Avui comença el debat d’orientació al Consell General d’Andorra. Aprofitem l’avinentesa per entrevistar el cap de govern d’Andorra, Xavier Espot, i fer una repassada dels dos primers anys d’aquest mandat, que serà el seu darrer. Sobre la taula, Espot hi té alguns dels temes més importants dels últims temps. Té la voluntat de tancar unes quantes qüestions fonamentals per al futur institucional del país, que posaran els fonaments per al futur. Per exemple, l’acord d’associació amb la Unió Europea, la despenalització de l’avortament i la crisi de l’habitatge. Parlem de tot plegat al seu despatx.

—Heu superat l’equador de la vostra darrera legislatura. Quina valoració en feu? 
—Entenc que qui ha d’exercir l’escrutini són els ciutadans, però si em demanen la meva opinió, i sense voluntat de caure en l’autocomplaença, penso que estem en un bon estat de compliment dels compromisos que vam assumir a les darreres eleccions i que també van ser objecte de la meva investidura. Fem polítiques decidides en matèria d’habitatge. Per primera vegada constituïm un parc públic d’habitatge de lloguer, que acabarà essent de cinc-cents pisos a final d’aquesta legislatura. Ja hi hem invertit milions d’euros. Aquesta és la nostra autèntica prioritat. També hem treballat per a la millora del poder adquisitiu, el salari mínim ha pujat d’un 30% en sis anys. També hem consolidat el transport públic gratuït i continuem treballant pel nostre gran objectiu d’aconseguir un bon acord d’associació, un bon encaix, d’Andorra amb la Unió Europea, amb l’objectiu de pensar en l’Andorra dels deu, quinze o vint anys vinents. Una Andorra que ha de diversificar l’economia en clau de valor afegit, en clau d’innovació i sectors que portin prosperitat.

—Adés parlàveu de l’acord d’associació amb la Unió Europea. En quin punt es troba? Trontolla?
—No, en absolut. En un acord d’aquesta magnitud i amplitud, cal tenir paciència. Hi ha moltes negociacions que es fan amb discreció i que estic segur que arribaran a bon port. Pensi que és l’acord amb un país tercer més ampli que mai ha negociat la Unió Europea. Per tant, és normal que, ara que ja ha estat negociat, hi hagi preguntes, anàlisis i treballs intensos que fan que el procés es demori. És un projecte per a l’Andorra del futur, i si calen sis mesos més per a acabar de perfilar un acord que quedi ben blindat de la perspectiva dels interessos del nostre país, no és ni una feina perduda, ni un temps perdut. Estic convençudíssim que acabarà essent aprovat per unanimitat pels estats membres i també treballem perquè la seva naturalesa jurídica sigui la d’un acord EU only i no requereixi la ratificació dels parlaments nacionals.

—Què significaria si passés això?
—Això no faria perillar l’acord, però faria que en lloc de ratificar-lo Andorra i el Parlament Europeu l’haguessin de ratificar tots els estats membres i això sempre pot portar alguna complicació o retard.

—Quin paper hi té França en aquest procés?
—França sempre ha estat un aliat privilegiat, com ho ha estat Espanya. Han ajudat perquè l’acord sigui una realitat. França pot tenir alguna reserva sobre la naturalesa jurídica de l’acord –no pas de l’acord en si–, i aquest és un precedent per a altres, particularment per a possibles acords comercials, que poden comprometre alguns dels interessos nacionals de França. Treballem diplomàticament amb discreció per intentar assolir una solució que ens convingui a tots. Això no ha de posar en dubte el fet que França durant tota la negociació ha ajudat perquè aquest acord d’associació prosperés i que inclogués tot d’especificitats beneficioses per a Andorra. Està plenament compromesa a aprovar el contingut del text.

—Confieu que l’acord es pugui aprovar abans no s’acabi la legislatura?
—Sí, confio que es produeixi durant aquesta legislatura.

—Hi haurà un referèndum, doncs, aquesta legislatura?
—Quan culmini tot aquest procés. És a dir, quan hi hagi el Consell de la Unió Europea, la Comissió Europea i el govern d’Andorra, que han estat les parts negociadores, signin el text, es portarà a ratificació del Parlament Europeu. I un cop l’hagi ratificat, tenim el compromís de convocar un referèndum vinculant, abans de ratificar-lo nosaltres com a país.

—Les enquestes revelen una majoria de vots contra l’acord. Enteneu aquest recel per part de la ciutadania?
—Sí i no. És a dir, l’entenc perquè al final hi ha un context geopolític que és complicat. És veritat que el projecte europeu a vegades no suscita una gran atracció, de manera molt sovint injusta, perquè li han imputat mancances o problemes que obeeixen a un context que escapa de la Unió Europea o que són causats per les polítiques dels estats membres. Jo continuo creient que Europa és un projecte de prosperitat, de cohesió social, de garantia de la sostenibilitat ambiental. I al final, en aquest moment en què es crea una política de blocs, crec que tenim interès a formar part d’aquest bloc europeu i que serem molt més forts i podrem defensar molt millor els nostres interessos junts que no pas separats. Però és cert que hi ha aquesta sensació –a vegades, paradoxalment– en els ciutadans andorrans, que han viscut bé, amb els nostres reptes i les nostres problemàtiques, amb creixement econòmic, progressió en les quotes de cohesió social aquests darrers anys…, la sensació que aquest acord d’associació posarà fi a tot això. I és ben al contrari: aquest acord d’associació és la millor garantia, encara que pugui semblar paradoxal, de mantenir l’status quo.

—Com s’explica això?
—Perquè els nostres sectors econòmics són molt madurs. Fiar-ho tot a la continuïtat, tal com està actualment Andorra, és molt complicat. A vegades cal fer algun canvi per fer un salt endavant i mantenir allò bo que et caracteritza. I haurem de fer això. Convèncer la gent que l’acord d’associació no farà perillar la nostra baixa fiscalitat ni la nostra política migratòria. Al contrari, és la garantia que puguem diversificar l’economia i mantenir el nivell d’ingressos públics i que amb aquests ingressos puguem continuar fent les polítiques socials i ambientals a què aspiren els nostres ciutadans.

—Hi veieu alternativa a l’acord d’associació? Alguns grups han demanat de renegociar-lo.
—Voler fer creure que ara anirem a picar la porta de Brussel·les i que, després de nou anys de negociar un acord, ens permetran de començar una nova negociació, particularment en un moment en què la prioritat de la Unió Europea no és Andorra ni San Marino, sinó que és mirar de resoldre la qüestió dels aranzels amb els Estats Units, la guerra d’Ucraïna o al Pròxim Orient, crec que és fer volar coloms i no ser conscients de la realitat i de la dimensió del que representa Andorra. Això no vol dir acotar el cap, ni de bon tros, però hem de ser realistes. Ara tenim un bon instrument a les mans, ben negociat, i l’hem de saber aprofitar fins al final.

—Parlant d’Europa, el català podria passar a ser oficial en la Unió Europea. Això ajudaria Andorra?
—Sens dubte. Nosaltres sempre ens hem posat a disposició i hem intentat posar el nostre gra d’arena per ajudar que això sigui una realitat, per dos motius. Un, de més pragmàtic: si el català és llengua oficial de la Unió Europea, tota la normativa comunitària serà traduïda al català automàticament i, per tant, no haurem de fer aquesta feina a Andorra, perquè quan tinguem l’acord d’associació haurem d’integrar el cabal comunitari al nostre ordenament jurídic. I dos: que el català sigui una llengua oficial de la Unió Europea prestigia la nostra llengua. Per tant, és una fita que veiem amb molt bons ulls i estem perfectament arrenglerats amb les polítiques del govern espanyol. Dit això, no som un estat membre de la Unió Europea ni aspirem a ser-ho, i per tant nosaltres no podem exigir que el català sigui llengua oficial de la Unió Europea.

—Un altre punt clau de la legislatura ha estat l’aprovació de la llei del català. En poc més d’un any s’han obert trenta expedients sancionadors i dos han acabat en sanció. Són unes xifres baixes? Concòrdia critica que fer una denúncia és massa complicat.
—Depèn de com es miri. Trenta expedients sancionadors, amb una perspectiva de magnituds andorranes, no està malament. Són dues sancions, però molts d’aquests expedients encara es tramiten i encara n’hi pot haver més. Però al final hem de pensar més en l’efecte dissuasiu i l’efecte preventiu de la norma que en l’efecte retributiu o sancionador. L’objectiu d’aquesta llei, sobretot, és que hi hagi un canvi de mentalitats i que una feina proactiva dels ciutadans. I la millor prova d’això és que, de manera exponencial, ha crescut el nombre d’inscrits als cursos d’aprenentatge de català. Per convicció pròpia o perquè hem introduït aquest element d’haver d’acreditar un mínim coneixement de català per a renovar l’autorització de residència, això fomenta que hi hagi molta més gent que aprengui el català i per tant, per extensió, molta més gent que el parlarà. Crec que no ens hem de centrar en quantes sancions acabem aplicant, sinó a veure si en la pròxima enquesta d’usos lingüístics això realment ha tingut un impacte i hi ha molta més gent que utilitzi el català i el sap parlar i escriure. I aquesta serà la millor prova i la millor conclusió que podrem extreure de si ha estat efectiva o no la llei que hem aprovat.

—Heu parlat de canvi de mentalitat. Cal la implicació de la ciutadania?
—Absolutament, al final, la llengua no pot ser mai un instrument d’oposició, ha de ser un instrument d’adhesió. Això no vol dir que de tant en tant no hi hagi d’haver algun mecanisme coercitiu, perquè hi ha uns drets, i per exercir aquests drets a vegades has d’obligar la contrapart, i si no ho fa, l’has de sancionar. Però, al capdavall, si realment volem fer prosperar el català i que sigui la llengua majoritària, particularment en l’ús social, això s’ha de fer gràcies a l’adhesió i l’atracció. I crec que aquesta llei té mecanismes que van en aquest sentit. Confio que realment capgirem la situació. Hem de dir que l’última enquesta d’usos lingüístics ja albira uns resultats més favorables que l’anterior. Per tant, sense aquesta llei, crec que ja es feia una bona política lingüística. I ara s’acabarà de consolidar.

—La situació millora a Andorra, però no passa igual a la resta dels Països Catalans. Cal estrènyer llaços amb les altres institucions? 
—Cada territori també té la seva realitat, la seva idiosincràsia i unes polítiques pròpies. Nosaltres tenim un punt que ens va molt a favor, que és l’oficialitat exclusiva, però no n’hi ha prou. Hi ha d’haver aquesta adhesió a la llengua i aquest fet de prestigiar la llengua, i això obeeix també a unes polítiques de foment per part dels poders públics. Els idiomes alternatius són àmpliament parlats, per 500 milions d’habitants o per 1.000 milions. I si no fem polítiques de foment, difícilment capgirarem la tendència que s’acabin imposant. I això ha de ser perfectament compatible amb la defensa de la diversitat lingüística, la pluralitat lingüística i cultural, si em permeteu l’expressió. Per tant, el fet que el català s’utilitzi socialment de manera majoritària s’ha de fer compatible amb el fet que, en el cas particularment d’Andorra, hi hagi un domini del castellà i el francès, que són també els idiomes oficials dels nostres dos països veïns. I evidentment de l’anglès, que d’alguna manera és la llengua franca.

—Una altra gran qüestió de la legislatura és l’avortament. Heu afirmat que s’hauria despenalitzat abans d’acabar la legislatura.
—Sí, aquest és un dels nostres compromisos i hi avancem amb pas ferm, discret però ferm. Volem mantenir la nostra estructura institucional, perquè és la garantia de la independència i del manteniment d’Andorra com a tal. Això és incompatible amb la legalització de l’avortament a casa nostra. Però entre això que tenim ara i la legalització, hi ha un terme mitjà que es diu despenalització, és a dir, que no hi hagi conseqüències penals si una dona decideix d’avortar. I, a més, que hi hagi un sistema d’acompanyament, que la dona que lliurement i voluntàriament decideixi d’interrompre l’embaràs tingui un acompanyament integral dels poders públics andorrans i que, encara que no ho pugui fer a Andorra, hi hagi un acompanyament i un reemborsament, de manera que –particularment les dones en situació de vulnerabilitat– puguin fer-ho lliurement i no se sentin coaccionades. En això treballem i creiem que trobarem una solució de compromís que permetrà d’avançar en el reconeixement dels drets de les dones, però al mateix temps podrem mantenir la nostra particular estructura institucional.

—En això hi té un paper clau el copríncep episcopal. El nou copríncep, Josep Lluís Serrano, afirmava la setmana passada que cal diàleg per a trobar una resposta plausible en el debat. Com les valoreu, aquestes paraules?
—Crec que s’inscriu bastant en això que he dit jo. Res no és blanc ni negre. A l’Església Catòlica hi ha uns dogmes, que són dogmes i que com a tals no admeten concessions; però això no vol dir que l’Església Catòlica propugni que la dona que interromp voluntàriament l’embaràs sigui penalitzada i hagi d’incórrer en una pena o en una sanció penal. Podem trobar una solució.

—És a dir, proposeu que per avortar les dones d’Andorra es desplacin a fora?
—Exacte, passar per un servei d’acompanyament aquí a Andorra i que la persona sigui acompanyada a un lloc on ho pugui fer amb garanties, amb seguretat i de la manera més pràctica i més confidencial possible. I que després aquesta intervenció pugui ser reemborsada si la dona està en una situació de vulnerabilitat i ho requereix.

—Amb la tria d’un nou copríncep episcopal, espereu que hi hagi cap canvi per als interessos d’Andorra?
—No, nosaltres creiem que s’inscriu en la lògica de la continuïtat, que és el que volíem. Sobretot que no hi hagués una seu vacant perquè aquí no es tracta només d’ocupar una diòcesi catòlica, sinó que es tracta de poder atendre les funcions i les responsabilitats pròpies d’un cap d’estat, i això no admet vacança –o, en tot cas, un període gaire llarg–, que realment hauria estat un inconvenient per als interessos d’Andorra. Continuem tenint un copríncep que parla la nostra llengua, que entén la nostra cultura, que ha estat durant un any gairebé al costat de l’anterior copríncep i que per tant ha copsat la realitat, què vol dir ser copríncep més enllà de ser bisbe. Confio que continuarem tenint aquesta excel·lent relació institucional i que continuarem tenint un cap d’estat autènticament andorrà en el millor sentit de la paraula.

—Quant a l’altre copríncep, ens podem trobar aviat una victòria de l’extrema dreta a França. Temeu que això pugui afectar els interessos andorrans?
—És veritat que el president de la República Francesa esdevé automàticament copríncep i la decisió de qui acaba essent president de la República Francesa no ens correspon a nosaltres. Per tant, haurem d’anar valorant les circumstàncies d’acord amb cada moment. Però tampoc no crec que es tracti de fer política-ficció. És qüestió, sigui qui sigui la persona, de fer possible aquest encaix, aquesta compatibilitat i sobretot de mantenir intacte el nostre sistema institucional.

—L’habitatge també ha marcat de ple l’actual mandat. Creieu que trobarem una situació normalitzada el 2027, quan s’hauria d’acabar la pròrroga dels lloguers?
—M’agradaria molt, i ho espero. Passa que parlar de situació normalitzada és tant com entendre que la problemàtica de l’habitatge és conjuntural. A Andorra i arreu, malauradament, la problemàtica de l’habitatge s’ha tornat estructural. A vegades tenim tendència a focalitzar-ho en l’especulació immobiliària, que evidentment no hi ajuda, però no és això i prou. Hi ha un canvi de models familiars i del model turístic. I canviar això és molt difícil, particularment en un país com Andorra, on fins fa pocs anys ni tan sols es considerava que hi hagués un parc públic immobiliari de lloguer, tot i ser un dels països on tenim un percentatge més important de persones que viuen de lloguer. Sigui com sigui, treballem per trobar una solució acceptable al neguit legítim de la majoria dels nostres ciutadans, gràcies a moltes modificacions.

—Què s’ha fet?
—Abans he parlat de la creació d’aquest parc públic, però també hem adoptat una llei que ha estat molt ambiciosa i que ha portat molt desgast polític, perquè aproximadament un 30% dels habitatges turístics veuran revocada la seva llicència per poder tornar al mercat de lloguer residencial. Ara hi ha un sistema en què has de justificar si tu tens un pis buit i, si no, també l’has de posar al mercat de lloguer residencial. Per tant, també hem fet créixer la plus-vàlua immobiliària. Hem limitat el nombre de béns immobles que poden adquirir els estrangers i els que volen venir a residir de fora. Hem provat de tocar totes les palanques amb una perspectiva de centralitat, de moderació, de ponderació, per assolir aquesta fita que és que tothom al nostre país pugui tenir un habitatge digne.

—Andorra pot continuar creixent en població i construcció com fins ara?
—No, i per això hem adoptat les mesures que hem adoptat. I gràcies a aquestes mesures hem reduït a la meitat l’augment de la població; d’un increment de gairebé el 5% de la població el 2023, a un 2% i escaig l’últim any. I això no és degut a una frenada en l’economia, sinó que a les mesures d’aquest govern, que són precisament el fet d’haver reduït el contingent de quotes d’immigració. A vegades també amb un cert desgast polític. Aquest cap de setmana ho vèiem, amb una certa rebel·lió del sector de la restauració, hoteler i turístic, que demana legítimament més treballadors estrangers. Però també hem de ser conscients que tenim la problemàtica de l’habitatge i la sostenibilitat que tenim, i que aquest increment desbocat de la població sí que genera riquesa en uns determinats sectors. Això també reverteix en l’interès general, però també origina un seguit de problemes. S’ha de trobar un bon punt d’equilibri.

—Us hem sentit dir que a Andorra es troba el límit del turisme.
—Nosaltres ara tenim aproximadament deu milions de turistes anuals. Això és una proporció enorme, sabent el territori exigu que tenim i la població que tenim. No és que vulguem fer-ho disminuir, però Andorra no pot continuar creixent així. Es tracta de mantenir aquest nombre de turistes, però que tinguin més poder adquisitiu.

—Cal un canvi de model econòmic, aleshores?
—Cal diversificar la nostra economia. És a dir, cal saber mantenir els nostres sectors econòmics tradicionals, sabent quin límit i quines potencialitats futures tenen. I, alhora, compensar la falta de creixement addicional d’aquests sectors amb la creació de nous sectors econòmics de valor afegit.

—Canviant de tema, el 15 de juliol hi haurà una de les sentències del cas BPA. Creieu que s’han resolt totes les incògnites?
—Bé, el cas BPA té moltes ramificacions i ara es dictarà sentència en un dels casos. Sempre dic que allò que pogués passar entre la policia espanyola i l’antic govern espanyol i, a tot estirar, entre les institucions espanyoles i americanes, ho ignoro. Però puc parlar de què van viure els responsables polítics, les institucions financeres, les institucions de control de blanqueig i el govern d’Andorra. I el que van viure va ser allò que se sap: que hi va haver una nota de l’organisme antiblanqueig americà, que va dir que BPA era una entitat bancària on hi havia un risc molt elevat de blanqueig de capitals, on s’esmentaven tot un seguit de casos, i això va fer que d’un dia per l’altre els corresponsals tanquessin les línies, no només de BPA, sinó del conjunt d’entitats bancàries d’Andorra, perquè s’entenia que podien estar contaminades. I això, com sap tothom que mínimament coneix com funciona el sistema bancari, era la mort del sistema financer andorrà, amb les conseqüències que té per als llocs de treball, els dipòsits dels clients i la supervivència del país. Vam fer el que havíem de fer i el temps ho ha demostrat, que és intervenir BPA i iniciar un procés de resolució que va permetre de salvaguardar el sistema financer andorrà, garantir els llocs de treball que hi havia dins de BPA i garantir els dipòsits nets dels clients. Crec que vam actuar correctament. A partir d’aquí, què pogués passar ho ignoro. I de moment, què vol que li digui? Més enllà de correus unilaterals pretesament enviats pel senyor Villarejo, que no és pas la persona que mereix més credibilitat del món, tampoc no he vist cap prova fefaent d’aquestes connexions.

—Han sortit informacions que parlen de funcionaris espanyols accedint als bancs de dades dels clients o pressions a autoritats andorranes.
—Jo us puc garantir que no hi va haver cap pressió, i que quan va venir el senyor Rajoy, el gener del 2015, en cap moment no es va parlar d’una eventual futura intervenció de BPA. Ni amb el cap de govern de l’època ni amb cap dels ministres interessats.

 

Read It in English | Xavier Espot: “Andorra cannot continue to grow like this”

La coca de Sant Joan és un dels dolços més estimats de l’any. Cada revetlla omple les taules de colors i de gusts: fruita confitada, crema, pinyons, xocolata… Us proposem quatre receptes per a fer-la a casa, totes ben explicades i seguint fil per randa les instruccions dels qui les han compartides.

1. Coca clàssica de brioix (Lluís Artés, Forn de la Plaça, Alella)

Ingredients per a una coca de mig quilo:

• 300 g de farina de força
• 2 ous
• 45 g de sucre
• 30 g de mantega (en total)
• 7 g de sal
• 60 g d’aigua
• 50 g de llevat fresc
• Aromes: vainilla, canyella i pell de llimona ratllada
• Fruita confitada i pinyons per a decorar

Elaboració:

1. Barregeu tots els ingredients, excepte la mantega. De la mantega, només n’hi afegiu 10 g al començament.
2. Pasteu-ho fins que la pasta sigui ben fina i no s’enganxi.
3. Incorporeu la resta de la mantega (20 g) a remeses, i continueu treballant la massa.
4. Quan sigui ben llisa, deixeu-la reposar 30 minuts.
5. Per comprovar que és ben pastada, feu la prova del tel fi: estireu un trosset de massa amb els dits. Si forma una làmina prima que no es trenca, ja està.
6. Doneu forma a la coca: feu-ne una làmina d’uns 55 cm de llarg per 15 cm d’ample i poseu-la sobre paper sulfurat.
7. Pinteu-la amb ou batut i deixeu-la fermentar tota la nit a la nevera.
8. L’endemà, traieu-la de la nevera, torneu-la a pintar amb ou, afegiu-hi la fruita confitada i els pinyons.
9. Coeu-la a 220 °C durant 13-15 minuts.

2. Coca de cabell d’àngel amb pinyons (Neus Cuscó)

Ingredients:

• 1 làmina de pasta de full rectangular
• Mig pot de cabell d’àngel (uns 500 g)
• Pinyons o ametlla tallada
• Sucre de llustre per a decorar

Elaboració:

1. Pre-escalfeu el forn a 200 °C.
2. Esteneu la làmina de pasta de full sobre el paper sulfurat directament a la safata del forn.
3. Punxeu la pasta amb una forquilla per evitar que pugi massa.
4. Amb els dits, feu un petit rivet al voltant perquè no s’escapi el farciment.
5. Esteneu el cabell d’àngel sobre la pasta i repartiu-lo bé.
6. Escampeu per damunt pinyons o ametlles tallades.
7. Enforneu la coca a 200 °C amb escalfor a dalt i a baix durant 18-20 minuts.
8. Traieu-la del forn i deixeu-la refredar.
9. Quan sigui freda, empolseu-la amb sucre de llustre.

3. Coca de llardons (Neus Cuscó)

Ingredients (per a quatre persones):

• 1 làmina de pasta de full rectangular
• 100 g de llardons
• 1 ou
• Pinyons o ametlla tallada
• Sucre

Elaboració:

1. Esteneu la pasta de full sobre el paper de forn.
2. Talleu la làmina per la meitat en sentit vertical per obtenir dos rectangles iguals.
3. Poseu els llardons entre dos papers de forn i aixafeu-los amb un corró.
4. Repartiu els llardons damunt un dels trossos de pasta de full.
5. Tapeu amb l’altre tros de pasta i pressioneu una mica perquè s’enganxi. Podeu passar-hi el corró amb suavitat.
6. Pinteu la coca amb ou batut.
7. Escampeu-hi els pinyons o l’ametlla i una mica de sucre per sobre.
8. Coeu-la al forn a 200 °C durant 20 minuts o fins que sigui daurada.

4. Coca de taronja confitada (Neus Cuscó)

Ingredients:

• 3 ous
• 250 g de sucre
• 100 g de mantega a temperatura ambient (o 100 ml d’oli de gira-sol)
• 1 iogurt natural
• 250 g de farina de pastisseria
• 1 sobre de llevat en pols
• 1 taronja mitjana (pelada i sense llavors)
• 1 pessic de sal
• Un grapat de pinyons
• Rodanxes de taronja confitada en almívar

Elaboració:

1. Bateu els ous amb el sucre fins que la barreja blanquegi.
2. Afegiu-hi la mantega pomada o l’oli i el iogurt.
3. Tritureu la taronja pelada i sense llavors, i incorporeu-la a la barreja.
4. Afegiu-hi la farina barrejada amb el llevat i la sal, i remeneu-ho amb cura.
5. Poseu la massa en un motlle untat amb mantega i farina.
6. Doneu-hi uns copets perquè la massa s’estengui bé i no quedin bombolles.
7. Coeu-la al forn preescalfat a 180 °C durant 30 o 40 minuts. No obriu el forn durant els primers 15 minuts.
8. Quan faltin 5 minuts per acabar la cocció, traieu la coca, pinteu-la amb almívar i decoreu-la amb les rodanxes de taronja confitada, els pinyons i una mica de sucre.
9. Torneu-la al forn i acabeu-la de coure. Després, deixeu-la refredar completament abans de servir-la.

 

Amb aquestes quatre receptes, podeu fer a casa algunes de les coques més típiques de la revetlla. Bon profit i bona festa!

La companyia Glovo ha fet servir la participació del president de la Generalitat, Salvador Illa, en l’acte del desè aniversari com a argument per a defensar-se en el judici per la demanda que Just Eat va interposar-los per competència deslleial. El judici ha començat avui al jutjat mercantil 2 de Barcelona.

Just Eat diu que Glovo instava els restaurants a prescindir dels seus repartidors per imposar el seu model

L’advocat de Glovo ha al·ludit a una notícia publicada a Expansión, titulada “Glovo segella la pau amb els sindicats després del seu gir en matèria laboral”, i ha remarcat que Illa va participar en l’esdeveniment d’ahir. A més, ha subratllat que el president va expressar-hi que el govern vol empreses com Glovo a Barcelona, sempre que “adaptin el seu esquema de negoci a les regulacions”. Illa també va defensar que els projectes tecnològics com aquest són positius per continuar avançant com a país.

Glovo, que ha estat objecte de crítiques per l’ús de falsos autònoms, va anunciar al desembre que canviaria el model laboral i que, a partir de l’1 de juliol, contractarà com a assalariats tots els seus repartidors. Aquesta declaració es va fer pública just abans d’un altre judici en què el conseller delegat, Oscar Pierre, és imputat per aquesta qüestió.

Davant l’ús d’aquesta intervenció com a argument de defensa, la consellera i portaveu del govern, Sílvia Paneque, ha remarcat que en cap cas el president Illa va a actes per incidir o ser aprofitats en procediments judicials.

A més d’Illa, a l’acte hi van el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, el dirigent de la UGT, Pepe Álvarez, i l’ex-responsable de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, que ha dirigit el sindicat en els darrers vuit anys, entre més personalitats.

En el judici, el director general de Just Eat a l’estat espanyol, Íñigo Barea, ha assegurat que Glovo va instar uns quants restaurants a prescindir dels seus repartidors per imposar el seu model basat en autònoms.

Glovo i la seva matriu hauran de pagar 329 milions d’euros per haver actuat com un càrtel

La línia R14 de Rodalia ha estat tallada entre Juneda (Garrigues) i Lleida per la presència d’uns quants focs a les vies. Tant Renfe com els bombers han especificat que els incendis són de poc abast i que treballen en la seva extinció.

El servei d’emergències ha rebut l’avís de la incidència poc abans d’un quart de cinc de la tarda i ha enviat cinc dotacions a la zona. Dues hores més tard, tres de les cinc tornaven cap a la base. Els focus de flames s’han localitzat entre Juneda i Puigverd de Lleida, i es creu que l’origen podria ser un comboi amb problemes que hagués deixat anar guspires a la zona. Renfe ha indicat a un quart de set que es començava a deixar circular trens.

El preu mitjà del lloguer al Principat ha caigut un 4,9% i s’ha situat en 828,23 euros mensuals, tot just quan fa un any de l’entrada en vigor del topall dels preus. A Barcelona, la baixada ha estat més marcada, amb un descens d’un 8,9% i un preu mitjà de 1.087,23 euros.

Segons les dades que ha fet públiques la consellera d’Habitatge i portaveu del govern, Sílvia Paneque, la baixada és del 4,7% als municipis marcats com a zona de mercat residencial tens. En aquest context, Paneque ha destacat que les mesures de contenció de rendes ajuden i funcionen i ha assegurat que el topall no ha implicat una davallada en el nombre de contractes: ara hi ha 11.807 llars més que fa un any en règim de lloguer, 7.865 de les quals en municipis amb regulació de preus.

Els lloguers de temporada es disparen un 52%

Una altra dada destacada és el gran augment dels lloguers de temporada, que han passat de representar el 6,1% del total de contractes el primer trimestre del 2024 a l’11% el 2025. En xifres absolutes, s’ha passat de 2.242 a 3.417 en aquest període. Davant aquest increment, la consellera ha defensat la necessitat de regular aquest tipus de lloguer per evitar-ne usos fraudulents.

A Barcelona, el lloguer continua per sobre dels 1.000 euros

A la ciutat de Barcelona, el preu mitjà del lloguer continua per sobre dels 1.000 euros, tot i encadenar dos trimestres de descens. Aquest primer trimestre del 2025, el preu mitjà s’ha situat en 1.087,23 euros, una xifra similar a la registrada fa dos anys. La davallada respecte del darrer trimestre del 2024, quan se situava en 1.117,39 euros, és clara, però Barcelona encadena ja onze trimestres seguits per sobre d’aquesta barrera.

El preu ha baixat en tots els districtes, especialment a Gràcia (-13,3%), Ciutat Vella (-12,8%), Sant Martí (-10,2%) i les Corts (-9,7%). Els districtes més cars continuen essent Sarrià – Sant Gervasi (1.566,55 euros), les Corts (1.252,99 euros), l’Eixample (1.238,39 euros), Sant Martí (1.023,61 euros) i Gràcia (1.041,60 euros). Només cinc districtes se situen per sota dels 1.000 euros mensuals, entre els quals Nou Barris (769,73 euros), Horta-Guinardó (890,41 euros) i Sant Andreu (902,10 euros).

El preu cau en gairebé tot el Principat

El preu mitjà del lloguer ha baixat un 1,43% al Principat respecte del trimestre anterior i un 4,9% respecte del mateix període del 2024. Barcelona continua registrant els preus més alts, amb una mitjana de 912,44 euros (-4,7%). Les altres demarcacions se situen clarament per sota: Girona (670,24 euros, +0,3%), Tarragona (586,38 euros, -0,3%) i Lleida (494,97 euros, -1,6%).

Tot i la tendència general a la baixa, algunes comarques han experimentat augments, com la Vall d’Aran (+19,2%), la Conca de Barberà (+11,8%) i el Baix Empordà (+10,1%). En canvi, les baixades més fortes han estat a la Cerdanya (-12%), el Barcelonès (-8,3%) i el Pla de l’Estany (-7,6%).

El Barcelonès és encara l’única comarca amb una mitjana superior als 1.000 euros (1.028,82 euros), mentre que comarques properes com el Baix Llobregat (925,54 euros), el Maresme (862,60 euros) o el Vallès Occidental (845,63 euros) se situen entorn de la mitjana catalana.

Finalment, el nombre total de contractes signats a Catalunya ha estat de 27.716, un 19,65% menys que fa un any. El descens afecta totes les demarcacions: Barcelona (-21,5%), Girona (-17,6%), Tarragona (-13,8%) i Lleida (-6,3%).

Dansa amb l'Esbart d'Arenys de Munt - Lloc: Teatre Principal

Continua l’intercanvi d’atacs entre Israel i l’Iran. L’exèrcit iranià ha llançat vuit míssils contra Israel en la darrera ofensiva, segons que ha informat l’agència oficial IRNA. Aquesta xifra representa una reducció notable respecte dels primers dies del conflicte, quan l’Iran disparava desenes de projectils per onada.

Israel diu que ha mort el nou cap de l’estat major de l’exèrcit iranià

L’exèrcit israelià ha dit que la majoria dels míssils havien estat interceptats, però no ha especificat si n’hi havia cap que hagués aconseguit de travessar les defenses i impactar.

A banda, l’exèrcit d’Israel ha demanat a la població que cerqués refugi. En un comunicat, ha explicat que l’aviació intentava d’interceptar els míssils llançats per l’Iran i ha insistit que calia seguir les instruccions de les autoritats.

Trump se’n va del G7 abans d’hora per l’escalada de la guerra entre Israel i l’Iran

A més, la BBC informa d’explosions a la província iraniana d’Ispahan, situada al centre del país. Segons la mateixa font, la defensa aèria iraniana s’havia activat. També s’havien sentit unes quantes explosions a les zones central i occidental de Teheran, tot i que, a hores d’ara, no se sap quines han estat les ubicacions exactes ni si hi havia objectius concrets afectats.

El ‘pizzòmetre’, l’indicador que prediu les escalades bèl·liques segons la demanda de pizzes al Pentàgon

El Conservatori del Liceu de Barcelona ha apartat cautelarment un professor acusat d’haver fet tocaments a una alumna l’any passat. La noia va presentar una queixa formal i el centre va obrir una investigació interna per esclarir els fets i prendre les mesures pertinents.

“Després de conèixer les noves informacions aparegudes als mitjans informatius, la Fundació Conservatori Liceu ha decidit d’apartar cautelarment el professor en qüestió de tota activitat docent”, ha explicat la institució en un comunicat.

La fundació ha expressat el ferm compromís de fer del conservatori un espai de respecte i convivència, on no tinguin cabuda els abusos ni cap comportament que atempti contra la dignitat de les persones.

Segons que ha publicat El Periódico, l’estudiant va denunciar internament que el professor de l’assignatura de guitarra clàssica li havia fet “tocaments a les parts íntimes” a començaments de 2024, amb la voluntat de no fer-ho públic.

El docent col·labora amb el centre de fa anys i fins ara no tenia cap altra incidència registrada. Abans de ser apartat, havia acceptat mesures per no coincidir amb l’alumna, i des d’aleshores, segons que ha explicat el conservatori, no hi ha hagut cap altra comunicació d’estudiants afectats.

La batllessa de València, María José Catalá, ha dit que no es plantejava pas cap  més objectiu polític durant aquesta legislatura que no fos el de continuar al capdavant de l’ajuntament. “Probabilitats de deixar de ser batllessa, cap”, ha declarat avui durant una conferència al Fòrum Europa Tribuna Mediterrània, coincidint amb el segon aniversari del seu mandat com a primera edil de la ciutat. En la trobada, també hi ha assistit el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón.

Catalá ha recorregut a la cançó “La mujer que yo quiero”, de Joan Manuel Serrat, per expressar la seva vinculació amb València, adaptant-ne la lletra: “La València que jo vull em va lligar a l’ajuntament per a sembrar la terra de punta a punta, d’un amor que ens parla amb veu de savi i té de dona la pell i els llavis. La València que jo vull és fruita sucosa, madurant feliç, dolça i exitosa.”

La batllessa ha insistit que volia tornar a optar al càrrec si la ciutadania ho volia, i ha afegit que lluitaria per obtenir el suport necessari: “València serà el que ella vulga i votarà a qui ella vulga. I jo batallaré perquè em vote a mi.”

Preguntada sobre si aspirava a la presidència de la Generalitat, Catalá ha reiterat la seua decisió de continuar a l’ajuntament, i ha tornat a citar la cançó de Serrat, cosa que ha estat rebuda amb aplaudiments i riures pel públic.

Sobre el seu govern de coalició amb Vox, ha admès que les coalicions sempre eren complexes, perquè implicaven “partits diferents, amb interessos diferents i amb plantejaments diferents”. Tanmateix, no ha expressat cap voluntat explícita de governar tota sola.

El ministre de Transports francès, Philippe Tabarot, ha ordenat la immobilització immediata de tots els vehicles Citroën C3 i DS3 afectats per un defecte greu als airbags de la marca Takata. La decisió arriba després d’un nou accident mortal a l’autopista de Reims. Aquesta prohibició de circular afecta uns quants vehicles a Catalunya Nord.

Segons que ha informat el ministre a l’agència AFP, ha convocat els dirigents de Citroën i ha exigit la immobilització de tots els vehicles afectats. Fins ara, alguns conductors havien estat cridats a canviar els airbags defectuosos, però no se’ls havia prohibit de continuar fent servir el vehicle.

En l’accident, la víctima va ser envestida per darrere per un camió i, després de xocar contra un muret, l’airbag es va activar. El dispositiu, fabricat per Takata i ja assenyalat com a defectuós, es va desprendre i fou trobat a la carretera. El sinistre va causar la mort d’una conductora d’uns quaranta anys. L’altre passatger del cotxe, que era la filla de la víctima, va resultar ferida.

A més, els forenses van localitzar una peça metàl·lica a la laringe de la víctima, segons que ha informat el fiscal François Schneider. El número de sèrie de l’airbag coincideix amb la sèrie inclosa en el recordatori del fabricant.

Després d’obrir una investigació per homicidi imprudent, la fiscalia de Reims s’ha inhibit en favor de la de París, que centralitza les causes relacionades amb els airbags Takata a escala estatal.

La policia judicial de Portugal ha desmantellat un grup d’extrema dreta armat que fomentava la violència contra els immigrants. L’operació, batejada amb el nom “Desarmament 3D“, l’ha encapçalat la Unitat Nacional de Lluita contra el Terrorisme.

Hi ha sis detinguts, acusats de la pràctica de delictes d’infraccions relacionades amb grups i activitats terroristes, discriminació i incitació a l’odi i la violència i possessió d’armes prohibides. Segons que explica Público, un dels detinguts és un agent de la Policia de Seguretat Pública (PSP) que ocupa càrrecs directius a la policia municipal de Lisboa.

Segons que explica la policia, l’operació es va engegar per a complir amb quinze ordres de registre i captura, emeses per la justícia. Durant els escorcolls, es van poder fer algunes detencions i es van confiscar tota mena de materials explosius i armes de foc, algunes de les quals produïdes mitjançant impressores 3D, cartutxos de munició, armes blanques i equips informàtics.

La investigació es va iniciar després d’haver detectat missatges en línies. Els membres del grup feien manifestacions extremistes d’ideologies nacionalistes i d’extrema dreta radicals i violentes, compartien missatges d’ideologia antisistema i conspiratòria i fomentaven “la discriminació, l’odi i la violència contra els immigrants i els refugiats”, explica la policia.

Els detinguts són sospitosos de ser membres de l’anomenat Moviment Armil·lar Lusità (MAL), que segons la policia pretenia d’establir-se com a moviment polític, recolzat per una milícia armada, i estan acusats de cometre actes que s’inclouen en l’àmbit dels delictes terroristes, alteració violenta de l’estat de dret i possessió d’armes prohibides. Avui passaran a disposició judicial i posteriorment se sotmetran a les mesures que la justícia consideri oportunes.

Junts per Catalunya ha demanat garanties de compliment de l’Acord de Brussel·les després de la primera reunió que el secretari general del partit, Jordi Turull, i la portaveu al congrés espanyol, Míriam Nogueras, han tingut amb el president espanyol Pedro Sánchez després de l’esclat de l’escàndol de Santos Cerdán i l’anomenat cas Koldo. A més, Turull ha dit que el pacte havia quedat interromput arran de la caiguda del fins ara interlocutor del PSOE i ha explicat que Sánchez els havia demanat uns dies per a nomenar una nova delegació.

Pedro Sánchez compareixerà el 9 de juliol al congrés espanyol pel cas Cerdán

A banda, ha advertit que caldrien més reunions i concrecions del president espanyol per a determinar si la legislatura podia continuar. També ha especificat que aquesta havia estat únicament una primera trobada i que no s’hi havia concretat res.

Per això, ha dit que Junts no prendria decisions en calent i que caldria avaluar si hi havia voluntat real de continuïtat de la legislatura. Finalment, ha remarcat que el partit havia perdut la confiança en el PSOE i que el partit espanyol havia de fer esforços per a recuperar-la.

Pedro Sánchez, Jordi Turull i Míriam Nogueras en la primera reunió després de l’esclat de l’escàndol Sánchez Cerdán

El govern d’Illa tanca files amb Sánchez: “Hi mantenim la confiança”

A càrrec de Carme Porcel - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

La síndica d’Aran, Maria Vergés, ha aprofitat l’acte institucional de la Hésta d’Aran per reclamar al govern un finançament just i estable, així com el reconeixement de la singularitat política, jurídica i administrativa del Conselh Generau. A parer seu, cal garantir un autogovern aranès fort i útil, i preservar la lleialtat, la col·laboració i el respecte institucional entre administracions.

A l’acte hi ha assistit el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, que ha dit que el govern és plenament compromès amb aquest reconeixement jurídic i administratiu.

Durant la celebració, s’ha lliurat el Premi 17 de Junh a l’esquiador Aymar Navarro, destacat com a ambaixador de l’Aran.

Celebració de la Hésta d'Aran. Fotografia: ACN Celebració de la Hésta d'Aran. Fotografia: ACN Celebració de la Hésta d'Aran. Fotografia: ACN Celebració de la Hésta d'Aran. Fotografia: ACN Celebració de la Hésta d'Aran. Fotografia: ACN Celebració de la Hésta d'Aran. Fotografia: ACN Celebració de la Hésta d'Aran. Fotografia: ACN

El síndic de Compromís Joan Baldoví ha afirmat que “seria recomanable i convenient” que la seva formació política participés en la ronda de contactes anunciada per Pedro Sánchez arran del cas Koldo.

Així, vol per Compromís la mateixa autonomia que tenen en aquest sentit el BNG o Coalició Canaria. “Seria un bon gest que Pedro Sánchez demanés de reunir-se amb Compromís”, ha afirmat Baldoví, tot remarcant que això no implicaria que Sumar, la formació de la qual formen part al congrés espanyol, hagi de deixar-ho de fer.

Per Baldoví, les explicacions que el president del Govern va donar ahir van ser insuficients. A banda, ha defensat que els dos anys que queden de legislatura no poden ser tan sols de resistència. “Resistir només per resistir, l’únic que provocarà és que pugi la dreta”, ha vaticinat Baldoví, que ha defensat la necessitat d’un nou impuls legislatiu aquests dos anys i ha assegurat que la seva formació mai farà que governi ni la dreta ni l’extrema dreta.

La vice-presidenta tercera del govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, ha exposat avui les conclusions de l’informe oficial sobre l’apagada del 28 d’abril, que va deixar sense subministrament gran part de la península Ibèrica. Segons Aagesen, el tall es va produir per una fallada “multifactorial” que va implicar sobretensions, oscil·lacions i desconnexions de centrals elèctriques. La ministra ha anunciat que la setmana vinent s’aprovarà un decret llei per millorar la supervisió del sistema i evitar que un episodi similar es repeteixi.

Durant la conferència de premsa posterior al consell de ministres, Aagesen ha subratllat que no hi ha indicis de cap ciberatac. “S’ha descartat per complet”, ha afirmat, tot apuntant que el col·lapse es va originar per una cadena de fallades internes, iniciades per una oscil·lació anòmala en una central peninsular.

L’informe responsabilitza, en part, els grups de generació connectats el dia abans per ordre de Red Eléctrica per garantir l’estabilitat. Aagesen ha criticat que molts d’aquests grups, tot i estar retribuïts per absorbir energia reactiva i controlar la tensió, no van actuar adequadament: “No van absorbir tota la reactiva que s’esperava en un context de tensions elevades.”

La ministra ha defensat que cal reforçar el marc normatiu i tècnic per assegurar una resposta més robusta en situacions crítiques. El decret que es preveu aprovar la setmana vinent anirà orientat a millorar la supervisió en temps real i la coordinació del sistema elèctric.

El govern del president Salvador Illa ha tancat files amb Pedro Sánchez, president del govern espanyol i secretari general del PSOE, malgrat els escàndols de presumpta corrupció que l’assetgen i que, la setmana passada, van fer caure Santos Cerdán, fins llavors secretari d’organització socialista. La consellera Sílvia Paneque, portaveu del govern, ha insistit avui que mantenen la confiança en Sánchez i li ha agraït que reaccionés “de manera ràpida i contundent” davant de l’informe de la Guàrdia Civil espanyola, que conté indicis sòlids d’una xarxa de repartiment i cobrament de comissions per adjudicacions d’obra pública. Fins i tot ha reivindicat que el cas Cerdán no ha d’impedir de fer “un balanç positiu dels set anys de govern de Pedro Sánchez”. 

Sobre la naturalesa del cas, Paneque ha dit que “és vergonyant i insuportable en algunes ocasions certificar el comportament d’algunes persones”, en referència a Cerdán, l’ex-ministre José Luis Ábalos i el seu ajudant Koldo García, i ha dit que li sabia greu per als regidors i militants socialistes que solen tenir un capteniment “noble”. En tot cas, en la línia de Sánchez, ha mirat de circumscriure en faltes individuals un cas que, a poc a poc, es va fent gran. “En el cas del Partit Popular [amb el cas Gürtel], parlàvem d’un finançament sistèmic del partit, aquí parlem del comportament de tres persones que han estat apartades de manera immediata dels òrgans de decisió del partit i de totes les responsabilitats”, ha dit. 

Paneque també ha assegurat que no el terratrèmol al PSOE “no té impacte sobre l’estabilitat ni el treball del dia a dia del govern”, que –ha dit– continuarà mirant d’assolir els objectius i complir els acords amb els socis d’investidura. 

Un home ha mort atropellat al punt quilomètric 285 de l’autopista AP-7, entre Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Tarragona) després de baixar del vehicle i caminar per la via, segons que informa el Servei Català de Trànsit (SCT) en un comunicat.

L’avís s’ha produït a les 11.39, i els Mossos d’Esquadra investiguen ara les causes de l’accident. Al lloc dels fets també s’hi han desplaçat dues unitats del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i l’equip de psicòlegs.

Amb aquesta són 64 les persones que han mort a carreteres catalanes aquest any.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha presentat avui la campanya “La independència és urgent”, amb l’objectiu de tornar a posar la ruptura amb l’estat espanyol al centre del debat públic. L’entitat denuncia que la dependència política de Catalunya genera pèrdues diàries en drets i benestar, i ha fet una crida directa a la mobilització amb l’eslògan “Et queixes o actues?”, que interpel·la directament els ciutadans a passar a l’acció i implicar-se en la lluita per la independència de Catalunya.

Durant les pròximes setmanes, l’ANC desplegarà dades i exemples concrets per demostrar com la pertinença a l’estat espanyol perjudica els ciutadans en àmbits com la salut, l’educació, la llengua, l’habitatge, la mobilitat, l’ocupació, les pensions o les ajudes socials. L’organització relaciona aquests greuges amb el dèficit fiscal estructural que Catalunya arrossega —més de 20.000 milions d’euros anuals, segons les seves dades— i amb la manca de sobirania per gestionar recursos i prendre decisions.

El president de l’entitat, Lluís Llach, ha denunciat la situació actual com una forma de “discriminació premeditada” i considera que el PSOE i el PSC ho volen normalitzar. “Ens condemna a la precarietat i a quedar-nos sense llengua i finalment sense nació: acceptar l’autonomisme és renunciar als nostres drets”, assenyala Llach.

Segons Llach, amb aquesta campanya l’ANC pretén activar consciències per reactivar el moviment: “En un moment en què hi ha més motius que mai per fer-ho, llancem un missatge clar a tots els independentistes decebuts, desmotivats o emprenyats: l’Assemblea hi és, actuem. I tu, et queixes o actues?”

Glovo va instar uns quants restaurants a prescindir dels seus repartidors per imposar el seu model basat en autònoms, segons que ha explicat Íñigo Barea, director general de Just Eat a Espanya.

Així ho ha assegurat al Jutjat Mercantil 2 de Barcelona durant la primera sessió del judici arran de la demanda que va interposar Just Eat contra Glovo per competència deslleial. Just Eat va presentar una demanda contra l’empresa fundada per Óscar Pierre per presumptament contractar els seus repartidors com a falsos autònoms, motiu pel qual li reclama 295 milions d’euros en concepte de danys i perjudicis.

El president Illa, UGT i l’ex-responsable de CCOO a Catalunya abracen Glovo, acusada de càrtel, en la vigília d’un nou judici

L’estratègia de Glovo

Barea ha afirmat que l’any passat Glovo va llançar una campanya en què avisava per correu electrònic als restaurants que el servei de ‘marketplace’ era a punt d’acabar i que si volien negociar un nou contracte, havien d’acceptar el seu model.

“Quan els restaurants contracten ells mateixos als repartidors i algú et dóna un servei per la meitat del preu, et treu els mals de cap, i dius, acomiado a tot el que tinc i me’n vaig”, ha explicat el director general de Just Eat.

Barea ha explicat que Just Eat subcontracta el servei de repartidors a través d’una empresa del mateix grup, Takeaway Express, o mitjançant empreses externes a les quals auditen per assegurar-se que tenen contractats els treballadors. Per això ha dit que partien d’una situació de desigualtat respecte de Glovo, perquè tenien uns costos superiors, com haver de pagar als repartidors pel temps mort, les hores sindicals o la Seguretat Social. Per aquest motiu, ha dit, a Just Eat li ha costat molt més d’implementar-se a petites ciutats.

A més, ha afegit que el fet de pagar pels seus repartidors no els ha permès de negociar contractes d’exclusivitats amb cadenes de restaurants, com sí que fa Glovo, ja que els suposa “un cost inassumible”.

Jornades laborals de 12 hores per 70 euros

Al judici, també ha declarat un repartidor que va treballar amb Glovo i ha assegurat que treballava unes 10 o 12 hores diàries per uns 60 o 70 euros, com a màxim. Per treballar feia servir el seu mòbil i una motxilla que va comprar a Glovo, per la qual va haver de pagar, i ha assenyalat que l’empresa plantejava reptes de manera que si els repartidors lliuraven un cert nombre de comandes en una franja horària concreta, se’ls pagava més.

Demà declararan els representants de Glovo a la vista oral.