El Museu Pau Casals ha començat una campanya de difusió digital adreçada a creadors de continguts per mitjà d’una agència de màrqueting d’influenciadors. L’objectiu és convidar-los a visitar el museu i compartir l’experiència a les xarxes socials. Tanmateix, el to i la llengua emprats per fer l’oferta han indignat alguns usuaris, arran que el músic Arnau Tordera ha compartit la comunicació rebuda per correu electrònic: un missatge íntegrament en castellà, sense cap opció en català, malgrat referir-se a un espai vinculat estretament a la llengua i la cultura catalanes.

Pau Casals va passar més de 30 anys a l'exili mostrant un compromís indiscutible amb Catalunya i la llengua catalana.@MuseuPauCasals, el mestre s’avergonyiria de veure que el museu que porta el seu nom no té la consideració d'exigir la llengua d'en Pau arreu. pic.twitter.com/fMRJ9D4ZlJ

— Arnau Tordera I (@ArnauTordera) June 20, 2025

L’acció pretenia de promocionar el museu que commemora el violoncel·lista Pau Casals, conegut pel seu compromís amb la pau, la llibertat i Catalunya. Casals va viure més de trenta anys a l’exili, precisament per no reconèixer el règim franquista ni participar en cap acte mentre no es restituís la legalitat republicana. Durant aquell temps, va defensar públicament la llengua i la identitat catalanes, tant a l’ONU com en nombrosos discursos arreu del món. Per això, el fet que una agència que representa el museu el promocioni en castellà ha estat considerat un menysteniment flagrant al seu llegat. Tordera, destinatari d’aquest correu, no ha estat l’únic que ho ha denunciat. A les xarxes, s’hi han pogut llegir missatges de rebuig com ara: “El mestre s’avergonyiria de veure que el museu que porta el seu nom no té la consideració d’exigir la llengua d’en Pau arreu.”

Aquest cas no és aïllat. L’any passat, l’humorista Peyu ja va denunciar una pràctica institucional semblant. Va fer pública una proposta de col·laboració que havia rebut també en castellà d’un acte organitzat amb suport del govern. “A quina merda de país vivim?”, es demanava. “N’estic fins als ous de rebre correus d’agències xupiguais contractades per la Generalitat escrits en castellà, fotent ‘Cataluña’ amb ñ.” I afegia, amb ironia, que no li interessava cridar “puta Espanya” als premis Ondas, però sí denunciar aquestes contradiccions en l’acció quotidiana.

Després de dècades de debat i d’anys de pressió internacional, el parlament de Finlàndia ha aprovat finalment la reforma de la Llei del Parlament Sami. Amb 150 vots a favor i 27 en contra, la reforma culmina trenta anys de reivindicacions i marca un punt d’inflexió en l’autogovern dels samis.

El canvi més significatiu de la nova llei és l’eliminació del conegut com a criteri lapó, que vinculava el dret de vot a activitats econòmiques tradicionals i no pas a la identitat o la llengua. Aquest criteri havia estat objecte de reiterades crítiques per part de les Nacions Unides, que consideraven que permetia d’incloure persones no reconegudes com a samis dins el cens electoral, vulnerant els drets del poble sami a definir qui els representa. La nova norma redefineix els requisits per votar i presentar-se a les eleccions al parlament sami –amb seu a Inari, a la Lapònia finlandesa– vinculant-los al llegat lingüístic: cal tenir el sami com a llengua materna o que l’hagi parlat almenys un dels progenitors, avis o besavis.

“És un dia històric per al poble sami”, va dir Pirita Näkkäläjärvi, presidenta del Parlament Sami. “Aquesta lluita llarguíssima ha acabat, i l’esforç tenaç de tota la comunitat és recompensat”. Tuomas Aslak Juuso, portaveu provisional del parlament, va destacar que amb aquesta reforma “es reforça el dret del poble sami a decidir com vol ser governat”. I va afegir: “Feia més de catorze anys que lluitàvem per tenir una veu lliure.”

La reforma també millora els mecanismes de consulta i cooperació amb les autoritats estatals, d’acord amb el principi de consentiment lliure, previ i informat, reconegut internacionalment. A més, estableix un nou òrgan independent per resoldre litigis sobre el cens electoral, deixant en segon pla el Tribunal Administratiu Suprem, que fins ara havia imposat interpretacions contràries als criteris del parlament sami.

Leo Aikio, vice-president primer del parlament, en destaca la importància per al futur: “Millorar els processos de consulta amb les autoritats nacionals permetrà donar estabilitat i claredat als procediments, i això és essencial per preservar les nostres llengües i cultura.” La nova llei incorpora també millores pràctiques, com ara la instauració de meses múltiples per municipi i una mesa mòbil per facilitar el vot en una regió tan extensa i escassament poblada.

Un esforç col·lectiu i una mirada al futur

La reforma és fruit de dècades de treball per part de la comunitat sami, dels anteriors parlaments i dels activistes que han sostingut la reivindicació. Els representants actuals han agraït especialment la col·laboració del govern encapçalat pel primer ministre Petteri Orpo, així com el suport rebut per part de les forces de l’oposició. Amb aquest nou marc legal, el parlament sami aspira a dedicar més temps i recursos a les prioritats culturals i lingüístiques del poble. Les tres llengües samis que es parlen a Finlàndia necessiten programes de revitalització, i també es vol impulsar una adaptació climàtica per als oficis tradicionals i reforçar la presència del poble sami en les institucions de la Unió Europea. Actualment, es calcula que hi ha entre 75.000 i 100.000 samis repartits entre Finlàndia, Suècia, Noruega i Rússia. Solament a Finlàndia en viuen uns 10.500. El seu territori tradicional, conegut com a Sàpmi, s’estén pels extrems septentrionals de la península escandinava.

Amb l’aprovació d’aquesta reforma, Finlàndia esdevé el primer estat de la regió que acompleix de manera efectiva els compromisos internacionals en matèria de drets dels pobles indígenes. Un avenç esperat, que permet als samis de començar una nova etapa amb més garanties per preservar la seva cultura i decidir lliurement el seu futur.

El portaveu de Sumar i ministre de Cultura espanyol, Ernest Urtasun, ha dit que continuaven les converses per a evitar la ruptura del grup parlamentari, atès que el sector majoritari de Compromís, Més, ha convocat una consulta per a decidir si finalment se’n van de Sumar.

Urtasun ha fet aquestes declaracions a Granada, després d’haver lliurat el premi de poesia Ciutat de Granada – Federico García Lorca a la poetessa Coral Bracho. Segons que ha dit, la voluntat de la direcció de Sumar és total i absoluta per a trobar l’encaix perquè puguin continuar essent una veu valencianista forta, i col·laborin plenament amb la resta de forces que componen la confluència.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha rebut avui al matí el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, a la Moncloa, segons han confirmat a l’ACN fonts coneixedores de la trobada. La cita, concretada durant ahir dijous i fora de les agendes públiques dels dos presidents, s’ha produït a petició de Sánchez i enmig de la crisi que pateix el PSOE i la família socialista pel ‘cas Cerdán’. A més, la reunió arriba després que en els darrers dies Pedro Sánchez s’hagi trobat amb els socis parlamentaris catalans d’ERC i de Junts. Ni la Moncloa ni la Generalitat han volgut confirmar ni donar detalls de la trobada i guarden silenci.

Aquesta reunió arriba en plena polèmica per una referència a Illa que apareix en l’informe de la Guàrdia Civil sobre la trama de corrupció que empastifa el qui fins fa poc era número tres del PSOE i home de confiança de Pedro Sánchez. Illa ha negat saber de què parlava Koldo García quan deia “Salvador Illa parla moltíssim amb el Chili”, en referència a les comunicacions amb Signal. Illa, interrogat al parlament aquesta setmana sobre aquesta referència, va dir: “No tinc ni punyetera idea de qui és el tal Chili.”

“Qui és el Chili, senyor Illa?” La referència enigmàtica al president a l’informe de l’UCO

 

El magistrat del Tribunal Suprem espanyol Leopoldo Puente ha encausat formalment l’ex-secretari d’Organització del PSOE Santos Cerdán en el marc del cas Koldo. Li ha ajornat la declaració al 30 de juny –el seu advocat demanava d’ajornar-la al juliol per a preparar bé la defensa– i ha autoritzat la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil espanyola a investigar-ne el patrimoni. Aquesta decisió arriba després de rebre un informe que el situa com a figura central d’una suposada trama vinculada a l’adjudicació d’obres.

El jutge també autoritza la Guàrdia Civil a escorcollar les instal·lacions del PSOE per a accedir i clonar els missatges al correu electrònic de Cerdán. A més, ordena al PSOE de facilitar als agents l’accés a qualsevol altre compte de correu corporatiu gestionat exclusivament per Cerdán. També, demana que el ministre de Transports, Óscar Puente, faciliti l’accés i la còpia dels missatges de correu de l’ex-ministre José Luís Ábalos.

A més de Cerdán, cita a declarar cinc empresaris que apareixen implicats en la trama d’adjudicacions d’obres públiques irregulars a canvi de comissions: els germans Antonio i Daniel Fernández Menéndez, Fernando Agustín Merino Vera, José Ruz Martínez i Joseba Antxon Alonso Egurrola. El jutge els ha encausat a tots cinc, i autoritza la Guàrdia Civil a demanar la investigació bancària de comptes i productes a nom seu o al de les empreses Acciona Construcciones, Obras Públicas y Regadíos, Levantina Ingeniería y Construcción i Servinabar 2000. També, ordena d’investigar els comptes de la fundació Fiadelso, vinculada a Ábalos.

El paper dels corruptors: quins negocis feien Acciona, OPR i LIC amb la trama de Santos Cerdán i Koldo García?

Veu indicis consistents contra Pardo de Vera i Herrero

L’informe de la Guàrdia Civil també esquitxava Isabel Pardo de Vera, ex-presidenta d’ADIF, i Javier Herrero, ex-director general de Carreteres, perquè revelava converses amb Koldo García sobre la manipulació d’adjudicacions. Per això, el jutge ordena a ADIF i a la direcció general de Carreteres que facilitin tots els expedients d’adjudicació de les obres que l’informe de la Guàrdia Civil assenyala com a irregulars.

En concret, demana tota la documentació de cinc obres d’ADIF –inclosa una a a Sant Feliu de Llobregat– i sis de Carreteres, perquè hi veu “indicis consistents” que Pardo de Vera i Herrero haurien pogut col·laborar amb Ábalos, a través de García, “perquè les adjudicacions projectades per ells arribessin a port”.

Tot i això, considera que Pardo de Vera i Herrero no s’haurien d’investigar al Suprem, on hi ha el cas perquè Ábalos és aforat, sinó a l’Audiència espanyola, perquè, en tot cas, la seva conducta hauria estat instrumental i en benefici de la trama. Passa el mateix amb Francisco Javier Lorente, parella de la propietària d’un bar de Pamplona que, suposadament, emetia factures falses a Acciona, i Miguel Moreno Purroy, assessor seu i contacte amb Garcia. Per tot plegat, envia a l’Audiència espanyola l’informe de la Guàrdia Civil perquè sigui aquest òrgan qui decideixi si ho investiga.

No accedeix a la petició de Salellas per a posar en dubte la compra de Servinabar

L’advocat de Cerdán, Benet Salellas, havia demanat que el jutge demanés a la Guàrdia Civil l’escriptura de compravenda per part de Cerdán del 45% de les accions de Servinabar, per tal de contrastar-ne el valor amb el registre notarial. El jutge s’hi ha oposat, i diu que no es pot verificar notarialment un document privat, com és el cas. En qualsevol cas, afegeix, demana a la Guàrdia Civil que lliuri a la defensa de Cerdán una còpia del document per tal que es pugui preparar la declaració judicial.

Joan Baldoví, síndic de Compromís, ha denunciat públicament que uns operaris de les Corts han tapat els cartells contra el president Carlos Mazón, el PP i Vox que, de feia mesos, tenien a les finestres dels seus despatxos. Baldoví ho atribueix a una censura de Llanos Massó, presidenta de les Corts, contra els cartells amb les frases “Mazón dimissió”, “PP responsable” i “Vox còmplice”, que es podien llegir del carrer estant. Ara, en canvi, hi ha unes peces de vinil vermelles que tapen el text.

“És una vergonya que gasten diners públics per tapar les veritats que comparteix una àmplia majoria de la societat valenciana”, ha dit Baldoví. I ha criticat que PP i Vox ataquin la llibertat d’expressió: “Fan de l’autoritarisme i la censura la seua manera de funcionar.” Ha afegit: “No podran tapar que un 90% del poble valencià vol la dimissió d’un Mazón que amb la seua negligent gestió no va evitar la mort de 228 persones. No podran tapar que Vox és còmplice del pitjor president de la història valenciana.” Alhora, ha dit que les Corts haurien de ser la casa de tots els valencians i que Compromís vol representar l’àmplia majoria que vol que Mazón deixi de ser president.

Baldoví també ha recordat que les normatives de salut laboral exigeixen que els espais de treball tinguin llum natural sempre que sigui possible, cosa que aquestes peces de vinil impedeixen. Per això demanarà per escrit a la mesa de les Corts que s’identifiqui el responsable de la decisió i que es retirin.

L’advocat de l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, Jorge Español, ha presentat un escrit al jutjat de primera instància d’Osca per demanar mesures preventives que assegurin l’execució de la sentència que obliga a retornar les pintures murals del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). A l’escrit, al qual ha tingut accés l’ACN, es demana l’embargament dels béns del MNAC fins que es compleixi la resolució. Es valoren les pintures en mil milions d’euros i es reclama un embargament mínim de 150 milions.

En mans d’un jutjat d’Osca: o protegir les pintures de Sixena o culminar el 155 judicial

A més, es reclama que el jutjat ordeni el tancament de les sales on hi ha exposades les pintures i s’hi desplegui vigilància de les forces públiques les vint-i-quatre hores del dia. També es demana que el museu presenti una llista de béns i drets susceptibles de ser embargats o que habiliti recursos econòmics dins el seu pressupost.

L’Ajuntament de Vilanova de Sixena també exigeix que es lliuri la documentació per preparar el desmuntatge de les pintures murals i les actes i informes de la reunió del patronat del museu de dilluns, en què es va al·legar la impossibilitat tècnica de fer el trasllat. A més, demana que s’adverteixi als responsables del MNAC que poden incórrer en un delicte de desobediència si no assumeixen les mesures preventives que es puguin decretar.

El president de l’Aragó respon al MNAC: “No ens deixarem aixecar la camisa”

Segons Español, l’escrit del patronat és “un desafiament en tota regla” i considera que es vol “emmascarar” amb l’oferiment al govern aragonès de formar part de la comissió tècnica.

De fet, el consistori de Vilanova de Sixena ja havia anunciat que demanaria l’execució forçosa de la sentència una vegada finit el termini de vint dies donat pel tribunal. Español ha dit que, malgrat que respecta la posició del patronat, la sentència s’ha de complir. Per això preveu de presentar la petició d’execució forçosa al jutjat número 2 d’Osca tan bon punt s’exhaureixi el termini.

El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica ha acordat una indemnització de 40.446 euros per a quatre familiars de la cuinera assassinada el 13 de març de 2024 a la presó del Mas d’Enric, al Catllar (Tarragonès), a mans d’un intern amb antecedents per homicidi. L’assassinat va commocionar el sistema penitenciari i va obligar a revisar els protocols de seguretat.

Segons que ha informat El País, la Generalitat assumeix la responsabilitat civil i reconeix el “dany” causat als familiars. La xifra que la família reclamava, però, era d’1,7 milions d’euros. L’informe del tribunal avaluador constata una “negligència manifesta dels serveis penitenciaris” i critica que “no es va valorar adequadament” el perfil de l’intern, considerat “inadequat per a una destinació com la cuina” per la seva trajectòria delictiva.

Fonts del Departament de Justícia han explicat que la família va presentar una reclamació patrimonial, i que aquesta compensació econòmica no tanca la via judicial ordinària, si decideixen de recórrer contra la decisió.

Arran del cas, el departament va anunciar noves mesures de seguretat per evitar que es repeteixin fets similars. Entre aquestes, destaca la prohibició d’accés a objectes perillosos com ganivets a interns condemnats per delictes d’extrema violència.

L’opinió de l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre l’aixecament de la immunitat al president Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, eurodiputats de Junts l’anterior legislatura (2019-2024), s’ha ajornat. Maciej Szpunar havia de publicar la seva opinió no vinculant dijous vinent, 26 de juny, però fonts jurídiques consultades per VilaWeb confirmen que ho ha ajornat fins al 4 de setembre vinent.

El TJUE té sobre la taula una demanda de tots tres contra el Parlament Europeu per la decisió el març del 2021 de retirar-los la protecció parlamentària a petició del Tribunal Suprem espanyol, que els volia jutjar per sedició, malversació i desobediència en la causa contra el Primer d’Octubre.

Tots tres van impugnar aquella decisió al Tribunal General de la UE (TGUE) tot denunciant diverses irregularitats en el procediment. Però el juliol del 2023 el tribunal de primera instància europeu va tombar la seva demanda i va avalar la retirada de la immunitat. 

El cas del suplicatori va generar controvèrsia entre el 2020 i el 2021 en el marc del tercer intent d’Espanya d’extradir Puigdemont, Comín i Ponsatí, residents a Bèlgica en aquell moment. Tot el procés a l’eurocambra va estar marcat per la dimensió política del cas i l’expectació mediàtica, ja que en aquell moment la retirada de la immunitat era un pas clau per al lliurament de Puigdemont.

Ara mateix, cap dels tres és eurodiputat i la seva situació ha canviat. El jutge instructor del Suprem Pablo Llarena s’ha negat a aplicar l’amnistia a Puigdemont i Comín mantenint les ordres de detenció espanyoles contra ells per malversació. Però no ha gosat tornar a emetre cap euroordre contra ells. 

Ponsatí va tornar de l’exili el març del 2023 arran de la derogació del delicte de sedició. Com que només restava l’acusació de desobediència, ja no s’exposava a entrar a la presó. La fiscalia vol que se li apliqui l’amnistia, però Ponsatí continua pendent de judici.

Sigui com sigui, Puigdemont i Ponsatí ja no són eurodiputats i, per tant, la futura decisió del TJUE sobre el cas del suplicatori no tindrà implicacions en la seva situació judicial actual. El cas de Comín és més complicat: va ser elegit eurodiputat, però la presidència actual de l’Eurocambra, en mans de Roberta Metsola, no el reconeix com a tal perquè no ha jurat la constitució espanyola. 

La defensa de Santos Cerdán, que exerceix l’advocat Benet Salellas, ha demanat al Tribunal Suprem espanyol de suspendre la declaració judicial de dimecres i fixar una nova data al juliol. Salellas, que tot just aquesta setmana n’ha assumit el cas, argumenta que és necessari atès “el volum i la complexitat de la causa, la diversitat de fets que s’imputen, la pluralitat de delictes i d’intervinents, i per la rellevància pública i social” del cas. Al mateix escrit, al qual ha tingut accés VilaWeb, diu que si no s’ajorna la declaració s’acolliran al dret de no declarar i demanaran una altra cita per a comparèixer.

Per a elegir una nova data, Salellas ja avança que el 3 de juliol ell té fixada una vista oral a l’Audiència de Barcelona per un cas d’abús sexual a un menor de tretze anys, en què Salellas és l’acusació particular i hi ha d’anar presencialment.

A banda, Salellas ha presentat un segon escrit per demanar que la Guàrdia Civil enviï al Suprem l’escriptura de compra-venda de participacions de Servinabar –l’empresa considerada pantalla per al cobrament de comissions– que diuen que van trobar. Segons que es va filtrar a mitjans de comunicació, aquest document certifica que Cerdán va comprar el 45% de l’empresa el 2016. Totamb tot, ahir l’administrador de Servinabar va negar que Cerdán en fos soci. Salellas demana de tenir-hi accés per a poder contrastar-ne el contingut amb la informació notarial.

El jove futbolista blau-grana Marc Bernal va seguir ahir al vespre la Patum completa al balcó consistorial, presidit per una estelada. De la plaça estant, els assistents el van reconèixer i li van fer càntics demanant-li que no jugui amb la selecció espanyola. “Marc, no vagis amb la selecció!“, li cridaven mentre ell ho enregistrava amb el telèfon mòbil i, finalment, ho aplaudia. En acabat, el públic va canviar els crits per “puta Espanya”. El moment va ser enregistrat pel periodista de RAC1 Cesc Giró.

Marc Bernal al balcó de la @lapatum. Crits de “Marc no vagis a la selecció”. Ell gravant, i fent gestos d’aprovació. @EsportsRAC1 @elmonarac1 pic.twitter.com/T55bCAZgrR

— Cesc Giró (@cescgiro) June 20, 2025

Marc Bernal, de divuit anys, és berguedà i un dels futbolistes més prometedors del Barça. Aquesta temporada, però, l’ha hagut de seguir des de la grada pel trencament del lligament creuat anterior del genoll esquerre tot just començar la competició, en un partit del 27 d’agost de l’any passat contra el Rayo Vallecano.

Després de passar pel quiròfan ja li van preveure una baixa d’un any, que ara aviat s’acaba i podria posar-se a disposició de Hansi Flick. De moment, continua recuperant-se fent entrenaments personalitzats a la Ciutat Esportiva Joan Gamper per a garantir que arriba bé a la pre-temporada. Malgrat la lesió, el Barça confia en el seu potencial i aquesta temporada passarà a tenir fitxa del primer equip.

Fins ara, Bernal no ha jugat mai amb la selecció absoluta d’Espanya, però sí que ha jugat amb els equips de categories inferiors.

Dijous de Corpus

Dijous de Corpus és un dels dies més especials de la Patum. Al migdia s’hi fa la Patum de Lluïment, amb totes les comparses excepte els Plens, que surten al vespre, surten a fer la seva dansa una sola vegada i de manera consecutiva. Un cop acabades, comencen els Tirabols amb les dues Guites i dues parelles de Geegants. Al vespre és quan es fa la Patum completa, la més popular i de més afluència de públic. Les comparses surten una a una a la plaça i fan els seus balls. La ronda de totes les comparses es repeteix quatre vegades, a excepció dels Plens, que només fan la seva actuació al final de la segona i quarta ronda. En acabat, es ballen els Tirabols, moment quan surten les dues Guites i les dues parelles de Gegants, mentre tothom volta la plaça al so de la música en directe.

[VÍDEO] Estelada gegant i una pancarta de Felipe VI cap per avall a la Patum de Berga

Els Mossos d’Esquadra i la policia espanyola han resolt la mort violenta d’un home que va desaparèixer el 6 de setembre de 2004 a Reus (Baix Camp). La investigació ha culminat amb la detenció d’una dona, que ha ingressat en presó provisional, i la identificació d’un segon implicat que es va morir per causes naturals el 2022. El cas, que era a punt de prescriure, s’ha reobert gràcies a una actualització de dades genètiques i a una nova declaració de la germana de la víctima.

L’home va ser donat per desaparegut tres dies després de no tenir-ne notícies. Inicialment, la policia espanyola en va assumir la recerca, però sense èxit. L’any 2021 es van localitzar les restes d’un cos masculí en una finca rústica de Riudecols (Baix Camp), enterrat sota una manta i una lona, i lligat amb eslingues. L’anàlisi forense no en va permetre la identificació i tampoc no es va trobar cap coincidència amb perfils genètics coneguts.

Van simular una desaparició voluntària

Segons els investigadors, els autors del crim van voler simular una desaparició voluntària. Van traslladar el cotxe habitual de la víctima fins a prop de l’estació de tren de Tarragona i, posteriorment, van fer trucades als seus mòbils fent-se passar per testimonis que asseguraven haver-lo vist a França.

El cas va fer un gir el 20 de febrer de 2024, quan la germana de la víctima es va presentar a una comissaria dels Mossos per dir que un conegut del seu germà havia revelat a un familiar els noms dels presumptes autors. Amb aquesta informació, els Mossos van cercar coincidències a les bases de dades del Centre estatal de desapareguts, i van localitzar familiars de la víctima per obtenir-ne el perfil genètic. Això va permetre de confirmar la identitat de les restes trobades tres anys abans.

Amb la identificació confirmada i noves declaracions de testimonis, es va constituir un Equip Conjunt d’Investigació entre la policia espanyola i els Mossos d’Esquadra. Segons els indicis, l’ex-parella sentimental de la víctima i la seva nova parella el van enganyar per portar-lo a una masia aïllada i assassinar-lo amb una arma blanca per quedar-se amb l’empresa d’extintors que regentava. Un cop comès el crim, van embolicar el cos amb roba de llit i el van enterrar a la vora del seu domicili, a només 700 metres.

Noves anàlisis forenses ho confirmen

La policia espanyola va fer una inspecció tècnica al lloc on suposadament es va cometre el crim. Un equip especialitzat desplaçat des de Madrid va recollir indicis, que es van analitzar als laboratoris d’ADN. Una segona anàlisi forense, amb tècniques més avançades, va detectar lesions a l’húmer i a dues costelles compatibles amb ferides d’arma blanca, que coincidien amb els talls trobats a la roba. Tot i el mal estat de les restes, l’estudi va permetre de reconstruir el crim.

La investigació ha permès d’aclarir les circumstàncies de la mort i identificar-ne els responsables. La resolució del cas, que era a punt de prescriure al cap de vint anys, ha culminat amb l’ingrés a presó provisional de la detinguda, a l’espera de judici.

La Patum completa d’aquesta nit ha estat més emotiva que mai en record de Josep Maria Isanta, assassinat durant les festes del Corpus de fa vint anys. El moment més especial ha arribat durant el segon salt dels Nans Nous, la seva comparsa. El seu germà Jordi Isanta, un cosí i dos amics han saltat vestits amb la roba d’aquella tràgica Patum de l’any 2005 i una imatge del jove ha presidit tot el ball.

[VÍDEO] Estelada gegant i una pancarta de Felipe VI cap per avall a la Patum de Berga

Abans del ball, s’ha sentit el següent missatge per la megafonia de la plaça. “Per això, avui, amb els vestits que ell portava, fem aquest salt per tu, Josep Maria, que siguis on siguis ens mires –tots els assistents s’ha posat a aplaudir i cridar– ens animes a saltar ben amunt cridant amb totes les teves forces: ‘Aire, aire, que això ja s’acaba.’ Una forta abraçada de part dels Nans Nous. T’estimem i et trobem a faltar.”

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Ajuntament de Berga (@ajuntamentberga)

“Era patumaire de cap a peus i, sigui on sigui, segur que ho veurà i estarà molt content”, ha explicat abans a l’ACN el seu germà, Jordi Isanta. Al centre de la plaça, els seus pares –visiblement emocionats– també han saltat durant el ball.

 

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

L’escola inclusiva ha estat objecte de debat des que, fa vuit anys, es va publicar el decret que la regula. Visitem l’escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), que en defensa la utilitat. Parlem del cas d’un alumne que demostra que, amb els recursos adequats, és possible l’èxit. En Daniil és un noi autista que aquest curs acaba la primària, i que ha passat de no comunicar-se i, consegüentment, tenir conductes agressives a seguir el dia a dia a l’aula. “Hem après a ajudar-lo i a incloure’l al grup perquè sigui un alumne més”, diu Aitana Alcaraz, una de les seves companyes. Docents i professionals que l’han acompanyat destaquen que ha estat possible gràcies a un canvi d’enfocament, amb l’ús de suports especialitzats.

“El grup d’en Daniil ens ha ajudat moltíssim. Els nens i el tutor són clau. Més importants que nosaltres”, diu Anna Casagolda, mestra del Suport Intensiu d’Escolarització Inclusiva (SIEI) de l’escola. Reconeix que al començament no sabien si tindrien les eines perquè en Daniil pogués estar bé a l’escola ordinària. Posar-se a la pell del nen i donar-li seguretat va ser clau. Després ell ha pogut fer de tot, assegura, satisfeta. Al principi el problema era conductual, perquè no es podia expressar. Van començar utilitzant pictogrames, després els van acompanyar amb el gest i finalment amb la veu.

L’escola Joncadella ha rebut el suport del Centre d’Educació Especial Proveïdor de Serveis i Recursos (CEEPSIR) d’AMPANS. Aquest centre desenvolupa programes i serveis de suport a l’escolarització d’alumnes amb necessitats educatives especials als centres d’educació ordinària de la comarca del Bages, el Moianès i el Solsonès. La responsable d’aquest servei, Alba Cortina, explica que a l’escola s’han alineat els objectius i les voluntats. Per ella, el cas d’èxit concret d’un alumne ha esdevingut un salt qualitatiu per als seus companys i per a l’escola en general. Recorda que el decret donava eines per a actuar de manera diferenciada, i així ho han fet.

Per Cortina, amb una bona organització dels recursos que tenen tant centres d’educació especial com escoles, es podrien tenir escoles molt més eficients i molt més abocades en la inclusió educativa dels alumnes en general. I afegeix que treballar de manera coordinada sempre funciona. “Hem d’analitzar bé la realitat i, d’acord amb allò que tenim, hem d’aplicar plans amb suport diferenciat per introduir el criteri de l’equitat educativa”, afegeix.

La responsable del CEEPSIR d’AMPANS remarca que l’escola d’educació especial és un recurs importantíssim dins el sistema educatiu i que s’ha d’utilitzar quan toca. “No ha de ser el recurs final, del moment en què ja no ens en sortim. Les escoles d’educació especial tampoc no volem ser això”, diu. Volen ser un recurs útil que pot funcionar de manera permanent, si un alumne està greument afectat; o temporal, per a garantir-ne el retorn al sistema ordinari.

La directora de l’escola Joncadella, Montse Pujolar, explica que sempre han vist clar que cal formar-se per donar una educació de més qualitat; no per un sol alumne, sinó per a tots. I per això han assistit a aquests assessoraments, tant interns com externs, que han fet amb els professionals de l’educació especial.

Pujolar diu que el camí no ha estat fàcil i que no totes les experiències són d’èxit com la d’en Daniil. “Però aquesta ho és i n’estem orgullosos”. Això, afegeix, els fa pensar que tot és possible.

Els companys de classe, un puntal de l’èxit

Aconseguir la plena inclusió d’en Daniil a l’aula no hauria estat possible sense la participació dels seus companys. Alguns, com Oriol Rodríguez, no sabien què era l’autisme. “Ell m’ha ajudat a entendre com són les persones amb autisme i també m’ha ajudat a respectar-les.”

L’any que ve, amb el pas a secundària, ja no es veuran amb en Daniil, perquè anirà a un centre especial. “No serà igual sense ell”, diu Rodríguez. Alguns altres, com Asier Zafrilla, valoren l’esforç que ha fet en Daniil per evolucionar. “Tot aquest temps que hem estat amb ell ha après a estar millor, ja no s’altera tant, i treballa molt millor que abans.” Zafrilla explica que quan va començar l’escola a vegades li costava d’estar amb ell, però amb el pas del temps ara li agrada i es diverteix jugant-hi. Per això, diu que també el trobarà a faltar amb el canvi a l’institut.

Yael Gómez, una altra de les companyes, diu que ha estat molt gratificant veure com amb el pas dels anys en Daniil ha millorat a l’hora de parlar i de fer-se entendre. “L’ajudem i millora molt. Ara ja parla amb tothom”, destaca. Gómez veu just que persones que tenen condicions com les d’en Daniil puguin ser a l’aula: “Encara que tingui un problema és una persona i té dret a estudiar en una classe normal i corrent.”

Lloc: al carrer Tossol

Oques Grasses, Albert Guinovart, Rita Payés i Roger Mas, entre d’altres, han estat guardonats en la gala de la sisena edició dels premis Alícia, organitzats per l’Acadèmia Catalana de la Música. Els guardons tenen l’objectiu de reconèixer artistes i projectes destacats per la qualitat, la capacitat transformadora i l’impacte dins i fora del país.

Així, el premi d’Autoria ha estat per a Albert Guinovart pel seu treball Simfonia Gaudí, estrenat amb motiu del 25è aniversari de l’Auditori de Barcelona i inspirat en el musical homònim que fa vint anys va sonar-hi, en commemoració dels 150 anys del naixement de l’arquitecte Antoni Gaudí.

En la categoria de Producció Discogràfica, el guardó ha estat per a Vol. 2, de Roger Mas i la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, un disc que combina la veu singular del cantautor amb la sonoritat tradicional de la cobla.

A banda, el premi a la Interpretació ha estat per a la cantant i trombonista Rita Payés, una de les veus més reconegudes de la nova generació del jazz i la cançó catalana.

En la categoria d’Interdisciplina, s’ha reconegut l’espectacle inaugural del 33è Festival Dansàneu Biterna, una col·laboració entre IT Dansa, el Cor Jove Nacional de Catalunya i el percussionista i compositor Arnau Obiols, que explora la memòria sonora del món rural a través de la dansa i la música contemporània.

El guardó al Talent emergent se l’ha emportat Mar Pujol, cantautora que, amb una proposta càlida i minimalista, combina l’expressivitat d’una lletra poètica amb una sensibilitat musical que beu de la terra.

Quant al premi al Directe, ha estat per a Oques Grasses per la gira de presentació del seu últim disc, Fruit del deliri, una proposta potent i festiva que ha connectat amb milers d’espectadors a tot el territori.

El Premi al Projecte Social i Educatiu ha estat per a Palau Vincles, una iniciativa del Palau de la Música Catalana centrada en la inclusió social i educativa a través del cant coral, especialment entre nens i joves en entorns vulnerables.

Per la seva banda, el premi Alícia TRESC al Reconeixement dels Públics, escollit en votació pel Consell de Públics de la comunitat TRESC, ha estat per a “Canta amb l’OBC!”, una iniciativa participativa de l’Auditori que obre les portes de l’Orquestra Simfònica de Barcelona a la ciutadania.

Finalment, el premi Alícia 2025 a la Trajectòria ha estat per al músic Carles Benavent, figura clau del jazz mediterrani i el flamenc contemporani. Amb una carrera que abasta més de cinc dècades, Benavent va ser pioner en la introducció del baix elèctric en el flamenc, ha forjat un estil propi que ha influït diverses generacions i ha col·laborat amb artistes com Paco de Lucía, Camarón de la Isla, Chick Corea o Miles Davis.

Oleeé! Torno a ser aquí. Jordi Vendrell és el títol del llibre editat per Cal·lígraf d’homenatge a aquest periodista radiofònic que va marcar la ràdio del país. És també una reivindicació del seu llegat. Amb la seva rialla, amb la seva veu inconfusible, Jordi Vendrell va trencar tota mena de motlles, i això els poders polítics no ho van poder suportar. El 10 de juliol de 1992, el seu programa, L’orquestra, va ser fulminat. Catalunya Ràdio i els seus consells assessors no van poder pair l’alè de llibertat que es respirava a la seva tertúlia radiofònica. Aquell gest castrador va significar un abans i un després de la ràdio, va ser la imposició definitiva del políticament correcte. L’arribada del regnat de l’autocensura i la por.

El doctor Miquel Masgrau, el seu metge, defineix bé allò que va passar aquell 92 funest: “Es va penalitzar l’espontaneïtat. Pensar en això fa mal, però s’ha imposat un model d’autocontrol.” Explica també que, després de la censura del programa, Vendrell va ser humiliat professionalment i va perdre els drets laborals adquirits en la seva trajectòria. Masgrau va dir tot això en l’acte de presentació del llibre, que es va fer a la llibreria Ona, on van parlar els editors Nurith Levy i Jordi Rodon i col·laboradors i amics de Vendrell, com ara Oleguer Sarsanedas i Vicent Partal.

Durant la presentació hi havia un sentiment unànime que ara hi ha molta menys de llibertat que en aquella ràdio que va néixer sota la batuta de Jordi Costa. Tanmateix, a l’acte i al llibre no es respira derrota, sinó l’alegria de saber que hi ha una altra manera de fer i que s’ha de batallar perquè no desaparegui. Per això el llibre és alegre, divertit, ple d’amistat i d’històries que fan somriure. Que ningú no ens robi la rialla, que sempre ens ressona ben endins, quan pensem en Vendrell; una rialla que va esdevenir més potent que les paraules.

Tot i que Vendrell ja va participar a Ràdio Joventut en el mític programa musical Al mil per mil, amb Jordi Estadella i Josep Maria Pallardó, allò que li va donar volada va ser el programa El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico, que feia amb Ramon Barnils, Quim Monzó i, durant una època, Quim Soler. Un autèntic espetec, que l’any 1983 anava directe a la vena de molts joves que van entendre que no estaven sols i que la catalanitat podia ser divertida, brillant, trencadora, estimulant i molts adjectius més, tots nous en l’àmbit cultural d’aquell moment. La broma més insolent i irreverent combinava amb entrevistes a consellers, savis i fins i tot al secretari general del govern, Lluís Prenafeta. Tot plegat va durar dos anys, però va fer forat. Vist amb perspectiva, va ser el començament d’un independentisme desinhibit, gens encarcarat, del qual després el procés no va saber beure.

El Lloro va anar seguit d’El mínim esforç, que tampoc no va durar gaire, i passà després a L’orquestra, en què Vendrell, ja sense Monzó ni Barnils, i acompanyat de Jaume Lorés, feia tertúlia amb gent com Modest Prats, Josep-Maria Terricabras, Josep Murgades, Jaume Vallcorba i molts altres, i algun convidat. Imagineu-vos Marta Ferrusola parlant de fer bonsais del Pi de les Tres Branques, per posar un exemple.

El periodista no va amagar el cap sota l’ala i, malgrat les poques possibilitats que li van donar, va continuar trencant motllos inventant-se un programa innovador com L’internauta, que va fer amb Vicent Partal.

El llibre té diverses parts, totes igualment interessants però ben diferents. Un dietari, on descobrim un Vendrell que es preparava les coses i que analitzava els programes a fons; vaja, que no li passava res per alt i estava capficat per mantenir el ritme radiofònic ideal amb una minuciositat extraordinària. En aquest dietari, que podria semblar anodí, hi trobem detalls que indiquen com es preocupava per si la rialla tapava o no les veus dels convidats, o més detalls.

Una part és dedicada a la ràdio tal com l’entenia Vendrell i una altra és un recull d’articles sobre la seva manera de fer, tant d’amics com de col·laboradors; una secció rica i plena de matisos i signatures interessants.

Els editors han tingut la bona pensada de publicar la transcripció de l’última Orquestra. Una idea que ens dóna la mida exacta de la Catalunya covarda i ignorant que sovint ens mana i que va fer callar les veus lliures del programa. Els feia por la paraula “sociata”. Sembla una broma; doncs, no.

Levy i Rodon han fet una feina polièdrica que conté la informació necessària perquè Vendrell pugui ser viu en el fer dels nous periodistes, que no oblidin que la imaginació, la creativitat i l’espontaneïtat són eines per a l’ofici. El llibre fa uns quants dies que ha sortit al carrer i de moment s’ha teixit un silenci espès. Seria desitjable que, vint-i-quatre anys després de la seva mort, Vendrell deixi de fer por i deixin difondre el seu esperit lliure.

Hi ha unes quantes presentacions del llibre previstes, inclosa una a VilaWeb, que es farà la segona quinzena de setembre. La més immediata serà aquest dissabte, 21 de juny, a les sis de la tarda, al Circ Cric, al cor del Montseny. Un lloc estimat per Vendrell.