El PP de Luis Barcala, a Alacant, està feble i vulnerable i ha necessitat el suport de Vox per a sostenir-lo i aprovar el pla d’estabilitat pressupostària. Però aquest suport té un preu en forma de concessions que el PP ha de fer als ultres. I una d’aquestes concessions és l’aprovació d’una declaració institucional per a demanar a les Corts Valencianes que canvien la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) per tal de variar el mapa dels predominis lingüístics i incloure la ciutat d’Alacant dins l’àrea castellanoparlant.

No és la primera volta que els ultres ho han intentat. De fet, és la cinquena, i sempre hi ha hagut algun ressort que ha permès de frenar aquesta petició. Ara no. Ara els comptes els surten per aprovar la moció a l’ajuntament i per modificar la llei, perquè es pot fer amb la majoria simple de les Corts.

El ple es farà dijous vinent, dia 26, dos dies després de Sant Joan, la festa gran de la ciutat, i Alacant pel Valencià, que aplega més de cinquanta entitats cíviques, ja han anunciat que faria accions de protesta contra això que consideren un atac frontal i injustificat a la llengua.

Un pla predeterminat

Aquesta nova acció contra el català al País Valencià forma part d’un pla establert i anunciat l’estiu del 2023, quan els ultres van assumir la Conselleria de Cultura, amb el torero Vicente Barrera al capdavant. En aquell moment, es van anunciar retallades en les subvencions a unes quantes entitats, canvis de nom en centres culturals, i cancel·lacions de revistes. Ara, oficialment fora del govern, s’aprofiten de la feblesa del PP al País Valencià per continuar l’estrangulament, en paraules del síndic a les Corts, José María Llanos. Sostenir Carlos Mazón a la presidència de la Generalitat té un preu que el PP paga sense recança.

Amb tot, la intenció de modificar la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià és anar una passa més enllà. Com explica a VilaWeb Josep Enric Escribano, president de l’entitat el Tempir, d’Elx, han passat anys i governs i la LUEV s’ha convertit en un tòtem intocable. “És el lloc on hi ha un mínim acord entre l’esquerra i la dreta. Ara seria inviable aprovar una llei com aquella, perquè no hi hauria els consensos que va haver-hi l’any 1983, amb un Partit Popular que es va abstenir per facilitar l’aprovació de la llei. Ara la política està molt polititzada i el PP no s’abstindria”, diu.

I això que per a Escribano és una fortalesa, per al filòleg i formador de professors  Vicent Brotons és una anomalia, perquè durant més de quaranta anys s’ha perpetuat una situació que ha fet que hi haja diferències en el País Valencià entre uns ciutadans i uns altres. “L’any 2020 vaig escriure un article on deia que el Botànic hauria d’haver reformat la llei per anul·lar tots els articles que parlaren de territoris. No té sentit que la llengua pròpia, que és oficial, juntament amb el castellà, no tinga el mateix tracte en tot el territori.” Brotons és pessimista amb aquest moviment del PP i de Vox, i tem que això s’escampe com una taca i que, si s’obri l’aixeta d’Alacant, molts més municipis demanen de ser considerats dins el predomini lingüístic castellà.

Ciprià Ciscar: “Hi haurà qui critique la llei dús, jo entenc que ha funcionat durant quaranta anys”

Què diu la LUEV?

La Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià es va aprovar el novembre del 1983, precisament, en un ple de les Corts celebrat a la ciutat d’Alacant. Era un gest d’una joveníssima Generalitat per a acostar-se als ciutadans. Tal com explicava en una entrevista a VilaWeb qui en va ser el principal impulsor, Ciprià Ciscar, es va treballar molt per assolir un consens que permetés que el text s’aprovàs sense cap vot en contra. En l’articulat, la llei separa el país en comarques de predomini lingüístic català i comarques de predomini lingüístic castellà. Es tracta del Baix Segura, els municipis castellanoparlants del Vinalopó, les comarques dels Serrans, de la Vall d’Aiora-Cofrents, la Plana d’Utiel-Requena, el Racó d’Ademús, la Foia de Bunyol i l’Alt Palància. La conseqüència d’això és que, tal com destaca el professor Brotons, els ciutadans d’aquests territoris no tenen el català com a llengua oficial. A l’escola tenen una assignatura de valencià que és optativa.

La ciutat d’Alacant, la segona més gran del País Valencià, no ha format mai part d’aquest grup de territoris. El president del Tempir reflexiona sobre l’interès de l’extrema dreta. “Volen ‘suditzar’ tot el país, volen fer que l’anomalia del Baix Segura com a comarca castellanoparlant es trasllade a la resta del país, i ho volen fer tros a tros”. Per això, Escribano considera que no és únicament un problema que afecte la ciutat d’Alacant, sinó que és una qüestió de país per tot allò que representa el fet d’obrir la possibilitat que més ciutats aproven mocions semblants.

“Avui és un dia per a dir a la resta del país que som vius”: Alacant es reivindica amb fermesa en la manifestació del Vint-i-Cinc d’Abril

La reacció ciutadana

Marinela Garcia, la vice-presidenta d’Acció Cultural del País Valencià a Alacant, encara confia que la reacció popular paralitze aquest nou intent dels ultres. “La irracionalitat d’aquesta gent arriba on arriba. A Alacant no hi ha conflicte, no hi ha cap problema, les enquestes lingüístiques han demostrat que la població utilitza i demana el valencià de manera natural. Hi ha un encabotament a tornar a crear polèmica amb la llengua, però no n’hi ha cap”, diu. Marinela Garcia parla d’una situació bilingüe en una ciutat com Alacant i denuncia que aquest atac pretén de silenciar el català. “Se silencien les coses que existeixen, i quan se silencien, deixen d’existir”, diu, i afegeix que intenten de visibilitzar una llengua que es vol minoritzar.

La professora de la Universitat d’Alacant i membre electa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Mar Iglesias, també defensa que a la ciutat d’Alacant es parla català en la vida quotidiana i recorda que a la universitat hi ha 30.000 alumnes. Iglesias relaciona aquest atac amb la feblesa política del PP. “Barcala és un súbdit de Mazón i no vol trencar la tradició de pactar amb Vox com ha fet el president. Espere que la pressió social faça que això no prospere. Que amb la força de la població i les protestes que farem puguem aturar aquesta barbaritat”, diu Iglesias, que recorda que a Alacant les festes són les Fogueres de Sant Joan, i no les “hogueras”, i que hi ha el Tio Cuc i tota una tradició que es vol amagar. “Volen estrangular l’AVL, odien el valencià, estenen les seues urpes per tot arreu, però espere que els puguem parar. No fer res no és una alternativa davant aquesta barbaritat.”

La professora i escriptora Gràcia Jiménez coincideix en el fet de la necessitat política del PP. “Estan en guerra. És una cosa molt forta. Vox és imparable, i el PP, per a sostenir tot el que sosté de Mazón, necessita Vox, i Vox fa la llista. El punt més feble és Alacant, i comença per ací”, diu. Jiménez recorda que els resultats de la consulta sobre la llengua base a Alacant, deixant a banda els centres concertats, van ser esperançadors, i ara confia que la gent que fa l’ensenyament en català continue fent-lo a desgrat que es canvie la situació administrativa de la ciutat. Per a Jiménez, les exempcions són un drama. “Crec que no ho hem sabut fer bé quan ha governat el PSPV, en companyia de Compromís o sense, i ara ho estem pagant. No ho hem fet bé perquè quan vénen a Alacant tots els polítics comencen a parlar en castellà, com si la gent d’ací no entenguera el valencià”, diu.

Josep Enric Escribano coincideix amb aquesta crítica pel capteniment dels polítics progressistes. “Travessen la línia Biar-Busot i comencen a parlar castellà, i això no ajuda gens, perquè la gent necessita referents locals que parlen de manera habitual la llengua. A més, ho posen molt fàcil a la dreta, que els diu: vosaltres tampoc no parleu valencià.”

Em fa molta mandra escriure de política catalana. Fora del món local gairebé tots els polítics del meu bàndol ideològic –aquest que en principi inclou Junts, Esquerra i la CUP– avui em provoquen indiferència o un rebuig visceral. No sé si detesto més els cínics que fan veure que no són responsables de la decadència econòmica i moral del país, els il·luminats que llancen proclames a una parròquia inexistent, o els perdedors que s’arrosseguen sense esma, però ja no en llegeixo les entrevistes i ni els escolto quan surten als mitjans. És la conseqüència de no haver expulsat de la vida pública tots i cadascun dels protagonistes del fracassat procés cap a la independència: la política catalana convertida en espectacle de consignes buides, gent estrafeta fent el ploricó i transaccions obscures amb l’amo castellà. Mentre el poble demana lluita i resistència, ells només ofereixen covardia i xantatges emocionals, o una ideologia elitista que no interessa ningú. Les entitats processistes, mentrestant, romanen capturades per una gerontocràcia que hi ha trobat una última oportunitat de sortir als mitjans. No m’estranya que gairebé tothom en fugi i busqui altres referents.

Fins aquí la meva anàlisi feta des de les tripes, i segurament encara faig curt. Ara bé, suposo que s’espera de mi que ofereixi alguns arguments racionals, o sigui que permeteu-me de fer un retrat de cadascun dels espais i per què crec que a les properes eleccions la patacada de tots tres serà històrica.

Els únics senyals de vida intel·ligent que veig ara mateix a la política catalana vénen de la CUP de les comarques gironines, que s’ha centrat en la llengua, els conflictes territorials i la crisi de l’habitatge. Els vídeos que elaboren són directes i ben fets, i poden arribar als joves indignats amb el model social que pateixen. Malauradament, les bones intencions queden esclafades quan l’organització nacional fa piulades lloant el règim dictatorial de Veneçuela, o pels grupuscles afins que munten actes que semblen dissenyats per la policia espanyola. La col·lisió de dues ànimes incompatibles no s’ha resolt, i és un verí per a les perspectives electorals. Déu me’n guard de donar-los consells, però si jo fos Non Casadevall o Lluc Salellas potser impulsaria una bona purga estalinista abans de les properes eleccions.

El cas d’Esquerra Republicana, si ens ho mirem amb perspectiva, és ben tràgic. De lluitar per la independència, a convertir-se en els criats més fidels del PSOE; de cridar “mans netes” a ser responsables d’un dels casos de corrupció més grans de la política catalana; i de voler eixamplar la base a estavellar-se a totes les eleccions. Els dirigents han prioritzat les necessitats personals davant dels interessos del país, i això ha corromput unes sigles històriques, un camí que ja va fer Unió Democràtica. No se’n salva res: la desesperació d’uns càrrecs que serien incapaços de guanyar-se la vida al sector privat, la defensa d’idees progressistes que rebutja la majoria de la població, un líder a Madrid que actua com si fos membre d’un altre partit espanyol, o la incapacitat de presentar cap proposta alternativa. Bé, hi ha una cosa que sí que l’han entesa. Oriol Junqueras no surt gairebé enlloc, i suposo que algú ha vist que cada cop que apareix als mitjans com un messies foll amb megàfon es perden uns quants milers de vots.

Junts per Catalunya és un espai desorientat. Són els que podrien recollir la por i la fúria que s’està covant al país, però tenen un projecte difús (i uns interessos econòmics al darrere) que els ho impedeix. Una gran majoria de la població n’està farta, del col·lapse que patim, però la timidesa sobre la immigració és total, el diputat Canadell lloa l’entrada massiva de turistes i les propostes econòmiques fan pudor de resclosit –ja no som als anys noranta. Mentrestant, totes les promeses que va fer-los el PSOE per aconseguir el vot han quedat en paper mullat, com era previsible, i la crisi de lideratge és total. Jordi Turull no té cap mena de carisma, el president Rull ha decidit de convertir-se en un policia ideològic, i el president Puigdemont, per culpa d’un exili brutal, és incapaç d’entendre la Catalunya del 2025. Per sort, el partit té uns quants batlles que han copsat l’estat d’ànim de la nació, començant pel de Figueres, però no n’hi ha prou.

Davant d’aquest panorama, molts ciutadans prendran dues vies. La primera, ben legítima, és la desconnexió. Ja s’ho faran, i que els voti algú altre. Això ja va passar a les eleccions del 2024, i la culpa només la tenen els partits per haver malbaratat el suport que van rebre el 2018 i el 2021: van vendre que calia votar-los per evitar que Espanya ens derrotés, i el resultat van ser sis anys de fracassos i rendicions (potser hem de recordar més sovint que en una democràcia parlamentària són els candidats els que s’han de guanyar la confiança dels votants). La segona via, en alça a tot Occident, és la insurgència. Votar els nous partits que proclamen que trencaran les velles estructures, els que no volen assaltar les institucions sinó eliminar-les. És l’opció més arriscada, tot i que no criticaré ningú que la triï. Al capdavall, el bàndol institucional no té cap projecte més enllà d’aplicar unes receptes fracassades i eixamplar la putrefacció.

Les properes eleccions al Parlament de Catalunya semblen molt lluny, però la història va tan de pressa que no sabem què pot passar. M’ensumo que hi ha en marxa un intent d’evitar que la corrupció del PSOE esquitxi el president Illa, perquè interessa que no s’aturi el seu pla de pacificació, però no se sap mai. Potser l’escàndol és tan gros que caurà el govern. Si això passa, i permeteu-me que sigui una mica agosarat, molts dels nostres polítics desitjaran un bon resultat d’Aliança Catalana. Per què? Perquè així podran muntar un tripartit PSOE-Junts-ERC amb l’excusa d’un cordó sanitari contra el feixisme, i el repartiment de càrrecs els permetrà comprar la voluntat dels militants i evitar una renovació de lideratges. És catastròfic que l’any 2025 tinguem a la política les mateixes cares que el 2017, però si badem una mica els eternitzaran fins el 2030 o més enllà. En aquest cas, potser de la nació només en quedaran les engrunes.

Tema: llums i ombres - Lloc: Local de l'Agrupació Fotogràfica d'Arenys de Mar

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha donat més detalls sobre la protesta que farà el 23 de juny per a rebutjar la visita dels reis espanyols a l’abadia de Montserrat, prevista amb motiu dels actes del mil·lenari del monestir.

La protesta consistirà en una marxa simultània per tres dels camins tradicionals d’accés a Montserrat. Tots els recorreguts començaran a les 6.00 del 23 de juny a Collbató, Monistrol i el coll de Can Maçana i confluiran al recinte del monestir. També es faran dos recorreguts amb cotxe.

On comencen les marxes a peu?

A Collbató, s’ha citat la gent a l’aparcament de la Salut, a les coves del Salnitre. Els qui surtin d’ací faran un recorregut de 6,1 quilòmetres amb quatre-cents setanta metres de desnivell. La caminada durarà unes dues hores.

Al coll de Can Maçana s’ha citat la gent a l’aparcament de Can Maçana. El recorregut serà de deu quilòmetres, amb tres-cents metres de desnivell i durarà tres hores. També hi haurà una opció més curta, de cinc quilòmetres, amb dos-cents metres de desnivell i durarà una hora i mitja.

A Monistrol de Montserrat, la convocatòria és a l’aparcament de l’aeri. En aquest cas, hi haurà un recorregut de 3,5 quilòmetres pel camí de les Aigües, amb sis-cents metres de desnivell i dues hores de trajecte.

L’Associació d’Amics del Bisbe Deig fa una crida a la mobilització contra la visita de Felip VI a Montserrat

On comencen les marxes amb cotxe?

També es faran marxes amb cotxe. En aquest cas, començaran a les 8.30 en dos punts diferents: al coll de la Maçana, a l’aparcament de Can Maçana; i a l’aparcament del cremallera de Montserrat.

L’ANC argumenta que Montserrat i la revetlla de Sant Joan són símbols indiscutibles de la identitat col·lectiva catalana, i la presència del cap de l’estat espanyol, “nét polític de Franco i màxim representant d’un règim hereu del 155 i de la repressió contra l’independentisme”, no pot restar sense resposta. Per això fan una crida a tots els independentistes a participar en la marxa i manifestar el rebuig a la presència dels reis espanyols.

El ple de l’Ajuntament de Manresa ha aprovat una moció de rebuig a la presència de Felip VI a Montserrat el 23 de juny. Aquesta moció ha estat presentada pel grup Nacionalista i ha comptat amb el vot favorable d’Esquerra Republicana (ERC), Junts per Manresa i Fem Manresa.

La moció expressa la protesta dels representants polítics de Manresa contra la visita del monarca espanyol a un lloc emblemàtic com el Monestir de Montserrat, que és considerat un símbol de la identitat catalana i de la resistència a la repressió. Per la seva part, el PSC ha votat en contra de la moció, mentre que Impulsem Manresa s’ha abstingut en la votació. Vox, per la seva banda, no ha assistit a la sessió.

El #PleManresa aprova la moció del grup Nacionalista de rebuig a la presència del rei Felip VI a Montserrat el 23 de juny

A favor: G.Nacionalista, @esquerramanresa, @JuntsManresa,@FemManresa
En contra: @_pscmanresa
Abstenció: @ImpulsemManresa
Absència: @voxmanresa

— Ajuntament de Manresa (@ajmanresa) June 19, 2025

A més de la moció aprovada al ple de Manresa, altres veus destacades s’han afegit al rebuig a la visita de Felipe VI a Montserrat. L’ANC ha convocat una mobilització, l’Associació d’Amics del Bisbe Deig ha fet una crida a la mobilització, i el president del Consell de la República, Jordi Domingo, ha enviat una carta al pare abat de Montserrat, Manel Gasch, sol·licitant-li que no rebi el monarca espanyol durant els actes del mil·lenari del monestir. Domingo ha apel·lat a la dignitat de Montserrat, recordant el paper que va tenir l’abadia durant el franquisme i destacant que la visita reial seria una contradicció amb els valors de resistència i llibertat que representa el monestir.

Jornada oberta als horts municipals del Bareu - Lloc: Horts Municipals del Bareu

El pla de segregació lingüística de PP i Vox a les Illes torna a fracassar. El PP va decidir d’estendre-ho un curs més, tot i ser un “pla pilot” i no haver-se’n detallat els resultats de l’impacte que ha tengut en l’ensenyament. Els resultats de la nova convocatòria, són clars: tan sols opten a adherir-se dinou centres per al curs vinent, vuit més el curs actual, però només representen un 5,6% dels centres.

Segons que ha informat la Conselleria d’Educació en un comunicat, els onze centres que es van adherir per a l’actual curs en el pla que es desenvolupa a Primària l’amplien, ara, a secundària.

En tot cas, ara la Comissió de Selecció valora les sol·licituds dels nous centres per si compleixen els requisits establerts. Entre aquests, s’hi troben els col·legis Sant Vicenç de Paül i Nostra Senyora de Consolació de Palma, Ramon Llull d’Andratx i Sa Real d’Eivissa en l’etapa de primària; els centres El Temple i San José de la Montaña de Palma i Nostra Senyora de Consolació d’Alcúdia en les etapes de primària i secundària; i el col·legi Jesús Maria de Palma en l’etapa de secundària.

Com és el pla?

Els centres que s’hi adhereixen, a banda de tenir els recursos humans necessaris i partida pressupostària extra per poder dur a terme el pla, ofereixen a les famílies la possibilitat de triar les assignatures de matemàtiques i coneixement del medi en castellà. Pel que fa a secundària, es pot oferir matemàtiques, geografia i història, així com una assignatura de l’àmbit científic. Segons recorda el govern, en tots els casos s’ha de garantir, com a mínim, el 50% d’hores lectives en català, com estableix el decret de mínims.

De tota manera, segons les intencions del PP, és alliberar del requisit del català a professors que optin a places de difícil cobertura. Per tant, es pot donar la circumstància que en alguns centres s’imparteixin matèries en castellà que s’haurien de donar en català, amb la possibilitat de vulnerar el decret de mínims.

Aquest curs s’ha fet una prova de diagnòstic adreçada a l’alumnat de 4t de primària. L’avaluació es repetirà el curs 2026-2027 amb l’alumnat de 6è, amb l’objectiu d’analitzar l’evolució dels resultats. De moment, no se n’ha publicat cap. En el cas dels centres que implantin el Pla tant a primària com a secundària a partir del curs vinent, també se’ls aplicarà una prova de diagnòstic específica. Aquesta es repetirà tres anys després per tal de mesurar l’impacte del Pla, potser quan el PP ja no estigui al govern.

L’Associació d’Amics del Bisbe Deig ha expressat el seu ferm rebuig a la visita anunciada de Felipe VI al Monestir de Montserrat el 23 de juny. Segons el comunicat emès per l’associació, la visita del monarca espanyol no és vista com un acte neutre, sinó com una maniobra política destinada a reforçar la subjugació del poble català.

L’associació afirma que Montserrat és considerat un lloc sagrat per la religiositat i l’espiritualitat catalana, i també un símbol d’identitat i resistència. Destaca que el monestir ha estat històricament un espai que ha connectat els catalans amb la seva història i les seves arrels, així com un punt de lluita per la llibertat. Avui, Montserrat representa un “centre de pelegrinatge i espai de reivindicació viva”, tal com ho defineix l’entitat, que afegeix que no pot ser utilitzat com a escenari d’un acte que representi cap submissió davant del poder espanyol.

Felipe VI i el record del Primer d’Octubre

L’Associació d’Amics del Bisbe Deig recorda que la presència de Felipe VI a Montserrat recorda el seu paper actiu durant l’octubre de 2017, quan va avalar l’ús de la violència institucional contra els ciutadans que volien exercir el seu dret de l’autodeterminació en el referèndum. Sobre això, l’associació considera que aquesta visita no solament és una forma de revifar el control espanyol sobre Catalunya, sinó també un gest de menyspreu a les aspiracions democràtiques de la societat catalana.

En aquest context, l’associació fa una crida a la societat catalana perquè expressi el seu rebuig col·lectiu davant d’aquesta visita i per mantenir-se activa en la defensa dels drets i la dignitat nacionals. En línia amb aquesta postura, es mostren també a favor de la Crida de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, que considera que el monestir ha de continuar sent un espai dedicat a l’espiritualitat i la llibertat.

“Montserrat és espai de llibertat i espiritualitat, no de submissió.”
L’Associació d’Amics del Bisbe Deig rebutja la visita del rei Felip VI.#Montserrat #RebuigFelipVIMontserrat #FelipVI #BisbeDeig pic.twitter.com/2RMFbfm8YX

— AmicsBisbeDeig (@AmicsBisbeDeig) June 19, 2025

El Consell d’Europa ha elegit el magistrat i jurista andorrà Pere Pastor Vilanova com a membre del panell consultiu d’experts responsables de la selecció dels candidats a jutges del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Aquesta designació, anunciada pel Govern d’Andorra, reforça la projecció internacional de l’estat i de les seves institucions judicials.

Pastor, actual vice-president del Tribunal Constitucional d’Andorra d’ençà de l’octubre, té una àmplia trajectòria en el món judicial europeu. Abans d’assumir aquest càrrec, va exercir durant nou anys com a jutge d’Andorra al TEDH, una experiència que avala la seva capacitat per garantir l’excel·lència i imparcialitat en els processos de selecció dels jutges del Tribunal. El govern andorrà ha valorat positivament aquesta elecció, considerant-la un avenç significatiu en la representació en els àmbits de les institucions multilaterals.

A més, se subratlla com una mostra de la feina ben feta per proposar professionals andorrans per ocupar llocs de responsabilitat dins les organitzacions internacionals. La incorporació de Pastor al panell consultiu d’experts subratlla la creixent influència d’Andorra en les estructures jurídiques europees i en el desenvolupament dels drets humans al continent.

Cecilia Herrero, regidora de Vox a l’Ajuntament de València, ha recorregut contra la interlocutòria del jutjat d’instrucció 15 de València que obria un procediment abreujat contra ella per un presumpte delicte d’odi. El jutge hi veu indicis delictius en una trentena de missatges publicats a la xarxa X, entre el 2020 i el 2024, dirigits contra minories racials i rivals polítics. L’origen de la causa és una denúncia de Compromís, que va portar els fets a la fiscalia arran d’un missatge d’Herrero contra l’activista Serigne Mbayé: “Només falta que te’n tornis al teu país”.

En el recurs, la defensa d’Herrero reclama l’arxivament del cas i assegura que aquests missatges no constitueixen cap delicte. Argumenta que, quan es van publicar, Herrero no era càrrec públic ni tenia projecció política, que van tenir una repercussió mínima i que molts han estat esborrats. Segons la defensa, els piulets són “crítiques a la gestió del govern” escrites “en to jocós” i protegides pel dret de la llibertat d’expressió. A més, afirma que la denúncia “no persegueix cap delicte, sinó una ideologia”. El recurs carrega també contra el jutge instructor per haver vist indicis de criminalitat en el cas d’Herrero i no pas en el de Mónica Oltra, a qui qualifica de “política d’ultraesquerra”. “És incomprensible que es vulgui jutjar piulets amb escassa difusió, d’anys enrere i de caràcter burlesc contra el govern o partits d’ultraesquerra”, sosté.

Arran de la decisió judicial d’obrir el procediment, Compromís i el PSPV van reclamar el cessament immediat d’Herrero. Papi Robles, portaveu de Compromís a l’ajuntament, ho va considerar “gravíssim” i va recordar que els missatges de la regidora definien els migrants com a “invasors”. Robles va criticar el silenci de la batllessa, María José Catalá, i la va advertir que mantenir Herrero al govern és “donar impunitat a l’extrema dreta”.

Per la seva banda, el portaveu socialista, Borja Sanjuan, va dir que València “no mereix tenir una persona racista al govern municipal”. El jutjat ha donat ara un termini de deu dies a la fiscalia i les acusacions perquè es pronunciïn sobre si cal continuar amb el procediment, arxivar la causa o practicar diligències complementàries.

Una intervenció arqueològica a Montjuïc durant la construcció d’un edifici d’habitatges ha deixat al descobert una nova part d’una pedrera d’època romana dels segles II i I aC. Els responsables de l’excavació i d’estudiar-ne els materials indiquen que és una troballa molt important perquè és una de les pedreres més antigues de Catalunya, i fins i tot d’Europa, amb datació arqueològica confirmada. Això la vincula amb els primers moments de la fundació de Barcino: d’ací podrien haver-se extret les primeres pedres de la Barcelona romana. L’explotació a cel obert mostra evidències de tècniques d’extracció, com marques de pic, tascons i restes de ferro incrustades a la roca. Una part de la pedrera es conservarà al pàrquing de l’edifici privat.

La pedrera forma part del conjunt d’explotacions de la muntanya de Montjuïc, que d’ençà del període ibèric i especialment durant l’època romana va esdevenir la principal font de pedra per al pla de Barcelona i més colònies, com ara Baetulo (Badalona) i Iluro (Mataró). Aquesta nova troballa confirma la continuïtat del front de pedrera ja documentat el 1990, que aleshores va revelar un tram de cinquanta metres de llargada i deu d’alçada.

Les famílies del Principat han començat a rebre a casa els vals escolars de trenta euros per a la compra de material del curs 2025-2026, però molts s’han trobat amb una sorpresa inesperada: els documents oficials contenen faltes d’ortografia, segons que ha avançat TV3. En compte de dir-hi “comerços locals adherits”, hi apareix “comergos locals acherits”.

El Departament d’Educació atribueix l’errada a un problema tècnic d’impremta. A final de maig, Educació va validar i enviar els documents al Departament d’Economia, que n’assumeix la impressió. Ara, aquest darrer ha demanat explicacions a l’empresa contractada i ha anunciat que emprendrà les accions legals oportunes, d’acord amb la llei de contractes del sector públic.

Malgrat els errors, Educació confirma que els vals escolars seran igual de vàlids i que l’empresa encarregada de la impressió els farà arribar una carta disculpant-se. El Departament d’Economia s’ha reunit aquest matí amb la impremta per esclarir la situació.

Un jove de vint anys ha mort ofegat en una zona rocosa de Cala Banys de Lloret de Mar (Selva). Els cossos d’emergència han rebut l’avís quan faltaven quatre minuts per a dos quarts de dotze del migdia. Fins al lloc dels fets s’hi han desplaçat dues dotacions dels bombers que han assistit en les primeres maniobres mentre esperaven a l’arribada del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), que ha mobilitzat dues unitats terrestres.

Ofegament mortal en una cala de Lloret de Mar (La Selva)

Un home d’uns 20 anys aproximadament, sense identificar, ha mort aquest matí mentre es banyava en una zona rocosa de la Cala Banys de Lloret

https://t.co/JLdZEsyXZV pic.twitter.com/S5SRZoXDou

— Protecció civil (@emergenciescat) June 19, 2025

En un primer moment, els serveis d’emergència han tret el jove de l’aigua inconscient i una vegada a la sorra li han practicat la reanimació sense èxit. La Guàrdia Civil investiga l’incident.

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha provat de justificar en una intervenció delirant el seu menyspreu a l’èuscar i el català en la conferència de presidents. A l’Assemblea de Madrid, ha dit que, a parer seu, “és de pagerol no defensar la llengua de Cervantes” o “dir-te Juan i demanar que, per favor, al País Basc et diguin Jon per tenir accés al sistema públic”.

La compareixença, a petició del grup socialista, era dedicada a la conferència de presidents, que Ayuso ha qualificat d’estèril. També ha reiterat la seva crítica a les orelleres de traducció simultània, que va motivar la seva absència quan van intervenir els presidents de Catalunya i del País Basc. Ha desqualificat l’ús de les altres llengües oficials dient que convertien la reunió en un “esperpent” i un “disbarat”.

Segons que ha dit, l’ús d’orelleres “redueix les llengües cooficials a instruments separatistes” i ha acusat el govern de Pedro Sánchez i els seus socis de “manipular la riquesa lingüística de l’estat espanyol per fer-nos sentir estrangers a casa nostra”. També ha retret a l’esquerra que defensés la plurinacionalitat “de manera traïdora”, perquè –segons que ha afirmat– no figurava en cap programa electoral.

Finalment, ha tornat a acusar Sánchez d’haver fet concessions als partits independentistes per mantenir-se al poder, “a costa del desballestament d’Espanya sencera” i “permetent un atac constant als espanyols”.

Una norantena d’entitats i moviments socials han convocat les activitats i mobilitzacions de l’Orgull LGBTI de Barcelona, que els organitzadors reivindiquem com la diada per a l’alliberament sexual i de gènere. Les activitats començaran el 27 de juny amb el lema “Davant l’emergència, més dissidència”, i culminaran amb una manifestació l’endemà a les 18.00, que sortirà de la plaça de la Universitat.

València prepara un Orgull LGBTI que duri tot el mes per no fer “cap pas enrere”

Convocada per organitzacions com ara Crida LGBTI, l’Associació Catalana d’Asexuals (ACA), DisturBi Col·lectiu, Atzagaia i Poder Popular Trans, la jornada rep el suport de col·lectius socials com el Sindicat de Llogateres, Ecologistes en Acció, la CGT, la USTEC, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i l’Associació de Biblioteques per la Diversitat Sexual i de Gènere (ABDT). El manifest complet i el llistat d’entitats adherides es pot consultar a mesdissidencia.cat/manifest.

Les reivindicacions de la diada es concentren en tres eixos: aturar l’auge de l’extrema dreta, combatre la crisi de l’habitatge i avançar en drets LGBTIQA+. Els organitzadors denuncien que els discursos d’odi legitimen les agressions i divideixen la classe treballadora, i han fet una crida a rebutjar la violència i la guerra, amb una menció especial a la situació a Palestina.

També han remarcat l’impacte de la crisi de l’habitatge en el col·lectiu: segons dades citades per l’organització, una tercera part de les persones LGBTIQA+ ha sofert sensellarisme i els ingressos mitjans de les cases del col·lectiu són un 20% més baixos. Per això, reclamen mesures per a regular el lloguer i limitar l’especulació i els pisos turístics.

Sobre els drets específics, exigeixen l’aprovació d’una llei catalana trans que inclogui els drets de les persones no binàries i immigrants, i l’actualització de la llei contra la LGBTI-fòbia per adoptar un enfocament reparador. També demanen accions en salut, educació i contra el racisme.

Mallorca celebrarà l’Orgull LGBTI+ rural i el vintè aniversari del matrimoni igualitari

A més, les entitats han criticat obertament el Pride Barcelona, que enguany serà del 17 al 19 de juliol, i que han qualificat de “desfilada comercial organitzada per empreses immobiliàries, hoteleres i d’oci nocturn orientades al turisme”. En contraposició, reivindiquen la manifestació del 28 de juny com l’autèntica hereva de la del Front d’Alliberament Gai de Catalunya, que va sortir per primera vegada al carrer el 1977, en record i continuïtat dels fets de Stonewall.

La futura empresa Rodalia de Catalunya, que s’haurà de fer càrrec del sistema ferroviari català, continuarà formant part del Grup RENFE durant un temps indeterminat. De fet, ni tan sols hi ha cap garantia que deixi de formar-ne part mai, tot i que era l’objectiu anunciat per Esquerra Republicana quan, el novembre del 2023, va acordar amb els socialistes el traspàs del servei. El govern de la Generalitat i el govern espanyol han presentat avui els detalls sobre l’arquitectura de l’empresa nova i, sobre aquest punt, no hi ha cap precisió en el llarg termini. “La cosa important d’avui és que comença aquest camí. Si algú vol posar aigua al vi en aquesta qüestió, s’equivocarà. És un triomf”, ha dit la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque.

L’empresa tindrà un capital social inicial de dos milions d’euros, però el document que s’ha fet públic tampoc no aclareix què passarà amb les accions. El març proppassat, el govern espanyol va pactar amb els sindicats dels treballadors que l’empresa continuaria subordinada al grup i que, a més, RENFE hi tindria la majoria de les accions –el 50,1%, davant del 49,9% de la Generalitat–, malgrat que, al principi, s’havia anunciat que seria a l’inrevés. Totes les parts –menys els treballadors– hi resten importància. La portaveu dels republicans, Ester Capella, ho ha dit així en una conferència de premsa: “Serà una nova operadora; que hi hagi una transmissió del 0,1% de les accions no en canviarà la governança.”

Joan Amorós: “El perill que veig en tot això de Rodalia és que la Generalitat acabarà essent l’ase dels cops”

Després de l’acord amb els treballadors, el govern espanyol va dir a Esquerra que aquest canvi de majoria s’havia hagut de concedir per apaivagar el neguit dels treballadors, però es va pactar que, dos anys més tard, es tornaria a invertir. Però en els nous papers no hi ha per escrit aquest compromís. El text diu: “La Generalitat de Catalunya podrà instar una transmissió d’accions entre els socis que comporti assumir la titularitat de la majoria del capital social de la societat.” Ara, més enllà de la instància, no hi ha previst cap mecanisme per a garantir que sigui obligatòriament atesa la petició catalana d’obtenir la majoria del capital. De fet, això s’hauria d’acordar amb RENFE i caldria fer-ho “amb la participació en la negociació de la representació legal dels treballadors”.

Rodalia de Catalunya haurà d’estar constituïda el primer de gener vinent. El calendari a partir d’aleshores encara és incert, tot i que la previsió és que comenci a treballar durant el 2026. Les parts coincideixen que tot just és la primera passa d’un procés que serà llarg. “Tot això no es pot fer de la nit al dia”, ha dit el secretari d’estat de Transports espanyol, José Antonio Santano. Ara, el consell d’administració de RENFE ha aprovat de començar el procediment per a fer una nova societat mercantil; el mes vinent, el consell de ministres espanyol i el govern de la Generalitat ho hauran d’autoritzar; al desembre, l’empresa s’inscriurà al registre i se’n designaran els membres del consell d’administració. Dels nou membres del consell d’administració, cinc seran a proposta de la Generalitat, i, quatre de RENFE, un dels quals se cedirà als treballadors. El president també el proposarà la Generalitat.

Malgrat que la Generalitat tingui, finalment, majoria al consell d’administració –d’entrada, havia de ser paritari–, hi haurà decisions que s’hauran de prendre per una majoria qualificada, cosa que blinda el dret de vet del govern espanyol. A la pràctica, doncs, la Generalitat no tindrà autonomia per a prendre decisions estratègiques que contravinguin el criteri de RENFE i de l’estat espanyol. Esquerra Republicana ho considera inevitable per la legislació espanyola, però diu que, a la pràctica, la cosa important serà la governança. El govern hi respon que no preveu pas discrepàncies significatives, perquè tothom convergirà en l’interès general. “En cap moment de les converses ni dels documents que acompanyen aquest acord no es parteix de la premissa que ha de ser una eina de confrontació d’interessos”, ha dit Paneque.

El caos de Rodalia: un problema crònic d’inversió de més de tres decennis

El secretari d’estat de Transports ha defensat que era un traspàs integral “sense cap mena de dubte” gairebé amb més èmfasi que no Paneque. “Nego la major: Rodalia de Catalunya no és una filial de RENFE perquè, si no, hauríem regionalitzat RENFE. Això és una aposta per a un traspàs integral que incorpora la Generalitat”, ha dit. Per què, doncs, Rodalia de Catalunya continuarà subordinada al Grup RENFE? A parer seu, per dues raons: garantir la mobilitat laboral dels treballadors de RENFE i escurçar els tràmits que haurà de fer Rodalia de Catalunya per a convertir-se en operador ferroviari. Per bé que, després de l’acord amb els sindicats, Paneque va dir que l’operador era RENFE i havia de continuar essent RENFE, totes dues coses no són necessàriament contradictòries.

Segons Santano, el procés que ha començat avui serà la materialització d’allò que ja preveia l’Estatut d’Autonomia de Catalunya l’any 2006, i que a partir del 2010 no va arribar mai a concretar-se. Tot i això, de moment tan sols hi ha damunt la taula la seqüència de creació de l’empresa, però encara no s’ha publicat cap pla concret d’inversions associades al traspàs. Fins ara, el govern del president Salvador Illa s’ha limitat a demanar al Ministeri de Transports espanyol que comencés els tràmits per al traspàs de la línia R1. De moment, en sabem que la línia no es traspassarà sencera, sinó, d’entrada, tot just el tram entre la futura estació de Bifurcació Sagrera i la de Maçanet-Massanes. Així doncs, durant un temps també indeterminat, una part de la primera línia traspassada a la Generalitat continuarà en mans d’ADIF. La justificació del govern és que els usuaris no percebin distorsions en el servei.

Finalment, el document presentat avui inclou una taula amb la previsió de la incorporació de nous serveis de Rodalia de Catalunya per als anys vinents. El 2026, la modificació en els serveis de Rodalia sud. El 2027, la reincorporació del servei de la línia RT2 entre Reus i Vilafranca del Penedès. El 2028, la prolongació de la línia R1 fins a Cerdanyola Universitat. El 2029, la duplicació de les freqüències de la línia R8 Martorell Central – Granollers Centre. El 2029, la prolongació de la R8 fins a Vilafranca del Penedès. I, el 2030, l’entrada en servei dels serveis regionals per al Vallès. Cap d’aquestes previsions no es fa, tampoc, amb les inversions associades.

El Tribunal Suprem espanyol ha condemnat la família del dictador Francisco Franco a retornar les escultures d’Abraham i Isaac a l’Ajuntament de Sant Jaume de Galícia. Són elements que provenen del pòrtic de la Glòria de la catedral de la ciutat. La sala civil del tribunal ha estimat els recursos de cassació i d’infracció processal interposats pel consistori, que va acudir al Suprem fa cinc anys per recuperar les peces.

“Declarem que les dues escultures romàniques atribuïdes al mestre Mateo, objecte de l’escriptura de compra-venda atorgada el 4 de juny de 1948 davant el notari de Sant Jaume de Galícia, Gonzalo Rey Feijoó, pertanyen a l’ajuntament”, diu la sentència.

En un primer moment, l’Audiència de Madrid va desestimar la demanda perquè va considerar que les dues escultures reclamades per l’ajuntament “no eren degudament identificades”.

Tanmateix, el Suprem ha estimat el recurs presentat pel consistori l’any 2022, i ha assenyalat que s’havia comès un error evident en la valoració de les proves. Segons la sala, la identificació de les estàtues “és clara i es desprèn sense cap mena de dubte dels documents aportats i de l’informe pericial”.

El ministre de Defensa d’Israel, Israel Katz, ha dit que l’aiatol·là Ali Khamenei és “el Hitler modern”. I ha afegit: “No pot continuar existint.” És una amenaça directa al líder suprem de l’Iran, enmig de l’escalada bèl·lica entre tots dos estats.

Un míssil iranià impacta contra un hospital del sud d’Israel 

“Evitar l’existència de Khamenei és un dels objectius de l’operació”, ha dit Katz després d’un atac iranià contra un hospital de Beerxeba, al sud d’Israel. I ha insistit a dir que un dictador que governa l’Iran i que ha convertit la destrucció d’Israel en la seva bandera “no pot continuar existint”.

Katz també ha remarcat la influència ideològica de Khamenei, de qui diu que utilitza tots els recursos a favor de la causa iraniana. “Avui tenim proves que dóna ordres de disparar contra hospitals”, ha dit.

Paral·lelament, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha declarat aquesta setmana que Washington sap on és Khamenei, però que, de moment, no pensa eliminar-lo. “És un blanc fàcil, però és segur”, va dir dimarts, enmig de les especulacions sobre una possible implicació directa dels Estats Units en la guerra. “Potser ho faré, potser no. Ningú no sap què faré”, va afegir ahir.

La guerra entre Israel i l’Iran va esclatar el 13 de juny, quan l’exèrcit israelià va emprendre una ofensiva a gran escala contra instal·lacions nuclears i zones residencials de Teheran. Segons les autoritats iranianes, els bombardaments han causat més de 224 morts i milers de ferits. En represàlia, els atacs iranians han fet pel cap baix 24 morts en territori israelià.

Teresa Cabré ha estat reelegida presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, una institució que dirigeix des del 2021 i que encapçalarà fins al 2029. La nova composició de l’equip de govern inclou Andreu Domingo i Roser Salicrú com a vice-presidents; Àngel Messeguer, que continua com a secretari general; i Miquel Canals, que s’incorpora com a secretari científic.

La presidenta ha estat reelegida amb el 83% dels vots i un 91% de participació. Per al nou mandat, Cabré s’ha fixat com a objectius reforçar la projecció exterior de la recerca de la institució, la descentralització de les activitats i l’impacte social al país.

S’ha mort Paco Solé Parellada (Barcelona, 1944 – 2025) propietari del mític restaurant 7 Portes al pla de Palau de Barcelona. Hi va estar al capdavant durant seixanta anys. Desapareix un senyor de Barcelona, de la Barcelona de la segona meitat del segle XX, d’aquells que podria haver estat retratat per Josep Pla. La seva vida va lligada al 7 Portes des de la naixença, perquè va néixer en aquest establiment que el seu avi, Paco Parellada (amo de la també emblemàtica Fonda Europa de Granollers), va comprar el 1942. “A set anys van posar-me darrere el mostrador, a catorze vaig passar al menjador, després vaig fer de maître i, quan en tenia vint-i-vuit, vaig comprar el restaurant al meu pare”, explicava.

Les 7 Portes de Paco Solé Parellada a estat el gran restaurant de Barcelona referent de la cuina tradicional, excel·lint en els arrossos, i s’ha mantingut ferm en el seu estil fins avui, tot i el boom de la cuina d’autor i d’avantguarda, que va encapçalat Ferran Adrià a Elbulli, a partir de la dècada del 1990 del segle XX.

Amb tot, Solé Parellada no es va dedicar només al restaurant, sinó que també va fer estudis universitaris i es va convertir en doctor en enginyeria industrial i catedràtic emèrit d’organització d’empreses de la UPC. A la universitat va exercir de vicerector, va crear la Fundació Politècnica, el programa Innova, el Parc Científic de la Universitat… Entre els premis rebuts en l’àmbit universitari destaca el del mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya.

Aquests dos vessants professionals, la cuina i l’enginyeria, a més prendre consciència de la necessitat de preservar, estudiar i donar a conèixer la cuina tradicional catalana, que compta amb 800 anys d’història, el va portar a impulsar la col·lecció 7 Portes Receptaris històrics de la cuina catalana, de la qual n’era l’ànima i encapçalava també el comitè científic que supervisava i estudiava els receptaris. Fins ara s’han publicat deu títols, el darrer aquest mes d’abril, Receptari Caules. Cuina menorquina del segle XVIII.

El 2024, quan va fer vuitanta anys, va rebre el Premi Nacional de Gastronomia Tradicional.

“Avui és un dia molt trist per a la nostra Acadèmia. Una pèrdua irreparable per a la gastronomia i la cultura catalana”, ha lamentat l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, de la qual era membre.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Acadèmia Catalana Gastronomia (@acgn_cat)