Un mal juliol amb un augment massa gran de desocupats
Habitualment, les xifres del mercat laboral del mes de juliol presenten un augment lleuger de l’afiliació a la Seguretat Social i un descens de la desocupació. Però, aquesta vegada, les dades que hem conegut aquest matí trenquen, en part, amb aquest patró estacional, atès que l’afiliació puja a Catalunya respecte del mes anterior (+6.887 persones), però la desocupació registrada, en contra de la “normalitat” del mes, també creix (+4.339 persones). A primera vista, doncs, no em semblen unes bones xifres laborals, les registrades a casa nostra durant el mes de juliol, sobretot, les de l’atur.
En l’àmbit de l’estat espanyol, les coses no han anat pas gaire més bé. Es van afiliar a la Seguretat Social 4.404 nous cotitzants més, la qual cosa reflecteix cert estancament del sistema, després d’un juny força bo, en el qual el govern espanyol es va felicitar per la creació de gairebé 77.000 ocupacions. La desocupació tampoc no ha anat pas bé. L’atonia amb què va evolucionar l’ocupació es va deixar sentir també en la marxa del registre de desocupats. Només va baixar en 1.357 persones, enfront d’una caiguda de gairebé 11.000 persones el mateix mes del 2024.
Malgrat tot, la ministra d’Inclusió espanyola, Elma Saiz, ha dit que tot va sobre rodes. Concretament, ha centrat el seu comentari en aspectes parcials de les dades. “L’ocupació continua marcant un ritme de creixement molt dinàmic, especialment entre els més joves, els menors de trenta anys, que, a més, viuen un augment de les seves bases de cotització i un descens de la temporalitat superior a la mitjana.” I s’ha quedat tan ampla. Això sí, després de recordar que en el setè mes de l’any “l’efecte calendari té molta incidència”.
Tornant a Catalunya, respecte del juny, la desocupació registrada ha crescut d’un 1,4% (4.339 persones més), l’increment més fort d’ençà del 2022. Cal destacar que, quant a l’edat, l’increment de la desocupació ha estat especialment acusat entre els joves menors de vint-i-cinc anys (+8,3%; 1.521 més), de fet, s’ha registrat l’augment de joves sense feina més intens en un mes de juliol, segons l’Observatori del Treball de la Generalitat.
Mirant més enllà, em continua preocupant que mantenim un ritme de baixada anual molt lent, veient la bona evolució de l’economia catalana. Així, interanualment, el nombre de desocupats a Catalunya continua disminuint i ho fa d’un 2,4%; això són 7.860 persones menys que no pas un any abans. En canvi, al conjunt de l’estat espanyol, la reducció ha estat del 5,7%, molt més del doble que no pas la registrada a Catalunya. És un fet a destacar, tenint en compte que la diferència entre les taxes de creixement de l’economia entre els dos territoris són mínimes, aquest darrer trimestre. De totes maneres, com hem anat comentant cada mes, la taxa espanyola de descens de la desocupació supera la catalana de manera continuada d’ençà de l’agost del 2022.
Per posar-ho en context, val a dir que, quant a comunitats autònomes, la desocupació ha disminuït de manera generalitzada en termes interanuals a tot arreu. Però, en termes comparatius, Catalunya, al juliol, és la que presenta un descens més baix de tot l’estat (-2,4%), seguida de Navarra (-2,7%) i el País Basc (-2,8%).
Quant al nombre d’afiliats, l’Observatori destaca que “consolida un nou màxim històric en el volum d’afiliacions des de l’inici de la sèrie històrica (2004)”. La xifra, que supera els 3,9 milions, representa un increment del 0,2% respecte del mes de juny, amb 6.887 afiliacions més. Com acostuma a succeir en aquest mes, el ritme d’afiliacions ha tingut un bon comportament estacional en els sectors habituals, és a dir, comerç, hoteleria i sanitat, i una mala evolució, també estacional, en l’educació, amb unes 22.500 baixes. Cal dir que el sector l’hoteleria no és el més fort en creixement, perquè de fa uns anys avança les contractacions.
En termes interanuals, continuem punxant amb el ritme de creixement. L’afiliació ha augmentat d’un 2%, equivalent a 76.269 afiliacions més que no pas el juliol del 2024. Al conjunt de l’estat espanyol, la taxa de creixement és lleugerament superior, amb un increment del 2,3%. Per què creix també més de pressa l’ocupació? Això sí, tant a Catalunya com al conjunt de l’estat espanyol, l’afiliació encadena increments consecutius d’ençà de l’abril del 2021. Sobre aquest punt, el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha destacat que fa quatre mesos continuats que Catalunya bat rècords d’ocupació i que continuarien “treballant per poder continuar donant aquestes dades tan positives”. Per la seva banda, el secretari de Treball, Paco Ramos, ha afegit que el departament posava “el focus d’atenció en programes que vagin encaminats a reduir la desocupació de llarga durada”.
Sobre aquest punt, hi ha molta feina a fer. La directora de l’Àrea de Treball de Pimec, Sílvia Miró, ha explicat, durant una conferència de premsa telemàtica aquest matí, que 282.172 desocupats del mes de juny encara ho eren al juliol, xifra que representa una taxa de permanència del 89,6%, la segona més alta de la dècada. Miró ha mostrat la seva preocupació per l’increment de la durada de la desocupació, amb una mitjana actual de dotze mesos –la pitjor dada de la dècada exceptuant el període de pandèmia– i per la desocupació de llarga durada, que ha arribat aquest mes de juliol al 50,1% de les persones en els registres de la conselleria.
“Resulta contradictori tenir xifres de màxima afiliació a la Seguretat Social i el pitjor mes de juliol pel que fa a la desocupació registrada en els darrers setze anys”, ha dit el secretari general de Pimec, Josep Ginesta. En aquest sentit, ha explicat: “Les dades diuen que creixem en afiliació i creem llocs de treball, però alhora les empreses tenen dificultats per a cobrir les vacants i no aconseguim de reduir el nombre de persones en atur en un context de creixement de l’economia.”
Quant a la qualitat de l’ocupació generada el mes passat, va mantenir la tònica general per a un mes de juliol. Això significa que el pes dels contractes fixos sobre el total va tornar a baixar respecte del mateix mes de l’any passat, i es va situar un punt per sota, en el 41% de les noves contractacions.
En general, el nombre de contractes es va incrementar d’un 13,2% en comparació amb el juny, si bé la signatura de temporals va créixer d’un 15%, més ràpidament que no pas els indefinits, que van augmentar un 10%. Quant a la contractació indefinida per a prestar serveis fixos discontinus, presenta, com era d’esperar, una evolució més bona que no pas la resta de contractes indefinits. Interanualment, també han crescut més, i també en l’acumulat dels set primers mesos de l’any.
En definitiva, un mes de juliol en què, malgrat el to positiu de les declaracions oficials, no ha estat tan bo com diuen. M’ha cridat l’atenció el comentari de Ginesta sobre el turisme, que és la base de l’activitat aquests mesos d’estiu. Ha posat el focus en l’economia del visitant i ha destacat que havíem tingut un mes de juliol que no havia “estat especialment bo en l’activitat turística”. En aquest sentit, ha manifestat la necessitat de protegir-la: “El nostre país viu d’aquest sector i genera una riquesa important en la nostra activitat econòmica”. Veurem què fa l’agost…