a càrrec d'Elsa Pons. Activitat recomanada per a infants a partir de 4 anys - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

El president de Rússia, Vladímir Putin, està d’acord amb la proposta d’alto-el-foc a Ucraïna presentada pels Estats Units, i que Kíiv ja ha aprovat, però hi ha afegit condicions.

Per Putin, l’acord d’alto-el-foc també ha d’anar encaminat a una pau a llarg termini. “La idea és bona i hi donem suport totalment, però hi ha qüestions que hem de discutir”, ha dit Putin, que considera que la situació a Kursk ara és tan desigual que una aturada seria beneficiosa per a la part ucraïnesa, però s’ha demanat què hauria de fer Moscou amb les tropes enemigues a la zona. “Hauríem de deixar-los anar després que hagin comès crims contra la població civil, o els dirigents ucraïnesos els ordenaran que es rendeixin?”, ha assenyalat.

En la mateixa línia, Putin ha destacat que les seves tropes desplegades en territori ucraïnès “avancen pràcticament a tots els sectors” i, en cas de cessar les seves operacions, s’exposen que l’exèrcit d’Ucraïna es reforci amb més tropes, es recuperi de les baixes patides i s’entreni amb l’armament subministrat. “Com es garantirà que res d’això passi?”, ha dubtat un Putin que ha afegit que una línia de front de dos mil quilòmetres és més que complicat determinar qui i on s’ha produït una violació de l’alto-el-foc. “Totes aquestes qüestions han de ser estudiades amb atenció”, ha assenyalat el mandatari rus, obert per primera vegada a cessar les hostilitats.

El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha convidat el seu homòleg israelià, Benjamin Netanyahu, a una visita al país, tot desafiant així l’ordre de detenció del Tribunal Penal Internacional (TPI) que pesa sobre el dirigent hebreu.

En una conferència de premsa avui a Budapest, el cap de gabinet d’Orbán, Gergely Gulyás, ha dit que el viatge es faria les setmanes vinents, sense especificar cap data concreta. En la mateixa compareixença, Gulyás ha assegurat que donaria suport a la retirada d’Hongria del Tribunal Penal Internacional perquè considera que “s’ha convertit en una organització política”.

En cas que Netanyahu acceptés la invitació, seria la primera visita del dirigent israelià a Europa una volta que el TPI ordenés la detenció i la de l’ex-ministre de Defensa del país, Yoav Gallant, en considerar-los responsables de crims de guerra i contra la humanitat a la franja de Gaza.

Des de l’emissió de l’ordre de detenció, Netanyahu només ha viatjat als Estats Units per reunir-se amb el president nord-americà, Donald Trump, ja que els Estats Units és un dels països que no reconeix les decisions del TPI.

La diferència és que Hongria sí que és un dels països que reconeix el tribunal i, per tant, estaria obligada a complir l’ordre de detenció si Netanyahu trepitgés el país. Orbán ja va desafiar el TPI el novembre passar anunciant que convidaria Netanyahu a Hongria, assegurant que la intervenció del tribunal en la guerra de Gaza responia a “motius polítics” i qualificant l’ordre que pesa sobre Netanyahu “d’escandalosament descarada i cínica”.

El Cercle d’Economia veu “arbitrària” la proposta de condonació del deute a les comunitats autònomes que va fer el Ministeri d’Hisenda espanyol en el Consell de Política Fiscal i Financera i considera que, tal com es planteja, solament compensa parcialment l’infrafinançament acumulat els darrers anys. Així ho defensa la institució presidida per Jaume Guardiola en una nota d’opinió, que demana que la mesura vagi lligada a una reforma del sistema de finançament. Segons el Cercle, la reforma ja és “imprescindible” i “inajornable” i ha de tenir en compte, entre altres, els beneficis que té la Comunitat de Madrid per l’efecte capitalitat. En el document, la institució també demana reforçar l’Agència Tributària de Catalunya i opta per un model federal.

La nota d’opinió, titulada ‘La reforma del sistema de finançament: una oportunitat social, econòmica i política’, reitera que el disseny d’un nou model és “crucial” i recorda que aquesta qüestió ja acumula una dècada de retard. Segons el Cercle, es tracta d’una reforma clau per a Catalunya, que “transcendeix l’àmbit econòmic” i també ha de servir per “poder sostenir l’estat del benestar en el futur”. “El nou cicle polític necessita un nou model de finançament. Els acords signats han generat grans expectatives. Sembla que ha arribat l’hora de resoldre el desequilibris territorials que han condicionat, condicionen i condicionaran la governabilitat espanyola”, afirma el document. Així mateix, defensa que l’actual conjuntura és una “gran oportunitat”, que seria un “greu error” no aprofitar. “La frustració de les expectatives generades es convertiria en un nou motor de desafecció”, avisa.

En la compareixença de premsa de presentació de la nota, el Cercle ha assenyalat tres qüestions que considera centrals: el reforç de l’Agència Tributària de Catalunya, la distribució de recursos entre Generalitat i Estat i l’establiment d’un mecanisme de solidaritat “transparent, eficaç i just”.

Menció especial a l’efecte capitalitat de Madrid

La nota considera que el cas de la Comunitat de Madrid mereix una menció especial per l’efecte capitalitat. Així, defensa que la reforma hauria de reconèixer la responsabilitat d’aquesta regió com a capital de l’estat espanyol i els avantatges que això li genera pel fet de concentrar activitat econòmica. “La Comunitat de Madrid es beneficia d’una concentració desproporcionada de l’ocupació pública estatal”, diu. “A part dels diferents ministeris, a la capital també s’hi centralitzen les seus de moltes altres entitats dependents de l’Administració central que podrien ser ubicades arreu”, afegeix. El Cercle també menciona el “biaix significatiu i crònic” en la concentració pública a favor de les empreses establertes a Madrid i la “concentració d’infraestructures estratègiques”.

El Cercle considera que tot plegat s’hauria de tenir en compte en el disseny del nou sistema de finançament i també assenyala la “intensificació” de la competència fiscal que ha impulsat aquesta comunitat amb Isabel Díaz Ayuso. “Atrau població i activitat econòmica de les comunitats que l’envolten i, per tant, exacerba la desigualtat territorial i perjudica el conjunt d’Espanya”, diu la institució.

L’Agència Tributària de Catalunya, un pas endavant per a l’autogovern

El document publicat aquest dijous incorpora un apartat dedicat a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), que a partir del 2026 gestionarà l’IRPF. Sobre això, demana definir amb precisió les noves responsabilitats de l’organisme en gestió, recaptació, liquidació i inspecció i ressalta que l’ATC té menys de mil treballadors a Catalunya, mentre que la delegació de la seva homòloga estatal en té més de quatre mil.

En la roda de premsa, el secretari general del Cercle, Miquel Nadal, ha demanat que la transició fins que l’ATC assumeixi la recaptació de l’impost sigui “ordenada i sense riscos”. Guardiola ha admès que es tracta d’un “repte molt gran” i “complex”. “Si un està convençut del seu objectiu final, és una qüestió senzillament de posar-se en marxa”, ha defensat. “És un tema absolutament possible i un pas endavant per a l’autogovern”, ha afegit.

El model federal com a solució per a distribució de recursos

En relació amb la distribució de recursos, la nota assegura que el model federal és la solució. El Cercle assegura que un model similar al del País Basc i Navarra no és sostenible si s’aplica al conjunt de l’estat espanyol i el que proposa és compartir les bases fiscals, un sistema similar al que hi ha actualment a països com els EUA o el Canadà. Així, hi hauria, per exemple, l’IRPF de l’administració central i l’IRPF de la Generalitat. Ambdues administracions tindrien les mateixes capacitats normatives sobre el tribut, sense que augmentés la pressió fiscal, sinó que aquesta quedaria repartida.

Aquest sistema es complementaria amb un mecanisme de solidaritat amb la resta de comunitats autònomes.

Un  mecanisme de solidaritat “transparent, eficaç i just”

Segons el Cercle, el mecanisme de solidaritat amb la resta de comunitats autònomes hauria de ser “transparent, eficaç i just”. Conceptualment, això s’articularia des de l’administració central, que asseguraria que totes les comunitats disposessin dels recursos necessaris. En aquest punt, la nota celebra que l’acord d’investidura entre PSOE i ERC garanteixi que la Generalitat “seguirà contribuint a la solidaritat” de l’Estat de la mà del “principi d’ordinalitat”. “Hi ha veus que des de fora de Catalunya, per desconeixement o per mala fe, qüestionen amb insistència aquesta voluntat. Cal recordar un cop més que no es posa en dubte, ans al contrari”, diu el Cercle.

Condonació del deute

En relació amb la condonació del deute, diuque hauria estat “preferible” que fes des d’acord amb una estimació rigorosa de l’infrafinançament de cada comunitat autònoma. D’aquesta manera, a Catalunya s’hauria de condonar més del 20%. Després de tot, el president del Cercle, Jaume Guardiola, ha assegurat que estan en permanent contacte amb totes” les forces polítiques, a qui han exposat les seves idees. El Cercle ha admès que la reforma “no es pot fer d’un dia per l’altre” i també ha demanat que tot plegat s’acompanyi d’una millora de l’eficiència de l’administració pública.

El Tribunal Suprem espanyol ha arxivat les actuacions contra el president Carles Puigdemont i el diputat de JxCat Francesc de Dalmases per la suposada trama russa del procés, el cas Vólkhov. El tribunal recorda que el cas li va arribar per l’aforament dels dos polítics i arran d’una exposició raonada del magistrat del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona Joaquín Aguirre, que investigava el cas. Com que l’Audiència de Barcelona va arxivar el cas per la resta d’investigats, el Suprem diu que ha de fer el mateix. La sala penal també diu que en l’exposició raonada no es descriu cap fet que pugui ser considerat delictiu.

Aguirre va enviar el juny passat l’exposició raonada al Suprem, que va la va deixar en suspens a l’espera de la resolució de l’Audiència sobre els recursos en contra d’aquella interlocutòria que incloïa l’exposició raonada. En una interlocutòria de vuit pàgines, el Suprem, en la mateixa línia que la fiscalia, diu que ha d’arxivar el cas perquè l’Audiència va anul·lar la interlocutòria d’Aguirre el desembre passat. En l’anul·lació, l’Audiència sostenia que el magistrat Aguirre va utilitzar “un subterfugi processal” per obviar les instruccions del mateix tribunal que anul·lava la pròrroga per seguir investigant el ‘cas Volhov’ on també s’indagava sobre els contactes entre suposats enviats del Kremlin amb Puigdemont i el seu entorn.

De què reia el jutge Aguirre? El final humiliant de la trama russa

El maig passat, l’Audiència ja va obligar Aguirre a tancar la investigació perquè no s’havia prorrogat correctament el termini d’instrucció l’agost del 2023, però el jutge va intentar aprofitar una escletxa per obrir al mes de juny un procediment derivat de la peça Catmon-Igman per un delicte de malversació i alta traïció en què investigava tretze persones, entre elles els presidents Artur Mas i Puigdemont. Segons la interlocutòria també figuren com a investigats ex-alts càrrecs del Govern, com Elsa Artadi; l’ex-responsable de relacions internacionals de CDC, Víctor Terradellas; el diputat de Junts Francesc Dalmases; l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye; l’empresari rus establert a Barcelona Alexander Dmitrenko, a qui l’estat espanyol li va negar la nacionalitat pels seus suposats contactes amb els serveis d’intel·ligència russos; Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de Puigdemont; dos empresaris i dos periodistes, Carles Porta i Natàlia Boronat.

Gairebé tots els investigats van recórrer contra la interlocutòria de reobertura del jutge Aguirre, mentre que es van oposar als recursos la fiscalia i les acusacions populars de Barcelona amb la Selecció, Cataluña Suma por España, Juristes Constitucionalistes per les Llibertats, Impulso Ciudadano i SCC. Però els magistrats de l’Audiència, per unanimitat, van recordar que la seva interlocutòria del maig passat era “clara, precisa i no admetia dubtes sobre la seva interpretació i forma de compliment: donar per finalitzada la instrucció de la peça separada amb efectes des de l’1 d’agost del 2023”. Així, el tribunal deia que no es podia fer cap altra diligència que no estigués ordenada abans d’aquella data. Una vegada rebudes, l’instructor havia de decidir si arxivava la causa o l’enviava a judici.

Però Aguirre va decidir aprofitar una peça no tancada, la Catmon-Igman, centrada en irregularitats de la Diputació de Barcelona, per reaprofitar algunes diligències i encarregar-ne de noves per indagar en la suposada trama russa, investigar més persones i nous delictes. El tribunal li recorda que cada peça separada tenia un objecte concret. Per això, el tribunal barceloní deia al desembre que li “sorprèn que ara, utilitzant un subterfugi processal”, el magistrat faci servir el mòbil de Terradellas, decomissat en la peça Catmon-Igman, per reobrir la causa tancada el maig passat. de fet, diuen que la “maniobra processal” d’Aguirre és “irregular” i incompleix l’ordre que li va donar el tribunal a un magistrat inferior jeràrquicament. I deia que Aguirre no podia fer servir “cap excusa” per incomplir la resolució o “plantejar imaginatives solucions alternatives processals no contemplades pròpiament en les lleis i que burlen la decisió prèvia del tribunal, cosa que suposa un frau de llei”. De fet, consideraven que la interlocutòria d’Aguirre reobrint el cas suposava un “clar i flagrant incompliment” del que va acordar l’Audiència i vulnera diversos drets, “la seguretat jurídica i normes essencials del procediment”.

Els magistrats també retreien a Aguirre que inclogués en la seva interlocutòria del juny “consideracions generals sobre la guerra híbrida”, “informes de treballs doctrinals i periodístics, divagacions sobre qüestions polítiques i filosòfiques, així com l’exposició de dades biogràfiques d’alguns investigats, tot esquitxat amb opinions purament personals de l’instructor i la seva pròpia visió sobre l’evolució històrica del procés”.

A més, l’Audiència deia que tampoc les noves diligències acordades pel magistrat aportaven noves proves rellevants sobre la peça Catmon-Igman que permetin d’obrir una nova peça separada. De fet, l’acusaven de “limitar-se a reproduir els fets que ja havien estat objecte d’investigació”. Així, asseguraven que no hi ha indicis sòlids del delicte de traïció, i continuar la investigació suposaria “abocar-la a una investigació penal prospectiva prohibida a l’ordenament jurídic”. “Perquè la tutela judicial sigui efectiva, la resolució ferma ha de ser executada en els seus propis termes”, afirmava la interlocutòria de l’Audiència.

Per tot això, el tribunal declarava totalment nul·la la interlocutòria del juny d’Aguirre, li ordenava que “compleixi estrictament l’ordenat”, que deixés de fer més diligències sobre la suposada ingerència russa i que anul·lés tot el que ha fet des de l’agost del 2023. A més, l’Audiència enviava la resolució directament al Suprem perquè la tingués en compte a l’hora d’analitzar l’exposició raonada que Aguirre va enviar per als aforats Puigdemont i Dalmases. A més, avisava a Aguirre que “una persistent actuació renuent al compliment del que s’ha acordat per aquesta superioritat podria donar lloc a l’exigència de la consegüent responsabilitat”.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s’ha reunit aquest matí amb els partits parlamentaris per debatre sobre l’augment de la despesa militar. El portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, ha dit que la seva formació votaria en contra de l’augment de la despesa si l’executiu espanyol ho portava al congrés espanyol. “Que no comptin amb nosaltres per gastar més, llevat que ens expliquin molt a poc a poc i molt bé per què”, ha dit després de la trobada amb Sánchez a la Moncloa.

Rufián ha argumentat que a la Unió Europea hi ha un “histerisme” pel que fa a la necessitat de destinar més diners a defensa i s’ha queixat que ningú no ha explicat el compromís de l’estat espanyol d’augmentar la despesa en defensa fins al 2% del PIB. Rufián ha demanat saber exactament en què es volen gastar els diners. “Si la base és gastar més per no dependre dels Estats Units, a ningú se li escapa que aquest armament es comprarà als Estats Units, i per tant no té massa sentit”, ha dit.

La portaveu de Junts, Míriam Nogueras, ha defensat que la despesa militar ha de servir per a reforçar la indústria de defensa europea i també la catalana. “El 78% del material en defensa que compren els països de la Unió Europea s’adquireix fora de la Unió, i d’aquest 78%, el 60% als Estats Units”, ha dit. En aquest sentit, ha reclamat que les inversions tinguin un impacte industrial i tecnològic a Europa i a Catalunya.

La portaveu de Compromís, Àgueda Micó, ha dit que els dos diputats de la formació votaran en contra de l’increment de la despesa en defensa si el president espanyol, Pedro Sánchez, el sotmet al criteri del congrés espanyol. En declaracions a la premsa, Micó ha dit que Compromís no vol donar suport a una “economia de guerra”. “Si Sánchez ho porta al congrés, tindrà el seu vot en contra”, ha dit. També ha assenyalat que aquesta posició únicament representa Compromís, tot i que “tot el grup parlamentari” de Sumar comparteix, ha dit, la seva oposició a aquest increment de la despesa.

L’Ajuntament de Sixena (Monegres) ha anunciat que recorreria contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’ahir que va absoldre el conseller Lluís Puig en el cas de la desobediència per no haver complert l’ordre judicial de retornar quaranta-quatre peces del museu de Lleida del Monestir de Sixena. El consistori, que exerceix l’acusació particular, havia demanat una pena de dos anys d’inhabilitació per a Puig.

Segons que ha informat l’advocat de l’Ajuntament de Sixena, Jorge Español, el consistori recorrerà contra la decisió del TSJC argumentant que no es va demostrar prou que Puig no hagués desobeït la decisió judicial. A més, l’advocat ha apuntat que es plantegen denunciar per fals testimoni uns quants testimonis que van declarar que Puig no tenia intenció de desobeir.

Fonts judicials han indicat que la fiscalia, que també sol·licitava la mateixa pena d’inhabilitació per Puig, valora si també recorrerà contra la sentència.

El TSJC va absoldre Puig en considerar que no hi havia prou proves per demostrar que hagués actuat de manera “reiterada i persistent” per desobeir l’ordre judicial. En la sentència, el tribunal va concloure que no es va acreditar que mantingués una “voluntat rebel” davant del mandat del jutjat d’Osca, que havia estat recorregut per la Generalitat.

El ple del congrés espanyol ha aprovat avui, per 176 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB, Podem i BNG) i 169 en contra (PP, Vox i UPN), la creació de la comissió d’investigació de la gota freda del País Valencià.

Després d’un debat ple de retrets, els socis del bloc de la investidura han donat suport a la proposta registrada per Sumar, ERC i Junts. Un cop aprovada la iniciativa, la comissió es constituirà i disposarà d’un termini de sis mesos prorrogable per elevar al ple les seves conclusions. Entre més objectius, es vol identificar els responsables de la gestió, així com l’endarreriment en la comunicació de les alertes a la població civil i proposar millores legislatives.

Els socialistes volen que la comissió cridi a declarar els principals responsables polítics de la gestió. Entre els quals, el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, i el dirigent del PP, Alberto Núñez Feijóo.

A banda dels responsables polítics i administratius de la manca de resposta, la comissió també citarà com a testimonis algunes de les persones que es van veure forçades a treballar malgrat el risc, i investigarà “el tracte que s’ha donat a les víctimes de la catàstrofe per part dels poders públics”.

També proposarà mesures que pal·liïn la pèrdua de béns i les seqüeles per a la salut de les víctimes, i examinarà la resposta en la gestió i la coordinació dels efectius d’emergències. A més, la comissió haurà de proposar millores en la planificació de recursos d’emergència i comunicació de les alertes, i avaluar la gestió del risc d’inundacions.

L’Audiència de Barcelona ha condemnat a tretze anys de presó M.T.B., el conductor que el 4 de març de 2018 va causar un accident mortal a la C-17, a Gurb (Osona), després de circular durant més de sis minuts en sentit contrari sota els efectes de l’alcohol i la cocaïna. L’accident va causar la mort d’una menor de disset anys, veïna de Torelló (Osona). El tribunal popular el va declarar culpable el 26 de febrer.

Segons la resolució judicial, l’acusat va consumir unes quantes begudes alcohòliques i cocaïna abans d’agafar el seu vehicle, un Peugeot 5008, i incorporar-se a la carretera C-17 en sentit Barcelona a través d’un carril de desacceleració, fent cas omís dels senyals de prohibició. Malgrat els avisos d’altres conductors i les reiterades advertències dels Mossos d’Esquadra amb llums i sirenes, el conductor no va frenar ni va intentar de corregir la seva trajectòria.

L’accident es va produir al quilòmetre 64,850, al terme municipal de Gurb, quan el vehicle de M.T.B. va xocar frontalment contra un Jaguar XJS en què viatjaven quatre persones. A conseqüència de l’impacte, una menor de disset anys, que ocupava el seient del copilot, va perdre la vida. Els altres tres ocupants van patir ferides greus i han quedat amb seqüeles físiques i psicològiques.

Alcohol, drogues i excés de velocitat: crit d’alerta per l’augment d’accidents mortals a les carreteres

El Tribunal del Jurat ha considerat provat que l’acusat era conscient del risc que suposava la seva conducció i que va acceptar les possibles conseqüències mortals dels seus actes, aplicant la figura del “dolo eventual”. A més de la pena de presó, se li ha imposat la prohibició de conduir durant nou anys i cinc anys de llibertat vigilada un cop complerta la condemna.

En concepte de responsabilitat civil, M.T.B. haurà d’indemnitzar amb 90.000 euros cadascun dels pares de la víctima mortal, i amb quantitats que oscil·len entre els 12.000 i els 55.000 euros a la resta d’afectats. La companyia asseguradora Generali España serà la responsable directa del pagament d’aquestes indemnitzacions.

L’advocat defensor havia demanat una reducció de la pena al·legant dilacions indegudes en la tramitació del procediment, però el Tribunal només ho ha considerat com una atenuant parcial.

El jutjat d’instrucció 4 de Castelló ha decretat l’obertura de judici oral contra l’ex-president de la Diputació de Castelló Carlos Fabra, del PP, i nou acusats més, entre els quals, l’empresari Fernando Roig, propietari del Grupo Pamesa i president del Vila-real, amb motiu de la investigació sobre l’origen i la possible ocultació del seu patrimoni. La causa serà jutjada per l’Audiència de Castelló.

La fiscalia espanyola i l’advocacia de l’estat atribueixen als processats delictes d’alçament de béns o insolvència punible, frustració de l’execució, emblanquiment de capitals i suborn. A més de Fabra, entre els acusats hi ha quatre familiars seus i cinc empresaris, a més de set empreses en qualitat de persones jurídiques.

La magistrada ha ordenat que tots ells prestin una fiança conjunta i solidària per un import d’1.375.276 euros per a garantir possibles responsabilitats civils en cas de condemna. Contra aquesta decisió, només es pot presentar un recurs de reforma davant el mateix jutjat o un recurs de queixa davant l’Audiència Provincial, però únicament en relació amb la situació personal dels encausats.

El currículum corrupte de Fabra

Carlos Fabra ha estat involucrat en uns quants casos de corrupció. Va ser condemnat per quatre delictes fiscals per no haver declarat 3,3 milions d’euros. L’Audiència Provincial de Castelló el va sentenciar el 2013 a 4 anys de presó i una multa de 693.000 euros. La condemna la va ratificar el Tribunal Suprem espanyol el 2014. Va ingressar a la presó d’Aranjuez el desembre d’aquell any i en va sortir el 2016 en tercer grau, tot i l’oposició de la fiscalia anticorrupció.

El cas de les corregudes de la Beneficència el va implicar en presumptes delictes de prevaricació i frau, relacionats amb el finançament d’actes taurins de la Diputació de Castelló. Va intentar de desviar la responsabilitat cap al seu successor, Javier Moliner, mentre que la investigació també va encausar més càrrecs de la institució.

En el cas Gürtel, Fabra va ser assenyalat en la branca valenciana de la trama. Un informe de l’Agència Tributària el vinculava al finançament il·legal del PP valencià, i Ricardo Costa, un dels principals acusats, va assenyalar Fabra com un dels responsables de les irregularitats.

Qui és Fernando Roig?

Fernando Roig Alfonso (València, 1947) és un empresari conegut per ser el president i màxim accionista del Vila-real CF. També és propietari de l’empresa Ceràmica Pamesa i té un 9% de participació a Mercadona, empresa encapçalada pel seu germà Juan. A més, està involucrat en el sector de l’energia eòlica per mitjà de la societat Renomar.

En l’àmbit esportiu, va adquirir el Vila-real CF la temporada 1997-98, quan l’equip era a segona divisió, i ha estat clau en el seu creixement fins a consolidar-lo a primera i en competicions europees. També va ser accionista del València CF i president del club de bàsquet Pamesa València, funció que va delegar al seu germà.

[Treballem per ampliar aquesta informació.]

La menor de 14 anys desapareguda dilluns a Aiguamúrcia (Alt Camp) ha estat trobada morta, segons que han informat els Mossos d’Esquadra.

La denúncia per la desaparició es va presentar dilluns i els Bombers de la Generalitat han encapçalat les tasques de recerca amb quinze dotacions.

Hi han participat efectius del Grup d’Actuacions Especials (GRAE), unitats canines, drons, dotacions terrestres i la Unitat de Comandament Mitjana (UCM).

Dues incidències han afectat aquest matí la circulació ferroviària d’una línia de Rodalia i tres de regionals: R4, R14, R15 i R16. En primer lloc, una incidència a les instal·lacions entre les estacions de Tarragona, Reus i Cambrils ha causat endarreriments a les línies de regionals. Renfe assegura que l’avaria s’ha resolt cap a les 8.00.

La línia R4 també recupera progressivament les freqüències i horaris de pas un cop solucionada una incidència en l’electrificació entre la Granada i Sant Sadurní d’Anoia, segons que ha informat Renfe. El problema l’ha provocat a primera hora del matí un tren de mercaderies aliè a la companyia i això ha generat endarreriments d’uns 15 minuts.

Consulteu l’estat de la xarxa ferroviària, ací.

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

ERC defensarà que el català sigui l’única llengua oficial en una Catalunya independent. Així ho apunten fonts de Foc Nou, després que l’ex-diputat al congrés espanyol Joan Puig hagi arribat a un acord amb la direcció per incloure sense modificar l’esmena que ho propugnava a la ponència política que s’aprovarà aquest cap de setmana en el congrés d’Esquerra a Martorell. El text suposa una marxa enrere, així, de la defensa que havia fet Oriol Junqueras perquè el castellà també fos llengua oficial en una república catalana. L’esmena introduïda per Puig, que va ser avalada per l’assemblea de la federació de Girona, sosté que caldrà que la llengua catalana –com a llengua pròpia– sigui l’única llengua oficial i esdevingui la llengua comuna als Països Catalans, la vehicular a totes les administracions, en l’educació, la salut, la justícia, la cultura i la resta d’àmbits, garantint també els drets i deures de tota la ciutadania, i igualment amb l’occità a l’Aran.

Segons fonts de Foc Nou, Puig va refusar fins a quatre propostes de transacció de la direcció per matisar l’esmena, que finalment ha quedat incorporada. La decisió de la cúpula evita així la possibilitat que Puig la defensés al plenari i se sotmetés a votació, amb la incògnita de si aconseguiria prou suports per ser aprovada.

El sector d’ERC que encapçala Joan Tardà, Àgora Republicana, no ha arribat finalment a cap acord amb la direcció per a incloure una esmena a la ponència estratègica que implicaria obrir el partit a sectors sobiranistes no independentistes. Segons que ha informat el sector de Tardà, mantindran l’esmena viva perquè es debati en el plenari d’aquest cap de setmana a Martorell, on el partit culminarà la segona part del seu congrés, i serà Tardà mateix qui la defensarà. Àgora Republicana havia proposat de fixar aquesta obertura del partit amb una reforma de l’article 2 dels estatuts, que estableix els objectius del partit. Però la direcció no volia tocar-los. Fer-ho hauria produït un refús frontal d’uns altres sectors organitzats, com Nova Esquerra Nacional (NEN) i Foc Nou. Finalment, Àgora Republicana va retirar l’esmena als estatuts per transformar-la en una altra esmena a la ponència estratègica, per mirar d’arribar a un acord amb la cúpula que finalment no s’ha aconseguit. Justament avui, NEN ha anunciat que retirava les esmenes que més qüestionaven el lideratge de Junqueras després d’haver arribat a un acord amb la direcció. Foc Nou, per una altra banda, ha aconseguit que també s’incorpori la seva esmena que sosté que caldrà que la llengua catalana sigui l’única llengua oficial en una Catalunya independent.

El sector de Tardà ha expressat en un comunicat “preocupació i sorpresa” pel refús d’aquesta i altres esmenes clau perquè consideren que ja reflecteixen la realitat actual del partit. Creuen que ERC és ja “un partit d’independentistes i sobiranistes d’esquerres” que comparteixen l’objectiu “de construir i proclamar la República catalana i les repúbliques dels diferents territoris dels Països Catalans a través del dret a decidir”. Al seu criteri, aquesta negativa posa fre a l’objectiu d’eixamplar la base que defensa la direcció i empetiteix la crida per assolir una majoria favorable al dret d’autodeterminació els anys vinents.

Àgora Republicana també mantindrà viva una altra esmena, que tampoc no ha pogut negociar amb la direcció, que defensa la necessitat de coordinar-se amb les esquerres d’àmbit nacional i estatal per fer camí en la creació de condicions més favorables per impulsar la convocatòria d’un referèndum i en la lluita contra l’extrema dreta. En canvi, el sector de Tardà es mostra satisfet perquè ERC defugirà “qualsevol proposta d’aliança o coalició electoral unitària fonamentada en un independentisme nacionalista, excloent, interclassista i identitari”, en una referència velada a Junts per Catalunya. Quant a la reforma dels estatuts, també han arribat a acords per limitar l’acumulació de càrrecs institucionals i orgànics i per a la regulació dels corrents interns, que també reclamaven alguns altres sectors.

Feia dies que se’n parlava. Era marcat en roig a l’agenda dels campsistes irredempts. Francisco Camps tornava a Alacant transformat en Paco Camps, a presentar un llibre que s’ha fet escriure per Javier Mas, professor d’història de Borriana i membre de la molt secessionista Reial Acadèmia de Cultura Valenciana. Hi havia curiositat morbosa, no debades Alacant és el feu dels zaplanistes, que és tant com dir de Carlos Mazón, l’enemic a batre. Deu haver-hi algun capítol del manual de la guerra que deu dir que si l’enemic és feble no se li ha de donar ni aigua ni oxigen ni res. Els precedents eren espectaculars. Els seguidors dels retorns de Camps es compten per centenars. València, Borriana, Paterna… anar posant gomets al mapa del país, de Benicarló a Pilar de la Foradada. “M’agrada molt tota la Comunitat Valenciana, tota, sencera, de Benicarló a Pilar de la Foradada”, ha dit, assenyalant dos regidors que tenia detectats entre el públic. De moment els noecampsistes són pocs, i l’ex-president passa llista de dalt l’escenari estant. Aquest regidor de tal banda, amb tu vam governar molt bé, junts, amb aquell altre vam fer no sé què… Comptats.

“A estar amb Paco”

Però comencem pel principi. I el principi és a les sis de la vesprada,  seixanta minuts abans de l’hora prevista d’aquest retrobament. El cel grisós, una mica de vent, però una temperatura molt agradable. A les portes de l’auditori del Club Diario Información hi havia una vintena de persones esperant l’obertura de portes. Grupets de tres o quatre homes. Parelles. O grups més heterodoxos i barrejats. Ulleres de sol, cabells tintats de ros i cabells blancs. Corbates, armilles i vestits de jaqueta. Molt de catalanoparlant, i molt de nostàlgic que ha trencat un poc el guió previst perquè tant Paco Camps com Javier Mas han dedicat molt d’esforç a dir que el llibre que presenten en ronda triomfal, Paco Camps. Reenfocando España, és una obra que mira al futur, que s’ha reescrit unes quantes vegades segons l’actualitat judicial de l’ex-president.

A poc a poc ha anat arribant més públic i més ex. Els ex-consellers Trini Miró i Mario Flores. L’ex-batlle de Crevillent, César Augusto Asencio. Ex-regidors de pobles del sud de país que van viure mandats de glòria, deien, en l’època de Paco. A poc a poc, com en la cançó de Sisa, els convidats han anat arribant per a estar amb Paco. Han vingut a comprar el llibre de Paco, a aplaudir Paco i a estimar Paco. I l’auditori ja era ple de gent que frisava per escoltar-lo. La capacitat oficial és de 206 persones, però hi havia gent dreta darrere i gent dreta als passadissos laterals. L’escala fins a l’escenari és llarga i, al principi, els aplaudiments eren efusius. Al cap d’uns quants minuts, quan Paco s’aturava ací i allà, la majoria ha desistit, i l’arribada a meta ha estat més aviat silenciosa. Molts han comprat el llibre, vint euros, a la tauleta de l’entrada, amb la il·lusió que Paco els el signàs en acabar. Altres, amb el somriure dibuixat a la boca esperaven. “Ha passat tant, aquest home”, deia una senyora que ni dins la sala s’ha llevat les ulleres de sol. La seua veïna, amb bandereta espanyola al canell i vambes amb brillantets, no ha dit res, però ha assentit amb el cap. Totes dues han callat i s’han concentrat en els missatges que arribaven de l’escenari.

Francisco Camps arribant a l'acte Trini Miró a la dreta Sonia Castedo Mario Flores El temps congelat

Malgrat que han deixat les portes obertes, l’ambient s’ha anat calfant a molta velocitat dins l’auditori. Feia calor i una certa ferum d’antic, com a l’escenari, on hi havia una reunió d’ex-encausats: l’ex-batllessa d’Alacant, Sonia Castedo, jutjada i absolta en el cas Brugal, i que ha fet de presentadora, i Francisco Camps, que ha eixit indemne de tots els casos de corrupció de què el van acusar i que el van obligar a dimitir el mes de juliol del 2011.

De la trona estant, l’ex-president ha fet un “decíamos ayer” a l’estil de Fray Luis de León, i s’ha referit al darrer dia que va ser present a la ciutat: “Sembla el 5 de juliol de 2011, el temps no ha passat”, ha dit. I ha somrigut amb els braços oberts i, potser, amb els punys closos. Els tanca molt, els punys, per folrar d’èmfasi les paraules que diu. Ja ho feia quan era president.

I no ha mentit gens, en això del pas del temps, perquè a Paco Camps li ha passat com si durant aquests catorze anys hagués romàs en un coma profund del qual va despertar l’any passat, quan va obtenir la darrera absolució a l’Audiència espanyola. L’ex-president es va avivar aquell dia amb el pensament congelat, com si el temps no hagués passat, com si el País Valencià i l’Espanya que diu que tant s’estima no s’haguessen mogut d’aquells anys. Anys, encara, amb el ròssec inacabable de la crisi de la rajola i totes les bombolles esclatades. Com si tot l’auditori que l’escoltava amb devoció no tingués els cabells més grisos i més arrugues a la pell. Com si encara fos l’època en què els governs s’assolien amb majories absolutíssimes, com la seua. O com Aznar, que va tenir aquells onze milions de vots a Espanya ara fa, exactament, vint-i-cinc anys.

Perquè aquest és el somni de Paco Camps. Ho ha dit, amb un somriure net i obert, i amb una lleugera inclinació del cos cap avant. Ell vol recuperar el Partit Popular de quan no existien ni Ciutadans ni Vox. Perquè aquesta divisió del vot els impedeix de governar. Amb totes les lletres, ho ha dit. “Vull un Partit Popular amb majoria absoluta.” Vol que torne la gent que se n’anà per algun motiu. En alguns moments costava de destriar si parlava del País Valencià o d’Espanya, encara que, ben mirat, per a ell, que diu que és polític de naixement, és la mateixa cosa, perquè, tal com ha proclamat, estima tant Espanya. Ell sap fer-ho, això d’unir,  ha dit. Ja ho ha fet, ha reblat.

Una capa espessa de nostàlgia

En la seua presentació, Paco Camps, que té aquest somni de futur de tornar al passat, ha empastifat de nostàlgia tot l’auditori, recordant tantes i tantes coses que diu que va fer pel país. Però en cap moment, potser perquè pensa que no ho necessita, no ha explicat com ho farà.

Abans d’entrar li ho hem demanat el grupet de periodistes que l’hem esperat amb paciència. Ens ha atès amb molta amabilitat. Continuen agradant-li molt els micròfons i les càmeres. I és tan excessiu en la paraula com quan era el president que va dimitir per fer un servei al partit i a Espanya, va dir aquella vesprada tan calorosa quan, pràcticament encara no havia tret el paper de cel·lofana de la seua majoria absoluta. Tenia ganes de parlar, avui. De parlar del congrés que ha de reconstruir el PP valencià, tan desvalgut i desmanegat, per a omplir-lo d’idees i de lideratge. El congrés que la direcció actual no vol perquè d’ençà del 29 d’octubre estan tan descol·locats que no tenen cap intenció d’obrir-se en canal. No calia que Camps verbalitzàs el seu interès a presentar-se. Del president Mazón n’ha parlat poc, en aquest acte. Dins, gens, i als periodistes ens ha respost amb evasives i llocs comuns. Tampoc no cal verbalitzar gaire coses quan tens un compte de X, que es dedica a procalmar la feblesa del president. Camps i Mazón no es parlen. Diu que el dia de la gota freda li va escriure un missatge i es va posar a disposició. Mazón no li ha respost i no ha volgut aprofitar la seua experiència com a president. Això li ha fet mal. S’ha notat per un lleuger moviment de les comissures i un sospir molt lleu. Han passat prop de cinc mesos, són membres del mateix partit, però no hi ha cap comunicació.

Paco Camps fa aquest discurs de reenfocar, de reguanyar, de retornar, sobre el no-res. Sense cap suport oficial del PP que està enredat mirant com salvaguardar la figura de Mazón, mirant com embolicar la troca i com sobreviure vint-i-quatre hores més. O fins que la jutgessa emeta una nova interlocutòria.

Paco Camps amb Josep Maria Felip, un dels seus alts càrrecs Camps, Castedo i Mas, abans de començar l'acte

 

El dia que Camps es va despertar del coma i va anar a Madrid a oferir-se a Feijóo, i després va dir que estava en forma i que els soldats sempre volen tornar a primera línia, tothom reia. Ara la feblesa del PP és tan exagerada que allò que podria ser un granet sense importància esdevé una nosa llanosa, una pústula purulenta que dia sí i dia també obté titulars i fotografies als mitjans de comunicació. Són pocs, encara es poden comptar, però qui sap què passarà.

I així viu el pretesament renascut Paco Camps, lloant la també renascuda Sonia Castedo i pensant que el seu somni del futur que és un passat mort i enterrat, el tornarà a dur a l’Olimp.

El present el viu evocant Rita Barberà sense nomenar-la, però reconeixent que li van fer tant de mal. L’han aplaudit molt quan ha dit: “Dol molt més el silenci dels propis que el soroll dels estranys.” Ací s’ha notat que Paco Camps tornava a ser el que era, aquell que sabia emprar, com ningú, un to messiànic que inclou girar els ulls cap al cel.

La crueltat dels amics

L’auditori també ha aplaudit quan ha dit: “Cruel és quan el contrari t’insulta, però més repulsiu és que els teus miren cap a una altra banda i pressionen perquè te’n vages. Que et diguen que te’n vages per no danyar les sigles.” I aquesta frase que, en principi, era per a parlar de si mateix, pot haver estat un flotador involuntari per a Carlos Mazón que aquests dies, com ell l’any 2011, rep missatges de dins i fora del partit perquè se’n vaja. En aquest cas, no pel bé del PP, sinó pel bé dels valencians i per respecte a les víctimes de la gota freda.

I sense cap referència al drama que fa mesos que pateixen els valencians, Camps ha obert un torn de preguntes. Curt, perquè el Reial Madrid juga la Champions. Tot en ordre.

Els Catarres han publicat ‘La fortuna’ (Halley Records), el primer avançament del seu nou disc, que veurà la llum a la primavera. Els d’Aiguafreda proposen una rumba que qüestiona què vol dir ser ric, i recorden que la fortuna de debò s’aconsegueix acumulant tresors quotidians, els que tothom pot viure i compartir. El germen de la cançó va néixer mentre l’Èric Vergés baixava del Puigmal, anant cap a Núria, una travessa que el va dur a reflexionar sobre les aparences materialistes, les emocions i les persones. De fet, per primera vegada, Els Catarres parteixen de les lletres i les temàtiques, i no de la melodia, a diferència de la resta del seu cançoner.

Pel que fa a la música, la banda sosté que la nova cançó beu dels clàssics de la rumba catalana com el Gato Pérez o Peret, entre d’altres. El videoclip que acompanya la sortida d’aquest primer avançament ha estat dirigit per la Lyona, que ja va treballar amb el grup en la direcció del seu últim clip, ‘Començar a viure’. Aquesta nova peça audiovisual replica visualment el significat de la lletra de la cançó, on es passa mitjançant la desconstrucció del missatge, del luxe i la riquesa impostades inicials a la riquesa real i més pura que conformen les persones i les emocions que formen part de l’entorn de cadascú.

El grup començarà la seva gira de presentació de nou disc amb dos concerts: el 4 de maig al Festival Strenes – que ja han exhaurit les entrades – i un únic concert el 31 de maig a la Sala Razzmatazz de Barcelona en el marc del Festival Empremtes. Durant el mes de maig continuaran presentant les noves cançons a la plaça de bous d’Olot, el dia 17 – també amb entrades exhaurides -, i el 24 a Valls.

The Washington Post · Sammy Westfall

Més de vuit anys després d’haver impulsat una cruenta “guerra contra el narcotràfic” com a president de les Filipines, Rodrigo Duterte, de 79 anys, ha estat detingut a Manila i portat a l’Haia, en virtut d’una ordre de detenció emesa pel Tribunal Internacional de Justícia (TIJ). Duterte –que, com a president, veié morir milers de persones en una campanya de repressió generalitzada– feia mesos que provocava la comunitat internacional i l’acusava de nou tenir prou força per a processar-lo penalment. L’ex-president filipí és el primer cap d’estat asiàtic de la història que és arrestat pel TIJ.

La campanya de Duterte per a posar fi al tràfic i consum de drogues a les Filipines començà l’any 2016, immediatament després de la seva victòria electoral, amb la promesa de continuar l’estratègia de mà de ferro que l’havia catapultat a la fama política com a batlle de Davao, la tercera ciutat més gran de les Filipines.

“Oblideu-vos de la legislació sobre drets humans. Si arribo al palau presidencial, faré igual com vaig fer com a batlle”, prometé en el seu darrer míting de campanya. “A tots vosaltres –els traficants de drogues, els atracadors i els vividors– us recomano que escampeu la boira perquè, si no, us mataré.” I afegí: “Us llançaré a tots a la badia de Manila, on sereu menjar per als peixos.”

Una dona plora la mort de la seva parella, assassinada en un operatiu anti-droga a les Filipines, el juny del 2022 (fotografia: Martin San Diego/The Washington Post).

Duterte no trigà a complir la seva paraula. Les primeres setmanes de la seva presidència ja començaren a proliferar per tot el país les execucions sumàries, i aviat esdevingué habitual que als carrers apareguessin cossos amb els membres lligats i la cara tapada, acompanyats de cartells de cartó en què es llegia: “Sóc drogaddicte”. Uns altres cossos eren llançats directament a l’aigua, sovint farcits de formigó per a evitar que suressin.

Durant anys, Duterte encoratjà els assassinats de manera explícita, alhora que negà cap vincle directe entre l’estat i els crims, que sovint atribuïa a “assassins justiciers” i a disputes entre grups criminals.

Molts d’aquests assassinats es van cometre en circumstàncies sospitoses, segons que documentaren grups de drets humans, entre els quals, Human Rights Watch: víctimes amb trets al clatell, paquets de droga i armes que semblaven haver estat col·locats a posteriori a l’escena del crim… Els informes policíacs sovint atribuïren el mòbil dels crims a la defensa legítima, tot invocant el concepte tagàlog de nanlaban (literalment: “s’hi tornà”).

Però Duterte continuà essent popular, fins i tot, mentre les acusacions d’assassinats sistemàtics amb el suport de l’estat –i les crides per a investigar-los– creixien. El 2019, un sondatge nacional revelà que prop d’un 80% dels filipins enquestats estaven “satisfets” amb la campanya.

El juny del 2022, el govern filipí informà que 6.252 persones, pel cap baix, havien mort en “operacions antidroga” d’ençà del juliol del 2016. Tanmateix, alguns grups de drets humans situaren la xifra de morts en 30.000. Mentrestant, les famílies de les víctimes fa temps que esperen justícia –o, si més no, respostes.

Durant anys, Duterte ha tingut la mateixa impunitat que el seu govern ha estès als botxins de la seva guerra contra el narcotràfic.

El TIJ s’encarrega de jutjar els acusats d’alguns dels delictes més greus del dret internacional, com ara el genocidi, els crims de lesa humanitat i els crims de guerra. Moltes d’aquestes acusacions són simbòliques, d’alguna manera, perquè el TIJ no jutja acusats en rebel·lia. Quan sigui jutjat, Duterte s’afegirà a la llista molt reduïda de persones –menys d’una dotzena– que han estat detingudes a les oficines del TIJ i que han comparegut davant el tribunal.

Per la seva banda, Duterte ha criticat sovint contra el dret internacional. “Hitler va massacrar tres milions de jueus. Ara hi ha tres milions de drogoaddictes […] Estaria encantat de massacrar-los”, va dir l’any 2016. (Van ser més de sis milions de jueus, i no pas tres, els assassinats durant l’Holocaust.)

A mesura que l’escrutini internacional sobre la campanya augmentava i les morts s’anaven acumulant, Duterte sovint desafiava la comunitat internacional a arrestar-lo, amb termes ben explícits i, fins i tot, fent befa del concepte de drets humans. “La vostra preocupació són els drets humans, la meva són les vides humanes”, digué en un discurs l’any 2018, en al·lusió a les vides perdudes pel consum de drogues.

Dos anys abans, en una cimera regional, havia dit: “La campanya contra les drogues continuarà […] Es matarà gent fins que l’últim traficant hagi desaparegut dels carrers […] I m’importa un rave què diguin del meu comportament.”

Processó funerària per dos homes assassinats en un operatiu anti-droga a les Filipines, l’estiu del 2022 (fotografia: Martin San Diego/The Washington Post).

També advertí que ningú no tenia dret d’alliçonar-lo sobre drets humans i execucions extrajudicials. “Sóc el president d’un estat sobirà, i fa temps que vam deixar de ser una colònia. No tinc cap més amo que el poble filipí”, afirmà. El president pronuncià aquestes paraules durant una reunió informativa prèvia a una trobada amb el president dels Estats Units aleshores, Barack Obama, que anul·là la reunió abruptament quan el president filipí el titllà de “fill de puta”.

El TIJ començà a investigar Duterte l’any 2018, i tres anys després obrí una investigació formal contra el president per crims de lesa humanitat. Durant tot aquest temps, fins i tot, durant les setmanes prèvies a la detenció, Duterte ha continuat desafiant la comunitat internacional a actuar en contra seva, i ha reiterat que estava disposat a “podrir-se a la presó” en canvi d’alliberar les Filipines de la xacra de les drogues.

El desembre del 2020, Duterte defensà que “tots els addictes” anaven “armats”. I afegí, tot adreçant-se a les forces de seguretat: “Si veieu el mínim indici de delicte, encara que no vegeu cap arma, dispareu.” “Els drets humans es preocupen per la vida dels criminals i dels traficants de drogues”, continuà. “Us asseguro que els drets humans, a mi, m’importen un rave. Les meves ordres no canviaran.”

En unes altres ocasions, Duterte no s’ha estat d’atacar qualsevol govern estranger que gosés de qüestionar-ne les tàctiques. Quan Islàndia encapçalà una resolució de l’ONU que demanava d’obrir una investigació sobre les accions del president, Duterte llançà una agra diatriba contra el país. “El problema d’Islàndia és que tenen massa glaç”, digué. “No saben quan és de dia i quan és de nit, així que s’entén que no tinguin delinqüència. Tampoc no tenen policia; l’única cosa que fan és menjar glaç.”

“Si us plau, no us fiqueu amb mi, o us mataré”, digué. I afegí: “Una pregunta a tota aquesta colla dels drets humans: està malament dir que, si destrueixes el meu país, et mataré? És un delicte que un president, un batlle o un governador digui això en públic?” En una compareixença parlamentària el novembre, Duterte insistí: “Demano al TIJ que s’afanyi.” I afegí: “Si em declaren culpable, aniré a la presó i m’hi podriré per sempre més.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb