Lloc: Arenys de Mar

Festa fi de temporada amb l'actuació del Grup Genion's - Lloc: Ateneu Arenyenc

Comiat i proclamació del pubillatge comarcal del Maresme - Lloc: Plaça de l'Església

Lloc: Riera zona nova coberta

T´ensenyem com fer-la - Lloc: Casal Popular Norai

Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

Lloc: Església de Santa Maria

Lloc: Sala d'actes de l'Ateneu

Moments de la història de la música - Lloc: Riera, davant del C.C. Calisay

Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

Lloc: Local de la vocalia

Lloc: al carrer Tossol

Tema: llums i ombres - Lloc: Local de l'Agrupació Fotogràfica d'Arenys de Mar

Jornada oberta als horts municipals del Bareu - Lloc: Horts Municipals del Bareu

El Consell d’Europa ha elegit el magistrat i jurista andorrà Pere Pastor Vilanova com a membre del panell consultiu d’experts responsables de la selecció dels candidats a jutges del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Aquesta designació, anunciada pel Govern d’Andorra, reforça la projecció internacional de l’estat i de les seves institucions judicials.

Pastor, actual vice-president del Tribunal Constitucional d’Andorra d’ençà de l’octubre, té una àmplia trajectòria en el món judicial europeu. Abans d’assumir aquest càrrec, va exercir durant nou anys com a jutge d’Andorra al TEDH, una experiència que avala la seva capacitat per garantir l’excel·lència i imparcialitat en els processos de selecció dels jutges del Tribunal. El govern andorrà ha valorat positivament aquesta elecció, considerant-la un avenç significatiu en la representació en els àmbits de les institucions multilaterals.

A més, se subratlla com una mostra de la feina ben feta per proposar professionals andorrans per ocupar llocs de responsabilitat dins les organitzacions internacionals. La incorporació de Pastor al panell consultiu d’experts subratlla la creixent influència d’Andorra en les estructures jurídiques europees i en el desenvolupament dels drets humans al continent.

Cecilia Herrero, regidora de Vox a l’Ajuntament de València, ha recorregut contra la interlocutòria del jutjat d’instrucció 15 de València que obria un procediment abreujat contra ella per un presumpte delicte d’odi. El jutge hi veu indicis delictius en una trentena de missatges publicats a la xarxa X, entre el 2020 i el 2024, dirigits contra minories racials i rivals polítics. L’origen de la causa és una denúncia de Compromís, que va portar els fets a la fiscalia arran d’un missatge d’Herrero contra l’activista Serigne Mbayé: “Només falta que te’n tornis al teu país”.

En el recurs, la defensa d’Herrero reclama l’arxivament del cas i assegura que aquests missatges no constitueixen cap delicte. Argumenta que, quan es van publicar, Herrero no era càrrec públic ni tenia projecció política, que van tenir una repercussió mínima i que molts han estat esborrats. Segons la defensa, els piulets són “crítiques a la gestió del govern” escrites “en to jocós” i protegides pel dret de la llibertat d’expressió. A més, afirma que la denúncia “no persegueix cap delicte, sinó una ideologia”. El recurs carrega també contra el jutge instructor per haver vist indicis de criminalitat en el cas d’Herrero i no pas en el de Mónica Oltra, a qui qualifica de “política d’ultraesquerra”. “És incomprensible que es vulgui jutjar piulets amb escassa difusió, d’anys enrere i de caràcter burlesc contra el govern o partits d’ultraesquerra”, sosté.

Arran de la decisió judicial d’obrir el procediment, Compromís i el PSPV van reclamar el cessament immediat d’Herrero. Papi Robles, portaveu de Compromís a l’ajuntament, ho va considerar “gravíssim” i va recordar que els missatges de la regidora definien els migrants com a “invasors”. Robles va criticar el silenci de la batllessa, María José Catalá, i la va advertir que mantenir Herrero al govern és “donar impunitat a l’extrema dreta”.

Per la seva banda, el portaveu socialista, Borja Sanjuan, va dir que València “no mereix tenir una persona racista al govern municipal”. El jutjat ha donat ara un termini de deu dies a la fiscalia i les acusacions perquè es pronunciïn sobre si cal continuar amb el procediment, arxivar la causa o practicar diligències complementàries.

Una intervenció arqueològica a Montjuïc durant la construcció d’un edifici d’habitatges ha deixat al descobert una nova part d’una pedrera d’època romana dels segles II i I aC. Els responsables de l’excavació i d’estudiar-ne els materials indiquen que és una troballa molt important perquè és una de les pedreres més antigues de Catalunya, i fins i tot d’Europa, amb datació arqueològica confirmada. Això la vincula amb els primers moments de la fundació de Barcino: d’ací podrien haver-se extret les primeres pedres de la Barcelona romana. L’explotació a cel obert mostra evidències de tècniques d’extracció, com marques de pic, tascons i restes de ferro incrustades a la roca. Una part de la pedrera es conservarà al pàrquing de l’edifici privat.

La pedrera forma part del conjunt d’explotacions de la muntanya de Montjuïc, que d’ençà del període ibèric i especialment durant l’època romana va esdevenir la principal font de pedra per al pla de Barcelona i més colònies, com ara Baetulo (Badalona) i Iluro (Mataró). Aquesta nova troballa confirma la continuïtat del front de pedrera ja documentat el 1990, que aleshores va revelar un tram de cinquanta metres de llargada i deu d’alçada.

Les famílies del Principat han començat a rebre a casa els vals escolars de trenta euros per a la compra de material del curs 2025-2026, però molts s’han trobat amb una sorpresa inesperada: els documents oficials contenen faltes d’ortografia, segons que ha avançat TV3. En compte de dir-hi “comerços locals adherits”, hi apareix “comergos locals acherits”.

El Departament d’Educació atribueix l’errada a un problema tècnic d’impremta. A final de maig, Educació va validar i enviar els documents al Departament d’Economia, que n’assumeix la impressió. Ara, aquest darrer ha demanat explicacions a l’empresa contractada i ha anunciat que emprendrà les accions legals oportunes, d’acord amb la llei de contractes del sector públic.

Malgrat els errors, Educació confirma que els vals escolars seran igual de vàlids i que l’empresa encarregada de la impressió els farà arribar una carta disculpant-se. El Departament d’Economia s’ha reunit aquest matí amb la impremta per esclarir la situació.

Un jove de vint anys ha mort ofegat en una zona rocosa de Cala Banys de Lloret de Mar (Selva). Els cossos d’emergència han rebut l’avís quan faltaven quatre minuts per a dos quarts de dotze del migdia. Fins al lloc dels fets s’hi han desplaçat dues dotacions dels bombers que han assistit en les primeres maniobres mentre esperaven a l’arribada del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), que ha mobilitzat dues unitats terrestres.

Ofegament mortal en una cala de Lloret de Mar (La Selva)

Un home d’uns 20 anys aproximadament, sense identificar, ha mort aquest matí mentre es banyava en una zona rocosa de la Cala Banys de Lloret

https://t.co/JLdZEsyXZV pic.twitter.com/S5SRZoXDou

— Protecció civil (@emergenciescat) June 19, 2025

En un primer moment, els serveis d’emergència han tret el jove de l’aigua inconscient i una vegada a la sorra li han practicat la reanimació sense èxit. La Guàrdia Civil investiga l’incident.

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha provat de justificar en una intervenció delirant el seu menyspreu a l’èuscar i el català en la conferència de presidents. A l’Assemblea de Madrid, ha dit que, a parer seu, “és de pagerol no defensar la llengua de Cervantes” o “dir-te Juan i demanar que, per favor, al País Basc et diguin Jon per tenir accés al sistema públic”.

La compareixença, a petició del grup socialista, era dedicada a la conferència de presidents, que Ayuso ha qualificat d’estèril. També ha reiterat la seva crítica a les orelleres de traducció simultània, que va motivar la seva absència quan van intervenir els presidents de Catalunya i del País Basc. Ha desqualificat l’ús de les altres llengües oficials dient que convertien la reunió en un “esperpent” i un “disbarat”.

Segons que ha dit, l’ús d’orelleres “redueix les llengües cooficials a instruments separatistes” i ha acusat el govern de Pedro Sánchez i els seus socis de “manipular la riquesa lingüística de l’estat espanyol per fer-nos sentir estrangers a casa nostra”. També ha retret a l’esquerra que defensés la plurinacionalitat “de manera traïdora”, perquè –segons que ha afirmat– no figurava en cap programa electoral.

Finalment, ha tornat a acusar Sánchez d’haver fet concessions als partits independentistes per mantenir-se al poder, “a costa del desballestament d’Espanya sencera” i “permetent un atac constant als espanyols”.