen una recuperació significativa de les reserves d’aigua. Actualment, els embassaments del sistema Ter-Llobregat acumulen 394 hectòmetres cúbics, un 64,5% de la capacitat, més del doble que no pas ara fa un mes.

A més, el comitè ha acordat que l’aqüífer del Baix Ter passi a la situació de normalitat i que l’aqüífer del Fluvià Muga redueixi el nivell d’excepcionalitat i entri en fase d’alerta.

Aquesta actualització del mapa de la sequera permet d’aixecar les limitacions en l’ús de l’aigua que, fins ara, afectaven el reg agrícola i els cabals ambientals, i que havien estat vigents durant dos anys. També desapareixen les restriccions en els usos urbans.

Amb la nova situació, nou àrees resten en situació de normalitat, cinc en pre-alerta i quatre en alerta. Això vol dir que catorze àmbits dels divuit de les conques internes ja no tindran cap limitació d’ús de l’aigua.

La indignació del poble valencià contra la gestió de l’emergència de la gota freda, i especialment el president Carlos Mazón, no s’atenua. El 28 d’abril a les 18.00, s’ha convocat una nova manifestació per a demanar la dimissió del cap del Consell, que no pot sortir del Palau de la Generalitat sense ser escridassat i xiulat.

El recorregut començarà a la plaça de l’Ajuntament i continuarà pels següents carrers de les Barques, del Poeta Querol i de la Pau. Seguidament, passarà per la plaça de la Reina i els carrers dels Brodadors i del Micalet. La plaça de la Mare de Déu, a toca del Palau de la Generalitat, serà el punt final, on es farà la lectura del manifest.

A diferència de les convocatòries anteriors, la manifestació del 28-A tindrà un ressò especial perquè es fa la vigília del congrés anual del PP europeu, que enguany ha triat València com a seu. De fet, el temor a les protestes havia fet trontollar la celebració i el PP espanyol havia proposat Madrid com a seu alternativa.

El poeta, traductor i intel·lectual Enric Casasses (Barcelona, 1951) ha estat guardonat amb el premi Jaume Fuster que atorga anualment l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). El premi reconeix la trajectòria literària d’un autor i és l’únic que es decideix per votació entre els mateixos professionals de l’ofici. Casasses és una de les figures cabdals de la literatura catalana contemporània. Guardonat amb el premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2020, ha publicat més de cinquanta llibres, amb una trentena de poemaris i una vintena d’obres de narrativa, literatura infantil, assaig i edició crítica. També ha treballat com a traductor, articulista i actor, i ha participat en una gran quantitat de recitals i esdeveniments culturals.

Enric Casasses: “És fals que Salvat-Papasseit al costat de Riba i de Foix sigui poca cosa”

La seva veu i la seva figura són referents en la cultura catalana dels darrers cinquanta anys. Poeta inclassificable i de veu pròpia, ha construït una obra marcada per la llibertat formal i per influències molt diverses, que van de la cultura rock dels anys setanta als trobadors medievals, de la psicodèlia a la mística, dels romàntics anglesos als poetes avantguardistes i barrocs. Aquesta barreja ha fet de Casasses una figura singular, capaç de connectar amb lectors de generacions diverses.

La seva trajectòria poètica comença amb La bragueta encallada (1972), a què segueixen títols com La cosa aquella (1982), No hi érem. Sèrie negra de sonets moderns (1993), Calç. Àlbum de poesia d’un instant i alhora il·lustrada (1996), Plaça Raspall (1998), Canaris fosforescents (2001), Bes nagana (2011) i El nus la flor (2018), entre molts altres.

Enric Casasses: “El món fa segles que no rima”

També ha estat reconegut amb una llarga llista de guardons: el premi Crítica Serra d’Or (1991), el de l’Associació Espanyola de Crítics Literaris (1993), el Carles Riba (1995), el Nacional de Cultura de Literatura (2012), el de la Crítica Catalana de Poesia (2019) i el Lletra d’Or (2019).

A més de la seva pròpia obra, Casasses ha contribuït a reivindicar autors marginals o oblidats, com Juli Vallmitjana o Eduard Girbal Jaume, i ha recuperat textos poc coneguts de figures com Francesc Pujols i Jacint Verdaguer.

En el camp de la traducció, ha acostat al català autors com Arthur Conan Doyle, Robert Louis Stevenson, Cyrano de Bergerac i Gérard de Nerval, però també Bob Dylan, Audrey Beecham, Hans Arp, José Lezama Lima, René Char, Santa Teresa, Pasolini, Queneau, Arnatu Daniel, La Fontaine, Apollinaire o Kenneth Patchen. Ha col·laborat en nombrosos mitjans, tant convencionals com alternatius.

Un premi votat pels escriptors

El Premi Jaume Fuster és atorgat pels socis de l’AELC a un autor per la qualitat i importància de la seva trajectòria. És l’únic premi literari del país decidit per votació entre escriptors i traductors. El procés consta de dues rondes: una primera oberta i una segona en què s’escull el guanyador d’entre els tres més votats.

Amb aquest guardó, Enric Casasses afegeix un nou reconeixement a una carrera literària que ha estat clau per a l’evolució de la poesia catalana contemporània, tot mantenint la seva radicalitat formal i el seu compromís amb una cultura oberta, lliure i crítica.

El president d’Ens Uneix, Jorge Rodríguez, ha avisat que el pacte de govern amb el PP a la Diputació de València “està en perill seriós” si els populars no permeten de debatre la proposta de rebaixa del llindar electoral del 5% al 3%. Ho ha dit abans de registrar la iniciativa legislativa popular (ILP) a les Corts, juntament amb el president de la Unió Municipalista, David García, i la vice-presidenta primera de la Diputació, Natàlia Enguix.

La Unió Municipalista, de la qual forma part Ens Uneix, reclama que el PP retiri l’esmena que ha presentat a la llei d’acompanyament del pressupost del 2025, en què volen excloure de les ILP aquelles matèries que afecten l’estatut, com seria el cas d’aquesta rebaixa del llindar electoral. Segons Rodríguez, amb aquesta esmena el PP “castra la democràcia per la porta del darrere” i demostra, ha dit, una “falta de qualitat democràtica”.

Rodríguez, que també és batlle d’Ontinyent (Vall d’Albaida), ha remarcat que la intenció és continuar parlant amb tots els partits, també amb el PP, però ha avisat que ja fa temps que adverteixen els populars que se senten “cada dia més incòmodes” amb la seva posició. I ha insistit que aquesta situació “no quedarà en no res”. Ha afegit que la relació amb el PP passa per un moment crític i que els veu “nerviosos”, fent propostes “estranyes” com ara la de “boicotar” les ILP, una actitud que ha relacionat amb la seva situació política arran de la gota freda del 29 d’octubre.

Quan li han demanat si això posava en risc el pacte a la Diputació, Rodríguez ha insistit que és la primera vegada que la coalició amb el PP és “en perill seriós” i ha instat els populars a retirar “l’esmena absurda” si realment volen mantenir el govern provincial.

Descongelació de les relacions amb el PSPV

Pel que fa a una possible aproximació al PSPV, partit en què havia militat, Rodríguez ha admès que els socialistes “saben llegir les oportunitats” i que ara cerquen de reconstruir les relacions amb Ens Uneix. “És una descongelació per microones i no pas al sol i a la calor”, ha ironitzat.

Sobre la ILP, ha defensat que cal equiparar el llindar electoral de la Generalitat Valenciana al de la majoria d’autonomies, per afavorir el pluralisme polític, augmentar la representativitat i combatre la desafecció. Ha recordat que aquesta proposta ja l’havien plantejada en el seu moment Compromís, el PSOE i Ciutadans.

David García, també batlle de Nules (Plana Baixa), ha explicat que la ILP no tan sols pretén de rebaixar el llindar electoral, sinó també establir-lo per circumscripció –i no pas per al conjunt del País Valencià–, i fer el còmput sobre els vots vàlids i no pas sobre el total. Perquè la ILP puga arribar al ple de les Corts, caldrà aplegar un mínim de 10.000 signatures i que l’esmena del PP no prospere.

Per la seva banda, Natàlia Enguix, vice-presidenta de la Diputació i coordinadora provincial d’Ens Uneix, ha defensat que cal “més representació dels municipis a les Corts”, per poder tenir veu al parlament en les pròximes eleccions.

Enguix reclamarà més suport a l’AVL

Pel que fa a les relacions amb el PP a la Diputació, Enguix ha dit que demanarà al president, el popular Vicent Mompó, que augmente les partides d’ajuts destinades a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Ho fa en resposta a les retallades que Vox ha inclòs als comptes del 2025 per a aquesta institució normativa del valencià.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha demanat a la Xina que eviti una escalada en la guerra comercial amb els Estats Units. En una conversa telefònica amb el primer ministre xinès, Li Qiang, Von der Leyen ha defensat una “resolució negociada” davant l’augment generalitzat d’aranzels ordenat pel president dels EUA, Donald Trump. Segons que ha informat la Comissió, Von der Leyen ha recordat que Europa i la Xina són dos dels mercats més grans del món i, per tant, tenen la responsabilitat de donar suport a un sistema de comerç reformat que sigui fort, lliure, just i amb condicions equitatives.

Les borses europees obren sense turbulències i amb repunts moderats

Tots dos mandataris també han parlat de la preocupació europea per una possible allau de productes asiàtics que no es venguin als EUA a causa dels nous aranzels. En aquest sentit, Von der Leyen ja va anunciar ahir la creació d’un equip de vigilància per detectar si hi ha un augment sobtat de les importacions a la Unió Europea.

La presidenta de la Comissió ha insistit que calen solucions estructurals amb urgència per reequilibrar el comerç entre la Xina i els vint-i-set estats membres. Brussel·les reclama més accés per a les empreses europees al mercat xinès, tant per als seus productes com per als serveis.

Finalment, Von der Leyen ha parlat amb Li sobre la cimera entre la UE i la Xina prevista per al juliol.

Els mercats asiàtics recuperen l’alè després d’un nou estira-i-arronsa entre els EUA i la Xina

Pequín diu que no acceptarà cap xantatge

El govern xinès ha avisat que lluitarà fins al final en la guerra comercial amb els Estats Units. Ha respost així a les amenaces de Trump d’imposar un 50% addicional d’aranzels si la Xina reacciona als nous gravàmens nord-americans. El ministeri de Comerç xinès ha advertit que les amenaces no són la manera de tractar amb la Xina i ha remarcat que no acceptaran cap xantatge.

Els Estats Units van anunciar la setmana passada que, a partir de dimecres 9 d’abril, imposaran aranzels del 34% als productes xinesos. S’afegiran als del 20% que Washington ja aplica des del març.

Com a represàlia, la Xina ha informat que, a partir del 10 d’abril, aplicarà també un 34% d’aranzels als productes estatunidencs. Washington ha respost amenaçant amb nous gravàmens, que podrien elevar l’impost fins al 104%.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha demanat a la Xina que eviti una escalada en la guerra comercial amb els Estats Units. En una conversa telefònica amb el primer ministre xinès, Li Qiang, Von der Leyen ha defensat una “resolució negociada” davant l’augment generalitzat d’aranzels ordenat pel president dels EUA, Donald Trump. Segons que ha informat la Comissió, Von der Leyen ha recordat que Europa i la Xina són dos dels mercats més grans del món i, per tant, tenen la responsabilitat de donar suport a un sistema de comerç reformat que sigui fort, lliure, just i amb condicions equitatives.

Les borses europees obren sense turbulències i amb repunts moderats

Tots dos mandataris també han parlat de la preocupació europea per una possible allau de productes asiàtics que no es venguin als EUA a causa dels nous aranzels. En aquest sentit, Von der Leyen ja va anunciar ahir la creació d’un equip de vigilància per detectar si hi ha un augment sobtat de les importacions a la Unió Europea.

La presidenta de la Comissió ha insistit que calen solucions estructurals amb urgència per reequilibrar el comerç entre la Xina i els vint-i-set estats membres. Brussel·les reclama més accés per a les empreses europees al mercat xinès, tant per als seus productes com per als serveis.

Finalment, Von der Leyen ha parlat amb Li sobre la cimera entre la UE i la Xina prevista per al juliol.

Els mercats asiàtics recuperen l’alè després d’un nou estira-i-arronsa entre els EUA i la Xina

Pequín diu que no acceptarà cap xantatge

El govern xinès ha avisat que lluitarà fins al final en la guerra comercial amb els Estats Units. Ha respost així a les amenaces de Trump d’imposar un 50% addicional d’aranzels si la Xina reacciona als nous gravàmens nord-americans. El ministeri de Comerç xinès ha advertit que les amenaces no són la manera de tractar amb la Xina i ha remarcat que no acceptaran cap xantatge.

Els Estats Units van anunciar la setmana passada que, a partir de dimecres 9 d’abril, imposaran aranzels del 34% als productes xinesos. S’afegiran als del 20% que Washington ja aplica des del març.

Com a represàlia, la Xina ha informat que, a partir del 10 d’abril, aplicarà també un 34% d’aranzels als productes estatunidencs. Washington ha respost amenaçant amb nous gravàmens, que podrien elevar l’impost fins al 104%.

La borsa europea recupera l’alè després de dies de turbulències i pèrdues milionàries. A primera hora, els principal índex tenen números verds. L’FTSE 100 ha obert la sessió amb un augment de l’1,2%, és a dir, puja gairebé un centenar de punts fins als 7.799.

La tendència és similar al CAC francès, que creix un 1,8%, i al DAX alemany, que ho fa un 1.3%. Per la seva, la borsa espanyola —Ibex-35— i la borsa italiana —FTSE MIB— pugen, però de manera menys pronunciada. Un 0,8% i un 0,7%, respectivament.

El repunt borsari es produeix malgrat l’estira-i-arronsa entre els EUA i la Xina, que s’ha desafiat públicament amb noves tandes d’aranzels. En aquest sentit, el president nord-americà, Donald Trump, ha dit que estudia gravar els productes xinesos amb aranzels addicionals del 50% (en total sumarien 104%).

Després d’unes quantes jornades negres, la borsa asiàtica també ha retornat als números verds. Els principals índexs del Japó han repuntat més d’un 6%, mentre que a Hong Kong i a la Xina les accions han pujat per la intervenció dels fons estatals, que han adquirit actius, i per la promesa del banc central xinès de concedir préstecs per a estabilitzar el mercat. 

La Generalitat Valenciana ha demanat a la jutgessa de Catarroja, que investiga la gestió de l’emergència de la gota freda, de ser part en la causa. D’aquesta manera, el Consell podrà tenir accés a tot el procediment, tenint en compte que pot haver de fer front a responsabilitats civils subsidiàries. Així ho han confirmat a l’agència EFE fonts del govern valencià, després que la informació s’ha avançat a Vozpópuli. 

Ara caldrà que la titular del jutjat d’instrucció número 3 de Catarroja decideixi si accepta la petició de la Generalitat en aquesta investigació per les 228 morts que hi hagué després de les inundacions d’aquell 29 d’octubre.

La Generalitat vol personar-se en la causa “perquè vol participar en el procés judicial i ser-hi present des del primer moment per garantir la defensa dels interessos dels valencians, i perquè hi ha dos ex-alts càrrecs investigats i, si s’escau, se’n podrien derivar responsabilitats de tipus civil”, segons que han assenyalat des de Presidència.

Aquests dos ex-alts càrrecs del govern valencià, Salomé Pradas –aleshores consellera de Justícia i Interior– i Emilio Argüeso –el seu número dos a Emergències– han estat citats a declarar aquest divendres com a investigats en aquesta causa.

La companyia de biotecnologia Colossal Biosciences ha anunciat que ha “desextingit” el llop terrible (Aenocyon dirus), una espècie desapareguda fa més de 10.000 anys. L’empresa ha informat que han nascut tres cadells modificats genèticament, fruit d’un procés que combina tècniques d’edició genètica amb embrions implantats en gosses mastisses. Els animals, batejats amb els noms de Ròmul, Rem i Khaleesi, són considerats, segons la companyia, els primers exemplars vius d’aquesta espècie des de la pre-història.

We’re Colossal Biosciences, the de-extinction company responsible for bringing back the first animals from extinction. Our dire wolf pups, Romulus and Remus, were born on October 1, 2024. Watch these pups grow up on our YouTube channel. Link in bio.

These two wolves were… pic.twitter.com/hbk1wFQ3lf

— Colossal Biosciences® (@colossal) April 7, 2025

El projecte s’ha basat en l’anàlisi del genoma complet del llop terrible, obtingut a partir de restes òssies de dues mostres: una dent de fa 13.000 anys i un fragment d’os de l’orella de fa 72.000 anys. Un cop reconstruït el genoma, l’equip científic de Colossal ha modificat cèl·lules de llop gris per introduir-hi 20 canvis en 14 gens clau —un procés que genera dubtes que es pugui considerar com a “desextinció”—, per tal de replicar les característiques genètiques del llop terrible. Després de desenvolupar 45 òvuls modificats, se’n van crear embrions que van ser implantats en dues gosses mestisses, de les quals han nascut els tres cadells.

El llop terrible era un cànid de grans dimensions que habitava bona part del continent americà durant el Plistocè. Podia arribar als 100 quilos i es caracteritzava per una constitució robusta, un musell llarg i mandíbules capaces de trencar ossos. Es creu que ocupava un nínxol ecològic similar al de les hienes, combinant la depredació amb la carronya. L’espècie es va extingir fa uns 10.000 anys arran dels canvis climàtics i la desaparició de les grans preses que l’alimentaven.

L’operació forma part del programa de “desextinció” de Colossal Biosciences, que també treballa en la reaparició del mamut llanut i el tigre de Tasmània. L’empresa defensa que aquestes recuperacions poden ajudar a restaurar ecosistemes degradats i fer front a la pèrdua de biodiversitat. Tanmateix, l’anunci ha obert un debat entre científics i especialistes, que en qüestionen les implicacions ètiques i ecològiques. Alerten que la introducció d’espècies extingides pot alterar els ecosistemes actuals i que els “animals ressuscitats” podrien tenir dificultats per adaptar-s’hi.

Malgrat les crítiques, Colossal considera que el projecte del llop terrible marca un abans i un després en la ciència genètica i obre noves possibilitats per a la conservació. L’empresa encara no ha precisat quan ni on preveu de reintroduir aquests animals al medi natural. Mentrestant, els tres cadells romanen en observació en un entorn controlat i seran objecte d’un seguiment científic estricte.

La companyia de biotecnologia Colossal Biosciences ha anunciat que ha “desextingit” el llop terrible (Aenocyon dirus), una espècie desapareguda fa més de 10.000 anys. L’empresa ha informat que han nascut tres cadells modificats genèticament, fruit d’un procés que combina tècniques d’edició genètica amb embrions implantats en gosses mastisses. Els animals, batejats amb els noms de Ròmul, Rem i Khaleesi, són considerats, segons la companyia, els primers exemplars vius d’aquesta espècie des de la pre-història.

We’re Colossal Biosciences, the de-extinction company responsible for bringing back the first animals from extinction. Our dire wolf pups, Romulus and Remus, were born on October 1, 2024. Watch these pups grow up on our YouTube channel. Link in bio.

These two wolves were… pic.twitter.com/hbk1wFQ3lf

— Colossal Biosciences® (@colossal) April 7, 2025

El projecte s’ha basat en l’anàlisi del genoma complet del llop terrible, obtingut a partir de restes òssies de dues mostres: una dent de fa 13.000 anys i un fragment d’os de l’orella de fa 72.000 anys. Un cop reconstruït el genoma, l’equip científic de Colossal ha modificat cèl·lules de llop gris per introduir-hi 20 canvis en 14 gens clau —un procés que genera dubtes que es pugui considerar com a “desextinció”—, per tal de replicar les característiques genètiques del llop terrible. Després de desenvolupar 45 òvuls modificats, se’n van crear embrions que van ser implantats en dues gosses mestisses, de les quals han nascut els tres cadells.

El llop terrible era un cànid de grans dimensions que habitava bona part del continent americà durant el Plistocè. Podia arribar als 100 quilos i es caracteritzava per una constitució robusta, un musell llarg i mandíbules capaces de trencar ossos. Es creu que ocupava un nínxol ecològic similar al de les hienes, combinant la depredació amb la carronya. L’espècie es va extingir fa uns 10.000 anys arran dels canvis climàtics i la desaparició de les grans preses que l’alimentaven.

L’operació forma part del programa de “desextinció” de Colossal Biosciences, que també treballa en la reaparició del mamut llanut i el tigre de Tasmània. L’empresa defensa que aquestes recuperacions poden ajudar a restaurar ecosistemes degradats i fer front a la pèrdua de biodiversitat. Tanmateix, l’anunci ha obert un debat entre científics i especialistes, que en qüestionen les implicacions ètiques i ecològiques. Alerten que la introducció d’espècies extingides pot alterar els ecosistemes actuals i que els “animals ressuscitats” podrien tenir dificultats per adaptar-s’hi.

Malgrat les crítiques, Colossal considera que el projecte del llop terrible marca un abans i un després en la ciència genètica i obre noves possibilitats per a la conservació. L’empresa encara no ha precisat quan ni on preveu de reintroduir aquests animals al medi natural. Mentrestant, els tres cadells romanen en observació en un entorn controlat i seran objecte d’un seguiment científic estricte.

Les borses asiàtiques han tornat a pujar avui després d’unes pèrdues històriques. El Japó ha encapçalat aquest repunt, enmig de l’expectativa que serà un interlocutor prioritari en les converses comercials amb els Estats Units. Els bons del tresor nord-americà han recuperat part del terreny perdut en la forta caiguda de dilluns.

Els principals índexs del Japó han repuntat més d’un 6%, i també han pujat els futurs de les borses nord-americanes i europees. A Hong Kong i a la Xina les accions han pujat per la intervenció dels fons estatals, que han adquirit actius, i per la promesa del banc central xinès de concedir préstecs per a estabilitzar el mercat. El petroli també s’ha encarit, i l’or ha registrat la primera pujada en quatre dies. El dòlar, en canvi, ha perdut valor respecte dels principals rivals.

La volatilitat s’ha enfilat de manera significativa, amb una pèrdua de deu bilions de dòlars en el valor total de les accions al món, després que els Estats Units anunciessin una nova tanda d’aranzels. Els temors d’una recessió global i d’una escalada en la guerra comercial han deixat els inversors aferrats a qualsevol senyal d’alleujament. De moment, però, el president Donald Trump ha amenaçat de tornar a augmentar els aranzels a la Xina en un 50%, encara que també ha deixat entreveure la possibilitat d’algunes negociacions.

“Encara és massa d’hora per a dir que hem girat full, sobretot perquè Trump continua insinuant nous aranzels contra la Xina”, ha dit Tim Waterer, analista en cap de mercats a KCM Trade. “Hi ha molts factors en moviment i la recessió encara és una possibilitat mentre els EUA continuïn jugant fort amb els aranzels.”

Les accions japoneses han reaccionat a l’anunci de Trump que assignarà dos membres del seu gabinet per a començar converses bilaterals amb el primer ministre japonès, Shigeru Ishiba. El Japó sembla que tindrà prioritat sobre la resta de socis comercials dels EUA en aquestes negociacions, cosa que posa Tòquio al capdavant d’una llarga cua de països que volen que es retirin els nous gravàmens.

Trump va fer dilluns una allau de comentaris sobre els aranzels que planeja d’imposar als socis comercials arreu del món, però no va aclarir gaire què espera a canvi de rebaixar-los, ni s’hi pensa concedir cap mena d’alleujament.

“No crec que hàgim avançat gaire pel que fa a saber com evolucionarà aquesta negociació comercial”, ha dit Peter S. Kim, estrateg en cap d’inversió de KB Securities. “Els mercats han quedat molt sorpresos per la intensitat i l’escala de la guerra comercial, i per com s’ha convertit en una arma.”

Avui la Xina ha criticat durament els EUA per l’amenaça d’augmentar els aranzels i ha advertit que prendrà represàlies si Washington ho fa efectiu. “L’amenaça nord-americana d’escalar els aranzels contra la Xina és un error damunt d’un altre error, i una vegada més deixa al descobert el caràcter de xantatge dels EUA”, ha dit el Ministeri de Comerç xinès. “Si els EUA s’entesten a anar pel seu compte, la Xina lluitarà fins al final.”

Mentrestant, i com a indici que Pequín es prepara per a una llarga tensió comercial, els fons estatals han promès d’adquirir accions i fons cotitzats locals. El banc central també ha anunciat que oferirà suport a un fons sobirà si cal, per a salvaguardar l’estabilitat dels mercats de capitals. A més, ha permès un debilitament addicional del iuan fixant un nou tipus de referència inferior.

A Taiwan, en canvi, la situació continua empitjorant. L’índex de referència ha caigut avui fins a un 5,4%, el nivell més baix dels darrers catorze mesos, a contracorrent de la resta de mercats asiàtics. La pressió venedora continua després que dilluns més de nou-centes empreses arribessin al límit de caiguda permesa.

Pel que fa al mercat de deute, dilluns els bons nord-americans van perdre part del guany de la setmana passada –el més gran des de l’agost–, amb un augment de 19 punts bàsics en la rendibilitat del bo a deu anys, en un moviment impulsat per la venda de posicions rendibles per a compensar pèrdues en renda variable. Avui, però, la rendibilitat ha tornat a baixar quatre punts.

“El moviment d’ahir a la nit respon més a la voluntat de reduir riscos i assegurar beneficis en aquelles operacions que són en positiu, per tal de cobrir pèrdues en altres actius com les accions”, ha explicat Damien McColough, cap d’anàlisi de renda fixa a Westpac Banking Corp.

Les apostes dels operadors sobre la magnitud de la rebaixa de tipus d’interès als EUA per part de la Reserva Federal oscil·len dia rere dia. Ara per ara, el mercat de derivats reflecteix almenys tres rebaixes durant l’any, la primera de les quals ja es dona per feta al juny. Alguns grans executius financers han començat a criticar obertament la política aranzelària de Trump, entre els quals el multimilionari Ken Griffin, que l’ha qualificada d'”error de política enorme”.

A Àsia, l’índex MSCI Àsia-Pacífic ha pujat avui fins a un 2,6%, després d’haver-se desplomat ahir un 8,7%, la pitjor caiguda registrada fins ara. Dilluns, el seu índex de força relativa de catorze dies va baixar per sota del llindar dels 30 punts, un senyal que molts inversors interpreten com a excés de sobrevenda.

“El mercat comença a trobar un suport temporal, que podria precedir una nova prova a la baixa abans no s’estabilitzi”, ha dit Rajeev De Mello, gestor global de renda variable de Gama Asset Management. “Els inversors esperen que Trump cedeixi. La pressió perquè expliqui quin és l’objectiu final augmenta, tant des del sector financer com de l’opinió pública. No voldrà rendir-se massa de pressa, però som a prop.”

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

El govern de la Generalitat s’ha reunit avui amb els grups parlamentaris per exposar-los el pla per respondre als aranzels que Donald Trump ha imposat a gairebé tots els productes elaborats a la Unió Europea. Hi ha convidat tots els grups parlamentaris menys Vox i Aliança Catalana. Per part de l’executiu, hi han participat el conseller de la Presidència, Albert Dalmau; la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero; i el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper.

El govern d’Illa preveu de mobilitzar 1.500 milions d’euros per mitigar l’efecte dels aranzels de Trump

En la reunió, el govern ha exposat la resposta a la imposició d’aranzels d’un mínim del 10% per part dels EUA pràcticament a tots els productes que arriben al país. Aquest matí el president de la Generalitat s’ha reunit amb el Consell del Diàleg Social de Catalunya i amb el Consell General de Cambres i els ha explicat el pla per a fer front a la guerra aranzelària. Segons Illa, el pla és “flexible, viu i obert” per a poder avançar-se als esdeveniments. Després de les reunions, ha demanat “serenitat, unitat, confiança i determinació”.

El pla d’Illa preveu de mobilitzar 1.500 milions d’euros per respondre a la crisi dels aranzels. Inclou 300 milions per a activar línies d’ajuts del pressupost ordinari de la Generalitat, 900 milions en préstecs i crèdits vehiculats per l’ICF, 150 milions per a fons d’inversió, 130 per a assessorament a la internacionalització i 200 per a promoció de productes catalans a mercats estratègics.

El govern recorda que la guerra comercial de Trump afecta els 4.351,4 milions d’euros de les exportacions catalanes als EUA i les 3.161 empreses exportadores regulars. Aquestes xifres equivalen al 4,3% de les vendes de Catalunya a l’estranger i el 17,2% de les empreses exportadores.

Només faltava Trump afegint llenya al foc dels mercats financers aquest matí. Com si els nervis no fossin ja a flor de pell. El cas és que un amenaçador president ha afirmat que els Estats Units imposarà un aranzel addicional del 50% sobre els productes xinesos si la Xina no rescindeix el seu recent augment aranzelari del 34% abans del 8 d’abril de 2025. Aquest ultimàtum segueix els aranzels de represàlia de la Xina i més pràctiques comercials que Trump ha qualificat d’abusives. I ha anat més enllà dient que qualsevol país que prengui represàlies contra els EUA amb aranzels addicionals s’hauria d’encarar amb aranzels immediats i substancialment més alts per part dels EUA.

Per tenir una mica d’idea de com estan els nervis, n’hi ha prou de veure la sessió d’avui a la borsa americana. A l’obertura, el Dow Jones i el Nasdaq han caigut de més d’un -4%. Menys d’una hora després de començar les negociacions, el rumor que els EUA farien una pausa de noranta dies per a l’aplicació dels aranzels, excepte a la Xina, ha originat un important rebot que ha portat aquests índexs a pujar entre un 2% i un 4%. El rumor ha estat desmentit ràpidament per la Casa Blanca, i això novament ha empès cap a les pèrdues, si bé amb no tanta força. Quan escric aquesta Píndola, el Dow Jones ha baixat una mica més de l’1%.

Hem de pensar que allò que facin les borses europees va totalment lligat a allò que pugui passar als EUA. Tot depèn de què es cou allà. Trump ha tornat a insistir al president de la Reserva Federal, Jerome Powell, que abaixi els tipus d’interès. Però, ara com ara, Powell no ha donat senyals de voler cedir. En realitat, afronta un moment molt complicat. Per una banda, té les pressions presidencials per a abaixar-los, perquè vol pagar menys interessos per l’elevat deute del país. Per una altra, veu que la inflació pujarà amb els aranzels, cosa que el frena a tirar-los cap avall. Veurem com acaba una reunió que ha organitzat Powell aquesta tarda amb la junta de governadors de la Fed, enmig d’una cridòria general.

El fet és que comencen a aparèixer inversors importants que s’han cansat de perdre milions i alcen la veu. L’impacte en les borses dels aranzels de Trump no ha agradat gens ni mica a molts “peixos grossos” de Wall Street, ni tan sols a uns quants que fins fa poc eren els seus defensors més acèrrims. El director general de JP Morgan, per exemple, ha assenyalat en la carta anual als accionistes que els aranzels impulsaran la inflació i afeixugaran una economia que ja s’anava desaccelerant. “És probable que vegem resultats inflacionistes, no sols en els béns importats, sinó en els preus interns, a mesura que augmentin els costos dels articles i la demanda de productes nacionals.” I no és pas l’únic. La llista de milionaris que demanen a Trump que posi fre als aranzels va creixent. Tanmateix, no sembla que el facin canviar de parer.

A les borses de l’estat espanyol, les coses han anat malament, sobretot avui, que sembla que les americanes anaven una mica més relaxades. Un altre -5% a l’Íbex, que ja arrossega un -12% en tres sessions. Aquests dies tot ha baixat. Ni un sol valor no ha tancat en verd. Reben especialment els bancs. De dijous ençà, el Sabadell ha perdut un -17%; CaixaBank, un -18%; el BBVA, un -15%…

La raó cal cercar-la en dos fets principals. Per una banda, és cert que havien pujat molt aquests darrers mesos, però hi ha la por de què pugui fer el BCE. És a dir, que pugui abaixar els tipus més que no voldria, si tota la història dels aranzels acaba castigant molt els estats europeus. Recordem que Alemanya, el pes pesant de l’economia de la UE, va tancar el 2024 amb recessió. Si passés això, el negoci dels bancs es trobaria afectat, perquè els faria trontollar els marges.

Però pensem que el caos s’estén més enllà de les borses. En les matèries primeres, el petroli ha tornat a baixar, perquè els analistes adverteixen que l’escalada dels aranzels amb les disputes comercials podria conduir a una desacceleració del creixement global, també en l’àmbit industrial, amb menys consum, cosa que encoratjaria una caiguda de preus més forta i una desacceleració industrial; alhora es deprimiria encara més el consum de petroli, i això podria fer baixar encara més els preus. Avui el barril de Brent ha cedit un 2,7%, fins a 63,81 dòlars, que és el preu més baix de l’abril del 2021 ençà.

Aquests dies vinents seran importants. Veurem què fa la Comissió Europea. De moment, a Brussel·les han semblat mostrar la intenció de negociar amb els EUA, si bé el president Trump ha estat poc inclinat al diàleg durant el cap de setmana. Amb tot, les informacions, i els rumors, no deixen de succeir-se, com hem vist avui. A la xarxa X, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha publicat avui: “Europa està a punt per a negociar amb els EUA. Hem ofert aranzels zero per zero per als béns industrials. Perquè sempre estem disposats a un bon acord. Però també estem preparats per a respondre amb contramesures. I per a protegir-nos dels efectes indirectes de la desviació del comerç.” Esperar i veure, que diuen els anglesos.

Només faltava Trump afegint llenya al foc dels mercats financers aquest matí. Com si els nervis no fossin ja a flor de pell. El cas és que un amenaçador president ha afirmat que els Estats Units imposarà un aranzel addicional del 50% sobre els productes xinesos si la Xina no rescindeix el seu recent augment aranzelari del 34% abans del 8 d’abril de 2025. Aquest ultimàtum segueix els aranzels de represàlia de la Xina i més pràctiques comercials que Trump ha qualificat d’abusives. I ha anat més enllà dient que qualsevol país que prengui represàlies contra els EUA amb aranzels addicionals s’hauria d’encarar amb aranzels immediats i substancialment més alts per part dels EUA.

Per tenir una mica d’idea de com estan els nervis, n’hi ha prou de veure la sessió d’avui a la borsa americana. A l’obertura, el Dow Jones i el Nasdaq han caigut de més d’un -4%. Menys d’una hora després de començar les negociacions, el rumor que els EUA farien una pausa de noranta dies per a l’aplicació dels aranzels, excepte a la Xina, ha originat un important rebot que ha portat aquests índexs a pujar entre un 2% i un 4%. El rumor ha estat desmentit ràpidament per la Casa Blanca, i això novament ha empès cap a les pèrdues, si bé amb no tanta força. Quan escric aquesta Píndola, el Dow Jones ha baixat una mica més de l’1%.

Hem de pensar que allò que facin les borses europees va totalment lligat a allò que pugui passar als EUA. Tot depèn de què es cou allà. Trump ha tornat a insistir al president de la Reserva Federal, Jerome Powell, que abaixi els tipus d’interès. Però, ara com ara, Powell no ha donat senyals de voler cedir. En realitat, afronta un moment molt complicat. Per una banda, té les pressions presidencials per a abaixar-los, perquè vol pagar menys interessos per l’elevat deute del país. Per una altra, veu que la inflació pujarà amb els aranzels, cosa que el frena a tirar-los cap avall. Veurem com acaba una reunió que ha organitzat Powell aquesta tarda amb la junta de governadors de la Fed, enmig d’una cridòria general.

El fet és que comencen a aparèixer inversors importants que s’han cansat de perdre milions i alcen la veu. L’impacte en les borses dels aranzels de Trump no ha agradat gens ni mica a molts “peixos grossos” de Wall Street, ni tan sols a uns quants que fins fa poc eren els seus defensors més acèrrims. El director general de JP Morgan, per exemple, ha assenyalat en la carta anual als accionistes que els aranzels impulsaran la inflació i afeixugaran una economia que ja s’anava desaccelerant. “És probable que vegem resultats inflacionistes, no sols en els béns importats, sinó en els preus interns, a mesura que augmentin els costos dels articles i la demanda de productes nacionals.” I no és pas l’únic. La llista de milionaris que demanen a Trump que posi fre als aranzels va creixent. Tanmateix, no sembla que el facin canviar de parer.

A les borses de l’estat espanyol, les coses han anat malament, sobretot avui, que sembla que les americanes anaven una mica més relaxades. Un altre -5% a l’Íbex, que ja arrossega un -12% en tres sessions. Aquests dies tot ha baixat. Ni un sol valor no ha tancat en verd. Reben especialment els bancs. De dijous ençà, el Sabadell ha perdut un -17%; CaixaBank, un -18%; el BBVA, un -15%…

La raó cal cercar-la en dos fets principals. Per una banda, és cert que havien pujat molt aquests darrers mesos, però hi ha la por de què pugui fer el BCE. És a dir, que pugui abaixar els tipus més que no voldria, si tota la història dels aranzels acaba castigant molt els estats europeus. Recordem que Alemanya, el pes pesant de l’economia de la UE, va tancar el 2024 amb recessió. Si passés això, el negoci dels bancs es trobaria afectat, perquè els faria trontollar els marges.

Però pensem que el caos s’estén més enllà de les borses. En les matèries primeres, el petroli ha tornat a baixar, perquè els analistes adverteixen que l’escalada dels aranzels amb les disputes comercials podria conduir a una desacceleració del creixement global, també en l’àmbit industrial, amb menys consum, cosa que encoratjaria una caiguda de preus més forta i una desacceleració industrial; alhora es deprimiria encara més el consum de petroli, i això podria fer baixar encara més els preus. Avui el barril de Brent ha cedit un 2,7%, fins a 63,81 dòlars, que és el preu més baix de l’abril del 2021 ençà.

Aquests dies vinents seran importants. Veurem què fa la Comissió Europea. De moment, a Brussel·les han semblat mostrar la intenció de negociar amb els EUA, si bé el president Trump ha estat poc inclinat al diàleg durant el cap de setmana. Amb tot, les informacions, i els rumors, no deixen de succeir-se, com hem vist avui. A la xarxa X, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha publicat avui: “Europa està a punt per a negociar amb els EUA. Hem ofert aranzels zero per zero per als béns industrials. Perquè sempre estem disposats a un bon acord. Però també estem preparats per a respondre amb contramesures. I per a protegir-nos dels efectes indirectes de la desviació del comerç.” Esperar i veure, que diuen els anglesos.

L’actor Josep Maria Pou (Mollet del Vallès, 1944) interpreta el president Jordi Pujol al film Parenostre, dirigit per Manuel Huerga i amb guió de Toni Soler, que s’estrena el 16 d’abril vinent. És el primer film que narra els dies del juliol del 2014 en què la confessió de la deixa va ensorrar un castell de cartes. La interpretació de Pou, que aguanta el pes del film juntament amb la que Carme Sansa fa de Marta Ferrusola, troba la fibra del personatge: la solitud d’aquell moment, la desolació continguda de perdre-ho tot de sobte, i fins i tot, diu Pou, la valentia d’encarar-ho. En aquesta entrevista, Pou explica com s’ho va fer per connectar amb el personatge malgrat la decepció personal i malgrat la distància física que els separa.

—Com us vau preparar el paper?
—Sempre he tingut el costum de buscar tota la documentació possible al voltant del personatge. Si és històric, ho trobes fàcilment; si és purament de ficció, busco tantes dades com puguin ajudar-me a construir-lo. En aquest cas, ha estat més fàcil: no he hagut de fer cap treball d’investigació perquè tinc molt present la figura de Jordi Pujol. Ha ocupat gairebé la meitat de la meva vida, en tinc molt present la trajectòria. I hi havia parlat molt, és un home molt de teatre. Ara bé, això té un petit inconvenient.

—Quin?
—El fet d’interpretar un personatge real fa que et sentis una mica esclau de la realitat. L’eina de treball dels actors no deixa de ser la imaginació, la capacitat de fabulació per a construir un personatge. Ja n’havia fet, de personatges reals, com Alfons XIII, Felip II o Felip IV. És més: fa poc he descobert, perquè no me’n recordava, que en un programa de Televisió Espanyola ja havia interpretat Terradellas. Aquí, el personatge ja està construït. No pots sortir dels trets que tothom coneix. És una certa esclavitud que no et deixa gaire marge per a la creació i la fantasia. No em puc inventar un Jordi Pujol irrecognoscible.

—El vostre mèrit, si m’ho permeteu, és que l’encarneu de manera molt realista sense caricaturitzar-lo. Va ser decisió vostra?
—No, d’entrada ja és voluntat d’en Toni Soler, guionista, d’en Manel Huerga, director, i dels productors. A partir del moment que decideixen trucar-me a mi per oferir-me aquest personatge, tenen molt clar que no volen fer una imitació de Jordi Pujol. Si no, haurien buscat algú de metre setanta, sense la diferència de físic brutal que hi ha entre ell i jo. Ja d’entrada diem: “Senyors, aquest home de metre noranta-cinc és Jordi Pujol.” Juguem amb el convencionalisme que ha de tenir la ficció –perquè això no és cap documental. Pel que em diuen, la gent que l’ha començat a veure s’oblida al primer moment que no hi ha cap semblança física. No he intentat interpretar Jordi Pujol tal com és, sinó captar-ne els trets de l’essència, d’una certa personalitat. No vaig voler mirar mai entrevistes ni audiovisuals, però vaig dedicar molts dies a mirar-ne fotos. Però fotos fixes.

—Per què?
—Per veure-li els ulls. Què expressa amb els ulls, amb un gest de la cara. Dels milers de fotografies que encara tinc al mòbil, i que dia a dia me les anava passant, em vaig adonar d’una cosa fonamental: en un elevadíssim percentatge de les fotos, té els ulls tancats. Parlava molt amb els ulls tancats, fins i tot quan et parlava de tu a tu. Això era un gest que jo podia aprofitar. Finalment en vaig trobar una de concreta que em va fer dir: “És això, aquest és l’estat d’ànim de Jordi Pujol els dies que narra la pel·lícula.”

—…
—És l’expressió d’un Jordi Pujol derrotat, concentrat en si mateix. Aquest posat em va servir molt per a entendre’l. Me la vaig posar de fons de pantalla, la cosa més innòcua del món, però em va acompanyar sempre. A cada moment de pausa del rodatge, m’asseia en un racó i me la mirava. De vegades, els actors ens agafem a una petita cosa, i per a mi aquesta va ser fonamental.

—Com vau viure, emocionalment, el moment de la confessió de la deixa?
—Amb la sorpresa i la decepció que ens va produir a tots. Sorpresa, decepció, i al mateix temps, per què no dir-ho, un cert reconeixement d’una certa valentia. No dic admiració, sinó reconeixement. La valentia de ser capaç d’agafar el toro per les banyes i dir: “Sóc aquí, i sóc capaç de fer aquest pas que s’ha de fer, amb tot el daltabaix que representa.” Cal valentia. Hi ha un moment de la pel·lícula que, parlant amb mossèn Ballarín, es veuen dues coses que són fonamentals del caràcter de Pujol. Primer, la valentia de pecar: “No tens ni idea de la valentia que cal per a pecar”, li diu. I la segona: “He fet coses dolentes, però, sobretot, he deixat que es fessin coses dolentes.” Assumir la decepció, la culpa d’haver deixat fer coses que sabia i coses que no. Independentment de la meva ideologia i que jo combregués o no amb certs comportaments del seu grup polític, a mi, com a ciutadà, tot plegat em va causar una decepció.

—Una altra cosa, a banda la valentia: la solitud. 
—Sí! Va ser fonamental. Ja tinc vuitanta anys i en fa cinquanta-cinc que faig aquest ofici. Una de les poques coses que he après és que gairebé tot el que necessites és al guió, i que t’hi has de concentrar. Del guió se’n desprenia, de seguida, la sensació de solitud. L’home abandonat de tothom, en un moment que potser hauria necessitat ajuda. Per a mi, és un tret fonamental del treball per a interpretar Pujol. De cop i volta, tot el poder que tenia aquest home, tota la capacitat de crear coses bones o dolentes al seu voltant, van caure a terra i es va trobar sol. Despullat. En aquest sentit em va servir molt una experiència prèvia: haver fet el rei Lear de Shakespeare.

—Per què?
—Salvant totes les distàncies: El rei Lear és la història d’un senyor que té el poder absolut i decideix repartir-lo entre les seves filles, i es troba que, tret de Cordèlia, les filles li ho prenen tot i es queda sense res. Es troba despullat físicament, enmig del bosc, sota la tempesta, i ha de començar a aprendre a viure sol i a ser un ésser humà. Aquesta caiguda total del rei Lear de Shakespeare em va servir molt per a entendre Pujol. Aquest Jordi Pujol de la pel·lícula té alguna cosa de tràgic. I els grans herois de la tragèdia són molt solitaris.

—Més enllà del moment de la caiguda, quina és la gran tragèdia vital de Jordi Pujol, a parer vostre?
—No m’atreveixo a fer un judici clar. Ho han de fer els historiadors. N’hi ha que ja ho fan i que ho faran més. Potser la gran tragèdia de Pujol és d’haver estat un somiador, haver besllumat una Catalunya total, i veure’s com el pare de tot un poble, i saber, al final, que ell l’ha decebut, aquest poble, amb el seu comportament. Per acció o per omissió, això ja ho dirà la justícia. Crec que la gran tragèdia és la vergonya. Com és possible que tanta gent que ha confiat en mi i m’ha seguit quan volia travessar les aigües, jo els hagi decebuts amb un comportament, a més a més, impropi d’un home amb un caràcter religiós tan gran.

L’entrevista continuaria llargament, perquè es veu de seguida que la preparació del personatge, ben minuciosa, ha donat a Pou una visió molt completa sobre la figura de Pujol, però la conversa s’ha d’acabar una mica abruptament després de tot just un quart a causa del ritme frenètic amb què els actors i els membres de l’equip tècnic atenen les rondes de presentació als mitjans.

Josep Maria Pou: “Els meus plans són retirar-me” | Entrevista biogràfica a l’actor i director arran del vuitantè aniversari

L’actor Josep Maria Pou (Mollet del Vallès, 1944) interpreta el president Jordi Pujol al film Parenostre, dirigit per Manuel Huerga i amb guió de Toni Soler, que s’estrena el 16 d’abril vinent. És el primer film que narra els dies del juliol del 2014 en què la confessió de la deixa va ensorrar un castell de cartes. La interpretació de Pou, que aguanta el pes del film juntament amb la que Carme Sansa fa de Marta Ferrusola, troba la fibra del personatge: la solitud d’aquell moment, la desolació continguda de perdre-ho tot de sobte, i fins i tot, diu Pou, la valentia d’encarar-ho. En aquesta entrevista, Pou explica com s’ho va fer per connectar amb el personatge malgrat la decepció personal i malgrat la distància física que els separa.

—Com us vau preparar el paper?
—Sempre he tingut el costum de buscar tota la documentació possible al voltant del personatge. Si és històric, ho trobes fàcilment; si és purament de ficció, busco tantes dades com puguin ajudar-me a construir-lo. En aquest cas, ha estat més fàcil: no he hagut de fer cap treball d’investigació perquè tinc molt present la figura de Jordi Pujol. Ha ocupat gairebé la meitat de la meva vida, en tinc molt present la trajectòria. I hi havia parlat molt, és un home molt de teatre. Ara bé, això té un petit inconvenient.

—Quin?
—El fet d’interpretar un personatge real fa que et sentis una mica esclau de la realitat. L’eina de treball dels actors no deixa de ser la imaginació, la capacitat de fabulació per a construir un personatge. Ja n’havia fet, de personatges reals, com Alfons XIII, Felip II o Felip IV. És més: fa poc he descobert, perquè no me’n recordava, que en un programa de Televisió Espanyola ja havia interpretat Terradellas. Aquí, el personatge ja està construït. No pots sortir dels trets que tothom coneix. És una certa esclavitud que no et deixa gaire marge per a la creació i la fantasia. No em puc inventar un Jordi Pujol irrecognoscible.

—El vostre mèrit, si m’ho permeteu, és que l’encarneu de manera molt realista sense caricaturitzar-lo. Va ser decisió vostra?
—No, d’entrada ja és voluntat d’en Toni Soler, guionista, d’en Manel Huerga, director, i dels productors. A partir del moment que decideixen trucar-me a mi per oferir-me aquest personatge, tenen molt clar que no volen fer una imitació de Jordi Pujol. Si no, haurien buscat algú de metre setanta, sense la diferència de físic brutal que hi ha entre ell i jo. Ja d’entrada diem: “Senyors, aquest home de metre noranta-cinc és Jordi Pujol.” Juguem amb el convencionalisme que ha de tenir la ficció –perquè això no és cap documental. Pel que em diuen, la gent que l’ha començat a veure s’oblida al primer moment que no hi ha cap semblança física. No he intentat interpretar Jordi Pujol tal com és, sinó captar-ne els trets de l’essència, d’una certa personalitat. No vaig voler mirar mai entrevistes ni audiovisuals, però vaig dedicar molts dies a mirar-ne fotos. Però fotos fixes.

—Per què?
—Per veure-li els ulls. Què expressa amb els ulls, amb un gest de la cara. Dels milers de fotografies que encara tinc al mòbil, i que dia a dia me les anava passant, em vaig adonar d’una cosa fonamental: en un elevadíssim percentatge de les fotos, té els ulls tancats. Parlava molt amb els ulls tancats, fins i tot quan et parlava de tu a tu. Això era un gest que jo podia aprofitar. Finalment en vaig trobar una de concreta que em va fer dir: “És això, aquest és l’estat d’ànim de Jordi Pujol els dies que narra la pel·lícula.”

—…
—És l’expressió d’un Jordi Pujol derrotat, concentrat en si mateix. Aquest posat em va servir molt per a entendre’l. Me la vaig posar de fons de pantalla, la cosa més innòcua del món, però em va acompanyar sempre. A cada moment de pausa del rodatge, m’asseia en un racó i me la mirava. De vegades, els actors ens agafem a una petita cosa, i per a mi aquesta va ser fonamental.

—Com vau viure, emocionalment, el moment de la confessió de la deixa?
—Amb la sorpresa i la decepció que ens va produir a tots. Sorpresa, decepció, i al mateix temps, per què no dir-ho, un cert reconeixement d’una certa valentia. No dic admiració, sinó reconeixement. La valentia de ser capaç d’agafar el toro per les banyes i dir: “Sóc aquí, i sóc capaç de fer aquest pas que s’ha de fer, amb tot el daltabaix que representa.” Cal valentia. Hi ha un moment de la pel·lícula que, parlant amb mossèn Ballarín, es veuen dues coses que són fonamentals del caràcter de Pujol. Primer, la valentia de pecar: “No tens ni idea de la valentia que cal per a pecar”, li diu. I la segona: “He fet coses dolentes, però, sobretot, he deixat que es fessin coses dolentes.” Assumir la decepció, la culpa d’haver deixat fer coses que sabia i coses que no. Independentment de la meva ideologia i que jo combregués o no amb certs comportaments del seu grup polític, a mi, com a ciutadà, tot plegat em va causar una decepció.

—Una altra cosa, a banda la valentia: la solitud. 
—Sí! Va ser fonamental. Ja tinc vuitanta anys i en fa cinquanta-cinc que faig aquest ofici. Una de les poques coses que he après és que gairebé tot el que necessites és al guió, i que t’hi has de concentrar. Del guió se’n desprenia, de seguida, la sensació de solitud. L’home abandonat de tothom, en un moment que potser hauria necessitat ajuda. Per a mi, és un tret fonamental del treball per a interpretar Pujol. De cop i volta, tot el poder que tenia aquest home, tota la capacitat de crear coses bones o dolentes al seu voltant, van caure a terra i es va trobar sol. Despullat. En aquest sentit em va servir molt una experiència prèvia: haver fet el rei Lear de Shakespeare.

—Per què?
—Salvant totes les distàncies: El rei Lear és la història d’un senyor que té el poder absolut i decideix repartir-lo entre les seves filles, i es troba que, tret de Cordèlia, les filles li ho prenen tot i es queda sense res. Es troba despullat físicament, enmig del bosc, sota la tempesta, i ha de començar a aprendre a viure sol i a ser un ésser humà. Aquesta caiguda total del rei Lear de Shakespeare em va servir molt per a entendre Pujol. Aquest Jordi Pujol de la pel·lícula té alguna cosa de tràgic. I els grans herois de la tragèdia són molt solitaris.

—Més enllà del moment de la caiguda, quina és la gran tragèdia vital de Jordi Pujol, a parer vostre?
—No m’atreveixo a fer un judici clar. Ho han de fer els historiadors. N’hi ha que ja ho fan i que ho faran més. Potser la gran tragèdia de Pujol és d’haver estat un somiador, haver besllumat una Catalunya total, i veure’s com el pare de tot un poble, i saber, al final, que ell l’ha decebut, aquest poble, amb el seu comportament. Per acció o per omissió, això ja ho dirà la justícia. Crec que la gran tragèdia és la vergonya. Com és possible que tanta gent que ha confiat en mi i m’ha seguit quan volia travessar les aigües, jo els hagi decebuts amb un comportament, a més a més, impropi d’un home amb un caràcter religiós tan gran.

L’entrevista continuaria llargament, perquè es veu de seguida que la preparació del personatge, ben minuciosa, ha donat a Pou una visió molt completa sobre la figura de Pujol, però la conversa s’ha d’acabar una mica abruptament després de tot just un quart a causa del ritme frenètic amb què els actors i els membres de l’equip tècnic atenen les rondes de presentació als mitjans.

Josep Maria Pou: “Els meus plans són retirar-me” | Entrevista biogràfica a l’actor i director arran del vuitantè aniversari