La salut del papa Francesc continua essent delicada. Segons que ha informat aquest vespre la sala de premsa de la Santa Seu, els darrers exàmens de laboratori i la radiografia del tòrax indiquen que el pontífex presenta “un quadre mèdic complex”.

La tomografia computada (TAC) que li han fet aquesta tarda, prescrita per l’equip mèdic del Vaticà i per l’equip de la Fundació Policlinico Gemelli, ha revelat l’aparició d’una pneumònia bilateral, fet que ha requerit una teràpia farmacològica addicional.

Tot i el quadre clínic, el papa Francesc es manté “de bon humor”, segons el comunicat vaticà. Al matí ha rebut l’eucaristia i, durant el dia, ha alternat el descans amb la pregària i la lectura. A més, ha agraït les mostres de suport que ha rebut i ha demanat que es continuï pregant per ell.

[Treballem per ampliar aquesta informació.]

El fiscal general de l’estat espanyol, Álvaro García Ortiz, ha comparegut avui davant la comissió de justícia del senat espanyol per donar explicacions sobre l’esborrament de missatges dels seus dispositius després de la seva imputació per part del Tribunal Suprem (TS) espanyol per un suposat delicte de revelació de secrets. García Ortiz ha justificat aquesta acció assegurant que ho va fer per protegir la seva intimitat i les dades confidencials de tercers relacionades amb el seu càrrec.

Durant la seva intervenció, García Ortiz ha defensat la decisió de no dimitir, tot i reconèixer que personalment li seria més còmode fer-ho. “Estaria fent una concessió als delinqüents i a altres persones”, ha afirmat, tot subratllant que no s’aferra al càrrec, sinó que vol defensar la institució que representa.

Crítiques de l’oposició i defensa de la seva posició

La compareixença de García Ortiz ha estat marcada per les fortes crítiques de les portaveus del PP i de Vox, que han qüestionat la seva actuació i han posat en dubte que continuï al càrrec. Malgrat això, el fiscal general ha assegurat que és en una situació incòmoda perquè, segons ell, com a màxim representant del ministeri públic, no pot respondre als “atacs personals i professionals duríssims” dels grups de l’oposició.

García Ortiz ha argumentat que no pot detallar qüestions del procediment judicial que l’afecta, però ha assegurat que “ni fuig ni s’amaga” i que donarà explicacions “quan ho consideri oportú i quan ho pugui fer”.

El fiscal general ha justificat l’esborrament dels seus missatges al·legant que va actuar d’acord amb la normativa de protecció de dades i la “limitació del termini de conservació”. Segons García Ortiz, el reglament europeu de protecció de dades personals estableix que “el responsable està obligat a suprimir sense cap dilació les dades personals” de què disposa, i ha afirmat que mantenir-les als dispositius sense necessitat suposaria incomplir aquesta normativa.

A més, ha subratllat que l’esborrament dels missatges no és una “prova de culpabilitat” i ha insistit en el seu dret a la presumpció d’innocència. També ha explicat que esborra regularment les seves dades i que va tancar el seu compte de correu i el telèfon per les filtracions que va patir.

La família Garrido torna a encendre els forns de Don Pa Artesans i reobrirà a Catarroja (Horta Sud) la primera dels seus forns de pa, quatre mesos després d’haver arrasat la gota freda els seus obradors, oficines i set dels seus nou punts de venda. Fundada el 1987 a Albal (Horta Sud) per José Garrido i Pilar Oliver, i ara en mans dels seus fills, Don Pa Artesans va patir un “colp devastador” amb la gota freda, ja que va perdre “pràcticament totes les seues instal·lacions i vehicles de repartiment”, ha explicat en un comunicat. En els establiments de Catarroja, Albal i Paiporta, l’aigua va arribar a més de dos metres, destruint totes les instal·lacions.

“Vaig estar cinc hores amb l’aigua al coll. Quatre mesos més tard per fi puc tornar a obrir la meua panaderia”, ha relatat José Garrido, fundador de Don Pa. Gràcies a l’ajuda dels voluntaris i treballadors es va aconseguir donar el primer pas per a tornar a l’activitat. Els directors de Don Pa, José Carlos i Lidia Garrido, han assegurat: “Sense l’ajuda del poble no haguera sigut possible tornar de cap manera”.

Durant aquests quasi quatre mesos han passat moments molt durs on la possibilitat de no reobrir es va imposar per moments. “Les pèrdues econòmiques han sigut incalculables i ens espantem, però rendir-nos no era una opció, cinquanta famílies depenien de nosaltres i calia continuar”, ha explicat José Carlos Garrido. Per això mateix, van decidir mostrar la seva realitat a les xarxes socials fent partícips de la seva història als seguidors. “Gràcies a grans professionals i a la família de Don Pa,” el 20 de febrer tornaran a alçar la persiana.

Per a celebrar aquest retorn,  demà a les 19.00 la fleca organitzarà una gran festa d’inauguració en el seu nou local de Catarroja, amb degustacions, sorpreses i, sobretot, un retrobament amb els veïns. “Han sigut mesos molt durs, però sempre hem tingut clar que tornaríem. Tornem per nosaltres, per la nostra història, i sobretot, per totes les persones que ens han recolzat i ens han donat força per a seguir avant”, ha destacat Lidia Garrido.

L’empresa ha afegit que “la història d’esta recuperació és un reflex de resiliència i compromís amb la tradició, i un testimoni de l’esperit de lluita d’una empresa que, malgrat les adversitats, seguix apostant pel sabor, la qualitat i la calor de la seua gent”.

Canvi de guió a Ripoll. Malgrat que tot feia pensar que la moció de censura contra Sílvia Orriols anava ben encarrilada, Junts per Catalunya finalment se n’ha desdit i l’ha descartada.

L’anunci de Junts s’ha fet públic aquest migdia, en el tram final de les negociacions. ERC, el PSC i la CUP, els tres altres partits que participaven en les negociacions, ho han criticat durament. Consideren que és un error i que Junts ha desaprofitat l’oportunitat de teixir un govern alternatiu a l’extrema dreta d’Aliança Catalana.

Què passarà, a partir d’ara? Per què Junts descarta la moció? La moció podrà prosperar malgrat el no de Junts? Us expliquem tot allò que cal saber sobre les darreres informacions de la moció de censura contra Orriols.

Per què Junts ha descartat la moció de censura contra Orriols?

Junts argumenta el no a la moció de censura dient que no és viable “substituir un govern en minoria per un altre en minoria”, perquè creu que hi ha el risc que els ciutadans creguin que és un canvi de cadires.

En una conferència de premsa, el regidor Ferran Raigón, acompanyat del secretari general del partit, Jordi Turull, ha explicat que el grup havia descartat la moció perquè calia que hi hagués un govern amb totes les garanties i “no pas en minoria”.

Segons Raigón, si els veïns de Ripoll creuen que hi ha d’haver una alternativa, s’ha de teixir a les urnes en les eleccions municipals de l’any 2027. “L’alternativa que tenim és bastir una alternativa potent per al 2027 i deixar la crispació i el victimisme”, ha dit Raigón.

El partit diu que la moció de censura faria créixer el risc que Orriols augmentés el victimisme i atiés una confrontació social “de difícil reconducció, almenys a curt termini”. “Ja hem vist que a Aliança Catalana aquesta estratègia li interessa i no té cap límit ètic per a aconseguir el seu propòsit”, han dit en un comunicat.

Segons Raigón, no hi ha hagut mai un acord tancat, i han arribat a la conclusió que seria complicat ajuntar-se amb la resta dels partits (ERC, PSC, CUP i Som-hi Ripoll) perquè tenen punts de vista diferents. “A l’hora de treballar per a Ripoll, costaria de convergir”, ha dit.

Junts descarta la moció de censura contra Sílvia Orriols a Ripoll

Què hi diuen ERC, el PSC i la CUP?

ERC considera que ha estat la direcció nacional de Junts per Catalunya qui ha acabat rebutjat la moció de censura contra Sílvia Orriols a Ripoll arran d’una enquesta interna del partit. La secretària general del partit, Elisenda Alamany, ha explicat que l’acord ja era tancat a escala municipal. Que hi havia un acord programàtic i que la batllia era en mans de Junts, però que la direcció nacional de Junts ho ha acabat refusant.

Segons Alamany, el president d’ERC, Oriol Junqueras, ha trucat als màxims dirigents de Junts per mirar de redirigir la situació. “La decisió ja era presa a escala nacional”, ha dit Alamany.

ERC acusa la direcció nacional de Junts d’haver fet descarrilar l’acord contra Orriols a Ripoll per una enquesta

Per part del PSC, el president del partit al parlament, Ferran Pedret, ha qualificat de greu error el paper de Junts. Segons Pedret, el partit de Carles Puigdemont ha pres la decisió pensant en les eleccions municipals del 2027. “[Aliança Catalana] No serà frenada ni assumint-ne el discurs, ni les polítiques, ni col·laborant-hi. Qui ho faci serà devorat pel monstre que alimenta”, ha dit.

La portaveu del PSC al parlament, Elena Díaz, ha deixat en mans de la comissió de seguiment del pacte antifeixista valorar el rebuig de Junts a la moció de censura contra Orriols.

El PSC considera un greu error que Junts es desmarqui de la moció de censura contra Orriols pensant en el 2027

La CUP també ha comparegut aquesta tarda per valorar la decisió de Junts. Han reconegut que, després de dues setmanes de negociació, no s’esperaven aquest desenllaç. Els càrrecs municipals han dit que Ripoll es trobava en una pre-campanya constant de la batllessa d’Aliança Catalana per a arribar al parlament, i que ara Junts també s’havia mogut per interessos electorals. El regidor Dani Vilaseca ha dit que els partits de l’oposició sumaven el 70% dels vots i que hi havia moltes fórmules perquè la moció prosperés. “Demanem valentia a Junts per Ripoll i els animem que desobeeixin la seva cúpula de Barcelona, pel bé dels ripollesos”, ha dit Vilaseca.

El secretari general de la CUP, Non Casadevall, també ha criticat Junts: “No només normalitza un partit d’ultradreta, que posa contra les cordes els drets de molts col·lectius, sinó que també fan perillar el camí cap a la independència. Amb Aliança Catalana no hi ha camí possible cap a la independència.”

La CUP critica la falta d’acord a Ripoll: “Junts ha escollit ser com el PP amb Vox”

En quin punt eren les negociacions?

La maquinària de la negociació de la moció de censura va començar tan bon punt Orriols va perdre la moció de confiança, el 23 de gener. Tots els partits, inclosos Junts, deien que aquesta vegada, a diferència del 2023, l’oposició sí que seria capaç d’arribar a un acord per a fer fora Orriols de la batllia.

Fonts dels partits han explicat que la negociació anava ben encaminada, però, finalment, havia descarrilat. Precisament, avui al vespre, els partits havien quedat per tancar els detalls de la moció i definir com s’hauria de constituir el nou govern municipal. Era previst que anunciessin tots els detalls a final de setmana. Fins ara, no s’havia arribat mai a cap acord, malgrat les especulacions que havien sorgit aquests dies.

Ahir al vespre, els partits ja s’havien de reunir, però Junts de Ripoll va suspendre la reunió a darrera hora perquè els havia convocat l’executiva nacional. Segons fonts consultades per VilaWeb, en aquest moment la resta de partits van començar a sospitar que l’acord penjava d’un fil. Ha estat aquest migdia quan Junts de Ripoll ha comunicat a la resta de partits municipals que descartava la moció perquè una enquesta interna deixava el conjunt del partit en una mala posició electoral.

L’oposició –també Junts– justificava la moció dient que Ripoll es trobava blocada, que la ciutat havia perdut protagonisme, que Orriols havia fet servir la batllia com un instrument per a enfortir el projecte nacional d’Aliança Catalana i que la situació política i social del municipi s’havia degradat i hi calia un canvi.

Com funciona la moció de censura? Pot prosperar, malgrat el no de Junts?

La moció de censura permetia de destituir la batllessa Orriols si era proposada per la majoria absoluta dels regidors i es presentava un candidat a rellevar-la.

A Ripoll, hi ha 17 regidors. Aliança Catalana governa amb 6; Junts i ERC en tenen 3 cadascun; el PSC i la CUP en tenen 2 cadascun; i el partit independent Som-hi Ripoll en té 1. Per tant, per arribar a la majoria, a l’oposició li calien 9 vots perquè la moció prosperés, però ara mateix només en té 8 d’assegurats.

L’oposició té temps per a presentar la moció de censura fins dilluns que ve, 24 de febrer. Ara bé, amb la negativa de Junts, és pràcticament impossible que prosperi si no hi ha canvis de darrera hora.

Què passarà si la moció de censura no prospera?

Si la moció de censura no prospera, tal com és previst, el pressupost municipal quedarà aprovat automàticament i Sílvia Orriols podrà continuar en la batllia de Ripoll.

El passat 23 de gener, Orriols va perdre la moció de confiança que havia presentat perquè l’oposició li va refusar el pressupost. Orriols va perdre de 6 a 10 vots. En aquest punt, els partits de l’oposició han tingut trenta dies per a negociar una moció de censura.

L’ambició del magnat Elon Musk amb la intel·ligència artificial no té frenada. I per entrar de ple en la competició amb models com GPT d’OpenAi o amb DeepSeek, l’empresa d’intel·ligència artificial d’X, xAI, ha presentat Grok 3. Les novetats principals són que serà de pagament i que tindrà capacitat de raonament, com ja fan els competidors. Tot i que Musk l’ha avaluat com “aterradorament intel·ligent” i l’ha venut com “la IA més intel·ligent del planeta”, alguns experts sostenen que el que ha aconseguit és posar-se a l’altura de la competència. 

El nou model d’IA es basarà en el cercador Deep Search i l’empresa assegura que promet superar a GPT-4o d’Open AI en diversos tests de raonament de nivell de doctorat. En essència, es tracta d’una versió millorada del seu predecessor Grok 2. Asseguren que té una capacitat entre deu i quinze vegades major, atès que s’ha entrenat la IA durant 200 milions d’hores i amb un centre de dades de 100.000 GPU. 

DeepSeek: quan la intel·ligència artificial comença a raonar

Un altre tret diferencial és que no serà tan transparent i els processos de raonament s’ocultaran. Segons l’empresa, és perquè altres models de la competència no utilitzin les dades en el seu propi benefici. Musk ha avançat que, d’ací a uns mesos, quan Grok 3 sigui “estable”, preveuen publicar la versió 2 en codi obert. 

En relació amb la Deep Search, aquesta nova funció permetrà recopilar informació d’internet i oferir-ne un resum. És a dir, allibera als usuaris, com fan altres models d’IA, d’haver de fer múltiples cerques manuals a múltiples portals. El model permet oferir també respostes sense filtre i, per tant, menys autocensura. A més, seria capaç de reconèixer errors en temps real i corregir-los per assolir una coherència lògica. 

L’objectiu, Mart

Musk ha explicat, també, que Grok 3 s’actualitzarà cada dia. Una de les altres novetats que presentarà, la interacció per veu, es preveu que estigui disponible d’ací a una setmana. A més, ha assegurat que, si tot va segons el previst, aquest nou sistema d’intel·ligència artificial s’unirà a ‘Optimus’ –els robots humanoides desenvolupats per la seva empresa Tesla– i als coets ‘Starship’ de l’empresa SpaceX per arribar a Mart.  

Grok 3 estarà disponible amb la subscripció de pagament d’X. És a dir, per 22,08 euros al mes. Altres funcions romandran restringides a un nou pla que xAi ha denominat ‘SuperGrok’, com per exemple consultes addicionals de raonament, la Deep Search i la generació il·limitada d’imatges. També es podrà utilitzar a través d’una app independent que encara no és disponible a Europa. La versió reduïda, Grok 3 mini, comptarà amb respostes més ràpides però menys precises. 

La proposició no de llei impulsada per Junts al congrés espanyol, que insta el president Pedro Sánchez a sotmetre’s a una qüestió de confiança, es debatrà en el ple del dimarts 25 de febrer. Segons que han confirmat a Efe fonts parlamentàries, la formació encapçalada per Carles Puigdemont ha decidit d’introduir la proposta en la sessió de la setmana que ve.

L’ha substituït per una proposició no de llei sobre costes que entrava de manera automàtica en el ple del dia 25 per contingent i antiguitat en el registre. Malgrat no ser vinculant, la iniciativa de Junts sobre la qüestió de confiança ha estat objecte d’un estira-i-arronsa entre aquest partit i govern de Sánchez, en principi a tramitar-la.

El dia 4 proppassat la mesa del congrés va admetre a tràmit la proposició no de llei i, a canvi, els set diputats de Junts van donar suport en el ple al decret del govern per salvar mesures del decret òmnibus com la revaloració de les pensions.

L’activista sioux-chippewa Leonard Peltier ha estat alliberat avui després de quaranta-vuit anys empresonat. Referent del moviment indi, de defensa del dret de la terra i del respecte a la cultura i història d’aquests pobles, i membre del Moviment Indígena Americà, estava empresonat d’ençà del 1976, acusat d’haver assassinat dos agents de l’FBI, fet que sempre ha negat. Era fins avui el pres polític amb més anys passats en presó als Estats Units.

El 20 de gener, als darrers moments del seu mandat, el president Joe Biden va anunciar que li commutava la condemna. Amb aquesta mesura, Leonard, de vuitanta anys, podrà complir la resta de la condemna en confinament domiciliari a Dakota del Nord, on és ciutadà de la Turtle Mountain Band dels Chippewa.

Leonard Peltier va néixer el 12 de setembre de 1944 a Grand Forks, Dakota del Nord, en una família de les nacions Anishinaabe i Lakota. La seva infància va estar marcada per les tradicions natives i la difícil realitat en que vivien els pobles indígenes als Estats Units.

Durant la seva joventut, Peltier va començar a involucrar-se en l’activisme pels drets dels nadius americans. Als anys 60 i principis dels 70, es va unir al Moviment Indi Americà (AIM), una organització que lluitava per la defensa dels drets civils dels pobles indígenes i contra la discriminació sistemàtica que patien.

Un dels moments més significatius de la seva activitat militant va ser la participació en l’ocupació d’Alcatraz (1969-1971), una acció de protesta que va tenir gran ressò mediàtic i va servir per visibilitzar les reivindicacions dels pobles nadius. També va participar en la “Trail of Broken Treaties” (El Camí dels Tractats Trencats) de 1972, una marxa fins a Washington D.C. per protestar contra la violació dels tractats històrics entre el govern dels Estats Units i les nacions natives.

Durant els primers anys de la dècada dels 70, Peltier va ser molt actiu a la Reserva de Pine Ridge, Dakota del Sud, on hi havia una situació de gran tensió. La reserva estava dividida entre els membres tradicionals de la tribu i aquells que donaven suport al president tribal Dick Wilson, qui era acusat de corrupció i d’utilitzar tàctiques violentes contra els seus opositors. En aquest context, l’AIM va ser cridat per membres de la comunitat tradicional per ajudar a protegir-los.

Va ser en aquesta reserva on, el 26 de juny de 1975, es va produir el tiroteig que va resultar en la mort de dos agents de l’FBI, fet que portaria al seu posterior empresonament durant gairebé cinc dècades. Fins aquell moment, Peltier havia estat reconegut com un activista compromès amb la defensa pacífica dels drets dels pobles indígenes i la preservació de les seves tradicions culturals.

El cas ha originat durant aquestes dècades grans mobilitzacions de suport a tot el món. El 1986 li fou atorgat el premi internacional de l’Associació Pro Drets Humans (APDH). El film Incident at Oglala produït per Robert Redford, tracta sobre el seu cas.

Els regidors de la CUP de Ripoll, acompanyats de l’assemblea local i l’organització nacional, han fet una compareixença de premsa després d’haver fracassat la moció de censura contra la batllessa de Ripoll, Sílvia Orriols, arran de la negativa de Junts de participar-hi.

Han explicat que, després de dues setmanes de negociació, no esperaven aquest desenllaç i ho han considerat una pèssima notícia. Els càrrecs locals han dit que el municipi es trobava en una pre-campanya constant de la batllessa d’Aliança Catalana per a arribar al parlament, i que ara Junts també s’havia mogut per interessos electorals. “Junts ha calculat electoralment quina seria la millor decisió”, han dit, i els han retret que no pensés en els ripollesos ni en tenir un bon pressupost.

El regidor Dani Vilaseca ha subratllat la plena disposició que han mantingut des dels inicis de les negociacions per a facilitar la moció de censura a Sílvia Orriols i ha exigit una rectificació de la cúpula de Junts. “Els partits a l’oposició sumem el 70% dels ripollesos i això fa que hi hagi múltiples opcions. Un govern unitari, un d’independentista o un de centre amb la CUP a l’oposició. Demanem valentia a Junts per Ripoll i els animem que desobeeixin, pel bé dels ripollesos, la seva cúpula de Barcelona”.

Junts de Ripoll diu que l’alternativa a Orriols s’ha de decidir a les urnes el 2027

De fet, ha anat més enllà i considera que “Ripoll ha estat el canvi de paradigma en la política catalana”, en el qual “Junts ha escollit ser com el PP amb Vox” i que en un futur es podrien veure acords amb l’extrema dreta.

La CUP assenyala la direcció nacional de Junts

El secretari general de la CUP, Non Casadevall, ha qualificat d’irresponsables les accions: “A Junts els ha caigut la màscara. No només normalitzen un partit d’ultradreta, que posa contra les cordes els drets de molts col·lectius, sinó que també fan perillar el camí cap a la independència. Amb Aliança Catalana no hi ha camí possible cap a la independència.”

Per la seva part, la portaveu del secretariat nacional, Su Moreno, ha considerat molt greu que Junts per Catalunya s’hagi “despenjat del consens de tota l’oposició dels partits a Ripoll”. En declaracions difoses pel partit, ha dit que la iniciativa cercava de “fer fora algú que, a més de difondre discursos d’odi, no ha fet res beneficiós per Ripoll”. I ha assenyalat directament la direcció encapçalada per Carles Puigdemont: “Avui hem vist com Junts ha fet cas a Barcelona i ha posat els seus interessos de partit per damunt dels interessos de la gent”.

ERC acusa la direcció nacional de Junts d’haver fet descarrilar l’acord contra Orriols a Ripoll per una enquesta

La secretària general d’ERC, Elisenda Alamany, ha acusat la direcció nacional de Junts per Catalunya d’haver rebutjat la moció de censura contra Sílvia Orriols a Ripoll arran d’una enquesta interna del partit.

Segons Alamany, l’acord ja estava tancat en l’àmbit local. Diu que hi havia un acord programàtic i que la batllia era en mans de Junts, però que la decisió l’ha presa, finalment, l’executiva nacional del partit. “Junts avui no s’ha atrevit a un pacte que estava tancat, que lideraven ells. Hi havia acord”, ha dit. 

Junts de Ripoll diu que l’alternativa a Orriols s’ha de decidir a les urnes el 2027

Segons que ha explicat Alamany, tan bon punt els membres d’ERC a Ripoll els han informat sobre la postura de Junts i del fet que l’acord no prosperés, el president d’ERC, Oriol Junqueras, ha trucat als màxims dirigents de Junts per provar de redirigir la situació, sense èxit. “La decisió ja estava presa a escala nacional”, ha dit Alamany.

Alamany s’ha mostrat sorpresa que Junts no hagi estat capaç de teixir un govern alternatiu i ho ha criticat durament. “Junts, que sovint ens dóna moltes lliçons de valentia, que és molt valent en molts moments, ha estat incapaç de construir una alternativa de govern i li han tremolat les cames davant l’alcaldessa de Ripoll”, ha dit. Segons la dirigent d’ERC, el fet que la moció de censura no prosperi és una mala notícia per a Ripoll i diu que Junts ha tingut por d’enfrontar-se a Orriols.

La CUP critica la falta d’acord a Ripoll: “Junts ha escollit ser com el PP amb Vox”

“Com que no és la primera vegada que passa, sembla que hi ha proximitat ideològica entre el que planteja Junts i Aliança Catalana, i la comoditat respecte a aquesta acció”, ha dit Alamany, que ha afegit que veia amb preocupació l’estratègia de Junts: “Tots els partits que han acabat copiant els posicionaments dels partits d’extrema dreta han estat esborrats del mapa.”

El PSC considera un greu error que Junts es desmarqui de la moció de censura contra Orriols pensant en el 2027

a càrrec de Jaume Alonso-Cuevillas Sayrol, catedràtic de Dret Processal de la Universitat de Barcelona - Lloc: Sala d'Actes Col·legi Presentació

Avui, l’Ajuntament de València havia de fer una roda de premsa per a anunciar les conclusions de la comissió permanent de recerca sobre el 29 d’octubre, que va cancel·lar a última hora d’ahir, tot al·legant que els faltava documentació. Igualment, el Comitè Local d’Emergència i Reconstrucció de València s’ha concentrat davant l’ajuntament per a denunciar que aquesta comissió només serveix perquè el PP i les empreses afins se’n lucren, i que han vetat la participació dels veïns afectats per la gota freda. Recorden que a la ciutat de València va haver-hi disset víctimes mortals, i exigeixen justícia.

“De preguntes n’hi ha moltes, de respostes, cap ni una. Al contrari, mentides, boles informatives i tota mena d’espectacles a fi de no acceptar les responsabilitat polítiques que tenien i que encara tenen, i per les quals, tard o d’hora, hauran de donar explicacions. Volem justícia”, ha dit Norman Ortells, portaveu del comitè.

Així, han demanat una taula de negociació sobre les mesures que cal prendre a partir de les seues mesures i reivindicacions, amb terminis i pressupost. “No volem ser simples espectadors del nostre futur, ni acceptar decisions imposades per administracions allunyades de la nostra realitat. Volem ser actius partícips de la decisió que es prenguen”, ha dit.

En la concentració també han participat membres de l’oposició en l’Ajuntament de València, que han criticat l’actuació de la batllessa María José Català. “La gestió del senyor Mazón va ser completament negligent, però la de la senyora Català també. S’ha d’explicar què va fallar, i els protocols són clars. El que va fallar són els dirigent que no van donar les ordres i es van desentendre. No els interessa el poble valencià i busquen excuses”, ha dit Papi Robles, síndica municipal de Compromís.

Borja Sanjuán, síndic municipal del PSPV ha dit que la batllessa “no s’atreveix” a comparèixer. “Ací tenim els veïns afectats, un ajuntament tancat amb pany i clau, envoltat per policies, i una batllessa que ha decidit fugir per no donar la cara i no rebre’ls. Avui dia continua sense comparèixer, és d’una gravetat democràtica tan gran, que només és creïble dins el PP valencià”, ha dit.

Gonzalo Boye ha demanat avui la nul·litat de l’acusació contra ell d’emblanquiment de diners del narcotràfic i falsedat documental per vulneració de drets fonamentals en el macrojudici que es fa a l’Audiència espanyola per l’anomenada operació Mito, sobre una presumpta trama dirigida per José Ramón Prado Bugallo, àlies Sito Miñanco. La defensa de l’advocat ha modificat les seves conclusions per demanar la nul·litat de les actuacions en la peça separada amb què la jutgessa d’instrucció María Tardón va investigar el suposat emblanquiment de què és acusat (de diners de la droga). La petició de la defensa és, per una banda, perquè, tal com va reconèixer la policia espanyola durant el judici, quan el despatx de Boye fou escorcollat, l’octubre del 2019, es van endur un llapis de memòria amb documentació de la seva estratègia de defensa en previsió que pogués ser encausat. I, per una altra, perquè els agents també li van intervenir el telèfon mòbil i tots els correus electrònics durant onze anys amb tots els seus clients.

Fou una inspectora en cap de la UDEF, de la policia espanyola, que va participar en l’escorcoll al despatx i al domicili de Boye, que va reconèixer que havien intervingut el contingut íntegre del seu mòbil, que encara ara és en mans de les autoritats judicials espanyoles. És d’aquest mateix abús, la mateixa mesura desproporcionada, la intervenció del telèfon mòbil, que el fiscal general de l’estat, Ángel García Ortiz, denuncia haver estat víctima en la causa per revelació de secrets en què és investigat. En el cas de Boye, fou la fiscalia qui va avalar aquestes mesures contra ell.

El document que li van intervenir era un document de dues columnes que recollia, en una, les declaracions que havia fet el juliol del 2019 de manera voluntària davant la jutgessa un dels acusats, Manuel Puentes Saavedra, que va canviar la seva dels fets i va incriminar Gonzalo Boye tot assenyalant-lo com el responsable d’haver ordit un sistema per a camuflar el suposat origen il·lícit de 900.000 euros en efectiu que van ser intervinguts a un grup de persones que els volia dur a Colòmbia. Quan va saber que Puentes Saavedra l’havia incriminat, Boye va preparar amb els seus advocats aquest document, amb tots els arguments que desmuntaven les afirmacions de l’acusat, en una segona columna, amb referències a jurisprudència incloses.

I precisament aquest és un dels arguments amb què la defensa de Boye denuncia que hi va haver una investigació prospectiva contra ell, cosa que ha volgut negar rotundament la fiscal Cristina López Amat. Tant ell com el fiscal Ángel Bodoque han mirat de justificar que els escorcolls a casa i al despatx de Boye i la seva incriminació tenien un fonament, i han arribat a afirmar que ja tenien informació l’octubre del 2017 (dos anys abans) sobre “el disseny de tota una operació jurídica fraudulenta per a recuperar els diners intervinguts a través d’una petició enganyosa al SEPBLAC”, en una clara referència a l’acusació que fan contra l’advocat de Puigdemont. Tanmateix, l’informe del 2017 de la UDEF a què feia referència el fiscal no feia encara cap esment directe sobre Boye, i no és fins després del canvi de declaració de Puentes Saavedra, la tardor del 2019, que la jutgessa l’encausa.

El judici arriba al tram final, amb l’informe dels fiscals i, posteriorment, el de les defenses del mig centenar d’acusats. La fiscalia va elevar ahir a definitives les seves conclusions, de manera que manté l’acusació contra Boye, malgrat la inconsistència d’alguns dels principals testimonis de càrrec contra ell, i la petició de pena és encara de nou anys i nou mesos de presó i la inhabilitació com a advocat.

Un jutjat de l’Hospitalet de Llobregat ha reobert la investigació sobre el suïcidi d’una menor de catorze anys el 2020 per esbrinar si sofria assetjament escolar i si va haver-hi inacció per part del centre. Laura Espinosa, alumna del col·legi Sagrada Família de Cornellà de Llobregat, es va llevar la vida el 26 de gener de 2020, i ara el tribunal, a petició de la família, ha reobert la investigació després de l’aparició de noves proves i testimonis sobre aquest presumpte cas d’assetjament escolar.

En una interlocutòria, a la qual ha tingut accés Efe, el titular del jutjat d’instrucció 1 de l’Hospitalet de Llobregat deixa sense efecte l’arxivament provisional d’aquest cas, ara que han variat les circumstàncies perquè s’han aportat dades que “poden facilitar l’esbrinament dels fets, així com els seus responsables”.

Per això, el magistrat ordena diligències prèvies d’investigació que poden ser “essencials” per a l’esclariment dels fets, la determinació del culpable i de l’òrgan competent. En concret, ha citat a declarar el 24 de març dues companyes de la Laura com a testimonis, ha acordat l’anàlisi de documentació escolar i l’elaboració d’un informe pericial psicològic de la menor i ha requerit al col·legi que li digui si va activar el protocol contra l’assetjament escolar.

L’advocada de la família de la menor, Noelia Rebón, ha celebrat la reobertura d’aquest cas, ja que en el seu moment es va investigar com un suïcidi i la causa es va arxivar de seguida. Segons la lletrada, les noves proves aportades podrien confirmar l’existència d’un assetjament reiterat i la possible inacció del centre educatiu. Rebón també prepara una demanda de responsabilitat civil contra el centre en què estudiava la menor.

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha anunciat un tercer pla d’ajuts a empreses afectades per la gota freda, denominat Pla ARA Empreses i dotat amb 120,8 milions d’euros, que va dirigit a l’hoteleria, el comerç, els serveis, les pimes industrials i la recuperació d’instal·lacions energètiques.

El pla s’ha presentat avui en un acte en què també han participat el vice-president segon i conseller per a la Recuperació, Francisco José Gan Pampols, i la consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, Marián Cano. A l’acte han assistit també representants empresarials. Aquest nou pla d’ajuts, impulsat per Ivace+I, inclou 75 milions d’euros per a donar suport a l’activitat de comerços i hoteleria, amb una ajuda màxima de 50.000 euros per empresa, per a l’adquisició o reparació de maquinària, o compra d’actius immaterials, entre més.

En segon lloc, es destinen 45 milions d’euros per a ajuts a pimes industrials, amb 100.000 euros per a cada beneficiària, que es destinaran a inversió en maquinària industrial, instal·lacions i elements productius, entre més. En tercer lloc, es destinaran 800.000 euros per a ajuntaments dirigits a recuperar i millorar instal·lacions elèctriques, xarxa de clavegueram i altres infrastructures “tan necessàries per a reactivar l’activeu en empreses i polígons que es van veure afectats”, ha assenyalat Mazón.

Mazón ha detallat que els dos primers programes d’ajuts per a indústria, comerç i hoteleria començaran al març, el seu termini de sol·licitud, i la bestreta dels ajuts serà fins el 30 de juny, i el termini per a la justificació de les ajudes acabarà el 30 de setembre.

Mazón ha destacat que aquest era el tercer pla d’ajuts al teixit econòmic del Consell i que en total s’havien mobilitzat prop de 230 milions d’euros. Ha exposat que en el primer pla es van destinar més de 8,5 milions per a primeres actuacions com l’accés i neteja d’àrees industrials, els serveis d’autobusos per a facilitar l’arribada de treballadors a les empreses o la contractació d’agents de proximitat per a informar de les necessitats i línies d’ajuda. En un segon paquet, ha recordat que es van destinar 100 milions d’ajuts directes per a empreses industrials, comerços i autònoms amb assalariats, dels quals s’han executat 76.933.000 euros que “han permès mantenir 79.333 ocupacions”.

El coordinador general d’Esquerra Unida a les Illes, Juanjo Martínez, ha cessat en el càrrec de manera temporal, després de l’aparició d’unes informacions anònimes en un compte d’Instagram en què acusen un polític d’esquerres d’abús sexual. Podem havia decidit d’apartar-lo abans del consell d’administració de l’EMT, per les denúncies en contra seu.

Martínez, també candidat de Sumar a les eleccions espanyoles, diu que la decisió cerca “la protecció i el respecte” tant a EU com a la seva família. De tota manera, ha admès que plegava a petició del partit. 

Martínez ha desmentit les acusacions dient que eren “absolutament falses” i ha negat que li hagués arribat cap denúncia a EU de manera interna que el vinculés “amb actituds contràries a la igualtat de les persones”. Ha desmentit que hi hagués, per tant, expedients interns per aquests casos. 

Demanda contra Muñoz

També ha assenyalat la coordinadora de Podem a les Illes, Lucía Muñoz, per la decisió d’apartar-lo del càrrec a l’EMT. Considera que ha estat ella qui l’ha posat “al punt de mira” en una “evident campanya de desprestigi” motivada, diu, pels acords que Podem i EU mantenen i que “comporten que el pròxim juliol la diputada actual de Podem hagi de dimitir per ser substituïda per un membre d’EU”. 

Per això ha dit que interposaria una demanda de conciliació contra Muñoz, prèvia a la querella per injúries i calúmnies. 

a càrrec de Carme Porcel - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

Les associacions de veïns de l’Eixample hi han detectat 232 finques de propietat única “especulatives”. Segons un estudi elaborat per les associacions de veïns que analitza el període del 2016 al 2024, 131 d’aquestes finques es troben a la Dreta de l’Eixample, 48 a l’Esquerra de l’Eixample, 24 a Sagrada Família, 18 a Sant Antoni i 11 a Fort Pienc. Amb aquests processos especulatius, els veïns han compatibilitzat en aquest període de temps que hi ha hagut 4.000 desnonaments invisibles, que calculen que han afectat 10.000 residents.

També denuncien que cinc residències de gent gran i un centre de dia han estat “expulsats” del districte en els anys analitzats. Per considerar que una finca és “especulativa”, ha explicat Jaume Artigues, president de l’associació de veïns de la Dreta de l’Eixample, han tingut en compte que s’hi hagués produït alguna activitat que es pogués considerar com a tal, com per exemple la compra de propietat vertical o propietat única destinada a la comercialització dels habitatges, promocions d’obra nova o de gran rehabilitació, processos de cancel·lació de contractes i expulsió de residents o preus d’oferta de compra o de lloguer que superen l’índex mitjà de preus, entre més.

En el districte, els veïns també han constatat una desviació del preu mitjà de l’oferta d’habitatge en propietat del 32,94% respecte de la mitjana de la ciutat. “Les ofertes que en surten estan sobredimensionades respecte al preu mitjà de compra a Barcelona”, ha denunciat Artigues. L’estudi també ha detectat, mitjançant l’anàlisi de portals immobiliaris, que el 70% de l’oferta de lloguer a l’Eixample és temporal i que el 21% dels llits són turístics.

Quant als desnonaments entre el 2016 i 2024, n’han comptabilitzat 97 de judicials i 4.000 “d’invisibles” amb uns 10.000 residents afectats. Ara bé, aquesta xifra respon a un càlcul de les associacions de veïns respecte de la mitjana d’habitatges en un edifici i el nombre de persones que viuen de mitjana en cada habitatge.

En la presentació dels resultats, que formen part d’un estudi que encara es troba en marxa, el president de l’associació de veïns de la Dreta de l’Eixample ha denunciat que les lleis actuals eren massa febles contra l’especulació i ha reivindicat que calia una intervenció del mercat més decidida que fins ara.

El director general d’IB3, Albert Salas, ha presentat aquest dimarts la renúncia al càrrec. En una carta interna als treballadors de l’ens públic, Salas ha assegurat que la gestió i la negociació de la integració i el diàleg sindical l’han deixat “fos i sense bateria”. Es referia als processos d’integració del personal extern i l’estabilització de la plantilla. El gener de 2023 el govern va arribar a un acord amb el comitè d’empresa perquè 315 treballadors dels serveis informatius i equips tècnics es convertissin en treballadors públics indefinits, sense necessitat de presentar-se a cap oposició. 

Salas era director de comunicació del Reial Mallorca, on possiblement torni a fer feina ja que es trobava en excedència. Abans ja havia treballat dotze anys a l’ens. IB3 ha emès un comunicat en què considera que ha liderat la radiotelevisió pública “amb compromís, dedicació i una clara aposta per a la modernització i consolidació de projectes”. 

Proposta del PP amb vistiplau de Més

Salas va assumir el càrrec el 15 de novembre de 2023. Va ser a proposta del PP i amb els vots a favor de Més per Mallorca i Més per Menorca. El periodista es va comprometre que el català seguís com a llengua preferent a IB3, exigència de Més per Mallorca i Més per Menorca per donar-li suport. Salas no pretenia fer una línia rupturista amb la direcció d’Andreu Manresa, a qui va succeir.

“L’enorme creixement en televisió, ràdio i digital mostra el camí i el futur: la revolució sense dogmes, rigidesa ni ideologies, ja està en marxa”, ha conclòs al comunicat. 

Ara s’haurà de veure quines alternatives es presenten per donar-li relleu. La figura de Salas comptava amb cert consens i era ben vista per l’esquerra, més tenint en compte l’etapa que va viure l’ens durant la presidència de José Ramón Bauzá. 

Dues persones grans, un home i una dona de setanta-sis i vuitanta-tres anys, respectivament, han mort per inhalació de fum en l’incendi d’un habitatge a la plaça de l’Horticultor Corset de València, al barri d’Extramurs.

Fonts municipals han informat que l’avís va arribar a les 23.30 d’ahir. El Centre d’Informació i Coordinació d’Urgències (CICU) ha informat que, a més dels morts, a conseqüència de l’incendi un home va ser atès per inhalació de fum.

Fins al lloc dels fets es van mobilitzar bombers dels parcs de Campanar i Oest. Les mateixes fonts han informat que es va activar el protocol Saus amb una psicòloga per a donar la informació de la notícia als familiars de les víctimes.

Susana Camarero ha tornat a evitar de respondre les preguntes clau sobre la gestió de l’emergència del 29 d’octubre. Com en ocasions anteriors, ha utilitzat les preguntes dels periodistes en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell per a exculpar Carlos Mazón i responsabilitzar de tot l’Agència Estatal de Meteorologia i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. “Dues agències de Pedro Sánchez“, ha dit.

Preguntada pel requeriment que ahir la titular del jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de Catarroja sobre si en el Cecopi hi havia cap altra autoritat a banda de les convocades, Camarero ha dit que respondran dins el termini de tres dies i que després faran pública la resposta.

Susana Camarero ha fet una anàlisi frase per frase de l’enregistrament sencer de la conversa entre la tècnica d’AEMET i la d’emergències, produïda a les dotze del migdia. Ha afirmat que AEMET va fallar perquè va preveure que no hi hauria afectació a la ciutat de València quan en realitat va haver-hi disset morts, i també ha recordat que la previsió parlava de 150 a 180 metres quan en realitat en van caure entre 800 i 900. “Crec que cada volta que les agències estatals encara ens queden més dubtes”, ha dit sense respondre si el Consell sabia que a partir de les tres la cosa empitjoraria. Tampoc no ha respost el motiu pel qual Carlos Mazón va anar al dinar amb la comunicadora Maribel Vilaplana sabent que hi havia aquesta previsió.

S’ha de recordar que el Consell va filtrar una pat retallada d’aquesta trucada per mirar de sostenir les afirmacions de Carlos Mazón i que posteriorent, AEMET la va difondre sencera. Ara l’agència estudia si es querella per la filtració interessada.

Un periodista ha recordat a la vice-presidenta que el subdirector d’emergències va dir a l’informatiu del migdia d’À Punt el dia 29 d’octubre que estaven vigilant els barrancs i va citar el de Poio, per a recordar-li que pocs minuts després es va ordenar retirar aquesta vigilància presencial. La vice-presidenta Camarero s’ha limitat a llegir quines són les responsabilitats de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer sense respondre per què emergències de la Generalitat va ordenar els bombers de retirar la vigilància a desgrat de la repregunta que li han fet.

Intent de limitar la feina dels periodistes

D’ença de la setmana passada, l’equip de premsa de la vice-presidenta Camarero limita a dues el nombre de preguntes que pot fer cada mitjà de comunicació. Una decisió protestada pels professionals i per la Unió de Periodistes.