amb DJ Refrescos - Lloc: Riera zona nova coberta

El primer ministre de l’estat d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha demanat formalment al Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) que intervingui a Gaza per proporcionar atenció mèdica immediata als ostatges israelians supervivents retinguts per Hamàs.

Un treballador de la Mitja Lluna Roja palestina mor en un atac israelià contra la seu de Jan Yunis

L’oficina de Netanyahu ha informat que el primer ministre ha trucat al cap de la delegació del CICR a Israel i als territoris palestins ocupats, Julian Larison, i li ha demanat que el comitè participi en el subministrament d’aliments als ostatges i els ofereixi tractament mèdic.

El CICR ha tingut un paper actiu en la situació dels ostatges israelians a Gaza, ja que ha utilitzat els seus treballadors com a testimonis en els intercanvis entre ostatges i presoners palestins. Aquestes operacions es van acabar quan Israel va trencar el 18 de març l’alto-el-foc que les permetia.

Netanyahu fa aquesta petició arran de la publicació de vídeos en què apareixen dos ostatges, Evyatar David i Rom Braslavski, amb un aspecte pàl·lid i demacrat, presumptament a causa de la manca d’aliments. Hamàs i la Jihad Islàmica, que han difós les imatges, han dit que volien denunciar que el blocatge israelià afecta la seva capacitat de garantir la salut dels ostatges.

Per la seva banda, Netanyahu ha remarcat a Larison que Hamàs menteix sobre l’existència d’una fam sistèmica i ha acusat el moviment islamista palestí d’infligir abusos físics i mentals brutals als ostatges.

També ha exigit als estats que denunciïn les accions d’Hamàs i deixin de donar-los suport, directe o indirecte, tot remarcant que les seves accions són contràries al dret internacional i a la Convenció de Ginebra.

El CICR ha informat que ha demanat a Hamàs que permetin els seus treballadors humanitaris de proporcionar atenció mèdica immediata als ostatges israelians en perill de mort per inanició com a pas previ a ser alliberats.

Per contra, Hamàs s’ha mostrat receptiu davant la possibilitat que un equip del CICR atengui directament els ostatges en perill de desnutrició, o bé els faci arribar un paquet d’assistència, però ha condicionat l’operació a l’obertura total i sense restriccions de l’entrada d’ajuda humanitària per a tota la població de l’enclavament palestí, i a l’aturada immediata dels atacs aeris d’Israel.

Un jove de 23 anys ha estat ferit greu després de saltar a l’aigua des d’unes roques al municipi de Santanyí (Mallorca). Els serveis d’emergència han rebut una alerta vora les 14.45 perquè un jove havia saltat a l’aigua d’una alçada d’uns vint metres i tenia dificultats per a moure les cames.

El personal d’una ambulància de suport vital avançat ha coordinat l’assistència amb els bombers de Mallorca, perquè es trobava en una zona de difícil accés.

Una volta han valorat i estabilitzat el pacient, els sanitaris l’han traslladat en estat greu a l’Hospital Son Espases.

Els equips de rescat han trobat els cossos sense vida dels cinc miners que havien quedat atrapats el dijous a la mina el Teniente, la mina de coure subterrània més gran del món, situada a Machalí, un municipi de la regió d’O’Higgins, a 83 quilòmetres de Santiago de Xile. Ho ha confirmat el fiscal de la regió d’O’Higgins, Aquiles Cubillos. Així, el número total de víctimes mortals de l’accident s’eleva a sis.

La companyia estatal Codelco, operadora de la mina, també ha confirmat la troballa i ha identificat el miner trobat ahir: Gonzalo Núñez Caroca. “Acompanyem l’angoixa que aquesta situació genera a les famílies i a tota la comunitat”, ha comunicat la companyia en una nota.

Més d’un centenar de persones han treballat durant les darreres 48 hores entre les runes de la galeria on es trobaven els miners, a la recerca d’una possible zona de refugi on els treballadors s’haurien pogut protegir.

Aquest dijous, un terratrèmol va esfondrar la mina, situada cinc-cents metres sota terra, i la sortida va quedar totalment tapada. L’esfondrament va ser causat per un terratrèmol de magnitud 4,2 registrat a les 17.34. L’accident és el més greu després de l’esllavissada de la mina de San José, a la regió d’Atacama, que va deixar atrapats durant dos mesos trenta-tres miners el 2010, que van ser rescatats amb vida en una operació històrica.

El Teniente és la mina de coure més gran del món i té més de 4.500 quilòmetres de galeries excavades. Més d’un centenar d’efectius continuen perforant entre les runes de la galeria on es trobaven els miners per cercar una possible zona de refugi on es poden haver protegit els treballadors que resten desapareguts.

Un home va ser ferit a causa d’un tret d’una arma de foc, anit, vora les 23.30, al carrer del Comte d’Urgell de Barcelona. Segons que han confirmat els Mossos d’Esquadra, l’home ha estat traslladat a l’hospital i, quan les forces de l’ordre han arribat al lloc dels fets, la seva vida no perillava.

Els Mossos han obert una investigació per esclarir la motivació i les circumstàncies de l’agressió i determinar-ne l’autoria.

El cos d’Anna S., cooperant lleidatana de 22 anys que va morir en un accident de trànsit fa uns dies a Malawi, arribarà a Catalunya demà, segons que han explicat fonts de la família. Els familiars han agraït l’acompanyament de l’ambaixada espanyola a Harare (Zimbàbue) i de la cònsol de Malawi durant tot el procés de repatriació.

Així, la família farà una cerimònia de comiat en els pròxims dies i ha començat una campanya de micromecenatge per fer una donació solidària en nom de la jove per a ajudar la comunitat palestina. De fet, era coneguda per la seva vinculació a entitats esportives i culturals, segons que ha avançat el diari Segre i ha confirmat a EFE la sots-delegació del govern espanyol a Lleida.

Durant l’accident, la víctima anava acompanyada d’una amiga i companya d’universitat catalana, que d’ençà de dimecres és a Johannesburg, atesa pels metges de la ciutat sud-africana. La noia va rebre una transfusió de sang i, malgrat que té ferides de consideració, té opcions de recuperar-se.

L’Obra Cultural Balear (OCB) ha denunciat que IB3 “torna a l’època fosca” del govern presidit per José Ramón Bauzà perquè ha reprès l’emissió de films en castellà. L’entitat reclama una rectificació immediata perquè considera que incompleix la mateixa llei de l’ens públic.

Els treballadors d’IB3 en vaga intenten de boicotar l’emissió de l’informatiu

En un comunicat, lamenta el canvi de rumb de la radiotelevisió i demana al consell de direcció que rectifiqui perquè, a parer seu, vulneren l’estatut d’autonomia, la Llei de normalització lingüística, la Llei audiovisual de les Illes i, sobretot, la Llei de l’ens públic. Tal com recorda l’entitat, l’article 26.1 d’aquesta normativa estableix que la programació de la radiotelevisió de les Illes ha de complir les funcions de servei públic i ha de contribuir a la normalització de la llengua i la cultura pròpies de les Illes. Així, remarca que la llengua vehicular de tota la programació és el català, d’acord amb allò que disposen l’estatut de les Illes i la Llei de normalització lingüística, tot respectant les modalitats lingüístiques pròpies, i cita l’article que estableix que aquest requisit també s’aplica a la producció audiovisual de l’ens i de les empreses filials prestadores.

L’OCB subratlla que la llengua d’IB3 no és una opció, sinó un mandat que s’ha de complir i ha de reforçar la normalització lingüística del català. L’entitat afegeix que no té cap sentit que la ciutadania de les Illes pagui un servei que pot trobar en castellà en centenars de canals.

El president de l’organització, Antoni Llabrés, ha reivindicat que IB3 va néixer amb l’objectiu de reforçar els senyals d’identitat de les Illes i atendre adequadament les necessitats informatives, entre més finalitats de caràcter social i cultural.

Segons l’OCB, IB3 no pot funcionar al marge de la llei i una televisió autonòmica no té sentit si no té arrelament al territori.

Més per Mallorca amenaça de reprovar el director de l’ens

Per la seva banda, Més per Mallorca ha exigit que la televisió pública recuperi l’emissió íntegra dels films en català, tal com havia estat fins ara. La formació ha advertit que, si no es rectifica immediatament, demanaran la compareixença al parlament i la reprovació del director general de l’ens públic, Josep Codony.

El coordinador del partit, Lluís Apesteguia, ha recordat que a les Illes hi ha actualment vint-i-tres canals de televisió que emeten films doblats: vint-i-dos en castellà i només un –IB3– ho feia fins ara en català. “Eliminar aquesta garantia en l’únic canal que sempre les havia ofert en català suposa un pas més en la croada d’odi del pacte PP-Vox contra el català, contra els drets lingüístics dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs, i contra tot allò que ens defineix com a poble”, ha denunciat en un comunicat.

Centenari de la Gruta de Lourdes d'Arenys de Mar 1925-2025 - Lloc: Gruta de Lurdes

El fenomen dels peluixos Labubu ha arribat a Barcelona amb l’obertura de la primera botiga de Pop Mart, que comercialitza aquests articles xinesos i més. Desenes de joves van fer nit al carrer per poder adquirir els productes i la cua va arribar a ocupar des del Portal de l’Àngel fins a la plaça de Catalunya, on és situat el nou establiment que tot just va obrir ahir. A més, Betevé ha explicat que alguns clients van arribar a fer quatre hores de cua per poder aconseguir un d’aquests ninots.

Els Labubu són uns peluixos col·leccionables dissenyats per l’artista hongkonguès Kasing Lung. Es tracta figures petites, sovint per a portar al clauer o penjar de motxilles i bosses, que tenen el cap i els ulls grans, a més d’un somriure malèvol que mostra unes dents puntegudes.

La tendència dels Labubu s’origina a les xarxes socials. Figures destacades de l’escena del pop coreà els han popularitzat, com ara els integrants del grup BTS i les cantants de Black Pink, que tenen milions de seguidors. A més, personalitats com ara Kim Kardashian i les cantants Dua Lipa i Rihanna també els han exhibit, tot generant un fenomen viral semblant al que es va viure amb els Sonny Angels.

Protecció Civil ha anunciat el tancament dels accessos al parc natural del Cap de Creus i al massís de l’Albera avui per perill extrem d’incendi. Així, ha posat en fase d’alerta el pla especial d’emergències per incendis forestals del Principat (INFOCAT), i els Agents Rurals han activat el nivell 4 del pla alfa per risc de foc forestal en una vintena de municipis de l’Alt Empordà.

Concretament, afecta les localitats d’Agullana, Cadaqués, Cantallops, Capmany, Colera, el Port de la Selva, Espolla, Garriguella, la Jonquera, la Selva de Mar, Llançà, Palau-saverdera, Pau, Portbou, Rabós, Roses, Sant Climent Sescebes, Vilajuïga i Vilamaniscle. A més, vint-i-dos municipis catalans més de cinc comarques restaran en nivell 3 del pla alfa per risc molt alt.

El cos d’Agents Rurals fan una crida a la ciutadania perquè augmenti les precaucions davant l’elevat risc d’incendi i recomana d’evitar activitats de risc a la natura. També demana d’esquivar zones forestals, sobretot en les hores de més insolació, i recorda que arribar al nivell 3 del pla alfa comporta la prohibició de fer activitats a menys de 500 metres d’un terreny forestal.

L’agència nuclear de l’ONU ha alertat d’explosions i activitat militar a les proximitats de la central nuclear de Zaporíjia, situada en territori ocupat d’Ucraïna. Les autoritats russes, que la gestionen, han denunciat que un atac de les forces ucraïneses ha causat un incendi a les instal·lacions. Segons que han informat a la xarxa Telegram, el foc ja està controlat. “El nivell de radiació al complex industrial i a la zona de protecció sanitària és dins els límits naturals i no representa un perill per a la població ni el medi”, ha informat la direcció russa de la planta.

La instal·lació afectada, segons Rússia, és a 1.200 metres del perímetre de la central nuclear. Els inspectors russos han trobat el cos sense vida d’un civil en un vehicle a prop del recinte. Les autoritats n’acusen Ucraïna de la mort, però no especifiquen si ha estat durant el mateix atac que han denunciat i tampoc n’han facilitat la identitat.

Els bombers del Ministeri d’Emergències rus han denunciat també un segon atac d’Ucraïna mentre treballaven per apagar les flames. L’exèrcit ucraïnès encara no ha fet declaracions sobre aquestes acusacions. Ambdós països es culpen mútuament de cada incident violent a la central d’ençà que va començar la guerra, malgrat els advertiments de l’agència nuclear de l’ONU sobre el risc de catàstrofe si la seguretat de la central es veu compromesa.

La mateixa agència nuclear de l’ONU, l’OIEA, mitjançant el director general, Rafael Mariano Grossi, ha constatat que el seu equip a la central ha sentit explosions i ha vist fum procedent d’un lloc proper. “L’equip de l’OIEA va ser informat pels responsables de la instal·lació que havien estat atacats per bombes i drons vora les 9.00, moment en què l’equip també va sentir activitat militar”, ha explicat.

Grossi ha recordat que qualsevol atac a la rodalia d’una central nuclear, sigui quin sigui l’objectiu, comporta riscs potencials per a la seguretat nuclear i s’ha d’evitar. Així mateix, ha tornat a demanar la màxima contenció militar a prop d’aquestes instal·lacions per evitar un accident nuclear.

La Mitja Lluna Roja palestina ha denunciat que almenys un dels seus treballadors ha mort i tres més han estat ferits en un incendi originat a conseqüència d’un atac de l’exèrcit israelià a la seu de l’organització a Jan Yunis, a Gaza. “Un membre del personal de la Mitja Lluna Roja palestina ha mort i tres més han estat ferits quan les forces israelianes han atacat la seu de la societat a Jan Yunis, cosa que ha causat un incendi al primer pis de l’edifici”, ha detallat l’organització en un comunicat difós a la xarxa X.

Almenys vint-i-un palestins morts en nous atacs israelians a Gaza

En una altra publicació compartida poc després, la Mitja Lluna Roja palestina ha difós un vídeo que documenta els primers moments de l’atac i de l’incendi, amb l’etiqueta Not a target (“No són un objectiu”), amb la qual reivindiquen que els equips mèdics i humanitaris, igual com la població civil, no han de ser mai objectiu militar.

L’ofensiva israeliana contra Gaza, que l’estat d’Israel diu que respon als atacs del 7 d’octubre de 2023, ha causat fins ara 60.400 morts i 148.700 ferits, segons que han denunciat les autoritats sanitàries de Gaza, controlades per Hamàs.

A més, 1.422 persones han mort a les cues d’ajuda humanitària i 162 palestins més, entre els quals 92 infants, han mort a causa de la fam o la desnutrició.

Avui, 3 d’agost de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

– Deu anys de Junts pel Sí, el record i l’aprenentatge d’una unitat excepcional.

– Condemna contra l’extrema dreta a Sant Just: una sentència reconeix l’odi ideològic en l’agressió a un independentista.

– Energia solar: en desmuntem els mites en contra, els malentesos i les desinformacions.

– “Benvinguts a l’infern”: els horrors de la megapresó d’El Salvador a què els Estats Units han deportat centenars d’immigrants.

– Lluís Bernils: “A comarques la cuina catalana és viva, no hi trobes els tatakis i ramens”.

– Receptes d’estiu: braç de patata amb bonítol escabetxat de Jordi Vilà.

– Leticia Martín: “A Catalunya podríem tenir molts més festivals d’arts escèniques amb una programació forta”.

– Nou repte d’estiu: trobeu el tema amagat en el Mot-li!

– Quina notícia us va impactar més el 1997? Jugueu al nou joc dels ‘Trenta anys!’ i podreu emportar-vos un regal.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Última Hora:

Lloc: Part baixa de la Riera

L’incendi forestal de primera hora de la vesprada d’avui a Riba-roja (Camp de Túria) ja ha estat extingit després d’haver estat controlat, estabilitzat i d’haver-se retirat dos dels mitjans aeris, segons que ha informat el Consorci de Bombers de València.

El batlle de Riba-roja, Robert Raga, va explicar a l’agència EFE que hi va haver certa tensió perquè el foc s’havia estès pel Parc Natural del Túria, concretament a la partida de Botaia, tocant al nucli urbà, i n’ha cremat una hectàrea.

El Consorci va informar que l’avís de l’incendi s’ha rebut a les 16.35. És una zona de vegetació i canyar del Parc Natural del Túria. S’hi va mobilitzar un dispositiu d’extinció format per tres dotacions de bombers, quatre brigades BRIFO, un coordinador forestal del Consorci, cinc unitats de bombers forestals i tres mitjans aeris de la Generalitat.

L’incendi era molt a prop del col·legi públic Camp de Túria i d’una quarantena d’habitatges, segons Robert Raga, que va valorar la intervenció ràpida i força eficaç dels bombers, que amb dues avionetes i un helicòpter van aconseguir d’estabilitzar el foc.

“Donaran l’incendi per extingit quan hagin passat unes hores, i encara hi ha diverses dotacions controlant-ho, però el perill que hi havia per la proximitat a les cases ja ha passat”, va afegir el batlle.

El centre de coordinació d’emergències va establir la situació 1 del pla especial d’incendis forestals (PEIF) en l’incendi de Riba-roja. Aquesta situació correspon a un o més incendis forestals que, segons l’evolució prevista, poden afectar greument béns forestals o bé afectar lleument la població i béns de naturalesa no forestal.

Continua la recerca dels dos ocupants de l’avioneta acrobàtica biplaça caiguda al mar ahir davant el far del port de Sóller (Mallorca). Hi treballen especialistes del Grup Especial d’Activitats Subaquàtiques de la Guàrdia Civil (GEAS), Servei Marítim i Servei Aeri.

L’accident es va produir ahir cap a les 20.00 del vespre en aigües amb una profunditat d’uns trenta metres. L’avioneta acrobàtica biplaça havia sortit de l’aeròdrom de Binissalem unes dues hores abans, segons que van informar aquest dissabte als mitjans de comunicació des de la Guàrdia Civil.

Segons que han informat els Bombers de Mallorca, han rebut l’avís vora les 20.52. A les 20.07, el Servei d’Emergències 112 de les Illes ha rebut la trucada d’una persona que ha vist l’accident, i unes quantes embarcacions també l’han vist, segons el 112.

De moment, s’han trobat restes de l’avioneta. El 112 ha precisat que unes quantes embarcacions van veure restes flotant a l’aigua i que, segons el Servei d’Emergències, l’avioneta es deu haver enfonsat.

El quartet de jazz  3+1 ens presenta "JAZZEJANT" - Lloc: Pati del Xifré

Mr Hemry Good Band - Lloc: Club de Pesca Mar Sport

El festival Grec de Barcelona ha posat punt final al quaranta-novè certamen després de cinc setmanes de programació, que es va estrenar el 26 de juny amb l’espectacle Le petit cirque. Es podria dir que ha estat un any especial per al festival, no tan sols perquè assolit unes bones xifres d’assistència –la programació gestionada íntegrament pel festival ha tingut una ocupació del 92% i la gestionada per la resta d’equipaments, del 68%–, sinó també perquè ha estat el primer any amb Leticia Martín com a directora artística, que ha agafat el relleu de Cesc Casadesús després de vuit anys al capdavant del festival.

Martín, amb una llarga experiència en la gestió cultural, ha treballat especialment en la “descentralització” del Grec de Montjuïc i ha estès el festival per moltes sales i equipaments de la ciutat, i també ha ampliat la diversitat de disciplines en la programació. Ens reunim amb ella al terrat de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) per fer-ne un balanç.

—Acabeu de tancar el vostre primer Grec com a directora. Quina valoració en feu?
—Ha estat preciós. D’ençà del primer moment, el repte era molt gros, perquè és un festival que la gent de Barcelona s’estima moltíssim. Més enllà de la programació, el repte també era fer equip, trobar noves maneres de treballar, intentar donar una empenta al festival…

—A part de la incorporació de Núria Ramis i Montse Portús, ha canviat gaire, l’equip, respecte del que ja hi havia?
—Sí, també hi ha hagut un canvi de secretariat i a l’administració, però la resta són els mateixos que ja hi havia. Durant el festival, evidentment, hi ha incorporacions de la borsa de treball de l’ajuntament, però són temporals.

—La vostra elecció com a directora del festival va causar cert rebombori dins el sector. Cridava l’atenció, sobretot, que vinguéssiu del sector musical, després de treballar deu anys al Liceu. Com ho vau viure, tot plegat?
—Crec que és una cosa que s’ha viscut molt més des de fora que no pas com ho he viscut jo. Ja feia deu anys que jo vivia a Barcelona, conec molt bé l’entramat cultural de la ciutat. Però una cosa que no sabia gaire gent i que he hagut d’explicar moltes vegades és que, abans del Liceu, ja havia estat a Teatros del Canal, a la Fundació SGAE, havia tingut una productora de teatre… Havia fet altres coses abans de ser a Barcelona. Ara bé: també ha estat bonic fer aquest aterratge al sector i haver de guanyar-me la confiança i el respecte de tothom. Jo no ho he viscut tant com un judici sinó com una sorpresa, i amb aquest tipus de nomenaments ja està bé que n’hi hagi, de sorpreses.

—És un error separar sempre l’àmbit musical de les arts escèniques, tenint en compte que, per exemple, el Grec és un festival multidisciplinari?
—Això té més a veure amb el segell del programador. Com a programador, allò que coneixes més bé se suposa que ho tractaràs amb més estima, però jo sempre he estat una persona molt transversal. De fet, quan vaig arribar al Liceu no venia pas del món de la lírica. Per tant, ja estic acostumada a arribar als llocs i no ser l’opció esperada. Però entenc que per a la programació es tingui molta cura amb el perfil que s’escull.

 

—Fa un any, vau deixar el Liceu, i al setembre vau començar al Grec. En realitat, heu tingut molt poc temps per a fer la programació d’enguany, tenint en compte que normalment es treballa a un any vista o dos.
—Sí. Al Grec, vaig començar-hi estrictament el 2 de setembre, de manera que només he tingut nou mesos. El juliol de l’any passat vaig deixar el Liceu i vaig anar a tots els actes que es feien del Grec per entendre-ho. Als festivals normalment es treballa a un any i mig vista, tret de projectes grossos, que potser és una mica més.

—Per tant, enguany hem vist espectacles programats per l’antic equip, encapçalat per Cesc Casadesús?
—No. Com que el maig passat en Cesc ja sabia que aquell seria el seu darrer any, d’una manera molt generosa no va deixar res tancat per a aquest. Hi havia totes les opcions i la informació d’espectacles a triar sobre la taula, però la decisió de què es programava era cosa meva. Ha estat un any de trobar-me amb tothom. Una cosa que tenia clara és que tothom pogués venir a explicar-me el projecte, i és graciós, perquè amb el Grec tothom té alguna història, ja sigui com a espectador, com a creador… És un festival que té moltes històries.

Àngels Margarit: “O augmentem l’equip del Mercat de les Flors o haurem de reduir l’activitat”

—Els dos grans festivals d’arts escèniques del país han canviat de direcció enguany: el Grec, amb vós al capdavant, i el Temporada Alta, ara amb Narcís Puig. Com conviuen aquests dos festivals en un lloc petit com Catalunya? Us comuniqueu i coordineu entre vosaltres?
—Ha estat bonic que hi hagi hagut relleu al Temporada Alta i al Grec. Amb el Temporada Alta, igual que amb la resta d’espais culturals, intentem d’estar informats de què fem, perquè si no… D’altra banda, Catalunya no és un lloc tan petit. Pensa, per exemple, en Brussel·les: tenen no sé quants teatres i no sé quants festivals! No som tan petits. El Temporada Alta és més aviat el festival de Catalunya o de Girona –ara també tindrà una branca a Barcelona–, mentre que a Barcelona hi ha el Grec. Però ja et dic: per la mida de Catalunya, podríem tenir molts més festivals d’arts escèniques amb una programació forta. Per a nosaltres, com més fort sigui tot l’entramat cultural, millor. No es pot veure amb ulls de competència sinó de convivència sana.

—Ho dic més que res perquè sou festivals més o menys semblants, amb un pressupost semblant…
—Sí, però la comparació no té gaire sentit, perquè allò que ens diferencia és què programem: el Temporada Alta és el Temporada Alta i el Grec és el Grec. L’un és a la tardor, i l’altre a l’estiu. I després, d’altra banda, un és de fundació privada, que això ja dóna un perfil diferent per naturalesa. En un festival públic tens unes obligacions que potser no tens en un de privat. Sempre hi ha matisos, però cadascú és cadascú.

—El pressupost del Grec és totalment públic? Depeneu d’algun percentatge de taquilles?
—No, els 3.600.000 euros del Grec són de l’ajuntament, i després ens demanen un mínim de taquilla, però no tenim més aportacions. Sí que hi ha alguna cosa de cocapitalitat, però arriba a l’ICUB, no al Grec. El Grec ni tan sols té personalitat jurídica pròpia, pertanyem a l’ICUB. Ara bé: aquests tres milions s’inflen amb les coproduccions i col·laboracions amb unes altres institucions, que posen part de diners.

—Vau inaugurar el festival amb l’espectacle Le petite cirque, de Marie i Yoann Bourgeois, amb la compositora Pomme com a protagonista. Començar amb circ, a casa nostra, encara és arriscat? Era una declaració d’intencions de tot el que vindria al festival?
—Sí. No era la primera vegada que passava: fa un parell d’anys, es va inaugurar amb una companyia de circ d’Austràlia. Jo volia que fos un espectacle que pogués arribar a tanta gent com fos possible. A més, era una col·laboració amb un festival internacional i era una estrena mundial. Tenir una estrena internacional sí que és una declaració d’intencions! La rebuda va ser bona, però pel públic encara costa, encara es programa poc circ a sales i molt al carrer. Crec que és una obligació del festival donar l’oportunitat de fer espectacles de circ a sales i demostrar que poden competir cara a cara amb els de dansa o teatre, perquè tenen uns acabats increïbles, unes dramatúrgies fantàstiques i una qualitat absolutament incontestable. Cal donar suport de manera conscient al circ.

—L’equilibri entre espectacles de diferents disciplines també es veu entre produccions internacionals i de casa nostra. Tot i haver portat grans noms, com Lisaboa Houbrechts, Mario Banushi o Sidi Larbi Cherkaoui, espectacles com El monstre, Gegant, o Dioptria 55 han tingut una gran rebuda. Per què cal, aquest equilibri?
—Per una banda, perquè som l’aparador del que passa internacionalment i això ens situa com a festival d’estiu i, per una altra, perquè també som un dels que aporta més diners –si no el que més– a coproduccions noves. Per al sector, és fonamental que tinguem programació local, perquè estrenar al Grec o al Temporada Alta, per exemple, pot fer que un espectacle tingui més possibilitat de supervivència. És molt important que els festivals apostin per la nova creació local.

—Una de les grans novetats d’enguany és l’extensió del festival a sales de la ciutat i la col·laboració amb equipaments i institucions públiques. Per què trobeu important “descentralitzar” el festival de Montjuïc?
—Montjuïc sempre serà el nucli del festival, perquè és on hi ha els espais que programem del tot nosaltres: hi ha el Teatre Grec, el Teatre Lliure i el Mercat de les Flors. Són sales que durant l’estiu tenen una programació cent per cent nostra. Ara bé, per a mi era important que s’estengués per la ciutat per intentar que les persones se’l sentissin més seu. Aquest és l’objectiu, a més de col·laborar amb museus, auditoris i tota mena d’institucions culturals que ajudin que el festival arribi a tants llocs de la ciutat com sigui possible.

—Les xifres demostren que el festival arriba a la gent. Una de les dades més sorprenents és que hi ha hagut més ocupació a les sales durant el Grec que en tota la temporada al teatre.
—Això ens ha fet molt contents! Donar suport a les sales a l’estiu –que normalment és quan el públic baixa– i donar la força del festival perquè la gent hi vagi és important. Ha estat un èxit, i crec que ha estat més aviat per un canvi de comunicació i d’esperit que no pas per la manera de fer. Hi ha coses que ja es feien, però jo m’he encaparrat molt que se’n parlés.

—És que potser tenim grans sales infrautilitzades?
—No. Les xifres d’ADETCA i les dels teatres són cada vegada més bones. L’any passat va ser l’any amb més entrades venudes! No crec que siguin sales infrautilitzades. Crec que potser hi ha una mancança de sales de mitjà format. Passem de sales de cent cadires a sales de sis-centes, i potser un parell de sales més de quatre-centes cadires ens aniria bé per arribar a espectacles i llenguatges una mica més transversals. Però, vaja, crec que som en un moment molt dolç de les arts escèniques.

—El darrer informe del CoNCA, publicat al juny, recull que, dels teatres amb més de dues-centes butaques, el TNC i el Lliure, públics tots dos, són en 13è i 14è lloc quant a nombre d’espectadors. Per què no s’omplen les platees durant la temporada i per què el Grec sí que ho aconsegueix?
—Allò que cal que faci un festival –i això ho hem aconseguit no tan sols enguany sinó també els anteriors– és que tinguis la sensació que vas a veure coses que només pots veure en un festival. Precisament, a l’estiu, al Lliure, al TNC o al Mercat de les Flors, s’hi fan coses úniques. Si fas estrenes internacionals o estrenes de companyies locals que siguin especialment interessants, és una cosa única. L’esperit del festival és això: que el que hi passa no passa la resta d’any. I bé, durant la temporada sempre hi ha espectacles que tenen molt d’èxit i uns altres que en tenen menys, però això és llei de vida.

—Però n’hi ha prou que el teatre sigui interessant, trencador o innovador?
—Crec que la qüestió fonamental és fer una bona comunicació i ser-hi present tot l’any. Per exemple, la venda del xec regal per Nadal va ser un èxit, sense ni tan sols tenir encara informació de la programació. Vam vendre vuit mil entrades. És molt interessant que la gent hi confiï. Cal ser-hi i donar la seguretat que allò que hi passarà serà interessant i que s’hi podran viure moments únics.

—Les xifres d’assistència són molt bones. Enguany, un 80% d’ocupació. Quan parleu de fer créixer el festival, amb quins termes ho dieu? Pressupost, espais…?
—M’agradaria, sobretot, treballar en la fidelització de la gent. N’hi ha molta que només ve a una cosa, i segurament ja la coneixia. M’agradaria que la gent que va a un espectacle acabés anant-ne a dos, o que la que té molt clar què li agrada provés unes altres coses. Retenir el públic que entra una vegada i ja no torna més seria ideal. Pel que fa al percentatge de la gent que ve que és de la ciutat, del país i de l’estat, és un equilibri que cal mantenir, perquè majoritàriament sempre serà gent de Barcelona, i està molt bé que sigui així.

—Obrir-vos a un públic estranger no és un objectiu, doncs?
—Si vas a Avinyó, vas al festival. Si vas a Edimburg, pots anar a veure castells, però també vas al festival. Si vas a Mèrida, vas al festival. Nosaltres tenim tant turisme i està tan enfocat en unes altres direccions, que pensar que la gent vingui a Barcelona pel festival Grec és difícil… Seria desitjable? Segur. Però no sé si és la principal línia amb què treballar.

—Hem parlat molt de grans festivals, però tenim la sort de tenir-ne molts altres de petit format i mitjà, com el Sismògraf d’Olot, el Festival Z de Girona, el TNT de Terrassa… Quin paper tenen dins el sector i el circuit de festivals?
—Amb tots també hi ha una comunicació molt fluida, perquè aquests festivals focalitzats en un tipus de proposta més concreta són un aparador increïble per a saber què passa, per a conèixer artistes nous, per a conèixer propostes arriscades o per a intentar que algú que ha fet un projecte a Olot després pugui desenvolupar-lo al Grec, per exemple. És el que deia abans: com més gran sigui tot l’entorn cultural, millor per a tothom. Que els festivals petits tinguin múscul ens va molt bé als que som més grans.

—L’any que ve se celebrarà el cinquantè festival Grec, que coincidirà amb el cinquantè aniversari del Lliure. Què ens podeu explicar, del que organitzareu?
—Del contingut no puc revelar res, però sí que volem que aquests cinquanta anys ens facin pensar com és que continua tenint sentit un projecte que va néixer fa cinquanta anys: què va significar el 1976 i què volem que sigui el 2026? Què ens acosta o què ens separa del que érem el 1976? Aquesta seria la reflexió amb la qual m’agradaria treballar.

—Què em respondríeu, ara?
—Encara que tingués la resposta no te la donaria [riu].

—Ho haurem de veure l’any que ve, doncs…

 

“La cuina vol temps, però te’l torna.” Això defensa el xef Jordi Vilà mentre prepara una recepta que, ben segur, us portarà molts records. Ho fa al número 41 de la ronda de Sant Antoni de Barcelona, on conviuen els restaurants Alkimia, que brilla amb una estrella Michelin, i Al Kostat. Vilà ha inclòs en la carta d’aquest darrer un plat que a molts ens preparava l’àvia o, com en el seu cas, la mare: braç de patata amb bonítol escabetxat. Us expliquem com elaborar aquest plat original, tradicional i estiuenc.

Jordi Vilà: “Mai no he volgut formar part de la gastronomia”

Ingredients
Si voleu preparar el braç per a 4 o 6 persones necessiteu:
– 6 patates vermelles
– 6 ous
– bonítol escabetxat
– anxoves
– pebrot escalivat
– bitxos d’Ibarra
– cibulet
– maionesa
– sal

El xef Jordi Vilà elabora el braç de patata que serveixen al restaurant Al Kostat (fotografia: Enric Galli).

Postres d’estiu: Préssecs amb gelat, menta i infusió de marialluïsa del restaurant Teresa Carles

Preparació
Per començar, poseu les patates i força sal en un recipient amb aigua freda. Feu-les bullir durant uns 40 minuts. “Les patates agafen la sal que necessiten”, diu Vilà, de manera que no patiu. És important que, quan poseu les patates al recipient, l’aigua sigui freda perquè d’aquesta manera quedaran compactes per a muntar després el braç. 

Segon pas. En un recipient amb aigua bullent, afegiu-hi 6 ous que estiguin a temperatura ambient. Alhora, afegiu-hi una mica de sal i vinagre: això farà que pelar els ous sigui més fàcil. La cocció dels ous ha de durar uns 10 minuts. 

Amb les patates llestes i encara calentes, heu de pelar-les, tallar-les a trossos i, finalment, esmicolar-les en un recipient. Per fer-ho, Vilà fa servir un estri específic, però aclareix que es pot fer amb un passapuré. Un cop triturada, afegiu-hi una mica de sal i barregeu-ho tot. Veureu que la base del braç queda compacta.

Per preparar el farcit, talleu a trossos petits el bonítol escabetxat, la ceba del mateix escabetx –un ingredient melós que permet de crear un contrast amb la patata–, el pebrot escalivat, les anxoves i el bitxo d’Ibarra. Afegiu-ho tot en un recipient. Si voleu, incorporeu-hi olives. Tot i que podeu comprar el bonítol i el pebrot, Vilà us anima a elaborar-los. “Si tu mateix prepares les coses, controles el gust que els vols donar”, defensa. A continuació, ratlleu dos ous sencers i afegiu-los-hi. Barregeu-ho tot amb la maionesa perquè quedi ben unificat. 

A continuació, agafeu paper de forn –més pràctic que no pas un drap o el paper film transparent– i escampeu-hi una mica d’oli. Poseu-hi la patata triturada i, amb un altre paper damunt, aplaneu-la. Sense el paper superior, igualeu els laterals i afegiu-hi el farcit al mig, tot deixant lliure una mica d’espai als extrems més llargs. Ara doblegueu el braç sobre si mateix dues vegades i acabeu de tancar-lo amb l’ajuda d’un ganivet. 

Finalment, retireu el paper i escampeu generosament la maionesa per tot el braç. Feu una línia amb el ganivet als ous i separeu-ne la clara del rovell. Ratlleu-los respectivament i, per acabar, feu igual amb el cibulet. Si ho voleu, podeu decorar el braç amb fulles d’alfàbrega o tires de pebrot. Vilà encoratja a recuperar tot l’ou que no quedi adherit a la maionesa i tornar-lo a afegir. 

Per emplatar, retireu les puntes del braç. Amb una espàtula, traslladeu-lo a una platera i, si ho voleu, serviu les porcions amb una mica de maionesa per sota. Només us queda llepar-vos-en els dits!

El xef Jordi Vilà elabora el braç de patata que serveixen al restaurant Al Kostat (fotografia: Enric Galli). Braç de patata del restaurant Al Kostat (fotografia: Enric Galli).

Receptes d’estiu: amanida de cap-i-pota del bar Pinotxo

Vilà us convida a preparar aquest plat durant les vacances, un període ideal per a posar-se el davantal i gaudir de la cuina de debò.