a càrrec de Yoshi Hioki (Japó) - Lloc: Biblioplatja

amb Maria Avilés - Lloc: Biblioplatja

a càrrec de  Ferran Solà de Yogayo. Cal portar tovallola o màrfega - Lloc: Biblioplatja

Lloc: Antic Cinema Parroquial d'Arenys de Mar

Lloc: Arenys de Mar

Lloc: Església de Santa Maria

Sopar de germanor - Lloc: a la Plaça Francesc Moragas

Cicle de Natura de la Biblioplatja 2025 - Lloc: Biblioplatja

a càrrec de Carme Buixalleu - Lloc: Biblioplatja

a càrrec de la Cobla La Moreneta - Lloc: Plaça de l'Església

a càrrec de Gina Clotet - Lloc: Biblioplatja

Un policia local d’Amposta (Montsià) fora de servei, de 33 anys, va morir ahir a casa seva, a la pedania de Poble Nou del Delta, en electrocutar-se mentre arreglava el seu cotxe elèctric, segons fonts dels Mossos d’Esquadra. Els pares, preocupats perquè no el localitzaven, van ser els qui van trobar el cos a l’habitatge. L’avís a emergències es va produir a les 16:21.

Segons la versió dels Mossos, la víctima estava canviant peces del vehicle i va patir una descàrrega elèctrica de manera accidental. No obstant això, han obert una investigació per confirmar els fets. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va intentar de reanimar-lo sense èxit i va prestar atenció psicològica als familiars.

Per la seva banda, el consistori d’Amposta ha decretat tres dies de dol oficial i ha suspès tots els actes i celebracions institucionals. A més, guardarà un minut de silenci aquest dijous a les 12 hores a la plaça de l’ajuntament.

Vint persones que havien estat elegides secretaris nacionals de l’ANC i que formaven part del sector crític amb la direcció de Lluís Llach han signat una declaració conjunta molt crítica amb el rumb de l’entitat i anunciant que es desvinculen del secretariat nacional, o fins i tot amb l’ANC mateixa. El gran gruix de dimissions ja s’havien fet públics dies enrere, però ara se n’hi afegeixen més, fins a arribar a la vintena. Entre els dimissionaris hi ha Josep Costa, que fins ara havia estat la principal cara visible dels crítics.

Al document, al qual ha tingut accés VilaWeb, els ja ex-secretaris parlen d’una deriva continuada per part de la direcció de l’ANC que –diuen– ha afectat negativament no només el rumb de l’entitat mateixa, sinó també de l’independentisme en general. “El resultat és tan lamentable com inapel·lable: l’ANC ha quedat absorbida per l’establishment polític que fa només un any ens proposàvem combatre”, consideren. Expliquen que al començament del mandat van aprovar una declaració política per a constatar la gravetat de l’escenari polític arran de la pèrdua de la majoria independentista al Parlament de Catalunya i l’aprovació de la llei d’amnistia. La intenció, diuen, era redreçar amb urgència errors estratègics dels representants institucionals de l’independentisme com la renúncia a la unilateralitat, els pactes amb partits que van fer costat al 155 o la desmobilització.

Per a plantar-hi cara, l’ANC es va proposar de defensar la via unilateral com a únic camí transitable, denunciar els pactes polítics amb el govern espanyol, resistir la repressió de l’estat i fer servir la desobediència civil. “També ens imposàvem l’obligació d’assumir un rol de lideratge per desbordar la normalització autonòmica, renovar el discurs per recuperar-ne la credibilitat i, sobretot, regenerar els lideratges i les organitzacions del moviment independentista”, diuen.

Ara bé, critiquen que “l’equip monolític que dirigeix l’ANC” ha imposat uns objectius diferents: “la complicitat amb els partits i actors institucionals que ens han portat fins on som avui”. Arran d’això, denuncien que, l’ANC “forta a la qual el president de la Generalitat intentava sense èxit boicotar les manifestacions” s’ha convertit en una entitat “que no sols no incomoda els mateixos partits i lideratges fracassats, sinó que aprofita qualsevol ocasió per exhibir les bones relacions amb ells”.

Els signants del document són Neus Alsina, Roser Campio, Chus Castillo, Roger Civera, Josep Costa, Àngels Digón, Antón Dunyó, Joan Freixanet, Jaume Giménez, Jaume Amorós, Daniel Lucas, Núria Macià, Albert Llorenç Mariño, David Miñana, Joan Mollà, Mariana Muchnik, Marta Ortolà, Josep Punga, Francesc Sabater i Pep Tomàs. Alguns d’ells, com Punga i Muchnik –ara portaveus de Dempeus per la Independència– van plegar fa mesos, però ara signen el comunicat.

Tots ells denuncien que se’ls ha menystingut quan han avisat del “rumb erràtic i equivocat”, i que s’han trobat amb males formes, de les quals acusen directament Lluís Llach: “Hem assistit amb sorpresa a una dinàmica tòxica, encapçalada per qui esperàvem que fos el president de tots, que en comptes d’intentar superar debats interns que ens dividien, els ha fomentat i explotat.” I encara més: diuen que s’han “celebrat o incentivat de manera incomprensible” les dimissions d’alguns d’aquests secretaris nacionals. “Estem convençuts que una organització que es comporta d’aquesta manera no pot tenir un futur gaire optimista”, diuen.

Diuen que l’ANC ja no pot encapçalar l’independentisme

Consideren que la direcció de l’ANC no ha fet res per reverir la dinàmica de divisió i desmobilització, cosa que, consideren, “la incapacita de facto per liderar l’independentisme”. “De fet, la renúncia al caràcter unitari i aglutinador de les seves estructures la condemnen a ser un actor secundari d’un moviment històricament barallat i dividit fins a límits malaltissos. S’han sacrificat l’essència i l’esperit de l’entitat per la urgència de controlar-la i sotmetre-la als designis de grups aliens a les assemblees de base”, denuncien.

A les darreres votacions que els afiliats de base han tingut l’oportunitat de fer pública la seva veu –la ratificació del nou full de ruta i la reforma dels estatuts–, han avalat la proposta del sector oficialista. Segons els crítics, això és resultat d’una progressiva retirada de l’entitat “dels defensors d’un activisme combatiu i independent, compromesos amb el Primer d’Octubre i crítics amb els lideratges dels partits independentistes tradicionals”, que diuen que se n’han esborrat. I, en canvi, diuen que “s’han volgut substituir en bona part per una base social passiva, que s’identifica o milita encara als partits polítics que lluiten per controlar l’entitat”. Arran d’això, conclouen que l’ANC ha quedat absorbida per l’establishment polític que havien de combatre.

“Per tot plegat, els sotasignats hem arribat a la conclusió que l’estructura nacional de l’ANC ja no és un instrument útil per treballar per a la independència del país”, i fan públic que se n’havien desvinculat del secretariat nacional o de l’entitat mateixa, o que ho fan avui mateix. Tot i això, diuen que continuaran treballant des de les assemblees de base o des de fora de l’ANC per a empènyer la resta de l’independentisme “a reprendre totes les formes de lluites eficaces, fins a la victòria definitiva”.

Podeu llegir a continuació el document íntegre:

Un home de 69 anys i veí de Begur ha mort mentre practicava pesca submarina entre el Cap de Begur i la Punta de Sa Tuna. Els bombers van rebre un avís a les 21.37 de la nit que alertava que l’home havia sortit a la mar i que no havia tornat. La seva barca va aparèixer buida i fondejada a la zona. Immediatament, es va activar un dispositiu de recerca, integrat pels Bombers, amb dotacions del GRAE subaquàtic, comandaments del parc de la Pera, dotacions de Salvament Marítim i també de la policia local. També hi van col·laborar embarcacions de particulars i efectius de la Guàrdia Civil. A les 00.56 hores els efectius del GRAE subaquàtic van localitzar el cos sense vida de la víctima.

La portaveu del govern basc, María Ubarretxena, ha expressat una “gran preocupació” per la sentència de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem espanyol que confirma l’anul·lació d’uns quants articles del decret 179/2019, que regula l’ús institucional i administratiu de les llengües oficials als ajuntaments del País Basc.

La sentència considera que alguns dels articles anul·lats generen un “desequilibri” entre l’èuscar i el castellà, a favor de la primera, i ho declara “incompatible” amb la constitució espanyola.

En una entrevista a Euskadi Irratia, Ubarretxena ha dit que el més preocupant és que “es comencin a judicialitzar les decisions polítiques”, especialment en matèria lingüística, on fins ara hi havia hagut “un acord històric entre diverses forces polítiques que ens ha permès de fer un recorregut compartit”.

“No compartim la decisió, perquè, tenint en compte que l’èuscar és una llengua cooficial, allò que no s’exigeix al castellà o que no es qüestiona amb el castellà, sí que es fa amb l’èuscar. I resulta que és inconstitucional per a l’èuscar, però no pas per al castellà”, ha denunciat.

Ubarretxena també ha criticat que hi ha “forces polítiques determinades” que pretenen “posar traves” a l’ús de l’èuscar i que fan servir la via judicial per fer-ho.

Finalment, ha assegurat que estudiaran “quines vies tenim” per respondre a la sentència i ha insistit que “malgrat els entrebancs, estic convençuda que continuarem fent camí”. “Sabem que ens posaran traves, cada vegada més, però nosaltres continuarem decidits”, ha conclòs.

La sentència

El Tribunal Suprem espanyol ha ratificat parcialment la sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPB) que anul·la uns quants articles del decret 179/2019 del govern basc sobre l’ús institucional del castellà i l’èuscar als ajuntaments.

El decret pretenia garantir els drets lingüístics i promoure l’ús de l’èuscar com a llengua habitual. Però el Suprem considera que alguns articles generen un “desequilibri” a favor de l’èuscar i vulneren el principi de cooficialitat.

S’anul·len preceptes que prioritzaven l’ús oral inicial de l’èuscar i en regulaven l’ús en documents tècnics, actes públics, publicacions, senyalització i contractació. El tribunal sosté que la tria de llengua correspon als ciutadans i que no es pot justificar una preferència per motius sociolingüístics.

Tan sols es manté l’article 12, que permet a cada entitat local de planificar l’ús de l’èuscar segons la seva realitat.

L’home detingut per dirigir del grup neonazi Deport Them Now, identificat com a C.L.F., ha fet feines per a l’administració catalana i per a una empresa de seguretat subcontractada per la Generalitat. Segons que ha informat Eldiario.es, en els darrers quatre anys ha alternat períodes com a administratiu interí amb altres com a vigilant en equipaments públics. L’empresa de seguretat l’ha acomiadat arran de la seva detenció per incitació a l’odi a Torre Pacheco (Camp de Cartagena).

C.L.F. havia estat inscrit a la borsa de treball del Departament de Justícia entre el 2021 i el 2025, i hi va fer substitucions que no sumen dos anys. La seva entrada a l’administració es va fer mitjançant els canals habituals, i no hi consten expedients disciplinaris ni incidents de caràcter racista durant aquest període. El 2023, va intentar d’accedir com a administratiu a la presó de Mas d’Enric (Tarragonès), però fou descartat en la fase d’entrevista personal.

En paral·lel, havia treballat de manera esporàdica per a una empresa de seguretat privada que presta serveis a la Generalitat. Fa dos anys, va exercir de vigilant en un centre de justícia juvenil de la demarcació de Barcelona. Fins fa pocs dies continuava treballant per a aquesta empresa, que l’ha fet fora després de la detenció.

Tot plegat, mentre impulsava Deport Them Now, un grup supremacista que es va fer visible per primera vegada el gener del 2025. Amb només 29 anys, C.L.F. no té el perfil habitual dels veterans de l’extrema dreta, però ha aconseguit contactes internacionals i una certa notorietat dins l’escena ultra. A Catalunya, el grup ha col·laborat amb Vox en mobilitzacions contra la immigració, seguint el model que ara s’ha vist a Torre Pacheco.

Aquest any han participat en protestes a Sabadell, Terrassa, Mataró i Barcelona. En una d’aquestes, al barri de Sant Gervasi de la capital catalana, Deport Them Now apareixia com a convocant juntament amb el partit d’Abascal.

A Mataró, durant una concentració del maig passat, els membres de Deport Them Now van desplegar una pancarta amb l’eslògan “Remigration” i van cridar consignes racistes. El megàfon de la mobilització el duia C.L.F., que fou enregistrat i fotografiat al costat del regidor de Vox Jose Casado, mentre deia: “N’estem fins als collons dels moros que no es comporten. No és delicte d’odi, és la veritat.” La concentració va acabar amb un discurs de Mónica Lora, diputada de Vox.

Tot i la seva aparició sobtada, C.L.F. no forma part dels cercles tradicionals de l’extrema dreta al Maresme, ni dels col·lectius que s’havien significat durant el procés. Aquesta absència fa pensar en una radicalització recent o en un perfil discret durant la joventut, que contrasta amb la posada en escena actual, amb roba de camuflatge i actitud provocadora.

L’Acadèmia del Cinema Català ha atès 46 persones entre el 2024 i la primera meitat d’enguany per situacions d’abús, assetjament i agressió sexual, tant en el context laboral (el 82% dels casos), com en l’acadèmic (l’11%) i el de parella o comunitaris (7%). Tots els casos els ha atès el Servei d’Atenció a les Víctimes de Violències Masclistes i LGTBI-fòbiques al sector audiovisual i de les arts escèniques impulsat per l’Acadèmia. L’assetjament sexual i l’abús de poder en el context laboral és la forma de violència més freqüent, però l’entitat considera “significatiu” el creixement el 2025 de casos de l’entorn acadèmic i formatiu, amb cinc atencions, un terç del total que ha acudit a aquest recurs els primers sis mesos de l’any.

El 2024, gairebé el 60% dels casos atesos corresponien a situacions recents o que estaven en curs en el moment de la consulta, mentre que aproximadament un 40% feien referència a fets del passat. En canvi, durant el primer semestre del 2025, tots els casos gestionats han estat relacionats amb esdeveniments recents.

Durant el 2024, el 91% de les consultes les van fer les mateixes víctimes, una tendència que baixa enguany al 70%. En total s’han atès 33 persones l’any 2024 i 13 entre el gener i el juny del 2025. Aquestes xifres gairebé tripliquen l’atenció registrada en anys anteriors (17 en els primers 19 mesos de funcionament).

Una altra dada que l’Acadèmia considera significativa és que 13 de les persones ateses el 2024 i 5 de les del 2025 han expressat la voluntat ferma d’interposar denúncia, activar protocols interns o fer denúncia pública.

Això representa una evolució clara respecte als anys anteriors (4 casos el 2023 i un el 2022), i mostra una determinació creixent de les víctimes a buscar reparació per aquesta via.

La iniciativa, pionera a l’estat espanyol i activa des del maig del 2022, forma part del pla d’actuació integral contra les violències masclistes de l’Acadèmia del Cinema Català i compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i el Departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat.

Per a Judith Colell, presidenta de l’Acadèmia, l’augment d’activitat del servei “constata la necessitat” de mantenir-lo actiu, i per això ha considerat “imprescindible” que les administracions no li retirin el suport.

El servei d’atenció també actua com a observatori de les violències masclistes en el sector audiovisual i de les arts escèniques, tot compartint dades anònimes per contribuir a la reflexió col·lectiva i a les polítiques públiques, segons que apunta l’Acadèmia.

Avui, 17 de juliol de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• “Fora de l’entorn repressiu de l’estat, guanyarem”: encausats de l’operació Judes, optimistes després de la vista al TJUE
• Per què és tan important la declaració de Vicent Mompó davant la jutgessa de Catarroja?  
• De periodistes a historiadors: per què el 2017 català era previsible i què significa? I Editorial de Vicent Partal
• Laura Huerga: “Que Periscopi entri a Planeta és una pèrdua simbòlica i estructural”
• Prioritza’t, però amb empatia I Mail obert d’Estel Solé 
• La bruixeria, la força oculta que mou la política a l’Àfrica subsahariana
• Pedro Irles, l’influenciador alacantí que es passa al català com a reacció a l’hostilitat de PP i Vox  
• Sis plans culturals alternatius per a aquest cap de setmana

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país. 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Última Hora:

Un home de Lleida, de trenta-nou anys, ha mort quan s’ha estimbat mentre feia un descens al barranc Oscuros de Balcés, a Las Almunias de Rodellar, a Osca.

La Guàrdia Civil ha rebut l’avís de l’accident cap a les dotze del migdia i ha activat unes quantes dotacions, entre les quals un helicòpter. L’aparell ha sobrevolat la zona i ha localitzat l’alpinista, però els agents ja no han pogut fer res per salvar-li la vida.

El cos ha estat evacuat en helicòpter fins a l’aeroport d’Osca-Pirineus, on l’esperaven els serveis funeraris per traslladar-lo a l’institut de medicina legal.

Pedro Irles (Alacant, 1995), és un jove que publica contingut polític i reivindicatiu a les xarxes socials, especialment a Instagram i TikTok. Fins ara, hi escrivia en castellà, però fa unes setmanes que ha decidit de canviar: no tan sols ha començat a penjar contingut a les xarxes en català, sinó que també ha decidit d’usar-lo com la llengua habitual, amb la seva parella i els amics. “El fet de tenir seguidors és una responsabilitat, i em vaig adonar que falta gent amb discurs polític en valencià a les xarxes”, diu.

Irles, de família castellanoparlant, diu que ha triat de parlar en català quotidianament i a les xarxes com a reacció a l’hostilitat que percep del PP i Vox: “Quan van votar per declarar Alacant ciutat castellanoparlant, vaig dir: ‘Prou’.” De manera que va començar a escoltar música, mirar films i escoltar pòdcasts en català per a perdre la por d’expressar-se en públic en la llengua d’ací. “Parla valencià, no deixes que aquesta gent mate la nostra llengua. Encara que no ho hages fet mai, no tingues por. Perquè el pitjor valencià és el que no es parla”, deia en un vídeo que va publicar a les xarxes socials.

“Si vols recuperar l’amor per la teva ciutat i per les teves arrels, n’hi ha prou d’anar-te’n a Madrid un temps”, diu. Irles explica que, després d’un any vivint a Madrid, va adonar-se que necessitava tornar a Alacant i reconnectar amb els seus orígens. Fou llavors que va pensar a defensar activament el català, la llengua de la seva terra.

Sobre l’audiència de les xarxes socials, diu que no el preocupa de perdre seguidors o tenir menys visualitzacions pel fet d’emprar el català: “Jo no faig això per cobrar res. Tinc clar que baixaran les xifres, però no em preocupa. A les xarxes hi va arribant gent i anem creant una comunitat molt més ben parida.” 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Pedro Irles (@pedroirlesm)

Per a Irles, parlar català era una assignatura pendent. Va escolaritzar-se en castellà, i el català que va aprendre a l’escola era tan sols de les classes de coneixement del medi i l’assignatura de català. Reitera que no té gaire bon nivell de català, però que, gràcies als moviments socials en què ha militat i a la música del País Valencià que ha escoltat no se li ha rovellat la llengua. “Quan vaig explicar la meva idea als meus amics, em van començar a parlar tota l’estona en valencià”, explica. Tanmateix, aquest canvi no és bufar i fer ampolles: “Faig el treball de parlar en valencià encara que alguns amics em parlen en castellà.”

L’efecte dòmino de parlar català

Irles diu que no és pas l’únic que ha decidit de començar a parlar en català quotidianament. La seva parella segueix el mateix procés. “Entre nosaltres sempre parlàvem en valencià per WhatsApp, però cara a cara mai. Ella fa un temps que va decidir que en persona també em parlaria en valencià, però jo fins ara no m’havia atrevit a fer el canvi”, confessa.

Una amiga d’Irles també ha començat el procés de parlar més català en el dia a dia: “Quan quedem, parlem només en valencià entre nosaltres”, explica. Com un efecte dòmino, una ex-companya de feina d’Irles també ha decidit de començar a parlar en català.

“Van passant coses!”, assegura Irles, que diu que percep un canvi de consciència. “Cada vegada veig més gent defensant les nostres coses. Abans, a la gent d’Alacant li interessava molt què passava a Madrid i molt poc què passava ací. Abans un vídeo sobre Alacant podia tenir tan sols 1.000 visites, i ara en tenen 30.000 o 40.000. Comença a interessar el nostre patrimoni i la nostra cultura”, subratlla.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Pedro Irles (@pedroirlesm)

“No voleu que parle valencià? Doncs veureu!”

Irles considera que com més va més gent pren partit pel valencià com a reacció contra la persecució política de la llengua: “A Alacant, tan sols hi ha un 13% o 14% de la població que parla valencià, però tothom o gairebé tothom el respecta i ho entén com una cosa nostra, de la nostra cultura, de la nostra història. I pensen: ‘Per què feu aquestes merdes? No voleu que parle valencià? Doncs veureu!‘”, explica. I afegeix que molta gent, tot i no parlar català, defensa la llengua i s’oposa a aquestes polítiques.

“Amb un 15% de parlants de català, hi ha gent que diu que el valencià no és patrimoni d’Alacant. Però ningú es planteja que les fogueres, on hi ha 10.000 persones –que són menys del 15% de la població– no siguen patrimoni de la ciutat”, subratlla.

Alerta de la persecució de la llengua a Alacant: “És una guerra de Vox contra el valencià. És pura catalanofòbia. Intenten deixar la ciutat buida d’arrels, de cultura, de llengua i d’història per convertir-nos en un complex per a turistes”, denuncia.

Amb tot, lamenta una manca de solidaritat amb la seva terra: “Em fa ràbia que des del nord del País Valencià i fins i tot a Catalunya es done Alacant per perdut. Ostres, Alacant és el primer pas! Després pujarà cap a València i Castelló. Nosaltres serem els primers, però després ve la resta. No hi ha País Valencià sense Alacant”, exclama.

De totes maneres, Irles està convençut que no s’acabarà declarant Alacant com a zona castellanoparlant, perquè el PP té molts ajuntaments catalanoparlants i no els interessa que aquesta proposta vagi endavant. “Ja van intentar-ho fa anys i no se’n van sortir, no té recorregut”, pronostica. Certament, l’ajuntament no té competències per a imposar la categorització d’Alacant com a zona castellanoparlant, i s’hauria d’acabar aprovant a les Corts. Ho podrien fer amb els vots de PP i Vox, però segons que sembla, per ara, no és prioritat. El president de la Generalitat, Carlos Mazón, va dir fa pocs dies que no tenia sobre la taula cap canvi en la delimitació de les zones de predomini lingüístic. Una modificació d’aquesta mena –va recordar– requeriria un seguit d’estudis tècnics i sociològics que ara com ara no es preveuen.

Protesta a Alacant contra la declaració de zona castellanoparlant: “Hem de defensar-la entre tots”