Glovo va instar uns quants restaurants a prescindir dels seus repartidors per imposar el seu model basat en autònoms, segons que ha explicat Íñigo Barea, director general de Just Eat a Espanya.

Així ho ha assegurat al Jutjat Mercantil 2 de Barcelona durant la primera sessió del judici arran de la demanda que va interposar Just Eat contra Glovo per competència deslleial. Just Eat va presentar una demanda contra l’empresa fundada per Óscar Pierre per presumptament contractar els seus repartidors com a falsos autònoms, motiu pel qual li reclama 295 milions d’euros en concepte de danys i perjudicis.

El president Illa, UGT i l’ex-responsable de CCOO a Catalunya abracen Glovo, acusada de càrtel, en la vigília d’un nou judici

L’estratègia de Glovo

Barea ha afirmat que l’any passat Glovo va llançar una campanya en què avisava per correu electrònic als restaurants que el servei de ‘marketplace’ era a punt d’acabar i que si volien negociar un nou contracte, havien d’acceptar el seu model.

“Quan els restaurants contracten ells mateixos als repartidors i algú et dóna un servei per la meitat del preu, et treu els mals de cap, i dius, acomiado a tot el que tinc i me’n vaig”, ha explicat el director general de Just Eat.

Barea ha explicat que Just Eat subcontracta el servei de repartidors a través d’una empresa del mateix grup, Takeaway Express, o mitjançant empreses externes a les quals auditen per assegurar-se que tenen contractats els treballadors. Per això ha dit que partien d’una situació de desigualtat respecte de Glovo, perquè tenien uns costos superiors, com haver de pagar als repartidors pel temps mort, les hores sindicals o la Seguretat Social. Per aquest motiu, ha dit, a Just Eat li ha costat molt més d’implementar-se a petites ciutats.

A més, ha afegit que el fet de pagar pels seus repartidors no els ha permès de negociar contractes d’exclusivitats amb cadenes de restaurants, com sí que fa Glovo, ja que els suposa “un cost inassumible”.

Jornades laborals de 12 hores per 70 euros

Al judici, també ha declarat un repartidor que va treballar amb Glovo i ha assegurat que treballava unes 10 o 12 hores diàries per uns 60 o 70 euros, com a màxim. Per treballar feia servir el seu mòbil i una motxilla que va comprar a Glovo, per la qual va haver de pagar, i ha assenyalat que l’empresa plantejava reptes de manera que si els repartidors lliuraven un cert nombre de comandes en una franja horària concreta, se’ls pagava més.

Demà declararan els representants de Glovo a la vista oral.

Avui ha declarat davant la jutgessa de Catarroja que instrueix el cas de les víctimes mortals de la gota freda una cap del servei d’Emergències. Es tracta, segons alguns lletrats que l’han presenciada, d’un dels testimonis claus. Segons que ha transcendit, la cap del servei ha dit que a les 12.48 del dimarts 29 d’octubre es van mobilitzar els bombers forestals per a controlar alguns punts, entre ells el barranc de Torrent. Els controls es van fer a l’altura dels termes de Torrent, Paiporta i Picanya. La tècnica ha dit que desconeix quan i qui va ordenar que es retiraren.

El cap de l’emergència aquell dia, i responsable dels bombers, José Miguel Basset, va dir en la comissió d’investigació de la gota freda en la Diputació de València que ell va enviar els efectius a vigilar i que va ordenar que es retiraren passat dos quarts de tres de la vesprada.

Segons que ha dit, a aquella hora de la vesprada ja hi havia prou informació per a anticipar-se i alertar les poblacions que van esdevenir la zona zero de la barrancada.

Aquesta és la primera volta que algú esmenta aquests moviments davant la jutgessa del número tres de Catarroja.

La testimoni ha dit que no va participar directament en la gestió de l’emergència, però ha tret anotacions del CoordCom, el sistema que gestiona les emergències del 112. En la declaració ha dit a la jutgessa que la mobilització dels bombers es va fer quan es va activar l’alerta hidrològica. En aquell moment, ha dit, es va demanar al Consorci de Bombers que concretàs quines unitats es mobilitzaven. A continuació ha dit que no sap qui els va desmobilitzar ni quanta estona van estar sobre el terreny perquè això no estava anotat en el CoordCom. Segons que ha dit, l’única anotació que hi ha en el sistema és de les 14.09, quan el Consorci de Bombers comunica que les brigades ja no poden accedir a Utiel.

Aquesta testimoni era la subordinada d’Emilio Argüeso, ex-número dos d’emergències i investigat en la causa.

Montse Albets guanya el XXVI premi Llibreter pel llibre Només terra, només pluja, només fang, editat per Periscopi, en la categoria de Literatura catalana. Els guanyadors de les altres categories són: Auður Ava Ólafsdóttir, per Edèn (Club Editor) i Jocelyne Saucier, per Plovien ocells (Minúscula), ambdues en la categoria d’Altres literatures –aquesta és la primera vegada en la història dels premis que dues obres empaten en aquesta categoria–; Mireille Messier per El barret màgic (Falmboyant), en la categoria d’Àlbum il·lustrat; Oriol Canosa i Cristina Bueno per Els germans Corb (Bindi Books), en la categoria Infantil i Juvenil de Literatura Catalana; Jon Klassen per La calavera (Blackie Books), en la categoria Infantil i Juvenil d’Altres Literatures i, finalment, Asmaa Alghoul i Sélim Nassib, per La insubmisa de Gaza (Èter), en la categoria d’Assaig, pensament i altres narratives, categoria que va incloure’s l’edició passada.

Els guanyadors s’han anunciat aquest matí en un acte a la sala Paral·lel 62, lloc que avui mateix a les 20.00 acollirà el lliurament dels premis.

Llibreters gaurdonats

El premi Llibreter és un guardó que atorguen les llibreries agremiades de Catalunya amb un doble objectiu: d’una banda, destacar la qualitat i la categoria literària de determinades obres que mereixen més ressò i, de l’altra, reivindicar l’ofici de llibreter i el seu paper de prescriptor. És per això que, més enllà d’aquestes categories, també s’homenatgen els llibreters amb trenta-cinc anys de dedicació ininterrompuda a l’ofici. Enguany, els guardonats han estat Pep Bernadas, de la llibreria Altaïr; Jordi Casellas, de la Llibreria Casellas; i Isabel González, Laura Pérez, Laura García i Rosa García de la Llibreria Alibri.

Les paraules dels guanyadors

“Tenim grans editors, autors i traductors, i això és fruit de la feina que es fa”, ha dit Èric del Arco, president del Gremi de Llibreters de Catalunya, abans que Gemma Barrufet, secretària del Gremi, anunciés categoria a categoria tots els guanyadors.

En el seu torn de paraules, Montse Albets ha expressat l’emoció de rebre’l. “Quan vaig començar a escriure la novel·la no m’hauria imaginat mai ser aquí. Tampoc acabar-la i publicar-la amb una editorial com Periscopi, però sí que ho havia somiat i desitjat. No només desitjava guanyar un premi, sinó que pensava que, si mai n’havia de guanyar un, volia que fos el Llibreter”, ha dit.

També ha destacat el discurs de l’autora d’Edèn, la irlandesa Auður Ava Ólafsdóttir, que ha volgut fer valdre la importància de traduir els llibres en llengües minoritàries. És per això que ha volgut compartir el premi amb el seu traductor en català, Macià Riutort, també illenc, de Mallorca, tal com ha volgut destacar l’editora de Club Editor, Maria Bohigas. “Cal reivindicar la importància de les llengües, també les minoritàries, per a construir ponts entre la gent i compartir la vida amb els altres, que és el que fem quan llegim llibres”, ha dit Ólafsdóttir.

També Oriol Canosa, autor d’Els germans Corb, ha pujat al faristol per a dedicar unes paraules. Canosa ha volgut fer especial èmfasi en el treball en equip, fent valdre la feina de la il·lustradora, Cristina Bueno, i la dels editors de Bindi Books. “Em fa molta il·lusió rebre aquest premi, perquè el premi Llibreter el vaig viure primer com a lector, després com a llibreter i ara com a autor”, ha expressat Canosa.

L’editor de l’editorial catalano-àrab Èter, Mohamad Bitari, ha estat l’encarregat de fer el discurs pel llibre guanyador d’Assaig, pensament i altres narratives, La insubmisa de Gaza, d’Asmaa Alghoul amb la col·laboració de Sélim Nassib. En el seu discurs, Bitari no només ha destacat la feina que fan des de l’editorial per a “construir un pont entre Catalunya i el món àrab”, sinó que també ha anunciat que el clàssic Camí de Sirga de Jesús Montcada, ara reeditat per Club Editor, es traduirà a l’àrab d’aquí a pocs mesos, seguint els passos d’altres llibres com Quanta, quanta guerra, de Mercè Rodoreda, entre molts d’altres, i que hi haurà una segona edició de La insubmisa de Gaza. Malgrat l’alegria del premi, Bitari no ha passat per alt la guerra a Llevant, especialment a Palestina, d’on és l’autora del llibre.

Totes les nominacions

De cadascuna de les sis categories hi havia tres llibres nominats, en tota, divuit, que han estat escollits pel Comitè de Lectura i Selecció d’obres de cada categoria. Cadascun d’ells està format per cinc persones representatives de la diversitat llibretera i amb reconeixement professional en relació amb les diverses categories del Premi. Les obres han de complir amb els requisits i l’esperit del Premi. A partir de l’anunci dels títols nominats, les llibreries agremiades de ple dret voten l’obra guanyadora de cada categoria. Podeu consultar-los tots ací:

Literatura Catalana

• Només terra, només pluja, només fang – Montse Albets (Edicions del Periscopi)

• Les petites vampires – Maria Guasch (L’Altra Editorial)

• La mort de l’altre. Memòria arran de terra – Teresa Ibars (Ed. Comanegra)

Altres Literatures

• Edèn – Auður Ava Ólafsdóttir

• La colònia – Audrey Magee

• Plovien ocells – Jocelyne Saucier

Àlbum Il·lustrat

• L’escapada – Rozenn Brécard

• Dir un bosc – Mar Benegas

• El barret màgic – Mireille Messier

Infantil i Juvenil de Literatura Catalana

• A, B, C i la Sra. Smith – Núria Parera

• Els germans Corb – Oriol Canosa

• Temps de fronteres – Bernat Romaní

Infantil i Juvenil d’Altres Literatures

• La calavera – Jon Klassen

• El mur que ens separa – Dan Smith

• L’Òscar i jo – Maria Parr

Assaig, Pensament i Altres Narratives

• La insubmisa de Gaza – Asmaa Alghoul i Sélim Nassib

• África NO es un país – Dipo Faloyin

• Síndrome 1933 – Siegmund Ginzberg

Catalunya i Andorra renoven el conveni de cooperació transfronterera entre l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i la fundació privada del sector públic Andorra Recerca i Innovació (AR+I) en matèria de geologia, geofísica i riscos geològics.

Aquest acord vol mantenir la col·laboració iniciada l’any 2001 en matèria de sismologia, nivologia i allaus, riscos geològics i cartografia geològica. En concret, aposta per la prevenció i mitigació del risc sísmic, d’allaus i d’inestabilitats del terreny i el suport a la gestió de les emergències de Protecció Civil mitjançant la generació de comunicats d’alerta, butlletins de predicció, notes i avisos.

El conveni té una durada de quatre anys, amb la possibilitat de prorrogar-se durant quatre més, i fixa els termes de col·laboració en els àmbits de vigilància, monitoratge i anàlisi de l’activitat sísmica, monitoratge del mantell nival i cartografia del terreny exposat a allaus, així com de l’estudi de l’accidentalitat per allaus, la prevenció dels riscos geològics i l’harmonització de la cartografia geològica de les zones frontereres.

El govern espanyol ha ofert als portaveus del congrés espanyol una compareixença del president Pedro Sánchez el 9 de juliol per abordar diversos assumptes pendents, inclosa la presumpta implicació de Santos Cerdán en la trama de comissions vinculada a Koldo García i José Luis Ábalos, així com les activitats de l’ex-regidora socialista Leire Díez, que hauria cercat proves contra la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil. Sánchez també parlaria del Consell Europeu i de la cimera de l’OTAN.

Tanmateix, aquesta proposta no satisfà el Partit Popular ni altres grups parlamentaris, incloent-hi socis de l’executiu, que consideren inacceptable haver d’esperar tres setmanes per una compareixença que, segons ells, hauria de produir-se immediatament i centrada exclusivament en els casos de presumpta corrupció.

Malgrat la pressió, la Moncloa s’ha negat a avançar la data. Argumenta que aquesta setmana ja no és possible per raons d’agenda i que la vinent el president té previst un viatge internacional. Així, la compareixença s’ha fixat per a després del congrés del PP i del comitè federal del PSOE.

Davant la negativa, el PP ha anunciat que sol·licitarà la convocatòria d’una nova Junta de Portaveus per forçar que Sánchez comparegui aquesta mateixa setmana, aprofitant els dies de ple programats fins dijous.

Més pressió contra Sánchez: les principals associacions de jutges i fiscals espanyols convoquen tres dies de vaga

El curs vinent, tots els graus i màsters de les universitats públiques del Principat –incloent-hi la Universitat Oberta de Catalunya– tindran per primera vegada un únic preu. Serà de 17,69 euros per crèdit en el cas dels graus i dels màsters habilitants, amb una rebaixa addicional del 30% per als màsters no habilitants, en què cada crèdit costarà 19,37 euros.

El decret que fixa aquests preus, aprovat avui al consell executiu, acompleix la llei 7/2022, impulsada pel govern anterior, per bé que el compromís de la rebaixa progressiva ja provenia del 2020. El text de la llei deia, en una disposició transitòria, que calia reduir els preus públics de manera progressiva durant els tres exercicis econòmics següents a l’aprovació de la llei, fins a assolir un únic preu igual o inferior al preu més baix dels fixats en el decret dels preus universitaris per al curs 2021-2022.

Fins a l’aprovació de la llei, imperava un sistema de coeficients que establia tres trams de preus per als graus universitaris. Ara, aquests coeficients desapareixeran i tot confluirà en la taxa única, cosa que beneficia especialment els estudiants dels graus que eren en els trams més alts. Els estudiants de medicina, per exemple, passarien de pagar 1.660 euros per curs a pagar-ne gairebé 600 menys. El govern diu que hi haurà una “compensació de recursos a les universitats” per a revertir la pèrdua d’ingressos que es podria derivar d’aquesta rebaixa. Per una altra banda, els recàrrecs per a segones matrícules es mantenen “per a fomentar el rendiment acadèmic”.

Ja fa setmanes que es fa palès el canvi de rumb d’À Punt, amb més castellà en antena i canvis en la programació. La culminació d’això va arribar la setmana passada, quan van aprovar un nou llibre d’estil que obria la porta a la transmissió de festes taurines, i permetia l’ús de topònims oficials en castellà de municipis. Ara, han anunciat que la televisió pública començarà a oferir corregudes de bous a partir de la setmana que ve.

Així, el 24 de juny, dia de Sant Joan, es retransmetrà la primera correguda en directe des de la Fira de Fogueres d’Alacant. Al capdavant de la retransmissió hi serà el periodista especialitzat en informació taurina Jorge Casals. Amb ell, hi serà la periodista Marta García, que s’encarregarà de les entrevistes al carreró.

Abans de la correguda, que començarà a les 19.00, és prevista l’estrena de La Plaça, un nou programa setmanal sobre informació taurina que s’incorpora a la programació d’À Punt. S’emetrà els dissabtes abans de l’informatiu NTC Migdia. La Plaça començarà el dia de Sant Joan a les 18.00 i també estarà presentat per Jorge Casals.

À Punt ja havia evidenciat aquest viratge durant el mes de maig, amb les retransmissions de bous al carrers de Vila-real (Plana Baixa) i Almassora (Plana Alta), i fa unes setmanes amb l’estrena del programa de ràdio Terra de bous.

El batlle de Barcelona, Jaume Collboni, ha avisat Airbnb que, si no compleix amb la normativa i persisteixen els anuncis de pisos turístics sense llicència, el consistori estudiarà l’adopció de mesures civils, administratives i penals.

Així, ha alertat que no poden estar “per sobre de la llei”, perquè assegura haver percebut un empitjorament de l’actitud d’Airbnb pel que fa a la necessitat de combatre els pisos turístics il·legals a Barcelona.

A la reunió, Collboni ha proposat a Airbnb un conveni de col·laboració fins al 2028, l’any en què Barcelona preveu d’acabar amb tots els pisos turístics.

Airbnb diu que els utilitzen com a “boc expiatori”

Abans de la reunió, el director general d’Airbnb per a Espanya i Portugal, Jaime Rodríguez de Santiago, ha dit que lamenta que la ciutat faci servir la seva plataforma com a “boc expiatori” amb un problema que diu que no s’ha sabut gestionar. Ha sostingut que Airbnb és una “distracció que potser serveix per tapar la incapacitat de Barcelona per abordar els problemes de l’habitatge i el turisme de masses”, però en cap cas per solucionar-los.

També ha considerat que l’extinció de les llicències de pis turístic per al 2028 no és proporcional ni coherent amb el marc regulatiu europeu, i ha assegurat que mantindrà l’acord de col·laboració amb el consistori formulat el 2018.

No és la primera vegada que la plataforma pressiona Collboni amb el tema de la regulació de lloguers turístics. Al març, Airbnb va escriure una carta al president de la Generalitat, Salvador Illa, i a Jaume Collboni, per exigir una regulació “proporcionada, justificada i basada en dades” per a les plataformes i els allotjaments turístics de curta durada.

El Sindicat de Llogateres no aprova la proposta de Collboni

Per la seva banda, el portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, ha qualificat de “retòrica buida” i “anuncis reaprofitats” la voluntat de Collboni de no renovar les llicències d’habitatges d’ús turístic (HUT) de la ciutat el 2028. En una atenció als mitjans, Aragonès ha dit que la mesura és una decisió presa sense saber qui liderarà el consistori el 2028. El portaveu de l’entitat ha assenyalat que, en canvi, podria “controlar els colivings il·legals que amb multes irrisòries no està controlant i aplicar definitivament el 30%”.

El jutjat contenciós número 12 de Barcelona ha rebutjat el recurs de la Generalitat i ha acordat de mantenir paralitzada l’eutanàsia de la Noelia, la jove de 24 anys afectada per una paraplegia, fins que hi hagi una sentència ferma. El seu pare és qui s’oposa a la mort assistida de la jove.

El mes de març passat, la jutgessa va autoritzar l’eutanàsia de la Noelia després dels intents del seu pare, representat pel col·lectiu ultracatòlic Abogados Cristianos, de paralitzar in extremis als tribunals la mort assistida de la seva filla, que havia estat programada per a l’agost de l’any passat. Però la sentència ha estat recorreguda davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel pare de la jove.

Per la seva banda, la Generalitat va presentar al seu torn un recurs, que ara el jutjat ha rebutjat, per demanar que s’aixequés la suspensió cautelar de la mort digna i s’executés l’eutanàsia sol·licitada per la Noelia. Al·lega que la jove ha empitjorat “físicament i emocionalment” d’ençà que el seu pare va paralitzar la seva mort assistida, fins al punt de patir un “dolor crònic exacerbat”.

En la seva sentència, la jutgessa sostenia que el pare de la Noelia no estava legitimat per oposar-se a la seva mort assistida, una qüestió en què discrepa de la Fiscalia, que, malgrat donar suport a l’eutanàsia de la jove, mantenia que la família sí que té dret a mirar de frenar-la als tribunals.

Malgrat que la sentència va desestimar aquest plantejament, el ministeri públic ha decidit de no recórrer contra la sentència davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

La història de la Noelia

La Noelia, nascuda l’any 2000, ha intentat suïcidar-se diversos cops des de l’adolescència amb la sobreingesta de medicaments, així com amb conductes autolesives. L’octubre del 2022 va llençar-se d’un cinquè pis, cosa que li va deixar greus seqüeles, li va provocar pèrdua d’autonomia i l’obliga a moure’s amb cadira de rodes. Arran d’aquell intent, va ingressar a l’hospital Joan XXIII de Tarragona i a partir del febrer del 2023 a la Clínica Guttmann per una pauta de regeneració intensiva per neurorehabilitar-la psiquiàtricament.

La noia, entre altres, tenia diversos antecedents patològics com trastorn límit de la personalitat obsessivocompulsiva amb ideació suïcida i idees paranoides. En l’informe d’alta del juny del 2023 es concretava que la noia necessitava ajuda “de forma molt puntual”, estava mèdicament estable i tenia el dolor controlat.

La noia, en canvi, al·lega que té doble incontinència i moltes dificultats per viure. A més, actualment ja no pot caminar perquè ha perdut força i no té sensibilitat per sota dels genolls. A més, la medicació per apaivagar el dolor té molts efectes secundaris.

El gener del 2024 se li va reconèixer un grau de discapacitat del 74% amb caràcter provisional fins al gener del 2027. L’abril del 2024 la noia va formalitzar la petició d’eutanàsia, va tornar a ser avaluada psiquiàtricament al juny. Davant d’alguns dubtes, els dos encarregats de l’informe, un metge i una jurista, van decidir emetre una posició de “desacord” entre ells per elevar la decisió al plenari de la Comissió de Garantia i Avaluació. Aquesta posició de desacord era necessària per poder elevar la qüestió al ple de la comissió. El ple de la comissió va autoritzar l’eutanàsia el 15 de juliol.

Aquest vespre el grup de poesia Reversos organitzarà la darrera sessió literària a l’Espai VilaWeb, abans de la pausa de l’estiu. Per a aquest acte, rebran la poetessa Begonya Mezquita (Sagunt, Camp de Morvedre, 1968) i Manel Rodríguez-Castelló (Alcoi, 1958).

En la conversa amb els poetes convidats parlaran dels darrers llibres que han publicat: Feridura (Edicions del Buc, 2024) i Estimats poetes (Lletra Impresa, 2025).

Feridura és l’últim llibre de poesia de Begonya Mezquita, i Estimats poetes el llibre de Manel Rodríguez Castelló en què aplega la majoria dels seus treballs en el camp de la crítica i l’assaig literari. Dos llibres importants sobre els quals tindrem l’ocasió de parlar amb els seus autors.

La poeta Begonya Mezquita és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de València, professora de llengua i literatura catalanes i, actualment, directora a l’IES La Serrania del Villar.

És autora de vuit llibres de poesia: El perfecte somriure (1989, I Premi Vila de Mislata); Badalls d’estiu (separata de la revista Abalorio 1990); Entre la distància exacta i la nit (La Forest d’Arana, 1991); L’any de les atzavares (premi editat per la revista DISE, 1994); Signes de terra (Ed.7 i mig, 1999, finalista del II Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal de Sagunt); Una illa (Edicions 96, 2007); Parlen els ulls(Edicions del Buc, 2014) i Feridura (Edicions del Buc, 2024).

Ha estat antologada a Dotze poetes joves valencians (2000) i treballs seus han aparegut en diverses edicions col·lectives.

Col·labora en algunes publicacions periòdiques (Lletres Valencianes i Allioli), forma part de l’Associació cultural Amics de Joan Valls i col·labora en les revistes digitals La paraula nostra i Trapez.

Ha muntat diversos espectacles poètics, sovint en companyia de Manuel Rodríguez i Castelló, com A tres veus (2007).

Begonya Mezquita i Manel Rodríguez-Castelló van ser convidats per la Universitat de Glasgow a llegir poemes seus a la Biblioteca de la ciutat, el 2024.

Manel Rodríguez-Castelló és poeta, activista cultural i poètic, crític literari i assagista. Llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de València, va ser professor de llengua i literatura catalana entre 1983 i 2018.

Ha publicat onze els llibres de poesia La ciutat del tràngol (Tres i Quatre, 1979), Esbós d’un cos (Prometeo, 1983), De foc i danses (Víctor Orenga, 1987), L’acròbata dels ponts (Amós Belinchón Ed., 1989), Matèria primera (La Forest d’Arana,1993), Erosions (Amós Belinchón,1994), Ambaixada de Benialí(Martín Impressors, 2000), Humus (Bromera, 2003), Lletra per a un àlbum (Pagès Edicions, 2005), Estranyament (Edicions 62, 2013) i Passatge (Edicions del Buc, 2022).

Ha rebut nombrosos guardons de poesia: Premi Vicent Andrés Estellés (1978), Premi de la Crítica del País Valencià (1983), Premi Ciutat de València (1986), Premi Maria-Mercè Marçal (2005) i el Premi l’Ausiàs March (2013).

El 2002 publica una antologia personal: Música del sentit (tria personal 1978-1999), publicat per Brosquil Edicions.

Va fundar i coordinar la revista Lletres de Canvi (1980-1983) i presideix en l’actualitat l’Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà a Alcoi, que organitza el premi de poesia “Manuel Rodríguez Martínez” (42 edicions el 2025).

Ha muntat diversos espectacles poètics i recitals de poesia a Alcoi, Sueca i València. Publicà una columna setmanal al diari Levante-EMV des de 1998 fins a 2014. Ha escrit una obra de teatre Això diu que era (Tàndem, 1994) i diverses edicions filològiques sobre Joan Vall i Jordà i Ausiàs March.

Algunes de les seves columnes periodístiques es troben aplegades a Els dies contats (Brosquil Edicions, 2002), La pedra i el marge (Brosquil Edicions, 2007), La pedra i el marge (primera selecció 2000/2010) (Germania, 2011). Farem un pensament (metaforismes i saials) (Lletra Impresa, 2021) reuneix els aforismes i columnes periodístiques de l’autor.

Col·labora amb el Diari La veu del País Valencià i la revista Saó, on escriu crítica sobre poesia.

Ha traduït de l’èuscar Muga (2021) amb poemes de Felipe Juaristi, Juan Ramón Makuso, Pello Otxoteko i Aritz Gorrotxategi, i l’antologia de poemes de Tere Irastotrtza Glosak / Glossar el món (2024).

La CUP ha presentat avui una proposta de llei per garantir l’ús del català com a llengua vehicular al sistema educatiu. El text, elaborat amb el suport de la Plataforma per la Llengua i amb el vist-i-plau de la Plataforma Pública i en Català (PiEC), vol revertir la situació actual d’emergència lingüística i blindar la immersió davant de les ingerències judicials.

Segons la diputada Laia Estrada, la proposta respon a la constatació que el sistema educatiu no garanteix la competència bàsica en català a tot l’alumnat, fet que afecta la igualtat d’oportunitats, la cohesió social i el futur de la llengua. La CUP atribueix aquesta situació a la inacció dels governs autonòmics i a l’ofensiva judicial de l’estat espanyol.

L’objectiu immediat és derogar la llei 8/2022, que la CUP considera un “error històric”, aprovada d’esquena a la comunitat educativa i interpretada pels tribunals com una porta oberta al castellà com a llengua vehicular. També es vol eliminar qualsevol referència al castellà com a llengua curricular i reforçar el marc legal que garanteixi l’aprenentatge en català, tot incorporant elements útils del Decret 6/2022.

“És una proposta rigorosa i necessària. No volem fer una jugada jurídica per esquivar tribunals, sinó dotar l’educació d’un marc clar i coherent”, ha dit Estrada. Amb tot, la CUP admet que la llei, per si sola, no aturarà l’ofensiva judicial, i per això fa una crida a una resposta política i col·lectiva del país.

La formació no ha registrat encara la iniciativa al parlament, amb l’objectiu de compartir-la abans amb la resta de grups i entitats i cercar el màxim consens possible. Tanmateix, no descarta presentar-la en solitari si cal. La CUP considera que és “la millor proposta possible” d’acord amb el context legal actual.

Almenys cinquanta-una persones han mort avui i més de dues-centes han resultat ferides, segons el Ministeri de Sanitat de Gaza, pels trets de l’exèrcit israelià contra una multitud que esperava rebre ajuda humanitària a la rotonda d’al-Tahlia, a la governació de Khan Yunis, al sud de Gaza. Les autoritats del territori, controlades pel Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs), han qualificat els fets de “matança comesa per l’ocupació”.

Segons les primeres informacions, dels ferits, una vintena es troben en estat molt greu. Tots han estat traslladats a l’Hospital Nasser, que es troba completament saturat. El ministeri ha alertat que els equips mèdics treballen amb recursos mínims i ha fet una nova “crida urgent” a la comunitat internacional perquè faci arribar ajuda humanitària a la franja.

Ahir les autoritats de Gaza van denunciar la mort de vint persones més prop de punts de distribució d’aliments gestionats per la Fundació Humanitària per a Gaza (GHF), una entitat amb seu a Suïssa i avalada per Israel i els Estats Units. Aquesta fundació ha estat criticada per les Nacions Unides i més organitzacions humanitàries, que l’acusen d’incomplir els principis de neutralitat i de participar en un pla qüestionat, que inclou presència militar israeliana i seguretat privada als punts de lliurament.

Els incidents violents en aquestes zones de repartiment són gairebé quotidians i ja han deixat més de tres-cents morts, segons fonts locals.

La guerra de Gaza, que començà després dels atacs del 7 d’octubre de 2023 per part d’Hamàs i més faccions palestines –amb el resultat de 1.200 morts i uns 250 segrestats, segons el govern israelià–, ja ha deixat més de 55.400 morts i 129.000 ferits, segons les últimes dades del Ministeri de Sanitat de Gaza. Tanmateix, la xifra real pot ser molt més alta.

A partir del setembre, 3Cat renovarà la seva oferta informativa amb un canvi d’enfocament i d’imatge que afectarà els programes de TV3, els butlletins de Catalunya Ràdio i els perfils en l’àmbit digital. Tot plegat, sota la nova marca 3CatInfo i uns nous colors corporatius que combinen el carabassa, el gris i el blanc, que seran molt presents en el nou plató. Allà és on es faran tots els programes informatius de TV3: totes les edicions del Telenotícies, Matins (deixa de dir-se Els matins), Més Nit (que serà el nou nom del programa Més 324), l’InfoK i els programes especials informatius que s’hi facin.

Així doncs, tot passa a dir-se 3CatInfo, també els actuals canals de vint-i-quatre hores, el 3/24 i Catalunya Informació. “El món canvia i tenim reptes davant”, ha defensat la presidenta de 3Cat, Rosa Romà, que també ha reivindicat el llegat informatiu de la casa. Sigfrid Gras, director de TV3, hi ha afegit que els hàbits de consum informatiu han canviat molt d’ençà del 2014, quan es va renovar el plató i l’enfocament informatiu per darrer cop. Ara, s’encaren molt més cap a un consum personalitzat i un entorn en el qual el periodisme digital s’ha fet omnipresent, de manera que al final del dia el que cal és entendre més les notícies que no pas saber què acaba de passar.

En aquesta línia, el cap d’informatius, Albert Calatrava, ha explicat l’enfocament que tindrà cada edició del Telenotícies. El TN Comarques, que presentarà Núria Solé de dilluns a divendres, tindrà la intenció de connectar els espectadors amb la realitat propera. El TN Migdia, amb Xavi Coral i Anna Garnatxe de dilluns a divendres, i Júlia López i Joan Raventós el cap de setmana, informarà de l’actualitat més immediata. I el TN Vespre, presentat per Toni Cruanyes de dilluns a dijous i Raquel Sans de divendres a diumenge, buscarà donar context i profunditat a les notícies del dia, sovint amb l’explicació amb més calma dels redactors, que guanyaran presència.

El logotip de 3CatInfo, amb el color carabassa corporatiu. Logotips dels programes 'Matins', 'TN Comarques', 'TN' i 'Més Nit'.

Ramon Pellicer, la cara informativa de referència els caps de setmana, deixarà de presentar el Telenotícies i s’encarregarà d’un nou programa centrat en temes socials. A més, serà l’encarregat de conduir La Marató d’enguany.

Un nou plató

El nou plató d’informatius –instal·lat inicialment a l’edifici de programes, però que d’ací a dos anys es traslladarà al costat de la redacció informativa– té al fons una gran pantalla corbada de quaranta metres de llarg per tres metres i mig d’alt. A més, s’hi han instal·lat tres pantalles verticals per a oferir aquest tipus de contingut que, a més, són mòbils. Dues d’elles es mouen lateralment, i la tercera de manera circular, amb una capacitat de gir de 360 graus.

Tot plegat serà enregistrat per cinc càmeres robots de l’empresa canadenca Ross, que el cap d’Imatge de TV3, Paulí Subirà, ha presentat com una innovació mundial. “Nosaltres hem escollit Ross, i ells ens han escollit a nosaltres. No hi ha cap càmera més així al món”, ha dit. A partir d’aquesta col·laboració, l’empresa canadenca incorporarà l’experiència d’ús a 3Cat per la fabricació i optimització de nous models. A més, hi ha una sisena càmera elevada, amb capacitat de fer tràvelings verticals i horitzontals per a fer plans zenitals.

El nou plató, amb les càmeres robòtiques.

El nou plató està presidit per una gran taula central corbada i de color blanc, on els presentadors i col·laboradors podran treballar a peu dret o asseguts, i dues illes laterals on es podrà fer la informació de l’oratge i esportiva, o entrevistes. De fet, hi haurà quatre sets diferenciats per fer que, malgrat que es facin en el mateix plató, cada programa tingui trets distintius propis.

L’àmbit digital

3CatInfo dedicarà gran part del seu pes a l’àmbit digital i arribarà amb una nova aplicació mòbil, una nova pàgina web, un nou canal de WhatsApp i de Telegram, un butlletí informatiu setmanal i un nou pòdcast diari.

La voluntat, han dit els màxims responsables de la casa, és que aquells ciutadans que vulguin informar-se puguin veure l’edició d’una hora del Telenotícies, però també rebre la informació clau en píndoles d’un minut.

José Antonio Marco Sanjuán, fins ara número tres de la ministra d’Hisenda espanyol, María Jesús Montero, ha dimitit. Fa pocs dies, fou acusat d’haver cobrat 100.000 euros en comissions per haver arxivat causes judicials.

Marco Sanjuán era el president del Tribunal Econòmic Administratiu Central espanyol (TEAC), que depèn d’Hisenda. L’ex-número tres ha ocupat el càrrec durant set anys i ha dimitit per motius personals. El substituirà José Ignacio Ruiz Toledano, inspector d’hisenda i vocal d’imposició directa al TEAC d’ençà del juliol del 2018.

La dimissió de Marco Sanjuán arriba quan fa pocs dies que El Debate va publicar que l’acusaven d’haver cobrat suborns de diversos empresaris en canvi de resolucions fiscals favorables. El cas més greu és el testimoni d’un empresari que assegura que li va lliurar més de 100.000 euros en metàl·lic en sobres perquè li anul·lés reclamacions milionàries en el mateix tribunal que ell presidia.

Segons el relat, les trobades es feien en un hotel situat davant el seu despatx oficial a Madrid, i les converses s’havien fet, fins i tot, mitjançant missatges de WhatsApp enviats des del mòbil oficial de Marco Sanjuán, registrat a nom del Ministeri d’Hisenda. L’empresari assegura que el president del TEAC va arribar a dir-li que part dels diners anaven destinats a altres càrrecs del ministeri, cosa que interpretava com una pressió per continuar amb els pagaments.

El ple del Tribunal Constitucional espanyol ha decidit d’admetre a tràmit el recurs presentat contra la polèmica llei de simplificació administrativa del govern de les Illes que, entre més mesures, preveu una amnistia generalitzada a les infraccions urbanístiques en sòl rústic.

El GOB aplaudeix que el tribunal faci aquest pas, atès que, “amb el discurs de voler regularitzar petites edificacions en rústic, la realitat és que hi ha grans xalets construïts de manera il·legal que podrien veure incrementat espectacularment el seu valor”. Segons que consideren en un comunicat, la llei és “un premi als infractors, en detriment de tota la gent que ha fet bé les coses”.

El procés de legalització general d’edificacions i usos irregulars en sòl rústic ocupa un lloc principal a la fonamentació del recurs, que entén que vulnera el principi d’igualtat entre els ciutadans. Per una altra banda, el GOB destaca que la figura del silenci positiu per a afavorir encara més les legalitzacions “es considera una regressió ambiental de primer ordre i torna a ser discriminatori davant la gent que tramita llicències habituals”.

A Menorca, per exemple, l’amnistia podria afectar 5.000 hortals i el GOB ja va denunciar que podia ser “l’operació d’especulació urbanística més gran que s’ha plantejat a Menorca”.

Un ampli front social, emparat en el Fòrum de la Societat Civil, va treballar el recurs amb  PSOE, Sumar-Més i Podem.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, continua avui amb la ronda de contactes amb els partits que el van investir, en plena crisi interna del PSOE arran de la implicació de Santos Cerdán, ex-secretari d’Organització del PSOE, en una trama de corrupció.

Sánchez va començar ahir aquestes reunions amb la vice-presidenta Yolanda Díaz, de Sumar, i avui rep a la Moncloa la portaveu de Junts al congrés espanyol, Míriam Nogueras, i el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián.

Dissabte, el secretari general del partit, Jordi Turull, va manifestar la voluntat de saber si la crisi socialista podia afectar els pactes d’investidura. Cerdán havia estat, fins ara, l’interlocutor principal entre el PSOE i la formació que presideix Carles Puigdemont.

ERC ha demanat, juntament amb el BNG, que Sánchez comparegui al congrés espanyol per donar explicacions. Ahir, el portaveu adjunt d’Esquerra, Isaac Albert, va informar que el president del partit, Oriol Junqueras, havia mantingut diverses converses durant el cap de setmana sobre aquesta qüestió, una de les quals, amb Sánchez mateix. En canvi, Podem ha anunciat que no participaria en aquesta ronda de contactes.

Amb aquestes trobades, el cap de l’executiu espanyol vol calmar els ànims dels seus socis parlamentaris i garantir-los el compromís del PSOE amb els acords assolits, malgrat la sacsada interna ocasionada pel cas Koldo i la implicació de Cerdán.

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha enviat dues cartes a la direcció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per expressar preocupació sobre qüestions lingüístiques i deontològiques.

En la primera carta, el president del CAC, Xevi Xirgo, adverteix la presidenta del consell de govern de la CCMA, Rosa Romà, sobre les queixes rebudes per l’ús insuficient del català en programes de TV3 i Catalunya Ràdio, especialment, en intervencions de persones externes.

Xirgo recorda que el manual d’ús lingüístic de la CCMA estableix clarament que la llengua dels professionals, col·laboradors fixos i contractats ha de ser el català. Quant als convidats o testimonis, el manual diu que, en igualtat de condicions, s’ha de prioritzar els qui s’expressin en català. “És important que el principal prestador públic de serveis audiovisuals del país no perdi de vista com és d’important la seva actuació en aquest àmbit”, diu el president del CAC, que demana un compliment escrupolós d’aquests criteris en el context de retrocés de l’ús social del català.

Escriptors durant la diada de Sant Jordi

En la segona carta, adreçada al director de Televisió de Catalunya, Sigfrid Gras, el CAC reprèn una qüestió que ja ha exposat anteriorment: la presència reiterada d’autors vinculats professionalment a la CCMA en la cobertura informativa de Sant Jordi. L’organisme regulador considera que, malgrat que no s’ha vulnerat la normativa, aquesta pràctica presenta qüestions de caràcter deontològic i reclama una reflexió de la direcció.

L’anàlisi del CAC sobre el 23 d’abril de 2025 revela que 13 dels 64 autors entrevistats a TV3 (un 20,3%) tenien relació professional recent amb la corporació. L’any anterior, el percentatge havia estat del 22,2%. Per aquest motiu, Xirgo insisteix a demanar els criteris seguits per la CCMA a l’hora de seleccionar quins autors es promocionen durant la diada.

Amb aquestes dues cartes, el CAC reitera la seva funció de supervisió i control de la qualitat del servei públic audiovisual, posant èmfasi en l’ús de la llengua catalana i en la necessitat de garantir el pluralisme i la transparència en la programació.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha enviat una carta als militants del PSOE per a provar de contenir els efectes de la crisi originada pel cas Koldo i la implicació de l’ex-secretari d’Organització del partit, Santos Cerdán.

En la missiva, el president espanyol fa servir el mateix to que en les darreres compareixences. Diu que comparteix “el dolor i la indignació” dels militants que ha ocasionat la sospita que companys que van ocupar alts càrrecs traïssin “la confiança d’aquest partit i dels ciutadans”. “És una ferida que ens dol a tots”, ha dit. Sánchez sosté que han actuat amb contundència des del primer moment. “Sense matisos ni ambigüitats. Sense confondre mai la lleialtat amb la complicitat, ni la presumpció d’innocència amb la impunitat”, diu,

“El que marca la diferència és com es reacciona”, diu Sánchez, que assegura que el PSOE ha demanat la renúncia immediata dels implicats. “Nosaltres prenem decisions ràpides i exemplaritzants; uns altres escriuen missatges de suport. Nosaltres denunciem les pràctiques corruptes; uns altres les encobreixen i emparen, fent-se valdre fins i tot de policies patriòtiques”, sosté.

Segons el president Sánchez, el fet que l’executiu no conegués prèviament l’informe de la Guàrdia Civil demostra la independència judicial i la bona salut democràtica de l’estat espanyol.

En el text, Sánchez admet que “la corrupció es combat amb mitjans més bons i les eines adequades”, però rebutja les crítiques que presenten l’estat espanyol com un sistema podrit: “No hi ha un sistema podrit. Hi ha una democràcia que es defensa de la corrupció amb la llei i la justícia.”

Acusacions al PP i Vox

Sánchez acusa el Partit Popular i Vox de voler aprofitar el cas per fer caure el govern: “Tenen a la seva disposició la moció de censura. Si volen fer-la servir, que ho facin amb un projecte alternatiu de país. Però no el tenen.” I afegeix que els uneix el desig de “destruir”, no pas cap proposta de futur.

Sánchez també considera que hi ha una “operació de demolició moral” que considera més perillosa per a la democràcia que no pas els casos concrets de corrupció que es volen combatre. També denuncia el clima de “deriva d’odi i legitimació de la violència” amb què, diu, la dreta actua contra militants socialistes i seus del partit.

El president espanyol es compromet a continuar governant amb “la mateixa il·lusió i ganes que el primer dia” i recorda que l’objectiu del partit és “millorar la vida de la gent”. “Compteu amb mi. Jo disposo de vosaltres”, conclou.

Podeu llegir la carta a la militància a continuació:

Una crisi en el govern municipal d’Alacant ha acabat amb la dimissió del regidor d’Hisenda, Toni Gallego, i amb unes quantes condicions imposades per Vox al batlle, Luis Barcala, del PP. Una d’aquestes condicions és la d’aprovar una declaració institucional perquè les Corts Valencianes modifiquen la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i assenyalen com a territori castellanoparlant la ciutat d’Alacant.

Aquesta pretensió del partit ultra ja ve de temps enrere. De fet, aquest és el cinquè intent que fan. Van començar l’any 2020, però en aquella legislatura no van assolir prou majoria. L’any 2023, quan PP i Vox sí que van sumar la majoria absoluta en el consistori, els ultres van presentar una moció, que van retirar al cap d’uns dies. En aquell moment, el PP els va assegurar que era previst que les Corts Valencianes prengueren aquesta iniciativa.

Però ara, quan Barcala necessita el suport de Vox per a recobrar l’estabilitat, s’ha acordat d’aprovar la declaració institucional i lliurar-la a les Corts.

La Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià és del 1983 i marcava en el mapa del País Valencià zones castellanoparlants. Això feia que la llengua vehicular de les escoles fos el castellà i a més, permetia a les famílies demanar l’exempció de l’assignatura de català per als seus fills. Durant quaranta anys de vigència de la llei,  aquesta exempció no s’ha derogat mai.

La declaració d’Alacant com a ciutat castellanoparlant tindria un efecte immediat sobre l’ensenyament, perquè reduiria dràsticament les hores lectives d’ensenyament en català.

Les reaccions d’ACPV i el Tempirº

La primera reacció contra aquest nou intent d’espanyolització d’Alacant l’ha tinguda l’associació cultural el Tempir, que en un enfilall de piulets critica el discurs lingüicida de la dreta i lamenta el mal que pot fer al català a les terres del sud. Segons el Tempir, la zona d’influència de la ciutat d’Alacant és molt gran i això ocasionaria, entre més efectes adversos, un afebliment de l’ús de la llengua en tots els àmbits.

Nou intent de VOX per a excloure Alacant del territori de predomini lingüístic valencià establit en la LUEV. Aquesta proposta encaixa en el seu discurs lingüicida contrari a la protecció i promoció del valencià. Vegem quines conseqüències persegueix aquest nou intent. Obrim fil. pic.twitter.com/OYF0hUxroq

— El Tempir (@ElTempirdElx) June 16, 2025

Acció Cultural del País Valencià ha recordat en un comunicat que l’ofensiva contra la llengua és constant i que l’extrema dreta continua el seu pla implaclable per a eliminar una de les llengües oficials del País Valencià. L’entitat recorda que els resultats de la consulta sobre la llengua base demostren l’interès per a aprendre la llengua, i que no hi ha cap conflitivitat social actualment.

Les associacions de jutges i fiscals conservadores de l’estat espanyol han acordat de convocar una vaga els dies 1, 2 i 3 de juliol per protestar contra les reformes anunciades pel ministre espanyol de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños. El motiu principal és la modificació de l’accés a les carreres judicial i fiscal i la reforma del ministeri fiscal per adaptar-lo al nou model de procés penal, que preveu traslladar la instrucció de les causes dels jutges als fiscals.

La convocatòria ha estat impulsada per l’Associació Professional de la Magistratura (APM), l’Associació Judicial Francisco de Vitoria (AJFV), el Foro Judicial Independiente (FJI), l’Associació de Fiscals (AF) i l’Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF). A més, han anunciat una concentració el 28 de juny davant la seu del Tribunal Suprem espanyol.

L’anunci arriba una volta que més del 80% dels membres consultats dins aquestes associacions es mostressin favorables a la vaga, en un procés de consulta que s’ha dut a terme després de l’aturada simbòlica de deu minuts del passat 11 de juny a les seus judicials de tot l’estat.

En el manifest llegit aquell dia, les associacions alertaven que la independència judicial “està sota amenaça” per les iniciatives legislatives recents i afirmaven que aquestes reformes volen convertir el poder judicial en un “poder amb minúscula”, afeblit i més exposat a les pressions polítiques i mediàtiques, a l’estil de les “democràcies il·liberals”.

Malestar per l’accés a la judicatura

Segons que exposen, la reforma de l’accés a la judicatura i a la fiscalia implicaria una rebaixa en l’exigència de coneixements, la introducció de proves “més subjectives” i l’eliminació de continguts essencials. També critiquen la creació d’un centre de preparació per a opositors que depengui del govern espanyol, fet que, diuen, podria comportar una selecció ideològica dels futurs jutges i fiscals.

Les associacions acusen l’executiu espanyol de voler “ficar la política” en l’òrgan que vetlla per l’ètica judicial i d’emparar-se “falsament” en Europa per justificar la conversió de més de mil tres-cents jutges i fiscals substituts en professionals de ple dret, sense proves que avalin la seva idoneïtat i, segons que denuncien, en contra dels principis d’igualtat, mèrit i capacitat.

Quant a la reforma del ministeri fiscal, alerten que s’incrementen les competències del fiscal general de l’estat –que és nomenat directament pel govern espanyol– i que això pot accentuar les ingerències polítiques, especialment en causes de corrupció. A més, diuen que la supressió de garanties d’autonomia dels fiscals contravé les exigències de la Unió Europea.

Finalment, lamenten que totes aquestes reformes s’impulsen en un context de “desprestigi” del poder judicial i de la fiscalia, amb declaracions polítiques que, segons que denuncien, deslegitimen les resolucions judicials i debiliten la confiança dels ciutadans en el sistema judicial.

El ministre Bolaños ha respost que els “temors” de les associacions són “infundats” i ha defensat que les reformes són imprescindibles per avançar cap a “una justícia del segle XXI”. També ha recordat que la resistència al canvi dins la carrera judicial és “habitual”.