Un grup de deu eurodiputats ha demanat per carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, la cancel·lació immediata de l’exposició prevista per a demà a l’eurocambra titulada “La Creu com a símbol de les arrels cristianes d’Europa”, organitzada per Vox. Segons els signants, l’acte és clarament una operació d’emblanquiment del feixisme sota una aparença cultural i religiosa.

Els eurodiputats denuncien que, tot i el títol genèric, l’exposició està dedicada íntegrament al conjunt monumental del Valle de los Caídos i inclou material que exalça la dictadura franquista, com panells explicatius, fotografies i una maqueta del monument. També estan programades intervencions de coneguts defensors del llegat franquista.

La missiva la signen els eurodiputats Oihane Agirregoitia, Jaume Asens, Pernando Barrena, Estrella Galán, Juan Fernando López Aguilar, Vicent Marzà, Ana Miranda, Irene Montero, Diana Riba i Isabel Serra. No n’hi ha cap del PP ni de Se Acabó la Fiesta.

Una exposició sobre el Valle de los Caídos

Els eurodiputats recorden que el Valle de los Caídos va ser construït amb treballs forçats de presos polítics sota el règim de Francisco Franco i que durant dècades va albergar les restes del dictador. A més, s’hi van traslladar més de 33.000 cossos de víctimes, molts sense el consentiment de les seves famílies. Per això, consideren el lloc com un símbol del patiment i la repressió, i no pas de les arrels cristianes d’Europa.

Els signants també critiquen l’ús reiterat del nom Valle de los Caídos a l’exposició, el qual consideren una vulneració simbòlica de la llei de memòria democràtica espanyola, que va establir la nova denominació per evitar qualsevol glorificació del franquisme. Denuncien, així mateix, que la celebració de l’acte coincideixi amb la setmana del 18 de juliol, data de l’inici del cop d’estat del 1936, la qual cosa veuen com un gest clarament provocador i de caràcter revisionista.

Reclamen la desautorització

Per tot plegat, els eurodiputats exigeixen a la presidenta Metsola que desautoritzi l’exposició per ser incompatible amb els valors democràtics del Parlament Europeu; que aclareixi si la sol·licitud original especificava el contingut real de l’acte; i que informi sobre si es va fer una revisió prèvia del contingut o dels ponents convidats.

La carta conclou amb una crida a defensar la memòria de les víctimes, els valors fundacionals de la Unió Europea i la necessitat de combatre qualsevol forma de glorificació de règims totalitaris.

La diputada de la CUP Laia Estrada ha criticat durament el nou sistema de finançament per a Catalunya acordat avui en la Comissió Bilateral Estat-Generalitat. Segons que ha dit a l’Agència Catalana de Notícies, l’acord “no és singular” i representa “una presa de pèl del PSOE amb la complicitat imprescindible de la seva sucursal catalana a la Generalitat, que és el PSC”.

Estrada ha considerat que el sistema és “fals igual que el traspàs de Rodalia”, i ha lamentat que no hi hagi cap concreció sobre quan es començarà a recaptar tot l’IRPF. “No hi ha sobirania fiscal ni econòmica perquè no podrem decidir com recaptem aquests impostos ni com redistribuïm aquests recursos que són nostres”, ha afirmat.

Allò que diu l’acord de la bilateral i han silenciat el govern espanyol i la Generalitat

Ha insistit que el sistema pactat “no tindrà res de singular” perquè serà una fórmula “generalitzable”. I ha censurat que “tracten com un privilegi el fet que la població catalana puguem disposar de tots els nostres recursos i puguem, fins i tot, arribar a decidir en un futur com els recaptem i com els redistribuïm”.

En aquest sentit, ha rebutjat el concepte d’“autonomia amb plena coordinació amb l’estat”, que ha qualificat de “subordinació”. Finalment, ha acusat ERC, Junts i Comuns de fer possible que el PSOE i el PSC continuïn al poder a l’estat espanyol.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha tornat a sacsejar l’escena internacional amb una nova amenaça econòmica contra Rússia. Des del despatx oval, acompanyat del secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, Trump ha dit que imposarà aranzels del 100% a Rússia si no s’arriba a un acord de pau amb Ucraïna d’aquí a cinquanta dies. A més, ha insinuat que aquestes mesures podrien estendre’s a tercers països que mantinguin relacions comercials amb el Kremlin.

“Estic decebut amb ell perquè em pensava que hauríem assolit un acord fa dos mesos, però sembla que no hi arribem”, ha dit el president. “Farem servir aranzels molt severs si no tenim un acord en cinquanta dies. Potser del 100%. Ja sabeu què vol dir això.” Tot seguit, Trump ha passat a parlar d’armes per a Ucraïna, en una compareixença breu però carregada d’implicacions diplomàtiques, especialment per a la Unió Europea.

Trump ha parlat explícitament de “tarifes secundàries”, un mecanisme que no sols afectaria les exportacions russes directes, sinó també els països que hi mantinguin vincles comercials. Això podria implicar que els Estats Units penalitzessin amb aranzels productes de socis comercials –com el Canadà, el Japó o països de la Unió Europea– si compren o venen productes a Rússia. És un model semblant al que es va fer servir contra l’Iran durant l’administració de George W. Bush.

Aquest moviment no solament pretén de castigar l’economia russa, sinó obligar els aliats occidentals a desenganxar-se del comerç amb el Kremlin, cosa que podria tensar les relacions transatlàntiques, especialment amb estats com Hongria o Eslovàquia, que han demanat flexibilitat amb les sancions.

ERC veu amb bons ulls l’acord entre la Generalitat i l’estat espanyol sobre el finançament de Catalunya, anunciat avui, però assenyala que ara mateix hi ha molt pocs detalls. Isaac Albert, portaveu del partit, diu que “la música sona bé”, però que hi ha hagut “una escenificació amb algun anunci i molt poca concreció”. “Són acords que només són un punt de partida. ERC estarà al darrere”, ha afegit.

Segons Albert, els governs català i espanyol han assumit l’acord d’investidura a què van arribar el PSC i ERC i ha dit que “no hi hauria nous acords que tapessin acords no complerts”. Així i tot, el portaveu d’ERC no ha detallat si ERC deixaria de negociar els pròxims pressuposts, tant a Catalunya com a l’estat espanyol, i tampoc no ha concretat com podia afectar tot plegat el que quedava de legislatura. “Les legislatures tenen sentit a partir del sentit que els donem. La nostra feina és que les coses passin”, ha dit.

Albert ha dit que l’acord havia de respectar el principi l’ordinalitat, que assenyala que és l’element que ha de permetre la reducció del dèficit fiscal. “Que aparegui en el preàmbul mostra que l’estat i el PSOE arrosseguen els preus”, ha dit. Així i tot, en la lletra petita del text, l’estat espanyol no l’accepta. La qüestió queda reduïda a una demanda de la Generalitat que s’esmenta en l’exposició de motius. No apareix en els punts que desplega l’acord i tampoc no és assumit pel govern espanyol.

Albert creu que la bilateral ha passat gràcies a ERC perquè “en un moment donat va saber posar el finançament sobre la taula”, i que no hi ha cap agent polític a Catalunya i a l’estat espanyol que discuteixi que Catalunya necessita un nou model de finançament.  “L’estat assumeix que Catalunya ha de recaptar tots els imposts de Catalunya. Ha dit que cal i és indispensable que la hisenda catalana tingui prou recursos. Això és gràcies a ERC”, ha afegit. I sobre la hisenda catalana, ha dit: “L’agència tributària catalana s’ha de coordinar amb totes les agències, però ha de ser autònoma. El problema no és com fem camí, sinó la voluntat que el camí sigui totalment autònom.”

Un acord que rebaixa el pacte d’investidura

El nou model que s’ha anunciat avui en conferència de premsa després de la comissió bilateral ja rebaixava molt l’acord d’investidura a què va arribar ERC. Però el document que s’ha conegut poc després, amb la literalitat de l’acord, rebaixa encara més l’essència del document.

L’acord parteix sense un calendari clar, ni el càlcul de quants diners s’afegiran al sistema, ni tampoc un pla per a desplegar la hisenda catalana. De fet, la Generalitat assumeix que és impossible que l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) recapti i gestioni l’IRPF l’any vinent. Aquest era precisament el compromís més concret de l’acord entre el PSC i ERC i ara no té cap mena d’horitzó.

El que diu l’acord de la bilateral i han silenciat l’estat i la Generalitat

Com serà el model?

El nou sistema de finançament proposat per la Generalitat vol basar-se en la capacitat fiscal dels territoris, eliminar els fons actuals i passar d’un model de despeses a un de basat en ingressos. Es preveu una cistella de tributs on Catalunya tindria un percentatge fix, en canvi d’aportar una part dels recursos a l’estat espanyol per cobrir competències com ara defensa, justícia o acció exterior.

El model també preveu una contribució solidària i la Generalitat defensa que l’aportació no afecti el principi d’ordinalitat. És a dir, que Catalunya no hauria de perdre posicions en el rànquing.

A més, les competències específiques de Catalunya serien finançades amb un fons addicional per part de l’estat espanyol, tot i que encara s’ha de concretar com es calcularia.

Segons la Generalitat, aquest sistema milloraria la transparència i la corresponsabilitat fiscal. No obstant això, no s’espera que el govern espanyol presenti els detalls concrets fins a finals d’any, fet que manté la incertesa entre els territoris més beneficiats per l’actual model.

La comissió bilateral estat espanyol-Generalitat ha aprovat avui allò que diuen que seran els fonaments del nou model de finançament. L’entesa rebaixa el sistema de finançament singular que havien acordat el PSC i ERC en el pacte d’investidura. De fet, no assumeix punts essencials del model que havien defensat els republicans, a banda de no establir un calendari de desplegament, ni un pla per a la hisenda catalana, que no recaptarà ni gestionarà l’IRPF l’any vinent. En la lletra petita de l’acord, el govern espanyol no accepta el principi d’ordinalitat ni la demanda que l’Agència Tributària de Catalunya assumeixi progressivament la recaptació i la gestió de tots els imposts amb independència de l’administració tributària espanyola. Els mitjans de comunicació no han tingut accés a l’acord subscrit pels dos governs en la bilateral fins que no ha acabat la conferència de premsa del conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i el ministre de Política Territorial espanyol, Ángel Víctor Torres.

En concret, el respecte a l’ordinalitat queda reduït a una demanda de la Generalitat que s’esmenta en l’exposició de motius. No apareix en els punts que desplega l’acord i, per tant, tampoc no és assumit pel govern espanyol. Aquest principi recollit en l’estatut implica que Catalunya no pot perdre posicions en el rànquing de renda disponible per cap després de fer l’aportació a les arques comunes. Respecte de la solidaritat, el document diu que “Catalunya considera que aquesta aportació ha de ser calculada, de manera transparent, amb criteris objectius, i és condició necessària que la seva aplicació no pot desvirtuar l’ordinalitat en el resultat final”. L’acord, tanmateix, no posa cap límit a la solidaritat. Estableix que una part dels recursos derivats de la cistella de recursos es destinaran a l’anivellament entre els territoris “presentant-se de manera transparent com a aportants netes les comunitats autònomes, que compten amb una capacitat més gran de generació de recursos”.

L’acord compromet tan sols els dos governs a treballar per al “desplegament de la hisenda catalana”, amb l’objectiu que l’ATC “assumeixi progressivament competències de gestió en l’IRPF”. No diu que avanci cap a la recaptació i la gestió de la totalitat d’aquest impost ni fixa cap calendari perquè sigui així. Tampoc no admet l’objectiu que l’ATC gestioni la resta de tributs en el futur. Sí que acota el compromís d’avançar en aquestes “competències de gestió” de l’IRPF, “sense perjudici de futurs acords en altres tributs”, dins un model “en xarxa” del sistema tributari. És a dir, “amb la participació de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i les administracions tributàries autonòmiques, amb regles de coordinació que assegurin que el sistema tributari es gestiona de manera eficaç i eficient, i amb garanties plenes en la prevenció de la lluita contra el frau”. S’apunta, així, a una participació compartida de les dues administracions tributàries, i no es dibuixa cap horitzó on l’ATC pugui tenir l’anomenada clau de la caixa. Respecte de tot això, els dos governs pacten de crear un grup de treball per a desenvolupar i implementar aquest avenç en competències respecte de l’IRPF i avançar en l’anàlisi i la proposta de les reformes legals necessàries.

La recaptació de tots els imposts queda també reduïda a una voluntat catalana en l’exposició de motius del document. “Catalunya vol desplegar la hisenda catalana per gestionar de manera progressiva els imposts, fet que és compatible amb un model tributari federal amb més capacitat normativa, de gestió, recaptació, liquidació i inspecció”, diu, sense que el govern espanyol ho assumeixi. Per contra, l’administració espanyola subratlla que es pot avançar cap a un model de gestió tributària en xarxa, on participin les administracions tributàries territorials que ho desitgin i l’espanyola, “sens perjudici de l’existència de regles de coordinació que assegurin que el sistema tributari es gestioni de manera eficaç i eficient, i amb garanties plenes en la prevenció i lluita contra el frau”.

L’estat i la Generalitat rebaixen el finançament singular de l’acord d’investidura

Els dos governs sí que s’insten a fer possible que l’any vinent es puguin presentar les declaracions de la renda davant l’ATC i que es possibiliti “l’ús de la clau digital establerta per la Generalitat”, l’idCAT. L’acord també parla d’avançar progressivament, quan el marc legal ho permeti, en l’assumpció de l’ATC de competències gestores de l’IRPF “concurrents amb les de l’Agència Estatal d’Administració Tributària”.

La jutgessa de Catarroja (Horta Sud) que investiga la gestió de la gota freda del 29 d’octubre, que va causar la mort de 228 persones, ha assenyalat una “diferència radical” entre l’administració local i l’autonòmica quant a l’activació d’alertes a la població i les mesures d’autoprotecció. Així consta en dues resolucions dictades avui mateix, segons que ha informat el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià.

En una de les resolucions, la magistrada desestima un recurs d’una acusació particular contra la decisió d’arxivar la causa contra el batlle d’Utiel. Recorda que el procediment se centra en l’avís tardà a la població malgrat que, segons diu, hi havia prou informació en mans dels responsables autonòmics de Protecció Civil.

La jutgessa exposa que la diferència entre administracions es basa en la gestió de la informació i en el coneixement –presumiblement inexistent– de les mesures que calia adoptar. Per això, diu, no es pot atribuir la posició de garant ni al batlle d’Utiel ni als altres batlles, perquè “foren sorpresos pels fets, no van rebre informació precisa ni se’ls va assessorar de manera específica”.

Remarca també que l’anàlisi fragmentària de la informació disponible fou generalitzat entre els ajuntaments, a diferència de la Generalitat, que tenia múltiples canals d’informació –de l’Agència de Meteorologia espanyola, de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, del telèfon 112, dels mitjans de comunicació i del personal tècnic– i comandava legalment l’emergència mitjançant el CECOPI.

La magistrada també diferencia les competències: “El pla el dirigia l’administració autonòmica.” I precisa que, aquell 29 d’octubre, els responsables eren l’ex-consellera Salomé Pradas i el secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso, tots dos investigats.

En canvi, diu que el batlle d’Utiel va adoptar mesures preventives que “anaven molt més enllà del simple consell de no acostar-se a rius i rieres emesos per l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències”, com ara el tancament de les escoles amb més antelació que no pas l’avís oficial.

“Fora del dret penal”

En aquest sentit, avisa que cal descartar d’entrada l’atribució indiscriminada de responsabilitat penal a qualsevol autoritat, especialment als càrrecs locals. “La cosa contrària implicaria d’obrir investigacions per homicidis i lesions imprudents contra pràcticament tots els batlles dels municipis afectats, cosa que ens situaria fora del dret penal.”

En una segona resolució, la jutgessa també rebutja un altre recurs d’una acusació particular contra la negativa de citar a declarar un testimoni. Ho fa tot remarcant que “cal rebutjar de pla” qualsevol relació entre els morts al barranc de Torrent (o rambla del Poio) i la presa de Forata. Segons ella, no hi va haver cap desbordament ni trencament que causés una crescuda sobtada del cabal.

La magistrada diu que aquestes afirmacions eren comprensibles en una fase inicial de la investigació, però que insistir-hi ara “no té sentit, desvia l’anàlisi correcta dels desbordaments i no aporta cap element útil”. Diu que no es fonamenten en cap informe ni dada, sinó en conjectures, i que no tenen en compte la geografia de la zona. Reitera, com ja havia dit en una resolució anterior, que la suposada influència de la presa en la crescuda del barranc és “una autèntica bola”. “És una altra conca. No sols no hi va tenir cap efecte negatiu, sinó que el seu paper fou clarament beneficiós.”

Finalment, afegeix que la representació que ha presentat el recurs actua com a acusació particular però pretén de comportar-se com una acusació popular “sense complir els requisits que això comporta”.

El bisbe de la Seu d’Urgell, Josep-Lluís Serrano Pentinat, i el president de França, Emmanuel Macron, han acordat d’adoptar conjuntament un indult parcial per a persones condemnades per delictes menors a Andorra. Ho han fet com a coprínceps del país, actuant de manera conjunta i indivisible.

Segons que han informat en un comunicat, la mesura de gràcia s’ha pres per commemorar l’inici de les funcions de Serrano Pentinat com a nou copríncep episcopal i la seva primera trobada amb Macron com a caps d’estat, prevista per al mes d’octubre.

La mesura consisteix en una reducció de sis mesos de les penes de presó o d’arrest imposades per delictes i contravencions penals comesos abans del 26 de juny de 2025, data en què el bisbe va jurar el càrrec.

Delictes exclosos

El decret exclou de la mesura les persones condemnades per delictes contra la constitució andorrana, contra la vida, la integritat física o moral, la llibertat, la llibertat sexual, la vida o la integritat d’agents de policia o funcionaris penitenciaris.

Tampoc no s’hi podran acollir els condemnats per delictes contra la salut pública relacionats amb el tràfic de drogues tòxiques, robatori qualificat, terrorisme, emblanquiment de capitals, delictes contra la comunitat internacional, corrupció, tràfic d’influències ni associació il·lícita.

A més, en queden exclosos els presos amb una conducta habitual dolenta, els condemnats en rebel·lia –excepte si es presenten davant la justícia en un termini de seixanta dies naturals a partir de la notificació de la sentència– i els delinqüents habituals.

El decret amb la mesura de gràcia es publicarà en els pròxims dies al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i serà la justícia andorrana qui haurà d’aplicar-lo als casos que correspongui.

La Plataforma per la Llengua ha proposat la creació del dia del cinema en català, amb una jornada amb entrades a preus reduïts per a veure films en català. Segons que explica en un comunicat, lluny de voler fomentar solament l’assistència a les sales, la iniciativa vol convertir el català en una opció habitual i atractiva per al públic general i incentivar que les sales programin més sessions en català. Quinze anys després de l’aprovació de la llei del cinema de Catalunya, l’entitat lamenta que en tot aquest temps no s’ha aplicat la llei “per manca de reglament i de sancions” i que això ha significat que el català continués en una situació de precarietat absoluta als cinemes.

L’entitat recorda que, segons la llei, “almenys el 50% de les pel·lícules comercials projectades a Catalunya havien de ser en català”. “Aquesta proporció va ser rebaixada al 25 % per una sentència del Tribunal Constitucional de l’any 2017, però, tot i això, mai s’ha arribat a unes xifres que s’aproximin a aquests percentatges.” L’entitat recorda que l’any 2011 es va signar un acord entre les principals distribuïdores internacionals –les anomenades majors– i les sales d’exhibició per a garantir l’estrena anual de vint-i-cinc títols doblats al català. “D’aleshores ençà, aquest compromís no s’ha complert mai: el màxim històric va ser de 16 pel·lícules el 2012, l’any posterior a l’acord”, han dit.

A més de demanar més dotació pressupostària per a la producció de cinema en català per tal de repetir èxits com Casa en flames, El 47, Wolfang o Alcarràs, defensa que cal fer més esforços perquè les sales programin més sessions en català de grans films doblats en català. “La programació de les versions en català és molt limitada –molt per sota de les exigències de la llei–, i es concentra majoritàriament en horaris de poca afluència. La poca oferta desapareix a partir de la segona setmana –mentre que les sessions en castellà es mantenen moltes més setmanes, o fins i tot mesos– i mai s’ofereixen en sales amb tecnologia d’alta qualitat tant de vídeo (3D) com d’àudio (Dolby Atmos)”, concreta.

La Plataforma per la Llengua fa més propostes per a compensar, temporalment, el “problema que suposa la manca de regulació garantista per al català en el món audiovisual”. Per exemple, l’entitat ha proposat que s’augmentin els imports de la línia de subvenció per als cinemes que programin versions doblades al català i que, actualment, a diferència de les versions subtitulades i en versió original, tenen una dotació ínfima. Alhora, també ha proposat que aquesta dotació sigui creixent a mesura que passen setmanes de l’estrena, per combatre el problema de les versions en català que duren pocs dies en cartellera en comparació amb la versió en castellà.

També critica la manca de difusió de les versions doblades en català, com el cas concret de Jurassic World: el renéixer i Com ensinistrar un drac, que “no han tingut cap mena de promoció oficial per part d’Universal Pictures”. “A les seves xarxes socials, per exemple, tampoc van fer cap publicació amb la versió original de Wolfgang (rodada en català), sinó que només van fer servir fragments de la versió doblada al castellà”, han retret.

Atesa la situació, la Plataforma per la Llengua reclama que els ajuts públics incloguin com a condició l’obligació de promocionar activament les versions en català. Sobre les plataformes de vídeo sota demanda, parla dels resultats molt minsos de l’acord amb Netflix per a augmentar les versions doblades en català i, respecte dels fons de catàleg de les plataformes de vídeo sota demanda, diu que encara hi ha productes audiovisuals disponibles que no inclouen versions en català existents.

Les organitzacions de l’esquerra endependentista (Alerta Solidària, Arran, la COS, la CUP, Endavant i el SEPC) han anunciat els actes prevists per la Diada de l’Onze de Setembre amb el lema “El combat és sempre ara”. En una compareixença de premsa, la portaveu de la CUP Su Moreno ha defensat que solament un moviment popular fort i combatiu, que confronti la “falsa estabilitat” del PSOE i el PSC, podia donar respostes reals al conflicte nacional i social que travessaven els Països Catalans. Per la seva banda, la portaveu del SEPC, Tània Ros, ha afegit que l’independentisme popular havia “de construir la seva pròpia via”.

Les organitzacions de l’esquerra independentista faran actes a Lleida, Barcelona, Reus i Girona per commemorar la Diada. “Els fets ens demostren que, quan hi ha organització popular i hem lliurat les batalles ara i aquí, som capaces d’aturar totes aquestes arbitrarietats i construir un futur per a totes”, ha reivindicat Moreno. Sobre això, ha defensat que calia “fer créixer l’alternativa desobedient, combativa, nacional i de classe que el país necessita”.

Per la seva banda, la portaveu del SEPC ha denunciat que hi havia qui instrumentava “la por i la necessitat de respostes per vendre respostes autoritàries com a receptes a la inestabilitat”.

Els actes i mobilitzacions que organitza l’esquerra independentista amb motiu de l’Onze de Setembre es faran a les 12.00 a la plaça de la Paeria de Lleida; a les 19.00 al Mercat Central de Reus; i a les 12.00 a la plaça del Vi de Girona. A Barcelona, es farà un acte d’homenatge a Gustau Muñoz a les 10.00, i a les 18.00 començarà la manifestació a la plaça d’Urquinaona.

L’empresa xinesa Rastar, propietat de Chen Yansheng i màxima accionista de l’Espanyol de futbol, ha acordat la venda del club al grup Velocity Sport Limited (VSL), un fons d’inversió d’origen britànic però controlada per accionista nord-americans. D’aquesta manera, l’equip blanc-i-blau passarà a formar part de la cartera de clubs de futbol d’aquest fons, que ja és propietari del Burnley anglès, un equip que l’any vinent jugarà a la Premier League, la primera divisió anglesa. Segons que ha explicat el club blanc-i-blau en un comunicat, els dos clubs seran gestionats de manera independent.

Empresarialment, el grup Rastar s’integrarà com a accionista dins del grup VSL. Per tant, l’empresa xinesa no es desvincula del tot de l’entitat, però en perd bona part del control.

El gran artífex de l’acord ha estat l’empresari nord-americà Alan Pace, que ha estat l’encarregat de negociar l’acord i avui l’ha tancat a les instal·lacions de la Ciutat Esportiva Dani Jarque.

Chen Yansheng va comprar l’Espanyol el 2016, quan l’entitat patia problemes econòmics importants. L’empresari xinès va generar grans expectatives esportives, arribant a prometre classificar l’equip per la Lliga de Campions. Ara bé, això mai es va materialitzar.

De fet, l’etapa de Yansheng al capdavant del club ha estat marcada per la manca d’inversió en fitxatges i els dos descensos a segona divisió que ha patit la institució.

El govern espanyol preveu de portar al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) l’acord de finançament després de l’estiu. La comissió bilateral estat espanyol-Generalitat ha aprovat avui els principis generals del nou model i, a partir d’ara, entrarà en funcionament un grup de treball entre els dos governs que haurà de concretar qüestions clau sobre el model pendents de definir, com ara, l’aportació a la solidaritat, el compliment del principi d’ordinalitat o l’establiment de participació del govern i dels territoris en els tributs. Fins que això no passi, no es podran concretar les reformes legals necessàries per a implementar el sistema. El ministre de Política Territorial espanyol, Ángel Víctor Torres, ha dit que l’executiu espanyol volia que es materialitzés l’acord i ha assegurat que, tan aviat com fos possible, el consell de ministres aprovaria les reformes legislatives necessàries. S’han de modificar tres lleis: la llei orgànica de finançament de comunitats autònomes (LOFCA), la llei de finançament de les comunitats autònomes (22/2009) i la llei del règim de cessió de tributs de Catalunya (16/2010).

Torres també s’ha felicitat perquè aquest sistema de finançament feia compatible la participació bilateral de Catalunya amb la multilateralitat de tots els territoris. El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha assegurat que l’acord assumit entre governs era el mateix que el que el PSC va tancar amb ERC per fer possible la investidura de Salvador Illa. “Podríem estar discutint-nos i hem assumit fer passes per anar avançant”, ha dit, i ha admès que la concreció i el desplegament del govern hauria de continuar. Dalmau també ha avisat que la recaptació de l’IRPF era un “repte majúscul”. Per exemplificar-ho, ha comparat que l’Agència Tributària de Catalunya té 850 treballadors i l’Agència Espanyola d’Administració Tributària, 4.400 a Catalunya. El conseller s’ha demostrat disposat a avançar en l’ATC però no s’ha compromès a fer possible la recaptació i la gestió de l’IRPF per a l’any vinent.

 

 

El Tribunal Suprem espanyol ha decidit d’aturar les actuacions en el cas del fiscal general de l’estat, Álvaro García Ortiz, fins que es resolguin els recursos contra la interlocutòria de processament del mateix Ortiz i de la fiscal en cap de Madrid, Pilar Rodríguez. Precisament, el Suprem estima la petició de la defensa de Rodríguez, i remarca que per “prudència” ja no s’ha avançat més en el cas.

El govern espanyol i el català han aprovat les bases del que asseguren que serà el nou model de finançament. El pacte, tanmateix, no té un calendari de desplegament, ni el càlcul de quants diners s’afegiran al sistema, ni tampoc un pla per a desplegar la hisenda catalana. El govern de la Generalitat assumeix que és impossible que l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) recapti i gestioni l’IRPF l’any vinent. Aquest era el compromís més concret que s’incloia al pacte d’investidura entre el PSC i ERC i ara ha quedat sense cap horitzó temporal. Catalunya no sortirà del règim comú i, per permetre que el model de finançament sigui exportable a tots els territoris, els dos governs han separat els eixos de funcionament del sistema de la gestió dels tributs. Són dues parts separades perquè pretenen que el mateix model sigui homogeni per a totes les comunitats, encara que no tinguin agències tributàries pròpies desenvolupades. En el cas de Catalunya, l’ATC hauria de recaptar i gestionar tots els imposts, començant per l’IRPF, però sense assumir el compromís de cap data.

El funcionament del model

Els eixos generals d’aquest nou sistema de finançament, que perd l’adjectiu de singular, se sustentaria en la capacitat fiscal dels territoris i eliminaria el conjunt de fons que regeixen el repartiment dels recursos de l’actual model. Es passaria d’un model basat en les despeses a un de basat en els ingressos. S’elimina també el sistema de bestretes, segons el qual els territoris reben aportacions de recursos mensuals per part de l’estat, d’acord amb el càlcul de la recaptació anual que es preveu, i que es liquida cada dos anys. En el nou sistema, es defineix una cistella de tributs, i es preveu fixar el percentatge de participació de Catalunya en cada tribut. Es transferiria, així, un percentatge dels tributs a l’estat en contraprestació per les despeses que fa l’estat a Catalunya en àmbits com l’acció exterior, defensa i justícia. Són percentatges pendents de definir i que quedarien fixats de manera permanent, no subjectes a negociacions vinculades, per exemple, a la realitat de l’execució pressupostària.

Després, segons el nou model, Catalunya contribuiria a la solidaritat, l’anomenat anivellament. La Generalitat defensa que l’aportació no afecti el principi d’ordinalitat. És a dir, que Catalunya no hauria de perdre posicions en el rànquing. Però l’estat no s’hi ha compromès en l’acord que han subscrit. Les competències específiques, no homogènies de tots els territoris, se sufragarien després de l’anivellament amb un finançament addicional assumit per l’estat. Aquesta seria la singularitat: un finançament addicional de l’estat de les singularitats que impliquen les competències específiques. Queda per desenvolupar igualment com es faria el càlcul d’aquesta quantitat.

El govern de la Generalitat defensa que seria un sistema més transparent i que augmentaria la corresponsabilitat fiscal. També preveu que l’executiu espanyol no presenti els detalls del model, més enllà dels principis generals definits avui, fins a final d’any. Fins llavors no es preveu que el govern espanyol posi les xifres que podrien tranquil·litzar els territoris més beneficiats pel sistema actual i que en sortirien perjudicats si es limita la solidaritat en compliment del principi d’ordinalitat.

Les dificultats polítiques i legislatives

A més, el nou model i l’habilitació de la hisenda catalana perquè avanci en la recaptació i gestió de més imposts no podran entrar en vigor fins que el congrés espanyol no modifiqui tres lleis: la llei orgànica de finançament de comunitats autònomes (LOFCA), la llei de finançament de les comunitats autònomes (22/2009) i la llei del règim de cessió de tributs de Catalunya (16/2010). Això vol dir que requerirà almenys el suport de la majoria amb què va ser investit Pedro Sánchez. Junts no aclarit què votarà i espera conèixer els detalls de l’acord d’avui. D’entrada, però, Antoni Castellà ha sentenciat que “no hi ha un nou model de finançament, ni singular ni plural”. Ha criticat que no es pugui aclarir quant es reduirà el dèficit fiscal, que suposa uns 22.000 milions d’euros anuals “que se’n van i no tornen”. En canvi, el portaveu parlamentari dels Comuns, David Cid, l’ha valorat com “un pas endavant” i en “la bona direcció”.

Cap dels dos governs s’ha compromès a fixar una data perquè el nou sistema de finançament entri en vigor. A banda de les complicades modificacions legals, hi ha d’entrar en joc el Consell de Política Fiscal i Financera, l’ens multilateral on participen tots els territoris, i el PSOE voldrà compatibilitzar els interessos electorals de la vice-presidenta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que és també la candidata del PSOE a les pròximes eleccions d’Andalusia. Montero no ha assistit avui la bilateral.

Per part de l’estat, a la comissió bilateral hi han participat el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres; el secretari d’Estat de Política Territorial, Arcadi España; el secretari d’estat d’Hisenda, Jesús Gascón; el secretari d’Estat de Relacions amb les Corts i Assumptes Constitucionals, Rafael Simancas; la secretària general de Transport Terrestre, Rocío Báguena; el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto; la secretària general de Coordinació Territorial, Miryam Álvarez; i el subdirector general de Relacions Bilaterals amb les Comunitats Autònomes, Jorge García. Per la part catalana, hi eren el conseller de la Presidència, Albert Dalmau; la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero; el secretari de Govern, Javier Villamayor; la secretària general de Presidència, Eva Giménez; el secretari general d’Economia i Finances, Juli Fernández; la delegada del Govern a Madrid, Núria Marín; la directora general de Coordinació Interdepartamental, Mònica Lafuente; el director general de Drets i Assumptes Constitucionals, Alfredo González; i la subdirectora general de Relacions amb l’Estat, Eva Torras.

Una parada en el viacrucis del finançament singular

L’ATC no recaptarà l’IRPF el 2026

Davant de les dificultats perquè el nou sistema de finançament entri en vigor a mig termini, i davant de la falta d’acord sobre el sistema general, ERC ja va anunciar dissabte que registrarà una llei al congrés per avançar en la recaptació de l’IRPF. Aquesta llei se centrarà només en la capacitació de l’Agència Tributària de Catalunya, que podria assumir la gestió de l’impost progressivament mentre es mantingui vigent l’actual sistema, vigent des del 2009 i pendent de reformar des del 2014. Caldrà veure si ERC i els socialistes arriben a un acord circumscrit a l’ATC perquè, de moment, els republicans refusen que la hisenda catalana quedi supeditada a l’espanyola. El govern nega que hi hagi cap tutela sinó una coordinació necessària. “Hi haurà una coordinació molt intensa fins que no fem el 100% de la gestió”, afirmen fonts de l’executiu. En qualsevol cas, el procés de transició entre els dos sistemes tampoc s’ha definit.

La setmana vinent, el govern rebrà el pla director de desplegament de l’ATC, que ha elaborat l’empresa Indra. No obstant això, el govern assumeix ara que no està preparat per recaptar l’any vinent l’IRPF –amb un volum de 30.000 milions d’euros– des de cap punt de vista: no té els recursos materials, ni tècnics, ni tecnològics, ni de personal, ni veu possible poder-los aconseguir en menys de mig any.

 

Puigcerdà ha viscut un tomb polític amb la proclamació de Joan Manel Serra com a nou batlle, arran de la moció de censura presentada per Esquerra Republicana i avalada per vuit regidors del ple. La iniciativa ha prosperat amb el vot favorable dels cinc regidors d’ERC i dels dos ex-regidors de Futur per Puigcerdà –Nerea Espada i Celso Llombart–, a més del suport d’un regidor no adscrit. Quatre regidors hi han votat en contra, tots vinculats a Junts, partit al qual pertanyia fins avui el batlle sortint, Jordi Gassió.

Serra, que va guanyar les eleccions municipals per 14 vots, va ser apartat del govern arran d’un pacte entre Junts i Futur per Puigcerdà. Aquell acord preveia que Gassió exercís la batllia fins a mitjan mandat, moment en què l’havia de rellevar Francesc Armengol, cap de llista de Futur. Tanmateix, el compromís no s’ha arribat a materialitzar i el pacte ha acabat esclatant en una crisi institucional que ha desembocat en la pèrdua de la vara de batlle per part de Gassió.

Serra ha defensat que la moció no era contra una persona sinó “contra un model de desgavell i d’aturada institucional”. “Puigcerdà no es mereix un govern que es baralla amb si mateix ni una gestió bloquejada per desconfiances constants”, ha dit. Serra ha promès “posar ordre, endreçar i tornar a fer funcionar el municipi”.

Un pacte trencat i un relleu frustrat

El pacte de govern entre Junts i Futur preveia que la batllia canviés de mans a mitjan mandat. El 17 de juny es va complir l’equador del mandat i, segons Gassió, ja havia anunciat la seva voluntat de plegar per complir el compromís. Però, el primer de juliol, ERC va presentar una moció de censura, perquè l’acusava de no fer efectiva la renúncia. Gassió mateix, que en un primer moment havia dit que deixaria el càrrec el 7 de juliol, no va arribar a convocar cap ple de renúncia i va al·legar que “encara quedaven coses per lligar”. Aquesta indecisió va fer perdre la confiança de regidors de Futur, que van anunciar el seu suport a la moció i van ser apartats del govern.

La presidenta de les Corts, Llanos Massó (Vox), i el president de la Diputació de València i dirigent de la demarcació del PP, Vicent Mompó, han protagonitzat una picabaralla a les xarxes socials arran d’unes declaracions de Mompó en defensa de l’ús del català en À Punt.

En una entrevista publicada ahir al diari Levante-EMV, Mompó afirmava que “tots els continguts propis d’À Punt haurien de ser en valencià”, perquè en castellà ja hi havia moltes televisions i no perillava. Aquest posicionament va ser interpretat per Massó com un atac al castellà. “El president de la Diputació de València advoca per erradicar el castellà de la televisió autonòmica”, va escriure a X, i va afegir: “El PP té més colors que una caixa de Plastidecor.” Segons Massó, ara Mompó fa servir el color carabassa “de Compromís”.

Que avorrit ha de ser tindre una caixa Plastidecor del mateix color…

He rellegit l’entrevista, en castellà, per cert, i no he trobat la paraula ‘erradicar’.

Que difícil és ser valencià! Sempre atacats per renegades i renegats (renegadas y renegados) de tots els bàndols quan…

— Vicente Mompó Aledo (@Vicente_Mompo_) July 13, 2025

Mompó no va trigar a respondre la presidenta de les Corts. En un missatge escrit en català, retreia a Massó la seua actitud: “He rellegit l’entrevista, en castellà, per cert, i no he trobat la paraula ‘eradicar’. Que difícil que és ser valencià! Sempre atacats per renegades i renegats de tots els bàndols quan defensem el que és nostre.”

La presidenta de les Corts ha tornat a criticar aquest matí el dirigent popular: “Tu ets més subtil i, per tant, més perillós. Als pancatalanistes els veiem venir, tu et disfresses amb pell de xai”, li ha etzibat. I ha posat en qüestió la coherència interna del PP: “Encara pertanys al mateix partit que el president del Consell, no? També el consideres un renegat?”

Claro, tú eres más sutil y por tanto más peligroso. A los pancatanistas los vemos venir, tú te disfrazas con piel de cordero.
Por cierto, hasta donde yo sé, sigues perteneciendo al mismo partido que el presidente del Consell, ¿no?
¿También lo consideras un renegado? https://t.co/OnKIXyIXAf pic.twitter.com/pTCgQd3ZvY

— Llanos Massó (@LlanosMasso) July 13, 2025

El síndic de Vox a les Corts, José María Llanos, també ha intervingut en la polèmica, titllant Mompó de “González Pons de pacotilla” i acusant-lo d’estar disposat a “qualsevol cosa” per mantenir-se en el càrrec.

Mompó es un González Pons de pacotilla. Por su sillón está dispuesto a “lo que sea”. Pero aquí está @vox_cv. Y no se lo vamos a permitir. https://t.co/ZdUBbXKeW1

— José María Llanos (@JoseMa_Llanos) July 13, 2025

Compromís ha encetat una campanya contra el president de la Generalitat, Carlos Mazón, amb el lema “No a la pagueta. Mazón, dimissió”. És un recordatori del fet que avui fa dos anys que va ser elegit per les Corts Valencianes i que, si ara dimitís, tindria dret, durant dos anys, a una paga de 75.000 euros anuals com a membre del Consell Jurídic Consultiu.

Per Compromís, Carlos Mazón ha estat el pitjor president de la història al País Valencià. “Mazón no es mereix que els valencians li paguem 75.000 euros l’any havent sigut un president negligent que no era on havia de ser, que va preferir estar-se en un restaurant quan la gent s’ofegava, que no va convocar els sistemes d’emergències”, ha dit el síndic de Compromís, Joan Baldoví, a les Corts.

Allà s’ha fotografiat amb la resta de diputats que portaven cartells amb el lema de la campanya.

“Et corroirà tota la vida”: les paraules d’un treballador d’Alaquàs a Carlos Mazón

El síndic ha recordat que el seu grup va presentar una proposició perquè les Corts retirassen aquest privilegi al president, però que es van quedar sols. Joan Baldoví ha recordat el resultat de l’actuació del Consell el 29 d’octubre. “És un resultat molt tràgic amb 228 morts per no avisar a temps, per no convocar el CECOPI quan tocava i per estar al Ventorro quan la gent ja s’estava ofegant”.

Per a Compromís, la irresponsabilitat no va començar el dia de la gota freda, sinó molt abans, quan van signar el pacte, anomenat del tovalló, amb Vox.

Carlos Mazón diu que el seu pla és acabar la legislatura

Quant al balanç de la legislatura, els valencianistes han dit que el Consell ha abandonat l’educació, que ha retallat més de mil docents per l’incompliment dels acords de plantilles, que el PP considera la sanitat un negoci i no un dret, i ha criticat durament la privatització dels serveis socials. “Susana Camarero és l’executora d’un pla que ens ha situat en la cua en gestió de dependència i so una de les comunitats autònomes on més augmenta la llista d’espera”, ha dit.

 

Junts ha criticat l’acord entre el govern de la Generalitat i el govern espanyol pel nou model de finançament perquè considera que és només un acord de gestió administrativa i no canvia res. “El moll de l’os és quants diners recupera Catalunya del dèficit fiscal i en aquests moments és zero”, ha dit el vice-president del partit, Antoni Castellà, que també ha titllat el pacte de decebedor. Per aquest motiu, ha expressat que quan en una taula de negociació s’asseuen el PSC i el PSOE “qui perd és Catalunya”. En la mateixa línia, ha lamentat que el nou model prorrogarà el greuge del dèficit fiscal, que ha xifrat en 22.000 milions d’euros anuals.

ERC veu amb bons ulls l’acord de finançament, però critica la manca de concreció

A més, ha criticat ERC perquè va prometre un model de “concert solidari” com a contrapartida per la investidura del president Salvador Illa i, a parer seu, aquest acord representa un incompliment. “No hi ha model”, ha assegurat.

El vice-president de Junts ha assenyalat que l’única novetat és que la recaptació de l’IRPF la passaran de fer funcionaris de l’estat a funcionaris de la Generalitat. Però ha subratllat que només és una “gestió administrativa” i ha reblat que “farem la feina a l’estat i de moment Catalunya no tindrà cap benefici més”.

Com a alternativa, Castellà ha demanat d’acordar un model de concert econòmic real que signifiqui sortir de la LOFCA i en el qual l’agència tributària catalana tingui plena sobirania fiscal i normativa sobre tots els impostos.

Sobre el seu vot a la proposició de llei anunciada per ERC al congrés, ha destacat que Junts defensa “la cessió del 100% dels impostos, amb capacitat recaptatòria i normativa”, en la línia del concert basc. Ha conclòs que valoraran “qualsevol cosa que s’hi aproximi”, però que “qualsevol cosa que sigui perpetuar l’actual dèficit fiscal” no comptarà amb el seu vot.

Abans de l’anunci de l’acord, el mateix Castellà havia assegurat que la reunió amb el govern prèvia a la comissió bilateral entre la Generalitat i el govern espanyol havia estat “molt decebedora”, perquè hi han constatat que “no hi ha un nou model de finançament, ni singular ni plural”. També havia dit que, amb aquest plantejament, la Generalitat només faria “una gestió administrativa” de l’IRPF, però que seria l’estat qui “continuarà decidint”.

En totes dues compareixences, Castellà ha evitat valorar què votaran quan arribi al congrés la proposició de llei anunciada per ERC, a l’espera de tenir concrecions.

El remix oficial de Coti x Coti, del duet The Tyets, ha superat els deu milions de reproduccions en plataformes digitals. El tema, produït pels discjòqueis osonencs Mon DJ i DJ Capde, ha estat reconegut amb el Disc d’Or, una fita inèdita per a una producció en català dins el gènere electrònic. Segons ells mateixos, és també la primera vegada que aquest guardó es concedeix a uns discjòqueis per una cançó en català.

Publicat el 12 de maig de 2023 per la discogràfica Luup Records, el remix ha estat definit pels seus creadors com “el més escoltat de la història de la música catalana”. Mon DJ i DJ Capde expliquen que l’objectiu era transformar la sardana en un èxit electrònic i ballable. Els discjòqueis diuen que aquestes mescles contribueixen a “posar el català al centre de les festes” i que això demostra que els discjòqueis tenen un paper clau en la nova escena musical.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i la vice-presidenta segona, Yolanda Díaz, han acordat d’impulsar una proposició de llei per a fer efectiva l’aplicació d’embargaments, especialment contra Israel. Els grups parlamentaris del PSOE i Sumar al congrés espanyol registraran la iniciativa per aprovar-la al setembre, amb l’objectiu d’incorporar la figura de l’embargament a la legislació espanyola i consolidar la prohibició de venda d’armes a països investigats per genocidi o crims de guerra.

Al maig el congrés espanyol va validar una proposta de Sumar, ERC i Podem que obria la porta a aplicar embargaments a països com Israel, a causa dels crims comesos a Gaza. Ara, els socialistes s’hi afegeixen formalment, cosa que pot permetre’n la tramitació abans de la tardor.

Fonts del govern espanyol diuen que la coalició està plenament compromesa amb la pau i la defensa de Gaza, i recorden que, aquests darrers anys, l’estat espanyol ha augmentat el finançament a l’agència de l’ONU per als refugiats palestins (UNRWA), ha reconegut l’estat palestí, ha donat suport a les causes judicials contra Netanyahu al Tribunal Penal Internacional i el Tribunal Internacional de Justícia, i ha impulsat resolucions a les Nacions Unides per a exigir un alto-el-foc permanent.

A més, segons aquestes fonts, d’ençà del 7 d’octubre de 2023 l’estat espanyol manté un “blocatge comercial” amb Israel en matèria d’armes, pel qual no ven ni compra ni armament ni munició al país.

La proposició de llei, segons que detalla el pacte, permetrà de consolidar aquest embargament contra la indústria militar israeliana i d’estendre’l a tot el material relacionat amb la defensa, com també a l’assistència tècnica proporcionada per empreses d’armament d’aquell país.

Carlos Mazón està disposat a acabar la legislatura i arribar al 2027 com a president de la Generalitat. Ho ha dit a Alaquàs, on ha visitat unes instal·lacions empresarials. Quan li han demanat sobre la qüestió, ha dit, a la porta, i mentre se n’anava a pas molt ràpid: “És el pla de sempre.”

Uns quants minuts abans, s’havia mostrat molt molest quan li havien demanat pels dos anys de sou que s’havia assegurat després d’haver travessat, avui, el llindar dels dos anys de legislatura. Carlos Mazón ha dit que això ho marcava l’estatut dels ex-presidents. “Jo he fet l’estatut dels ex-presidents. A més, aquests comptes els fa Compromís, jo no necessite fer aquests comptes”, ha dit.

Carlos Mazón, dos anys, 228 morts i una pregunta: on éreu el 29 d’octubre, quan el poble s’ofegava

Mazón no ha volgut fer el balanç de la legislatura que li han demanat els periodistes. S’ha centrat en la gota freda, però no en la gestió de l’emergència, sinó en el pla de reconstrucció, i ha dit que això ho havien de valorar els ciutadans. Llavors ha dit que eren els valencians que havien de dir si la Generalitat complia amb els compromisos sobre la reconstrucció, els ajuts als afectats, la renovació de les carreteres o la reforma dels centres escolars danyats per la gota freda.