La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha provat de justificar en una intervenció delirant el seu menyspreu a l’èuscar i el català en la conferència de presidents. A l’Assemblea de Madrid, ha dit que, a parer seu, “és de pagerol no defensar la llengua de Cervantes” o “dir-te Juan i demanar que, per favor, al País Basc et diguin Jon per tenir accés al sistema públic”.

La compareixença, a petició del grup socialista, era dedicada a la conferència de presidents, que Ayuso ha qualificat d’estèril. També ha reiterat la seva crítica a les orelleres de traducció simultània, que va motivar la seva absència quan van intervenir els presidents de Catalunya i del País Basc. Ha desqualificat l’ús de les altres llengües oficials dient que convertien la reunió en un “esperpent” i un “disbarat”.

Segons que ha dit, l’ús d’orelleres “redueix les llengües cooficials a instruments separatistes” i ha acusat el govern de Pedro Sánchez i els seus socis de “manipular la riquesa lingüística de l’estat espanyol per fer-nos sentir estrangers a casa nostra”. També ha retret a l’esquerra que defensés la plurinacionalitat “de manera traïdora”, perquè –segons que ha afirmat– no figurava en cap programa electoral.

Finalment, ha tornat a acusar Sánchez d’haver fet concessions als partits independentistes per mantenir-se al poder, “a costa del desballestament d’Espanya sencera” i “permetent un atac constant als espanyols”.

Una norantena d’entitats i moviments socials han convocat les activitats i mobilitzacions de l’Orgull LGBTI de Barcelona, que els organitzadors reivindiquem com la diada per a l’alliberament sexual i de gènere. Les activitats començaran el 27 de juny amb el lema “Davant l’emergència, més dissidència”, i culminaran amb una manifestació l’endemà a les 18.00, que sortirà de la plaça de la Universitat.

València prepara un Orgull LGBTI que duri tot el mes per no fer “cap pas enrere”

Convocada per organitzacions com ara Crida LGBTI, l’Associació Catalana d’Asexuals (ACA), DisturBi Col·lectiu, Atzagaia i Poder Popular Trans, la jornada rep el suport de col·lectius socials com el Sindicat de Llogateres, Ecologistes en Acció, la CGT, la USTEC, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i l’Associació de Biblioteques per la Diversitat Sexual i de Gènere (ABDT). El manifest complet i el llistat d’entitats adherides es pot consultar a mesdissidencia.cat/manifest.

Les reivindicacions de la diada es concentren en tres eixos: aturar l’auge de l’extrema dreta, combatre la crisi de l’habitatge i avançar en drets LGBTIQA+. Els organitzadors denuncien que els discursos d’odi legitimen les agressions i divideixen la classe treballadora, i han fet una crida a rebutjar la violència i la guerra, amb una menció especial a la situació a Palestina.

També han remarcat l’impacte de la crisi de l’habitatge en el col·lectiu: segons dades citades per l’organització, una tercera part de les persones LGBTIQA+ ha sofert sensellarisme i els ingressos mitjans de les cases del col·lectiu són un 20% més baixos. Per això, reclamen mesures per a regular el lloguer i limitar l’especulació i els pisos turístics.

Sobre els drets específics, exigeixen l’aprovació d’una llei catalana trans que inclogui els drets de les persones no binàries i immigrants, i l’actualització de la llei contra la LGBTI-fòbia per adoptar un enfocament reparador. També demanen accions en salut, educació i contra el racisme.

Mallorca celebrarà l’Orgull LGBTI+ rural i el vintè aniversari del matrimoni igualitari

A més, les entitats han criticat obertament el Pride Barcelona, que enguany serà del 17 al 19 de juliol, i que han qualificat de “desfilada comercial organitzada per empreses immobiliàries, hoteleres i d’oci nocturn orientades al turisme”. En contraposició, reivindiquen la manifestació del 28 de juny com l’autèntica hereva de la del Front d’Alliberament Gai de Catalunya, que va sortir per primera vegada al carrer el 1977, en record i continuïtat dels fets de Stonewall.

La futura empresa Rodalia de Catalunya, que s’haurà de fer càrrec del sistema ferroviari català, continuarà formant part del Grup RENFE durant un temps indeterminat. De fet, ni tan sols hi ha cap garantia que deixi de formar-ne part mai, tot i que era l’objectiu anunciat per Esquerra Republicana quan, el novembre del 2023, va acordar amb els socialistes el traspàs del servei. El govern de la Generalitat i el govern espanyol han presentat avui els detalls sobre l’arquitectura de l’empresa nova i, sobre aquest punt, no hi ha cap precisió en el llarg termini. “La cosa important d’avui és que comença aquest camí. Si algú vol posar aigua al vi en aquesta qüestió, s’equivocarà. És un triomf”, ha dit la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque.

L’empresa tindrà un capital social inicial de dos milions d’euros, però el document que s’ha fet públic tampoc no aclareix què passarà amb les accions. El març proppassat, el govern espanyol va pactar amb els sindicats dels treballadors que l’empresa continuaria subordinada al grup i que, a més, RENFE hi tindria la majoria de les accions –el 50,1%, davant del 49,9% de la Generalitat–, malgrat que, al principi, s’havia anunciat que seria a l’inrevés. Totes les parts –menys els treballadors– hi resten importància. La portaveu dels republicans, Ester Capella, ho ha dit així en una conferència de premsa: “Serà una nova operadora; que hi hagi una transmissió del 0,1% de les accions no en canviarà la governança.”

Joan Amorós: “El perill que veig en tot això de Rodalia és que la Generalitat acabarà essent l’ase dels cops”

Després de l’acord amb els treballadors, el govern espanyol va dir a Esquerra que aquest canvi de majoria s’havia hagut de concedir per apaivagar el neguit dels treballadors, però es va pactar que, dos anys més tard, es tornaria a invertir. Però en els nous papers no hi ha per escrit aquest compromís. El text diu: “La Generalitat de Catalunya podrà instar una transmissió d’accions entre els socis que comporti assumir la titularitat de la majoria del capital social de la societat.” Ara, més enllà de la instància, no hi ha previst cap mecanisme per a garantir que sigui obligatòriament atesa la petició catalana d’obtenir la majoria del capital. De fet, això s’hauria d’acordar amb RENFE i caldria fer-ho “amb la participació en la negociació de la representació legal dels treballadors”.

Rodalia de Catalunya haurà d’estar constituïda el primer de gener vinent. El calendari a partir d’aleshores encara és incert, tot i que la previsió és que comenci a treballar durant el 2026. Les parts coincideixen que tot just és la primera passa d’un procés que serà llarg. “Tot això no es pot fer de la nit al dia”, ha dit el secretari d’estat de Transports espanyol, José Antonio Santano. Ara, el consell d’administració de RENFE ha aprovat de començar el procediment per a fer una nova societat mercantil; el mes vinent, el consell de ministres espanyol i el govern de la Generalitat ho hauran d’autoritzar; al desembre, l’empresa s’inscriurà al registre i se’n designaran els membres del consell d’administració. Dels nou membres del consell d’administració, cinc seran a proposta de la Generalitat, i, quatre de RENFE, un dels quals se cedirà als treballadors. El president també el proposarà la Generalitat.

Malgrat que la Generalitat tingui, finalment, majoria al consell d’administració –d’entrada, havia de ser paritari–, hi haurà decisions que s’hauran de prendre per una majoria qualificada, cosa que blinda el dret de vet del govern espanyol. A la pràctica, doncs, la Generalitat no tindrà autonomia per a prendre decisions estratègiques que contravinguin el criteri de RENFE i de l’estat espanyol. Esquerra Republicana ho considera inevitable per la legislació espanyola, però diu que, a la pràctica, la cosa important serà la governança. El govern hi respon que no preveu pas discrepàncies significatives, perquè tothom convergirà en l’interès general. “En cap moment de les converses ni dels documents que acompanyen aquest acord no es parteix de la premissa que ha de ser una eina de confrontació d’interessos”, ha dit Paneque.

El caos de Rodalia: un problema crònic d’inversió de més de tres decennis

El secretari d’estat de Transports ha defensat que era un traspàs integral “sense cap mena de dubte” gairebé amb més èmfasi que no Paneque. “Nego la major: Rodalia de Catalunya no és una filial de RENFE perquè, si no, hauríem regionalitzat RENFE. Això és una aposta per a un traspàs integral que incorpora la Generalitat”, ha dit. Per què, doncs, Rodalia de Catalunya continuarà subordinada al Grup RENFE? A parer seu, per dues raons: garantir la mobilitat laboral dels treballadors de RENFE i escurçar els tràmits que haurà de fer Rodalia de Catalunya per a convertir-se en operador ferroviari. Per bé que, després de l’acord amb els sindicats, Paneque va dir que l’operador era RENFE i havia de continuar essent RENFE, totes dues coses no són necessàriament contradictòries.

Segons Santano, el procés que ha començat avui serà la materialització d’allò que ja preveia l’Estatut d’Autonomia de Catalunya l’any 2006, i que a partir del 2010 no va arribar mai a concretar-se. Tot i això, de moment tan sols hi ha damunt la taula la seqüència de creació de l’empresa, però encara no s’ha publicat cap pla concret d’inversions associades al traspàs. Fins ara, el govern del president Salvador Illa s’ha limitat a demanar al Ministeri de Transports espanyol que comencés els tràmits per al traspàs de la línia R1. De moment, en sabem que la línia no es traspassarà sencera, sinó, d’entrada, tot just el tram entre la futura estació de Bifurcació Sagrera i la de Maçanet-Massanes. Així doncs, durant un temps també indeterminat, una part de la primera línia traspassada a la Generalitat continuarà en mans d’ADIF. La justificació del govern és que els usuaris no percebin distorsions en el servei.

Finalment, el document presentat avui inclou una taula amb la previsió de la incorporació de nous serveis de Rodalia de Catalunya per als anys vinents. El 2026, la modificació en els serveis de Rodalia sud. El 2027, la reincorporació del servei de la línia RT2 entre Reus i Vilafranca del Penedès. El 2028, la prolongació de la línia R1 fins a Cerdanyola Universitat. El 2029, la duplicació de les freqüències de la línia R8 Martorell Central – Granollers Centre. El 2029, la prolongació de la R8 fins a Vilafranca del Penedès. I, el 2030, l’entrada en servei dels serveis regionals per al Vallès. Cap d’aquestes previsions no es fa, tampoc, amb les inversions associades.

El Tribunal Suprem espanyol ha condemnat la família del dictador Francisco Franco a retornar les escultures d’Abraham i Isaac a l’Ajuntament de Sant Jaume de Galícia. Són elements que provenen del pòrtic de la Glòria de la catedral de la ciutat. La sala civil del tribunal ha estimat els recursos de cassació i d’infracció processal interposats pel consistori, que va acudir al Suprem fa cinc anys per recuperar les peces.

“Declarem que les dues escultures romàniques atribuïdes al mestre Mateo, objecte de l’escriptura de compra-venda atorgada el 4 de juny de 1948 davant el notari de Sant Jaume de Galícia, Gonzalo Rey Feijoó, pertanyen a l’ajuntament”, diu la sentència.

En un primer moment, l’Audiència de Madrid va desestimar la demanda perquè va considerar que les dues escultures reclamades per l’ajuntament “no eren degudament identificades”.

Tanmateix, el Suprem ha estimat el recurs presentat pel consistori l’any 2022, i ha assenyalat que s’havia comès un error evident en la valoració de les proves. Segons la sala, la identificació de les estàtues “és clara i es desprèn sense cap mena de dubte dels documents aportats i de l’informe pericial”.

El ministre de Defensa d’Israel, Israel Katz, ha dit que l’aiatol·là Ali Khamenei és “el Hitler modern”. I ha afegit: “No pot continuar existint.” És una amenaça directa al líder suprem de l’Iran, enmig de l’escalada bèl·lica entre tots dos estats.

Un míssil iranià impacta contra un hospital del sud d’Israel 

“Evitar l’existència de Khamenei és un dels objectius de l’operació”, ha dit Katz després d’un atac iranià contra un hospital de Beerxeba, al sud d’Israel. I ha insistit a dir que un dictador que governa l’Iran i que ha convertit la destrucció d’Israel en la seva bandera “no pot continuar existint”.

Katz també ha remarcat la influència ideològica de Khamenei, de qui diu que utilitza tots els recursos a favor de la causa iraniana. “Avui tenim proves que dóna ordres de disparar contra hospitals”, ha dit.

Paral·lelament, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha declarat aquesta setmana que Washington sap on és Khamenei, però que, de moment, no pensa eliminar-lo. “És un blanc fàcil, però és segur”, va dir dimarts, enmig de les especulacions sobre una possible implicació directa dels Estats Units en la guerra. “Potser ho faré, potser no. Ningú no sap què faré”, va afegir ahir.

La guerra entre Israel i l’Iran va esclatar el 13 de juny, quan l’exèrcit israelià va emprendre una ofensiva a gran escala contra instal·lacions nuclears i zones residencials de Teheran. Segons les autoritats iranianes, els bombardaments han causat més de 224 morts i milers de ferits. En represàlia, els atacs iranians han fet pel cap baix 24 morts en territori israelià.

Teresa Cabré ha estat reelegida presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, una institució que dirigeix des del 2021 i que encapçalarà fins al 2029. La nova composició de l’equip de govern inclou Andreu Domingo i Roser Salicrú com a vice-presidents; Àngel Messeguer, que continua com a secretari general; i Miquel Canals, que s’incorpora com a secretari científic.

La presidenta ha estat reelegida amb el 83% dels vots i un 91% de participació. Per al nou mandat, Cabré s’ha fixat com a objectius reforçar la projecció exterior de la recerca de la institució, la descentralització de les activitats i l’impacte social al país.

S’ha mort Paco Solé Parellada (Barcelona, 1944 – 2025) propietari del mític restaurant 7 Portes al pla de Palau de Barcelona. Hi va estar al capdavant durant seixanta anys. Desapareix un senyor de Barcelona, de la Barcelona de la segona meitat del segle XX, d’aquells que podria haver estat retratat per Josep Pla. La seva vida va lligada al 7 Portes des de la naixença, perquè va néixer en aquest establiment que el seu avi, Paco Parellada (amo de la també emblemàtica Fonda Europa de Granollers), va comprar el 1942. “A set anys van posar-me darrere el mostrador, a catorze vaig passar al menjador, després vaig fer de maître i, quan en tenia vint-i-vuit, vaig comprar el restaurant al meu pare”, explicava.

Les 7 Portes de Paco Solé Parellada a estat el gran restaurant de Barcelona referent de la cuina tradicional, excel·lint en els arrossos, i s’ha mantingut ferm en el seu estil fins avui, tot i el boom de la cuina d’autor i d’avantguarda, que va encapçalat Ferran Adrià a Elbulli, a partir de la dècada del 1990 del segle XX.

Amb tot, Solé Parellada no es va dedicar només al restaurant, sinó que també va fer estudis universitaris i es va convertir en doctor en enginyeria industrial i catedràtic emèrit d’organització d’empreses de la UPC. A la universitat va exercir de vicerector, va crear la Fundació Politècnica, el programa Innova, el Parc Científic de la Universitat… Entre els premis rebuts en l’àmbit universitari destaca el del mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya.

Aquests dos vessants professionals, la cuina i l’enginyeria, a més prendre consciència de la necessitat de preservar, estudiar i donar a conèixer la cuina tradicional catalana, que compta amb 800 anys d’història, el va portar a impulsar la col·lecció 7 Portes Receptaris històrics de la cuina catalana, de la qual n’era l’ànima i encapçalava també el comitè científic que supervisava i estudiava els receptaris. Fins ara s’han publicat deu títols, el darrer aquest mes d’abril, Receptari Caules. Cuina menorquina del segle XVIII.

El 2024, quan va fer vuitanta anys, va rebre el Premi Nacional de Gastronomia Tradicional.

“Avui és un dia molt trist per a la nostra Acadèmia. Una pèrdua irreparable per a la gastronomia i la cultura catalana”, ha lamentat l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, de la qual era membre.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Acadèmia Catalana Gastronomia (@acgn_cat)

 

 

L’Audiència de Barcelona ha denegat l’amnistia a quatre joves acusats de diversos delictes arran de les protestes contra la manifestació del sindicat policíac Jusapol, el 29 de setembre de 2018 a Barcelona. Entre aquests hi ha l’Adri de Badalona, per a qui demanen sis anys de presó, i tres joves més, de Barcelona, Terrassa i Santa Margarida de Montbui. Aquell dia, gairebé un any després del referèndum del Primer d’Octubre, Jusapol va convocar una manifestació amb el pretext de reivindicar una equiparació salarial de la policia espanyola amb els altres cossos policíacs de l’estat, però amb l’objectiu polític declarat d’homenatjar els policies i guàrdies civils que, un any enrere, havien agredit brutalment els votants del Primer d’Octubre.

La fiscalia i les acusacions particulars acusaven els joves de delictes com ara amenaces, coaccions i lesions, i els demanaven entre quatre anys i sis anys de presó. Ara el tribunal considera que els fets no tenen a veure amb el procés d’independència i que no es poden amnistiar, de manera que el procediment judicial, que és pendent de fixar una data per al judici oral, haurà de continuar.

Els fets que recull la resolució judicial es fonamenten en l’escrit de la fiscalia, que descriu que aquell dia els acusats, convocats per Arran i els CDR, van proferir insults com “espanyols de merda”, “espanyolistes”, “feixistes”, “us matarem” i “no sortireu vius d’aquí” contra els policies, mentre els clavaven cops i empentes. I afegeix que la manifestació de Jusapol, a part la reivindicació salarial, també homenatjava els policies de l’1-O. Tanmateix, l’Audiència de Barcelona diu: “L’actuació dels acusats en aquesta causa no es pot considerar enquadrada dins la llei d’amnistia, perquè la seva acció o era dirigida a dificultar o a impedir la realització d’actes favorables a la declaració d’independència, que són els amnistiables, és a dir, realitzats amb la intenció de reivindicar, promoure o procurar la secessió o la independència de Catalunya о, d’una altra manera, haguessin contribuït a l’assoliment d’aquests propòsits, ja fos amb la intenció de convocar, promoure o procurar la celebració de les consultes que van tenir lloc a Catalunya el 9 de novembre del 2014 i el primer d’octubre de 2017…”.

De fet, la resolució transcriu, literalment, el primer punt de l’article primer de la llei, i l’oposa a “l’acció atribuïda als acusats”, que diu que “es va produir en un context contrari als actes que la llei declara amnistiables, perquè es va esdevenir en el marc d’un dispositiu policíac desplegat amb l’objectiu de protegir els assistents en ocasió de la manifestació convocada per Jusapol”.

Avui s’ha reunit la comissió d’investigació de la gota freda a les Corts Valencianes i, en teoria, s’havia d’establir el calendari de compareixences i l’agenda de treball de la comissió. Isaura Navarro, membre de Compromís en la comissió, ha denunciat que no s’ha fet res d’això i que PP i Vox perden tot el temps que poden perquè, diu, no es vol que es conega la veritat. “No hi ha calendari, no. Hi ha data de començament de les compareixences. Avui s’ha fet un paperot i no s’ha decidit res, a banda d’incloure disset entitats. Algunes són associacions veïnals, altres d’ajuda als afectats… a banda de les tres associacions. No es vol que comencen les compareixences, i especialment les associacions de víctimes de veritat”, ha dit Navarro, que ha afirmat que únicament hi ha un paper on es diu que es cridarà les associacions. “Ací hi ha una indolència del PP i de Vox que no volen que se sàpiga la veritat, ni què va ocórrer, ni on estava Mazón, ni perquè no es van mobilitzar els recursos. No es vol que se sàpiga la veritat”, ha afirmat.

Avui matí, en un acte, li han preguntat a Mazón sobre això, i el president ha respost que ell està a disposició de les Corts. “Recorden que vaig ser jo que va demanar la comissió d’investigació”, ha dit.

Més per Mallorca i Més per Menorca, representats al congrés espanyol per Vicenç Vidal, decidiran entre avui i demà si el diputat abandona el grup parlamentari de Sumar per marcar distància del PSOE pel cas Koldo.

Segons que han informat fonts de Més, les executives de totes dues formacions deliberaran si Vidal passa al grup mixt, una opció que es considera arran del rebuig de Sumar a la petició de Més d’abandonar el govern de coalició amb els socialistes. En una conversa amb VilaWeb, Vidal ja havia dit que, si no hi havia accions contundents per part de Sánchez, es desvincularien del govern. També es va mostrar distant amb Sumar, esperant que la reunió entre Yolanda Díaz i Pedro Sánchez hagués estat “molt més profitosa del que es va anunciar” i assegurant que les condicions per fer la coalició, avui, “serien molt diferents”.

L’objectiu, remarquen aquestes fonts, és deixar clara l’oposició als casos de presumpta corrupció que esquitxen el PSOE, però sense facilitar en cap cas un avançament electoral que pugui afavorir el “bloc reaccionari”, en referència al PP i Vox.

Cap al grup mixt

En cas de fer efectiu el trencament, Vidal deixaria el grup parlamentari de Sumar per incorporar-se al grup mixt, però continuaria donant suport a les iniciatives legislatives de l’esquerra i mantenint la col·laboració amb algunes forces integrades en Sumar, com ara IU i Más Madrid, amb les quals manté una afinitat més gran.

Mallorca Nova, les joventuts vinculades a Més, ha emès un comunicat també en el que demana que Vidal no subordini la seva acció parlamentària a cap negociació amb tercers i que exigeixi una negociació directa amb l’executiu espanyol per activar, d’una vegada per totes, una agenda balear real. Segons l’organització, ja és hora que a les Illes –i especialment a Mallorca– “arribi alguna cosa més que les molles de pa”.

L’Audiència de València ha confirmat la condició d’investigada de l’ex-consellera de Justícia i Interior Salomé Pradas en la causa penal per la gestió de la gota freda. Així mateix, el tribunal ha refusat d’investigar la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, i el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Miguel Polo.

Ara fa dos mesos, Pradas va declarar davant la jutgessa de Catarroja, que instrueix la causa, i va desviar cap a José Miguel Basset, ex-cap d’Emergències, la responsabilitat en la mala gestió durant la tragèdia. Segons fonts judicials, l’ex-consellera va dir tot plorant que ella no sabia res d’emergències ni dirigia res, i va insistir una volta i una altra que el responsable era Basset. Pradas només va respondre a les preguntes del seu advocat.

A mitjan maig, l’ex-consellera va presentar una queixa formal al Consell General del Poder Judicial espanyol (CGPJ) contra la jutgessa i la va acusar de vulnerar greument el dret de defensa i d’haver adoptat una actitud que “posa en qüestió la imparcialitat judicial”.

El comitè d’empresa i la direcció de la radiotelevisió pública de les Illes (IB3) es troben avui al Tribunal d’Arbitratge i Mediació de les Illes Balears (TAMIB) per mirar d’arribar a un acord que eviti la vaga convocada del 22 al 25 de juny. Aquesta aturada podria afectar directament les retransmissions de les festes de Sant Joan a Ciutadella.

Els treballadors hi arriben amb poques esperances i asseguren que tenen molt debilitada la confiança en la direcció d’IB3. Lamenten haver de fer vaga pel perjudici que causaria a la població, però asseguren que no els han deixat cap més opció per a reivindicar el compliment total de la internalització promesa. El 4 de desembre de 2024 van signar un acord d’integració amb l’anterior director de l’ens, Albert Salas, i el comitè diu que l’actual govern l’ha tombat.

Cal recordar que el procés d’internalització ja es va iniciar fa dos anys i molts treballadors dels serveis informatius, que treballaven per empreses externes des de fa anys, van aconseguir una plaça pública sense cap concurs d’oposició.

Els motius per a la vaga

El comitè d’empresa d’IB3 ha reclamat que es compleixi l’acord assolit i s’apliquin les condicions laborals recollides en el document signat, però que, segons denuncien, no s’han respectat des del gener passat. Entre aquestes, hi ha la compensació de les hores extraordinàries, l’harmonització horària de tot el personal i una nova relació de llocs de feina.

A més, justifiquen la convocatòria de la vaga per una sèrie de greuges acumulats, com ara la sobrecàrrega de feina, la no cobertura de baixes laborals, l’incompliment de les condicions laborals establertes en el TREBEP i el conveni col·lectiu, la manca d’accés del comitè al registre de control horari i l’absència de regulació de la nocturnitat en les noves contractacions.

Serveis mínims

Ara com ara, la plantilla és a l’espera de la resolució imminent de la Direcció General de Funció Pública per saber quins serveis mínims s’imposaran durant aquests dies. Els treballadors volen que només incloguin els informatius, però el batlle de Ciutadella reclama que s’hi afegeixin també les retransmissions de les festes.

L’ajuntament ja no considera que les emissions en directe dels actes principals de Sant Joan siguin essencials per al dispositiu de seguretat, com ho eren anys enrere, quan no tenien càmeres pròpies. Tanmateix, la senyal d’IB3 continua essent decisiva per a acostar la festa als més grans i per descongestionar actes com el Primer Toc, el Caragol des Born o els Jocs des Pla, que tenen limitacions estrictes d’aforament.

De fet, cada any l’ajuntament instal·la pantalles gegants a les places Nova i des Born per oferir la senyal en directe d’IB3 i així concentrar-hi una bona part de la gent que, si no fos per això, podria arribar a saturar els actes més concorreguts i superar els llindars de seguretat.

Vaga durant les festes de Sant Joan a IB3 #vagaSantJoan #IB3 @MargaProhens @AMEstarellas @goib pic.twitter.com/po4n4jzcQ5

— Comitè d'empresa EPRTVIB. IB3 (@ComiteinfosIB3) June 17, 2025

El comitè d’empresa ha difós aquests dies un vídeo a les xarxes socials on assegura que la convocatòria de vaga és “una de les decisions més doloroses” que han hagut de prendre en els vint anys d’història de l’ens. “Però defensar el servei públic és defensar la dignitat”, afegeixen. També diuen: “Fa dos anys que lluitem per les nostres condicions laborals i no ens han deixat cap altra opció: la situació és insostenible.”

El posicionament del ministeri fiscal en el cas que va forçar Mónica Oltra a deixar el càrrec de vice-presidenta del Consell és clar: no veu indicis de delicte ni en la dirigent de Compromís ni en els seus col·laboradors, i n’avalarà l’absolució si el cas arriba a judici. Així ho ha deixat escrit en un informe al jutjat d’instrucció número 15 de València, segons que ha avançat Las Provincias i han confirmat fonts fiscals a VilaWeb.

Ara serà el magistrat instructor, que també ha portat casos com el d’Emarsa i les agressions del 9 d’Octubre, qui haurà de decidir si obre judici oral. Malgrat que ell mateix considera que no hi ha prou fonament per a continuar el procediment, l’Audiència de València ja li va tombar l’arxivament inicial. Segons la sala, el relat dels fets admet una doble lectura: la que justifica l’arxivament i la que apunta a l’existència d’un pla per a fer callar la víctima.

La resta de parts implicades ja han demanat formalment l’obertura de judici. Les acusacions inclouen Teresa Tanco –la jove que va denunciar haver estat agredida sexualment per l’ex-marit d’Oltra–, el partit ultradretà Vox i l’associació Gobierna-te, vinculada a l’activista ultra Cristina Seguí. Totes tres sostenen que al si de la Conselleria d’Igualtat hi va haver un pacte entre alts càrrecs i funcionaris per a ocultar els fets, atenent les implicacions polítiques que podien tenir.

Tanco, representada pel president del grup ultradretà España 2000, José Luis Roberto, reclama penes fins de tres anys i mig de presó per delictes de prevaricació, malversació i vulneració de la integritat moral. Vox demana la mateixa pena i Gobierna-te l’eleva a sis anys.

L’ex-marit d’Oltra, Luis Ramírez Icardi, que treballava en un centre de menors, ja va ser condemnat a cinc anys de presó i compleix la pena a la presó de Picassent.

Del 1r al 25 de juliol es farà la Gran Fira de València. Però, per segon any consecutiu, no s’hi sentirà música en català, perquè cap dels divuit concerts que s’hi han programat –els que es fan a l’espai del Viver– és d’artistes que cantin en llengua catalana, en canvi, sí que n’hi ha que canten en anglès o francès.

L’any passat, Pere Fuset, regidor de Compromís a l’ajuntament, ja va presentar una queixa al defensor del poble valencià per l’absència de català no solament en els concerts sinó també en les activitats, espectacles i actes organitzats per la Regidoria de Festes i Tradicions, encapçalada per Mónica Gil, de Vox. Arran de la denúncia, el síndic de greuges va obrir un expedient per presumpta marginació del català. El síndic va determinar que l’actuació de la regidoria havia pogut vulnerar els drets lingüístics individuals i col·lectius, i va instar l’Ajuntament de València a explicar en un informe per què havia marginat el valencià. En les seves explicacions, l’ajuntament va dir que la programació es triava “seguint criteris artístics”, i que el valencià era present tant en el cartell com en la pàgina web de l’esdeveniment. De manera que, finalment, el síndic va donar per bones les explicacions del consistori, i no va admetre la queixa.

Així i tot, sembla que enguany han passat per alt el toc d’atenció que Compromís va fer-los l’any passat, i enguany han tornat a marginar el català en les activitats programades.

La setmana vinent l’ANC farà una assemblea general ordinària per aprovar la reforma dels estatuts que proposa el secretariat nacional. La reforma toca elements cabdals que han marcat el mandat actual, com ara l’eliminació del suport de dos terços per a ser elegit càrrec orgànic de l’entitat o les possibilitats que l’ANC participi en les eleccions d’alguna manera. També permetria que antics secretaris nacionals poguessin tornar-se a presentar, cosa que fins ara estava limitada. Aquest vespre hi ha previst un debat a l’Ateneu Barcelonès entre secretaris partidaris i detractors de la reforma dels estatuts, però en les hores prèvies el sector crític de l’entitat ha fet circular un manifest que demana de votar-hi en contra.

“L’Assemblea es troba en una situació delicada, com el conjunt del país”, comença el manifest públic, que segons els impulsors ja té més de cent cinquanta signants. El text reivindica que “la transversalitat de l’ANC és inherent al seu caràcter unitari i aglutinador” perquè justament en la seva creació es va cercar un funcionament per unir l’independentisme, que històricament ha tendit a la divisió. I, si bé reconeix que “certament podria ser una entitat més àgil i executiva”, diu que aniria en detriment del seu esperit transversal.

Tal i com van les coses al país, és obscè dedicar tants esforços a continuar el potineig i les maniobres constants per controlar l'ANC. Per això he subscrit el manifest que demana no canviar les regles de joc sense consens. Si sou socis, us hi podeu adherir:
salvemanc25@gmail.com pic.twitter.com/JP4CbKPhso

— Josep Costa (@josepcosta) June 18, 2025

Sobre això, els crítics diuen que la reforma dels estatuts i del reglament de règim intern ha causat una confrontació interna inoportuna i arriscada, atès que no va tenir consens del secretariat nacional –“la va aprovar per un estret marge”, diu el text– i ha estat rebutjada per un nombre important d’assemblees de base. “Tot i que tothom coincideix que alguns retocs tècnics sempre poden millorar el funcionament intern, la realitat és que reduir les majories per elegir càrrecs, la no-limitació de mandats o la limitació de la sobirania de les assemblees de base no són millores tècniques: afecten el que és l’essència i l’esperit de la nostra entitat”, diuen.

Per als contraris, uns canvis d’aquesta magnitud solament s’haurien de proposar si nasquessin del consens, però diuen que s’han trobat una proposta ja redactada i la controvèrsia que havia causat. A més, critiquen que la decisió es prengui en una assemblea virtual, “sense possibilitat de debatre cara a cara”, cosa que diuen que no permet de participar-hi bé i arribar a acords. “El nostre paper es limita a votar sí o no. Creiem que aquesta no és la millor manera d’assegurar la unitat i el futur de la nostra organització”, critiquen.

En contrast, reivindiquen “una Assemblea democràtica, participativa, dinàmica, fortament unida i transversal, que impulsi l’independentisme cap al nostre objectiu final”, i diuen que “una part molt substancial de les bases” no creu que les reformes vagin en aquesta direcció, sinó que aquests canvis posen en risc els valors fundacionals de l’ANC. Per tot plegat, demanen de votar no a la reforma i que, tot seguit, el secretariat nacional impulsi un grup de treball obert a les assemblees de base i a càrrecs antics de l’entitat que reculli les propostes de millora de l’ANC i s’impulsin les que tinguin consens. “L’entitat més eficaç i útil per a l’independentisme serà sempre una ANC forta i unida”, acaba el manifest.

Vegeu tot seguit la llista dels primers signants:

1. Agustí Ferrer Teixidó – Coordinador de l’assemblea de base de Tarragona
2. Albert Berenguer Garcia – Coordinador de l’assemblea de base d’Artés
3. Albert Cabús Viñas – Ex-coordinador de l’assemblea de base de Sants-Montjuïc
4. Albert Jaime Corull – Tresorer de l’assemblea territorial de Sagrada Família i ex-secretari nacional, ex-coordinador de l’assemblea territorial de Sagrada Família
5. Albert Llorenç Mariño Lleixà – Secretari Nacional
6. Alfons Carreras de Carrera – Vocal de l’assemblea de base d’Horta Guinardó i ex-secretari
7. Alfred Pallejà Muñoz – Secretari de l’assemblea de base de Tarragona
8. Àlvar Mascaró i Vidal – Tresorer de l’assemblea de base de Vilafranca del Penedès
9. Andreu Carnota Mínguez – Vocal de l’assemblea de base de Tarragona
10. Àngel Enguídanos Sastre – Soci de ple dret
11. Àngels Digón Huerta – Secretària Nacional
12. Anna Arenas Gil – Vocal de l’assemblea de base de Cerdanya
13. Anna Ferri Sagarra – Ex-coordinadora de Ciutat Vella
14. Anna Magem i Marsó – Sòcia de l’assemblea territorial de Balenyà
15. Antón Dunyó i Esteve – Secretari Nacional
16. Antoni M. Bozzo Roqué – Ex-coordinador de l’assemblea de base de Manresa
17. Antoni Mayans i Pla – Soci de ple dret
18. Arnau Padro Olivet – Ex-secretari nacional i ex-coordinador de la CED
19. Assumpta Codinachs Serra – Sòcia de ple dret
20. Assumpta Sunyer Colell – Secretària de l’assemblea de base de Manresa
21. Asunta Canpaña Robles – Vocal de l’assemblea de base de Sabadell
22. Bàrbara Roviró Llimiana – Ex-secretària nacional i coordinadora d’Incidència Internacional
23. Bartomeu Suaña Malats – Secretari de la sectorial d’Empresaris
24. Carles Fité Gabarró – Ex-secretari nacional, ex-membre del Comitè Permanent, ex-coordinador de les sectorials de l’ANC
25. Carles Segú i Sales – Vocal de l’assemblea de base d’Horta Guinardó
26. Carles Xavier Gómez Martínez – Vocal de l’assemblea de base de Tarragona i ex-tresorer de l’ANC
27. Carme Jaume Massó – Sòcia de Sants-Montjuïc
28. Carme Oliver Sansalvador – Sòcia de ple dret
29. Carme Ribot Ribot – Sòcia de ple dret
30. Chus Castillo Gutierréz – Secretari Nacional
31. Clara Salueña Pérez – Coordinadora de l’assemblea de base de Sitges-Ribes
32. Clautre Soler Brichs – Coordinadora de l’assemblea de base de Solsona
33. David Folch Flórez – Soci de l’ANC
34. David Miñana i Galbis – Secretari Nacional
35. Dolors Casacuberta Camps – Sòcia de ple dret
36. Dolors Guiu Valls – Tresorera de l’assemblea de base de Navàs
37. Dorian Nicolas Mayor – Vocal de l’assemblea de base de Sabadell
38. Encarna Tarrés Bermúdez – Ex-secretària de l’assemblea territorial de Sagrada Família
39. Enric Garcia Pérez – Ex-secretari nacional
40. Enric Monfort Tort – Membre de l’equip de coordinació de l’assemblea territorial de Sagrada Família
41. Enric Virgili Carbonell – Secretari de l’assemblea de base de la Dreta de l’Eixample
42. Ester Planell Tapias – Sòcia de ple dret
43. Esther Güell i Mata – Coordinadora de l’assemblea de base de Vilafranca del Penedès, ex-secretària nacional i ex-coordinadora de CAT i CMAT i Comunicació
44. Eulàlia Gili Renom – Ex-secretària nacional, ex-secretària del Baix Empordà i ex-coordinadora de l’assemblea territorial de Palamós
45. Eusebi Majós Binefa – Secretari de l’assemblea de base d’Altafulla
46. Eva Fontova i Carbonell – Ex-secretària nacional
47. Ferran Fuguet Ros – Ex-coordinador de l’assemblea de base de Sants-Montjuïc
48. Francesc Cara Solà – Ex-secretari nacional
49. Francesc Mercader Mata – Ex-coordinador de l’assemblea de base de Sants-Montjuïc
50. Francesc Picas Riera – Vocal de la sectorial d’Empresaris
51. Francesc Sabater i Margalef – Secretari Nacional
52. Gonçal Munilla León – Soci de Sants-Montjuïc
53. Griselda Manejas Catalan – Sòcia de Sants-Montjuïc
54. Jacint Valls Escola – Ex-coordinador de l’assemblea territorial de Santpedor i Castellnou de Bages
55. Jaume Coral i Mateu – Vocal de l’assemblea de base de Vilafranca del Penedès
56. Jaume Coy Mestre – Ex-coordinador de l’assemblea territorial de Sagrada Família
57. Jaume Gimenez Palau – Secretari Nacional
58. Jesús M Bricollé Ibáñesz – Coordinador de l’assemblea de base de Sant Vicenç de Castellet
59. Jesús Plata Sociat – Soci de l’assemblea territorial de Balenyà
60. Jesús Ventura Calverol – Secretari de l’assemblea de base de Sants-Montjuïc
61. Joan Camprubí Canas – Tresorer de l’assemblea territorial de Balenyà
62. Joan Fargas – Ex-secretari de l’assemblea territorial de Santpedor i Castellnou de Bages
63. Joan Freixanet Solervicens – Ex-secretari nacional
64. Joan Guarner Briz – Secretari de l’assemblea territorial de Balenyà
65. Joan Manau i Valor – Coordinador de l’assemblea de base de Matadepera
66. Joan Mateu i Lladó – Soci de ple dret
67. Joan Mollà Bernadas – Secretari Nacional
68. Joan Pan Carmona – Soci de ple dret
69. Joan Ramón Tarré Carbonell – Coordinador de l’assemblea de base de Sabadell
70. Joaquim Pascual i Canals – Secretari de l’assemblea de base de Matadepera
71. Jordi Bacarises Chiva – Tresorer de l’assemblea de base de Calldetenes
72. Jordi Casas Volta – Ex-coordinador de l’assemblea de base de Cerdanya
73. Jordi Domingo i Roquer – Ex-secretari de l’ANC
74. Jordi Folch i Saderra – Secretari de l’assemblea de base de Sabadell
75. Jordi Forment Coromines – Soci de ple dret
76. Jordi Lleras i Górriz – Ex-secretari nacional i coordinador de Ciutat Vella
77. Jordi Pagés Pedrola – Soci que ha renunciat a ocupar plaça al secretariat nacional
78. Jordi Roset i Chaler – Ex-secretari nacional i ex-coordinador de la CGE
79. Jordi Rusiñol i Regí – Tresorer de l’assemblea de base de Matadepera
80. Josefina González Díaz – Vocal de l’assemblea de base de Sabadell
81. Josep Bonfill i Margalef – Vocal de l’assemblea de base de Vilafranca del Penedès
82. Josep Camps Santasusagna – Tresorer de l’assemblea de base de Manresa
83. Josep Costa i Rossello – Secretari Nacional
84. Josep Juanola Rius – Ex-coordinador de l’assemblea de base de Manresa
85. Josep Lluís Torres Simon – Coordinador de l’assemblea de base d’Horta Guinardó
86. Josep M. Minguell Font – Vocal de la sectorial d’Empresaris
87. Josep M. Pintó Garriga – Coordinador de l’assemblea de base de Manresa
88. Josep Ribot Ribot – Coordinador de l’assemblea de base de Cerdanya i ex-secretari nacional
89. Josep Selga Brunet – Secretari Nacional
90. Josep Tomàs Guerrero – Secretari Nacional i ex-coordinador de l’assemblea de base de Terrassa
91. Júlia Ribas Forcadell – Sòcia de ple dret
92. Laura Camp Tacher – Coordinadora de l’assemblea de base de Mollet i ex-secretària nacional
93. Lídia Hill Giménez – Secretària de l’assemblea de base de Vilafranca del Penedès
94. Lluís Escriche Poveda – Coordinador de l’assemblea de base de Berga
95. Lluís Gutiérrez i Jané – Coordinador de l’assemblea de base de Sant Martí
96. Lluís Matamala Ribó – Ex-secretari nacional
97. Lluís Riera Muniesa – Vocal de l’assemblea de base de Calldetenes
98. Lluís Torres Matas – Secretari de l’assemblea de base de Terrassa
99. M. Bertran Àngels Massip – Tresorera de l’assemblea de base d’Horta Guinardó
100. M. Dolors Farrés Vilafort – Sòcia de ple dret
101. M. Rosa Agramunt Alsina – Ex-tresorera de l’assemblea de base de Sants-Montjuïc
102. Manuela Gomez Rodriguez – Sòcia de ple dret
103. Marc Barqué i Via – Vocal de l’assemblea de base de Vilafranca del Penedès
104. Maria Grimau Vilaró – Sòcia de ple dret
105. María Ribot Cardona – Sòcia de ple dret
106. Maria Rosa Escardó Carulla – Sòcia de l’assemblea territorial de Sagrada Família
107. Marie Odile Sánchez-Macagno – Tresorera de l’assemblea de base de Sitges-Ribes
108. Marta Ortolà Orozco – Secretària Nacional
109. Marta Rovira Baraldés – Coordinadora de l’assemblea territorial de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torroella
110. Mauri Viles Parera – Coordinador de l’assemblea de base de Gironella
111. Maurici Santamaria Cots – Coordinador de Catalunya Central, vocal de l’assemblea de base de Manresa
112. Mercè Bonet Julià – Coordinadora de l’assemblea territorial de Sant Andreu de Palomar
113. Mercè Torras Palà – Ex-coordinadora de l’assemblea de base de Fonollosa
114. Miquel Parareda Buxaderas – Coordinador de l’assemblea de base de Tona
115. Montserrat Collelldemont Pujadas – Coordinadora de l’assemblea de base de Manlleu
116. Montserrat Rosell Martí – Ex-secretària nacional, ex-coordinadora de la sectorial d’Empresaris
117. Montserrat Tudela Penya – Ex-secretària nacional
118. Montserrrat Dam i Solé – Ex-tresorera i ex-coordinadora de Ciutat Vella
119. Neus Alsina Obiols – Secretària Nacional
120. Neus Peraire Martínez – Coordinadora de l’assemblea de base de Sants-Montjuïc
121. Núria Florensa i Soler – Ex-coordinadora de l’assemblea de base de l’Esquerra de l’Eixample
122. Núria Gausachs Cucala – Ex-secretària nacional
123. Núria Graell Galofré – Sòcia de l’assemblea territorial de Sagrada Família
124. Núria Macià Goñi – Secretària Nacional
125. Olga Gonzalez Relats – Ex-secretària nacional i ex-coordinadora de l’assemblea de base de Matadepera
126. Olga Vilà Armadàs – Coordinadora de l’assemblea de base de Terrassa
127. Óscar Garcia Valera – Soci de ple dret
128. Òscar Sanahuja i Nin – Vocal de l’assemblea de base de Vilafranca del Penedès
129. Patricia Serra i Llaberia – Ex-secretària de l’ANC
130. Pep Rovira i Miret – Ex-secretari de l’assemblea de base de Terrassa
131. Pepi Oller i Comellas – Ex-secretària de l’assemblea de base de Terrassa
132. Pere Mauri Dot – Soci de ple dret
133. Pilar Castro Pérez – Sòcia de ple dret
134. Ramon Barniol Llimós – Coordinador de l’assemblea de base de Calldetenes
135. Ramon Cardona Farrés – Soci de Sants-Montjuïc
136. Ramon Matavera Canudas – Soci de l’assemblea territorial de Balenyà
137. Ramon Valimañas Recort – Coordinador de la sectorial d’Empresaris
138. Roger Civera Gimeno – Secretari Nacional
139. Rosa Capella Minguell – Secretària de l’assemblea territorial de Sagrada Família i ex-tresorera
140. Rosa Duran Amigó – Vocal de l’assemblea de base de Cerdanya
141. Rosa Miró Borràs – Secretària de l’ANC Deutschland
142. Roser Campi i Casañas – Secretària Nacional
143. Roser Urgellés Salvadó – Vocal de l’assemblea de base d’Horta Guinardó
144. Salvador Cid Murillo – Ex-secretari nacional
145. Salvador Solé Sanjuan – Soci de ple dret
146. Sandra Rovira i Puyol – Tresorera de l’assemblea de base de Sabadell
147. Sílvia Prades i Valls – Coordinadora de l’assemblea territorial de Sagrada Família
148. Sílvia Sabaté Delriu – Vocal de l’assemblea de base de Vilafranca del Penedès
149. Simeó Parareda Feu – Soci de ple dret
150. Sonia Urpí i Garcia – Ex-secretària nacional i ex-coordinadora de mobilització
151. Teresa Calveras Barniol – Secretària Nacional
152. Tomàs Torrent Palou – Secretari Nacional
153. Uriel Bertran Arrué – Secretari Nacional
154. Víctor Gutiérrez López – Vocal de l’assemblea de base de Terrassa
155. Virgínia Pelejero Bou – Coordinadora de l’assemblea territorial de Balenyà
156. Xavi Guillén Bové – Tresorer de l’assemblea de base d’Altafulla
157. Xavier Pons Camps – Coordinador de l’assemblea de base de Navàs
158. Xavier Vallès Clotet – Ex-coordinador de l’assemblea de base de Sants-Montjuïc

L’Ajuntament de Juneda (Garrigues) ha sancionat la directora de l’escola bressol per haver aïllat sovint una nena amb autisme. Segons que va avançar el Segre, el consistori l’ha suspesa un mes de sou i feina i també l’ha destituïda del càrrec perquè deixava sense dinar nens que s’adormien durant l’hora del menjador.

Segons la mateixa informació, hi hauria una altra docent sancionada del mateix centre per les mateixes pràctiques. En declaracions al 324, el batlle Antoni Villas va explicar que el cas s’ha investigat durant sis mesos arran de les queixes d’algunes famílies i ha qualificat la mesura com un tràmit administratiu.

Durant el procés, el consistori ha tingut assessorament d’un advocat i del Departament d’Educació. L’expedient es va obrir al febrer i les conclusions es van traslladar la setmana passada a les docents, que tenen vint dies per a portar el cas als jutjats si no estan d’acord amb la resolució.

El portaveu del PP al parlament de les Illes, Sebastià Sagreras, ha anunciat que el seu grup havia votat en contra de trametre al ple la proposta de suspensió dels drets i deures de Gabriel Le Senne com a diputat i president de la cambra, arran de l’obertura de judici oral per un presumpte delicte d’odi. Amb aquest vot contrari, el PP evita per segona vegada que el ple es posicioni sobre la situació de Le Senne.

Sagreras ha dit que la suspensió d’un diputat no es podia prendre a la lleugera, perquè alterava la representativitat i que el PSIB no tenia legitimitat per a demanar la sortida de Le Senne. Segons ell, suspendre un diputat implicaria modificar el significat de la institució parlamentària: “Significa alterar la voluntat expressada per la ciutadania a les urnes, i que en lloc de cinquanta-nou diputats n’hi hagués cinquanta-vuit.”

El dirigent del PP també ha advertit del precedent que això podria implicar: “Significaria que una majoria podria suspendre els drets i deures d’un diputat en minoria, cosa que és molt perillosa.” Però cal recordar que l’ex-president del parlament popular Pere Rotger, encausat en la ramificació de la Gürtel a les Illes (cas Over), va renunciar al càrrec i, fins i tot, recentment ha declarat que Le Senne hauria d’haver fet igual.

El reglament del Parlament de les Illes Balears estableix que un diputat a qui s’obri judici oral –com és el cas de Le Senne– pot ser suspès de drets i deures si així ho aprova la majoria absoluta del ple, segons l’article 8. Tot i això, el PP ha tornat a impedir que aquesta votació arribés al ple quan hi ha votat en contra a la comissió de l’estatut dels diputats.

Ara, l’oposició ja ha anunciat que recorrerà a l’article 39 del reglament de la cambra, que preveu la destitució “per negligència notòria” d’un membre de la Mesa, sempre que s’aprovi per tres cinquenes parts del ple. Necessitarien, de tota manera, el vot del PP.

Ferran Rosa, diputat de Més per Mallorca, ha dit que Le Senne hauria de deixar el càrrec per “honorabilitat” al parlament i ha lamentat que “al PP li interessa una vegada més la cadira (de Marga Prohens) al Consolat de Mar.” Carles Bona, del PSIB, ha dit que “algú pendent de judici per un delicte d’odi no pot continuar representant el parlament i els ciutadans.”

L’antecedent

És la segona vegada que el PP bloca una iniciativa per a apartar Le Senne. El setembre passat, una proposta de la majoria d’esquerres per a destituir-lo tampoc no va prosperar per la seva abstenció. Aquella vegada, es feia servir una altra via prevista al reglament, l’article 39, que preveu la destitució per “negligència notòria” d’un membre de la mesa si ho aproven tres cinquenes parts del ple.

L’origen del procediment judicial contra Le Senne és un fet ocorregut el juny de l’any passat, durant un debat parlamentari sobre la derogació de la llei de memòria democràtica balear. En aquell ple, Le Senne va estripar una fotografia que mostrava les militants comunistes Aurora Picornell i Antònia i Maria Pascual, conegudes com les roges del Molinar, assassinades per falangistes la nit de Reis del 1937 a Mallorca. Aquest gest li ha valgut una acusació per delicte d’odi i la pròxima obertura del judici oral.

Amb el vot d’avui, el PP manté Le Senne al capdavant del parlament, tot i les opcions reglamentàries existents per a apartar-lo mentre no es resol el procés judicial.

Més Compromís ha convocat per a dilluns el consell nacional per a decidir si la coalició trenca finalment amb el grup parlamentari de Sumar al congrés espanyol. Segons que han informat fonts de la formació a Europa Press, es vol consultar als militants si avalen la proposta de l’executiva, que s’ha mostrat partidària de deixar el grup de Sumar i passar al grup mixt.

Aquesta convocatòria arriba després de la crisi oberta arran de la negativa de Sumar a registrar la compareixença de Pedro Sánchez en la comissió del congrés espanyol sobre la gota freda, una iniciativa que Compromís havia impulsat. Malgrat els contactes i les negociacions d’aquests darrers dies, la tensió no s’ha resolt.

L’executiva de Compromís –que integra Més, Iniciativa i Verds-Equo– va optar per ajornar temporalment la ruptura en canvi d’una nova relació amb Sumar que li permetés de tenir més autonomia.

El debat intern ha causat friccions entre les famílies de la coalició. Més i Verds-Equo han defensat de trencar amb Sumar i Iniciativa s’ha mostrat partidària de mantenir-hi la vinculació i eixamplar les aliances amb l’esquerra espanyola.

Lloc: Pista poliesportiva POL3, Fons de les Creus s/n

L’exèrcit d’Israel ha bombardat el reactor nuclear d’aigua pesant d’Arak, a l’oest de l’Iran, enmig d’una nova onada d’atacs contra el país. El bombardament és part de l’ofensiva militar engegada el 13 de juny, que ha encès un nou conflicte al Llevant. Segons un comunicat de les forces israelianes, s’han atacat desenes d’objectius militars a Teheran i en més zones de l’Iran, entre els quals hi ha el reactor d’Arak, que han descrit com “una peça clau en la producció de plutoni”.

Footage of Israel attacking the nuclear reactor in the Arak region of Iran. pic.twitter.com/lY84GtEYFy

— Clash Report (@clashreport) June 19, 2025

“El reactor és dissenyat per produir plutoni altament purificat, amb potencial per a la fabricació d’armes nuclears”, diuen. Tot i això, admeten que arran d’uns quants acords internacionals, l’Iran havia començat a convertir-lo en un reactor de baixa producció de plutoni, que no serviria per a fabricar armes. Però segons Israel, les autoritats iranianes van aturar expressament la conversió “per pressionar Occident”.

El comunicat diu que l’atac ha tingut per objectiu un component vinculat a la producció de plutoni i que n’ha eliminat la capacitat de reutilització militar. Abans del bombardament, l’exèrcit israelià va emetre una advertència en fars per la xarxa X, en què instava els treballadors de les instal·lacions i totes les persones presents a evacuar la zona i els advertia que la seva vida corria perill.

Segons que ha informat l’agència iraniana Tasnim, el reactor d’Arak ha estat atacat per dos míssils, i els sistemes de defensa antiaèria n’han interceptat més. Tot i l’atac, les autoritats iranianes diuen que les instal·lacions no han sofert danys greus i que no s’hi ha detectat cap augment de radiació.

L’atac s’ha fet tot i les peticions de l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA), que ha instat Israel a deixar de bombardar instal·lacions nuclears iranianes. Aquestes accions, adverteix, constitueixen una vulneració del dret internacional i representen un risc greu per a la seguretat mundial.