El Consell d’Afers Generals de la Unió Europea tornarà a parlar aquest matí sobre l’oficialitat del català, però no hi ha perspectives que es pugui aprovar. Tot i això, els representants espanyols confien que l’ocasió serveixi per a acostar posicions i desfer els recels que encara arrosseguen els set estats que s’hi oposen i impedeixen la unanimitat requerida. Segons que va informar l’Agència Catalana de Notícies, aquests estats són Alemanya, Àustria, Croàcia, Itàlia, Suècia, Txèquia i Finlàndia.

Al maig, la darrera vegada que la qüestió es va tractar en les més altes instàncies, José Manuel Albares, ministre d’Afers Estrangers espanyol, va aixecar el to i va demanar públicament als governs renuents que concretessin què era allò que no els agradava de la proposta per fer-hi els canvis necessaris i que s’adeqüés a les seves demandes. Ara, després de setmanes de converses, el govern espanyol ha presentat una nova proposta de reforma del reglament lingüístic, que incorpora un article per a “esclarir encara més” el compromís d’Espanya amb el pagament de les despeses derivades de la implementació de l’oficialitat.

El text de la reforma del reglament lingüístic també estableix una sèrie de condicions per a definir en quins casos es poden fer oficials unes altres llengües parlades en estats membres actuals, i que són tan restrictives que a la pràctica només compleixen el català, l’èuscar i el gallec. Amb això, Espanya vol deixar tancada la porta a qualsevol reclamació futura d’una altra comunitat lingüística europea, un altre dels principals dubtes expressats pels governs reticents. A més, per mirar de suavitzar la implantació de l’oficialitat dels tres idiomes, es proposa que l’entrada en vigor de l’oficialitat sigui gradual i reversible: no tindria efectes jurídics fins el 2027 i, inicialment, només es traduirien els reglaments del Consell de la Unió Europea i del Parlament Europeu i normes que s’apliquessin directament a tots els estats i no necessitessin cap transposició a la legislació de cada estat. L’oficialitat total no arribaria fins el 2031, a tot estirar, tot i que es podria escurçar el marge si tots els països europeus hi estiguessin d’acord.

Malgrat tot, dilluns, Albares va reconèixer que encara no hi havia la unanimitat necessària perquè s’aprovés, però va afegir que el nou document faria que cap estat pogués dir que no coneixia prou la proposta espanyola, ni dir que hi havia aspectes que no fossin prou clars. Segons el ministre, “tots els aspectes són clars”, tant els dubtes vinculats a la creació de precedents per unes altres llengües com aquells relacionats amb el marc jurídic o els aspectes financers. “Ningú podrà amagar-se darrere suposats aspectes que diuen que no coneixen o estan prou detallats i exposarem molt clarament que això ha d’oficialitzar-se aviat; és una discriminació cap a Espanya i cap a la nostra identitat nacional”, va insistir.

Ara bé, les darreres hores ha tornat a emergir l’opinió contrària dels serveis jurídics del Consell de la UE. Segons que va avançar l’ACN, consideren que per a afegir els tres idiomes al reglament lingüístic caldria canviar els tractats de la UE. Això connecta amb el precedent del 2005, quan el Consell de la Unió Europea ja es va negar a fer oficial el català amb l’argument que no era una llengua original dels tractats de la Unió Europea. Aquest argument no és nou, i per això el govern d’Espanya ha insistit en privat i en públic que el que sí que deixen clar els tractats és que la reforma del reglament lingüístic és una decisió política, no jurídica; i va animar als detractors a aprovar l’oficialitat i, en tot cas, portar-ho després al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

A l’ordre del dia, el punt referent a la reforma del reglament lingüístic hi figura com un punt de debat, però si durant la conversa es constatés que ja hi ha consens, es podria arribar a votar i aprovar. Si no s’aprova, la següent oportunitat serà el 16 de setembre.

Iniciatives de pressió

Aquests darrers dies, s’han fet públiques algunes iniciatives de pressió als governs europeus perquè facilitin l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec. Ahir mateix, els presidents de la Generalitat i del govern basc, Salvador Illa i Imanol Pradales, van demanar als governs europeus que donessin suport a la reforma lingüística, i vint-i-vuit universitats catalanes, basques i gallegues van signar un manifest conjunt amb la mateixa petició.

A més, disset investigadors i estudiosos alemanys especialitzats en llengües romàniques van signar una carta oberta adreçada al canceller alemany, Friedrich Merz, demanant-li que desbloqués la reforma, que ja fa vora dos anys que s’arrossega. Li recordaven que la diversitat cultural i lingüística era central en la idea d’Europa d’ençà del seu origen, i les relacions amistoses entre la cultura catalana i alemanya. Per això, deien que seria incomprensible que el blocatge de la proposta tingués com a causa principal l’oposició alemanya, més encara quan el govern espanyol s’ha compromès a assumir tots els costos derivats de l’oficialitat.

D’altra banda, l’eurodiputat dels Comuns Jaume Asens va encapçalar una crida perquè els ciutadans fessin enviaments en massa als ministres d’Afers Estrangers dels països que encara no haguessin fet públic el seu vot favorable a l’oficialitat. Amb aquesta campanya, diuen que han enviat més de 140.000 cartes als ministres europeus.

Avui s’estrena un Què Sé Jo?, el joc dels Països Catalans. Aquesta vegada tracta sobre l’ortografia de la o i de la u, un niu de confusions, sobretot entre els parlants del català central. Hi podreu jugar fins el 31 de juliol, i forma part de l’oferta de jocs de VilaWeb, juntament amb el Paraulògic, el Mot-li! i el Minimots.

Jugueu al nou Què Sé Jo (d’ortografia de la o i la u)

En tots els llibres d’ortografia catalana hi ha un apartat dedicat a la o i la u. Les confusions en aquestes dues lletres s’originen pel fet que els parlants del català central neutralitzen totes les os àtones i les pronuncien u. És un fenomen fonètic semblant al de les as i es àtones, pronunciades neutres. Ni els parlants dels dialectes del català occidental ni la major part dels parlants de les Illes Balears no fan aquesta neutralització o-u.

Això fa que els parlants del català central pronunciïn i sentin iguals parelles de mots com ara follet-fullet, recorrent-recurrent, moral-mural, etc. Per una altra banda, la interferència del castellà té molta importància en algunes errades ortogràfiques; dubtem, per exemple, si hem d’escriure bofetada o bufetada, embotit o embutit, suportar o soportar… I, per acabar-ho d’adobar, en algunes famílies de mots en trobem alguns que no han evolucionat (pseudo-derivats) i, per tant, s’escriuen de manera diferent de la resta; per exemple, juvenil (malgrat escriure jove), curvilini (malgrat corb), vulcanisme (malgrat volcà)… Convé, doncs, practicar l’ortografia de la o i de la u i per això us convidem a aprendre’n tot jugant.

Què Sé Jo? és un joc per a fer difusió de la cultura dels Països Catalans. Consisteix en una sèrie de dotze preguntes amb tres respostes possibles. Els participants poden avaluar els coneixements sobre els Països Catalans en tot un seguit d’àmbits culturals. El joc es renova cada dos divendres i, a cada renovació, els jugadors entren en el sorteig d’un lot de productes de VilaWeb –motxilla, tassa i llibreta– amb el logotip dels Països Catalans.

Recordeu que a VilaWeb podeu trobar una de les ofertes més atractives de jocs en català: a més del Què Sé Jo?, podeu jugar al Paraulògic, al Minimots i al Mot-li.

Aquests dies d’estiu estic enllestint un projecte de recuperació de la memòria gironina, i quan remeno papers del 1900 m’hi trobo que tots els personatges tenen cognoms catalans –amb l’única excepció dels guàrdies civils– però que en canvi tots els noms de pila són registrats en castellà a la premsa i als documents oficials: Pedro, Raimunda, Lorenzo, tot i que evidentment es deien Pere, Ramona i Llorenç. És l’argument més indiscutible per a defensar que Catalunya ha patit un procés de colonització per part dels castellans. Fins fa quatre dies, els pares no podien posar als fills un nom en la seva llengua materna. Em pregunto a quants racons del món ha passat una cosa tan bèstia.

O mirem un dels llibres més extraordinaris que s’han publicat mai a Catalunya: Viaje en autobús, de Josep Pla. Vet aquí un autor que tenia prohibit escriure en la seva llengua i parlar dels efectes de la guerra espanyola i, tot i això, era capaç de col·locar a la primera pàgina un “pagando San Pedro canta”. En un país normal, a les nostres facultats de ciències socials s’hi haurien escrit articles, treballs finals de màster i tesis doctorals amb títols com ara “Elements de resistència anticolonial a Viaje en autobús de Josep Pla”. Però no. És un dels fets més increïbles (i alhora ben planificats) que passen ara mateix a Catalunya: tots els que es dediquen als estudis postcolonials, anticolonials, descolonials o com en vulgueu dir, estan perfectament alineats amb l’imperi espanyol i el seu projecte de genocidi cultural. Mentre s’omplen la boca de conceptes com el racisme, el sud global o la interseccionalitat, excreten odi contra un poble oprimit.

Com ha passat? Encara belluga una generació tap de professors que va accedir a la universitat quan només les classes més altes podien estudiar. Aquesta gent, formada en el comunisme antifranquista (és a dir, en la faràndula sexual i elitista), es van deixar comprar als vuitanta pel PSC i Iniciativa (o ara els Comuns) i van fer de l’antipujolisme un caixa-cobri immens. Aquests factòtums han trobat en llatinoamericans rics els deixebles ideals, perquè, al capdavall, els seus privilegis de classe són més o menys idèntics. Com que a les facultats només es pot ascendir fent un cas estricte d’allò que marquen els professors amb plaça (si no, és directament sotmetre’s a l’assetjament sexual o a un parasitisme total de la vida privada), aquests forasters han entès perfectament com podien grimpar. I així tenim les nostres facultats de lletres colonitzades pels súbdits de l’imperi, que treballen incansablement i cobren subvencions per a destruir-nos com a nació.

Ho hem vist perfectament aquesta setmana amb l’espectacle catalanòfob pagat per l’Ajuntament de Barcelona, en què unes senyores acomodades feien cosplay d’immigrants oprimides i mentien sobre l’ús social de la nostra llengua. Després de la reacció furiosa i comprensible de les víctimes del seu odi (no veia tanta indignació a les xarxes des d’Urquinaona), van començar a sortir veus a defensar-les –algunes, des de la nostra esquerra postmoderna; altres, de l’extrema dreta castellana.

Deixeu-me posar-vos un exemple: “Descolonitzar la defensa de les llengües”, publicat aquesta setmana a la Directa. Podria parlar d’alguns antics membres de la CUP de Barcelona, però he triat aquest text perquè l’autora cobra de la Universitat de Barcelona (és investigadora del Seminari Filosofia i Gènere) i tot i això té la santíssima barra de dir que el català és una llengua local. Una llengua local! Quines coordenades mentals s’han de tenir al cap per a escriure aquesta bestiesa? I espereu-vos, que la senyora ha escrit articles acadèmics sobre els pobles indígenes a l’Argentina.

La retòrica de l’article és plena de les trampes típiques d’aquest món intel·lectual. De seguida classifica com a “violència” la reacció crítica contra les actrius, i ho lliga amb els aldarulls a Múrcia o la crema d’una mesquita. Endavant, que tot és el mateix! Un fragment: “La reacció violenta, racista i masclista davant la crítica respon a un present colonial que pretén que les persones migrants, i especialment les dones, siguin servils, dòcils i mantinguin una actitud de submissió contínua.” Un reguitzell de tòpics que ignora la història del país, però que aquesta acadèmica ha convertit en un mode de vida que li paguem amb els nostres impostos. És a dir, que els catalans ens dediquem a mantenir aquells que ens odien –això deu ser un cas únic al món. De fet, si volguéssim descolonitzar les universitats catalanes el primer que caldria fer és acomiadar tota aquesta gent i obligar a fer totes, absolutament totes, les classes en català i des d’una perspectiva nacional.

Ja sé què em diran, que sóc un home blanc cishetero, i per tant els meus privilegis, etcètera. I mentrestant cobraran subvencions, faran cerveses de cara al sol i no gosaran plantejar-se una obvietat: si el teu projecte intel·lectual per a Catalunya, l’extermini de la nació, és el mateix que el d’un dictador feixista i assassí com Francisco Franco, potser l’opressor ets tu.

a càrrec de la Cobla La Moreneta - Lloc: Plaça de l'Església

a càrrec de Gina Clotet - Lloc: Biblioplatja

L’assassinat a trets d’un home dimarts a l’Eixample de Barcelona podria ser una venjança entre bandes rivals vinculades al narcotràfic, l’emblanquiment de capitals i l’extorsió. La víctima, Filip K., un home de trenta-sis anys d’origen serbi, era cercat per la màfia balcànica per la seva presumpta implicació en l’assassinat de dos membres d’una banda rival a l’illa grega de Corfú el 2020.

Els Mossos d’Esquadra mantenen oberta la investigació per aclarir els fets, que van tenir lloc al carrer del Consell de Cent, al número 200, entre els carrers d’Urgell i de Villarroel, al cor de l’Eixample. L’home va ser tirotejat al portal de casa seva, i la investigació continua per identificar els autors dels trets.

L’assassinat de Filip K. s’afegeix a la llarga llista de crims vinculats al narcotràfic i a les xarxes mafioses de l’est d’Europa, que han tingut una presència creixent al país en els darrers anys.  Els Mossos han activat un dispositiu especial per intentar localitzar els responsables del crim, amb l’ajuda de la Unitat de Seguretat Ciutadana i de paisà. La investigació continua oberta mentre la policia intenta desenterrar els llaços entre els assassinats i les màfies balcàniques presents a la ciutat.

El Tribunal Suprem espanyol ha accedit a practicar una anàlisi tècnica dels àudios que, segons la Guàrdia Civil, impliquen l’ex-secretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán, en la presumpta trama de corrupció coneguda com a cas Koldo. El magistrat instructor Leopoldo Puente ha encarregat al servei de criminalística de la Guàrdia Civil que determini si els enregistraments atribuïts a Koldo García –ex-assessor del ministre espanyol José Luis Ábalos– són autèntics o si han pogut ser manipulats.

Els àudios, localitzats en telèfons i una enregistradora durant un escorcoll a casa de Koldo García, van ser una de les proves clau que van justificar l’ingrés provisional a presó de Cerdán el 30 de juny. Ara, a petició de la seva defensa, el Suprem ordena de verificar si les converses van ser enregistrades directament des dels dispositius o si s’hi van introduir després. També vol saber si poden haver estat editades, tallades o alterades. A més, el jutge ha autoritzat que es faci una còpia dels fitxers d’àudio, que es lliurarà a les parts i s’adjuntarà a la causa.

En canvi, Puente ha rebutjat d’altres diligències proposades per l’equip legal de Cerdán, entre elles la petició d’investigar si Koldo havia col·laborat amb la Guàrdia Civil entre el 2018 i el 2024. El jutge considera que aquesta indagació no té cap utilitat per a la causa i la qualifica de “prejudicial”. També refusa d’exigir a l’Audiència espanyola que li remeti totes les actuacions relacionades amb el cas Koldo, tot i el vincle evident entre procediments.

El magistrat argumenta que el volum d’informació intervinguda a casa de Koldo supera els 10 terabytes i que encara no se n’ha pogut analitzar tot el contingut. Aquesta és, segons el jutge, la raó per la qual tampoc s’ha lliurat a la defensa una còpia íntegra dels arxius. Amb aquesta resolució, el Suprem manté ferm el marc d’investigació que sosté l’acusació contra Cerdán, però accedeix a revisar el fonament probatori de les gravacions que el situen com a cap de la suposada trama de comissions fraudulentes en adjudicacions d’obres públiques.

Vint-i-vuit universitats de l’estat espanyol han fet públic un manifest conjunt per a demanar l’oficialitat del català, el gallec i l’èuscar a la Unió Europea. El text, subscrit per les vint-i-dues institucions de la Xarxa Vives d’Universitats, la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC), i les basques EHU, Deusto, Mondragon Unibertsitatea, Euneiz i Universitat Pública de Navarra, es publica coincidint amb la reunió del Consell d’Afers Generals, que manté oberta la negociació sobre aquesta qüestió.

Les universitats signants argumenten que l’oficialització de les tres llengües reconeixeria “la diversitat pròpia de la Unió” i garantiria plenament “els drets lingüístics i de llibertat acadèmica i de creació científica” dins l’àmbit universitari. A més, reclamen que totes les institucions espanyoles donin suport a la iniciativa i ho facin d’acord amb “l’ampli consens social que representa la qüestió lingüística”.

La magistrada del Tribunal Suprem espanyol Ana Ferrer ha retirat la candidatura per a presidir la sala penal, un càrrec clau dins del poder judicial espanyol, que resta vacant d’ençà del desembre. Ferrer era la candidata del sector progressista del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), però ha decidit de fer un pas al costat davant el blocatge persistent dins del ple i les pressions ideològiques.

Segons explica El País, en una carta adreçada a la presidenta del CGPJ, Isabel Perelló, Ferrer lamenta que els “vetos ideològics” s’imposin als criteris de mèrit, capacitat i representació equilibrada entre homes i dones. Segons que ha explicat, fa més de mig any que es va convocar la plaça i el consell no ha estat capaç d’arribar a cap consens per a elegir entre ella i el seu rival, el candidat conservador Andrés Martínez Arrieta.

Ferrer diu que la mateixa voluntat de servei públic que la va empènyer a presentar-se l’empeny ara a retirar-se de la cursa. A més, qualifica Martínez Arrieta de “candidat de prestigi inqüestionable” i li ofereix la seva col·laboració lleial per a millorar el funcionament de la sala penal. Amb la renúncia de Ferrer, Martínez Arrieta resta com a únic candidat a ocupar la presidència de la sala, després de la marxa de Manuel Marchena, el desembre, en acabar el seu segon mandat. El bloc conservador havia vetat el nom de Ferrer tant per a aquest càrrec com per a la presidència del mateix CGPJ, per a la qual també havia estat proposada pels vocals progressistes l’estiu passat.

Perelló té la intenció d’incloure la votació de la presidència de la Sala Penal i de la Sala del Contenciós Administratiu en el ple previst per al 23 de juliol. Tanmateix, segons fonts del mateix consell, l’acord encara és lluny i no es descarta que les places continuïn sense cobrir-se si no es desbloca la situació.

Ferrer, que ha estat una de les figures destacades dins la magistratura espanyola, era vista com una possibilitat per a equilibrar la presidència d’una sala que pot intervenir en causes de gran rellevància política. La seva retirada reforça el domini del sector conservador dins del  Tribunal Suprem espanyol.

La magistrada Pilar Teso també ha retirat la seva candidatura a la presidència de la sala del contenciós administratiu del Tribunal Suprem espanyol, en un moviment que, igual que en el cas d’Ana Ferrer, facilita el relleu a favor del candidat preferit pel bloc conservador del Consell General del Poder Judicial. La sala és clau en la supervisió dels actes del govern espanyol i de l’administració pública, i la retirada de Teso obre la porta perquè Pablo Lucas, magistrat del sector conservador, n’assumeixi la presidència. Teso ha enviat una carta a la presidenta del CGPJ, Isabel Perelló, en què també justifica la renúncia com una manera d’evitar que la sala continuï interinament dirigida i sense lideratge definitiu.

El Tribunal Suprem espanyol ha denegat a Rosa Peral l’autorització de presentar un recurs per a revisar la seva condemna. Peral fou condemnada a 25 anys de presó pel brutal assassinat de Pedro Rodríguez, conegut com el crim de la Guàrdia Urbana.

La defensa de Peral havia fonamentat el recurs en una declaració recent d’Albert López, també condemnat pels mateixos fets, en què assumia davant l’administració penitenciària l’autoria de l’assassinat. Segons la seva defensa, aquest testimoni constituïa un “fet nou” en els termes previstos a l’article 954 de la Llei d’Enjudiciament Criminal que permetria reobrir el cas.

No obstant això, la Sala Segona del Suprem, amb ponència del magistrat Manuel Marchena, s’ha alineat amb el criteri del Ministeri Fiscal i ha conclòs que aquesta nova declaració no aporta cap element que contradiu els fets declarats provats a la sentència.

En una resolució, el tribunal recorda que la declaració de López no exculpa Peral de l’assassinat.  “Manté, com va fer durant tot el procés, que ella va intervenir en totes les fases d’execució delictiva”, subratllen els magistrats. A més, els magistrats entenen que la confessió de López, feta després d’un llarg període a la presó i en segona fase de classificació, és una estratègia per mostrar “assumpció de responsabilitat” i així poder accedir a beneficis penitenciaris o permisos.

El Suprem rebutja també l’argument de la defensa de Peral sobre una suposada falta de concreció en l’autoria dels fets i recorda que la sentència original “reflecteix amb claredat la participació conjunta d’ambdós condemnats”.

En definitiva, la Sala conclou que la declaració de López no implica cap fet nou que pugui comportar l’absolució o la reducció de la pena per a Peral. “El que el Jurat va declarar provat, avalat en la seva coherència interna pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i confirmat per aquesta Sala en desestimar el recurs de cassació al seu dia formalitzat, no es veu, de cap manera, neutralitzat per la declaració abocada davant l’òrgan administratiu a qui competeix atorgar els primers permisos penitenciaris d’Albert López”, diuen els magistrats.

El PP s’ha enganxat els dits en el debat al Parlament de Catalunya de la moció sobre “la debilitat de l’estat espanyol a Catalunya”, que ha impulsat la formació d’Alejandro Fernández. La sessió havia de servir per atacar els governs de Salvador Illa i de Pedro Sánchez, però l’atenció mediàtica l’ha captat la presidenta del grup parlamentari de la CUP, Laia Estrada. En una de les seves intervencions, ha estripat una fotografia cap per avall de Felipe VI. “Els catalans i les catalanes no tenim rei. Visca la terra”, ha dit davant de la indignació dels grups del PP i Vox.

En el seu discurs, Estrada ha dit a la bancada del PP que té enveja del PSC i PSOE. “Han aconseguit el que vostès no són capaços de fer que és defensar realment l’estat espanyol, el règim del 78. Han aconseguit pacificar el conflicte català que és el que veritablement va posar en escac el règim del 78”, ha declarat.

En aquest sentit, la diputada ha recordat que la “pacificació” s’ha aconseguit amb una amnistia, que amb prou feina s’aplica als independentistes —”el cap de l’oposició, el president Puigdemont no és aquí”— i no resol el conflicte polític, i un finançament singular que “és una autèntica trolejada, que fa vergonya aliena”.

“El millor representant de l’estat i del règim del 78 és el PSC. I vostès venen aquí a mostrar  el senyor Illa com la reencarnació de Macià, quan tots tenim a la retina la fotografia al seu costat [del PP], al costat de Vox, en la manifestació espanyolista de rebuig a l’1-O”, ha continuat.

“Sí, hi ha fragilitat de l’estat aquí, però és malgrat el PSC i el PSOE”, ha sentenciat, abans d’estripar la fotografia.

Indignació del PP i Vox

Una volta finalitzada la intervenció, el PP i Vox han denunciat el gest d’Estrada i han reclamat que es “respecti” la corona espanyola. El diputat de Vox Joan Garriga ha acusat la diputada “d’incomplir amb el reglament del parlament”, però Estrada ha respost que “només faltaria que una diputada no pogués expressar el seu rebuig a la corona. Ja us agradaria que calléssim”.

La vice-presidenta primera del parlament, Raquel Sans, ha defensat que “no s’ha produït cap expressió ofensiva” i ha dit als diputats de PP i Vox que si tenen queixes les han de traslladar a la comissió de l’estatut del diputat. Així, ha demanat respecte a la presidència de la cambra una volta alguns dels seus diputats aixequessin el to de veu.

Seguidament, alguns diputats de Vox han abandonat l’hemicicle en senyal de protesta.

L’ex-ministre d’Hisenda espanyol Cristóbal Montoro ha comunicat avui al PP que deixava de ser afiliat del partit. Segons que han informat fonts de la formació, el Comitè de Drets i Garanties dels partit havia decidit ahir al vespre d’obrir un procediment d’informació relacionat amb el cas que va conduir al seu encausament per, suposadament, haver manipulat lleis a favor d’una patronal del gas quan era ministre. Ara aquest procediment resta en suspens, diu el PP.

El jutjat d’instrucció 2 de Tarragona investiga Montoro per haver encapçalat una presumpta trama de corrupció que utilitzava el ministeri per modificar lleis i reglaments al dictat d’empreses privades, en canvi de contraprestacions econòmiques.

El jutge considera que Montoro encapçalava una organització amb connexions dins l’administració i fora, formada per alts càrrecs, ex-funcionaris i directius del seu antic despatx privat, amb l’objectiu d’obtenir beneficis econòmics mitjançant l’ús fraudulent de la potestat legislativa del ministeri.

La causa inclou un total de vint-i-vuit persones físiques i sis de jurídiques encausades pels delictes de suborn, prevaricació, tràfic d’influències, corrupció en els negocis, frau contra l’administració, negociacions prohibides a funcionaris i falsedat documental.

Entre els investigats, hi ha una part destacada de l’equip que va envoltar Montoro durant el seu pas pel ministeri, com ara l’ex-secretari d’estat Miguel Ferré, la sots-secretària de Pressupost Pilar Platero, i els ex-directors generals de Tributs Diego Martín-Abril i José Alberto García. També hi consten càrrecs directius de l’Agència Tributària i alts assessors del seu gabinet.

El Departament d’Interior ha exclòs de forma definitiva un aspirant al cos de bombers perquè considera que podria haver utilitzat de manera fraudulenta la llei trans amb l’objectiu de beneficiar-se del 40% de places reservades per a dones.

L’aspirant, identificat amb les sigles F.M., ja va intentar d’accedir al procés selectiu el 2024, tot canviant el seu sexe registral al DNI. Finalment, però, no es va presentar a l’examen teòric. A la convocatòria actual, corresponent al 2025, va repetir el procediment, sense que el seu nom aparegués a les llistes públiques, una opció que es va decidir d’aplicar de forma proactiva des de serveis jurídics d’Interior. Tot i això, encara que figurava a les llistes provisionals d’admesos, va ser exclòs a les definitives, recentment publicades, després d’una investigació interna.

L’exclusió, avançada per El Periódico i confirmada per Interior a l’ACN, s’ha realitzat en virtut de les bases de la convocatòria del 2025, les primeres que preveuen explícitament la possibilitat de descartar qualsevol aspirant que incorri en frau de llei trans. Aquesta modificació va ser introduïda després de la detecció de dos casos similars dins del cos, als parcs de Badalona i Vic, com a reacció directa a la reserva de places per a dones, una mesura avalada per la llei d’Igualtat del 2007.

Interior investiga un ús fraudulent de la llei trans en dos canvis de sexe als bombers

40% de places reservades per a dones

L’interès de F.M. per postular-se com a dona s’emmarca en el context normatiu actual. Des del 2023, i sota l’impuls del conseller Joan Ignasi Elena, el Interior aplica un sistema d’acció positiva que reserva el 40% de les places del cos de bombers a dones, amb l’objectiu de reduir la bretxa històrica de gènere als cossos d’emergència. Aquesta reserva s’ha implementat també als Mossos d’Esquadra i als Agents Rurals.

La primera promoció d’aspirants seleccionats s’incorporarà a la tardor de 2025. Cal recordar, a més, que des del 1994 les proves físiques d’accés presenten barems diferenciats segons el sexe. Tot i que tots els aspirants fan les mateixes proves, la puntuació mínima exigida varia entre homes i dones, amb l’objectiu de garantir l’equitat d’accés.

De fet, el cos de bombers continua avui altament masculinitzat. Dels 2.220 efectius en actiu, només 74 són dones (amb prou feines un 3,3%), i cap d’elles ocupa actualment càrrecs de comandament oficial. Només hi ha una sergenta.

Un home de 23 anys ha mort ofegat de matinada a la platja de la Barceloneta de Barcelona. El telèfon d’emergències 112 ha rebut l’avís a les 03.04 i s’ha mobilitzat tres unitats del SEM, unitats de submarinistes i el dron dels Bombers de Barcelona, Salvament Marítim i la Guàrdia Civil. La víctima ha estat localitzada sense vida uns minuts abans de les 7.00 del matí. Es tracta de la tretzena víctima mortal a les platges del Principat d’ençà del 15 de juny, quan va començar oficialment la campanya d’estiu, més del doble que les mateixes dates l’estiu passat.

El Regne Unit rebaixa l’edat de vot als setze anys de cara a les pròximes eleccions generals, un canvi que s’emmarca en una important reforma del sistema democràtic al país. Escòcia i Gal·les ja havien fet el canvi per a les eleccions de Holyrood i Senedd, així com per a les eleccions als consells locals. Ara també ho podran fer els joves d’Anglaterra i Irlanda del Nord.

“Estem prenent mesures per trencar les barreres a la participació que garantiran que més persones tinguin l’oportunitat de participar en la democràcia del Regne Unit, donant suport al nostre pla de canvi i complint el nostre compromís de donar el dret a vot als joves de setze anys”, ha anunciat Angela Rayner, la viceprimera ministra.

Més transparència en el sistema electoral

En un ampli paquet de canvis, els ministres també ampliaran la identificació de votants per incloure targetes bancàries i de veterans per ajudar a més persones a exercir el seu dret democràtic.

També hi haurà noves normes més estrictes per protegir-se contra la interferència política estrangera i l’abús de candidats. Segons que explica The Guardian, els ministres tancaran els buits legals que permetien que els diners estrangers influïssin en les eleccions, i hi haurà una repressió contra les donacions il·legítimes a través d’empreses fantasma i noves proves als donants polítics.

Alhora, també hi haurà multes més severes de fins a 500.000 lliures per a aquells que incompleixin les normes, ja que qualsevol declaració falsa o enganyosa constituirà un delicte penal.

Els partits polítics hauran d’avaluar les empreses de les quals reben donacions amb una sèrie de proves que demostrin la seva connexió amb el Regne Unit o Irlanda. Les empreses utilitzades per a donacions polítiques hauran de demostrar que generen ingressos en aquests països. Actualment, qualsevol empresa del Regne Unit pot fer donacions a un partit polític, independentment de quan es va crear, d’on provenen els seus diners i qui siguin els seus propietaris.

Els canvis en el finançament electoral van ser ben rebuts pels activistes a favor de la transparència, però les noves normes no arriben a imposar límits a les donacions polítiques. De fet, alguns activistes havien demanat reformes més radicals després que el multimilionari nord-americà Elon Musk proposés de donar 100 milions de dòlars al partit polític euroescèptic Reform UK, una idea que ara sembla haver abandonat després de les tensions amb el líder del partit, Nigel Farage.

Un altre aspecte dels canvis és l’enduriment de la llei per evitar que els candidats, els activistes i el personal electoral siguin intimidats, assetjats o abusats. Els canvis inclouen la deguda eliminació de l’obligació que els candidats publiquin les seves adreces particulars en el material electoral i la modificació de les directrius legals perquè es consideri un factor agreujant si algú és declarat culpable d’assetjar un candidat, un activista o un membre del personal.

Finalment, el govern té previst canviar la llei per prohibir que les persones declarades culpables d’intimidar o abusar d’un candidat es presentin com a candidates en el futur.

La Comissió Europea ha obert un procediment d’infracció a Espanya per la intervenció del govern de Pedro Sánchez en l’OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell. En un comunicat, Brussel·les considera que la llei espanyola sobre la defensa de la competència –que en l’article 60 atorga poders al consell de ministres per a decidir sobre operacions de concentració– no s’avé amb els tractats de la UE. Segons l’executiu comunitari, la normativa espanyola pot soscavar els poders del Banc Central Europeu (BCE), que en operacions d’aquesta magnitud és l’autoritat competent. Amb l’obertura de l’expedient, Brussel·les obre un procés perquè Espanya impulsi un canvi legislatiu que, si no es fa efectiu, podria derivar en sancions.

Segons la llei espanyola 15/2007 sobre la defensa de la competència, el consell de ministres “podrà valorar concentracions econòmiques atenent criteris d’interès generals diferents de la defensa de la competència”. En la llista de supòsits que esmenta la llei hi apareixen qüestions com la defensa i la seguretat “nacional”, la lliure circulació de béns i serveis dins l’estat espanyol o la garantia d’un manteniment “adequat” dels objectius de regulació sectorial, per exemple.

A ulls de la Comissió Europea, el text topa directament amb reglaments europeus com ara el mecanisme únic de supervisió, la directiva sobre requisits de capital i els tractats de funcionament de la UE, que estableixen les competències dels estats membres en operacions de fusió bancària.

A banda de fixar-se en la llei espanyola sobre la defensa de la competència, Brussel·les també fa un toc d’atenció a Espanya pel reial decret 84/2015 sobre ordenació, supervisió i solvència d’entitats de crèdit, que en l’article 11 també estableix que “correspon al Ministeri d’Economia autoritzar les operacions de fusió, escissió o cessió global o parcial d’actius i passius en els quals intervingui un banc”.

De la mateixa manera, l’expedient es fixa en la disposició número 12 de la llei 10/2014, que també atorga competències al Ministeri d’Economia en l’autorització d’operacions de fusió bancària com la del BBVA i el Banc Sabadell.

Origen de l’expedient

El procediment d’infracció obert neix de la denúncia d’un ciutadà que havia alertat a la Comissió Europea de possibles incongruències entre la legislació espanyola i el dret de la Unió Europea en l’operació.

Arran de l’anunci públic del BBVA per a adquirir el Sabadell, les autoritats competents europees van obrir una ronda de contactes amb Espanya per tenir més detalls sobre la situació en relació amb aquesta denúncia.

Després d’uns intercanvis, Brussel·les va concloure que les disposicions del dret espanyol no concordaven amb el dret europeu. Més endavant, arran de la intervenció del govern espanyol en l’operació, els dubtes de la Comissió Europea es van eixamplar.

Passos següents

L’obertura del procediment d’infracció és un primer pas que, nanat malament, pot acabar elevant-se a la justícia europea i derivar en sancions econòmiques a Espanya. Amb l’expedient, la Comissió Europea notifica per carta al govern espanyol aquest primer avís i li dóna dos mesos per respondre.

Si la resposta del govern espanyol és insatisfactòria, la Comissió Europea pot elaborar un dictamen motivat, un document en què expressa els seus arguments per considerar que hi ha hagut una infracció i detalla les mesures que cal prendre per resoldre el problema. A partir de la notificació d’aquest dictamen motivat, l’executiu comunitari obre un altre període de dos mesos perquè Espanya respongui i prengui les mesures oportunes per a posar remei a la situació.

Si després de tot aquest procés la Comissió considera que no s’han fet les correccions pertinents, pot dur Espanya davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i sancionar-la econòmicament.

Repercussió sobre l’OPA

L’obertura de l’expedient per part de la Comissió Europea es fixa en la legislació espanyola i, per tant, fa referència a les competències que té el govern espanyol en operacions d’aquesta mena. Brussel·les no es qüestiona l’operació de fusió en si, sinó que es limita a resoldre les disposicions jurídiques contràries al dret de la UE.

El procediment d’infracció no implica cap fre a l’operació, tot i que faltarà veure si els serveis jurídics del BBVA o els del Sabadell l’utilitzen d’argument en la negociació.

El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, ha començat a declarar davant la jutgessa de Catarroja, a les 9.35. Ha arribat a la Ciutat de la Justícia molt abans de l’hora prevista i ha entrat per la porta de darrere. Així no ha coincidit amb un grup de bombers del consorci que depèn de la diputació, que protesten per les males condicions laborals i materials amb què han de treballar.

Segons que s’ha sabut, Vicent Mompó ha negat davant la jutgessa que el 29 d’octubre a la vesprada parlàs amb el president Mazón sobre el missatge d’alerta. Ni sobre la necessitat d’enviar-lo, ni sobre el contingut. Això contradiu unes afirmacions que Mompó va fer al programa de televisió Salvados emès el 8 de desembre de l’any passat, en què va dir, literalment: “Li preguntàvem [a Mazón] per l’alerta. Una de les trucades va ser perquè es va discutir sobre si el missatge havia d’alertar una part de la província, unes comarques concretes, o havia d’afectar tota la província.”

Per què és tan important la declaració de Vicent Mompó davant la jutgessa de Catarroja?

El president de la Diputació de València i president del PP a la demarcació de València, també ha negat que tingués informació sobre el desbordament del barranc de Torrent al voltant de les sis de la vesprada com va explicar en aquell programa de televisió. Aquell dia va dir que la batllessa de Xiva li havia telefonat a les cinc i mitja dient que el barranc s’havia desbordat al seu poble. Avui ja ha dit que fins al vespre no havia sabut res del desbordament.

Mompó ha dit a la jutgessa que l’entrevista havia durat pràcticament una hora i cinquanta minuts, però que se’n van emetre uns quants fragments. La magistrada va demanar a la productora de Salvados que li enviàs l’enregistrament íntegre i sense editar d’aquesta entrevista.

La gran mobilització independentista de la Diada tornarà a ser descentralitzada, amb tres manifestacions simultànies a Barcelona, Tortosa i Girona a les 17.14. L’objectiu, segons les entitats organitzadores –l’ANC, Òmnium Cultural, l’AMI, el Consell de la República, la Intersindical i el CIEMEN–, és enfortir la mobilització popular i demostrar la unitat territorial en defensa de la independència.

Els recorreguts a cada ciutat

A Barcelona, s’hi farà l’acte central. La manifestació sortirà del pla de Palau, passarà pel passeig d’Isabel II i el passeig de Colom i s’acabarà davant el número 1 de la Rambla.

A Tortosa, la marxa sortirà de la plaça de Gerard Vergés i avançarà fins a la confluència entre l’avinguda de Catalunya i el passeig de l’Ebre, on s’instal·larà l’escenari.

A Girona, la manifestació començarà a la plaça Catalunya i s’acabarà als jardins de la Devesa, davant l’espai la Rosaleda.

Els recorreguts de les manifestacions a Barcelona, Tortosa i Girona.

Segons la vice-presidenta de l’ANC, Nohemí Zafra, la decisió de descentralitzar la mobilització respon a la voluntat de “muscular el territori” i donar resposta a les demandes locals: “Aquest any la manifestació de l’Onze de Setembre es fa de manera descentralitzada perquè volem reforçar el teixit territorial i fomentar la mobilització local, després de l’experiència positiva del 2024.”

Un lema i tres eixos centrals

El lema d’aquesta Diada és “Més motius que mai. Independència”, i se centra en tres idees: la defensa de la llengua catalana, la denúncia de l’espoliació fiscal i la lluita contra la desnacionalització. Els organitzadors alerten que els greuges amb l’estat espanyol són més greus que mai i que cal reprendre l’embat per l’estat propi.

En la presentació, el president de l’Assemblea, Lluís Llach, ha explicat: “Aquest Onze de Setembre ha de ser un clam que vaticini la represa definitiva del nostre alliberament nacional i una festa de retrobament per recomençar la lluita per una Catalunya alliberada”. Llach ha fet una crida a la unitat: “Tenim més motius que mai perquè les entitats aquí representades ens mostrem més unides que mai per a convocar tota la gent que se senti catalana i cregui en un futur alliberat de la nostra nació.” Per la seva banda, el president d’Òmnium, Xavier Antich, ha destacat que la Diada havia de ser “el mirall d’un catalanisme i un independentisme democràtic fort, transversal, intel·ligent i madur estratègicament”, i ha afegit: “Un moviment que ja no mira el passat sinó el futur, i que recull els aprenentatges dels darrers anys per recuperar la intel·ligència política.”

El president de l’AMI, Salvador Coll, ha destacat el paper del municipalisme: “Hi ha una estructura que ha estat sempre al costat de la gent, que ha sabut escoltar, acompanyar i defensar la dignitat del país en els moments més complexos: el món local.” També el secretari general de la Intersindical, Sergi Perelló, ha remarcat la dimensió social i laboral: “Mobilitzem-nos perquè volem decidir el nostre futur per viure amb dignitat. Aquí i a tot arreu!”

Finalment, el president del CIEMEN, David Minoves, ha alertat: “Cal sortir al carrer per aturar el discurs d’odi i la discriminació, i per enfortir aquesta fraternitat nacional que sempre ens ha caracteritzat.”

Una imatge que vol transmetre força i arrelament

La imatge gràfica d’enguany és un puny alçat format per paraules com “llibertat”, “terra” o “justícia”, amb colors siena, blanc i negre. La samarreta oficial també és de color siena i s’ha produït a Catalunya.

Podeu comprar la samarreta de la Diada a la Botiga VilaWeb

Un policia local d’Amposta (Montsià) fora de servei, de 33 anys, va morir ahir a casa seva, a la pedania de Poble Nou del Delta, en electrocutar-se mentre arreglava el seu cotxe elèctric, segons fonts dels Mossos d’Esquadra. Els pares, preocupats perquè no el localitzaven, van ser els qui van trobar el cos a l’habitatge. L’avís a emergències es va produir a les 16:21.

Segons la versió dels Mossos, la víctima estava canviant peces del vehicle i va patir una descàrrega elèctrica de manera accidental. No obstant això, han obert una investigació per confirmar els fets. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va intentar de reanimar-lo sense èxit i va prestar atenció psicològica als familiars.

Per la seva banda, el consistori d’Amposta ha decretat tres dies de dol oficial i ha suspès tots els actes i celebracions institucionals. A més, guardarà un minut de silenci aquest dijous a les 12 hores a la plaça de l’ajuntament.