Bloomberg · Olesia Safronova i Aliaksandr Kudrytski

L’enginy i inventiva dels enginyers de drons ha alterat de dalt a baix la batalla pel control del cel a Ucraïna. I això ha originat noves oportunitats i amenaces ben lluny de la primera línia de combat.

Es palesà diumenge, quan Ucraïna llançà atacs en territori rus que malmeteren una part significativa de la flota de bombarders del Kremlin. Paral·lelament, si fa no fa, Rússia llançà una de les ofensives aèries més ambicioses contra Kíiv d’ençà que començà el conflicte.

L’escalada aèria ha obert la porta a un torrent d’innovacions tecnològiques. Ucraïna, per exemple, ha començat a desenvolupar els anomenats “caçadrons”, dissenyats específicament amb l’objectiu d’identificar i abatre vehicles aeris no tripulats, principalment els drons Shahed de disseny iranià i fabricació russa.

Oleksandr Kamixin, assessor del Ministeri d’Indústries Estratègiques d’Ucraïna, explicà fa poc que Ucraïna havia augmentat la producció d’armament que, en el passat, ha demostrat ser especialment efectiu a l’hora d’abatre drons de tipus Shahed a Kíiv i la rodalia.

La qüestió ha adquirit un valor d’urgència nou a mesura que Rússia ha anat intensificant els bombardaments a Ucraïna, com a preàmbul de les converses de pau d’aquesta setmana a Istambul. L’escalada dels atacs amb drons de Rússia ha dut al límit els sistemes de defensa aèria ucraïnesos i ha fet créixer la xifra de baixes civils.

Un civil ucraïnès camina per sobre de la runa després d’un atac de l’aviació russa a Kíiv, el proppassat 25 de maig (fotografia: Andrew Kravchenko/Bloomberg).

La proliferació dels drons barats aquests darrers anys ha alterat radicalment les dinàmiques de la guerra moderna, amb els exèrcits tradicionals com a damnificats principals. Tot i ser de cost baix, aquests drons poden destruir equips molt més cars, com ara tancs i vaixells o, fins i tot, drons més cars.

Així quedà palès en l’operació de diumenge proppassat que atacà quatre bases aèries russes, incloent-n’hi una a l’est de Sibèria. Els atacs danyaren prop d’un terç de la flota de bombarders estratègics de Rússia, segons que anuncià el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Ucraïna estima en 2.000 milions de dòlars, pel cap baix, el cost dels danys que l’operació causà en l’exèrcit rus, segons que explica un funcionari del Servei de Seguretat ucraïnès que demana de no ser identificat.

Una dinàmica semblant s’ha pogut observar al Iemen, un dels països més pobres del món, on els hutis han aconseguit d’abatre drons de vigilància nord-americans mitjançant l’ús de míssils terra-aire. De fet, en un període de sis setmanes a començament d’any, els hutis abateren set drons Reaper pel cap baix, d’un cost aproximat de trenta milions de dòlars cadascun. Poc després, Trump ordenà la fi de les operacions aèries de l’exèrcit nord-americà al Iemen i anuncià un alto-el-foc amb el grup.

Històricament, la defensa contra els atacs amb drons ha estat molt costosa. Però ara aquesta tendència es pot haver invertit. A Ucraïna, per exemple, tres fàbriques produeixen “caça-Shahed” a un cost de tan sols uns cinc mil dòlars la unitat, segons que explica Kamixin. Els executius del sector de defensa ucraïnès entrevistats per a aquest article expliquen que alguns interceptors de drons en procés de desenvolupament podrien arribar a costar tan sols tres-cents dòlars de produir.

Les estratègies que aquests interceptors empren, i el seu grau d’autonomia, varien. Alguns volen explotar prop d’un dron enemic per abatre’l, mentre que uns altres proven d’impactar-hi directament, com si fossin una bala.

Tanmateix, tots comparteixen una qualitat molt important: ser relativament barats de fabricar. Els Shahed, els drons d’atac d’un sol ús preferits per Rússia, costen uns trenta-cinc mil dòlars.

Encara que el càlcul econòmic afavoreix Ucraïna, els drons encara no són prou eficaços per a substituir completament els sistemes de defensa aèria més convencionals. Ho explica així Wayne Sanders, analista de Bloomberg Intelligence.

Sigui com sigui, l’estratègia de potenciar la fabricació nacional d’interceptors de drons ha trobat suport al si del govern i l’exèrcit ucraïnès. La setmana passada, Zelenski tractà amb el seu consell de guerra com respondre a l’escalada dels atacs aeris russos i va ordenar als comandants de l’exèrcit i els caps de la intel·ligència ucraïnesa que exploressin possibles contramesures.

Drons al magatzem de Skyfall, un dels principals fabricants de drons d’Ucraïna (fotografia: Andrew Kravchenko/Bloomberg).

Zelenski també ha pressionat perquè els aliats d’Ucraïna aportessin un nou paquet de finançament trenta mil milions de dòlars al país, abans del final de l’any, amb l’objectiu d’impulsar la producció nacional d’armament.

Tanmateix, els “caçadrons” tenen certes limitacions. No poden defensar-se contra els sistemes de míssils russos més sofisticats, que són més ràpids i més potents que no els Shaheds. La manera més efectiva de fer front a aquests sistemes són els míssils Patriot de fabricació nord-americana, que costen entre tres i sis milions de dòlars cadascun.

“La dependència [ucraïnesa] dels Estats Units, tant directa com indirecta, és evident –tant en matèria de finançament directe per a l’adquisició d’armament com en matèria d’inversions indirectes en la producció militar ucraïnesa–”, diu Sanders.

Carl Larson –director executiu de Defense Tech for Ukraine, un grup internacional de voluntaris que proporciona equipament militar a Ucraïna– explica que la tecnologia russa també es troba en un procés d’evolució constant.

Els drons russos d’ala fixa solen estar equipats amb càmeres posteriors i programats per fer maniobres evasives si detecten que un dron prova d’interceptar-los, segons que explica Larson. “Provar d’abatre un dron a còpia de fer que un altre dron hi impacti és un malbaratament enorme de recursos: és ineficaç i, francament, difícil des del punt de vista tècnic.”

Els drons de visió en primera persona (FPV), com els que s’empraren en l’ofensiva ucraïnesa del cap de setmana passat, han esdevingut una arma essencial en el conflicte d’Ucraïna, tant per a un bàndol com per a l’altre. Els aparells, que poden assolir velocitats fins de 160 km/h, estan equipats per dur petites càrregues explosives.

L’aparició d’aquests drons ja ha causat un replantejament radical de l’organització del front i ha obligat els soldats a dispersar-se –en compte de concentrar-se en grups– i a allunyar els vehicles i més equipaments militars de la primera línia de les trinxeres per tal d’evitar de convertir-se en el blanc dels drons.

Els “caçadrons” Shrike de la companyia Skyfall, un dels principals productors de drons d’Ucraïna, costen entre tres-cents dòlars i cinc-cents, segons la configuració, i poden atacar drons de reconeixement i de combat, segons que explica un portaveu de la companyia.

Detall d’un “caçadrons” Shrike (fotografia: Andrew Kravchenko/Bloomberg).

A l’abril, la seixanta-tresena brigada de l’exèrcit ucraïnès –que opera al front oriental del país– publicà un vídeo en què els Shrikes semblaven atacar un dron Supercam i un dron Merlin, dos dels drons de reconeixement més sofisticats de Rússia. The Washington Post no ha pogut verificar l’autenticitat del vídeo de manera independent.

“Ara ens centrem a interceptar els drons suïcides FPV i els drons bombarders”, explica Larson, de Defense Tech for Ukraine. Europa i els Estats Units s’especialitzen en la construcció de sistemes de defensa aèria “sofisticats i cars”, explica, però Ucraïna necessita trobar solucions escalables i de baix cost per a contrarestar els atacs russos.

Christina Kyriasoglou i Aaron Eglitis han contribuït en aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

Avui s’estrena un Què Sé Jo?, el joc dels Països Catalans. Aquesta vegada tracta sobre les festes relacionades amb el Corpus Christi: catifes de flors, la Moma, la Patum… Hi podreu jugar fins el 19 de juny, i forma part de l’oferta de jocs de VilaWeb, juntament amb el Paraulògic, el Mot-li! i el Minimots.

Jugueu al nou Què Sé Jo (sobre el Corpus)

El Corpus Christi és una de les festivitats més assenyalades del calendari amb més de set-cents anys d’història. El seu origen es remunta al segle XIV, per a celebrar el cos de Crist, però malgrat que la tradició va néixer de l’Església Catòlica, amb el temps s’ha convertit en un esdeveniment social i festiu. Activitats originades aleshores, com ara la processó festiva, han servit de precedent per a moltes peces d’imatgeria actuals –els gegants i el bestiari, per exemple– i les músiques i els balls que encara perduren. La festivitat pren formes molt diverses de cap a cap del país, de les processons amb un caràcter més religiós fins a les tradicionals catifes de flors, passant pel tradicional Ou com Balla de Barcelona, la Moma de València o la Patum de Berga. Creieu que us les sabeu totes? Animeu-vos a fer el Què Sé Jo d’aquesta quinzena i descobriu-ho!

Què Sé Jo? és un joc per a fer difusió de la cultura dels Països Catalans. Consisteix en una sèrie de dotze preguntes amb tres respostes possibles. Els participants poden avaluar els coneixements sobre els Països Catalans en tot un seguit d’àmbits culturals. El joc es renova cada dos divendres i, a cada renovació, els jugadors entren en el sorteig d’un lot de productes de VilaWeb –motxilla, tassa i llibreta– amb el logotip dels Països Catalans.

Recordeu que a VilaWeb podeu trobar una de les ofertes més atractives de jocs en català: a més del Què Sé Jo?, podeu jugar al Paraulògic, al Minimots i al Mot-li.

El magnat tecnològic Elon Musk ha acusat obertament el president dels Estats Units, Donald Trump, de trobar-se implicat en el cas d’abusos sexuals de menors relacionat amb el financer Jeffrey Epstein. “És hora de deixar caure la veritable gran bomba: Trump és als arxius d’Epstein. Aquesta és la veritable raó per la qual no s’han fet públics”, ha escrit Musk en un missatge a la xarxa X, tot rematant amb un irònic: “Que tinguis un bon dia, DJT!”

Time to drop the really big bomb:@realDonaldTrump is in the Epstein files. That is the real reason they have not been made public.

Have a nice day, DJT!

— Elon Musk (@elonmusk) June 5, 2025

Aquesta acusació arriba enmig d’un enfrontament creixent entre els dos multimilionaris, encès arran de la reforma fiscal impulsada per l’administració republicana. El projecte, que preveu importants retallades socials i elimina incentius a les energies renovables, ha estat durament criticat per Musk, que el considera una “abominació repugnant”.

Una relació trencada i una acusació de traïció

L’esclat de Musk es produeix després d’haver expressat Trump la seva “gran decepció” pel fet que el magnat s’hagués manifestat contra el projecte de llei fiscal, arribant a demanar als ciutadans que pressionessin els seus representants per votar-hi en contra. El president havia afirmat que Musk “coneixia els detalls del projecte millor que ningú” i que no havia mostrat mai cap desacord quan col·laborava amb ell.

Musk, en canvi, ha respost amb contundència: “És fals. No me’l van mostrar ni una sola vegada.” Ha denunciat que la llei es va aprovar amb nocturnitat i “sense temps perquè ningú al Congrés la pogués llegir”. A més, ha qualificat de ridícula l’etiqueta de Trump, que havia descrit el text com “una gran i preciosa llei”.

L’any passat, ja es van desclassificar gairebé mil pàgines de documents relacionats amb el cas del multimilionari Jeffrey Epstein, condemnat per pedofília i tràfic de menors. Els documents incloïen els noms de personalitats destacades que es van relacionar amb Epstein, tot i que això no significava per si mateix que en fossin còmplices o, ni tan sols, que haguessin comès cap delicte. En aquests documents es revelava una relació estreta entre Epstein i Trump, però no contenien referències a cap delicte comès per l’actual president nord-americà.

La jutgessa de l’Audiència espanyola María Tardón ha acordat la llibertat provisional de Francisco Martínez, ex-secretari d’estat de Seguretat espanyol durant el govern de Mariano Rajoy, empresonat d’ençà del 29 de maig per la seva implicació en una xarxa criminal de ciberatacs. La decisió arriba després d’haver-ho sol·licitat la fiscalia, una vegada la Comissaria General d’Informació de la policia espanyola ha confirmat que les proves que depenien d’ell ja són segures, segons que han informat fonts jurídiques a Efe.

La jutgessa havia enviat Martínez a presó en el marc de l’operació Borrasca, considerant que havia tingut un “rol central” en la xarxa de ciberdelinqüència suposadament encapçalada pel jove pirata informàtic José Luis Huertas, conegut amb el nom d’Alcasec. Tot i que surt en llibertat, Martínez continua investigat i pendent de l’evolució del cas.

Una xarxa criminal amb objectius estratègics

Segons que ha avançat El Mundo citant fonts judicials, la xarxa encapçalada per Alcasec —amb participació activa de Martínez— va accedir il·legalment a bases de dades oficials d’Andorra i de la República Dominicana per identificar ciutadans de l’estat espanyol vinculats suposadament a operacions d’emblanquiment de capitals o frau fiscal. La xarxa, però, no actuava solament per lucre econòmic. L’objectiu, segons els investigadors, era construir una “xarxa d’intel·ligència criminal privada” amb capacitat per a acumular, creuar i gestionar grans volums de dades confidencials. Entre la informació recopilada hi havia registres de moviment migratori —com ara entrades i sortides a Andorra—, dades robades de l’Agència Tributària, la policia espanyola, el Consell General del Poder Judicial i el registre civil.

Amb aquestes dades, elaboraven perfils de presumptes defraudadors fiscals i els extorsionaven, oferint-los pagar una quantitat de diners a canvi de no difondre la informació a les autoritats. Tota aquesta activitat girava entorn d’una base de dades anomenada Udyat, en referència a l’Ull d’Horus egipci, i allotjada en un servidor a Zuric.

La llista cívica no va arribar a néixer, però aquells que la impulsaven cerquen una segona oportunitat amb Dempeus per la Independència. El nou projecte polític s’ha presentat aquest vespre a les Cotxeres de Sants, a Barcelona, davant unes quatre-centes persones. Força gent gran, però no tan sols gent gran. Homes i dones entre quaranta anys i cinquanta i algun noi de la vintena. La llista cívica no ha aparegut fins a les preguntes del públic, però la música sonava igual: promoure una candidatura a partir de la base que arribi al parlament per trencar la calma i l’autonomisme que s’ha instal·lat a la política catalana. “Catalunya està pacificada, diuen. Dempeus per la Independència ve per tornar-la a alterar”, ha dit Manel Manzanas, un dels portaveus.

L’acte ha estat conduït per Sílvia Barroso, directora del Món.cat, diari on escriu habitualment Josep Punga, un altre dels portaveus, i on s’havien publicat comunicats del sector crític de l’ANC. I, malgrat que en cap moment no han fet cap esment de l’ANC, els quatre portaveus de Dempeus en són ex-secretaris nacionals –Josep Punga, Mariana Muchnik, Josep Lluís Rodríguez, Manel Manzanas– i les dues darreres presidentes de l’entitat –Dolors Feliu i Elisenda Paluzie– s’hi han deixat veure per mostrar-hi suport. Feliu, asseguda a les primeres fileres; Paluzie, en un enregistrament.

Han exhibit el suport d’un gran nombre de secretaris o ex-secretaris de l’ANC, però també de l’activista Roger Español; l’empresari Jordi Roset (propietari de Petrolis Independents; l’ex-batlle d’Arenys de Munt Josep Manel Ximenis, que va impulsar la primera consulta independentista; i els actors Sergi Mateu, Carme Sansa i Pepa Arenós. També hi havia dirigents polítics de Solidaritat per la Independència, que s’hi han adherit.

“Roma no paga traïdors, però Espanya no és Roma, i Déu n’hi do si els paga”, ha dit Punga, que ha justificat l’aparició de Dempeus com una reacció al fracàs dels dirigents polítics del 2017 i els anys posteriors. “És la conseqüència d’una rendició que cap de nosaltres no ha votat, decidit ni volgut. Tota la direcció del procés ha estat una absoluta enganyifa”, ha clamat. Ha denunciat el “segrest emocional del nostre dolor” per “perpetuar-se en unes poltrones” sense voluntat d’aplicar el mandat del Primer d’Octubre, i ha fet una crida a rebel·lar-se i “trencar els dogmes processistes”: “N’estem farts. La independència va ser possible el 2017 i és possible ara i avui. Per això diem prou.”

Muchnik ha cercat l’emotivitat del públic interpel·lant els assistents com a companys de fa anys en la lluita independentista, aquells que en la consulta d’Arenys van començar a creure que era possible i que a les manifestacions multitudinàries “se’ns va posar la pell de gallina”. També els que van custodiar i defensar les urnes, els que van guanyar el referèndum i “vam plorar amb la declaració fallida”. “Vam anar a la Jonquera, a l’aeroport i a Urquinaona. Ens vam fer un fart de menjar botifarra als sopars grocs i fins i tot vam anar a dir bona nit als presos polítics que ja havien pactat amb Espanya a esquena nostra”, ha dit com a compilació dels moments més trists de l’independentisme.

Ara, però, reivindica que Dempeus són els que van “de debò”, i que saben què cal fer i què no. “Sabem que hem de recuperar els carrers, però també hem d’ocupar les institucions. Però això només serà possible si vosaltres hi sou”, ha dit. I ha fet una crida al públic a inscriure’s i a participar en les trobades territorials que convocaran.

Unes eleccions per a proclamar i defensar la independència

“Les mateixes persones que eren al davant el 2017 no poden continuar-hi ni un dia més. Ens calen nous lideratges amb un compromís clar i absolut amb la independència per la via unilateral”, ha dit Josep Lluís Rodríguez, que vol fer de Dempeus una opció tant per als votants independentistes que a les darreres eleccions s’han abstingut, com per als que van votar “els partits processistes amb la pinça al nas”.

Aquesta candidatura, ha dit, ha de sorgir de la base de l’independentisme i ser “transversal, disruptiva, i capaç d’aglutinar i liderar la majoria independentista”. “Hem de tornar a portar la independència al centre del debat polític”, ha dit, i ha negat que un projecte com aquest contribueixi a dividir el vot independentista. “És que els processistes són independentistes?”, ha demanat.

Manel Manzanas ha aixecat aplaudiments quan ha dit que a Dempeus no demanaran si algú és de dretes o d’esquerres, i ha posat una fita ben alta per a les eleccions: “Aconseguir la majoria unilateralista al Parlament de Catalunya”. “Necessitem un parlament compromès amb la independència real i una mobilització sostinguda al carrer, que els dos fronts vagin en paral·lel”, ha dit.

“En aquests moments no hi ha cap líder sobiranista creïble per a fer la independència. Assumim-ho d’una vegada”, ha dit. Per això, ha fet una crida oberta a trobar els lideratges de Dempeus. “Potser algun és aquí entre vosaltres”, ha dit al públic. La idea és que el projecte comenci a caminar amb el desplegament territorial, i que en aquestes reunions sorgeixin idees i nous lideratges capaços, sense lligams anteriors i compromesos fins al final amb la independència.

Oberts als que respectin els drets humans

En la seva curta vida Dempeus ja ha aplegat partits independentistes menors, com Solidaritat per la Independència, Unitat per la Independència o Acord per la Independència, però diuen que encara volen unir-hi més gent. “Dempeus té la voluntat d’agrupar i, per què no?, liderar el moviment realment independentista de Catalunya”, ha dit Manzanas.

Ara, a l’hora de créixer, caldrà que els adherits comparteixin els objectius marcats al manifest fundacional: “Que vulguin aconseguir que les pròximes eleccions siguin plebiscitàries per la independència. Que s’assumeixi que l’única via real per a fer la independència és la via unilateral. Que tinguin un concepte de país integrador i de respecte als drets humans. Que el català sigui la llengua comuna del país i única vehicular a l’escola.”

“Parlarem amb partits i entitats que creiem afins a nosaltres i explorarem el seu full de ruta nacional”, ha dit. I si hi coincideixen, la seva voluntat és arribar a acords amb vista a les eleccions. De moment, Dempeus té al davant un camí llarg per a bastir un projecte sòlid que convenci els votants independentistes perduts, i només tres anys fins a les eleccions. Això, si no és que Salvador Illa les avança.

Com esperaven els mercats, el Banc Central Europeu ha rebaixat puntualment el seu tipus de referència un quart de punt, fins al 2%. Això significa que, en catorze mesos, l’ha deixat a la meitat, perquè llavors era del 4%. Ara fa un any, al juny, va fer la primera retallada, del 4% al 3,75%. Avui es troba al mateix nivell que el desembre del 2022, però en la part del cicle oposada: llavors pujava i ara baixa. Estic convençut que, a l’altra banda de l’Atlàntic, avui el president Trump deu tenir un atac dels seus, ara d’enveja, en veient que aquí van baixant els tipus i a casa seva no hi ha manera que el senyor Powell  faci cas de les seves exigències i amenaces per a abaratir el preu dels diners. I ara la diferència entre els tipus de referència de les dues monedes ja és de 2,5 punts percentuals, més baix en el cas de l’euro.

En canvi, el president multimilionari no deu haver entès que, sense voler, amb la seva actuació, ha ajudat a reactivar l’economia europea. Durant un trimestre, gràcies a la concentració anticipada de les exportacions i la producció industrial, ha ajudat a impulsar l’activitat econòmica als principals països i, a més, ha originat un alentiment important de la inflació. L’enfortiment inesperat del tipus de canvi de l’euro davant el dòlar i la caiguda dels preus del petroli, de resultes de la seva erràtica política econòmica, han intensificat les pressions contra la inflació en la zona euro.

Aquí cal dir que hi ha hagut un fenomen que no segueix la lògica que ens explica la teoria econòmica i que dicta el sentit comú: amb una remuneració més baixa, els capitals haurien de fugir cap a la moneda que paga més. És a dir, dels euros cap als dòlars. I, havent-hi més demanda de dòlars, doncs, el bitllet verd hauria de pujar davant l’euro. En canvi, ha passat la contrària. Del febrer ençà, la moneda nord-americana ha baixat al voltant del 10% en relació amb l’euro i en percentatges semblants en relació amb el ien i el franc suís. Val a dir que si la guerra comercial fos només entre els EUA i Europa, potser els canvis de les monedes no serien els actuals, sinó que seguirien més la lògica de què parlàvem, però és que Trump s’ha enfrontat amb tothom i al mateix moment. I, si vol anar contra tots a la vegada, sempre tindrà les de perdre. Segons que apunten a JP Morgan, l’euro es revalora enfront del dòlar, “impulsat per una confiança més gran dels inversors en la divisa única, però també per la decisió i valentia del BCE a l’hora de baixar tipus, cosa que, suposadament, estimularà una economia amb una inflació relativa menor”.

No cal dir que aquesta caiguda del dòlar fa que als americans els surtin més cares les importacions, de manera que el seu dèficit comercial augmenta. I, a l’inrevés: a Europa, la fortalesa de l’euro ajuda a la inflació, perquè, sobretot el petroli, surt més barat, atès que es paga amb un euro revalorat, al marge dels moviments propis, motivats per les decisions de l’OPEP. I qui diu el petroli, diu més primeres matèries, que també es paguen amb dòlars. És una manera de frenar la inflació importada.

El fet és que els preus a la zona de l’euro es van refredar més que no s’esperava al maig, quan van baixar a l’1,9% a partir del 2,2% d’abril. I la inflació subjacent, la total menys els aliments frescs i l’energia, també es va alentir del 2,7% al 2,4%. Segons les dades preliminars de l’Eurostat, el mes de maig el preu de l’energia va registrar una caiguda interanual del 3,6%, en línia amb la caiguda ja observada el mes anterior. Aquest és un factor cabdal en favor dels propòsits del BCE. Val a dir, com a fet important, que la inflació dels serveis a la zona euro, que havia estat especialment resistent fins ara, ha caigut bruscament del 4,0% al 3,2%; i això ha contribuït significativament a la desacceleració més àmplia de l’índex general.

Bé, amb la retallada al 2% actual, la pregunta és si ja hem arribat al tipus d’interès neutral de què es parlava mesos enrere com a objectiu a assolir. Recordem que el tipus d’interès neutral és el tipus d’equilibri que es considera que permet a l’economia de créixer al màxim potencial, sense empènyer la inflació. És a dir, és el nivell en què ni s’estimula massa el creixement econòmic ni tampoc es frena. Pura orfebreria financera, en definitiva. Evidentment, no és una xifra inamovible, perquè l’entorn econòmic la pot modificar. Fa uns quants mesos el BCE la va situar entre l’1,75% i el 2,25%. Avui, doncs, ja som en el punt d’entremig.

I, a partir d’ara, que podem esperar? “Crec que anem arribant al final d’un cicle de política monetària que ha donat resposta a diversos xocs combinats, incloent-hi la covid-19, la guerra il·legítima a Ucraïna i la crisi de l’energia”, ha dit aquesta tarda la presidenta del BCE, Christine Lagarde. “Però, per descomptat, ara som en un moment diferent, amb actors i polítiques diferents. Per tant, continuarem analitzant, avaluant i mesurant l’entorn per assegurar-nos d’aconseguir el nostre objectiu del 2% de la inflació a mitjà termini.” Malgrat tot, ha deixat la porta oberta a noves retallades, si s’escau. “El BCE continuarà prenent les seves decisions d’acord amb l’evolució de les dades econòmiques que vagin sortint. Però, amb la baixada d’avui, en el nivell actual dels tipus d’interès, creiem que ens trobem ben situats per a travessar les condicions incertes que es presentaran”, ha destacat.

Per una altra banda, el BCE ha revisat a la baixa les previsions d’inflació per al 2025 i el 2026, a causa de la baixada dels preus de l’energia i un euro més fort. El PIB de la zona euro creixerà d’un 0,9% el 2025, com es preveia al març, però només pujarà d’un 1,1% l’any vinent, en compte de l’1,2% previst anteriorment, a causa de la “incertesa” relacionada amb els aranzels del president Trump.

Per tot plegat, molts analistes creuen que la inflació podria baixar aviat per sota de l’objectiu del 2% del BCE, i entrar en una situació que recordaria allò que va succeir durant la dècada anterior a la pandèmia, quan el creixement dels preus era constantment inferior al 2%. Per tant, anticipen ara una pausa en els descensos dels tipus amb vista a les reunions següents; alguns responsables del BCE volen donar-se més temps per a examinar l’impacte de les incerteses i dels canvis polítics en les perspectives econòmiques… “El Consell de Govern no es compromet per endavant, amb una trajectòria determinada d’actuació”, ha dit el BCE en la nota oficial. La raó és que avui ningú amb dos dits de front no gosaria agafar compromisos, mal que siguin a pocs mesos vista.

Mil dibuixants urbans llibreta en mà - Lloc: Sala Exposicions del C.C.Calisay

Els estats de la Unió Europea han acordat al Consell de Transports d’ampliar les hores de retard d’un vol per poder reclamar compensacions. En concret, segons l’acord dels socis comunitaris -que ara s’haurà de negociar amb el Parlament Europeu- caldrà que un avió es demori quatre hores en vols de menys de 3.500 quilòmetres perquè els usuaris puguin reclamar. Si el vol supera els 3.500 quilòmetres, el retard haurà de ser de sis hores. L’estat espanyol, Alemanya, Portugal i Eslovènia hi han votat en contra, mentre que Àustria i Estònia s’han abstingut i la resta d’estats, inclòs el francès, hi han votat favor. El text ha tirat endavant perquè solament necessitava una majoria qualificada.

Aquest migdia el govern espanyol ja avisava que ampliar a quatre hores o sis el temps mínim de retard d’un vol per poder reclamar una indemnització era “una mala notícia”. Hores més tard els ministres de Transport de la Unió Europea han confirmat els auguris pessimistes de l’executiu espanyol en el marc del debat de la reforma del reglament comunitari sobre drets dels passatgers aeris. Fa més d’una dècada que els vint-i-set intenten posar-se d’acord sobre la qüestió.

També hi ha diferències entre els estats en relació amb l’equipatge de mà gratuït. Tot plegat fa augurar una negociació complicada al Parlament Europeu, per bé que l’acord assolit avui a la tarda pot aplanar el camí a la reforma del reglament comunitari encallada des de fa una dècada.

Vine a conèixer les accions municipals de naturalització en marxa! - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

El govern andorrà i els comuns de Canillo i Ordino han fet un pas històric per a la conservació del territori tot coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient: han signat un memoràndum d’entesa que preveu la creació d’un nou parc natural. La nova àrea protegida tindrà una extensió de 73,69 km², el 15,73% del territori del país, i enllaçarà espais naturals de gran valor paisatgístic i ecològic, com la vall d’Incles, el pic de Casamanya, la vall del Riu i l’estany de Juclà.

Amb aquesta declaració, Andorra dobla la superfície protegida i supera per primera vegada l’objectiu del 30% establert en el Marc Global de Biodiversitat de Kunming-Montreal, assumit durant la COP15. Fins ara, el país disposava de tres espais protegits: el Parc Natural del Comapedrosa, el de la Vall de Sorteny i el paisatge cultural de la Vall del Madriu-Perafita-Claror, que sumaven un 14,35% del territori. Amb el nou parc, la xifra s’enfila fins al 30,08%.

El ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, ha definit l’acord com una fita històrica, perquè és la primera vegada que el govern i dos comuns col·laboren per crear un parc natural. “Protegir no vol dir tancar ni prohibir. Vol dir estimar, compartir, donar a conèixer. I vol dir preservar allò que som com a societat de muntanya”, ha defensat. Segons Casal, el territori seleccionat no ha estat elegit a l’atzar, sinó que respon a criteris científics i ecològics. El futur parc inclourà hàbitats valuosos com el bosc madur d’Incles, un dels principals llocs de reproducció del gall de bosc al sud d’Europa; el port d’Incles, un dels passos migratoris més importants del Pirineu; i la zona de la Serrera, on encara es reprodueix la perdiu blanca. També s’hi troba l’estany de Juclà, el més gran d’Andorra, i formacions calcàries com el Casamanya, amb una flora endèmica i singular.

Durant l’acte, fet al coll d’Ordino, hi han participat també el cap de govern, Xavier Espot, i els cònsols majors de Canillo i Ordino, Jordi Alcobé i Maria del Mar Coma. A partir del novembre, començarà la redacció tècnica del projecte, amb la participació de totes les parts implicades. Si es manté l’actual marc normatiu, durant el primer semestre del 2026 s’espera que s’entri al Consell General la proposta de llei per a declarar oficialment el parc com a Parc Natural Nacional. El segon semestre de l’any que ve, una vegada aprovada la llei, es preveu la constitució dels òrgans de govern i gestió del nou espai, així com la redacció definitiva del pla rector i del pla de gestió, els instruments clau per a la preservació efectiva del territori.

La Sindicatura de Comptes de Catalunya ha respost amb contundència a les acusacions llançades durant la Comissió de Drets Socials i Inclusió del parlament, que es va reunir el 28 de maig per a debatre l’informe 3/2024 sobre la contractació pública i adjudicació del servei d’acolliment de la infància i l’adolescència entre els anys 2016 i 2020.

Ex-responsables d’Afers Socials admeten “incidències”, però neguen irregularitats contractuals a la DGAIA

En aquella sessió, Oriol Amorós, ex-secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, a càrrec d’ERC, va insinuar que el fet que una síndica “nomenada per un partit independentista” –concretament, per Junts per Catalunya– hagués posat l’èmfasi en determinades qüestions li resultava sorprenent, tot deixant entreveure una possible motivació política darrere el treball fiscalitzador.

En un comunicat aprovat per unanimitat pel ple de la Sindicatura, el síndic major, Miquel Salazar Canalda, ha recordat que la institució és un òrgan estatutari amb plena autonomia funcional, organitzativa i pressupostària, que depèn del parlament però que té personalitat jurídica pròpia. A més, ha remarcat que tots els informes s’elaboraven d’acord amb els estàndards internacionals d’auditoria pública i guies tècniques de l’associació d’òrgans autonòmics de control extern.

Un procés fiscalitzadeor avalat pel ple i fonamentat en fets

Tal com expliquen, el procés d’elaboració de qualsevol informe de fiscalització comença amb l’aprovació del programa anual d’activitats i continua amb la tasca dels equips tècnics d’auditors públics. Cada informe és atribuït a un síndic ponent, però la redacció definitiva és sotmesa a debat i votació dins el ple, que n’aprova el contingut per majoria. L’informe que arriba finalment al parlament no és, per tant, una iniciativa individual, remarquen, sinó un text col·legiat, assumit pel conjunt de la institució.

Quant a l’informe 3/2024, el síndic major ha subratllat que va ser elaborat per mandat directe del parlament mitjançant la resolució 1053/XII, i aprovat per unanimitat de tots els membres del ple. I afirmen que el document es basa exclusivament en fets objectius i documentats, i se centra en l’actuació de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) i posen l’accent en el fet que la identitat política dels responsables del govern d’aquell moment no ha estat, en cap cas, un element considerat en el procés.

Una fiscalització rigorosa i garantista

El comunicat també explica amb detall com es gestiona la tramesa d’al·legacions per part dels ens fiscalitzats: s’incorporen de manera literal quan cal, però no són respostes una per una, sinó que s’integren en el text final si impliquen canvis importants. Aquest procés pot requerir informes jurídics addicionals, i el resultat és sotmès novament al ple abans d’aprovar-ne la versió definitiva. Així mateix, la Sindicatura recorda que els seus membres no representen cap formació política i que per accedir al càrrec cal una majoria qualificada de tres cinquenes parts del parlament. Els membres actuals van ser triats per 97 dels 135 diputats de la cambra, cosa que en reforça el caràcter transversal.

La institució ha tancat el comunicat amb una defensa del seu paper com a òrgan extern de control de la gestió econòmica de la Generalitat i dels ens locals de Catalunya. “La Sindicatura de Comptes de Catalunya treballa amb independència i rigor i rebutja la utilització de la institució per interessos aliens a les funcions que té encomanades”, conclou el text. Amb aquesta resposta, el ple de la Sindicatura vol deixar clar que no acceptarà cap intent de posar en dubte la seva feina per motius partidistes i reivindica el seu paper essencial en la garantia de la transparència i el bon ús dels recursos públics a Catalunya.

Un equip d’astrònoms del Centre d’Astrofísica de Harvard i la Smithsonian Institution (CfA) ha detectat, per primera vegada, isòtops rars de metanol en un disc de formació planetària. Aquest descobriment, publicat a The Astrophysical Journal, representa un pas important per entendre com poden originar-se formes de vida fora de la Terra i aporta pistes sobre la composició química dels materials que donen lloc a planetes i cometes.

Els científics han localitzat aquests isòtops al voltant de l’estrella HD 100453, situada a uns 330 anys llum de la Terra, en direcció a la constel·lació del Centaure. Aquesta estrella té una massa una mica superior a la del Sol i es troba envoltada d’un disc protoplanetari que els investigadors consideren un laboratori natural on s’estudien les condicions químiques que precedeixen la formació de planetes.

El metanol, un indici de vida

El metanol és una forma senzilla d’alcohol i una molècula fonamental en la química prebiòtica. Ja s’havia detectat en altres discs protoplanetaris, però és la primera vegada que s’hi identifiquen les seves variants isotòpiques, molt menys abundants. Els isòtops tenen el mateix nombre de protons, però diferent nombre de neutrons, cosa que els fa útils per reconstruir la història química d’un sistema. “Trobar aquests isòtops ens dóna una visió molt més precisa de quins ingredients poden haver contribuït a l’aparició de la vida a la Terra”, explica Alice Booth, investigadora principal del projecte.

El descobriment s’ha fet gràcies a les observacions del radiotelescopi ALMA, al desert d’Atacama (Xile), una de les plataformes més potents del món per a l’estudi de discs planetaris joves. En aquest cas, la massa superior de l’estrella HD 100453 genera una temperatura més elevada al disc, que permet que molècules com el metanol siguin detectables en estat gasós, a diferència dels discs més freds al voltant d’estrelles com el Sol.

Una recepta còsmica compartida amb els cometes

L’equip ha constatat que la proporció de metanol en aquest sistema és similar a la que es troba en cometes del sistema solar. Aquest fet dona força a la teoria que, fa milers de milions d’anys, els cometes haurien tingut un paper decisiu en l’aportació de molècules orgàniques a la Terra primitiva. “La composició d’aquests discs ens ajuda a entendre què podien contenir els cometes quan es van formar, i fins a quin punt podrien haver sembrat la Terra amb els ingredients essencials per a la vida”, explica Milou Temmink, coautora de la investigació, de l’Observatori de Leiden (Països Baixos). L’anàlisi apunta que el metanol detectat prové de la vora interior d’un anell de pols situat a uns 2.400 milions de quilòmetres de l’estrella —setze vegades la distància entre la Terra i el Sol. Aquesta regió calenta i rica en compostos orgànics pot contenir també altres molècules fonamentals com aminoàcids i sucres simples, encara no detectats però potencialment presents.

El valor dels isòtops rars

Per als investigadors, el valor de la troballa no és la presència del metanol en si —ja coneguda—, sinó la detecció dels seus isòtops, molt més difícils de captar perquè són entre deu vegades i cent menys abundants. La seva presència reforça la hipòtesi que aquests discs contenen molècules orgàniques complexes i diverses, i que els processos químics que condueixen a la vida poden ser relativament comuns a l’univers.

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha expressat el seu desacord amb la sentència del Tribunal Suprem espanyol que ordena d’enviar a Sixena les pintures murals del monestir de Santa Maria i ha instat les institucions que integren l’òrgan de govern del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a protegir-les i preservar-les en el seu emplaçament actual. Ho ha fet mitjançant una declaració pública en què reivindica la necessitat de tenir en compte els informes tècnics i científics que alerten del risc extrem que comportaria la seva retirada.

“Una forma de catalanofòbia institucional”: front comú dels ex-consellers de Cultura a favor del MNAC

Segons que recorda el IEC, l’extracció va implicar el traspàs a tela de fragments molt delicats, susceptibles de degradació en condicions inadequades. La institució científica insisteix que el museu ha dut a terme una feina exemplar de conservació i que, sense aquesta intervenció, les pintures no haurien arribat als nostres dies. “Executar la sentència suposaria una pèrdua patrimonial irreparable”, diu el IEC, que remarca que els materials emprats en la restauració són molt reactius als contaminants ambientals i que només el control climàtic del MNAC pot garantir-ne l’estabilitat química. A més, afegeix que prop d’un 35% del conjunt pictòric fou reintegrat l’any 1940 pels germans Gudiol, fet que també cal tenir en compte a l’hora d’avaluar-ne la fragilitat i la singularitat.

El IEC recorda que les pintures són declarades bé cultural d’interès nacional (BCIN) a Catalunya i bé d’interès cultural (BIC) per l’estat espanyol, i adverteix que qualsevol actuació sobre aquestes obres ha de passar per un dictamen patrimonial fet per professionals especialitzats. Sobre això, denuncia que la sentència judicial no considera en cap moment els criteris tècnics ni de conservació.

El patronat del MNAC es reunirà el 16 de juny per decidir com respon a la sentència de Sixena

També expressa el suport als equips del MNAC i agraeix la tasca feta per estudiar i difondre una col·lecció considerada una de les millors del món en pintura mural romànica. Remarca que d’ençà de la seva fundació, l’any 1907, l’entitat ha estat compromesa amb el coneixement i la difusió d’aquest patrimoni, i per això es declara legítima per a demanar a les tres institucions que integren el patronat del MNAC –la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Cultura espanyol– que actuïn.

Finalment, demana explícitament que es consideri el valor patrimonial de les pintures de Sixena i la necessitat de preservar-les, que se’n garanteixi la integritat mitjançant tots els informes tècnics que calgui i que es defensi la seva permanència al MNAC davant qualsevol organisme civil o judicial, estatal o internacional. L’Institut conclou que aquesta defensa no sols és un deure amb el passat, sinó també amb el futur cultural del país.

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, no pot fer acte de presència enlloc sense rebre xiulets i escridassades. Avui, havia de comparèixer i fer un discurs en un lloc teòricament poc hostil, l’acte de final de curs de l’associació de mestresses de casa Tyrius, a Alzira. Tanmateix, l’aparició del dirigent del PP ha ocasionat incomoditat i una part de les assistents li ha recriminat amb crits i xiulets la gestió nefasta de la gota freda.

El dirigent del PP havia començat el dia visitant unes obres de modernització del regadiu a la séquia reial del Xúquer, en una trobada tancada i lluny del públic, per evitar més escenes de desaprovació. Tot i això, un grup de veïns s’hi ha acostat expressament per demanar-ne la dimissió, amb crits i pancartes. A l’acte no hi ha assistit cap regidor de Compromís, que governa la ciutat.

Posteriorment, Mazón ha participat en el dinar de l’associació Tyrius, que ha reunit més de 800 persones, entre les quals batlles i representants municipals. El president havia de fer un discurs, però el seu equip ho ha descartat arran de l’escridassada i l’amenaça dels socialistes de marxar si feia un parlament.

Un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) ha localitzat restes d’aus pròpies de regions àrtiques en una cova de Sitges (Garraf). La descoberta s’ha fet al jaciment de la cova del Gegant i s’ha publicat a la revista Journal of Archaeological Science: Reports.

Els científics hi han identificat més de mil dos-cents ossos d’aus de quaranta-sis espècies diferents. La major part corresponen a ocells del clima mediterrani, però també n’hi ha de procedents de zones nòrdiques europees, pròximes a l’Àrtic. Entre aquests exemplars, hi ha un sit blanc (Plectrophenax nivalis) de fa 90.000 anys, un duc blanc (Bubo scandiacus) de fa uns 39.000 anys, i ocells forestals com el pinsà dels pins (Pinicola enucleator), el trencapinyes becgròs (Loxia pytyopsittacus) i el pinsà borroner eurasiàtic (Pyrrhula pyrrhula), datats de fa quaranta-cinc mil anys.

Totes aquestes espècies van conviure amb aus característiques del nostre entorn, com ara la perdiu vermella (Alectoris rufa) i la gralla becvermella (Pyrrhocorax pyrrhocorax), cosa que suggereix un paisatge fa mil·lennis molt diferent de l’actual. Segons els investigadors, aquestes aus nòrdiques no estan adaptades al clima mediterrani d’avui. La seva presència a la costa catalana indica que, en moments puntuals del passat, van fer migracions de milers de quilòmetres per fugir de condicions climàtiques extremes en els seus hàbitats habituals.

Una setzena de consells locals del Consell de la República han impugnat formalment la sessió constitutiva de l’Assemblea Territorial feta el dissabte 31 de maig al barri de Sant Andreu de Barcelona. En un comunicat conjunt, denuncien irregularitats que, segons que afirmen, deslegitimen la validesa de la reunió i en reclamen la repetició. Els consells impugnants –entre els quals hi ha els de Gràcia, el Segrià, el Baix Camp, l’Eixample i el Tarragonès– critiquen que l’assemblea es va convocar fora del termini de quinze dies previst pel codi intern i que la va convocar un òrgan que no tenia la potestat per a fer-ho, el nou govern territorial, en compte de la junta gestora, tal com exigia el reglament.

També retreuen que, per justificar la convocatòria a posteriori, es modifiqués el codi amb un decret que, segons que diuen, no pot corregir de manera retroactiva una irregularitat ja comesa. A més, assenyalen que es va inventar un requisit no previst per a verificar la validesa dels delegats territorials, que exigia una carta signada per tres membres de la junta rectora. Aquest nou requisit es va comunicar solament quatre dies abans de l’assemblea.

Un dels casos que ha causat més malestar és el del Consell Local de Sant Martí. Segons el comunicat, es va impedir la participació de Montserrat Duran, amb l’argument que la coordinadora que constava havia renunciat i que ho era ella, malgrat que la coordinadora que constava oficialment també va voler participar en l’assemblea. També critiquen que es permetés participar a consells locals dimitits, com el de Sant Andreu, on, segons que diuen, la junta havia plegat en bloc més d’un any enrere.

El Consell de la República no s’ha pronunciat públicament sobre la impugnació. Fonts pròximes a la direcció han declarat que consideraven superat el procés electoral i han defensat que era hora de “començar a treballar plegats”.

Una incidència tècnica a l’estació de l’Arc de Triomf de Barcelona, causada per un tren aturat més temps del previst, ha causat retards importants a les línies R1, R3, R4 i RG1. Segons que ha informat Renfe, els combois poden romandre aturats i el temps de recorregut s’ha vist alterat, amb endarreriments que poden superar els 40 minuts.

La circulació s’ha desviat per l’estació del passeig de Gràcia, fet que ha obligat a modificar el recorregut de bona part dels serveis habituals. En el cas de les línies R1 i RG1, tan sols circulen els trens amb origen o destinació a Blanes i Maçanet-Massanes, i no es fan parades a la plaça de Catalunya ni a l’Arc de Triomf.

La mateixa situació afecta la línia R3, en què només es mantenen els trens que connecten Vic, Ripoll, Ribes de Freser, Puigcerdà i la Tor de Querol. Aquests trens es desvien pel passeig de Gràcia i no fan parada ni a la plaça de Catalunya, ni a l’Arc de Triomf, ni tampoc a la Sagrera i Fabra i Puig.

A la línia R4 l’afectació també és considerable: tan sols circulen els trens amb origen o destinació a Sant Vicenç de Calders, desviats igualment pel passeig de Gràcia i sense servei a la plaça de Catalunya, l’Arc de Triomf, la Sagrera ni Fabra i Puig.

Giovanni Brusca, antic cap mafiós i autor confés de més de cent cinquanta assassinats, entre els quals el del jutge Giovanni Falcone, ha recuperat la llibertat total després d’haver passat vint-i-cinc anys a la presó i quatre més en llibertat vigilada. Ara, segons que ha informat el diari Il Messaggero, viurà lluny de Sicília amb una nova identitat i acollit al programa de protecció de testimonis.

Brusca va ser arrestat el maig del 1996 per la seva llarga trajectòria criminal, que incloïa l’assassinat del jutge Falcone, la seva esposa Francesca Morvillo i tres escortes, en un atemptat amb explosiu a distància. La seva col·laboració amb la justícia –especialment en les investigacions sobre els vincles entre la política italiana i la Cosa Nostra– li va permetre de rebaixar la condemna.

“És un moment que reobre inevitablement el dolor i una amargor profunda”, ha dit Maria Falcone, germana del magistrat assassinat. Malgrat tot, ha recordat que les lleis que havien permès la sortida de Brusca eren les mateixes que el seu germà considerava indispensables per a desmantellar les organitzacions mafioses des de dins.

Anomenat el Matacristians, Brusca és considerat un dels assassins més sanguinaris de la màfia siciliana. Entre els crims que ha confessat hi ha el d’un infant –fill d’un informant de la màfia–, a qui van estrangular i van dissoldre en àcid, i uns quants atemptats comesos el 1993 a ciutats com Roma, Florença i Milà.

El canal infantil SX3, de la plataforma 3Cat, dedicarà aquesta setmana dos dels seus programes més emblemàtics a Catalunya Nord per acostar als espectadors la realitat del territori mitjançant la mirada dels més petits.

El primer a fer-hi cap és en Titó, protagonista de la sèrie d’excursions del SX3, que ha pujat al Tren Groc, l’emblemàtic ferrocarril que travessa el Pirineu, entre boscs i cims. L’episodi s’ha enregistrat entre Vilafranca de Conflent i Prada (Conflent), i s’hi pot sentir la veu dels alumnes de l’escola Bressola de Prada, que parlen i juguen amb en Titó mentre descobreixen el paisatge i les particularitats del territori.

També s’hi ha desplaçat l’InfoK, l’informatiu del SX3 adreçat als infants, que ha dedicat íntegrament el programa d’avui a Catalunya Nord. El programa fa un recorregut que comença a Perpinyà i s’acaba a Banyuls de la Marenda, amb peces dedicades a la història, la cultura i amb la llengua com a punt de trobada i identitat.

L’Audiència de Barcelona ha absolt l’ex-batlle de Badalona Rubén Guijarro (PSC), jutjat el 21 de maig per un delicte contra el territori, i pel qual la fiscalia li demanava quatre anys de presó i setze d’inhabilitació, igual que al cap de disciplina urbanística i al cap jurídic d’Urbanisme del consistori. El tribunal considera que la no-persecució dels autors d’unes obres il·legals en terreny natural protegit no va infringir la normativa o almenys no ho va fer conscient de la irregularitat. Per això, també absol els dos tècnics municipals. Els fets es remunten als anys 2018 i 2019, quan Guijarro era regidor d’Urbanisme del govern del també socialista Àlex Pastor.

La fiscalia l’acusa de no haver perseguit els responsables d’unes quantes construccions il·legals que els Agents Rurals havien alertat que s’havien fet en parcel·les de l’espai protegit de la serralada de Marina. El cas afecta unes parcel·les rurals on la normativa urbanística no permet usos residencials ni recreatius, entre més restriccions. Era, explica la fiscalia, un sòl no urbanitzable especialment protegit pel seu valor natural. Tot i això, els Agents Rurals van detectar que en unes quantes finques s’havien fet obres il·legals.

En concret es parlava de diverses tipologies d’habitatge en parcel·les on la qualificació dels terrenys no ho permetia. Segons la fiscalia, eren unes actuacions totalment contràries a la normativa urbanística municipal i catalana. A més, els responsables de les obres il·legals havien ocupat il·legalment les parcel·les. Quan van tancar els expedients, es van incoar uns nous expedients sancionadors exclusivament contra els propietaris. La fiscalia deia que les dues menes d’expedients s’havien de fer simultàniament, i que la segona tanda d’expedients també s’havia de dirigir contra els ocupants.

Els magistrats consideren que la legislació urbanística i ambiental no obliga a obrir tots dos expedients simultàniament, sinó que només és recomanable, i que es podien obrir consecutivament, com es va fer. Respecte del fet de no perseguir els ocupants en els segons expedients, el tribunal diu que no hi veu una actitud conscient que allò no era correcte, i que la fiscalia no ha demostrat que s’actués voluntàriament contra la legalitat. Per tot això, absol tots tres acusats.