Els boscs europeus perden capacitat d’absorbir CO₂ i posen en risc els objectius climàtics de la UE
Els boscs europeus han perdut capacitat per a absorbir CO₂ de l’atmosfera i mantenir-lo segrestat en forma de carboni al tronc, les fulles, les arrels o el sòl. Aquesta és la conclusió principal d’un estudi publicat a la revista Nature i encapçalat per un investigador del Joint Research Centre, amb participació del CREAF i del CSIC.
Entre el 1990 i el 2022, els boscs han arribat a absorbir prop del 10% de les emissions generades per l’activitat humana, però aquesta capacitat és en clar declivi, cosa que posa en risc els objectius climàtics marcats per la Unió Europea.
Els autors de l’estudi expliquen que hi ha uns quants factors darrere aquest canvi. Destaquen la intensificació de la tala de fusta i l’augment de pertorbacions naturals, com ara incendis i tempestes. També posen l’accent en el fet que l’expansió forestal ja no és tan ràpida com abans i hi ha menys repoblacions, fet que contribueix a la reducció de la capacitat d’absorció. L’envelliment dels boscs també hi influeix, perquè redueix la capacitat de creixement i d’absorció de carboni, i hi afegeixen els episodis extrems de calor i sequera, que disminueixen la fotosíntesi i la productivitat dels arbres.
Segons que diuen, aquests impactes poden tenir efectes persistents durant anys, debilitar els boscs i augmentar la mortalitat forestal i la pèrdua de capacitat de segrest de carboni. Per fer-hi front, els investigadors adverteixen que cal millorar el monitoratge forestal a escala europea i disposar de dades robustes, contínues i harmonitzades sobre l’estat dels boscs, la seva salut i els diferents compartiments de carboni, inclòs el sòl forestal.
També defensen la necessitat d’una transformació profunda en la manera de gestionar els boscs europeus. Segons que remarquen, cal perseguir uns altres objectius més enllà de la producció de fusta i trobar un equilibri entre les activitats productives, com ara la tala, i la conservació dels hàbitats naturals. L’estudi proposa models de gestió basats en la ciència que combinin boscos de diferents edats i graus de protecció, alternant zones destinades a la producció sostenible amb àrees reservades a la conservació estricta. Diuen que aquesta diversificació ajuda a protegir la biodiversitat i a mantenir el carboni emmagatzemat en diversos compartiments, com ara la fusta viva, la fusta morta i el sòl.
En relació amb la reforestació, l’estudi alerta que caldrà delimitar més bé les zones on es poden plantar arbres a la Unió Europea, atès que la manca d’aigua condicionarà el futur de les noves masses forestals. Per això, consideren que la reforestació només serà viable en indrets molt concrets i amb condicions climàtiques favorables.
Segons l’inventari europeu d’embornals de carboni del sòl forestal, les zones humides i les terres agrícoles, el dipòsit de carboni forestal a Europa ha passat de 457 milions de tones de CO₂ equivalent absorbides cada any entre el 2010 i el 2014, a 332 milions de tones absorbides cada any entre el 2020 i el 2022. És a dir, una reducció de gairebé un terç en tan sols una dècada.