El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha anunciat que el servei de metro fins a València Sud es reactivarà la primera quinzena de febrer. A més, es posarà en funcionament un nou intercanviador metro-autobús, que connectarà aquesta parada de metro amb Paiporta i Picanya.

Mazón ho ha avançat durant una visita a les obres de rehabilitació del conjunt de vies d’accés i vies auxiliars de València Sud, i també de les instal·lacions de Metrovalència. Ha estat acompanyat pel conseller de Medi Ambient, Infrastructures i Territori, Vicente Martínez Mus. “Les línies 1, 2 i 7 arribaran a València Sud les primeres setmanes de febrer”, ha dit.  A banda aquesta mesura, que permetrà d’augmentar la freqüència actual, ha afirmat que es milloraria el servei de l’autobús llançadora de franc, que connectarà la parada de València Sud amb Paiporta i Picanya.

Ha remarcat que les obres de rehabilitació progressen a bon ritme, i ha agraït l’esforç i la dedicació de l’equip humà i tècnic de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana per reobrir tota la xarxa en un temps rècord. “Ja som a prop del 80% de la recuperació del metro, que arribarà gairebé al 90% quan la parada de València Sud sigui operativa, a principi de febrer”, ha subratllat. També ha destacat la recuperació del 100% del tramvia.

El director de cinema nord-americà David Lynch s’ha mort avui a setanta-vuit anys. Havia estat nominat tres vegades als premis Oscar com a millor director. “És amb profunda pena que nosaltres, la seva família, anunciem la mort de l’home i de l’artista David Lynch. Agrairem una mica de privadesa en aquest moment. Hi ha un gran forat al món ara que ja no és amb nosaltres. Però, com deia ell, ‘Mantingueu l’ull en el dònut i no en el forat'”, ha dit la família en un comunicat. I ha afegit aquesta frase: “És un dia preciós amb un sol daurat i amb tot el cel blau.”

David Lynch ha estat un dels representants del corrent surrealista dins el cinema. Els seus films sempre portaven cap a un món de somnis, un món de misteri, un món surrealista. Entre les obres més reconegudes es destaca la sèrie Twin Peaks i films com ara Vellut blau o Mulholland Drive.

Un sensesostre de vint-i-sis anys ha aparegut mort al parc de la Ciutadella. Segons han informat fonts dels Mossos d’Esquadra, els fets van tenir lloc el 14 de gener i el cos no presentava indicis de criminalitat. Fins al punt es van desplaçar efectius del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) que no van poder fer res per salvar la vida del jove. La Comunitat Negra Africana i Afrodescendent de Catalunya (CNAACAT) ha denunciat el cas en considerar que la mort es podia haver evitat. Ha indicat que el jove sofria problemes de salut previs i que havia estat expulsat d’un centre de la Zona Franca on vivia. Alhora, ha afirmat que rebia tractament mèdic a l’Hospital del Mar.

Segons l’entitat, tot i que el centre sanitari “era coneixedor del delicat estat de salut en què es trobava no van alertar els Serveis Socials”. La CNAACAT ha considerat que aquest la mort d’aquest jove és un exemple del “maltractament institucional i la discriminació sistemàtica” que afecta les persones migrants en general i les d’origen negroafricà “de forma més severa”.

La primera moció de censura contra el govern del primer ministre François Bayrou no ha tirat endavant. Presentada per la França Insubmisa, ha provocat una fractura dins de l’esquerra, ja que els socialistes, socis del Nou Front Popular (NFP), hi han votat en contra, mentre que solament hi han votat a favor comunistes i ecologistes.

Segons ha detallat la presidenta de l’Assemblea francesa Yaël Braun-Pivet, ha confirmat que la moció de censura només ha comptat amb el suport de 131 diputats, lluny de la majoria de 289 necessària per enderrocar el primer ministre i també lluny dels 191 diputats que conformen les files de l’NFP. El Partit Socialista havia avançat prèviament que no s’afegiria a la iniciativa contra Bayrou, tot i que també va matisar que s’hi podria afegir en un futur segons el tarannà del govern. L’executiu s’ha fixat la reforma de les pensions com un dels objectius principals i els socialistes formen part de les converses.

Aquests fets no han assegut bé a la França Insubmisa. En paraules de la màxima dirigent parlamentària de LFI, Mathilde Panot, els socialistes s’han convertit en “l’assegurança de vida del sistema i les tropes suplementàries del macronisme”. El Partit Socialista compta amb seixanta-sis diputats, dels quals solament vuit han donat suport a la moció de censura.

El president francès, Emmanuel Macron, va convocar eleccions anticipades el passat estiu motivat pels bons resultats de l’extrema dreta de Rassemblement National a les eleccions europees. Aquells comicis legislatius van deixar un parlament àmpliament fraccionat en què cap bloc no gaudeix d’una majoria que li permeti governar el país. Tot i la victòria de l’NFP, el president Macron va nomenar inicialment com a primer ministre Michel Barnier, que amb prou feines va durar tres mesos al càrrec a causa d’una moció de censura. Poc després va nomenar Bayrou, un altre polític afí a la postura de Macron i a qui des de l’esquerra van vaticinar també un breu camí al govern, encara que ha sobreviscut a una primera moció de censura.

a càrrec de Núria Massuet. Activitat recomanada per a infants a partir de 4 anys - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

L’Europol no ha inclòs l’independentisme català l’informe d’enguany sobre el terrorisme a la Unió Europea, després de la polèmica d’ara fa un any, quan l’estat espanyol va assenyalar tant el moviment d’alliberament català com el basc.

En el report del 2023 es deia de l’independentisme català i basc: “Són els més actius i violents en l’escena separatista espanyola. Els seus relats combinen el separatisme amb visions d’extrema esquerra, que se centren en missatges en contra de l’estat espanyol i les seves institucions, però també uns altres temes, com ara el capitalisme”, sense precisar noms dels grups ni actes comesos. Sobre això, l’Europol va admetre que les dades de l’informe les recollien i les comunicaven els estats membres, en compte de l’agència policíaca de la UE. “El marc normatiu de cada estat membre és diferent i li toca a cada estat membre de definir els fets que ens comuniquen, no tots són terroristes”, va respondre.

Això va causar una polèmica amb l’independentisme i que posteriorment el govern espanyol enviés una carta demanant formalment la retirada de les al·lusions a l’independentisme català dins l’apartat de terrorisme, perquè Carles Puigdemont havia assenyalat que per a negociar la investidura de Pedro Sánchez era imprescindible el reconeixement i respecte a la legitimitat democràtica de l’independentisme. Puigdemont va dir que no es podia començar una negociació amb qui demanava a l’Europol que tractés els independentistes de terroristes.

Tot i no canviar-ho en aquell moment, la polèmica va forçar l’Europol a introduir canvis, amb nous filtres abans de la publicació de l’informe, com ara la revisió per part d’un grup d’experts i la verificació del contingut per part dels estats. Aquesta vegada, tal com a remarcat la diputada d’ERC Diana Riba, “la notícia és que, enguany, ja no hi figura l’independentisme català”.

L'@Europol ha presentat avui el seu informe anual sobre la situació del terrorisme a la Unió Europea i la notícia és que, enguany, ja NO hi figura l'independentisme català.

Aquí trobareu l'informe complet:https://t.co/VaA5ugaQKs pic.twitter.com/5TpRbw6kIZ

— Diana Riba i Giner (@DianaRibaGiner) January 16, 2025

La primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, ha mantingut una reunió amb els caps dels partits polítics del parlament danès en què ha detallat els afers abordats amb el president electe dels Estats Units, Donald Trump, en una conversa telefònica ahir i ha explicat que s’havia negat a retirar les seves amenaces contra Grenlàndia.

[VÍDEO] La Pissarreta d’en Partal: Per què tothom parla de sobte de Grenlàndia?

La reunió s’ha convocat d’urgència sota “confidencialitat estricta”. Al final, Frederiksen ha comparegut davant els mitjans de comunicació per confirmar la negativa de Trump a retractar-se de les seves aspiracions expansionistes a costa de l’illa. “La part nord-americana ha suggerit que, lamentablement, pot sorgir una situació en què col·laborem menys amb els nord-americans en l’àmbit econòmic”, ha anunciat la primera ministra de Dinamarca, que ha subratllat que Copenhaguen no volia cap conflicte comercial amb Washington.

Alhora, la primera ministra danesa ha informat que durant la conversa va aprofitar per convidar Trump a Dinamarca per abordar en persona tots aquests assumptes, tot i que ha subratllat que, de moment, no era previst que el futur president nord-americà hi anés. Frederiksen i Trump van mantenir ahir una conversa telefònica de només quaranta-cinc minuts en què van abordar les tensions respecte de Grenlàndia.

Trump, que ja va oferir de comprar Grenlàndia durant el primer mandat, va tornar a agitar el debat a final de l’any passat i més recentment ha dit que no descartava fins i tot de recórrer a mesures de pressió militar o econòmica per a controlar tant l’illa, pertanyent a Dinamarca, com el canal de Panamà. De fet, Trump, que prendrà possessió oficialment dilluns, la setmana passada va enviar el seu fill Donald Trump Jr. a Grenlàndia. El primer ministre grenlandès, Múte Egede, per la seva banda, ha dit que l’illa no era pas en venda, encara que sí que ha deixat la porta oberta a una cooperació més gran amb els Estats Units.