Mil dibuixants urbans llibreta en mà - Lloc: Sala Exposicions del C.C.Calisay

Els estats de la Unió Europea han acordat al Consell de Transports d’ampliar les hores de retard d’un vol per poder reclamar compensacions. En concret, segons l’acord dels socis comunitaris -que ara s’haurà de negociar amb el Parlament Europeu- caldrà que un avió es demori quatre hores en vols de menys de 3.500 quilòmetres perquè els usuaris puguin reclamar. Si el vol supera els 3.500 quilòmetres, el retard haurà de ser de sis hores. L’estat espanyol, Alemanya, Portugal i Eslovènia hi han votat en contra, mentre que Àustria i Estònia s’han abstingut i la resta d’estats, inclòs el francès, hi han votat favor. El text ha tirat endavant perquè solament necessitava una majoria qualificada.

Aquest migdia el govern espanyol ja avisava que ampliar a quatre hores o sis el temps mínim de retard d’un vol per poder reclamar una indemnització era “una mala notícia”. Hores més tard els ministres de Transport de la Unió Europea han confirmat els auguris pessimistes de l’executiu espanyol en el marc del debat de la reforma del reglament comunitari sobre drets dels passatgers aeris. Fa més d’una dècada que els vint-i-set intenten posar-se d’acord sobre la qüestió.

També hi ha diferències entre els estats en relació amb l’equipatge de mà gratuït. Tot plegat fa augurar una negociació complicada al Parlament Europeu, per bé que l’acord assolit avui a la tarda pot aplanar el camí a la reforma del reglament comunitari encallada des de fa una dècada.

Vine a conèixer les accions municipals de naturalització en marxa! - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

El govern andorrà i els comuns de Canillo i Ordino han fet un pas històric per a la conservació del territori tot coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient: han signat un memoràndum d’entesa que preveu la creació d’un nou parc natural. La nova àrea protegida tindrà una extensió de 73,69 km², el 15,73% del territori del país, i enllaçarà espais naturals de gran valor paisatgístic i ecològic, com la vall d’Incles, el pic de Casamanya, la vall del Riu i l’estany de Juclà.

Amb aquesta declaració, Andorra dobla la superfície protegida i supera per primera vegada l’objectiu del 30% establert en el Marc Global de Biodiversitat de Kunming-Montreal, assumit durant la COP15. Fins ara, el país disposava de tres espais protegits: el Parc Natural del Comapedrosa, el de la Vall de Sorteny i el paisatge cultural de la Vall del Madriu-Perafita-Claror, que sumaven un 14,35% del territori. Amb el nou parc, la xifra s’enfila fins al 30,08%.

El ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, ha definit l’acord com una fita històrica, perquè és la primera vegada que el govern i dos comuns col·laboren per crear un parc natural. “Protegir no vol dir tancar ni prohibir. Vol dir estimar, compartir, donar a conèixer. I vol dir preservar allò que som com a societat de muntanya”, ha defensat. Segons Casal, el territori seleccionat no ha estat elegit a l’atzar, sinó que respon a criteris científics i ecològics. El futur parc inclourà hàbitats valuosos com el bosc madur d’Incles, un dels principals llocs de reproducció del gall de bosc al sud d’Europa; el port d’Incles, un dels passos migratoris més importants del Pirineu; i la zona de la Serrera, on encara es reprodueix la perdiu blanca. També s’hi troba l’estany de Juclà, el més gran d’Andorra, i formacions calcàries com el Casamanya, amb una flora endèmica i singular.

Durant l’acte, fet al coll d’Ordino, hi han participat també el cap de govern, Xavier Espot, i els cònsols majors de Canillo i Ordino, Jordi Alcobé i Maria del Mar Coma. A partir del novembre, començarà la redacció tècnica del projecte, amb la participació de totes les parts implicades. Si es manté l’actual marc normatiu, durant el primer semestre del 2026 s’espera que s’entri al Consell General la proposta de llei per a declarar oficialment el parc com a Parc Natural Nacional. El segon semestre de l’any que ve, una vegada aprovada la llei, es preveu la constitució dels òrgans de govern i gestió del nou espai, així com la redacció definitiva del pla rector i del pla de gestió, els instruments clau per a la preservació efectiva del territori.

La Sindicatura de Comptes de Catalunya ha respost amb contundència a les acusacions llançades durant la Comissió de Drets Socials i Inclusió del parlament, que es va reunir el 28 de maig per a debatre l’informe 3/2024 sobre la contractació pública i adjudicació del servei d’acolliment de la infància i l’adolescència entre els anys 2016 i 2020.

Ex-responsables d’Afers Socials admeten “incidències”, però neguen irregularitats contractuals a la DGAIA

En aquella sessió, Oriol Amorós, ex-secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, a càrrec d’ERC, va insinuar que el fet que una síndica “nomenada per un partit independentista” –concretament, per Junts per Catalunya– hagués posat l’èmfasi en determinades qüestions li resultava sorprenent, tot deixant entreveure una possible motivació política darrere el treball fiscalitzador.

En un comunicat aprovat per unanimitat pel ple de la Sindicatura, el síndic major, Miquel Salazar Canalda, ha recordat que la institució és un òrgan estatutari amb plena autonomia funcional, organitzativa i pressupostària, que depèn del parlament però que té personalitat jurídica pròpia. A més, ha remarcat que tots els informes s’elaboraven d’acord amb els estàndards internacionals d’auditoria pública i guies tècniques de l’associació d’òrgans autonòmics de control extern.

Un procés fiscalitzadeor avalat pel ple i fonamentat en fets

Tal com expliquen, el procés d’elaboració de qualsevol informe de fiscalització comença amb l’aprovació del programa anual d’activitats i continua amb la tasca dels equips tècnics d’auditors públics. Cada informe és atribuït a un síndic ponent, però la redacció definitiva és sotmesa a debat i votació dins el ple, que n’aprova el contingut per majoria. L’informe que arriba finalment al parlament no és, per tant, una iniciativa individual, remarquen, sinó un text col·legiat, assumit pel conjunt de la institució.

Quant a l’informe 3/2024, el síndic major ha subratllat que va ser elaborat per mandat directe del parlament mitjançant la resolució 1053/XII, i aprovat per unanimitat de tots els membres del ple. I afirmen que el document es basa exclusivament en fets objectius i documentats, i se centra en l’actuació de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) i posen l’accent en el fet que la identitat política dels responsables del govern d’aquell moment no ha estat, en cap cas, un element considerat en el procés.

Una fiscalització rigorosa i garantista

El comunicat també explica amb detall com es gestiona la tramesa d’al·legacions per part dels ens fiscalitzats: s’incorporen de manera literal quan cal, però no són respostes una per una, sinó que s’integren en el text final si impliquen canvis importants. Aquest procés pot requerir informes jurídics addicionals, i el resultat és sotmès novament al ple abans d’aprovar-ne la versió definitiva. Així mateix, la Sindicatura recorda que els seus membres no representen cap formació política i que per accedir al càrrec cal una majoria qualificada de tres cinquenes parts del parlament. Els membres actuals van ser triats per 97 dels 135 diputats de la cambra, cosa que en reforça el caràcter transversal.

La institució ha tancat el comunicat amb una defensa del seu paper com a òrgan extern de control de la gestió econòmica de la Generalitat i dels ens locals de Catalunya. “La Sindicatura de Comptes de Catalunya treballa amb independència i rigor i rebutja la utilització de la institució per interessos aliens a les funcions que té encomanades”, conclou el text. Amb aquesta resposta, el ple de la Sindicatura vol deixar clar que no acceptarà cap intent de posar en dubte la seva feina per motius partidistes i reivindica el seu paper essencial en la garantia de la transparència i el bon ús dels recursos públics a Catalunya.

Un equip d’astrònoms del Centre d’Astrofísica de Harvard i la Smithsonian Institution (CfA) ha detectat, per primera vegada, isòtops rars de metanol en un disc de formació planetària. Aquest descobriment, publicat a The Astrophysical Journal, representa un pas important per entendre com poden originar-se formes de vida fora de la Terra i aporta pistes sobre la composició química dels materials que donen lloc a planetes i cometes.

Els científics han localitzat aquests isòtops al voltant de l’estrella HD 100453, situada a uns 330 anys llum de la Terra, en direcció a la constel·lació del Centaure. Aquesta estrella té una massa una mica superior a la del Sol i es troba envoltada d’un disc protoplanetari que els investigadors consideren un laboratori natural on s’estudien les condicions químiques que precedeixen la formació de planetes.

El metanol, un indici de vida

El metanol és una forma senzilla d’alcohol i una molècula fonamental en la química prebiòtica. Ja s’havia detectat en altres discs protoplanetaris, però és la primera vegada que s’hi identifiquen les seves variants isotòpiques, molt menys abundants. Els isòtops tenen el mateix nombre de protons, però diferent nombre de neutrons, cosa que els fa útils per reconstruir la història química d’un sistema. “Trobar aquests isòtops ens dóna una visió molt més precisa de quins ingredients poden haver contribuït a l’aparició de la vida a la Terra”, explica Alice Booth, investigadora principal del projecte.

El descobriment s’ha fet gràcies a les observacions del radiotelescopi ALMA, al desert d’Atacama (Xile), una de les plataformes més potents del món per a l’estudi de discs planetaris joves. En aquest cas, la massa superior de l’estrella HD 100453 genera una temperatura més elevada al disc, que permet que molècules com el metanol siguin detectables en estat gasós, a diferència dels discs més freds al voltant d’estrelles com el Sol.

Una recepta còsmica compartida amb els cometes

L’equip ha constatat que la proporció de metanol en aquest sistema és similar a la que es troba en cometes del sistema solar. Aquest fet dona força a la teoria que, fa milers de milions d’anys, els cometes haurien tingut un paper decisiu en l’aportació de molècules orgàniques a la Terra primitiva. “La composició d’aquests discs ens ajuda a entendre què podien contenir els cometes quan es van formar, i fins a quin punt podrien haver sembrat la Terra amb els ingredients essencials per a la vida”, explica Milou Temmink, coautora de la investigació, de l’Observatori de Leiden (Països Baixos). L’anàlisi apunta que el metanol detectat prové de la vora interior d’un anell de pols situat a uns 2.400 milions de quilòmetres de l’estrella —setze vegades la distància entre la Terra i el Sol. Aquesta regió calenta i rica en compostos orgànics pot contenir també altres molècules fonamentals com aminoàcids i sucres simples, encara no detectats però potencialment presents.

El valor dels isòtops rars

Per als investigadors, el valor de la troballa no és la presència del metanol en si —ja coneguda—, sinó la detecció dels seus isòtops, molt més difícils de captar perquè són entre deu vegades i cent menys abundants. La seva presència reforça la hipòtesi que aquests discs contenen molècules orgàniques complexes i diverses, i que els processos químics que condueixen a la vida poden ser relativament comuns a l’univers.

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha expressat el seu desacord amb la sentència del Tribunal Suprem espanyol que ordena d’enviar a Sixena les pintures murals del monestir de Santa Maria i ha instat les institucions que integren l’òrgan de govern del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a protegir-les i preservar-les en el seu emplaçament actual. Ho ha fet mitjançant una declaració pública en què reivindica la necessitat de tenir en compte els informes tècnics i científics que alerten del risc extrem que comportaria la seva retirada.

“Una forma de catalanofòbia institucional”: front comú dels ex-consellers de Cultura a favor del MNAC

Segons que recorda el IEC, l’extracció va implicar el traspàs a tela de fragments molt delicats, susceptibles de degradació en condicions inadequades. La institució científica insisteix que el museu ha dut a terme una feina exemplar de conservació i que, sense aquesta intervenció, les pintures no haurien arribat als nostres dies. “Executar la sentència suposaria una pèrdua patrimonial irreparable”, diu el IEC, que remarca que els materials emprats en la restauració són molt reactius als contaminants ambientals i que només el control climàtic del MNAC pot garantir-ne l’estabilitat química. A més, afegeix que prop d’un 35% del conjunt pictòric fou reintegrat l’any 1940 pels germans Gudiol, fet que també cal tenir en compte a l’hora d’avaluar-ne la fragilitat i la singularitat.

El IEC recorda que les pintures són declarades bé cultural d’interès nacional (BCIN) a Catalunya i bé d’interès cultural (BIC) per l’estat espanyol, i adverteix que qualsevol actuació sobre aquestes obres ha de passar per un dictamen patrimonial fet per professionals especialitzats. Sobre això, denuncia que la sentència judicial no considera en cap moment els criteris tècnics ni de conservació.

El patronat del MNAC es reunirà el 16 de juny per decidir com respon a la sentència de Sixena

També expressa el suport als equips del MNAC i agraeix la tasca feta per estudiar i difondre una col·lecció considerada una de les millors del món en pintura mural romànica. Remarca que d’ençà de la seva fundació, l’any 1907, l’entitat ha estat compromesa amb el coneixement i la difusió d’aquest patrimoni, i per això es declara legítima per a demanar a les tres institucions que integren el patronat del MNAC –la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Cultura espanyol– que actuïn.

Finalment, demana explícitament que es consideri el valor patrimonial de les pintures de Sixena i la necessitat de preservar-les, que se’n garanteixi la integritat mitjançant tots els informes tècnics que calgui i que es defensi la seva permanència al MNAC davant qualsevol organisme civil o judicial, estatal o internacional. L’Institut conclou que aquesta defensa no sols és un deure amb el passat, sinó també amb el futur cultural del país.

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, no pot fer acte de presència enlloc sense rebre xiulets i escridassades. Avui, havia de comparèixer i fer un discurs en un lloc teòricament poc hostil, l’acte de final de curs de l’associació de mestresses de casa Tyrius, a Alzira. Tanmateix, l’aparició del dirigent del PP ha ocasionat incomoditat i una part de les assistents li ha recriminat amb crits i xiulets la gestió nefasta de la gota freda.

El dirigent del PP havia començat el dia visitant unes obres de modernització del regadiu a la séquia reial del Xúquer, en una trobada tancada i lluny del públic, per evitar més escenes de desaprovació. Tot i això, un grup de veïns s’hi ha acostat expressament per demanar-ne la dimissió, amb crits i pancartes. A l’acte no hi ha assistit cap regidor de Compromís, que governa la ciutat.

Posteriorment, Mazón ha participat en el dinar de l’associació Tyrius, que ha reunit més de 800 persones, entre les quals batlles i representants municipals. El president havia de fer un discurs, però el seu equip ho ha descartat arran de l’escridassada i l’amenaça dels socialistes de marxar si feia un parlament.

Un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) ha localitzat restes d’aus pròpies de regions àrtiques en una cova de Sitges (Garraf). La descoberta s’ha fet al jaciment de la cova del Gegant i s’ha publicat a la revista Journal of Archaeological Science: Reports.

Els científics hi han identificat més de mil dos-cents ossos d’aus de quaranta-sis espècies diferents. La major part corresponen a ocells del clima mediterrani, però també n’hi ha de procedents de zones nòrdiques europees, pròximes a l’Àrtic. Entre aquests exemplars, hi ha un sit blanc (Plectrophenax nivalis) de fa 90.000 anys, un duc blanc (Bubo scandiacus) de fa uns 39.000 anys, i ocells forestals com el pinsà dels pins (Pinicola enucleator), el trencapinyes becgròs (Loxia pytyopsittacus) i el pinsà borroner eurasiàtic (Pyrrhula pyrrhula), datats de fa quaranta-cinc mil anys.

Totes aquestes espècies van conviure amb aus característiques del nostre entorn, com ara la perdiu vermella (Alectoris rufa) i la gralla becvermella (Pyrrhocorax pyrrhocorax), cosa que suggereix un paisatge fa mil·lennis molt diferent de l’actual. Segons els investigadors, aquestes aus nòrdiques no estan adaptades al clima mediterrani d’avui. La seva presència a la costa catalana indica que, en moments puntuals del passat, van fer migracions de milers de quilòmetres per fugir de condicions climàtiques extremes en els seus hàbitats habituals.

Una setzena de consells locals del Consell de la República han impugnat formalment la sessió constitutiva de l’Assemblea Territorial feta el dissabte 31 de maig al barri de Sant Andreu de Barcelona. En un comunicat conjunt, denuncien irregularitats que, segons que afirmen, deslegitimen la validesa de la reunió i en reclamen la repetició. Els consells impugnants –entre els quals hi ha els de Gràcia, el Segrià, el Baix Camp, l’Eixample i el Tarragonès– critiquen que l’assemblea es va convocar fora del termini de quinze dies previst pel codi intern i que la va convocar un òrgan que no tenia la potestat per a fer-ho, el nou govern territorial, en compte de la junta gestora, tal com exigia el reglament.

També retreuen que, per justificar la convocatòria a posteriori, es modifiqués el codi amb un decret que, segons que diuen, no pot corregir de manera retroactiva una irregularitat ja comesa. A més, assenyalen que es va inventar un requisit no previst per a verificar la validesa dels delegats territorials, que exigia una carta signada per tres membres de la junta rectora. Aquest nou requisit es va comunicar solament quatre dies abans de l’assemblea.

Un dels casos que ha causat més malestar és el del Consell Local de Sant Martí. Segons el comunicat, es va impedir la participació de Montserrat Duran, amb l’argument que la coordinadora que constava havia renunciat i que ho era ella, malgrat que la coordinadora que constava oficialment també va voler participar en l’assemblea. També critiquen que es permetés participar a consells locals dimitits, com el de Sant Andreu, on, segons que diuen, la junta havia plegat en bloc més d’un any enrere.

El Consell de la República no s’ha pronunciat públicament sobre la impugnació. Fonts pròximes a la direcció han declarat que consideraven superat el procés electoral i han defensat que era hora de “començar a treballar plegats”.

Una incidència tècnica a l’estació de l’Arc de Triomf de Barcelona, causada per un tren aturat més temps del previst, ha causat retards importants a les línies R1, R3, R4 i RG1. Segons que ha informat Renfe, els combois poden romandre aturats i el temps de recorregut s’ha vist alterat, amb endarreriments que poden superar els 40 minuts.

La circulació s’ha desviat per l’estació del passeig de Gràcia, fet que ha obligat a modificar el recorregut de bona part dels serveis habituals. En el cas de les línies R1 i RG1, tan sols circulen els trens amb origen o destinació a Blanes i Maçanet-Massanes, i no es fan parades a la plaça de Catalunya ni a l’Arc de Triomf.

La mateixa situació afecta la línia R3, en què només es mantenen els trens que connecten Vic, Ripoll, Ribes de Freser, Puigcerdà i la Tor de Querol. Aquests trens es desvien pel passeig de Gràcia i no fan parada ni a la plaça de Catalunya, ni a l’Arc de Triomf, ni tampoc a la Sagrera i Fabra i Puig.

A la línia R4 l’afectació també és considerable: tan sols circulen els trens amb origen o destinació a Sant Vicenç de Calders, desviats igualment pel passeig de Gràcia i sense servei a la plaça de Catalunya, l’Arc de Triomf, la Sagrera ni Fabra i Puig.

Giovanni Brusca, antic cap mafiós i autor confés de més de cent cinquanta assassinats, entre els quals el del jutge Giovanni Falcone, ha recuperat la llibertat total després d’haver passat vint-i-cinc anys a la presó i quatre més en llibertat vigilada. Ara, segons que ha informat el diari Il Messaggero, viurà lluny de Sicília amb una nova identitat i acollit al programa de protecció de testimonis.

Brusca va ser arrestat el maig del 1996 per la seva llarga trajectòria criminal, que incloïa l’assassinat del jutge Falcone, la seva esposa Francesca Morvillo i tres escortes, en un atemptat amb explosiu a distància. La seva col·laboració amb la justícia –especialment en les investigacions sobre els vincles entre la política italiana i la Cosa Nostra– li va permetre de rebaixar la condemna.

“És un moment que reobre inevitablement el dolor i una amargor profunda”, ha dit Maria Falcone, germana del magistrat assassinat. Malgrat tot, ha recordat que les lleis que havien permès la sortida de Brusca eren les mateixes que el seu germà considerava indispensables per a desmantellar les organitzacions mafioses des de dins.

Anomenat el Matacristians, Brusca és considerat un dels assassins més sanguinaris de la màfia siciliana. Entre els crims que ha confessat hi ha el d’un infant –fill d’un informant de la màfia–, a qui van estrangular i van dissoldre en àcid, i uns quants atemptats comesos el 1993 a ciutats com Roma, Florença i Milà.

El canal infantil SX3, de la plataforma 3Cat, dedicarà aquesta setmana dos dels seus programes més emblemàtics a Catalunya Nord per acostar als espectadors la realitat del territori mitjançant la mirada dels més petits.

El primer a fer-hi cap és en Titó, protagonista de la sèrie d’excursions del SX3, que ha pujat al Tren Groc, l’emblemàtic ferrocarril que travessa el Pirineu, entre boscs i cims. L’episodi s’ha enregistrat entre Vilafranca de Conflent i Prada (Conflent), i s’hi pot sentir la veu dels alumnes de l’escola Bressola de Prada, que parlen i juguen amb en Titó mentre descobreixen el paisatge i les particularitats del territori.

També s’hi ha desplaçat l’InfoK, l’informatiu del SX3 adreçat als infants, que ha dedicat íntegrament el programa d’avui a Catalunya Nord. El programa fa un recorregut que comença a Perpinyà i s’acaba a Banyuls de la Marenda, amb peces dedicades a la història, la cultura i amb la llengua com a punt de trobada i identitat.

L’Audiència de Barcelona ha absolt l’ex-batlle de Badalona Rubén Guijarro (PSC), jutjat el 21 de maig per un delicte contra el territori, i pel qual la fiscalia li demanava quatre anys de presó i setze d’inhabilitació, igual que al cap de disciplina urbanística i al cap jurídic d’Urbanisme del consistori. El tribunal considera que la no-persecució dels autors d’unes obres il·legals en terreny natural protegit no va infringir la normativa o almenys no ho va fer conscient de la irregularitat. Per això, també absol els dos tècnics municipals. Els fets es remunten als anys 2018 i 2019, quan Guijarro era regidor d’Urbanisme del govern del també socialista Àlex Pastor.

La fiscalia l’acusa de no haver perseguit els responsables d’unes quantes construccions il·legals que els Agents Rurals havien alertat que s’havien fet en parcel·les de l’espai protegit de la serralada de Marina. El cas afecta unes parcel·les rurals on la normativa urbanística no permet usos residencials ni recreatius, entre més restriccions. Era, explica la fiscalia, un sòl no urbanitzable especialment protegit pel seu valor natural. Tot i això, els Agents Rurals van detectar que en unes quantes finques s’havien fet obres il·legals.

En concret es parlava de diverses tipologies d’habitatge en parcel·les on la qualificació dels terrenys no ho permetia. Segons la fiscalia, eren unes actuacions totalment contràries a la normativa urbanística municipal i catalana. A més, els responsables de les obres il·legals havien ocupat il·legalment les parcel·les. Quan van tancar els expedients, es van incoar uns nous expedients sancionadors exclusivament contra els propietaris. La fiscalia deia que les dues menes d’expedients s’havien de fer simultàniament, i que la segona tanda d’expedients també s’havia de dirigir contra els ocupants.

Els magistrats consideren que la legislació urbanística i ambiental no obliga a obrir tots dos expedients simultàniament, sinó que només és recomanable, i que es podien obrir consecutivament, com es va fer. Respecte del fet de no perseguir els ocupants en els segons expedients, el tribunal diu que no hi veu una actitud conscient que allò no era correcte, i que la fiscalia no ha demostrat que s’actués voluntàriament contra la legalitat. Per tot això, absol tots tres acusats.

“O m’ho diuen en espanyol, o sortiré.” La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha advertit que abandonaria la conferència de presidents durant les intervencions que es fessin en català i èuscar arran que el govern espanyol ha habilitat per primera vegada l’ús de traducció simultània en aquesta reunió. En una intervenció a l’Assemblea de Madrid, ha dit que no es pensava posar l’orellera: “En compte de promoure l’espanyol, el que fan és utilitzar el català per fer provincianisme amb el secessionisme català, que és una corruptela que no penso pagar des de la Comunitat de Madrid.”

Ayuso ha afirmat que els presidents de les comunitats del PP assistirien finalment a la conferència per coherència amb les seves peticions anteriors perquè es fes, i per escoltar la resta de presidents. Però també per no “desdenyar” els catalans: “Si sempre reivindiquem la presència de l’estat a Catalunya, ara farem igual.”

“Penso dir als ministres, al president i a tota la premsa que això que pretenen fer és una absoluta vergonya, i que tot el que m’hagin de dir als passadissos en espanyol, o m’ho diuen a dins en el mateix idioma o sortiré. I pel camí, ja veuré el que faré jo amb aquestes orelleres, ja li dic que no me’ls penso posar”, ha dit.

“Qui s’endeuti, que ho pagui”

També ha recordat que a la conferència es parlaria de la condonació del FLA, que beneficiava tots els territoris. Les comunitats del PP han acordat una postura comuna en contra de la mesura, en la línia del que defensa la Comunitat de Madrid, l’única que no té deute del fons de liquiditat.

“Quan parlem de deute, diré que el qui s’endeuti, que ho pagui. […] Ja n’hi ha prou d’aquest pillatge que costa diners a la resta dels espanyols per crear una acció para-legal perquè el senyor Illa tingui els vots per a mantenir, alhora, la màfia a la Moncloa”, ha reblat.

I segons Ayuso, quan es parli de Catalunya –cosa que no consta a l’ordre del dia–, defensarà això: “Que no es creï una nació para-legal amb els diners de tots i trencant l’estat de dret i la constitució, i menys en mans del Tribunal Constitucional, que quina setmana ens ha donat a tots.”

La comissió encarregada del nomenament dels professors que formen part dels tribunals de la prova d’accés a la universitat (PAU) ha aprovat amb “caràcter urgent” l’anul·lació del nomenament, com a vocal-corrector, del professor d’Oriola que ahir va difondre un examen abans del temps estipulat.

Ahir al matí, a la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH), es va detectar l’actuació “incorrecta” d’un professor d’institut, membre d’un dels tribunals de la PAU –el del campus de les Saleses, situat a Oriola (Baix Segura)–, que va fer públiques les preguntes de l’examen d’història de l’estat espanyol minuts abans que es pogués fer oficialment.

Un cop començat un examen de la PAU, explica la comissió gestora, hi ha un marge de 45 minuts perquè un estudiant pugui entrar a l’aula corresponent i fer l’examen, encara que arribi amb un cert retard. Aquest mateix marge de temps és el que es fixa perquè les preguntes de la prova es puguin fer públiques. És també passats 45 minuts de l’inici quan es lliuren els originals dels exàmens als professors acompanyants de cada centre educatiu.

La Universitat Miguel Hernández va fer una “investigació ràpida” dels fets, ha identificat el professor, i ha confirmat que havia enviat fotografies de l’examen a les 12.11 per Telegram a un determinat grup de persones. El moment en què l’examen es podia fer públic era a les 12.30, atès que havia començat a les 11.45.

La comissió va fer ahir una reunió d’urgència per una “greu irresponsabilitat i actuació incorrecta” d’aquest professor, i en què es va acordar d’anul·lar-ne el nomenament com a vocal-corrector. La comissió lamenta “la inquietud generada” entre alumnes i professors.

Tanmateix, asseguren que aquesta difusió “no va causar cap problema en el desenvolupament de l’examen, perquè tot l’alumnat en aquell moment ja estava fent la prova a les aules”. Així doncs, insisteixen que l’examen és “plenament vàlid i no cal repetir-lo”.

“Manca de respecte”

En la mateixa línia, el vice-rector d’Estudiants i Coordinació de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, José Juan López Espín, ja va criticar ahir la irresponsabilitat i “manca de respecte” del docent.

En declaracions a Europa Press, López Espín va enviar un missatge de tranquil·litat als alumnes, “perquè no cal repetir” la prova.

El representant de la universitat va afegir que no s’havia de repetir l’examen perquè no hi havia hagut cap filtració, ja que “ningú no el tenia abans de l’hora establerta” i els alumnes “ja eren dins de l’aula i feia vint minuts que el feien” quan el professor va enviar la fotografia.

Els Mossos d’Esquadra han desplegat un ampli dispositiu pels carrers de Salou (Tarragonès) per a evitar una escalada de tensió del col·lectiu de manters després de l’escorcoll de matinada efectuat per la Guàrdia Civil en dos magatzems del municipi on tenien mercaderia desada.

Detrás del top manta hay redes que explotan a personas y vulneran la ley.

Hoy en Salou, la @guardiacivil, con la colaboración de @mossos, ha desplegado la Operación PILUCAS contra el top manta:

Se han realizado 2 registros en almacenes utilizados como cocheras y se han… pic.twitter.com/R10nVIZ0If

— Carlos Prieto Gómez (@carlosprietogo) June 5, 2025

Una trentena de venedors s’han concentrat per protestar contra la intervenció des de primera hora del matí. S’han situat entre el carrer del Sol i el passeig de Miramar, on han llençat papereres i brossa a terra per tallar el pas. Efectius dels ARRO vigilen de prop els concentrats. Mediadors dels Mossos s’han reunit amb representants dels venedors per intentar desencallar la situació. De moment no hi ha detinguts.

L’escorcoll de la Guàrdia Civil als dos magatzems, dels carrers de València i del Sol, ha començat cap a dos quarts de set del matí. D’ençà que ha acabat la intervenció, els agents efectuen el recompte del material intervingut: samarretes, gorres, vambes i bosses de marques conegudes falsificades.

L’Ajuntament de Barcelona ha detectat que una treballadora de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) va desviar, presumptament, diners d’ajuts socials a comptes bancaris que no eren pas els dels usuaris als quals anaven destinats. Ho ha avançat Catalunya Ràdio i ho han confirmat fonts municipals a l’ACN. Han explicat que, després d’una “revisió exhaustiva interna”, s’havien trobat “indicis sòlids” que acreditaven aquests fets. Una auditoria interna ha constatat que era un fet aïllat i que aquesta persona va actuar tota sola, han dit.

Els serveis jurídics municipals han pres les mesures judicials corresponents i l’ajuntament ha incoat un expedient disciplinari a la funcionària. A més, l’ha suspès de sou i feina cautelarment.

Fonts municipals han explicat que en el marc del pla de treball de mandat van iniciar-se nous procediments complementaris als actuals per reforçar i millorar els sistemes d’informació per identificar, documentar, analitzar, optimitzar, planificar i monitorar els diferents processos clau de l’organització així com l’actualització del pla de sistemes informàtics i el reglament d’ajuts.

En aquest sentit, han apuntat que “gràcies als sistemes actuals” havia estat possible detectar aquesta incidència i posar el cas a disposició judicial. L’IMSS té una plantilla de 1.500 treballadors.

L’ex-militant socialista Leire Díez ha admès que va mentir quan oferia beneficis processals a l’empresari Alejandro Hamlyn amb l’objectiu d’aconseguir-ne informació compromesa sobre la Guàrdia Civil, i ha negat taxativament que treballés per al PSOE i a les ordres del secretari d’organització, Santos Cerdán. Amb tot, ha admès que es va reunir amb Cerdán a la seu del PSOE, juntament amb la periodista Patricia López i l’empresari Javier Pérez Dolset, per abordar aquestes qüestions. En unes entrevistes a RAC1 i Catalunya Ràdio, Díez ha insistit que tot plegat formava part d’una tasca de “periodisme d’investigació” sobre les clavegueres de l’estat.

Díez ha explicat que presentaria una denúncia per amenaces contra l’empresari Víctor de Aldama, que ahir va irrompre en la seva compareixença a Madrid. Ha explicat que es va sentir assetjada pel comissionista, també cervell del cas Koldo.

Segons Díez, tota la seva activitat respon a una tasca periodística de “recopilació de dades” com a autònoma juntament amb la periodista Patricia López i l’empresari Javier Pérez Dolset.

En aquest sentit, ha reiterat que no treballava per a ningú, tampoc per al PSOE ni a les ordres del president del govern espanyol, Pedro Sánchez. “Algú creu que, si treballéssim per a la Moncloa o Ferraz, haurien passat totes aquestes coses? Jo crec que no.”

A part de la reunió amb Cerdán a Ferraz, també ha explicat que es va reunir una vegada amb el diputat de Junts Josep Pagès per abordar qüestions de l’operació Catalunya.

Quant als àudios on se sent com ofereix reunions amb la fiscalia per a obtenir beneficis processals en canvi d’informació, ha dit que va mentir per generar confiança i aconseguir informació. “No conec ningú a la fiscalia”, ha admès.

També ha apuntat que el llapis de memòria que va lliurar dimarts a Ferraz –i que el PSOE portarà a la fiscalia– conté informació sobre la trama d’hidrocarburs, i servirà per a “identificar gent que ha format part d’aquesta trama”.

Segons Díez, ella és una víctima més de les “clavegueres mediàtiques” que escupen “tinta de calamar” per desviar l’atenció sobre els casos del PP. També ha admès que, malgrat la seva voluntat, tot aquest escàndol perjudicava el PSOE.

Els professionals de cures pal·liatives de tot l’estat espanyol denuncien el cas d’un pediatre de l’Hospital de Cruces de Barakaldo, al País Basc, que va rebre un toc d’atenció per haver atès, fora del seu horari laboral, una nena de quatre anys que s’estava morint. El doctor fa més de tretze anys que treballa en aquest àmbit, i és tot un referent al País Basc. Per això, de seguida, la plataforma Echamos de Menos, formada per associacions de professionals de cures pal·liatives, va mobilitzar-se en defensa el doctor. “No és cap fet puntual, sinó que és el reflex d’un problema de fons: la desprotecció institucional d’un servei essencial”, advertia la plataforma.

Arran d’aquest cas, associacions i entitats de professionals de cures pal·liatives de tot l’estat espanyol s’han adherit a les mostres de suport al doctor. També la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives i la Societat Catalana de Pediatria, ambdues de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.

A Catalunya, els especialistes demanen una atenció adequada, en el moment que calgui i amb els professionals necessaris. “Cal garantir una atenció pal·liativa especialitzada efectiva a tot el territori i disponible vint-i-quatre hores al dia, els set dies de la setmana, amb una dotació de professionals interdisciplinaris que pugui donar una resposta de qualitat”, exigeixen en un comunicat emès avui, atès que actualment el Programa d’Atenció Domiciliària – Equip de Suport (PADES) funciona a Barcelona set dies de la setmana durant tot el dia, però a la resta de Catalunya només funciona dotze hores diàries.

Expliquen que en la població pediàtrica s’han establert tres serveis d’atenció per donar cobertura a la població infantil i juvenil necessitada de cures pal·liatives especialitzades. “S’està avançant per desenvolupar una xarxa que garanteixi accessibilitat, equitat i qualitat assistencial, amb equips interdisciplinaris”, exposen, però no n’hi ha prou. També exigeixen un desplegament equitatiu de les cures pal·liatives pediàtriques a Catalunya, perquè ara presenten grans desigualtats: “La xarxa ha passat de disposar de tres centres el 2020 a deu centres el 2025, però encara és insuficient. El desplegament és desigual i no garanteix l’atenció continuada els set dies de la setmana durant les vint-i-quatre hores del dia. Només Sant Joan de Deú garanteix atenció hospitalària i domiciliària durant cada dia de l’any.”

I afegeixen: “Amb una estimació de prop de deu mil infants i adolescents que poden requerir aquest tipus d’atenció, és urgent un model que integri l’atenció hospitalària, intermèdia i primària, amb finançament suficient i protocols unificats i perquè l’atenció al domicili sigui un dret garantit. Mentre això no sigui així, serà un repte pendent.”

Un problema de futur immediat és la manca de professionals. Per això adverteixen que “cal afavorir l’accés a les universitats i garantir que els professionals de grau sanitari rebin formació obligatòria en atenció pal·liativa.”

Finalment, carreguen contra l’esgotament dels professionals que treballen en “condicions extremes de voluntarisme” i de gran sobrecàrrega assistencial i emocional que “pot portar conseqüències per a la salut del professional i per a la qualitat de l’assistència.”