Cicle de Natura de la Biblioplatja 2025 - Lloc: Biblioplatja

a càrrec de Carme Buixalleu - Lloc: Biblioplatja

L’estat espanyol ha posat sobre la taula del Consell d’Afers Generals de la UE recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per resoldre els dubtes legals que alguns estats encara mantenen per a poder avalar l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec. Si bé el ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, ja havia suggerit aquesta possibilitat anteriorment, el secretari d’estat per a la UE, Fernando Sampedro, ha proposat avui que l’entrada en vigor de l’oficialitat anés condicionada a una sentència positiva del TJUE, segons que ha avançat l’Ara i ha confirmat l’ACN. Així ha respost Sampedro als serveis jurídics del Consell de la UE, que han reiterat de nou que cal reformar els tractats de la UE per poder fer oficials les tres llengües.

Concretament, els serveis jurídics del Consell de la UE defensen que la proposta planteja dubtes amb l’article 55 del Tractat de Lisboa, que fa referència a les vint-i-quatre llengües en què estan redactats els tractats de la UE. Segons les fonts consultades, el cos legal del Consell de la UE també s’ha pronunciat en contra de l’argument esgrimit pel ministeri d’Exteriors espanyol que defensa que l’oficialitat del català a la UE és possible perquè ja existeixen acords entre el govern espanyol i altres institucions com Comitè de les Regions de la UE.

Els serveis jurídics han indicat durant la reunió que no és comparable l’ús del català en el plenari d’un organisme com el Comitè de les Regions o les trobades ministerials del Consell de la UE amb la traducció de tots els textos legals de la UE. És per això que el govern espanyol ha plantejat la possibilitat de condicionar l’entrada en vigor de l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE a una sentència favorable del tribunal de Luxemburg davant la insistència dels serveis jurídics i d’estats com Alemanya, que mantenen el seu rebuig a la proposta perquè consideren que no és viable legalment.

De fet, els representants d’Espanya i d’Alemanya -governada per la CDU de Friedrich Merz, que forma part del Partit Popular Europeu (PPE)- han protagonitzat un xoc durant la discussió sobre l’oficialitat del català en la reunió a Brussel·les.

Tensió a Brussel·les entre Espanya i Alemanya per l’oficialitat del català a la UE

Segons expliquen fonts presents a la sala, no ha estat una situació “dramàtica”, però sí que s’ha produït una conversa tensa. A part d’Alemanya, països com Itàlia, Bulgària, Croàcia, Àustria, Suècia o Finlàndia també han intervingut en la reunió del Consell d’Afers Generals de la UE per donar suport als arguments del govern de Merz. La ministra d’Àustria d’Afers Europeus, Claudia Plakolm, ha dit obertament a la seva arribada a la reunió que no pot donar suport a la proposta per l’opinió dels serveis jurídics del Consell de la UE. “Els hem de prendre molt seriosament, i l’opinió dels serveis legals no ha canviat”, ha indicat. “En altres paraules, mentre hi hagi una proposta sobre la taula que presenti dubtes legals que no hagin estat clarificats, no és possible donar la nostra aprovació”, ha reblat.

Albares ja va instar de portar l’oficialitat de les tres llengües al TJUE després de la reunió del maig. “Si tenen algun dubte és senzill, ho aprovem i que es dirigeixin al Tribunal Justícia de la Unió Europea”, va dir aleshores. Fonts diplomàtiques admeten que les capitals comencen a estar “cansades” del debat sobre l’oficialitat del català i creuen que la discussió no es pot anar repetint a cada Consell d’Afers Generals de la UE. Sobre això, creuen que el govern espanyol hauria de limitar la discussió al nivell tècnic i elevar-la a escala ministerial una vegada els suports estiguin garantits.

“La discussió ha estat força similar a la de fa dos mesos. Molts estats membres han demanat clarificacions sobre els aspectes financers i legals. Crec que hi haurà més discussions pròximament”, ha assenyalat. “Comprenc la posició d’Espanya, però crec que també és important tenir més claredat sobre aquests punts”, ha afegit.

La pròxima reunió del Consell d’Afers Generals en què es podria tornar a debatre l’oficialitat del català a la UE serà el 16 de setembre i, les fonts consultades, diuen que, després de la reunió d’avui, és probable que es torni a discutir. Durant la trobada d’aquest divendres, han expressat explícitament el seu suport a l’executiu espanyol Bèlgica, Xipre, Eslovàquia i Eslovènia.

Dubtes que es repeteixen

No és la primera vegada que els serveis jurídics del Consell de la UE expressen que per poder “acomodar la sol·licitud d’Espanya i afegir nous idiomes a la llista, és necessari modificar” els Tractats de la UE. En la reunió del mes de maig ja van intervenir oralment per avisar l’estat espanyol, i també van fer-ho durant una reunió de preparació de la reunió d’aquest divendres el 2 de juliol passat.

El primer punt de l’article 55 del Tractat de Lisboa -que és el que els serveis jurídics creuen que s’hauria de modificar- recull les llengües utilitzades per redactar els tractats de la UE (les 24 que són oficials actualment a la UE), mentre que el segon diu que els tractats es podran “traduir a qualsevol altra llengua que determinin els estats membres entre aquelles que, de conformitat amb els seus ordenaments constitucionals, tinguin estatut de llengua oficial en la totalitat o en part al seu territori”. Fins ara Espanya ha mantingut que no és necessària la reforma dels tractats perquè l’article 342 del Tractat de Funcionament de la UE diu que “el Consell, per unanimitat i mitjançant reglaments, determinarà el règim lingüístic de les institucions de la UE”.

L’executiu espanyol ha defensat des del primer moment que l’opinió dels serveis jurídics del Consell de la UE no és vinculant. “No compartim aquests dubtes perquè estan basats en els serveis jurídics del Consell, que emeten opinions, però és la seva opinió. N’hi ha d’altres, com la dels serveis jurídics espanyols, que fa molts mesos que està escrita en un informe que comparteixen molts estats membres i els seus serveis jurídics”, ha sentenciat Albares en una entrevista a la Ser Catalunya.

El FC Barcelona ha anunciat que la tornada al Spotify Camp Nou, prevista per al 10 d’agost, quedava suspesa. Aquest primer partit de la temporada coincidia amb el Trofeu Joan Gamper, contra el Como italià, que entrena Cesc Fàbregas, que finalment es disputarà a l’Estadi Johan Cruyff, amb capacitat per a sis mil espectadors.

Aquesta decisió s’ha pres arran de l’endarreriment en l’execució dels treballs necessaris per complir amb els requisits de l’ordenança municipal en les obres, i això ha fet impossible d’obtenir la llicència de primera ocupació per a l’estadi, malgrat la voluntat del club de posar en marxa el Spotify Camp Nou per sectors.

El retorn al Camp Nou serà gradual, i inicialment es farà tan sols amb uns 60.000 espectadors, poc més de la meitat de l’aforament total de 105.000 persones quan s’hagi acabat l’obra. Així doncs, durant la temporada vinent els partits oficials hauran de conviure encara amb les obres, i no serà fins a finals del 2026 que s’inaugurarà definitivament el nou Camp Nou.

Espanya i Alemanya han xocat durant la reunió del Consell d’Afers Generals de la Unió Europea en què s’ha tornat a debatre l’oficialitat del català. Una desena d’estats han tornat a mostrar reticències a la proposta. Entre aquests, un dels més contundents ha estat el representant del govern alemany. Unes quantes fonts diplomàtiques expliquen a l’ACN que la discussió entre el secretari d’estat d’Europa alemany, Gunther Krichbaum, i el secretari d’estat espanyol per a la UE, Fernando Sampedro, ha sigut “tensa”. De fet, l’ordre del dia de la reunió s’ha modificat a últim moment perquè Alemanya pogués ser present a la discussió sobre el català, ja que la delegació arribava tard pel retard del seu vol a Brussel·les.

Els governs europeus tornen a deixar per a més endavant l’oficialitat del català

Alemanya és un dels estats de la UE que més reticent s’ha mostrat d’ençà del primer moment a l’oficialitat del català, el basc i el gallec. El govern alemany és encapçalat per Friedrich Merz, de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU), que forma part del Partit Popular Europeu (PPE), també integrat pel PP d’Alberto Núñez Feijóo. Precisament, el mes de maig, el PP espanyol va admetre haver trucat a les capitals europees governades per partits conservadors per demanar-los que rebutgessin la petició feta per l’executiu de Pedro Sánchez al Consell de la UE.

Segons indiquen fonts diplomàtiques, l’ordre del dia de la reunió s’ha modificat a últim moment a petició d’Alemanya. La discussió sobre l’oficialitat del català constava com a primer punt en l’ordre del dia, però, com que la delegació alemanya arribava tard la presidència de torn del Consell de la UE, que ostenta Dinamarca, ha modificat l’ordre del dia davant la petició d’Alemanya de ser presents en el debat.

De nou, el govern alemany ha estat entre els que han intervingut durant la discussió que, a diferència d’anteriors ocasions, s’ha allargat durant més d’una hora. Segons les fonts consultades per aquest mitjà, la conversa entre el representant del govern de Merz i el secretari d’estat de la UE espanyol ha estat “tensa”, tot i que admeten que no ha sigut una situació “dramàtica”. Sobre això, detallen que Alemanya ha estat contundent a l’hora d’afirmar que la proposta espanyola continua presentant dubtes jurídics. Segons diuen, la representació alemanya ha insistit que per ampliar la llista de llengües oficials de la UE és necessari canviar els Tractats de la UE.

El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha admès que el principal escull ara com ara són les qüestions jurídiques. Igual que Alemanya, altres països com Suècia, Finlàndia, Àustria o França també consideren que la proposta no és viable jurídicament. Segons apunten les fonts consultades, els serveis jurídics del Consell de la UE han tornat a intervenir durant la discussió -ja ho van fer en el Consell d’Afers Generals del 27 de maig- per insistir que l’oficialitat del català, el basc i el gallec requereix la modificació dels tractats.

Tanmateix, el govern espanyol rebutja aquesta afirmació i defensa que la modificació d’aquests no és necessària perquè l’article 342 del Tractat de Funcionament de la UE diu que “el Consell, per unanimitat i mitjançant reglaments, determinarà el règim lingüístic de les institucions de la UE”. Espanya ha defensat des del primer moment que l’opinió dels serveis jurídics del Consell de la UE no és vinculant. “No compartim aquests dubtes perquè estan basats en els serveis jurídics del Consell, que emeten opinions, però és la seva opinió. N’hi ha d’altres, com la dels serveis jurídics espanyols, que fa molts mesos que està escrita en un informe que comparteixen molts estats membres i els seus serveis jurídics”, ha sentenciat Albares en una entrevista a la Ser Catalunya després de la reunió d’aquest divendres.

Les excavacions que es fan a la Ciutadella de Roses (Alt Empordà) han permès de confirmar l’existència d’un gran complex funerari a cavall dels segles IV i VI després de Crist (dC) sota el monestir de Santa Maria. Durant dues setmanes, universitaris catalans, francesos i italians han estat excavant aquest sector, dins el VII Curs Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna. A més de descobrir les restes d’aquesta necròpolis tardoantiga, les excavacions han permès d’aprofundir en l’evolució del monestir i recular fins a concretar-ne l’estructura fundacional (del segle X dC). Durant el curs, els arqueòlegs també han vist que la comunitat de la Roses tardoantiga havia de ser “molt més important i rica” del que s’havia especulat fins ara.

El VII Curs Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna de Roses s’ha dut a terme entre el 30 de juny i avui. Hi han pres part estudiants universitaris d’arqueologia de Catalunya, França i Itàlia. Els treballs d’excavació s’han concentrat a la zona del claustre del monestir de Santa Maria, dins el recinte de la Ciutadella. La campanya ha permès descobrir l’evolució del monestir i les restes d’un gran complex funerari d’època tardoantiga (segles IV-VI dC).

D’ençà de mitjans del segle XX es coneixia l’existència d’una petita esglesiola funerària construïda als segles IV-V envoltada d’un cementiri paleocristià. Els darrers treballs han confirmat que, en realitat, l’edifici excavat al segle XX formava part d’un complex edificat de grans dimensions (de fet, més gran que el monestir posterior). Segons destaquen els arqueòlegs, “les dimensions de l’edifici i la qualitat de la construcció permeten també copsar la rellevància de la comunitat de la Roses tardoantiga (segles IV-VII), que havia de ser molt més important i rica del que s’havia especulat fins al moment”.

Els nous treballs han permès anar ampliant el coneixement de diferents sectors de la necròpolis paleocristiana. Així, a la zona sud, s’han identificat noves tombes, majoritàriament enterraments infantils disposats en àmfora. També s’han posat al descobert tot un seguit de murs i estructures que van dibuixant una àmplia zona edificada al voltant de l’esglesiola, que constituïa el centre neuràlgic de l’espai. “Així es confirma l’existència d’un edifici molt més gran i complex del que es pensava fins fa poc”, destaquen els arqueòlegs.

Per altra banda, els treballs arqueològics també han anat descobrint l’estructura del monestir fundacional. Creat al segle X, la gran majoria d’estructures visibles actualment corresponen a una gran reforma duta a terme al segle XI (que va implicar la construcció d’una nova església i també d’unes noves muralles i claustre).

Restauració i consolidació

L’enfocament del curs internacional, dirigit pel doctor i arqueòleg Marc Bouzas, és eminentment pràctic. Al costat de les pràctiques de camp (com l’excavació i la planimetria) també se’n fan d’altres de més específiques, destinades a aprofundir en diferents aspectes del treball arqueològic (com l’anàlisi d’estructures, el dibuix de murs o materials ceràmics, antropologia, numismàtica o classificació de materials).

A més, una de les especificitats del curs és que incorpora pràctiques de restauració i consolidació d’estructures i de materials arqueològics. El treball pràctic es complementa amb tot un seguit de conferències a càrrec d’experts (aquest any, centrades en els edificis religiosos d’època antiga i medieval) a més sortides als jaciments medievals més emblemàtics de l’entorn.

Les excavacions que es fan a la Ciutadella de Roses (Alt Empordà) han permès de confirmar l’existència d’un gran complex funerari a cavall dels segles IV i VI després de Crist (dC) sota el monestir de Santa Maria. Durant dues setmanes, universitaris catalans, francesos i italians han estat excavant aquest sector, dins el VII Curs Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna. A més de descobrir les restes d’aquesta necròpolis tardoantiga, les excavacions han permès d’aprofundir en l’evolució del monestir i recular fins a concretar-ne l’estructura fundacional (del segle X dC). Durant el curs, els arqueòlegs també han vist que la comunitat de la Roses tardoantiga havia de ser “molt més important i rica” del que s’havia especulat fins ara.

El VII Curs Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna de Roses s’ha dut a terme entre el 30 de juny i avui. Hi han pres part estudiants universitaris d’arqueologia de Catalunya, França i Itàlia. Els treballs d’excavació s’han concentrat a la zona del claustre del monestir de Santa Maria, dins el recinte de la Ciutadella. La campanya ha permès descobrir l’evolució del monestir i les restes d’un gran complex funerari d’època tardoantiga (segles IV-VI dC).

D’ençà de mitjans del segle XX es coneixia l’existència d’una petita esglesiola funerària construïda als segles IV-V envoltada d’un cementiri paleocristià. Els darrers treballs han confirmat que, en realitat, l’edifici excavat al segle XX formava part d’un complex edificat de grans dimensions (de fet, més gran que el monestir posterior). Segons destaquen els arqueòlegs, “les dimensions de l’edifici i la qualitat de la construcció permeten també copsar la rellevància de la comunitat de la Roses tardoantiga (segles IV-VII), que havia de ser molt més important i rica del que s’havia especulat fins al moment”.

Els nous treballs han permès anar ampliant el coneixement de diferents sectors de la necròpolis paleocristiana. Així, a la zona sud, s’han identificat noves tombes, majoritàriament enterraments infantils disposats en àmfora. També s’han posat al descobert tot un seguit de murs i estructures que van dibuixant una àmplia zona edificada al voltant de l’esglesiola, que constituïa el centre neuràlgic de l’espai. “Així es confirma l’existència d’un edifici molt més gran i complex del que es pensava fins fa poc”, destaquen els arqueòlegs.

Per altra banda, els treballs arqueològics també han anat descobrint l’estructura del monestir fundacional. Creat al segle X, la gran majoria d’estructures visibles actualment corresponen a una gran reforma duta a terme al segle XI (que va implicar la construcció d’una nova església i també d’unes noves muralles i claustre).

Restauració i consolidació

L’enfocament del curs internacional, dirigit pel doctor i arqueòleg Marc Bouzas, és eminentment pràctic. Al costat de les pràctiques de camp (com l’excavació i la planimetria) també se’n fan d’altres de més específiques, destinades a aprofundir en diferents aspectes del treball arqueològic (com l’anàlisi d’estructures, el dibuix de murs o materials ceràmics, antropologia, numismàtica o classificació de materials).

A més, una de les especificitats del curs és que incorpora pràctiques de restauració i consolidació d’estructures i de materials arqueològics. El treball pràctic es complementa amb tot un seguit de conferències a càrrec d’experts (aquest any, centrades en els edificis religiosos d’època antiga i medieval) a més sortides als jaciments medievals més emblemàtics de l’entorn.

La fiscalia de Palerm ha recorregut al Tribunal Suprem l’absolució de Matteo Salvini, ex-ministre d’Interior i actual vice-president del govern italià, en el judici sobre el blocatge el 2019 del vaixell de l’ONG Open Arms, que duia a bord 147 emigrants. El recurs permet a la fiscalia d’evitar el judici en la cort d’apel·lació i sol·licitar directament una sentència del Suprem amb l’argument que un altre judici no seria útil per a resoldre el fons del cas.

La fiscalia considera que la sentència del Tribunal de Palerm, que va absoldre Salvini dels càrrecs de segrest de persones i rebuig d’actes d’ofici, és incorrecta. En el seu recurs, els fiscals han defensat que Itàlia tenia l’obligació de proporcionar un port segur al vaixell de l’Open Arms i que el fet de negar aquest dret a les persones rescatades hauria de ser considerat un delicte. Per la seva banda, Salvini ha defensat la seva actuació a través de les xarxes socials, escrivint: “Defensar Itàlia i les seves fronteres no és un delicte”.

Els fets en qüestió van tenir lloc l’agost de 2019, quan Salvini, com a titular del Ministeri de l’Interior, va impedir durant vint dies el desembarcament dels immigrants rescatats per Open Arms a la Mediterrània central. Aleshores, el vaixell es trobava a prop de les costes italianes, però les autoritats van negar l’entrada al vaixell a les seves aigües territorials. Segons la sentència absolutòria, el tribunal va concloure que no existia l’obligació de proporcionar un “port segur”, ja que Itàlia va confiar en altres estats, com l’estat espanyol i Malta, per acollir-los.

Els jutges van justificar la seva decisió indicant que no es va produir un rebuig il·legal, i que la prohibició d’entrada al vaixell va ser una mesura adoptada dins del marc de les lleis italianes i la seva política migratòria. Finalment, va ser el fiscal d’Agrigent qui va autoritzar el desembarcament després de comprovar l’estat físic i psicològic dels migrants, vuitanta-tres dels quals van poder desembarcar a l’illa de Lampedusa, mentre que els altres van ser evacuats per raons mèdiques. La fiscalia, en canvi, considera que aquesta acció del govern de Salvini va ser un acte de desobediència il·legal que va posar en perill la vida de les persones a bord del vaixell, i per això ha demanat al Tribunal Suprem que revisi la sentència i dicti una resolució diferent.

El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha destacat la llei d’amnistia com un dels aspectes positius en la seva avaluació sobre el respecte als drets civils i polítics a Espanya publicada avui. La llei ha estat acollida amb satisfacció per aquest òrgan d’experts de l’ONU, que, tanmateix, ha lamentat la manca de rendició de comptes per l’ús excessiu de la força de la policia espanyola durant el referèndum del Primer d’Octubre. També veu amb preocupació la manca d’informació sobre l’aplicació dels seus dictàmens sobre els drets polítics d’Oriol Junqueras i Carles Puigdemont. D’una altra banda, ha cridat l’atenció a Espanya per l’espionatge a l’independentisme amb el Catalangate i les infiltracions policíaques.

El Comitè de Drets Humans lamenta l’absència d’una investigació oficial sobre l’espionatge de seixanta-cinc polítics catalans, activistes i figures públiques amb Pegasus i Candiru entre el 2017 i el 2020 i la inacció de la fiscalia en els procediments judicials relacionats.

Igualment, els experts veuen amb preocupació les informacions rebudes sobre l’ús d’agents d’intel·ligència infiltrats en grups socials i insten Espanya a investigar de manera exhaustiva, imparcial i efectiva les denúncies de vigilància il·legal.

Sobre els delictes d’odi, el comitè ha expressat la preocupació pels informes que assenyalen l’augment de les denúncies i la prevalença del discurs d’odi, en particular el discurs d’odi neofeixista, com també els delictes d’odi “contra el poble gitano, les persones jueves i musulmanes, les persones lesbianes, gais, bisexuals i transgèneres, les comunitats catalanes i les persones afrodescendents”, i ha inclòs els catalans en aquesta llista de col·lectius.

El Comitè de Drets Humans de l’ONU és l’òrgan d’experts independents que supervisa l’aplicació del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics als estats que l’han ratificat. El grup de juristes i acadèmics fa dues setmanes va fer dues sessions d’avaluació amb representants d’uns quants ministeris implicats en els àmbits més problemàtics, segons el comitè. Feia deu anys que Espanya no se sotmetia a aquest examen periòdic sobre drets civils i polítics de l’ONU.

El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha destacat la llei d’amnistia com un dels aspectes positius en la seva avaluació sobre el respecte als drets civils i polítics a Espanya publicada avui. La llei ha estat acollida amb satisfacció per aquest òrgan d’experts de l’ONU, que, tanmateix, ha lamentat la manca de rendició de comptes per l’ús excessiu de la força de la policia espanyola durant el referèndum del Primer d’Octubre. També veu amb preocupació la manca d’informació sobre l’aplicació dels seus dictàmens sobre els drets polítics d’Oriol Junqueras i Carles Puigdemont. D’una altra banda, ha cridat l’atenció a Espanya per l’espionatge a l’independentisme amb el Catalangate i les infiltracions policíaques.

El Comitè de Drets Humans lamenta l’absència d’una investigació oficial sobre l’espionatge de seixanta-cinc polítics catalans, activistes i figures públiques amb Pegasus i Candiru entre el 2017 i el 2020 i la inacció de la fiscalia en els procediments judicials relacionats.

Igualment, els experts veuen amb preocupació les informacions rebudes sobre l’ús d’agents d’intel·ligència infiltrats en grups socials i insten Espanya a investigar de manera exhaustiva, imparcial i efectiva les denúncies de vigilància il·legal.

Sobre els delictes d’odi, el comitè ha expressat la preocupació pels informes que assenyalen l’augment de les denúncies i la prevalença del discurs d’odi, en particular el discurs d’odi neofeixista, com també els delictes d’odi “contra el poble gitano, les persones jueves i musulmanes, les persones lesbianes, gais, bisexuals i transgèneres, les comunitats catalanes i les persones afrodescendents”, i ha inclòs els catalans en aquesta llista de col·lectius.

El Comitè de Drets Humans de l’ONU és l’òrgan d’experts independents que supervisa l’aplicació del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics als estats que l’han ratificat. El grup de juristes i acadèmics fa dues setmanes va fer dues sessions d’avaluació amb representants d’uns quants ministeris implicats en els àmbits més problemàtics, segons el comitè. Feia deu anys que Espanya no se sotmetia a aquest examen periòdic sobre drets civils i polítics de l’ONU.

Mar Iglesias ha pres possessió avui com a nova membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en substitució de Tudi Torró, que fa uns quants mesos va renunciar al càrrec. L’acte s’ha fet al monestir de Sant Miquel dels Reis, seu de la institució, en presència dels acadèmics i de representants de les altres institucions estatutàries.

Iglesias, professora de la Universitat de l’Alacant, ha fet un discurs en què ha dit que formar part de la institució representava la continuïtat i la renovació d’un compromís que venia de lluny. “El compromís de defensar la llengua, estimar-la i posar-la al centre de la vida col·lectiva”, ha dit.

La nova acadèmica ha recordat que al llarg de la seua trajectòria ha conegut entrebancs, complicitats i conviccions i oportunitats per a construir un futur més digne per al valencià. “Des del sud, des d’Alacant, he viscut el valencià com un compromís diari. No com una herència fàcil, sinó com una lluita que es fa amb estima, i això m’ha marcat profundament. A més, he après que la llengua només viu si la fem servir, que només perdura si la fem útil. I que només prospera si la fem desitjable”, ha dit.

Iglesias ha fet referència a la rebaixa que el Consell ha fet al pressupost de la institució, i ha reclamat els recursos necessaris per a arribar a tot el territori i per a poder fer la seua tasca.

Un camí en el periodisme digital

En el discurs de benvinguda, la presidenta de l’acadèmia, Verònica Cantó, ha citat Carme Miquel per dir: “Volem viure amb plenitud com a poble.” Cantó ha destacat la trajectòria de Mar Iglesias i ha dit que la seua era una aposta constant per la innovació, el progrés i la dignificació del valencià en entorns com ara el digital. També ha recordat que va obrir un camí en el periodisme digital al País Valencià. “Va demostrar que era possible informar amb rigor i qualitat, i fer-ho en valencià, consolidant espais comunicatius de referència. És una veu solvent, rigorosa i compromesa que s’incorpora a l’Acadèmia perquè la institució continue defenent la dignitat i el futur del Valencià”, ha dit.

La CUP ha demanat a la consellera d’Educació, Esther Niubó, que depurés responsabilitats i hi hagués destitucions arran de la paralització del procés d’adjudicació de vuit-centes places de docents per possibles incidències. En declaracions, la cap de files al parlament, Laia Estrada, ha dit que era un escàndol que no podia restar sense conseqüències i que tot apuntava que no havia estat cap error informàtic, sinó una decisió “incorrecta, negligent i fraudulenta”. I ha considerat que s’afegia al cúmul d’errors en els processos d’adjudicacions d’aquests darrers anys.

D’una altra banda, la CUP també ha registrat una petició de compareixença urgent de Niubó a la Comissió d’Educació del parlament. La consellera ja ha traslladat la seva intenció de donar explicacions en seu parlamentària la setmana que ve.

Segons que ha explicat Estrada, ha estat la consellera mateixa qui s’ha posat en contacte amb la CUP i amb la resta de grups parlamentaris per informar directament de la situació.

Sofia, amb 432 nadons, i Martí, amb 352, són els noms més posats el 2024, segons l’estatística publicada per l’Idescat, i ocupen la primera posició per primera vegada en la història.

Les Sofies desbanquen així les Júlies i les Martines, que completen el rànquing del 2024 amb 396 i 349 nadons respectivament. Aquests dos noms fa més d’una dècada que eren els més posats per les famílies. Sofia havia anat guanyant popularitat aquests darrers anys a Catalunya, però el 2024 ha irromput entre els més posats directament a la primera posició. Ona, Mia i Emma havien estat alguna vegada al podi aquests darrers anys i ara són en el quart, cinquè i vuitè lloc, respectivament. Entre els deu primers noms de nena, hi ha Gala, en sisena posició, i Olívia, en la setena.

 

En nens, Martí és el nom més posat per primera vegada, seguit de Biel, amb 346 nadons, i Marc, amb 344. Marc havia tingut una hegemonia de més d’un quart de segle, fins el 2022; el 2023 havia caigut fins a la setena posició. Ara ha tornat al podi. Leo, que havia destronat Marc el 2022, és en la quarta posició, seguit per Nil, Mateo, Àlex, Jan, Pau i Pol. Jan ha passat a la vuitena posició després d’haver encapçalat el rànquing el 2023.

Tres síl·labes i noms curts

Tot i que el rànquing del 2024 en nenes és encapçalat per noms de tres síl·labes en català, continuen estilant-se els noms curts, com Ona i Mia, una tendència que s’ha vist en els rànquings dels darrers anys. També en nens, entre els quals són molt freqüents els apel·latius d’una síl·laba.

Per àmbit territorial

Per àmbit territorial, Sofia és el nom més freqüent de les nenes nascudes a l’àrea metropolitana de Barcelona i a Ponent; Júlia, al Camp de Tarragona, a les Comarques Gironines i a l’Alt Pirineu i Aran; Martina, a les Terres de l’Ebre; Ona, a la Catalunya Central i Mia, al Penedès.

Dels noms de nen, Mateo és el més posat a l’àrea metropolitana; Arnau ha estat el més freqüent a les Comarques Gironines; Pol, a les del Camp de Tarragona; Martí, a la Catalunya Central i a Ponent; Marc, a les Terres de l’Ebre; Jan, a l’Alt Pirineu i Aran i Biel, al Penedès.

 

El president d’ERC, Oriol Junqueras, s’ha presentat com a acusació particular en una causa oberta sota secret de sumari que investiga un suposat delicte de revelació de dades personals en un canal de Telegram de suport a l’eurodiputat ultra i dirigent de Se Acabó la Fiesta (SALF), Alvise Pérez.

Segons que informa ERC, al grup es van publicar dades personals de Junqueras, i també de més dirigents polítics i periodistes, per la qual cosa l’advocat Andreu Van den Eynde ha sol·licitat la personació en la causa i el jutjat central d’instrucció 1 de Madrid l’ha acceptada, segons la providència consultada per Europa Press.

La causa investiga els fets com ara delictes contra la “seguretat nacional” i un suposat delicte de terrorisme, i ERC diu que en el moment en què es van filtrar telèfons, adreces, documents d’identitat i correus electrònics dels afectats, el grup “Chat sobre Alvise Pérez” tenia 92.000 subscriptors.

El Consell d’Afers Generals de la Unió Europea ha tornat a ajornar la decisió sobre l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec, a causa de les reticències que encara mantenen uns quants estats membres. Malgrat que el govern espanyol hi arribava amb voluntat de convèncer amb un nou document els governs que havien plantejat dubtes a la reunió del maig, el consell s’ha acabat sense que s’hagi arribat a votar.

Tot i això, Espanya insisteix en la proposta i fonts diplomàtiques citades per l’Agència Catalana de Notícies apunten que el debat es reprendrà “probablement” al setembre. Però avui els governs han deixat clar que el suport unànime necessari encara era lluny pels dubtes esgrimits per alguns estats sobre les implicacions jurídiques i econòmiques que implicaria la reforma del reglament lingüístic. L’informe dels serveis jurídics del Consell, que argumenta que la reforma del reglament lingüístic requereix una modificació dels tractats, és utilitzat per uns quants estats per frenar la proposta; mentrestant, el govern espanyol insisteix que és una decisió purament política i no pas jurídica.

A l’arribada a la reunió, alguns representants europeus han deixat clar que el document presentat per Espanya no resolia del tot les qüestions plantejades. Això ha fet que, com ja s’esperava, els ministres d’Afers Europeus dels vint-i-set estats no prenguessin cap decisió. Abans, el secretari d’estat per a la UE espanyol, Fernando Sampedro, ha aixecat el to públicament contra els governs que encara s’hi oposaven i els ha acusat de “segrestar” la qüestió perquè no permetien que avancés. “Si hi ha cap estat membre que necessiti cap altra qüestió de la Comissió o el Consell, que ho demani”, ha dit.

A la conferència de premsa posterior, la ministra d’Afers Europeus danesa, Maire Bjerre, que ha presidit la reunió, ha dit que encara hi havia dubtes financers i jurídics per resoldre, i ha aclarit que a la reunió hi havia participat un representant dels serveis jurídics del Consell per donar la seva opinió. “Encara hi ha dubtes, continuarem treballant-hi”, ha dit.

El Departament d’Educació ha decidit de paralitzar el procediment d’adjudicacions de places del curs vinent per a mestres a Catalunya per la detecció d’incidències. Segons que ha avançat La Vanguardia i han confirmat fonts del Departament a l’ACN, l’aturada obligarà a refer tot el procés d’adjudicació, i es preveu que pugui acabar finalment la setmana que ve.

El departament ha obert un expedient informatiu per saber per què no s’han seguit les instruccions que es van donar, quin ha estat el problema concret i quantes places, segurament centenars, estan afectades.

També demana disculpes als afectats i ha demanat la compareixença urgent de la consellera, Esther Niubó, al parlament per la setmana que ve. També n’ha informat als partits polítics i ha convidat els sindicats i la síndica de greuges de participar en el nou procés d’adjudicació per transparència.

Les incidències han desembocat, fins i tot, en l’adjudicació de places a interins davant de funcionaris, o que centenars de places no hagin entrat en la llista de disponibles perquè fossin distribuïdes.

Alguns errors en les llistes provisionals s’han reproduït a les llistes definitives, que van aparèixer ahir, i que 24 hores després han estat retirades pels nombrosos errors que contenen. A més, en les llistes definitives hi ha errors que no havien aparegut en les provisionals. Per això, s’ha de refer des del principi tot el procediment.

A partir de la tardor el Canal 33 canviarà el plantejament de la seva graella de programació nocturna. La peça més destacada serà La renaixença, el nou programa d’en Peyu després del comiat de El búnquer, que de dilluns a divendres emetrà a les 22.15 en format vídeo el mateix episodi emès al migdia a Catalunya Ràdio. El programa també es podrà veure a YouTube i a la plataforma 3Cat.

“Per més que expliquis per què s’acaba ‘El búnquer’, la gent intenta buscar-hi mil teories”

De fet, els continguts divulgatius, culturals i de servei públic de la plataforma seran els que nodriran la graella després de La renaixença. Cada nit de dilluns a divendres es dedicarà a una temàtica cultural o divulgativa diferent, com el coneixement i l’humanisme, amb programes com Tot el temps del món, Club tàndem, L’ofici de viure o L’eclipsi; ficció i arts visuals, amb espais com Kimeres, Sala polivalent, La mirada de la Fiona, Diaris fotogràfics, Emocionari il·lustrat i La gran il·lusió; ciència, amb nous capítols de Quèqui i Animals arquitectes; cultura, amb propostes com Marcians, Tempo i Sistema solar; i cultura popular, amb Rauxa i Bèsties & flames.

També hi tindrà pes la nova temporada de l’espai cultural Nervi, i de dilluns a dijous s’emetran, per separat, els espais que conformen el programa: els videopòdcasts Replicants i Tres vides, les entrevistes i la taula de Nervi. A banda, el 33 continuarà emetent documentaris i propostes històriques de 3Cat.

A la televisió convencional el Canal 33 comparteix freqüència d’emissió amb el SX3 i comença la programació a les 22.00, però també ofereix una programació 24 hores a la plataforma 3Cat.

El síndic de Compromís a les Corts, Joan Baldoví, ha denunciat que el Consell de Carlos Mazón incompleix de manera “flagrant i inacceptable” la Llei 2/2015, de bon govern i participació ciutadana, per no haver publicat encara cap dada sobre la caixa fixa corresponent a enguany.

“A hores d’ara, el portal de transparència de la Generalitat continua sense oferir cap informació sobre la caixa fixa del 2025, malgrat que la normativa obliga a publicar-la, com a mínim, amb periodicitat mensual”, ha advertit en un comunicat.

Baldoví ha defensat que aquestes despeses menors i urgents han d’estar sotmeses a un control estricte per part de la ciutadania, “per evitar el malbaratament de recursos públics”. I ha criticat que a aquest retard s’hi afegeix la reforma aprovada pel PP i Vox per reduir encara més la transparència sobre aquests fons.

“El Consell de Mazón vol amagar aquesta informació a la societat valenciana perquè és un govern expert a malbaratar diners públics amb finalitats privades i personals”, ha dit. I ha recordat casos que considera especialment greus, com “l’intent de fer pagar a la Generalitat un àpat per celebrar un sant en un restaurant de luxe, o els més de 12.000 euros en sopars i mariscades del conseller d’Educació, José Antonio Rovira”.

Per al síndic de Compromís, “la transparència no és una opció, sinó una obligació irrenunciable en qualsevol democràcia digna”, i considera que el Consell “demostra una opacitat absoluta i s’allunya dels principis del bon govern”.

Per tot plegat, ha exigit a la Generalitat que rectifique de manera immediata i publique “sense més dilació” les dades pendents de la caixa fixa del 2025. “Des de Compromís continuarem vigilants i denunciarem qualsevol intent de retallar la transparència i la rendició de comptes de l’administració valenciana, perquè ja sabem que les banderes del PP són la corrupció i l’opacitat”, ha conclòs.