Òmnium Cultural i les principals entitats municipalistes del Principat –l’Associació Catalana de Municipis (ACM), la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), l’Associació de Micropobles de Catalunya i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI)– han presentat un compromís conjunt per a promoure l’aprenentatge i l’ús del català que volen estendre als 947 municipis del país. L’acord s’inscriu dins la campanya “Català per a tothom: a cada barri, a cada escola, a cada feina” i s’articularà amb mocions que es presentaran als plens municipals i comarcals.

Aquestes mocions inclouran mesures concretes per a reforçar l’aprenentatge i l’ús de la llengua a tot el territori. Entre les propostes destacades, hi ha el nomenament d’un responsable municipal de política lingüística, la creació de taules locals per la llengua, l’estimació del nombre de veïns que volen aprendre o millorar el català, la promoció de grups de conversa i l’ensenyament de la llengua, i el compromís de garantir l’ús del català als serveis, equipaments i activitats municipals.

Amb aquesta iniciativa, les entitats volen consolidar un front institucional ampli per a fer del català una llengua realment present i útil en tots els àmbits de la vida quotidiana als municipis del país.

La Plataforma per l’Ensenyament Públic s’ha concentrat a les portes de la Conselleria d’Educació a València, així com a les delegacions territorials de Castelló i Alacant, per a denunciar la gestió del curs escolar del conseller José Antonio Rovira. Ha fet públic un butlletí de notes simbòlic en què se’l valora negativament.

El document, llegit en un acte obert a la ciutadania i a la comunitat educativa, ha suspès de manera general totes les àrees clau de l’administració educativa valenciana, i ha posat de manifest el deteriorament progressiu de l’ensenyament públic sota la direcció del conseller. Rovira ha rebut una qualificació negativa en tots els àmbits.

“El senyor Rovira està suspès absolutament en tot, en valencià, en infrastructures, en atenció a la diversitat, en atenció a les necessitats específiques de l’alumnat, en democràcia participativa… No hi ha ni una sola qüestió en la qual haja millorat, ni tan sols quedar-se com estava, de manera que l’única opció possible és el suspens absolut”, ha dit Rubén Pacheco, portaveu de la plataforma.

Així, s’ha denunciat el retrocés dels drets lingüístics, especialment a les zones castellanoparlants, així com la falta de mesures per a garantir la competència comunicativa en català de tot l’alumnat. Quant a les infrastructures educatives, han assenyalat que la paralització del Pla Edificant ha deixat molts centres sense les reformes i obres previstes, la qual cosa ha afectat greument la qualitat de les condicions escolars. També han criticat que el servei de transport escolar continua sent un problema per a moltes famílies, especialment per a l’alumnat amb necessitats educatives especials, que pateix greus dificultats de mobilitat i accés.

Rovira, suspès. Concentració a la Conselleria d'Educació, València. Concentració a Alacant. Concentració a Castelló.

Han recordat que les zones afectades per la gota freda encara pateixen deficiències greus, i que la resposta de la conselleria ha estat lenta i insuficient, fins i tot de cara a les PAU. Pel que fa a les plantilles docents, apunten que s’han perdut 1.200 llocs de treball. També han denunciat que el districte únic i la imposició de limitacions en la tria de llengua d’ensenyament han agreujat la segregació escolar i vulnerat drets fonamentals, entre més denúncies.

Davant aquesta situació, la plataforma ha afirmat públicament que Rovira “ha fracassat estrepitosament” com a conseller d’Educació. “La seua gestió ha estat marcada per la retallada de recursos, la vulneració de drets educatius i lingüístics, i la manca de voluntat de diàleg i consens amb la comunitat educativa”, han dit. Per aquests motius, han reclamat la seua dimissió “immediata i irrevocable”, i han exigit que “no repetisca curs el pròxim any per protegir el sistema educatiu públic valencià i garantir una gestió responsable, inclusiva i democràtica.”

Segons que han avançat, els actes d’avui s’inscriuen dins una sèrie de mobilitzacions i accions que la plataforma continuarà promovent mentre no es produïsquen canvis reals en la política educativa del Consell.

El periodista i escriptor Pep Prieto ha guanyat el 58è premi Prudenci Bertrana de novel·la amb l’obra Rosita. Al guardó, dotat de trenta mil euros, hi optaven 142 obres. La novel·la explica la infància d’un nen a la Girona dels anys vuitanta que mira la vida com si fos un film per a entendre què s’amaga darrere la por, la màgia i l’amor incondicional de la seva àvia.

Enhorabona a @PepPrieto , @LaiaLlobera , Ramon Solsona i Marta Minguella, guanyadors dels premis Prudenci Bertrana, Miquel de Palol, Carles Rahola i Ramon Muntaner 2025! Gràcies als jurats!

El 16 de setembre lliurament dels premis a la Nit dels Bertrana. pic.twitter.com/qrCOTku1X5

— Fundació Prudenci Bertrana (@FundBertrana) June 18, 2025

El premi Miquel de Palol de poesia (dotat amb sis mil euros) l’ha guanyat Laia Llobera per l’obra Suar. Proposa un viatge a l’Occitània del segle XII, en què Catalunya enfonsa les arrels i l’univers espiritual. En total, s’hi havien presentat 176 reculls de poesia. El jurat s’ha decantat per Suar perquè “aborda amb vivesa temes com la vida i la mort, el més enllà i la necessitat de transformar la vida dels homes”. El jurat era integrat per Jaume Coll Mariné, Rosa Font Massot, Pere Gimferrer, Anna Gual i Miquel de Palol.

Un altre guardó que s’ha fet públic és el 46è premi Carles Rahola d’assaig (també dotat amb sis mileuros), que se l’ha endut Ramon Solsona per Dones migpartides. Solsona ofereix una mirada renovada i personal sobre un univers poc conegut de la història: les novel·listes catalanes nascudes a cavall dels segles XIX i XX. Aquestes dones van topar, primer, amb les dificultats d’un sistema literari eminentment masculí. Després, amb l’escull de la guerra i la victòria franquista. I, finalment, amb un oblit injust.

El jurat, format per Francesc-Marc Álvaro, Mita Casacuberta, Míriam Díez-Bosch, Joaquim Nadal, Joaquim Maria Puigverd i Josep Lluch, ha triat aquesta obra entre els 34 originals que s’hi van presentar.

Finalment, el 40è Ramon Muntaner de novel·la juvenil l’ha guanyat Marta Minguella per la novel·la Assassina a Higburn. En total hi participaven 39 obres. Minguella s’ha imposat amb un llibre que narra la història de la Freya, una adolescent brillant però inadaptada, que procura esbrinar les raons d’un assassinat que hi ha hagut durant la reunió anual d’empresa en un castell irlandès. El jurat era integrat per Dolors Cabrera, David Cirici, Xavier Gual, Anna Pardos i Patrizia Campana.

La Nit Literària, el 16 de setembre

Els guardons es lliuraran durant la Nit Literària de la Fundació Prudenci Bertrana que es farà el 16 de setembre a l’Auditori de Girona. Durant la nit es faran públics els premis Aurora Bertrana de traducció, el Cerverí de lletra de cançó i el premi Lletra, per a projectes digitals de literatura catalana. Els llibres guanyadors es podran adquirir a les llibreries a partir del 17 de setembre.

El líder suprem de l’Iran, Ali Khamenei, ha rebutjat públicament la demanda del president nord-americà, Donald Trump, perquè el país accepti una rendició incondicional. Ha dit que ni la pau ni la guerra es poden imposar a la República Islàmica de l’Iran, segons que informa l’agència Reuters.

“Les persones assenyades que coneixen l’Iran, el poble iranià i la seva història mai no parlaran amb aquest país amb un llenguatge amenaçador, perquè el poble iranià no es rendirà”, ha dit en una declaració llegida per un presentador a la televisió pública.

Khamenei ha avisat que qualsevol intervenció militar nord-americana comportarà “danys irreparables”.

Mentrestant, milers de persones fugen de Teheran arran dels bombardaments de la ciutat per part d’avions israelians. Segons The Washington Post, Trump estudia diverses opcions, inclosa la possibilitat de sumar-se a l’atac contra les instal·lacions nuclears iranianes.

L’escriptor Albert Pijuan s’ha proclamat guanyador del 54è premi Crexells que atorga anualment l’Ateneu Barcelonès pel llibre La gran substitució, editat per Angle. L’obra es va publicar l’octubre del 2024.

El jurat, format per l’escriptora i periodista Anna Ballbona; el poeta, escriptor, crític literari i periodista Andreu Gomila; l’escriptora, periodista i professora Eva Piquer; el doctor en filologia catalana Francesco Ardolino; i la traductora i periodista cultural Valeria Gallart, n’ha valorat el fet que sigui una “novel·la agosarada i contemporània”. Han dit: “És un llibre divertidíssim que juga amb la fantasia, la psicoanàlisi, el complex d’inferioritat, les teories de la conspiració i tot el que marca el nostre temps. La novel·la consolida Pijuan com un dels nous valors de la narrativa catalana actuals.” I ha afegit: “Un premi el fan els premiats, és evident, però sobretot el fan el llibre que es premia i el punt de la trajectòria en què els premien. Miro la llista de guanyadors i hi trobo alguns dels meus llibres preferits de sempre. És una barreja d’honor i acoquinament absoluts.”

El guanyador s’ha anunciat avui en un acte que s’ha fet a l’Ateneu, en què Pijuan ha aprofitat l’avinentesa per dir: “Poc o molt, tot llibre amb personatges ha de bregar amb la idea d’identitat. Però en aquest cas la construcció de la identitat abordada des del context present es troba en el centre de la novel·la. Això no va ser una decisió conscient, sinó més aviat una revelació durant el procés d’escriptura.”

L’acte del lliurament del premi es farà aquesta tarda mateix, a dos quarts de set al Jardí de l’Ateneu Barcelonès. Isona Passola, presidenta de la institució, lliurarà el guardó i el ram de flors al guanyador i la rajola Jujol. El músic Ramon Bassal amenitzarà la vetllada amb unes peces de violoncel i, tot seguit, Andreu Gomila entrevistarà el guanyador. Finalment, l’actriu Miriam Moukhles llegirà fragments de l’obra.

El premi és dotat amb sis mil euros i, a més, el guanyador es converteix en soci honorífic de l’Ateneu Barcelonès.

Fotografia: Bernat Pareja.

L’advocat Benet Salellas es farà càrrec de la defensa de l’ex-secretari d’Organització del PSOE Santos Cerdán, segons que ha confirmat VilaWeb. El 25 de juny és previst que Cerdán declari de manera voluntària al Tribunal Suprem espanyol.

Fins dilluns, la defensa de l’ex-mà dreta de Pedro Sánchez la dirigia l’advocat Gonzalo Martínez-Fresneda, un dels principals lletrats de l’òrbita del PSOE.

Un document revela que Santos Cerdán tenia el 45% d’una de les empreses implicades en la trama 

Divendres, Martínez-Fresneda va ser l’encarregat de fer els tràmits perquè Cerdán tingués accés a la documentació de la instrucció del magistrat Leopoldo Puente al Suprem. Tanmateix, dilluns se’n va desvincular, quan Cerdán va renunciar a l’acta de diputat.

Santos Cerdán podrà cobrar una indemnització de gairebé 19.000 euros pels seus mesos com a diputat

Puente continua representant el PSOE en la causa de l’anomenat cas Koldo que s’instrueix a l’Audiència espanyola i que va donar origen a la del Suprem, arran de l’aforament com a diputat de l’ex-ministre José Luis Ábalos.

Advocat durant el procés

Salellas, ex-diputat de la CUP entre 2015 i 2017, ha tingut un rol important en la defensa de represaliats per la repressió espanyola. En el judici al Suprem contra el procés va defensar l’ex-president d’Òmnium Jordi Cuixart, mentre que a l’Audiència espanyola va ser el representant d’Oleguer Serra, Josep Campmajó i Oriol Soler en la causa contra el Tsunami Democràtic.

El porter Joan Garcia s’ha acomiadat dels afeccionats de l’Espanyol en un missatge a les xarxes socials. “Ha arribat el moment de separar els nostres camins”, diu en un vídeo enregistrat abans de signar aquesta setmana un contracte amb el Barça, que ha pagat la clàusula de recessió de 25 milions d’euros. “Avui em toca acomiadar-me del club que ha estat casa meva des dels 15 anys”, continua el porter. “Sé que aquesta decisió no serà fàcil d’entendre per a tothom, no us demano que ho feu, però si vull que sapigueu que ha estat una decisió molt meditada”, conclou.

 

Pogledajte ovu objavu na Instagramu.

 

Objavu dijeli Joan Garcia (@__joangarcia)

“Hem vist un president tocat, una persona tocada”, ha dit el portaveu d’ERC al congrés espanyol, Gabriel Rufián, després de reunir-se amb Pedro Sánchez, dins la ronda que ha obert per mirar de recompondre la relació amb els seus socis.

Rufián, que havia dubtat si anar a la cita perquè no tenia clar que pogués ser d’utilitat, finalment ha acceptat trobar-se amb el president per “intentar de dir-li amb una mica més de temps el que li hem dit durant dos minuts” en una sessió de control del congrés que ha qualificat d'”absolutament desafortunada”.

Després d’una conversa de 35 minuts, i de tornada a la cambra baixa, el diputat d’ERC ha resumit el resultat als passadissos constatant que havia vist Sánchez “tocat” i ha apuntat respecte al futur de la legislatura: “No sé quant de temps queda, no ho sé, no sé què passarà”.

La gran apagada elèctrica de la península ibèrica del 28 d’abril va començar pel “mal funcionament” d’una planta d’energia solar a Badajoz (Extremadura), segons l’informe de Red Eléctrica. El document en qüestió és presentat anònimament, per “confidencialitat”, i no revela quina és l’empresa propietària de la planta fotovoltaica, però diu que és “perfectament identificada” i que l’estat espanyol n’és l’accionista majoritari, amb el 20% de la propietat.

El govern espanyol atribueix l’apagada elèctrica del 28 d’abril a una fallada multifactorial

La directora general d’operació de Red Eléctrica, Concha Sánchez, ha presentat l’informe en una conferència de premsa a la seu de Redeia, matriu de l’empresa. Ha criticat les companyies elèctriques, que ha dit que no havien facilitat les dades sol·licitades, i que quan ho han fet sempre han exigit que les dades es tractessin amb caràcter confidencial. També s’ha exclamat que la informació que havia rebut era parcial i sense “la qualitat desitjable”.

Ahir el govern espanyol va atribuir l’apagada a una fallada “multifactorial” que havia implicat sobretensions, oscil·lacions i desconnexions de centrals elèctriques. Sánchez, en canvi, ha centrat la responsabilitat en les companyies elèctriques, i ha dit que si les centrals de tercers haguessin regulat la tensió com és establert, no s’hauria produït l’apagada.

Tal com ha relatat, l’incident del 28 d’abril va començar a les 12.03, quan, després d’un matí “absolutament normal”, el sistema va començar a tenir una “oscil·lació forçada de freqüència” que va originar una baixada del nivell de tensió i una fluctuació “molt important” durant gairebé cinc minuts. Arribats a aquest extrem, Sánchez ha dit que es va haver d’actuar de manera immediata pel risc que hi havia i va canviar la manera com funciona la interconnexió amb l’estat francès: van passar de funcionar amb corrent altern a consigna fixa.

Després d’això –ha dit– es va observar una alteració “important” en una línia elèctrica a Badajoz, i es va reduir l’intercanvi amb Portugal. Tot amb tot, l’oscil·lació es va repetir a les 12.16, i van continuar desconnectant reactàncies per a millorar el nivell de tensió del sistema. Sánchez ha dit que han esbrinat que l’origen de les oscil·lacions és aquella planta fotovoltaica, i que inequívocament van ser causades per “un mal funcionament dels controls interns de la planta”. D’això, no n’ha donat més detalls perquè ha dit que ho haurà d’aclarir el propietari.

A continuació, ha dit que, després de les oscil·lacions anòmales, hi va haver un creixement també anòmal de la demanda –”en realitat, és una desconnexió de generació”, ha afegit– i que llavors va començar la sobretensió. Es van desconnectar 700 MW d’instal·lacions petites, també d’autoconsum, de les quals Red Eléctrica ha dit que no té visibilitat. El flux d’exportació es va reduir, van continuar creixent les tensions i es va disparar la generació en una substació de Granada. Després, més desconnexions, com ara una de 582 MW a Badajoz. I quan ja s’havien desconnectat més de 2.000 MW de la xarxa de transport i un “volum considerable” de xarxes de distribució, ja no es van poder sostenir els nivells de tensió del sistema.

La Diputació de Barcelona ha confirmat la retirada d’una rampa que alguns ciclistes utilitzaven per saltar per sobre de la carretera BV-5011, que uneix Badalona (Barcelonès) amb Montcada i Reixac (Vallès Occidental), al costat del Bosc d’en Vilaró. Així mateix, els Mossos d’Esquadra han alertat d’aquesta pràctica a les seves unitats de trànsit per evitar que es repeteixi.

El Parc de la Serralada de Marina de la @diba ha inspeccionat la zona i ha comprovat que ja s'ha eliminat la rampa i netejat l'entorn pic.twitter.com/I3P6kpVFN0

— Xarxa de Parcs Naturals (@xarxadeparcs) June 17, 2025

Els salts per la rampa es van fer virals quan se’n van enregistrar vídeos i es van publicar a les xarxes socials. El diari local Tot Badalona es va fer ressò d’aquesta situació. Ara la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona ha confirmat que el parc de la Serralada de la Marina havia inspeccionat la zona i havia comprovat que ja s’havia eliminat la rampa i netejat l’entorn.

Per una altra banda, fonts dels Mossos d’Esquadra consultades per EFE han explicat que no consta cap denúncia per aquests fets, si bé han avisat les patrulles de trànsit per intentar que no es repeteixi aquesta situació.

Més de dues-centes entitats cíviques, socials i sindicals, juntament amb les associacions de víctimes de la gota freda, els Comitès Locals d’Emergència i Reconstrucció (CLER) i l’Acord Social Valencià, han convocat la vuitena manifestació contra Carlos Mazón per la seua gestió de la gota freda, que va deixar 228 morts.

Serà el diumenge 29 de juny, tot just quan es compleixen vuit mesos de la catàstrofe. La marxa per a demanar la dimissió del president de la Generalitat eixirà a les 19.30 de la plaça de l’Ajuntament de València, però encara no s’ha confirmat el recorregut.

La setena manifestació, que va ser el 29 de maig, va coincidir amb la primera vaga general convocada al País Valencià pels sindicats CGT, CNT, COS i Intersindical, en què van demanar responsabilitats polítiques i penals per a Mazón, però també per als empresaris que el dia de la gota freda van posar en perill la vida dels treballadors.

Les manifestacions que van tenir lloc a Mallorca, Eivissa, Barcelona i un grapat de ciutats europees contra la saturació turística han encès la premsa internacional, que no entén que en un lloc paradisíac com Mallorca –sobretot– la gent esclati contra el turisme. 

“Diuen que l’afluència agreuja la manca d’habitatges i esborra el caràcter de la seva terra natal. Però les hordes de turistes també fan sonar les caixes registradores de molta gent”, diu el diari Welt en un article que titula “Espanyols molesten els turistes amb pistoles d’aigua durant les protestes contra el turisme de masses”, i en què subratllen que anaven “armats amb pistoles d’aigua”.

Més crític encara ha estat el periodista Michael Deacon, que en un article a Telegraph titula: “Els europeus woke no volen turistes britànics, però sí que volen més refugiats. Són bojos?” Dins l’article, Deacon exposa els seus arguments: “Aquests manifestants no volen occidentals rics que inverteixin molts diners en els seus negocis locals i se’n vagin al cap d’una setmana o dues. Però sí que volen gent no occidental sense diners que necessiti allotjament i més ajuts finançats pels contribuents locals, i que no se’n vagin durant anys, si és que ho fan mai.”

Protestes davant de turistes a Palma (fotografia: EFE/ Cati Cladera) La manifestació a Eivissa (fotografia: EFE/ Sergio G. Canizares) Cartells reivindicatius a la protesta de Mallorca (fotografia: EFE/ Cati Cladera)

És per això que, amb sarcasme i com si pogués tenir sobirania sobre les Illes, el periodista proposa un acord: “A partir d’ara, prometem mantenir-nos allunyats de les seves illes i reservar les vacances d’estiu en un altre lloc. Però, en canvi, han d’acollir tots els senyors que continuen arribant a les nostres costes en petites barques negres que diuen que són refugiats.” 

“Envoltats i escridassats”

El diari Daily Express cau en el paper de víctima, i titula: “Turistes britànics ‘envoltats i escridassats’ per manifestants en una bonica illa estimada pels britànics.” I subratllen el mateix que la resta de diaris: “Els turistes van ser l’objectiu dels manifestants amb pistoles d’aigua.” També es fan ressò de les pancartes amb els lemes “Tourists, go home” o “Mallorca no és la vostra mina d’or”. 

L’alemany Bild s’hi afegeix: “Protesta amb pistoles d’aigua contra el turisme de masses.” Tot i que amb un to més tranquil, recorden que els turistes van gastar 22.400 milions d’euros a les Illes durant el 2024 i que representa el 40% dels ingressos totals.

Matí problemàtic a la xarxa ferroviària de Catalunya, tant en el servei de Rodalia com el d’alta velocitat. L’R4 ha registrat retards de més de 20 minuts per l’avaria d’un tren a l’estació de la Granada, segons que ha informat Renfe. Els trens afectats eren els que tenen origen Sant Vicenç de Calders.

D’altra banda, una incidència a la infrastructura a les proximitats de l’estació de Vila-seca ha afectat la circulació de l’R14, l’R15 i l’R16. Els trens d’aquestes línies poden romandre aturats i augmentar el seu temps de recorregut al pas per Vila-seca. Tècnics d’Adif treballen en la seva reparació.

Finalment, la circulació de trens d’alta velocitat entre Barcelona i l’Aragó es troba interrompuda per una avaria de senyalització a la sortida de Lleida, segons que han informat Renfe i Adif. Fonts d’Adif han apuntat que la incidència ha quedat resolta abans de les 8.30 i que s’espera que es pugui anar normalitzant el servei.

El fiscal general espanyol, Álvaro García Ortiz, ha presentat un recurs contra el processament dictat pel magistrat del Tribunal Suprem espanyol Ángel Hurtado, que l’acusa d’un presumpte delicte de revelació de secrets en relació amb el cas d’Alberto González Amador, company de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Segons el recurs, al qual ha tingut accés Europa Press, García Ortiz considera que les conclusions del jutge són “il·lògiques” i “voluntaristes”. Per això, demana a la sala d’apel·lació del Suprem que corregeixi el magistrat i arxivi la causa.

En un escrit de 74 pàgines, defensat per l’advocacia de l’estat espanyol, García Ortiz sosté que els fets que s’investiguen no constitueixen cap infracció penal i que, en tot cas, no n’ha quedat prou justificada la comissió. L’argumentació assenyala que la versió judicial incorre en “conclusions patentment errònies” i en imputacions “infundades o voluntaristes”.

Des del seu punt de vista, la causa, oberta al Suprem a partir d’una “influència temporal” –l’hora en què el fiscal va rebre els correus electrònics sobre les negociacions entre la defensa de González Amador i la fiscalia, i l’hora en què se’n va fer ressò la cadena SER–, no ha aportat cap novetat substancial. “No hi ha cap resultat possible per a l’innocent que no sigui constatar la seva innocència”, afirma el recurs.

Entre les “nombroses inferències mancades de base fefaent” que retreu a Hurtado, el recurs destaca especialment les “presumptes indicacions de la presidència del govern espanyol i d’altres instàncies externes”, que suposadament s’haurien canalitzat a través de Pilar Sánchez Acera, ex-assessora de la Moncloa.

Hurtado considera que, arran d’aquestes indicacions, García Ortiz hauria actuat. Tanmateix, el recurs subratlla que el document que Sánchez Acera va reenviar a les 08.29 del 14 de març del 2024 al socialista Juan Lobato presentava diferències notables respecte del que tenia el fiscal general.

“Pretendre apuntalar una responsabilitat penal a partir de l’ús polític o mediàtic d’un document que ja era de domini públic excedeix del tot el judici racional d’indicis”, rebla el recurs.

A més, sosté que les proves obtingudes en descàrrec fan palès el poc pes dels indicis incriminatoris i critica que el processament es fonamenti únicament en la mateixa inferència temporal, en un informe de la Guàrdia Civil espanyola (UCO) que menysté informacions de premsa que provarien que els mitjans coneixien abans que no pas el fiscal general les negociacions entre González Amador i la fiscalia, i en la interpretació que es pugui fer del fet que García Ortiz esborrés els seus xats de WhatsApp i el compte personal de Gmail.

Sobre aquest darrer punt, el recurs remarca que el fiscal no ha esborrat la informació “per caprici”, sinó per motius aliens a la investigació. I retreu al jutge que n’hagi fet un retret innecessari: “Si la instrucció no ha pogut obtenir les dades del terminal arran del buidatge, tampoc el meu representat no ha pogut defensar-se.”

El fiscal general espanyol, Álvaro García Ortiz, ha presentat un recurs contra el processament dictat pel magistrat del Tribunal Suprem espanyol Ángel Hurtado, que l’acusa d’un presumpte delicte de revelació de secrets en relació amb el cas d’Alberto González Amador, company de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Segons el recurs, al qual ha tingut accés Europa Press, García Ortiz considera que les conclusions del jutge són “il·lògiques” i “voluntaristes”. Per això, demana a la sala d’apel·lació del Suprem que corregeixi el magistrat i arxivi la causa.

En un escrit de 74 pàgines, defensat per l’advocacia de l’estat espanyol, García Ortiz sosté que els fets que s’investiguen no constitueixen cap infracció penal i que, en tot cas, no n’ha quedat prou justificada la comissió. L’argumentació assenyala que la versió judicial incorre en “conclusions patentment errònies” i en imputacions “infundades o voluntaristes”.

Des del seu punt de vista, la causa, oberta al Suprem a partir d’una “influència temporal” –l’hora en què el fiscal va rebre els correus electrònics sobre les negociacions entre la defensa de González Amador i la fiscalia, i l’hora en què se’n va fer ressò la cadena SER–, no ha aportat cap novetat substancial. “No hi ha cap resultat possible per a l’innocent que no sigui constatar la seva innocència”, afirma el recurs.

Entre les “nombroses inferències mancades de base fefaent” que retreu a Hurtado, el recurs destaca especialment les “presumptes indicacions de la presidència del govern espanyol i d’altres instàncies externes”, que suposadament s’haurien canalitzat a través de Pilar Sánchez Acera, ex-assessora de la Moncloa.

Hurtado considera que, arran d’aquestes indicacions, García Ortiz hauria actuat. Tanmateix, el recurs subratlla que el document que Sánchez Acera va reenviar a les 08.29 del 14 de març del 2024 al socialista Juan Lobato presentava diferències notables respecte del que tenia el fiscal general.

“Pretendre apuntalar una responsabilitat penal a partir de l’ús polític o mediàtic d’un document que ja era de domini públic excedeix del tot el judici racional d’indicis”, rebla el recurs.

A més, sosté que les proves obtingudes en descàrrec fan palès el poc pes dels indicis incriminatoris i critica que el processament es fonamenti únicament en la mateixa inferència temporal, en un informe de la Guàrdia Civil espanyola (UCO) que menysté informacions de premsa que provarien que els mitjans coneixien abans que no pas el fiscal general les negociacions entre González Amador i la fiscalia, i en la interpretació que es pugui fer del fet que García Ortiz esborrés els seus xats de WhatsApp i el compte personal de Gmail.

Sobre aquest darrer punt, el recurs remarca que el fiscal no ha esborrat la informació “per caprici”, sinó per motius aliens a la investigació. I retreu al jutge que n’hagi fet un retret innecessari: “Si la instrucció no ha pogut obtenir les dades del terminal arran del buidatge, tampoc el meu representat no ha pogut defensar-se.”

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Jérôme, originari d’Arles de Tec (Vallespir), ha estat el guanyador de la prova d’orientació de Koh-Lanta, el concurs televisiu emblemàtic de la televisió francesa TF1. Amb aquesta victòria s’ha classificat per a la darrera prova del programa.

Jérôme ha trobat la famosa “arrel tortuosa” i el primer punyal en sols cinquanta minuts. I tot seguit ha esclatat d’alegria amb un ball davant el presentador, Denis Brogniart, tot exclamant: “Això és per al sud, per al poble català, per al Vallespir”, emocionat mentre plantava el punyal.

També ha explicat que, per agafar coratge durant la prova, havia repetit unes quantes vegades el nom del seu pare, Guy. I que havia repassat mentalment “cançons catalanes, de la festa de l’Ós”.

En el programa, Jérôme és conegut com “el català”, perquè hi havia un altre Jérôme, que ja ha estat eliminat, conegut com “el de les Landes”.

Koh-Lanta és un programa de telerealitat, transmès per TF1 i produït per Adventure Line Productions. És conduït per Denis Brogniart i es va estrenar el 2001. Ja se n’han emès dotze temporades més quatre d’especials, que duren menys temps que les normals. Koh-Lanta és una adaptació del programa nord-americà Supervivents.

Jérôme, originari d’Arles de Tec (Vallespir), ha estat el guanyador de la prova d’orientació de Koh-Lanta, el concurs televisiu emblemàtic de la televisió francesa TF1. Amb aquesta victòria s’ha classificat per a la darrera prova del programa.

Jérôme ha trobat la famosa “arrel tortuosa” i el primer punyal en sols cinquanta minuts. I tot seguit ha esclatat d’alegria amb un ball davant el presentador, Denis Brogniart, tot exclamant: “Això és per al sud, per al poble català, per al Vallespir”, emocionat mentre plantava el punyal.

També ha explicat que, per agafar coratge durant la prova, havia repetit unes quantes vegades el nom del seu pare, Guy. I que havia repassat mentalment “cançons catalanes, de la festa de l’Ós”.

En el programa, Jérôme és conegut com “el català”, perquè hi havia un altre Jérôme, que ja ha estat eliminat, conegut com “el de les Landes”.

Koh-Lanta és un programa de telerealitat, transmès per TF1 i produït per Adventure Line Productions. És conduït per Denis Brogniart i es va estrenar el 2001. Ja se n’han emès dotze temporades més quatre d’especials, que duren menys temps que les normals. Koh-Lanta és una adaptació del programa nord-americà Supervivents.

The Washington Post · Michael Birnbaum,  Dan Lamothe, Claire Parker i Karen DeYoung

Washington. El president dels Estats Units, Donald Trump, encara una de les decisions més transcendentals del seu mandat: si implicar-se o no en la guerra contra l’Iran, fet que podria arrossegar Washington a un nou conflicte al Llevant. Aquesta decisió també podria servir per a desmantellar el programa nuclear iranià, un dels objectius prioritaris de l’ofensiva israeliana.

Durant tot ahir, Trump va publicar missatges a les xarxes socials en què afirmava que els Estats Units tenien “el control total de l’espai aeri iranià”, qualificava l’aiatol·là Ali Khamenei de “blanc fàcil” i exigia la “rendició incondicional” de l’Iran, sense aclarir què implicava aquesta demanda. Després d’una reunió de vuitanta minuts a la Sala de Situacions amb els seus principals assessors, Trump es va posar en contacte amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, segons que han revelat fonts de la Casa Blanca al Post.

Els seus missatges agressius arribaven en un moment de debilitat de l’Iran, després d’un any d’ofensiva israeliana contra els seus aliats i les seves milícies. Tot i la retòrica bel·licista, Trump ha defensat sovint la fi de les guerres globals i fins fa poc cercava un nou acord per a limitar el programa nuclear iranià.

El president americà es troba ara en una situació de gran risc. Si aconsegueix concessions del règim iranià o el destrueix militarment sense cap gran represàlia, podria reforçar la imatge d’eficàcia de la seva política exterior, imprevisible. En canvi, si gestiona malament la situació, pot originar una guerra oberta, posar en perill ciutadans nord-americans i empènyer l’Iran a desenvolupar finalment una arma nuclear, cosa que fins ara el règim ha defensat que no vol fer.

Trump va dir ahir textualment: “Ara tenim el control complet i total de l’espai aeri iranià. L’Iran tenia bons rastrejadors i equips defensius, i molts, però no es poden comparar amb el material fabricat als Estats Units. Ningú no ho fa millor que la bona i vella Amèrica.”

Dilluns, durant la cimera del G7 al Canadà, Trump ja va insinuar davant els mandataris internacionals que es podria afegir als bombardaments israelians contra l’Iran, fet que trencaria la línia diplomàtica que fins ara havia mantingut amb el règim de Teheran, fins i tot enfrontant-se a Netanyahu.

El secretari d’estat Marco Rubio, que l’acompanyava, va posar-se en contacte amb homòlegs d’arreu del món per informar-los que els Estats Units no tenien intenció de participar en els atacs israelians. Però ahir aquests mateixos interlocutors van dir que la posició nord-americana havia canviat i que Trump considerava d’implicar-s’hi.

El senador republicà Lindsey Graham, un dels principals defensors d’una línia dura contra l’Iran, va assegurar que havia parlat amb Trump i que volia ajudar Israel a “rematar la feina” i destruir el programa nuclear, inclòs el centre de Fordo, al sud de Teheran.

“Crec que està molt tranquil i molt determinat –va dir Graham–. Israel no pot liquidar Fordo tot sol, i és per a interès nostre que aquest programa ha de ser destruït.”

Trump havia de restar al Canadà dimarts, però va tornar abans a Washington per seguir de prop l’evolució dels fets.

El canceller alemany, Friedrich Merz, que també es va reunir amb Trump, va agrair els bombardaments israelians i va dir a la cadena ZDF: “Aquest règim de mul·làs ha portat mort i destrucció al món. Israel fa la feina bruta per tots nosaltres.”

Un dels objectius principals d’Israel és la planta d’enriquiment de Fordo, amagada sota una muntanya. Per destruir-la, caldrien bombes de gran potència, com la GBU-57, de quinze tones, que només pot transportar el bombarder B-2 Spirit, estacionat a Missouri, als Estats Units. Hi ha més opcions, com ara avions de combat ja desplegats a la regió i bombarders B-52, alguns dels quals han estat traslladats fa poc a l’illa de Diego Garcia, a l’oceà Índic.

La proclamació de Trump sobre el control aeri fa pensar que els serveis nord-americans consideren que Israel ja ha destruït bona part de les defenses iranianes.

Tot i que l’exèrcit dels Estats Units no ha atacat directament l’Iran, fonts militars reconeixen que ha ajudat Israel a interceptar míssils, amb destructors navals i avions de combat.

El general Michael “Erik” Kurilla, màxim comandament nord-americà al Llevant, va declarar al congrés que havia posat sobre la taula una àmplia gamma d’opcions si Trump decideix d’atacar. Kurilla considera que ara hi ha una “oportunitat estratègica” d’impedir que l’Iran esdevingui una potència nuclear.

Segons els experts, l’Iran trigaria una setmana i prou a produir prou urani enriquit per a fer una bomba, però caldrien mesos, o fins i tot un any, per a transformar-lo en una arma funcional.

A la cimera del G7, no tots els mandataris van coincidir amb la línia dura. El president francès Emmanuel Macron va advertir que sols un alto-el-foc i les negociacions podrien oferir una sortida viable. “Els qui han volgut canviar règims amb bombardaments han comès errors estratègics”, va dir.

La diplomàtica estoniana Kaja Kallas, portaveu de la Unió Europea, va explicar que els ministres europeus havien fet una crida unànime a la distensió i va advertir que una intervenció nord-americana arrossegaria la regió a una guerra generalitzada. Segons que va explicar, Rubio també li havia transmès aquesta preocupació.

En alguns altres països de la regió, el ministre d’Afers Estrangers egipci, Badr Abdelatti, va parlar amb l’Iran i amb el representant nord-americà, Steve Witkoff, per mirar de rebaixar la tensió. I el portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers de Catar, Majed al-Ansari, va dir que s’esforçaven per aturar “una escalada perillosa de l’agressió israeliana contra la República Islàmica de l’Iran”.

Israel va continuar bombardant ahir l’Iran amb seixanta avions que van atacar dotze punts de llançament i emmagatzematge de míssils, segons el portaveu militar Effie Derfin.

Els militars israelians van assegurar que havien mort Ali Xadmani, nou cap de l’estat major iranià, que havia estat nomenat feia quatre dies. L’anterior, Gholam Ali Rashid, havia estat assassinat divendres. L’Iran no ho ha confirmat.

Els mitjans iranians van informar d’explosions a Teheran i a la ciutat de Tabriz. Milers de civils van fugir de la capital durant la nit i l’endemà.

Segons l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica, les imatges per satèl·lit indiquen que la planta d’enriquiment de Natanz fou danyada de resultes dels impactes directes a les sales subterrànies.

L’Iran ha continuat disparant míssils contra Israel durant cinc dies seguits. Segons fonts oficials, els atacs han causat vint-i-quatre morts i més de sis-cents ferits a Israel. Les autoritats iranianes han informat de 224 morts pels bombardaments israelians, sense precisar si eren civils o militars.

Claire Parker ha informat del Caire estant. També hi han contribuït Susannah George (Doha), Ellen Francis (Brussel·les), Kate Brady (Berlín), Yeganeh Torbati, Joshua Yang i Lior Soroka (Tel-Aviv), Abbie Cheeseman i Mohamad El Chamaa (Beirut), Annabelle Timsit (Londres), Evan Hill (Nova York), Gerry Shih (Jerusalem), Cat Zakrzewski (Calgary, Alberta), i Abigail Hauslohner, Matt Viser, Natalie Allison i Nilo Tabrizy (Washington).

 

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

Lloc: Davant del Calisay