Els Mossos d’Esquadra mantenen que la mort del propietari de Mango, Isak Andic, va ser accidental després d’interrogar per segona vegada el seu fill. Ho ha avançat El Periódico i ho han confirmat fonts policials a l’ACN.

L’empresari va perdre la vida el 14 de desembre passat després de caure des d’una alçada de més de cent metres quan pare i fill feien una excursió per Collbató (Baix Llobregat).

Tot i que el mes de gener el jutjat d’instrucció número 5 de Martorell va ordenar el sobreseïment provisional de les diligències perquè l’atestat dels Mossos va concloure que Andic havia caigut de forma fortuïta, el mes de març va demanar de reobrir-les en considerar que existien contradiccions en la declaració del fill.

Ara, després d’haver-lo tornat a interrogar en qualitat de testimoni, la policia ha assegurat que s’han esgotat totes les línies d’investigació i que res fa pensar que la mort d’Antic no fos accidental.

Lloc: Sala Noble del C.C.Calisay

El jutge Santiago Pedraz ha citat el 24 de juny com a investigats l’ex-conseller de Salut Boi Ruiz García i l’ex-director de CatSalut Josep Maria Padrosa en la causa sobre la contractació d’Ambulàncies Egara, que des del 2015 gestiona el transport sanitari en diverses zones de Catalunya.

En una providència, a la qual ha tingut accés EFE, el titular del jutjat central d’instrucció número 5 de l’Audiència espanyola, a petició de la fiscalia anticorrupció, crida també a declarar com a investigats el 25 de juny Frances Brosa Llinares, ex-sub-director de CatSalut (Servei Català de Salut), i Josep Antoni Teixidó Fontanillas, qui va ser tècnic a l’Institut Català de Salut.

Ja per al mes de juliol, els dies 1 i 2, Pedraz té previst prendre declaració a sis testimonis. Es tracta de Francesc Bonet Pedrol, ex-gerent del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), i de Jaume Heredia Pollegueres, gerent de la regió sanitària de Girona i director dels serveis territorials de Salut a Girona.

També han estat cridats com a testimonis Jaume Estany Ricart —ex-gerent del Consorci Sanitari de Barcelona—, Josep Prat Domenech —ex-president de l’Institut Català de la Salut—, Carolina Pardo Miguel, qui també va tenir càrrecs a CatSalut i a l’Institut català de Salut, i Juan Guerrero.

En la mateixa providència, el magistrat demana recaptar de la Sindicatura de Comptes els informes que, segons que va exposar el testimoni Iván Planas, va realitzar “amb relació al concurs investigat”.

En la causa sobre ambulàncies Egara s’investiguen les presumptes irregularitats en la licitació, adjudicació i contractació del concurs públic del 2014 per a la gestió dels serveis de transport en la modalitat urgent i no urgent a Catalunya de la qual va resultar adjudicatària la UTE Egara quan governava la Generalitat Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

L’empresa sempre s’ha desmarcat de qualsevol irregularitat i ha defensat que els contractes de transport sanitari públic a Catalunya li han estat adjudicats de forma transparent i d’acord a dret. És més, el seu propietari, Óscar Simón, va negar davant del jutge haver tingut tracte de favor per part de CDC en adjudicacions públiques.

Aquests dies se celebra el 78è Festival de Canes, un dels festivals internacionals de cinema més importants del món. Enguany, amb la particularitat que, en un mateix dia, es projecten tres pel·lícules amb accent català.

Avui coincideixen l’estrena mundial del tercer film de Carla Simón, Romería, que competirà per la Palma d’Or; la projecció a la secció de la Cinef del curtmetratge Per bruixa i metxinera, en català, de l’andorrà Marc Camardons, i a la secció independent la Quinzena de Cineastes, es farà una projecció de Loynes, un film de Dorian Jesper en què el poeta i assagista Vicenç Altaió dóna vida al personatge d’un professor.

Avui coincideixen aquests tres films, però cal tenir en compte també que la setmana passada va projectar-se Sirât, un film d’Oliver Laxe que és una coproducció catalana i que, igual que Romería de Simón, també competeix per la Palma d’Or. Al film de Laxe, a més, és protagonitzat per Sergi López. Narra el viatge sense límits d’un pare i el seu fill per trobar la filla en una festa rave a les muntanyes del Marroc. La projecció del film va causar una gran sensació entre el públic assistent i una gran ovació per part de la crítica.

A Romería, Simón acaba la trilogia que va començar amb Estiu 1993 i Alcarràs –Ós d’Or a la Berlinale del 2022– per parlar dels seus orígens. Aquesta vegada, el públic seguirà la història de la Marina, una noia de divuit anys que viatja a Vigo per a conèixer la família del seu pare biològic, que va morir de sida, igual que la seva mare, quan ella era molt petita. A través de les trobades amb els oncles, les tietes i els avis, la noia intenta reconstruir un relat dels seus pares, però tots senten massa vergonya cap als conflictes de drogues de la parella. Serà la història d’amor adolescent que viu amb el seu cosí la que permet reimaginar els seus pares i connectar-hi.

Per bruixa i metxinera és una història carregada de pinzellades fantàstiques. La Cebriana està segura que anit va veure un foc a la muntanya, però no hi ha rastre de brases ni testimonis que ho corroborin. La seva padrina, una antiga trementinaire, intentarà fer-li veure més enllà de les flames.

Finalment, Loynes és un film ambientat al Liverpool del segle XIX. Un drama judicial kafkià que explica la història del judici d’un cadàver sense nom ni passat en què desenes de persones es reuneixen per a aquesta absurda cerimònia.

Feia dies que havien anunciat l’acord i el Parlament de Catalunya l’ha consagrat finalment. El govern ha aconseguit validar el segon suplement de crèdit, de 1.300 milions d’euros, per poder funcionar malgrat les restriccions de la pròrroga pressupostària. ERC i els Comuns li han donat suport, com ja va passar amb l’anterior ampliació de recursos disponibles. Junts s’hi ha abstingut i la resta de partits de l’oposició hi ha votat en contra. La majoria d’aquests milions addicionals es destinaran a l’increment dels salaris de l’administració pública, per complir amb les obligacions d’un augment del 2%, i 388 milions d’euros s’inclouran al paquet de resposta a la probable crisi aranzelària, ara en compàs d’espera, i en mesures per a l’habitatge. La consellera d’Economia, Alícia Romero, ha admès que la Generalitat pot ampliar les previsions de despesa per la situació econòmica favorable del país i gràcies a la previsió que els ingressos públic d’enguany creixin un 14,6%. Això permet ampliar el volum de les bestretes del sistema de finançament de què disposa la Generalitat.

El parlament va donar el vist-i-plau al primer suplement de crèdit, de 2.168 milions, el 7 de maig. En total, el govern ja compta avui amb uns 3.500 milions més, en espera de poder tancar un nou acord amb ERC i els Comuns per al tercer suplement previst, de 469 milions més, que també haurà de validar la cambra. Salvador Illa no ha aconseguit comptar amb un pressupost en el primer any de la legislatura. Però els socis d’investidura n’han apuntalat l’estabilitat negociant aquests decrets i guanyant temps fins que, a la tardor, l’executiu obri el meló del pressupost del 2026.

Junts ha criticat l’abús dels suplements de crèdit. “Unes finances públiques normals van ser una cosa normal durant gairebé tres dècades”, ha afirmat el diputat i ex-conseller d’Economia Jaume Giró. “La pròrroga és un mecanisme excepcional i vostès la fan servir sense moure ni una cella”, ha criticat. Giró també ha assenyalat que l’increment dels recursos en el sistema de finançament anirà lligada a l’increment de la factura tributària dels catalans perquè amb el mateix sou real se suportarà una pressió fiscal més alta. “El peatge de no deflactar l’IRPF és abusiu per a les classes mitjanes treballadores”, ha afirmat.

ERC ha reivindicat el seu pacte amb el govern. En espera que Donald Trump aclareixi la seva política aranzelària amb els estats europeus, ara congelada, el portaveu adjunt dels republicans al parlament, Jordi Albert, ha assenyalat que s’haurà de constituir un grup de treball entre el govern i ERC per concretar la distribució dels recursos de resposta de la Generalitat. Els Comuns, que van pressionar l’executiu per tancar una entesa sobre els dos primers suplements de crèdit com si fossin un sol paquet, ha posat en valor les mesures en l’àmbit de l’habitatge. En concret, el portaveu dels Comuns a la cambra, David Cid, ha destacat la creació d’una unitat de mediació per a fer front als desnonaments o del cos d’inspectors per evitar el frau de llei en la limitació dels preus al lloguer amb els lloguers de temporada. També la previsió de 20 milions d’euros per a l’impuls de les energies renovables.

La CUP, que hi ha votat en contra, ha carregat contra el trossejament del que a la pràctica són previsions pressupostàries. “Presentar un model a pedaços és trampós”, ha lamentat la diputada Laure Vega. La CUP ha apuntat que poden estar d’acord amb algunes mesures però ha lamentat que la situació actual no permet discutir el futur del país. Un debat que creuen necessari: “Estem buidant aquest parlament de sobirania”, ha apuntat Vega. També s’ha mostrat convençuda que és als despatxos d’altres poders econòmics on es decideixen les polítiques de la cambra.

El PP, Vox i AC també s’han oposat al decret. Per als populars, el fet que l’ampliació de crèdit contribueixi al “normal funcionament” del govern implica “el mal funcionament del servei públic”. “És la segona part de la fracassada pol de l’anterior govern d’ERC, basat en l’asfíxia fiscal, la burocràcia administrativa, la despesa supèrflua, la mala gestió dels serveis públics i la manca de resposta a reptes de la societat catalana”, ha conclòs la diputada del PP Míriam Casanova.

 

Andriy Portnov, antic assessor de l’ex-president ucraïnès pro-rus Víktor Ianukòvitx, ha estat assassinat a trets a la porta del Col·legi Americà de Pozuelo de Alarcón, a l’oest de Madrid. Els fets han passat poc després de les 9 del matí i els investiga la policia espanyola.

La direcció del centre ha remès un comunicat als pares per informar d’un “incident greu” a l’exterior de les instal·lacions. “Tots els estudiants estan sans i estalvis”, diu el comunicat, que també detalla que l’assassinat ha estat presenciat per uns quants pares després de deixar les criatures.

Segons SUMMA 112, els serveis d’emergència no han pogut fer res per salvar la vida de Portnov perquè presentava “lesions incompatibles amb la vida”, concretament quatre impactes de bala al pit i un al cap.

Qui era Portnov?

Andriy Portnov era un advocat i polític pro-rus que va tenir un paper destacat en l’escena política d’Ucraïna durant el mandat del president Víktor Ianukóvitx. Nascut el 1973 a Luhansk, va començar la seva trajectòria com a assessor jurídic i va arribar a ocupar càrrecs clau a l’administració presidencial, com ara el de vice-cap del gabinet de la presidència.

Abans d’unir-se al bloc pro-rus d’Ianukóvitx, havia estat diputat per la coalició de Iúlia Timoixenko. El seu perfil tècnic i la seva influència en l’elaboració de lleis van fer-lo una figura poderosa dins l’aparell estatal.

La seva figura esdevingué molt controvertida arran de la seva implicació en la redacció de les anomenades “lleis de la dictadura” aprovades el gener del 2014, que limitaven drets fonamentals com la llibertat de reunió i expressió en plena revolta de l’Euromaidan.

Amb la caiguda del règim i l’exili d’Ianukóvitx, Portnov es va traslladar primer a Rússia i després a Viena, mentre a Ucraïna se l’investigava per presumptes delictes com ara traïció i col·laboració en la repressió de manifestants. Entre 2014 i 2015 va ser sancionat per la Unió Europea.

L’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) ha emès un comunicat en què denuncia l’ús residual del català i la manca de promoció de la llengua aquests darrers anys, especialment amb el nou govern de Mazón. Es queixen, especialment, dels atacs constants del govern a la llengua: no tan sols de la manca d’ús del català, sinó també de la reducció dràstica d’ajuts i finançament econòmic a entitats i associacions que el promouen, i la situació d’enfrontament i tensió que ha generat en l’àmbit educatiu.

“La política lingüística impulsada pel govern ha implicat una reducció dràstica de les ajudes a nombroses entitats de reconeguda trajectòria en la promoció del valencià. En l’àmbit educatiu, la denominada llei de llibertat educativa ha generat una situació d’enfrontament i tensió innecessària, alhora que mesures com l’ampliació de l’exempció de l’assignatura de valencià o la convalidació automàtica del nivell C1 contradiuen l’objectiu de garantir-ne l’aprenentatge efectiu i l’ús social”, expliquen en el comunicat.

Alhora, l’IIFV diu que, d’ençà de l’eliminació de l’Oficina de Drets Lingüístics, s’ha desatès la tasca de la Càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València, i s’han retirat els suports als lectorats de català en universitats tant de l’estat espanyol com de l’estranger.

També els preocupa la reducció progressiva del català als mitjans de comunicació públics, “amb anuncis de depuració del personal tècnic lingüístic i l’increment de continguts en castellà, fet que afecta negativament les empreses de l’àmbit audiovisual que treballen en valencià.” Aquests darrers dies, de fet, la direcció d’À Punt viu una gran transformació. Fa només dos dies, el cap de política dels informatius, Santi Hernández, va presentar la renúncia al càrrec per discrepàncies amb el nou cap d’informatius, Josep Magraner –un ex-alt càrrec de l’època més fosca de Canal 9–, i fa una setmana la nova direcció va retallar la figura del lingüista en els programes de televisió i ràdio que encarreguen a productores externes. Després d’això, el Col·lectiu de Lingüistes d’À Punt (CLÀP) va fer un comunicat en què denunciava que la nova direcció prescindia de la figura de lingüista explicant que eren retallades pressupostàries o que no calia corregir els redactors perquè ja tenien certificats de català. També alertaven que s’anul·laven més i més programes de televisió i de ràdio, i que en el doblatge i la subtitulació es prioritzaven els continguts en castellà. “Ens deixa sense material d’entreteniment i infantil en la nostra llengua”, denunciaven.

En aquesta mateixa línia, l’IIFV explica que el pressupost de la Generalitat d’enguany preveu “una retallada substancial en el finançament de la Subdirecció General de Política Lingüística i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)”. “Si s’aproven, aquestes retallades podrien posar en risc tant les funcions de promoció de la llengua com el funcionament ordinari de l’AVL”, alerten.

Per tot plegat, l’IIFV insta el Consell a revertir aquesta política lingüística regressiva i a defensar decididament la promoció i l’ús de la llengua, “tal com estableixen l’estatut d’autonomia i la legislació vigent.”

L’IIFV és integrat per la majoria dels docents i investigadors de valencià de la Universitat d’Alacant, la Universitat Jaume I de Castelló i la Universitat de València.

La ministra de Ciència espanyola i dirigent del PSPV, Diana Morant, ha anunciat que el PSOE demanarà la compareixença del president de la Generalitat, Carlos Mazón, i del president del PP, Alberto Núñez Feijóo, a la comissió d’investigació del congrés espanyol sobre la gestió de la gota freda. La comissió fa avui la sessió de constitució.

Segons que ha dit Morant als periodistes, l’objectiu és “donar veu a les víctimes”, que considera que han estat silenciades en les comissions impulsades pel PP i Vox tant a les Corts Valencianes com al senat espanyol.

Morant ha defensat que “el poble no ha estat escoltat” i ha reclamat justícia i veritat davant el que qualifica de gestió nefasta d’una emergència que va deixar centenars de morts i milers d’afectats. Ha criticat que Feijóo doni suport i protegeixi Mazón i ha assegurat que els socialistes “protegiran les víctimes davant un govern que ja no mereix representar els valencians”.

Ha avançat que volen citar com a testimonis tant víctimes com tècnics i alts responsables polítics. Entre aquests, ha situat expressament Carlos Mazón i Alberto Núñez Feijóo, a qui volen preguntar què va parlar —i què no— amb el president valencià durant les hores més crítiques de l’emergència.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es reunirà demà amb les tres principals entitats que representen les víctimes de la gota freda del 29 d’octubre. La trobada es farà a la seu de la delegació del govern espanyol a València i serà la primera reunió formal del president espanyol amb aquestes organitzacions gairebé set mesos després de la tragèdia.

Hi participaran les tres associacions que fa una setmana van anar a Brussel·les per exposar la seva situació: l’Associació Víctimes Mortals DANA 29-0, l’Associació de Víctimes de la Dana 29 d’Octubre de 2024 i l’Associació Damnificats de la Dana Horta Sud València.

El PP triga mig any a reunir-se amb víctimes de la gota freda i ho fa a Brussel·les 

Al cor de la UE, les associacions es van reunir amb la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen; la vice-presidenta de Transició, Teresa Ribera; i la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola. L’endemà es van reunir amb una delegació del PP encapçalada per Esteban González Pons.

Amb aquest moviment, Sánchez esdevé el primer representant institucional que es reuneix oficialment amb les associacions de víctimes. El Consell, per ara, no ha organitzat cap reunió conjunta, tot i que alguns damnificats han estat rebuts a títol individual.

Carles Puigdemont ha titllat d’error greu el tancament de l’oficina d’ACCIÓ a Tel-Aviv. “Una mostra més que al PSC només li interessa ocupar el poder, al preu que sigui. Pactant amb el PP l’alcaldia de Barcelona i amb els Comuns la política exterior i les relacions comercials internacionals del govern”, ha piulat.

El tancament de l’oficina s’ha anunciat a primera hora del matí després d’un acord entre el govern i els Comuns. “Ningú pot tenir dubtes de l’actitud del govern amb el que passa a Gaza. Ningú”, ha dit Salvador Illa al parlament. “El govern ha pres les decisions que havia de prendre quan les havia de prendre”, ha afegit.

“Tot se sacrifica en nom de mantenir-se al poder i poder culminar l’estratègia de desmuntar Catalunya, de fer-la petita, adotzenada, irrellevant, callada, quieta”, ha considerat Puigdemont, que ha acusat el govern de supeditar-se als interessos partidistes i de l’estat espanyol.

“Van venir a acabar la feina per fer exactament això. Que no ens n’oblidem”, ha conclòs.

Un error greu. Una mostra més que al PSC només li interessa ocupar el poder, al preu que sigui. Pactant amb el PP l'alcaldia de Barcelona i amb els Comuns la política exterior i les relacions comercials internacionals del Govern. L'habitatge, la fiscalitat, el turisme, la… https://t.co/Lbd6rzGCfl

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) May 21, 2025

El centre comercial Via Sabadell (Vallès Occidental) romandrà tancat com a mínim durant tot el dia d’avui per revisar que l’estructura externa dels edificis es troba en bon estat, segons que han detallat fonts del centre a l’ACN. Després de la caiguda d’un element de formigó que va causar la mort d’un home ahir, tècnics i personal de l’espai –entre els quals, el gerent, Xavier Alemany– revisen els diferents establiments que hi ha als tres edificis principals, on hi ha, entre més, negocis com Leroy Merlin, Mercadona, Galerías del Tresillo o Mediamarkt. Sí que han obert altres negocis, com Ikea o el magatzem Leroy Merlin dedicat al sector de la construcció, perquè es troben en edificis separats, i també Viena, McDonald’s o Pans&Company. La revisió ha de permetre de determinar les causes de la caiguda d’una part d’una paret de formigó que revestia l’estructura de l’edifici. L’aparcament soterrani que hi ha a la zona també ha quedat tancat al públic.

El tancament del centre comercial, que romandrà amb els establiments amb la persiana abaixada, acordonats i sota vigilància del servei de seguretat privada, es mantindrà com a mínim durant tota la jornada d’avui.

El president d’Esquerra, Oriol Junqueras, veu amb “un sa escepticisme” que el Tribunal Constitucional espanyol (TC) avali la llei d’amnistia en el ple del 24 al 26 de juny. El dirigent ha argumentat que no es volia avançar perquè l’experiència li havia ensenyat que podia passar qualsevol cosa. En aquest sentit, ha recordat que el Suprem ja va inventar-se un delicte de “malversació per pensament” perquè no va poder demostrar el delicte de malversació. “Hem vist coses al·lucinants i contràries al principi de dret i a la bona pràctica”, ha insistit. Junqueras, de fet, ha afegit que els magistrats que havien de votar potser ni tan sols sabien ara quines decisions prendrien.

El TC preveu de tractar el recurs del PP contra la llei d’amnistia en un ple monogràfic que tindrà lloc entre el 24 i el 26 de juny amb una majoria a favor d’avalar la norma. El president del TC, Cándido Conde-Pumpido, ja va avançar que hi hauria decisió sobre l’amnistia abans de l’estiu.

Al juny, hi ha prevists dos plens i és molt probable que aquest debat es faci en el de final de mes. Hi ha una majoria afí al PSOE de sis magistrats contra quatre, que fa preveure que s’avalarà la llei. El conservador José María Macías va ser recusat i l’ex-ministre Juan Carlos Campo es va abstenir.

Conde-Pumpido ja va apuntar a començament d’abril que el TC preveia de tenir enllestida abans de l’estiu la resolució sobre el primer recurs contra la llei d’amnistia, en concret, el del PP. Va assegurar que el tribunal respondria al recurs amb una sentència “argumentada i fonamentada”, en què estimaria allò que fos procedent i desestimaria allò que fos improcedent, deia.

Ell mateix, a més, ha rebutjat aquesta setmana la petició de suspendre el debat a l’alt tribunal sobre la llei d’amnistia fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) no es pronunciï sobre qüestions prejudicials presentades per uns quants òrgans judicials.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat la decisió del seu govern de tancar l’oficina comercial d’ACCIÓ a Tel-Aviv, després de pactar amb els Comuns aquesta iniciativa, que la formació d’esquerres havia promès d’impulsar. Durant la sessió de control, la presidenta del grup de la CUP, Laia Estrada, ha celebrat el tancament de l’oficina perquè era imprescindible, però ha retret a l’executiu que feia tard. “Ningú pot tenir dubtes de l’actitud del govern amb el que està passant a Gaza. Ningú”, ha replicat Illa, que ha afegit que l’executiu havia “pres les decisions que havia de prendre, quan les havia de prendre”.

El president de la Generalitat diu que el tancament s’ha fet ara perquè és quan s’havia de fer, i no abans. De fet, altres membres del govern, com els consellers d’Exteriors, Jaume Duch, i Empresa, Miquel Sàmper, van defensar-ne la continuïtat. Ara, però, l’executiu i el pacte amb els Comuns ha precipitat la decisió. Illa ha justificat que la Generalitat no defensava pas “una doble vara de mesurar”. “El que serveix per a Ucraïna serveix per a Gaza”, ha dit.

Per part de la CUP, Estrada ha recordat que la seva formació ja li va demanar el trencament de relacions institucionals i comercials amb Israel i el tancament de l’oficina al debat de política general. “Han calgut dinou mesos d’extermini, milers d’assassinats, la majoria infants i dones, bombardaments d’hospitals i que s’impedeixi l’arribada d’ajuda humanitària per a actuar amb coherència. Perquè si es denuncia un genocidi, vol dir que es trenquen relacions institucionals i comercials amb el país genocida”, ha sentenciat.

L’Ajuntament de Madrid vol impulsar un canvi urbanístic, que l’oposició ja titlla de nou pelotazo, per a permetre la construcció del Madrid Innovation Center, un projecte promogut pel Reial Madrid en uns terrenys que té en propietat al barri de Valdebebas. Per fer-ho, caldrà modificar el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) del 1997 i transformar l’ús actual –qualificat d’esportiu– en sòl terciari, destinat a oficines.

Segons que han confirmat fonts del consistori a El País, la iniciativa rebrà el suport de l’àrea d’Urbanisme, encapçalada pel regidor del PP Borja Carabante. Aquesta operació permetria de multiplicar el valor d’una part del solar que el club blanc no utilitza actualment.

El projecte es va presentar dimecres passat en un acte conjunt del president del club, Florentino Pérez, amb el batlle José Luis Martínez-Almeida i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Segons el que van explicar, la idea és construir un nou districte d’innovació en un espai de 850.000 metres quadrats situat a prop de l’aeroport i del recinte firal d’IFEMA. La inversió prevista supera els 8.500 milions d’euros.

El Reial Madrid aspira a atreure-hi grans empreses tecnològiques, centres de recerca i institucions acadèmiques amb l’objectiu de crear un entorn col·laboratiu que actuï com a motor de creixement econòmic. Amb tot, encara no s’han concretat quants edificis s’hi faran ni quants metres quadrats s’hi urbanitzaran.

El club va aterrar a Valdebebas després d’una altra martingala urbanística: la requalificació de l’antiga ciutat esportiva al passeig de la Castellana, que es va vendrere el 2001 com a sòl terciari i es va convertir en el complex d’oficines de les Quatre Torres. Des del 2005, el club disposa d’una parcel·la d’1,2 milions de metres quadrats al nord-est de Madrid. Les instal·lacions esportives n’ocupen uns 400.000, però ara volen aprofitar la resta, fins ara buida, per a fer-hi un pol d’innovació.

“El repte és construir plegats una gran ciutat tecnològica”, va dir Pérez durant la presentació, en què va defensar que aquest nou espai pot esdevenir referent europeu en innovació. L’any passat, les instal·lacions van ser batejades amb el nom de Ciutat Esportiva Florentino Pérez.

El batlle, per la seva banda, va celebrar l’aposta i va dir que el projecte podria convertir-se “en un dels grans motors de transformació de la ciutat de Madrid”. Però de moment, no ha aclarit si el canvi del PGOU afectarà totes les 85 hectàrees buides o només una part.

La iniciativa s’haurà de tramitar primer a l’ajuntament i després passarà pel filtre de la Comunitat de Madrid, que té les competències urbanístiques a escala regional. Ayuso, que va elogiar la proposta, va dir que “si es fa de la mà del Reial Madrid, anirà bé”.

Fa vuit anys, altres propietaris de sòl al mateix barri van proposar el Valdebebas Fintech District, una idea semblant que no es va arribar a concretar. Alguns d’aquells terrenys ja tenen ús d’oficines, però continuen sense activitat. En paral·lel, la comunitat i el consistori han intentat de dinamitzar la zona amb altres iniciatives, com ara la construcció d’un circuit de Fórmula 1.

Aquest nou moviment urbanístic coincideix amb el gran esforç inversor que el Madrid ha fet per a remodelar el Santiago Bernabéu. Segons els comptes del 2023-2024, ja s’hi han destinat més de 1.160 milions d’euros. El canvi de qualificació de Valdebebas podria obrir una nova via d’ingressos, però la modificació del PGOU pot trigar anys a concretar-se.

Des de l’oposició municipal, hi ha crítiques per aquest canvi d’usos. Rita Maestre, portaveu de Más Madrid, considera que es tracta “d’un pelotazo en tota regla”, i recorda que el sòl té ús esportiu privat, cosa que impediria d’aixecar-hi oficines si no es fa una modificació explícita. “Florentino Pérez vol rendibilitzar el patrimoni del club, i Almeida el rescata amb una operació que només afavoreix un ús lucratiu.”

També el grup socialista posa el focus en la connexió entre els promotors i les facilitats legals que s’han fet a mida. Antonio Giraldo, portaveu del PSOE en urbanisme, assenyala que l’última llei òmnibus ja incloïa canvis per facilitar aquest tipus de projectes. “Tot sembla pensat per afavorir grans propietaris com Acciona i ACS, empresa presidida per Pérez, que curiosament també s’han adjudicat la Ciutat de la Justícia, just al davant”, diu. “Ara com ara, només hem vist uns renders i dues xifres. No sabem res de com es durà a terme tècnicament aquest projecte.”

El jutge Manuel Marchena, que va encapçalar el tribunal del judici contra l’1-O, és en plena ronda mediàtica per a promocionar el llibre La justicia amenazada (Espasa), on assegura que dissecciona els principals problemes del sistema de justícia espanyol. “S’equivoca qui vegi en aquest llibre una amenaça. Aquest llibre no està escrit en contra de ningú. És el resultat de la meva experiència de més de quaranta anys al servei de l’administració de justícia”, ha dit a l’ABC.

Ara, ha estat en un altre diari, concretament El Mundo, on ha expressat el seu lament encobert per no haver aconseguit de jutjar Carles Puigdemont. En aquest sentit, ha denunciat l’excés de càrrecs polítics amb aforament. “No creu que la legió d’aforats que presenta el sistema abona la desafecció ciutadana per considerar-lo un privilegi anacrònic?”, li pregunten. “Coincideixo plenament amb vostè”, respon.

Dit això, Marchena va una mica més enllà i llança un dard cap al cor de la UE, tenint en compte que el Suprem ha estat incapaç d’extradir Puigdemont (fins i tot quan no ha estat eurodiputat): “Em sembla molt significatiu que en la Unió Europea s’hagi creat també una legió de representants polítics aforats. L’aroma de privilegi és molt intensa”.

La lawfare i la pau social

En la mateixa entrevista, Marchena nega l’existència de la lawfare a l’estat espanyol i compara la situació de suposada persecució dels jutges amb els EUA de Donald Trump. “És el reflex fidel d’allò que passa quan el populisme s’enfronta a qualsevol intent de control. La societat espanyola s’està familiaritzant amb una normalitat que és patològica. Els atacs als jutges, incorporant fins i tot acords polítics que parlen de lawfare, tenen un efecte demolidor en la credibilitat de la justícia. I crec que es posa en risc la pau social”, diu.

La Generalitat tancarà de manera immediata l’oficina a Tel-Aviv arran d’un acord amb els Comuns, segons que ha avançat Catalunya Ràdio i ha confirmat l’ACN. Es tracta de l’oficina comercial d’ACCIÓ a la segona ciutat més gran d’Israel, que fa deu anys que es va obrir. L’anunci l’han oficialitzat el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i la dirigent dels Comuns al parlament, Jéssica Albiach, just abans del començament del ple a la cambra.

El tancament d’aquesta oficina és una promesa que ja havien fet en campanya electoral els Comuns, socis d’investidura del govern de Salvador Illa.

“Què més havia de passar?”

Albiach ha celebrat el tancament de l’oficina. En una conferència de premsa, ha defensat el pacte després de negociar ella mateixa amb el president de la Generalitat. La dirigent ha dit que la massacre requereix respostes, i que Catalunya no podia seguir impassible davant l’apartheid d’Israel a Gaza: “La pregunta és per què no abans? Què més havia de passar? Si no era ara, quan?”.

Albiach ha denunciat l’extermini de la població civil i la colonització i neteja ètnica d’Israel contra els territoris ocupats. El tancament immediat de l’oficina es farà efectiu les pròximes hores.

El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, va defensar el 9 d’abril al ple mantenir l’oficina de Tel-Aviv oberta: “Tancar-la no s’ajusta al que necessitem”.

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Bàrbara Vidal va ser una peça clau en l’engranatge de l’operació de sortida del president Carles Puigdemont. Va ser l’encarregada de conduir el famós cotxe blanc amb què Puigdemont va sortir de l’Arc de Triomf de Barcelona. Fins ara no n’havia parlat. Però ahir va participar en l’acte de presentació del llibre Tres dies d’agost, de Josep Nualart Casulleras, el primer volum de la col·lecció dels Llibres de VilaWeb. En l’acte, Josep Nualart va entrevistar Bàrbara Vidal, una conversa en què va donar molts detalls dels fets del 8 d’agost. A continuació us n’oferim la transcripció i també l’opció de veure-la en vídeo.

Podeu comprar el llibre Tres dies d’agost a la Botiga de VilaWeb o subscriure-us a Llibres de VilaWeb

—Qui és Bàrbara Vidal?
—No sóc ningú. Sóc una persona compromesa ideològicament amb la causa independentista, amb la justícia. Tinc molt sentit de la justícia. El Primer d’Octubre vaig defensar una escola i vaig anar a la Jonquera. I un dia vaig pintar un llaç groc a terra, però això és el màxim activisme que havia fet.

—I aleshores arriba el 7 d’agost…
—El 7 d’agost al vespre, em diuen: “El president és aquí i algú l’ha de portar, l’ha de treure d’allà. Perquè farà un parlament a l’escenari, i algú l’ha de treure d’allà i portar-lo al parlament.” I em van dir: “Ho vols fer?” De cop, va ser: “Uau, quina pregunta!” Vaig pensar-m’ho, però no gaire. El fet que m’ho preguntessin volia dir que confiaven que jo ho podia fer i només per això, i per les meves conviccions, vaig dir que sí de seguida. Sense plantejar-me “I si…” Va ser bastant immediat.

—Llavors vas veure clar què havies de fer d’ençà del principi.
—Vaig dir “d’acord” també perquè m’ho demanaven com a Bàrbara i no com a Bàrbara que va amb cadira de rodes. No hi entrava en joc la cadira, en cap moment. Va ser circumstancial. I penses: “Confien en mi, potser no tenen ningú més a la llista, també pot ser. Tothom fa vacances.” I llavors em diuen: “Ara has de portar el cotxe al pàrquing de sota l’Arc de Triomf i assegurar-te si demà estarà tallat o què. L’endemà, et plantes allà, amb temps. El president Puigdemont sortirà, el puges al cotxe i tu el portes cap al parlament, per l’entrada de Nàpols.”

—Aquest era el pla. Llavors hi vas el dia 8, abans de l’acte.
—Vaig anar-hi amb temps i vaig deixar-hi el cotxe. L’hi vaig portar el dia abans, a les vuit del vespre, i després tenia un sopar. I pensava: deixo el cotxe i llavors me’n vaig al sopar. Tinc una moto que s’enganxa a la cadira i la converteix en tricicle elèctric. M’ho emporto. Així, en acabat me’n puc anar a casa sense taxis ni històries. Hi vaig anar, vaig carregar la moto al maleter i cap allà. Al pàrquing, em diuen que estarà obert vint-i-quatre hores. Agafo la cadira i vaig cap al sopar. Nerviosa, perquè sí que comences a pensar en els riscos. Perquè hi pujarà el president Puigdemont, la persona més buscada del país. Sembla mentida, però és així. Davant de no sé quants periodistes i policies. Pujarà al cotxe i en aquell moment estarà sol i poden passar coses. Des d’un sonat que tiri un còctel Molotov, gent que es llenci a sobre o una càrrega policíaca. Que jo amb la cadira no m’esmunyo fàcilment.

—Això sembla impossible. En el llibre expliquem que hi ha un moment que Jordi Turull pregunta: “Quines possibilitats hi ha que això surti bé?” I li diuen que cap. I diu: “D’acord. Som-hi.” I, tot i l’envit de fer una cosa gairebé impossible, vas preparar una llista de cançons.
—El dia abans estava nerviosa. I quan conduïa em vaig posar música, que em relaxa, i em vaig posar a cantar. A la nit, a casa, no podia dormir, pensant en tot. De fet, pensava: “És molt probable que el detinguin abans i no pugi al cotxe. I que hagi anat a l’aparcament i pagat el tiquet i ja està.” Dic: “Segurament no arribaré a fer res.” I llavors vaig dir: ostres, si puja, estarem nerviosos i hauré de posar música, perquè crec que va bé. I vaig preparar una llista de tres o quatre temes. Jo sé que al president li agrada molt una cançó que es diu “Anna”, que és del grup on canto. Una cançó tranquil·la. Vaig triar-ne una altra del grup. I després l’última, vaig pensar: “Si entra al parlament, cal un tema èpic.” I vaig triar un tema d’Oques Grasses que es diu “Elefants”.

—Situem-nos al dia 8, al matí. A quarts de nou ja baixes al pàrquing.
—Arribo allà i penso que és molt d’hora. Tinc temps. Vaig a l’Arc de Triomf amb la moto i dic: “Baixo, ja.” Encara faltava mitja hora. Vaig baixar-hi i només d’arribar a baix vaig notar aquella calor dels pàrquings subterranis a l’estiu. Horrorós. Vaig pensar: “No passa res, tens una feina a fer.” Cap allà, com un soldat. I ho vaig carregar tot i em vaig asseure al cotxe a esperar, amb les finestres obertes. No havia pogut esmorzar dels nervis. Vaig agafar fruita seca i vaig pensar: “Que no t’agafi un desmai.” Vaig encendre la ràdio per saber què passava, i ja parlava el president. I res, vaig esperar que acabés el discurs i el senyal per a sortir.

—El senyal va arribar.
—Llavors la qüestió és que van dir de pujar en Turull i en Puigdemont, tots dos. Normalment, la cadira de rodes es carrega al seient del darrere, almenys les rodes. Al davant no hi caben bé. Quan em van dir que pujarien tots dos, vaig haver de carregar la cadira al davant. Vaig fer el muntatge, que després va sortir que si portava una bombona de butà o una roda de recanvi, i no… Llavors vaig sortir. Hi havia molta gent i costava avançar, però vaig pensar, potser ja forma part del merder i que pugui passar desapercebut. Perquè sortia caminant, tal qual, és a dir, no anava disfressat, ni portava barret, ni res. Jo vaig estar una estona esperant quieta, parada, que vaig pensar: “Ai, triguen massa.” Potser van ser tres segons, però quan esperes i no tens ningú davant, se’t fa lent. Però de cop vaig sentir que s’obria la porta i el president ja era a dins. I llavors va venir en Turull i no sé per què va fer la volta per entrar a l’altra banda. He de dir que en Turull estava fotut, es trobava molt malament. No sé si ho puc dir, però jo ho dic. Va tenir un còlic nefrític, feia dos dies que estava fatal. Ja em fotrà l’esbronc si no ho podia dir, però jo crec que és important perquè, en fer la volta –que hauria tingut més lògica que entrés pel mateix seient, per la mateixa porta; a més, el president li havia fet lloc– es va trobar que el meu cotxe és una Honda que té les manetes de les portes del darrere integrades a les finestres. I jo ho vaig avisar, per a la gent que hauria d’obrir la porta. En Turull en principi no ho havia de fer. Llavors a ell no li ho van dir i quan va anar a la banda del copilot, a la porta del darrere, no va trobar la maneta i llavors va intentar entrar per davant. I va obrir i es va trobar la cadira de rodes. Feia cara de: “I ara què faig?” I li van dir: “No, no, la maneta és dalt.” Llavors va entrar. Potser van passar quatre o cinc segons, no va ser gaire, però era a la part més exposada del cotxe. Aquests cinc segons podien ser crucials. Segurament, va ser allà que ens van veure…

—Llavors arrenques el cotxe, tranquil·lament, i t’incorpores a l’avinguda de Vilanova, que és aquest carrer que va en direcció a l’estació del Nord. I el semàfor es posa en ambre?
—Sí, vaig sortir a poc a poc, vaig pensar que no havíem de cridar l’atenció. Que no fugim enlloc, anem cap al parlament. Vaig sortir tranquil·la. A més hi havia molta gent, hi havia una nena amb la bicicleta… Quan vaig arribar a aquell semàfor, vaig dubtar, però es va posar groc i, amb la idea de “tu has d’anar tranquil·la…”, potser em vaig tranquil·litzar massa, però vaig parar. Llavors aquell semàfor, és clar, era un punt de nervis màxims.

—Just acabàveu de sortir… Éreu molt a prop de l’Arc de Triomf.  És a la cruïlla amb el carrer de Roger de Flor, aquest semàfor.
—El semàfor aquell trigava molt. Hi va haver un moment que en Turull em diu: “És verd.” I jo: “No, no és verd.” I llavors: “Ai, no, no.” Vaig pensar: “Hòstia, aquest semàfor dura molt.” I vaig dir: “Ui, la llista de cançons.” Vaig posar-la. Em sembla que darrere devien pensar: “Què fa, aquesta?” Però bé, el semàfor era vermell, és que tampoc no podíem fer res més.

—En aquell moment no ho sabies, però darrere teu, uns quants metres darrere teu, passaven moltes coses.
—Jo havia mirat pels mirallets, però una de les coses que passaven era el meu angle mort, segur, perquè jo mirava, menys quan buscava la llista de cançons. En un moment determinat, en Turull diu: “Aquest ens ha vist.” I jo llavors veig un paio al costat que em feia uns senyals així: amb una mà feia com si telefonés i amb l’altra indicava que tirés endavant. Vaig pensar: “Ara què em diu aquest? Que tiri?” Però allà hi ha la Guàrdia Urbana. Jo què sé, dic: “Mira, jo no faig cas de ningú, jo a la meva, que tinc unes instruccions i ja està.” I no li vaig fer cas.

—Ara aquí t’interrompo. El primer cop que vaig parlar amb la Bàrbara per poder fer aquest llibre em va explicar això, tal qual. I l’endemà d’haver parlat amb ella, vaig anar a parlar amb un senyor que m’havia dit que ell era per allà. I arriba un moment que aquest home diu: “Sí, jo vaig veure que hi havia un noi molt alt que havia sortit darrere del cotxe blanc i que anava parlant per telèfon dient: “Tango, Mike, Tango”, tal com si cantés les lletres de la matrícula. Semblava un guàrdia civil, perquè parlava en castellà.” Ell va pensar que ho havia d’impedir, i es va posar a empaitar-lo. Ho va fer ell tot sol. L’altra persona era un mosso d’esquadra de la Comissaria General d’Informació que anava de paisà, anava corrent darrere el cotxe. I darrere d’aquest mosso hi havia aquest senyor, gesticulant, cridant, dient-li de tot. Fins que arriben al semàfor i s’aturen. I llavors aquest senyor continua el relat i em diu que, veient que el mosso s’aturava, va voler avisar els de dins. I m’explica que feia els gestos que m’havia descrit la Bàrbara.
—Quadra, eh? El semàfor era molt llarg. Vaig pensar que si havia d’anar recte, hauria de poder tirar perquè no podia passar ningú més. Per a girar, no, però per a anar recte hi hauria d’haver un semàfor diferent. I aquí va ser quan vaig dir: “Aquest semàfor dura massa, tiro.” Llavors, en aquell moment, em diu en Turull: “És vermell!” Li vaig dir que no passava res, que estiguessin tranquils. I vaig tirar. Tots els semàfors es van posar vermells. Tots. Tots.

—Vau anar continuant pel carrer de Nàpols, vau baixar cap avall, en direcció al parlament, però va arribar un moment en què et van dir: “No, parlament, no.”
—Hi ha un canvi de plans, i em diuen: “Anem a un pis.” I em van fer girar i vam anar a una altra banda. I jo els vaig deixar en un pis. I, a partir d’aquí, com que havíem vist senyals –una persona segur que ens havia vist–, vam pensar que era molt probable que ens haguessin identificat el cotxe. Me n’havia d’anar d’aquella zona, i me’n vaig anar a donar voltes. Me’n vaig anar a voltar, una mica amb l’adrenalina.

—A voltar sense un rumb gaire clar, oi?
—Vaig encendre la ràdio, a veure què passava. Vaig pensar que així em distrauria. Vaig començar a sentir els tertulians, que deien que no hi era. I jo vaig pensar: “No, no, és clar, aquí no hi és.” Deien que devia entrar per una altra porta. Fa riure, a vegades. No, realment aquí no hi és. I jo: “No, no, és clar, aquí no hi és…”

—Hi ha un moment que ja no saps per on voltar. Vas voltant per la ronda de Dalt i decideixes de sortir pel túnel de la Rovira. Allà hi ha una càmera de baixes emissions que fa una foto. Dies després, Albert Batlle va dir: “Teníem una foto del cotxe de Puigdemont al túnel de la Rovira”, com si Puigdemont hagués marxat per allà. Però no, era la Bàrbara que ja no sabia per on anar…
—Era el meu cotxe! Allà penso: “Necessito distreure’m i parar.” I vaig pensar en una amiga que viu per allà. I li dic: “Ets per aquí, fem un cafè?” Vaig aparcar en un xamfrà de càrrega i descàrrega, perquè puc fer-ho amb la targeta de minusvàlid; i vam anar a fer el cafè. Ella em feia la conya: “Nena, què passa?!” “Sí, sí, ara escoltava la ràdio”, li vaig dir. I ella em va dir: “Que el tens al maleter?” Quan surto de fer el cafè veig que hi havia un vigilant davant del meu cotxe. Dic: “Ostres!, em multa, però jo he posat la targeta…” Podia ser que em multés o bé que hagués descobert el cotxe, perquè ens buscaven. Però jo en aquell moment no n’era conscient. Vaig pensar en la multa. L’agent em va dir que feien una comprovació perquè hi ha targetes duplicades.

—I allà es va acabar. Però com van anar els dies posteriors? Què passa a partir del 9 d’agost? Perquè es va difondre la imatge del teu cotxe i es va filtrar informació sobre la teva identitat.
—La mateixa tarda, ja comencen a sortir notícies pertot arreu, en diaris fatxes, espanyolistes. Vaig al·lucinar bastant, perquè deien el meu nom i cognoms. No el diuen en cas de violadors i assassins i, en canvi, deien el meu nou i cognom… Hi van plantar tot el meu currículum, allà. No hi van posar l’adreça perquè no la devien saber. Jo havia de passar desapercebuda, jo no sóc ningú. I no hi comptava, amb això. Em van aconsellar que no em quedés sola, per si em venien a detenir. Potser em citarien a declarar. Si em venien a buscar en algun moment, millor que no estigués sola. M’acompanyava tothom a tot arreu. No vaig agafar el meu cotxe durant una setmana, perquè també va sortir la foto a Twitter i la meva matrícula es veia. Com que no tinc gaires xarxes socials, em vaig blindar bastant, en aquest sentit. A la feina vaig demanar de teletreballar durant dos o tres dies, perquè després tenia una setmana de vacances. Va baixar una mica el suflé i quan vaig tornar ja estava més tranquil·la.

—Els Mossos d’Esquadra havien començat una investigació. Hi va haver detencions, una el dia 8 i una altra el dia 9, d’agents del cos investigats per aquests fets. I en aquesta investigació hi havia el teu cotxe i qui eres tu. El dia 9 aquesta informació es va filtrar als mitjans.
—No entenc la investigació que fan els Mossos, perquè és utilitzada només per grups propers al franquisme i a la ultradreta espanyola. No entenc en quin costat pretén situar-se el cos dels Mossos.

—Aquesta investigació judicial l’apuntalen acusacions de l’extrema dreta, que són Hazte Oír i Vox, admeses com a acusació. Són qui demanen més diligències i són actives en aquesta persecució judicial. Parlaves d’aquests dies posteriors, en què tot plegat es va anar diluint…
—El meu germà em va dir que sort que no tenia Twitter, perquè Déu n’hi do. Quan vaig tornar de vacances, al cap de tres setmanes, i vaig entrar a Twitter amb un altre compte, hi vaig veure un assenyalament molt fort. Em va arribar un missatge a Instagram que deia: “Traïdora.” Veia fotos a Twitter amb la meva cara on es dedicaven a repiular notícies de mitjans espanyolistes. Alguna deia: “Mireu, és ella. Si la trobeu pel carrer, en un semàfor, ajudeu-la a creuar. Empenyeu fort quan sigui vermell.” En aquell moment em feia més riure. Bé, riure no, però pensava que era aquest activisme de sofà, de molta fatxenderia, però que aquests no s’atreviran a fer res, perquè ells només ho piulen perquè ho faci un altre. No em vaig preocupar, però realment és bèstia. I també volia comentar que no em vull imaginar els nervis del president i d’en Turull, perquè a en Turull li podien revocar l’indult i el president anava d’una banda a una altra confiant en la gent que s’anava trobant…

—Llavors, Bàrbara, vas viure tota aquesta experiència, i finalment l’has volguda explicar.
—Sí, va ser tot un tema, això. Per una banda, perquè sortien uns altres llibres i reportatges, i sortien mentides, i se centraven molt en la cadira de rodes, i també molts tweets que deien: “Com que és minusvàlida, pot aparcar on vulgui.” No m’interessava aquest relat. I pensava que si sortien explicacions d’altres mitjans, per què no havia de sortir la nostra?

—Has cregut que no te n’havies d’amagar, d’això.
—És clar, no he fet res mal fet. No m’interessa ser una persona pública, però vaig pensar que això s’havia d’explicar. Perquè, a més a més, el president va arribar caminant i va sortir caminant. Era molt difícil que tot això funcionés, no fugia ningú. Però en realitat hi havia molta gent allà, vigilant i controlant, era el punt de mira de tot l’estat, i, en canvi, va sortir. Es va poder fer gràcies a molta gent voluntària, com jo, que van ser-hi, no van qüestionar la instrucció que els donaven i van fer les coses per convicció. I pensava que això s’havia d’explicar, perquè si es treballa bé i amb intel·ligència podem fer moltes coses tots. Llavors, una part de la raó d’explicar-ho és aquesta: que vegem que es poden fer coses.

—Vas dir que tenies ganes d’explicar-ho per sacsejar una miqueta els ànims.
—Sí, estem tots una mica endormiscats. I és normal, perquè estem tots decebuts. Però jo vaig tenir un accident ja fa molts anys i sé què és tenir traves a la vida. També sóc de queixar-me, i de rondinar, i m’he trobat moltes dificultats en moltes coses, però les coses no se solucionen amb la queixa –que també hi ha de ser–, sinó treballant. I, per tant, penso que hem de continuar treballant.

Els Jocs dels Petits Estats d’Europa tornaran a Andorra aquest mes de maig amb una novetat destacada en l’àmbit polític: la celebració d’una cimera de caps d’estat i de govern dels nou països participants. La trobada es farà el matí del 26 de maig, hores abans de la cerimònia inaugural a l’Estadi Nacional. Segons que ha explicat el cap de govern andorrà, Xavier Espot, la reunió vol “crear sinergies i conformar una declaració conjunta per treballar junts en el context europeu i fer sentir la nostra veu”.

La dimensió institucional dels Jocs s’ampliarà també amb una reunió de ministres d’Esports, encapçalada per la titular andorrana, Mònica Bonell, que té com a objectiu establir línies de cooperació esportiva entre els estats participants.

Els Jocs dels Petits Estats són un esdeveniment multiesportiu biennal que es va idear el 1984 i que es va inaugurar un any després a San Marino. Reuneix els comitès olímpics nacionals dels estats europeus amb una població inferior al milió d’habitants, tot i que Xipre hi participa com a excepció, perquè quan es van crear els Jocs la seva població era inferior a aquesta xifra. Fins al 2009, el grup tenia vuit membres. Llavors s’hi va afegir Montenegro, convertint-se en el novè país integrant.

En aquesta nova edició, que se celebrarà entre finals de maig i principis de juny, Andorra donarà la benvinguda a Malta, Xipre, Islàndia, Liechtenstein, Luxemburg, Mònaco, Montenegro i San Marino. No és la primera vegada que el país acull els Jocs: ja en va ésser la seu el 1991 i el 2005.

L’esdeveniment portarà a Andorra més de 1.000 atletes, entrenadors, delegacions i personalitats de tots els països participants. Les competicions inclouran dinou disciplines d’estiu reconegudes en l’àmbit olímpic, com ara atletisme, judo, vòlei, ciclisme, bàsquet, karate, rugbi 7, tir, tenis, tenis de taula i natació.

Pel que fa a la resposta del públic, el comitè organitzador ha informat que ja s’han venut 2.000 de les 2.500 entrades disponibles per a la cerimònia d’obertura, en només pocs dies des que es van posar a la venda, el 15 de maig. Els tiquets tenen preus populars, d’entre 10 i 20 euros.