El model d’habitatge cooperatiu català en cessió d’ús ha obtingut un dels reconeixements més importants d’Europa. Sostre Cívic, la cooperativa amb més recorregut en aquest àmbit, ha guanyat el premi a la categoria “Més que un sostre” als European Responsible Housing Awards, una distinció que atorguen conjuntament Housing Europe, la Comissió Europea i la Unió Internacional de Llogateres. El guardó, lliurat aquesta setmana a Dublín en el marc de l’International Social Housing Festival, assegura l’entitat, consolida el cooperativisme d’habitatge com una alternativa creïble dins l’agenda política de la Unió.

Eva Ortigosa (Sostre Cívic): “Fent habitatge cooperatiu hi ha la voluntat de transformar les ciutats”

Els Responsible Housing Awards han esdevingut un espai on es visibilitzen les experiències alternatives al paradigma especulatiu de l’habitatge. El jurat, format per alts càrrecs de la Comissió Europea, representants del Banc Europeu d’Inversions, eurodiputats i entitats de llogateres, ha triat Sostre Cívic d’entre vint-i-cinc projectes de dotze països.

En el moment de recollir el premi, Àngel Estévez, membre del consell rector de la cooperativa, va ser clar: “Aquest premi és un reconeixement contundent al model d’habitatge cooperatiu com una alternativa real i escalable al mercat”. I en va fer una lectura política: “És un pas endavant per fer del cooperativisme un pilar de les polítiques d’habitatge a Europa”.

El model català, observat amb atenció

Sostre Cívic va néixer ara fa vint anys i ha anat creixent de manera sostinguda fins a gestionar cinc-cents cinquanta habitatges, de Barcelona fins a Palamós, passant per Manresa, Granollers i Sant Cugat. El seu funcionament es basa en un principi senzill: la cooperativa és la propietària dels immobles i les sòcies hi accedeixen amb un dret d’ús indefinit. Això evita l’especulació, dóna estabilitat i posa la gestió de l’habitatge en mans de la comunitat que l’habita.

Aquest model ha captat l’interès europeu no solament pels seus valors, sinó també pels resultats. Fa pocs mesos, Sostre Cívic va aconseguir un crèdit de trenta-un milions d’euros del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa, el més gran mai obtingut per una cooperativa d’habitatge al continent. Aquesta fita, segons que va dir Matthew Baldwin, director general adjunt d’Habitatge de la Comissió Europea, és una prova de la solidesa del projecte: “És una idea brillant. Aquest model es pot escalar i aplicar a tot Europa.”

El premi no arriba sol. Coincidint amb el festival de Dublín, s’ha fet públic que la Xarxa d’Habitatge Cooperatiu, impulsada en gran part per Sostre Cívic, ha estat admesa com a membre de ple dret de Housing Europe, l’organització que agrupa les principals federacions d’habitatge públic, social i cooperatiu del continent. Aquesta entrada dona veu al cooperativisme català en un espai fins ara reservat a actors estatals o grans operadors.

Un informe incorporat al jutjat que investiga la gestió del temporal del 29 d’octubre passat assenyala que més de la meitat del personal funcionari del Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat Valenciana no treballava aquell dia. El document, elaborat pel tècnic Sergio Álvarez Hombría i aportat per la Federació Estatal de Treballadores de les Administracions Públiques (FETAP-CGT), detalla que trenta-un funcionaris dels cinquanta-nou assignats al centre no eren operatius durant la jornada del temporal, una absència del 52,5%.

L’informe també remarca que solament una de les sis tècniques encarregades del seguiment d’emergències era present el dia de la gota freda. A més, indica que abans de les 18.43 —quan la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va notificar oficialment un increment de cabal al barranc de Torrent— s’havien rebut almenys cent seixanta trucades d’alerta.

“Tot i això, el Centre d’Emergències no va activar els òrgans de coordinació fins molt més tard, incomplint el que estableix el Pla Especial d’Inundacions”, ha criticat l’acusació popular que ha aportat el document. La CGT denuncia que “una emergència no es pot gestionar amb la meitat del personal absent i amb decisions que arriben tard”.

Segons la federació sindical, “no va fallar la informació, van fallar les persones responsables d’actuar”. Demanen al jutjat que requereixi explicacions a la Generalitat sobre les absències: si van ser per baixes justificades, comissions de servei, canvis de destí o places vacants no cobertes.

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha acollit avui la cloenda de la campanya “Mantinc el català: repte 21 dies“, una iniciativa col·lectiva que ha unit entitats i ciutadans amb l’objectiu de normalitzar l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits de la vida quotidiana. Impulsada del 12 de maig al primer de juny, la campanya s’ha inspirat en la idea que calen vint-i-un dies per consolidar un hàbit i ha demostrat que el retrocés de l’ús social del català es pot revertir amb voluntat i accions concretes.

La proposta ha estat coordinada per la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana), amb la col·laboració del IEC, Mantinc el Català, No em Canviïs la Llengua, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Salut pel Català i Softcatalà.

El secretari general del IEC, Àngel Messeguer, ha donat la benvinguda als participants, remarcant que la defensa del català és un deure compartit per tota la comunitat catalanoparlant.

Tot i que el nombre de parlants no para de créixer, només el 32% dels ciutadans fa servir habitualment el català. Davant aquesta dada, les entitats impulsores han insistit que cal implicar tot el país, incloses les institucions. Mila Segarra, filòloga del IEC, ha remarcat que el moment és crític, però reversible: “Existeix la voluntat de fer servir la llengua i la transmissió generacional es manté”.

Des de Softcatalà, Toni Hermoso ha denunciat l’arraconament del català en àmbits com la salut, l’esport, el comerç o la justícia, i ha instat les administracions a garantir-hi la presència de la llengua. “El català, tot i ser una llengua mitjana a Europa, queda arraconada en molts àmbits”, ha dit.

També s’ha subratllat la responsabilitat ciutadana. “Cal que demostrem, dia a dia, que volem que el català sigui el nostre vehicle de comunicació, la nostra eina de cohesió com a societat”, han subratllat des de No em Canviïs la Llengua.

Salut pel Català ha proposat accions concretes per fer del català la llengua habitual: parlar-lo amb tothom i a tot arreu, escollir-lo en els serveis, demanar-lo quan no hi sigui i explicar que és patrimoni compartit.

“Quan parlem català a tothom, podem tenir sorpreses molt grates”

Durant l’acte de cloenda, diversos participants han compartit les seves experiències. Maica Sebastià, de Salut pel Català, temia tenir dificultats per participar-hi pel fet de treballar en un hospital, però ha comprovat que era possible. Leli Camps, de Mantinc el Català, ha assegurat que “si hi ha voluntat, el canvi és possible”. I Jeroni Garcia, de la CAL, ha explicat que va arribar a Catalunya fa dos anys i que ara forma part del col·lectiu de deu milions de parlants.

Anna Arqué, de Mantinc el Català, ha subratllat la importància de “normalitzar l’hàbit de parlar català sempre i amb tothom, amb naturalitat”. En la mateixa línia, Jaume Marfany (CAL) ha celebrat que “diverses entitats de la societat civil ens hàgim unit per un objectiu comú, una cosa poc freqüent i molt valuosa”.

Per la seva banda, Laia Torras (Òmnium Cultural) ha fet una crida perquè s’hi sumin entitats esportives, culturals, educatives i veïnals de tots els territoris de parla catalana. I Mireia Plana, de Plataforma per la Llengua, ha proposat que el repte es converteixi en una cita anual per “recuperar l’orgull de parlar la nostra llengua i compartir-la amb tothom”.

Com ja havia insinuat, el governador del Banc d’Espanya, José Luis Escrivá, va avançar ahir al congrés dels diputats que l’entitat havia revisat a la baixa les seves previsions fins al 2,4% enguany (3 dècimes menys) i a l’1,8% el que ve (una dècima menys), respecte de les que havia fet al març. Segons l’informe trimestral de l’entitat, presentat avui, l’economia espanyola experimenta una desacceleració del creixement des de taxes superiors al 3% a una taxa pròxima al 2,5% en el primer semestre de 2025. El principal factor darrere de la desacceleració és la menor contribució del sector exterior. De totes maneres, Escrivá va avisar de l’alt grau d’imprevisibilitat al qual s’enfronten les seves estimacions, en funció, sobretot, de la decisió final de Trump sobre els aranzels respecte de la zona euro, decisió que prendrà el 9 de juliol.

A més, segons la darrera enquesta feta també pel Banc d’Espanya, presentada ahir, la incertesa és el principal factor que afecta les empreses, ara com ara. Un 30% de les enquestades declara que està preocupada pel que pugui passar amb els aranzels, encara que aquest efecte negatiu operaria principalment per canals indirectes associats a una activitat econòmica global més baixa. Cal recordar que aquesta enquesta es basa en empreses majoritàriament grans (les que utilitzen en els càlculs de la central de balanços), per la qual cosa té una representativitat molt relativa respecte de les pimes. Ara bé, no cal que el Banc d’Espanya ens digui que l’entorn és incert, en som tots ben conscients, només cal seguir cada dia els mitjans de comunicació.

Per això, pot sorprendre que les vendes al comerç vagin bé. Si més no, això apunta l’índex de Comertia, segons el qual el conjunt de sectors d’activitat i establiments de l’associació ha tingut una mitjana de creixement de vendes del 7,4% durant el maig, respecte del mateix mes de l’any anterior. Això representa un augment de dos punts percentuals sobre les previsions que havien fet ells mateixos el mes anterior. Val a dir que l’augment més important dins l’índex es dóna a l’epígraf “Altres” (cotxes i serveis, sobretot), amb un 24% interanual, i al parament de la llar, amb el 13%. I no sembla que la cosa afluixi. Segons el seu president, Ignasi Pietx, “s’espera una bona campanya d’estiu en les vendes”. I la previsió que fa per a aquest mes de juny també és positiva, amb un increment del 6,7%, respecte del juny del 2024.

La propensió a la despesa, si bé en un sentit més d’inversió, també es reflecteix a les compra-vendes d’habitatges, que han crescut d’un 20% interanual el primer trimestre, segons el Col·legi de Registradors, i com ja hem comentat en unes quantes píndoles, el mercat immobiliari és una olla de pressió. Al març, últim mes del qual hi ha dades, segons l’INE, el nombre d’hipoteques per a comprar habitatge van créixer d’un 44% a tot l’estat (i el mateix percentatge a Catalunya).

No cal dir que la baixada dels tipus d’interès hi té un pes molt important, en aquestes operacions. La mitjana d’aquests primers dies de juny a l’euríbor és del 2,05%, mentre que fa un any era del 3,65%. I els analistes creuen que l’euríbor continuarà baixant, això sí, amb un alentiment clar, atès el nivell baix en què ja es troba.

I com ens afecta, a la nostra butxaca, la nova baixada de tipus del BCE fins al 2%? Doncs depèn si som estalviadors  (o podem ser-ho) o si necessitem demanar crèdits.

D’entrada, tornen a guanyar els qui tinguin una hipoteca variable, i que ja fa temps que veuen reduïdes les quotes, perquè l’euríbor fa mesos que es troba per sota dels nivells de l’any passat. Per als qui tinguin pensat de comprar un habitatge i vulguin demanar una hipoteca, tant les noves de tipus fix com les variables es comercialitzaran amb un tipus d’interès lleument més baix. Segons l’INE, el tipus mitjà del març era del 2,97% i un any abans del 3,52%. De totes maneres, es nota en el mercat que els bancs han posat la marxa curta d’ençà de l’abril, i els tipus de les hipoteques han frenat la baixada, probablement, per la incertesa de la situació i els marges bancaris que ja es van reduir durant el primer trimestre. De fet, ho fan d’ençà que van començar a baixar els tipus del BCE.

Quant als préstecs al consum, per la seva immediatesa i el seu període d’amortització, són molt sensibles a una baixada de tipus d’interès, per la qual cosa, probablement, es podran trobar a un cost una mica més moderat. Segons el Banc d’Espanya, al març, la mitjana de la banca era al 7,05% i un any enrere, al 7,78%. Però compte, que els tipus de les targetes per a les quals els titulars han sol·licitat el pagament ajornat, les anomenades targetes revolving, es mantenen al mateix nivell que l’any passat, un elevat 18,5%.

En els estalvis, la cosa canvia. Si bé a les hipoteques els ha costat una mica de reaccionar a la baixa aquests darrers mesos, els dipòsits d’estalvi s’han ajustat més ràpidament a cada nova rebaixa de tipus. Un escenari habitual, per altra banda, perquè els bancs proven de mantenir al màxim els marges financers. En general, les perspectives per als estalviadors han empitjorat, però sense estridències. Un dels efectes de les baixades de tipus del BCE és que, probablement, els dipòsits on es guarden els estalvis obtinguin una rendibilitat una mica inferior a la dels darrers mesos, però continuarà essent superior a la dels darrers anys, quan gairebé no es retribuïen els estalvis. Segons el Banc d’Espanya, la remuneració dels dipòsits col·locats a termini fins a un any, era a l’abril de l’1,92%, quan un any enrere, era del 2,48%. Però recordem que, del 2016 al 2021, la remuneració era pràcticament del 0%.

De totes maneres, els bancs procuren que els clients facin el pas des dels dipòsits cap a uns altres productes, com fons d’inversió, fons de pensió, assegurances d’estalvi… perquè els resulten més lucratius, ja que poden cobrar comissions més altes que no pas en el manteniment dels comptes. Recordem que les entitats financeres miren de compensar la caiguda del seu marge d’interessos amb les comissions, que han crescut d’un 5,9% interanual durant el primer trimestre, segons les darreres dades dels sis grans bancs.

Finalment, per a l’estiu, sembla que la situació es presenta bé (calor sufocant al marge) per a les butxaques, i els hipotecats, per exemple, poden estalviar una mica més. Els consumidors afrontem uns preus amb un ritme de creixement força baix (1,9%) i, segons Adecco, els treballadors catalans han guanyat un 0,6% de poder adquisitiu l’any 2024. I tampoc pinta malament per als qui preparen les vacances, sobretot, si volen marxar fora de la zona euro. Si van a un país on es pugui pagar en dòlars, per exemple, la revaloració de gairebé un 10%, en quatre mesos, de la nostra moneda, farà que tot els resulti una mica més econòmic. I encara més si prefereixen anar a una zona on mani el ien japonès, perquè que en un any continua mantenint gairebé el mateix canvi, però respecte del 2021, per exemple, la revaloració de l’euro ha estat del 40%. Sí, també és un bon any per a conèixer el Japó…

 

Una dona de cinquanta-set anys de nacionalitat alemanya ha mort aquest dimarts a causa d’un xoc frontal entre dos cotxes a l’enllaç de la AP-7 amb la C-14 a Vila-seca, al Tarragonès, que també ha deixat sis persones ferides.

Segons que informa el Servei Català de Trànsit, la víctima mortal de l’accident, B. P. K., és la passatgera davantera d’un dels dos vehicles. De les sis persones que han quedat ferides n’hi ha cinc de greus, dues de les quals traslladades a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, dues més a l’Hospital de Reus i la cinquena a l’Hospital Santa Tecla de Tarragona. En aquest últim hospital s’ha ingressat la sisena persona ferida, que ha sofert lesions de caràcter lleu. Els Mossos d’Esquadra han rebut l’avís a les 11.53 h.

El sinistre viari s’ha registrat al punt quilomètric 257 de la AP-7 a Vila-seca, al ramal d’incorporació i de sortida que connecta la AP-7 amb la C-14. Arran de l’accident, que ha obligat a tallar aquest ramal que enllaça la AP-7 amb la C-14, s’han activat sis patrulles dels Mossos d’Esquadra, tres dotacions de bombers i tres unitats terrestres i l’helicòpter medicalitzat del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

Amb la víctima mortal d’aquest accident, són seixanta-una les persones que han perdut la vida a les carreteres catalanes enguany segons dades provisionals de Trànsit.

El ministre de Cultura espanyol, el català Ernest Urtasun, ha sol·licitat una reunió urgent amb el ministre de Transports, Óscar Puente, i amb la direcció d’AENA per analitzar les conseqüències del projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat, especialment pel que fa a la possible afectació de la Casa Gomis. Ho han avançat fonts del ministeri a l’ACN i ho ha confirmat ell mateix en declaracions posteriors.

Urtasun ha expressat el seu rebuig al projecte anunciat avui pel president de la Generalitat, Salvador Illa, i ha deixat clar que “treballaran en el marc del govern” per defensar les seves posicions. Ha remarcat que no poden compartir la proposta perquè considera que suposa “fer un pas enrere” i promou un “model econòmic caduc dels anys vuitanta, basat en el monocultiu turístic”. En aquest sentit, ha criticat que s’aspiri a fer créixer la capacitat de l’aeroport dels 50 milions de passatgers actuals fins als 70 milions, perquè és una aposta per un model productiu que, segons ha dit, “en cap cas compartim”.

Tots els detalls sobre el projecte per a ampliar l’aeroport de Barcelona

A banda del debat econòmic, Urtasun ha alertat de les “afectacions ambientals” del projecte tant a l’espai protegit de la Ricarda com al Remolar. “En un context d’emergència climàtica, continuar multiplicant el trànsit aeri és un error”, ha remarcat, i ha dit que cal centrar els esforços en el transport ferroviari, amb una menció especial a Rodalia, que ha qualificat de “prioritat absoluta”.

En relació amb la Casa Gomis, el ministre ha mostrat la seva “preocupació” per l’impacte que hi pugui tenir l’ampliació. “És una joia arquitectònica del racionalisme català, importantíssima”, ha dit, i ha garantit que vetllaran perquè no es posi en perill ni des del punt de vista ambiental ni patrimonial.

El ministeri de Cultura va adquirir fa uns mesos la Casa Gomis amb la intenció de convertir-la en un centre cultural gestionat pel MNAC. Ara tem que el projecte impulsat per AENA amb el suport del govern català n’amenaci la preservació.

Dins del govern de coalició

Preguntat sobre si la discrepància amb el projecte pot alterar l’estabilitat del govern espanyol, Urtasun ha dit que les diferències entre socis “són lògiques” i que treballaran “sempre en el marc del govern” per defensar les seves posicions.

El president francès, Emmanuel Macron, ha descartat la possibilitat d’un nou referèndum d’autodeterminació a Nova Caledònia i ha justificat la decisió amb raons culturals. En una intervenció durant la conferència de l’ONU sobre els oceans, feta a Niça, ha dit que “ni la cultura oceànica ni la melanèsia no són totalment fetes per als referèndums”, perquè “són cultures de concertació”.

El cap de l’estat francès ha volgut tranquil·litzar els dirigents dels estats del Pacífic, davant la preocupació per la repressió de les protestes independentistes que van esclatar ara fa un any a l’arxipèlag. “Els referèndums formen part d’un procés pensat als anys vuitanta i noranta. Han servit per expressar la voluntat de continuar dins la República francesa. Però no repetirem els mateixos errors en el futur”, ha dit. Segons Macron, “el caràcter trencat del sí o el no no s’adiu amb una cultura que es basa en la circularitat i el diàleg”.

Amb això, el president ha confirmat la seva intenció de substituir la via referendària per un nou marc de concertació política. Ha dit que vol “un projecte nou” per a Nova Caledònia i ha anunciat que convocarà una cimera a París a mitjan juny amb totes les parts implicades, després del fracàs de les negociacions dirigides pel ministre dels Territoris d’Ultramar francès, Manuel Valls, a començament del mes de maig. La reunió tindrà com a objectiu de trobar una solució institucional de consens, després dels enfrontaments que el maig del 2024 van causar catorze morts i danys multimilionaris en un context de forta crisi social, econòmica i política.

Macron ha insistit que el futur de Nova Caledònia s’ha de construir “en el respecte de tots i per a la pau a la regió”. Amb les seves declaracions, tanmateix, ha deixat clar que l’opció d’un quart referèndum —reclamat pels sectors independentistes que van boicotar el del 2021— ja no és sobre la taula.

Amb la voluntat d’acostar la justícia als ciutadans, l’1 de juliol més de 550 jutjats de pau es convertiran en oficines de justícia municipal, que assumiran noves competències i funcions. La intenció és que els ciutadans s’hagin de desplaçar el mínim possible fora del seu municipi, podent fer tràmits burocràtics i videoconferències des d’aquests espais.

Actualment, Catalunya té 898 municipis amb jutjat de pau, és a dir, que no són seu de partit judicial, amb un total de 3,2 milions de ciutadans, i això suposa el 40,4% de tota la població catalana.

El govern promourà les agrupacions de jutjats de pau perquè puguin donar més serveis, sobretot els dels pobles més petits, que pràcticament no tenen personal. Així, municipis limítrofs que sumin en total uns 7.000 habitants, podrien tenir, en un d’ells, una oficina de justícia municipal amb personal de l’administració de justícia que aniria itinerant per la resta de localitats.

Els canvis suposaran que les oficines de justícia municipals puguin tenir connexió amb els tribunals mitjançant la intervenció en actuacions processals per videoconferència, informació sobre procediments judicials o obtenció de còpies de procediments.

També facilitaran certificats com els d’antecedents penals, els de delictes sexuals, els d’últimes voluntats, el d’assegurança de cobertura de defunció o el de cancel·lació d’antecedents penals. Permetran d’accedir al registre civil pels certificats de naixement, matrimoni i defunció, podran fer videoconferències amb els registres civils, podran rebre documentació, tramitar i resoldre expedients i donar informació sobre el registre. Finalment, tindran serveis complementaris com l’assistència jurídica gratuïta, les oficines d’atenció a la víctima, videotrucades amb altres organismes o mitjans alternatius de resolució de conflictes.

Una ampliació progressiva

El govern va aprovar fa dos mesos un pla de justícia de proximitat amb 3,7 milions d’euros i caldrà contractar nou personal i habilitar alguns espais. Per a l’1 de juliol s’ha previst augmentar la plantilla en 26 places, amb 1,5 milions d’euros de pressupost. Per a l’1 d’octubre es preveu augmentar la plantilla en 31 persones, amb 1,1 milions de pressupost. El 31 de desembre s’implementarà la tercera fase, amb una previsió de 708.000 euros per a 150 places, que inclouen les de l’Oficina General del Registre Civil, i 16 dotacions més per a l’oficina fiscal de la Fiscalia Superior de Catalunya i la Fiscalia de Barcelona.

Pel que fa als municipis on arribarà aquest servei: 561 es transformaran d’aquí menys d’un mes, Montgat i Sant Adrià de Besòs ho faran l’1 d’octubre, i la resta, el 31 de desembre.

Un home de setanta anys ha mort ofegat, després de ser tret inconscient de la platja del Capellà de Torrevella, segons que han confirmat des del Centre d’Informació i Coordinació d’Urgències (CICU).

Els fets han passat avui pels volts de les 13.00, quan s’ha sol·licitat la intervenció del CICU per a assistir a un home que havien tret inconscient a la platja del Capellà. Fins al lloc, han mobilitzat una unitat del SAMU i una de Suport Vital Bàsic (SVB).

Fins a l’arribada dels servicis sanitaris d’emergència, altres banyistes han realitzat el massatge cardíac a l’home amb les indicacions telefòniques donades des del CICU.

Una vegada en el lloc, l’equip mèdic del SAMU ha realitzat la reanimació cardiopulmonar avançada i altres tècniques de recuperació a l’home, però no hi ha hagut resposta i han confirmat la defunció. L’autòpsia revelarà les causes de l’ofegament.

El govern alemany s’oposa frontalment a la possible adquisició de Commerzbank per part del banc italià Unicredit. Tant el canceller federal, Friedrich Merz, com el ministre de Finances, Lars Klingbeil, han coincidit a qualificar de “inacceptable” la maniobra d’Unicredit, que ja ha comprat un 28% de les accions del segon banc cotitzat d’Alemanya i aspira a fusionar-lo amb la seva filial HypoVereinsbank.

En una carta de dues pàgines que el comitè d’empresa de Commerzbank ha fet pública avui a LinkedIn, Merz assegura que el govern opta per una Commerzbank forta i independent. “Una acció unilateral i hostil com la d’Unicredit no és acceptable, i menys encara en una entitat de rellevància sistèmica com aquesta”, diu el text.  Klingbeil, per la seva banda, ha remarcat que aquesta posició és un “gest polític clar” i un missatge de suport per als treballadors.

També remarca la importància de la banca mitjana en el finançament de les pimes alemanyes, un argument similar l’emprat per oposar-se a l’opa del BBVA al Banc Sabadell.

Una operació hostil i silenciosa

Unicredit, dirigida per Andrea Orcel, va aprofitar la venda parcial d’accions de l’estat alemany el setembre passat per adquirir una participació significativa a través d’instruments financers. Amb això, ja controla de manera indirecta prop del 30% de Commerzbank. Orcel s’ha mostrat disposat a esperar fins al 2027 per consolidar l’operació, i ha insinuat que pot mantenir la seva posició, vendre amb benefici o tornar a negociar. “Tenim el 30%. Podem esperar”, ha declarat fa poc.

Amb tot, la resistència no és solament política. La presidenta de Commerzbank d’ençà del 2024, Bettina Orlopp, ha defensat l’autonomia de l’entitat i ha advertit que una fusió podria implicar una pèrdua de capacitat operativa en un moment clau. El record de la compra d’HVB per part d’Unicredit el 2005 —amb una reducció del 60% de la plantilla— pesa en el debat. El comitè d’empresa ha mostrat preocupació pel possible impacte sobre l’ocupació, i ha agraït el suport del govern en aquesta resistència.

Un xoc d’estratègies i interessos

Malgrat que la fusió no té impediments formals per part de l’Autoritat de Competència alemanya ni del Banc Central Europeu, l’ambient polític i social n’ha complicat el camí. El valor en borsa de Commerzbank ha augmentat fortament els darrers mesos, fins a gairebé 28 euros per acció, cosa que fa més costosa qualsevol operació de compra. Aquest augment es deu, en part, a l’expectativa d’una fusió, però també a la confiança creixent dels inversors en el projecte independent.

Els pròxims moviments poden arribar aviat: tant Orcel com Orlopp han de comparèixer aquesta setmana en una conferència d’inversors, on hauran de respondre preguntes sobre el futur de l’entitat i la posició de cadascuna de les parts. Mentrestant, el govern alemany manté el 12% de les accions i ha deixat clar que, per ara, no pensa de sortir-ne.

El cas té paral·lelismes evidents amb l’opa hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell, perquè en tots dos casos es tracta d’operacions unilaterals rebutjades per les entitats objectiu i vistes amb recel pels respectius governs. A Alemanya, el govern federal es posiciona de manera oberta en contra; a l’estat espanyol, el govern català també ha mostrat la seva oposició, tot i que l’espanyol en manté una de més ambigua.

En tots dos casos, les entitats afectades tenen un paper crucial en el finançament de les pimes, i els comitès d’empresa alerten de possibles retallades de personal i tancaments d’oficines. Tant Unicredit com el BBVA han mogut fitxa de manera agressiva, sense un acord previ amb les direccions de Commerzbank i el Sabadell, cosa que ha estat percebuda com un intent de presa de control per la força. I en tots dos casos, la reacció política gira entorn de la necessitat de preservar un sistema bancari plural, amb arrelament territorial i capacitat de servei al teixit productiu.

L’escriptora Aida Sunyol Sánchez és la guanyadora del 45è premi BBVA Sant Joan de literatura catalana amb la seva primera novel·la, Mercromina.  El premi és convocat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes (FACC) amb el suport del BBVA, amb l’objectiu de fomentar l’escriptura i la lectura en català.

El guardó és un dels més ben dotats de les lletres catalanes: 35.000 euros lliures d’imposts, a banda dels drets d’autor. Edicions 62 es fa càrrec de l’edició comercial de l’obra guanyadora, que es presentarà a la Setmana del Llibre en Català al setembre. Aquest premi forma part del conjunt de guardons culturals que la Fundació Antigues Caixes Catalanes, amb el suport de BBVA, convoca en àmbits tan diversos com la literatura, el dibuix, la música, el teatre, les arts visuals, el cinema de muntanya i l’associacionisme, amb l’objectiu d’ajudar en la difusió i projecció dels professionals.

Lliurament del premi

El 45è premi BBVA Sant Joan de literatura catalana s’ha lliurat aquesta tarda en un acte presidit pel president del parlament de Catalunya, Josep Rull, al Saló Modernista de la Fundació 1859 Caixa Sabadell. També hi han intervingut la batllessa de l’Ajuntament de Sabadell, Marta Farrés, el director territorial de BBVA a Catalunya, José Ballester, el president de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, Jaume Ribera i el vice-president de la Fundació 1859 Caixa Sabadell, Josep Roca.

Durant l’acte, la periodista Glòria Serra ha conversat amb la guanyadora sobre la seva obra, al fil d’una lectura de fragments de la novel·la a càrrec de l’actor Jaume Madaula acompanyada per les interpretacions de La Beatrice Ciani amb saxo, i il·lustracions d’Ignasi Blanch.

Noranta-nou originals i sis finalistes

Aida Sunyol Sánchez ha optat al 45è premi BBVA Sant Joan amb el pseudònim de Xibarta i el títol Mercromina. El jurat l’ha declarat guanyadora per majoria entre les noranta-nou obres que hi optaven –de les cent nou que s’hi havien presentat. El jurat l’ha escollit amb aquest argumentat: “És una obra coral i urbana, ben construïda, escrita amb nervi, ritme i intel·ligència narrativa, que tracta les relacions 2.0 entre personatges joves instal·lats en la inestabilitat permanent, amb sentit de l’humor, visió trencadora, despreocupada i iconoclasta de la realitat actual.”

Entre les obres rebudes a concurs, les novel·les són el gènere majoritari –setanta-set en total–, seguides de vuit reculls de narracions, cinc llibres de viatges, tres memòries i biografies, tres assaigs, dos dietaris, i una obra de no-ficció documental.

Setanta-vuit provenen de Catalunya, tretze del País Valencià, cinc de les Illes, i tres d’Andorra. D’entre les noranta-nou obres que han estat admeses, sis finalistes van passar a les darreres deliberacions del jurat: Mercromina, de Xibarta (pseudònim); Andròmeda, d’Emma Lanau (pseudònim); La carn, de Maria Abellà (pseudònim); Escolta, d’Arizona Blue (pseudònim); Ponts inacabats, d’Henri Beyle (pseudònim); i Ser qui ets, d’Uma (pseudònim).

a càrrec de Lídia Freixas Mora, biòlega del Museu de Ciències Naturals de Granollers - Lloc: Sala d'Actes Col·legi Presentació

La UAB no signarà nous acords ni participarà en nous convenis o projectes internacionals de cooperació acadèmica o de recerca amb centres israelians “fins que l’estat d’Israel garanteixi una situació de pau absoluta i respecte dels drets humans a Palestina”.

Així ho ha determinat el consell de govern en un comunicat en què estableix un posicionament clar de denúncia de la situació que es viu a Gaza, que titllen de “genocidi”. Els membres del consell s’han reunit aquest matí, arran de les demandes d’un grup d’estudiants que feia uns dies que acampava a la plaça Cívica del campus universitari per tal d’exigir el trencament amb l’estat d’Israel.

Mentre que el rectorat aplaudeix la unitat manifestada per la comunitat universitària, el col·lectiu acampat denuncia que el text ha experimentat variacions respecte de les seves demandes concretes, i que n’han suavitzat alguns punts. “No és el document que hem entrat, la nostra proposta no s’ha votat, s’ha votat una versió alterada pel consell de govern i per l’equip de govern, no són les nostres demandes, tot i això, hem de valorar com respondre-les”, ha detallat Santiago Rodríguez, portaveu del col·lectiu. Un dels punts que més malament han encaixat és la desaparició del nom de les empreses del text, i que han estat substituïdes per un text general que consideren insuficient.

Tanmateix, es mostren satisfets perquè el document signat “va en la línia” del trencament de relacions que ells exigien. Aquest vespre, faran públic un comunicat en què aclariran el seu posicionament.

El rector de la UAB, Javier Lafuente, ha dit que havien reiterat la demanda a les autoritats espanyoles i europees perquè suspenguessin els acords bilaterals amb l’estat d’Israel i apliquessin sancions per la greu vulneració de drets fonamentals. Així, diu que ha adreçat una carta a la presidenta de la Conferència de Rectores i Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) per a sol·licitar que el conflicte a la Franja de Gaza s’inclogui a l’ordre del dia de la pròxima assemblea general.

La UAB, a més, exigirà acreditar que les empreses proveïdores o subcontractades no incompleixen els principis en matèria de drets humans, i reclama a la Generalitat, el govern espanyol i la Comissió Europea que trenquin totes les relacions econòmiques armamentístiques i diplomàtiques amb Israel. Insta també a altres universitats de la Unió Europea a exigir conjuntament a la Comissió Europea que bloqui cautelarment la participació d’institucions israelianes en tots els projectes finançats amb fons de la UE. La declaració també estableix el compromís de la universitat per acollir alumnat palestí afectat pel conflicte i a col·laborar amb municipis veïns, com Sabadell, Sant Cugat, Cerdanyola o Barcelona per a poder-los acollir.

El govern britànic ha aprovat la construcció de la central nuclear de Sizewell C, la primera que es farà d’ençà del 1995. El projecte, situat a l’est d’Anglaterra, tindrà un cost estimat de 16.774 milions d’euros i, segons que ha informat Downing Street, ha de permetre d’abastir una cinquena part de la demanda elèctrica del Regne Unit, l’equivalent a uns sis milions de llars.

A més, el govern laborista confia que la infrastructura permeti de generar deu mil llocs de feina directes i de donar feina a milers de persones més en sectors vinculats.

El ministre de Seguretat Energètica i Zero Emissions, Ed Miliband, ha defensat que no podien continuar amb un statu quo d’inseguretat i falta d’inversió. “Necessitem energia nuclear per a obrir una nova era d’abundància d’energies netes, perquè és l’única manera de protegir l’economia domèstica, recuperar el control de la producció i afrontar la crisi climàtica”, ha dit.

Lloc: Sala '1 d'octubre' del C.C.Calisay

El senat espanyol ha aprovat, amb els vots del PP, el PSOE i Vox, una moció que demana de complir “sense dilacions” la sentència que ordena d’enviar a Sixena les pintures murals que ara són al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). La moció s’havia presentat per criticar unes paraules del ministre espanyol de Cultura, Ernest Urtasun, a l’octubre –molt abans d’aquesta sentència– que va dir que l’enviament a Sixena era polític i ho vinculava al procés, però s’hi ha acabat afegint aquesta crida a complir la sentència. Amb la sessió de la comissió en marxa, el senador del PP Eloy Suárez ha afegit de viva veu una esmena a la moció que defensa el compliment de la sentència “sense dilacions i amb garanties per als béns objecte de l’espoli”.

El socialista Miguel Gracia ha demanat de poder votar per separat l’autoesmena del PP que demana el compliment de la sentència, per a votar-hi a favor, de la condemna a les paraules d’Urtasun. “Les declaracions del ministre estan desfasades, duen ací unes declaracions del mes d’octubre, presentades en una moció del febrer, i que arriba en un moment que hi ha hagut una sentència del Suprem que en distorsiona el moment i les declaracions”, ha dit. La lletrada del senat, però, ha dit que no era possible fer la votació per separat, i el PP ha substituït l’exigència d’unes disculpes d’Urtasun per la petició del compliment de la sentència, que és com s’ha aprovat.

Urtasun diu que la sentència de Sixena s’ha de complir, però que cal veure com s’executa

Durant el ple, Francesc Ten, senador de Junts, ha defensat la seva esmena de substitució, que defensa que les pintures murals es quedin a Catalunya, però no s’ha aprovat. “Les pintures es van salvar dels incendis de l’anarquisme revolucionaris per funcionaris de la Generalitat, i aquesta comissió hi hauria d’estar agraïda”, ha dit, i ha afirmat que seria totalment injust que “el poder judicial qui rematés allò que aquells milicians no van poder fer”. “És clar que la seva obsessió amb Sixena respon a una motivació política”, ha dit la senadora d’ERC Sara Bailac al PP. Els ha criticat que vulguin esborrar “un passat comú” dels territoris de parla catalana, i que la incomoditat que els provoca els fa fragmentar la llengua i també “les pintures de Sixena contra criteris tècnics, històrics, culturals i museístics”.

El MNAC rebat el president de l’Aragó: el conjunt de les pintures de Sixena no ha viatjat

La gestora nord-americana de fons Blackstone s’ha proposat d’invertir fins a 500.000 milions de dòlars a Europa els deu anys vinents. Ho ha anunciat el conseller delegat de l’empresa, Steve Schwarzman, en una entrevista amb Bloomberg TV. “Tenim una visió molt positiva del futur d’Europa. Creiem que hi podrem invertir 500.000 milions de dòlars durant la pròxima dècada”, ha assegurat.

Schwarzman considera que el continent comença a canviar l’enfocament econòmic, cosa que podria afavorir un augment de les taxes de creixement. “Ho veiem com una gran oportunitat”, ha dit. Sobre això, ha destacat el potencial del sector immobiliari europeu, i ha assenyalat que, fins i tot en temps de cicles econòmics adversos, sempre hi ha opcions d’inversió rendibles. També ha subratllat el paper creixent de la intel·ligència artificial.

Ha recordat que Blackstone és, ara com ara, el primer promotor i propietari mundial de centres de dades, un actiu clau per al desenvolupament d’aquesta tecnologia. Aquest anunci s’emmarca en un moment d’incertesa per a l’economia europea, amb tensions geopolítiques, transició energètica i debats sobre el futur model industrial del continent.

El Partit Popular va anunciar amb llumenetes i banderetes de paper l’acte d’avui al migdia a Alacant. “Feijóo i Mazón tanquen junts un acte a Alacant”, deia la nota de premsa. Tant feia quina mena d’acte era. La notícia és que estarien junts i que, com sempre passa quan hi ha càmeres i música estrident, hi hauria abraçades i gests de complicitat.

En realitat, l’acte era un dinar per a més de mil persones amb la finalitat de llançar el congrés del PP espanyol del mes de juliol. I el Partit Popular d’Alacant ha ofrenat a Núñez Feijóo el saló Joan XXIII, on el partit celebra les victòries i els actes més multitudinaris.

Un dimarts qualsevol a Alacant

La majoria dels intervinents s’han fet creus que un dimarts de juny hagen pogut reunir mil persones per a dinar. Ho deien per a remarcar la capacitat de convocatòria que tenen. Però el cas és que, entre aquestes mil persones, hi havia centenars de càrrecs públics que tenen el privilegi de blocar les agendes quan “Madrid” els ho demana. Hi havia la majoria dels membres del Consell de Carlos Mazón, els presidents de les tres diputacions, batlles, com els d’Alacant, València i Castelló, entre més, que avui, un dimarts de juny, han pogut deixar de treballar per anar a Alacant a ofrenar a Alberto Núñez Feijóo la mateixa presència que van tenir diumenge a Madrid. Allà eren cent mil, diuen. “Tots els que van anar diumenge a Madrid som ací, avui, president”, ha cridat el batlle d’Alacant, Luis Barcala, que ha obert l’acte.

El president era Alberto Núñez Feijóo, no Carlos Mazón, que també hi era. La realització del PP ha ofert l’arribada dels líders al saló on s’ha fet el míting i tothom volia fer-se fotografies amb Feijóo. Les fotos amb Mazón cotitzen poc, fins i tot per a la militància. Abraçades i felicitacions mentre sonava una versió pretesament roquera de l’himne del partit. Sensació de molta calor i somriures més o menys forçats. Barcala i Feijóo davant, Mazón una passa per darrere.

Alacant ofereix múscul i força al president del PP per al congrés del mes de juliol. Tothom sap, i ningú diu, que la permanència de Carlos Mazón al capdavant de la Generalitat és una via d’aigua en el vaixell de la credibilitat en què Feijóo vol navegar fins a la Moncloa: “Volem guanyar les eleccions i governar”, ha dit un parell de voltes, encara amb el record amarg de les eleccions del 2023.

La fredor de Feijóo

Mazón ha tingut molt mala sort amb l’ordre de les intervencions perquè, sense explicar-ne els motius, Feijóo ha parlat abans que ell, i la realització enfocava un Mazón a qui es veia neguitós per veure quan es referiria a ell. Com l’alumne avantatjat que frisa perquè el mestre el traga a la pissarra. Quan finalment no el trau, la frustració és màxima. I els minuts passaven i Feijóo parlava i deia coses i llocs comuns i Mazón no apareixia en el discurs. Fins i tot, el líder espanyol del PP s’ha referit a la gota freda, però no Mazón: “Sánchez us va deixar sols. A vosaltres i al cap d’estat”, ha dit sense citar Mazón que també era aquell dia a Paiporta. En alguns moments, semblava que Núñez Feijóo jugava al joc aquell tan antic del Tabú. Nom que no es pot dir: Carlos Mazón.

Tampoc no ha citat la gota freda quan ha dit: “Després de vuit mesos, he arribat a la conclusió que l’objectiu de Sánchez és asfixiar la Comunitat Valenciana”. Després de vuit mesos de què? Semblava talment que havia fet una juguesca amb si mateix: com parlar de la gota freda sense parlar-ne. Com parlar de l’elefant sense dir-ne el nom. “Ho heu fet molt bé, ho continueu fent, i heu d’acabar aquesta obra”, ha dit amb aquest plural indefinit. Però potser és en aquest moment que Mazón ha sentit un copet a l’esquena tant subjectiu com inexistent. Aquest plural que ha llançat a l’aire és l’únic possible suport que el president de la Generalitat ha pogut sentir avui en aquell saló Joan XXIII que, en paraules seues, feia olor de victòria.

Aquest “ho heu fet molt bé” ha precedit un “No deveu res a ningú” i, després, per fi, quan el president Mazón ja tenia la gola seca, quan veia que el final de la intervenció del seu líder s’acabava, Feijóo l’ha citat. Ha dit “president Mazón”. No li ha dit un “Carlos”, que hauria estat molt més familiar i proper. Ha dit que el president Mazón ho ha fet molt bé perquè ha aprovat el pressupost.

I ja està. Res més.

Perquè, en realitat, Alberto Núñez Feijóo no ha anat a Alacant a donar cap mena de suport al president Mazón. Ha anat a recollir suports i vots per al congrés del mes de juliol. Alacant és un feu favorable, malgrat la presència de Carlos Mazón. I per això ha fet el seu discurs de sempre contra Pedro Sánchez. Ha parlat de tots els casos de presumpta corrupció que envolten el cap de l’executiu, i de l’escorcoll del pis d’Ábalos avui a València.

L’adulació al líder

Després de Feijóo, ha pujat al faristol el president de la Generalitat. Ha parlat i s’ha arrossegat d’una manera molt i molt impúdica davant el seu cap. Ha recordat l’acte de Madrid, aquella manifestació que va demanar la dimissió de Pedro Sánchez i ha qualificat el congrés de juliol com el més important de la història d’Espanya. No el congrés més important del PP, ni el més important dels últims temps, sinó el congrés més important de la història d’Espanya.

I com que ell no se’l vol perdre, ha tret la llista de totes les coses bones que diu que ha fet aquests dos anys, perquè ell sí que va assolir el canvi el 2023. Feijóo, no, ha vingut a dir de manera molt subtil perquè el líder no s’enfade. Però Mazón sí que ha dut el canvi i ha alliberat de la dictadura els valencians. I dient això, ha posat una barrera infranquejable entre ell i el líder del PP. Perquè ell va pactar amb l’extrema dreta i Feijóo no ho va fer. El mateix estiu del mateix any 2023.

A partir d’ací, Carlos Mazón ha pujat les revolucions del seu discurs perquè és el que té après de fa mesos, farcit de victimisme i de confrontació amb el govern espanyol. “Ningú té dubtes que ens han deixat sols”, ha repetit.

En aquesta intervenció, Mazón no ha tingut temps per a recordar les víctimes mortals de la gota freda, ni per a la humilitat, ni per a obrir la mà a res que no fos la seua permanència en el càrrec. Una mà que ha quedat oberta i sense premi, perquè Feijóo, que ja havia parlat, ni li ha pogut agrair les paraules aduladores fins a la nàusea que li acabava de dedicar.

Després de molts anys de debat, la Generalitat ha acordat amb AENA l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. La proposta definitiva, forjada aquests darrers mesos en una comissió tècnica, consisteix en l’ampliació de la pista 3, destinada als enlairaments, i s’assembla molt a la proposta original de l’operador espanyol, amb petits matisos. AENA farà una inversió de 3.200 milions d’euros per a dur a terme totes les reformes, però, tal com era previst, no hi haurà canvis sobre la governança, que ara com ara és controlada per la part espanyola. 

La intenció és que es puguin fer les noranta operacions per hora que l’aeroport està autoritzat a fer. Segons el govern, ara només se’n poden fer entre vuitanta i vuitanta-cinc. El president Salvador Illa ha dit que l’aeroport “s’aproxima molt veloçment al límit de la seva capacitat” i que, ampliant-lo, el convertiran “en un gran hub de connexions intercontinentals”. La prioritat és d’establir connexions directes, sobretot, amb l’Àsia, però encara hi ha pocs detalls sobre com i quan es concretaran, aquestes noves rutes.

L’aspecte físic de l’ampliació

Els partidaris de l’ampliació sostenen que, per a poder fer més vols intercontinentals –que es fan amb avions més llargs i més pesats– cal que la pista passi dels 2.660 metres actuals a 3.160 metres, ço és, 500 metres de pista nous. D’aquests, 421 seran per al paviment de la pista estrictament. A la pràctica, però, se’n construiran més. 

A cada extrem de la pista estricta, hi haurà 60 metres per a una “pista d’aturada” –en anglès, stopaway–, que serveix per a permetre desacceleracions. Després de cada “pista d’aturada” encara hi haurà una ampliació de 240 metres a banda i banda per a unes àrees de seguretat, que s’anomenen RESA en l’argot tècnic. Una RESA és una zona lliure d’obstacles pensada per a protegir els avions en cas que surtin de la pista estricta. Dels 240 metres de cada RESA, 60 seran pavimentats i 180 seran de terreny natural compactat.

L’ampliació farà servir per als enlairaments una part de la RESA que hi ha a l’extrem de la Ricarda, per a poder “aprofitar al màxim la pista i no estendre-la més en cap dels seus dos marges”. Aquestes zones de seguretat, en tot cas, hauran de ser autoritzades pels organismes internacionals competents.  

L’afectació de la Ricarda

La proposta de l’acord, doncs, continua afectant l’espai protegit de la Ricarda, del Delta del Llobregat, tot i que 87 metres menys que no es preveia, i el Remolar, 60 metres menys que no es preveia. L’aprofitament de la RESA, i els 180 metres de terreny natural que s’hi destinen, han de permetre de preservar el braç principal de l’estany, que en la proposta original desapareixia. En canvi, se’n perdrà un braç lateral, però el govern confia que l’adaptabilitat de les llacunes permetrà, amb el temps, de desplaçar-la.

L’afectació serà, finalment, de vora 27 hectàrees, cosa que pensen compensar amb un benefici aproximat de 250 hectàrees de sòls renaturalitzats, segons la xifra que ha dit Illa i que consta en el document presentat pel govern. Tot i això, l’extensió d’aquesta “illa verda” que es pretén d’articular al voltant de l’aeroport pot variar quan es facin càlculs més acurats. L’objectiu declarat del govern és de compensar per deu cada hectàrea afectada, per bé que ja és la xifra que preveia AENA en la seva proposta inicial. El govern defensa que, com que hi ha menys afectació natural que no pas llavors, la compensació és millor. 

A les compensacions s’hi sumarà, també, un fons destinat a la inversió per a la millora d’aquests espais naturals. El model que es fixa el govern pren com a referents els aeroports de Rotterdam i d’Anvers. Quant a la contaminació acústica, que afecta sobretot els municipis de Gavà i Castelldefels, el govern sosté que el desplaçament dels enlairaments cap a la Ricarda la reduirà. 

Obres, emissions i calendari

La inversió que farà AENA no tan sols servirà per a l’ampliació de la pista, sinó per a fer obres en l’estructura de l’aeroport. La T1 i la T2 es remodelaran; hi haurà millores en algunes pistes; una sortida nova a la pista creuada; i, a més a més, es construirà un nou edifici per a una terminal satèl·lit que pugui assumir una part dels trajectes nous. 

Segons que ha dit el president, la previsió és de tenir els tràmits enllestits el 2028 per a començar l’execució del projecte l’any 2030 i, si tot va bé, que l’aeroport ampliat estigui disponible a partir del 2033. Els signants de l’acord admeten que és un calendari molt ambiciós, però creuen que ho aconseguiran. 

Un dels aspectes en què més pot encallar-se la part burocràtica és l’aval de la Unió Europea per a les previsions de preservació mediambiental, perquè els canvis han d’encaixar amb els objectius de Brussel·les. 

A banda de l’oposició que ha rebut el projecte d’ampliació pels danys sobre la Ricarda, cal dir que l’aviació és una de les fonts d’emissions que creix més de pressa, segons el Grup Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic. El sector ha fet progressos molt importants per a l’eficiència energètica, però encara resten anys per a la descarbonització total de l’aviació. El govern considera que aquesta ampliació permetrà de reduir emissions a llarg termini.

Mentre una part del país rebutja frontalment el projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat, institucions econòmiques i els governs català i espanyol hi veuen una gran oportunitat. L’acord entre la Generalitat i AENA és rebut amb entusiasme per les patronals, que ho consideren una via per a consolidar Barcelona com a hub internacional i impulsar la competitivitat del país.

La Cambra de Comerç de Barcelona i Pimec han celebrat el projecte i s’han mostrat convençudes que “es complirà amb tota la normativa europea i totes les proteccions ambientals”. El vice-president tercer de la Cambra, Miquel Martí Escursell, ha qualificat l’acord de “primer pas per a garantir la mobilitat necessària per atreure talent i inversions”. Ha reivindicat una governança compartida de l’aeroport i la millora de les connexions ferroviàries amb alta velocitat. Des de Pimec Logística, Ignasi Sayol ha remarcat que “un territori sense mobilitat deixa de ser competitiu”.

Des de Foment del Treball, el vice-president Lluís Moreno ha agraït a Salvador Illa que “posi Catalunya en marxa” i ha dit que l’ampliació era “un objectiu prioritari” per a la patronal. Ha celebrat que es desencalli un debat que consideren superat i ha remarcat que ja el 2019 es va advertir que calia actuar davant el creixement del trànsit aeri. Pau Relat, president de Fira de Barcelona, ha qualificat l’ampliació de “bona notícia per al país” i ha assegurat que reforçarà l’atractiu de la ciutat com a seu de congressos i fires internacionals. Segons ell, el projecte s’alinea amb l’estratègia de la Fira de renovar-se i modernitzar-se i contribuirà a consolidar Barcelona com un pol d’atracció global.

Per la seva banda, el portaveu del PSC al parlament, Ferran Pedret, ha defensat que l’ampliació és “la intervenció mínima necessària” i que s’ha dissenyat per minimitzar l’impacte sobre els hàbitats protegits. Ha destacat que el projecte contempla accions compensatòries i permetrà acollir més vols intercontinentals sense perjudicar –diu– el medi ambient. Des de Madrid, la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, ha celebrat que el projecte és “indispensable” per a Barcelona, Catalunya i l’estat espanyol, i ha assegurat que impulsarà la conversió de la ciutat en un hub internacional. També ha destacat la inversió de més de 3.200 milions d’euros per part d’AENA i ha parlat d’un impacte “mínim” sobre el medi.