Un grup d’investigadors i estudiosos alemanys especialitzats en llengües romàniques ha fet pública una carta oberta en què demana al govern federal que no bloqui la proposta perquè el català, l’èuscar i el gallec esdevinguin llengües oficials de la Unió Europea. Segons la carta, el govern alemany encapçalat pel canceller Friedrich Merz tindria un paper destacat en l’oposició a la proposta, que es va presentar fa dos anys i que continua encallada al Consell de la UE.

Albares reconeix que l’oficialitat del català a la UE encara no té la unanimitat necessària

Els signants de la carta, identificats com a investigadors alemanys de la romanística, recorden que “la diversitat cultural i lingüística ha estat central en la idea d’Europa” d’ençà del seu origen i que això ha permès reconèixer com a oficials llengües parlades per comunitats molt petites, com l’irlandès, el maltès o l’estonià. “Aquest respecte envers les diverses comunitats lingüístiques europees expressa la convicció que la diversitat inclou també la llengua materna com a element central de la identitat”, diuen. A la carta s’hi destaca la relació històrica entre els estudis de filologia romànica a Alemanya i la llengua catalana, i es rememora el paper del filòleg Wilhelm Meyer-Lübke, que el 1925 va contribuir decisivament a reivindicar el català com a llengua diferenciada dins el conjunt romànic. També s’hi assenyala que Alemanya és avui el país amb més lectors de català a les universitats fora de l’estat espanyol.

Per això, els autors alerten que seria “incomprensible” que el blocatge de la proposta  tingués com a causa principal l’oposició alemanya, més encara quan l’estat espanyol s’ha compromès a assumir tots els costos derivats de l’oficialització. La carta argumenta que el reconeixement d’aquestes tres llengües reflectiria una Europa que “integra els elements locals, regionals, nacionals i paneuropeus de manera orgànica”, i considera que donar suport a la proposta seria una manera clara d’enfortir el projecte europeu i de fer sentir respectats milions de ciutadans que parlen aquestes llengües. “Se sentirien profundament decebuts si Alemanya, un país i una cultura que admiren, destruís aquestes esperances per interessos partidistes de la dreta espanyola”, adverteixen.

Finalment, els signants reclamen a les autoritats alemanyes que assumeixin el lideratge europeu des del respecte a la diversitat i que deixin de blocar l’oficialitat d’aquestes llengües.

Els signants del document són: Susann Fischer (Universitat d’Hamburg), Roger Friedlein (Universitat de Bochum), Jonas Grünke (Universitat de Regensberg), Eva Gugenberger (Universitat de Flensburg), Martin Haase (Universitat de Bamberg), Matthias Heinz (Universitat Paris-Lodron de Salzburg), Ulrich Hoinkes (Universitat Christian-Albrechts de Kiel), Johannes Kabatek (Universitat de Zuric), Rolf Kailuweit (Universitat Heinrich-Heine de Düsseldorf), Georg Kremintz (Universitat de Viena), Benjamin Meisnitzer (Universitat de Leipzig), Johannes Müller-Lancé (Universitat de Mannheim), Carolin Patzelt (Universitat de Bremen), Teresa Pinheiro (Universitat Tècnica de Chemnitz), Hans-Ingo Radatz (Universitat Otto-Friedrich de Bamberg), Axel Schönenberger (Universitat de Bremen) i Katharina Wieland (Universitat Martin-Luther de Halle-Wittenberg).

El govern de Benjamin Netanyahu ha perdut la majoria a la Knesset després de la sortida d’un dels seus socis principals, el partit ultraortodox Shas, en plena negociació per a un alto-el-foc amb Hamàs. Aquesta dimissió s’afegeix a la que ja havia anunciat United Torah Judaism (UTJ) a l’inici de la setmana, deixant l’executiu amb només 59 escons dels 120 totals del parlament israelià. El motiu d’aquest trencament és la proposta de llei per modificar les exempcions del servei militar obligatori per als estudiants de yeshiva, les escoles talmúdiques. El Tribunal Suprem d’Israel va ordenar l’any passat al Ministeri de Defensa que comencés a reclutar també els joves ultraortodoxos, que durant dècades havien estat exempts d’incorporar-se a l’exèrcit. Aquesta mesura ha encès les alarmes dins dels partits religiosos, que exigeixen una nova llei que mantingui el privilegi.

El partit Shas, que representa el sector sefardita de l’ortodòxia jueva, ha anunciat que tot i abandonar formalment el govern, no votarà a favor de la seva caiguda i podrà donar suport puntual a algunes lleis. Amb tot, la sortida marca una pèrdua greu d’estabilitat per a Netanyahu, que ara encapçala un executiu en minoria enmig d’un moment polític i militar molt delicat. En paral·lel, Netanyahu prova de mantenir les negociacions d’alto-el-foc a Gaza sota l’auspici dels Estats Units. Però el desgast intern li complica encara més la posició davant dels socis de la coalició, especialment l’extrema dreta nacionalista, que rebutja qualsevol acord amb Hamàs.

La pèrdua de la majoria parlamentària no implica automàticament la caiguda del govern, però complica la governabilitat i obre la porta a noves maniobres de desgast o fins i tot a eleccions anticipades. En un parlament tan fragmentat com la Knesset, qualsevol votació clau pot acabar decantant-se en contra de l’executiu. A més, Netanyahu afronta pressions dins del seu propi partit, el Likud, on alguns sectors li exigeixen que es planti davant dels ultraortodoxos.

La catedràtica de Geografia Física de la Universitat de València Ana Camarasa ha assegurat que les riuades del 29 d’octubre eren previsibles hores abans que es produïssin els desbordaments greus i ha criticat que l’alerta oficial arribés massa tard. Ho ha dit en una declaració com a testimoni davant la jutgessa que investiga la gestió de la gota freda. “Sabíem que l’aigua havia d’arribar a la desembocadura, sí o sí”, diu Camarasa. L’alerta, considera, s’hauria d’haver enviat almenys a les tres de la tarda, quan va començar la segona tanda de precipitacions fortes, però fins i tot les riuades es podrien haver previst abans. En canvi, el missatge massiu no es va enviar fins a les 20.11, i amb un contingut que, segons ella, era “poc aclaridor” i “insuficient”. “A aquella hora, ja no era temps d’alertar, sinó de dir a la gent: ‘poseu-vos a recer’”, afegeix.

Segons que explica, la situació que es va viure aquell dia al barranc de Torrent (també conegut com a rambla del Poio) era tècnicament previsible, atès que reunia tots els factors de risc. D’una banda, el sòl estava humit per les pluges dels dies anteriors i no podia absorbir més aigua. D’una altra, la part baixa de la conca estava molt impermeabilitzada per la urbanització massiva i l’ús del ciment. I, per últim, la intensitat de la pluja era molt alta i es mantenia durant hores. “És com intentar omplir una ampolla amb una galleda: se’n vessa més de la meitat”, exemplifica.

Camarasa recorda que, en condicions normals, solament s’escola cap a la rambla un 6% o 7% de l’aigua que plou, però aquell dia es calcula que ho feia més del 60%. A més, diu que la Universitat de València ja havia fet informes el 2021 advertint del risc elevat que representava el barranc. “El problema no són els pics puntuals de 80 mm/h, sinó que durant cinc hores seguides la intensitat no baixàs d’aquests nivells”, remarca. La investigadora també denuncia la falta de coordinació i de planificació prèvia. Considera que el comitè d’emergència (CECOPI) s’hauria d’haver reunit el dia abans o almenys a primera hora del mateix dia, quan ja hi havia un avís meteorològic vermell. “En moments de caos és molt difícil planificar la resposta. Cal fer-ho abans”, adverteix.

Per a Camarasa, el problema també rau en la manca de percepció del risc per part de la població: “Un barranc que normalment no porta aigua es converteix en un lloc per llençar les deixalles. Però quan baixa aigua, s’enduu cotxes, cases, el que trobi pel camí.” I reitera que caldria haver tingut algú controlant els barrancs que ja estaven afectats i els que ho estarien poc després, “perquè la previsió meteorològica ja ho deia”. La declaració d’Ana Camarasa s’afegeix a altres testimonis que han posat en qüestió la resposta institucional davant la gota freda del 29 d’octubre. La causa continua oberta al jutjat d’instrucció número 3 de Catarroja.

Fabrice Lorente ha anunciat que el primer d’octubre deixarà el càrrec de codirector del festival Les Déferlantes i la direcció general de l’empresa Fadas Event. La seva dimissió posa fi a quatre anys d’intensa activitat al capdavant d’una de les programacions musicals més potents de Catalunya Nord, amb epicentre al Barcarès (Rosselló) i també als festivals Bacchus, Pellicu-live i Live au Campo.

“Amb 48 anys, és hora de reequilibrar la meva vida en benefici de la meva família”, ha dit Lorente en una declaració. I ha afegit que ha estat una “aventura enriquidora”, en què ha tingut el privilegi de descobrir un món artístic fascinant i de treballar amb una “equipa compromesa i talentosa”. Abans d’endinsar-se en el món dels festivals musicals, Lorente havia presidit la Universitat de Perpinyà entre el 2012 i el 2019. Posteriorment, es va incorporar al cos d’inspectors generals de l’administració de l’educació i de la recerca (IGAENR), dins el ministeri d’Educació francès. Ara, segons que han explicat fonts pròximes a l’equip, té previst de reprendre aquesta carrera dins l’alt funcionariat.

El president de Fadas Event i director general del grup la Dépêche, Jean-Nicolas Baylet, ha reconegut el paper de Lorente en la consolidació dels festivals i ha assegurat que l’esperit de continuïtat resta intacte. “Ha estructurat l’equip i ha reforçat els nostres festivals, que continuarem fent créixer”, ha dit. De moment, no s’ha anunciat qui serà el nou director general, però Baylet ha confirmat que s’obrirà un procés de contractació. Mentrestant, els Déferlantes continuen amb una edició marcada per l’èxit de públic i una programació eclèctica que inclou estrelles internacionals, com ara Will Smith, i artistes francòfons de primera línia.

Els Déferlantes s’han consolidat com un dels festivals de referència del país, amb una proposta que combina música internacional, gastronomia i turisme, i que atrau cada any milers d’assistents a la costa rossellonesa.  La sortida de Lorente obre una nova etapa per a Fadas Event, que haurà de gestionar la transició sense perdre l’impuls i el prestigi assolits.

Un comboi del tren de Sóller ha descarrilat quan feia un dels trajectes habituals. Segons que ha informat l’empresa que l’opera, un dels vagons ha sortit de la via i ha obligat a interrompre la circulació.

En el moment de l’incident hi viatjaven pocs passatgers i cap no ha resultat ferit. Les causes del descarrilament encara no se saben, però s’han començat a investigar.

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha hagut de sentir una vegada més els crits de “Mazón, dimissió” en un acte oficial. Aquesta volta, havia anat fins a Oliva (la Safor) per visitar les obres del centre de salut Sant Francesc. Allà l’esperava un grup de veïns que li ha exigit la dimissió per la mala gestió de la gota freda de l’octubre.

Mazón no ha hagut de trobar-se cara a cara amb els veïns, que s’han quedat rere un cordó policíac a l’exterior del centre de salut, mentre Mazón hi accedia per la porta principal.

El 29 de novembre, un mes després de la fatídica gota freda, el ple d’Oliva va aprovar una moció que demanava la dimissió de Mazón i va convertir la ciutat en la primera que demana oficialment la renúncia del president de la Generalitat.

Un home de trenta-un anys ha ingressat a la presó com a presumpte autor d’un delicte de lesions per haver clavat un cop de puny a un home que viu al carrer, que va deixar cec d’un ull. Segons que ha informat la policia espanyola, l’agressió va ser la matinada del 25 de juny al parc del carrer de l’Hospital.

Quan els agents hi van anar, arran de l’avís d’una agressió, s’hi van trobar la víctima amb lesions a l’òrbita ocular i la van dur a un centre hospitalari. El van operar d’urgència, però no van poder evitar que perdés completament la visió de l’ull.

Segons la investigació, la víctima dorm en aquell parc i s’havia acostat a un grup de joves, un dels quals, sense avisar, li va clavar un cop de puny a l’ull, presumptament amb un puny americà. Tot seguit, el grup va fugir en un cotxe estacionat en un aparcament pròxim.

L’11 de juliol, la policia va detenir un home amb una fractura als artells compatible amb la mena d’agressió comesa. Després de passar a disposició judicial, el jutge en va decretar l’ingrés provisional a la presó.

La majoria de catalans sempre han tingut el mateix parer sobre la independència de Catalunya, però n’hi ha una part que ara manifesta una opinió diferent. Segons el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), el 76% no ha canviat mai, però hi ha un 22% que abans opinava d’una altra manera.

Segons el CEO, l’extrema dreta podria créixer amb força al Parlament de Catalunya

Els que més han canviat de parer són els que actualment es consideren independentistes. Hi ha un 28% dels que ara volen un estat independent que abans no n’eren partidaris; sobre això, trobem que un 14% va fer el canvi abans del Primer d’Octubre, és a dir, durant el procés o abans, mentre que un 13% s’ha fet independentista després del Primer d’Octubre. Dins d’aquests, un 2% ho ha fet durant el darrer any, ja durant el govern de Salvador Illa.

Dels contraris a la independència, un 84% ha tingut sempre la mateixa opinió. Tanmateix, un 14% ha canviat de parer, la majoria després del Primer d’Octubre. És a dir, un de cada deu contraris a la independència abans del referèndum eren indecisos o partidaris de la independència i ara ja no. Alhora, la majoria d’indecisos ho han estat sempre, però un de cada tres abans no ho era; la majoria dels canvis han estat d’ençà del Primer d’Octubre.

Per partits, els actuals votants del PP, PSC i Vox són els que menys han canviat de parer, per sobre del 80%. En canvi, els de la CUP i els Comuns són els que més han variat, amb un terç dels de la CUP que ara manifesten una altra opinió i un 40% dels dels Comuns.

Sobre la posició actual, els votants més independentistes són els de Junts, amb un 88% partidaris d’un estat independent, seguit de la CUP, amb un 84%. Aliança Catalana té un 76% a favor i un 17% en contra i ERC un 70% de partidaris de la independència i un 22% que s’hi oposen. En l’altre extrem, hi ha un 10% de votants del PP i un 11% de Vox que votarien a favor de la independència.

Neix la primera Lliga del Porc i la Forquilla, el primer campionat que reivindica els esmorzars de forquilla. L’impulsor, Rafa Gimena, ha explicat que l’objectiu és promocionar aquest àpat tradicional com a “patrimoni gastronòmic”, alhora que es potencia el sector de la carn de porc. Els responsables són el Grup de Sanejament Porcí de Lleida i la consultora enogastronòmica Como Pomona, i s’emmarca dins del programa Catalunya Regió Mundial de la Gastronomia.

Es planteja com una saborosa competició que es desenvoluparà entre els mesos d’agost i setembre, amb quatre semifinals, una cada demarcació, i una final catalana. En totes les rondes, els participants presentaran els seus plats davant el jurat, mentre el públic gaudeix d’un esmorzar popular de forquilla.

A cada demarcació hi haurà un grup de restaurants que presentaran els seus plats relacionats amb la cultura gastronòmica del territori. Per exemple, a Torrelameu, a la Noguera, es faran unes galtes de porc estofades amb patates; a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), on coincidirà amb la festa de la verema, es farà un blanc i negre amb allioli; a la Garriga es farà un esmorzar amb la botifarra de la Garriga (Vallès Oriental) amb mongeta del ganxet; i a Santa Coloma de Farners, es farà un mar i muntanya de mandonguilles amb sèpia. La final es farà a Lleida, en el marc de la Fira de Sant Miquel, el 28 de setembre, on es farà una cassoleta de porc amb costella, llonganissa i cargols.

De moment hi ha una desena de restaurants apuntats a la lliga i l’objectiu amb què treballa l’organització és que n’hi hagi uns 12 per demarcació. En cas que aquesta xifra se superi, caldrà fer una selecció.

El jurat de cada prova estarà format per experts i divulgadors entre els quals figuren el periodista Albert Molins, autor del llibre Esmorzar de Forquilla; el creador de contingut Jonathan Nuevo, de esmorzarsdeforquilla.cat; la sommelier Marta Cot; i el periodista i sommelier Rafa Gimena, també director de la lliga.

La lliga compta amb el patrocini de bonÀrea i Gust de Lleida de la Diputació de Lleida així com la col·laboració dels ajuntaments de Lleida, la Garriga, l’Espluga de Francolí, Santa Coloma de Farners i Torrelameu, que acolliran les diferents competicions classificatòries i final.

El president de RENFE, Álvaro Fernández Heredia, ha admès que el servei de Rodalia està “molt deteriorat” i que la seva millora és una “assignatura pendent”. En un esmorzar informatiu d’Executive Fórum, ha assegurat que l’operadora s’ha bolcat a revertir aquesta situació, però ha avisat que “la realitat de Rodalies és molt complexa”. En aquest sentit, ha remarcat que s’està fent un “esforç inversor en manteniment sense precedents”. Sobre la gestió, Fernández Heredia ha defensat el model d’empresa mixta i ha afirmat que és extrapolable a la resta de territoris de l’estat. D’altra banda, ha dit que es renovarà la web de Renfe i que en el servei Avant s’introduirà el pagament per ús.

Durant la seva intervenció, Fernández Heredia ha assenyalat que cada any s’estan invertint 600 milions d’euros a Rodalia i ha lamentat que justament com més recursos s’hi estan destinant “pitjor servei” s’està oferint als usuaris. Amb tot, el president de RENFE ha explicat que l’any que ve es podran començar a percebre algunes millores, coincidint amb l’entrada en servei dels nous trens.

Pel que fa al traspàs de Rodalia, el director de RENFE ha defensat el model d’empresa mixta amb la Generalitat i ha dit que és extrapolable. “És un model interessant”, ha comentat. Per Fernández Heredia, introduir una administració local “només pot oferir avantatges i qüestions positives”. Concretament, s’ha referit al fet de poder comptar amb l’experiència de RENFE com a operador i amb l’administració que “està més a prop dels ciutadans i de les necessitats reals i que és la finançadora del servei”.

El president de la companyia també s’ha referit a la destitució d’Antonio Carmona com a director de Rodalies. Ha afirmat que Carmona es mereix “l’agraïment i reconeixement” i ha reivindicat la seva figura com a portaveu i representant institucional a Catalunya. “Poca gent ho fa millor que ell i té un reconeixement molt estès per part d’usuaris, de les plataformes, de les administracions i dels mateixos companys i mitjans de comunicació”, ha subratllat.

D’altra banda, el president de RENFE ha avançat que l’any que ve la companyia disposarà d’una nova web i ha reconegut que l’actual s’ha de millorar. Ha bromejat sobre el fet que sigui “una de les qüestions recurrents en totes les paròdies televisives”. Segons Fernández Heredia, la nova web serà més àgil i no produirà tants incidents com ara.

Sobre el servei Avant, que encara gaudeix d’un 50% de bonificació per als abonaments multiviatge fins a final d’any, Fernández Heredia ha comentat que s’instaurà un nou sistema de pagament per ús a partir del 2026. “Els usuaris Avant són molt importants per a nosaltres perquè són de mobilitat recurrent, gent que utilitza els nostres serveis per anar a treballar. És un servei que vertebra el territori com pocs altres serveis”, ha comentat.

D’aquesta manera, ha especificat que es podrà viatjar a altres destins fora dels habituals i que s’aconseguiran majors descomptes i amb la tarifa més convenient en funció de l’ús.

El ple del parlament ha aprovat per unanimitat la creació d’una comissió d’investigació sobre l’antiga Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). La proposta de resolució conjunta del PSC, ERC i els Comuns ha rebut també el vot favorable de Junts, el PP, Vox, la CUP i Aliança Catalana. Els impulsors defensen aquesta comissió arran del “degoteig de notícies que afecten la direcció general” i després del cas d’una menor d’edat sota tutela de la DGAIA que va ser víctima d’abusos sexuals. El període investigat abraçarà de l’any 2011 al 2025 i abordarà la garantia dels drets dels menors, els casos de violència sexual i les millores necessàries en el sistema de protecció.

La proposta aprovada de PSC, ERC i Comuns estableix que, a la comissió, s’estudiï el sistema de protecció de menors i la consegüent realització de contractes d’emergència, però també el cobrament de prestacions i mecanismes de control.

Així mateix, volen analitzar els casos de violència sexual contra la infància tutelada per la DGAIA, la garantia dels drets dels menors i millores en el sistema de protecció a la infància.

La comissió també podria estudiar els possibles canvis que requereix la DGAIA, la dotació de recursos necessària per a fer front als nous desafiaments i les eines necessàries per a reforçar el sistema de protecció a la infància.

En un comboi ferroviari que circulava pels voltants de Vilvoorde (Flandes), el revisor va saludar en neerlandès i en francès: “goeiedag, bonjour”. Arran d’això la comissió de supervisió lingüística belga va dictaminar que el revisor, Ilyass Alba, havia vulnerat la normativa. Segons la normativa, els revisors s’han d’expressar exclusivament en neerlandès mentre el tren transita pel territori flamenc i quan entra a Brussel·les ja es poden adreçar als passatgers en les dues llengües.

Els fets van passar el novembre de l’any passat, quan Alba feia la seva ronda rutinària revisant bitllets en un tren que anava cap a Brussel·les. En entrar en un compartiment de viatgers, va saludar-los amb un “goeiedag, bonjour”. Un dels passatgers, indignat perquè encara no s’havia travessat la frontera lingüística amb Brussel·les, en va presentar una queixa formal. Ara la comissió ha conclòs que Alba havia comès una infracció. Ell s’excusa dient que no va fer cap anunci oficial bilingüe per megafonia, sinó una salutació informal de viva veu mentre comprovava bitllets. A parer seu, aquesta acció no és il·legal, però la comissió entén que el context obliga a fer servir exclusivament el neerlandès.

La resolució no implica cap sanció formal per a Alba, però l’empresa ferroviària pública SNCB haurà de tenir en compte l’advertiment. El portaveu de SNCB, Dimitri Temmerman, ha reiterat que els revisors reben formació sobre la normativa lingüística, però alhora ha defensat el treball d’Alba.

La història ha tingut ressò internacional i ha suscitat debat al parlament belga.

VilaWeb recorda que aquest article és basat en els resultats d’un sondatge i tan sols s’ha d’interpretar en aquest sentit: tal com s’ha demostrat, no hi ha garanties que aquestes dades siguin reflectides en els resultats finals.

El PSC de Salvador Illa guanyaria les eleccions al Parlament de Catalunya amb un interval de 40 escons a 42, segons el baròmetre del CEO, que dibuixa un creixement molt pronunciat de les formacions d’extrema dreta. Els socialistes poden obtenir un resultat semblant al 12 de maig de 2024, tot i que menor que el del sondatge del març.

La segona força seria Junts, que pot ser el gran damnificat: de 35 diputats pot passar a 28-30. De totes maneres, ara no es preveu una caiguda tan pronunciada com la del CEO de la primera onada. En canvi, ERC pujaria de 20 escons actuals a 21-23.

En quarta posició, el PP es mantindria al voltant dels 15 diputats (14-15), però amb l’extrema dreta de Vox encalçant-lo (12-14). El gran salt el faria Aliança Catalana, que passaria de 2 escons a un interval de 10 a 11. L’hemicicle el tancarien els Comuns (5-6) i la CUP (3-4).

La mostra del sondatge és de 2.000 persones de 18 anys i més, residents a Catalunya amb dret de vot. La recollida de dades es va fer de manera presencial, entre el 30 de maig i el 28 de juny de 2025 per part de l’empresa Opinòmetre.

Suport a la independència

El suport a la independència es recupera després de tocar fons en la primera onada del CEO. Els qui votarien sí a un referèndum són el 40%, una mica més d’un 2% que no pas al març. Els contraris a la plena sobirania baixen del 54% al 52%.

El 25% dels catalans no considera l’extrema dreta una amenaça

Gairebé un de cada quatre catalans creu que els partits d’extrema dreta no amenacen els consensos bàsics i prop del 20% es planteja votar-los per decepció amb la resta de partits. Segons el CEO, gairebé un terç dels catalans no creu que aquestes formacions plantegin “solucions massa simples”, i més del 40% opina que els mitjans de comunicació i els altres partits els presenten de forma distorsionada. Respecte de la idea de cordó sanitari a l’extrema dreta, si bé és majoritària, no és aclaparadora: només el 53% n’és partidari.

Vegeu tots els detalls del CEO:

El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha desestimat el recurs presentat pels hereus de Jean-Marie Le Pen i ha donat la raó al Parlament Europeu en la causa per l’ús fraudulent d’assignacions parlamentàries per part del fundador del Front National francès. D’aquesta manera, la institució podrà reclamar més de 300.000 euros malversats mentre Le Pen era eurodiputat.

La sentència, contra la qual encara es pot recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), considera que el parlament va actuar segons les regles d’un procediment just i que la reclamació econòmica es fonamenta en una anàlisi jurídica i factual detallada de les irregularitats. A més, subratlla que els reclamants no han aportat cap prova que justifiqui l’ús regular dels fons.

Els fets es remunten al gener del 2024, quan el secretari general del parlament va reclamar als hereus de Le Pen el reemborsament de 303.200 euros provinents de la partida per a despeses administratives que els eurodiputats podien fer servir per a activitats vinculades a la Unió Europea. Aquest fons no es pot emprar per a fer campanya electoral ni per a compres personals.

Tanmateix, la investigació de l’Oficina Antifrau de la UE (OLAF) va detectar que, entre el 2009 i el 2018, Le Pen havia destinat aquests fons a despeses irregulars, com ara, corbates, rellotges, ulleres de realitat virtual i fins a 129 ampolles de vi.

Le Pen va impugnar la decisió aquell mateix any. Després de la seva mort, els seus hereus –Marion Le Pen, Yann Maréchal i Marie-Caroline Olivier– van continuar el procediment judicial. Ara el TGUE ha tombat el recurs i ha donat la raó a la cambra.

L’Escola Catalana de Doblatge, amb seu a Barcelona, ha anunciat que tancarà definitivament a final de juliol, després de disset anys d’activitat. En un comunicat difós per Instagram, expliquen que el motiu principal del tancament és que no els renoven el contracte de lloguer del local. “Ens tanquen la parada i nosaltres ens n’anem amb la sensació que ho hem fet tan bé com hem sabut”, diuen.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Escola Catalana de Doblatge (@ecad.doblatge)

A més del problema amb el local, el centre denuncia que fa més de tres anys que manté “un no-diàleg” amb la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS), que qüestiona la relació laboral entre l’escola i els professionals que hi treballen. L’escola assegura que aquesta interpretació també afecta més centres de formació, i atribueix la situació a un “cop de cua del 155 totalment arbitrari”.

“Han estat disset anys de ganes de crear escola”, destaquen. També agraeixen la feina feta, el compromís del professorat i la confiança dels alumnes. Segons que expliquen, molts dels seus ex-alumnes treballen ara en el sector del doblatge i unes altres disciplines relacionades amb la veu. “La llavor està sembrada i a poc a poc anirà fent arrels.”

L’Escola Catalana de Doblatge va néixer el 2008 impulsada per un grup de professionals amb l’objectiu d’omplir el buit de formació en doblatge en català. Amb el temps, el centre va ampliar l’oferta formativa per incloure àmbits com la publicitat, l’accessibilitat i la ràdio. S’hi oferien cursos de durades diverses, des d’introduccions a la disciplina fins a itineraris per a la professionalització.

L’equip de govern de l’Ajuntament de Bagà (Berguedà) ha presentat una denúncia als Mossos d’Esquadra per les amenaces anònimes contra el batlle, Lluís Casas, i dos regidors. En un comunicat, el consistori diu que aquests anònims han aparegut en uns quants espais públics del municipi i també s’han enviat cartes a nom dels afectats directament a l’ajuntament.

“El govern municipal de Compromís per Bagà vol salvaguardar la integritat dels seus representants i assegurar que l’activitat política i institucional es pugui desenvolupar amb total normalitat democràtica, respecte i llibertat”, indiquen. Les cartes inclouen insults i amenaces contra els càrrecs públics.

L’executiu reitera el seu compromís amb la “transparència, el diàleg i el servei públic, pilars fonamentals de sistema democràtic”. Diuen que la denúncia respon a la voluntat “de defensar aquests valors i de garantir l’exercici lliure i segur de les funcions públiques”. Alhora, l’equip de govern rebutja qualsevol intent d’intimidació i coacció.

El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha demanat un informe jurídic sobre l’esquetx catalanòfob en un acte de l’Ajuntament de Barcelona. “És absolutament inadequat”, ha dit sobre l’actuació durant la sessió de control al parlament. Així i tot, ha considerat que aquest tipus de discursos no es podien combatre per la via penal.

“Certs discursos antiracistes mantenen tòpics anticatalanistes. No se’ls pot derrotar als tribunals, sinó argumentant per desmuntar aquests discursos que fan el joc de l’extrema dreta”, ha afegit en resposta a preguntes de Junts i la CUP. Vila ha explicat que es va posar en contacte amb l’ajuntament per traslladar-los el malestar ocasionat i demanar-los que s’actués.

El conseller ha qualificat l’esquetx de “representació inadequada” i “tergiversació de la realitat” en contra de la cohesió social que, a més, “reforça estereotips negatius”.

Tant la diputada de la CUP Pilar Castillejos com la diputada de Junts Mònica Sales han preguntat al govern si tenia previst de començar un procediment penal per aquest cas. Segons Sales, no n’hi ha prou de fer un piulet a les xarxes socials, sinó que cal actuar. I s’ha demanat de què servia el Pacte Nacional per la Llengua si no es feien servir les eines que tenia.

El conseller Vila ha afegit que el govern no tenia constància que la companyia que va fer l’esquetx hagués rebut recursos de la Generalitat. I ha insistit en la necessitat de confrontar els discursos que es fan passar per antiracistes i en els quals s’han infiltrat, segons ha dit, “tics que donen suport a l’anticatalanisme”.

El president de la cambra de representants dels EUA, Mike Johnson, ha instat el Departament de Justícia a fer públics els documents relacionats amb Jeffrey Epstein, el financer acusat d’explotació sexual que es va suïcidar el 2019 mentre era en custòdia federal. Aquesta demanda l’ha situat en una posició de desacord amb Donald Trump, que durant la campanya electoral havia promès de desclassificar tota la documentació.

És un dels pocs moments en què Johnson, un dels aliats més pròxims de Trump al Capitoli, s’ha desmarcat del president. La setmana passada, el Departament de Justícia va confirmar que la mort d’Epstein havia estat un suïcidi i va descartar tant l’existència d’una llista de clients com noves revelacions sobre la seva xarxa de contactes, cosa que contrariava els qui esperaven una desclassificació total del cas.

“La qüestió és molt delicada, però hauria de sortir tot a la llum perquè la gent ho jutgés per si mateixa”, va dir Johnson en una entrevista amb el podcaster ultraconservador Benny Johnson. “Estic d’acord que cal fer-ho públic.”

En la conversa, Johnson també demanava explicacions a la fiscal general Pam Bondi, que en una entrevista a Fox News havia dit que tenia la suposada llista de clients d’Epstein damunt la taula. “Ha de sortir i explicar-ho clarament a tothom”, va dir el dirigent republicà. I va afegir: “El Departament de Justícia ha de centrar-se en les prioritats importants. Cal tancar aquesta qüestió.”

Dimarts mateix, els republicans van rebutjar una esmena dels demòcrates que pretenia d’incloure en la legislació l’obligació de fer públics els arxius relacionats amb Epstein. Tot i això, la minoria demòcrata ha advertit que continuaria insistint en el cas i ha exigit que la comissió judicial de la cambra, presidida pel trumpista Jim Jordan, convoqui Bondi, la seva mà dreta i els caps de l’FBI per donar explicacions públiques.

Mentrestant, Trump ha provat de contenir el malestar creixent dins la seva base, que li retreu haver-se desdit del compromís de desclassificar-ho tot. Aquest cap de setmana, en un missatge a la xarxa Truth Social, ha escrit: “Fa un any, el nostre país era mort, ara és el més potent del món. Mantinguem-lo així i no perdem el temps amb Epstein, algú que no interessa a ningú.”

Tot i aquest intent de minimitzar la qüestió, Trump va deixar la porta oberta a publicar nous documents. “Pam Bondi ha gestionat molt bé el cas. Dependrà d’ella. Si considera que hi ha documents creïbles, que els faci públics”, va declarar abans de viatjar cap a Pittsburgh.

En declaracions posteriors a NBC News, Bondi no va voler abordar la frustració del moviment Maga i va preferir centrar-se en altres qüestions: “Lluitem plegats per protegir el país. Tenim una guerra contra les drogues, contra el tràfic de persones, contra els càrtels… Aquest és el missatge que cal transmetre.”

Quan li van demanar pel suggeriment de Trump que fes públics els documents que trobés “creïbles”, Bondi es va limitar a dir: “El nostre informe parla per si sol. Encara no he llegit tot el que ha dit avui el president.”

En la conferència de premsa que havia convocat prèviament sobre la crisi dels opioides, Bondi es va negar a respondre a cap pregunta sobre Epstein: “Avui som aquí per parlar de les morts per fentanil i del dolor de les famílies afectades. No parlarem d’Epstein.”

L’acord de la comissió bilateral sobre el nou finançament ha protagonitzat la sessió de control al president del govern, Salvador Illa. El cap de files del grup d’ERC, Josep Maria Jové, ha instat Illa a rectificar l’acord de dilluns entre la Generalitat i el govern espanyol, i a ratificar el pacte d’investidura. Si no ho fa, ERC ja ha avisat que no donarà suport al pressupost de 2026.

Al seu torn, Illa ha admès que quedava “feina per fer”, i ha defensat el pas endavant que significava l’acord de la bilateral. “Complirem els acords”, ha insistit. Per la seva banda, el president del grup de Junts, Albert Batet, ha instat els partits independentistes a fer un front comú per a reclamar el concert econòmic i la plena sobirania fiscal.

ERC i Junts han pressionat Illa –cadascú a la seva manera– després de la bilateral. L’acord entre la Generalitat i el govern espanyol per un nou finançament per a Catalunya no ha satisfet el partit d’Oriol Junqueras, que en destaca els avenços però remarca que són insuficients. En aquest sentit, Jové ha constatat que el pacte no responia a les necessitats de Catalunya, i que el govern tan sols havia de “copiar la literalitat” del text del pacte d’investidura.

Durant la sessió de control, Jové ha recordat a Illa que no era el candidat d’una comunitat autònoma sinó el president d’un país, i que defensar els interessos de Catalunya hauria de ser la seva única prioritat. D’aquesta manera, el president del grup d’ERC ha exigit a Illa que rectifiqués els acords de la bilateral, i que ratifiqués el pacte d’investidura d’ara farà un any.

“Si no, no tindrà pressupostos amb els nostres vots”, ha advertit Jové, en la línia del que ja han anat avisant uns altres quadres del partit aquestes darreres hores, entre els quals, la portaveu del grup, Ester Capella, i el portaveu del partit, Isaac Albert.

Del parlament estant, Jové s’ha encarregat de recordar a Illa que no podria comptar amb ERC si rebaixava acords. El cap de files del grup republicà creu que el president encara és a temps d’evitar el fracàs de la situació.

“Queda feina per fer, però no serà fàcil”

En resposta a Jové, Illa s’ha ratificat en els acords d’investidura, i ha garantit el seu compromís d’assolir i complir-los. Ara bé, ha admès que no seria fàcil. Sigui com sigui, ha reivindicat que no hi havia cap més acord d’una comunitat autònoma amb el govern espanyol per a fixar les bases d’un model de finançament.

A la rèplica a ERC, Illa ha defensat el pacte de la bilateral sobre el nou finançament singular i generalitzable. “És positiu i un pas endavant, és un canvi de paradigma”, ha asseverat.

Junts reclama unitat a l’independentisme

La sessió de control l’ha obert Batet, que ha reclamat unitat als partits independentistes per fer front comú i reclamar el concert econòmic i la plena sobirania fiscal. El president del grup de Junts també ha demanat una alternativa nacional per a sortir de l’atzucac.

Batet ha afegit que els grups que van investir Illa, ERC i Comuns, haurien de descartar el finançament singular i deixar de donar suport al president de la Generalitat. Batet ha conclòs que els socialistes són els “campions dels incompliments”.

En resposta al dirigent de Junts, Illa ha dit que no havia incomplert pas res, i que Catalunya tenia dret de reclamar un bon finançament. Així mateix, ha preguntat a Batet si Junts ajudaria a assolir aquest nou finançament o bé posaria entrebancs al camí.

Lloc: Biblioplatja