S’ha mort l’actriu i directora Glòria Rognoni, referent de l’escena catalana
L’actriu i directora Glòria Rognoni i Planas (Barcelona, 1944) s’ha mort a vuitanta-un anys. Va ser una figura clau de l’escena catalana, marcada tant pel seu vincle amb la companyia wls Joglars com per la seva tasca pionera en el teatre social.
El 1975, durant els assaigs de l’espectacle Àlias Serrallonga dels Joglars, va sofrir un greu accident que li causà una paraplegia irreversible. Aquell fet va commocionar el món teatral català, però Rognoni no es va allunyar de l’escena. Pocs anys després, va tornar a pujar als escenaris amb La Claca, la companyia de Teresa Calafell i Joan Baixas, i va codirigir l’espectacle Mori el merma (1978), inspirat en Ubu roi d’Alfred Jarry, amb els dissenys dels titelles de Joan Miró.
El 1979 es reincorporà als Joglars com a ajudant de direcció i hi col·laborà fins al 1987. Paral·lelament, continuà creant amb Teresa Calafell, amb qui va treballar en muntatges com Deliri, i va participar en la cerimònia d’inauguració dels Jocs Paralímpics de Barcelona 1992, on rebé la Medalla Barcelona 92.
A partir de 1997 va encetar una nova etapa en la seva trajectòria, al capdavant del grup de teatre social de l’entitat Femarec, un projecte d’integració cultural i social destinat a col·lectius en risc d’exclusió. Des d’allà va impulsar nombroses produccions amb la voluntat de posar el teatre al servei de la transformació social. Rognoni va ser reconeguda amb diversos guardons, entre els quals el Premi Ciutat de Barcelona, el Premi Ciutat de Sant Cugat, el Premi Arlequí i el Premi Butaca.