La selectivitat 2025 no serà com les anteriors. S’implementarà un nou model d’exàmens que pretenen de donar menys importància a la qüestió memorística i més a la competencial. A més, hi haurà un únic model d’exàmens, a diferència d’anys anteriors. Repassem els canvis que hi haurà en la selectivitat d’enguany i, a continuació, us oferim els nous models d’exàmens que han distribuït els governs de  Catalunya, el País Valencià i les Illes perquè pugueu practicar abans de les proves.

Què canvia en aquesta selectivitat? Menys memòria i més reflexió

Les preguntes memorístiques perdran pes, i, en canvi, en guanyaran les que posin a prova els coneixements competencials o més pràctics dels alumnes. Les preguntes no memorístiques seran de resposta obligada i representaran un mínim del 20% del pes de la totalitat de la prova. Per resoldre els anomenats exercicis competencials, l’alumne haurà de relacionar els seus coneixements i demostrar pensament crític, capacitat de reflexió i maduresa.

Un únic model d’examen

Per a cada matèria, hi haurà una sola opció d’examen, perquè els alumnes no podran descartar temari. Ara bé, cada examen tindrà diferents apartats i cadascun oferirà la possibilitat de triar entre diverses preguntes o tasques. Aquestes preguntes podran respondre’s amb una resposta tancada, semiconstruïda o oberta. La puntuació assignada a aquests dos darrers tipus de pregunta tindrà més pes i arribarà, com a mínim, al 70%.

Més importància de la llengua

Es donarà un pes important a la coherència, la cohesió, la correcció gramatical, lèxica i ortogràfica i la presentació als exàmens. A més, en el cas de les proves específiques de les llengües oficials, com el català i el castellà, els errors lingüístics es podran penalitzar amb dos punts menys.

Quant a les llengües estrangeres, com l’anglès, el francès, l’alemany o l’italià, es podrà descomptar fins a un punt i mig, i, a la resta de matèries, els erros lingüístics restaran fins a un punt.

Els alumnes que aquest curs facin la selectivitat a les Illes tindran menys penalització si cometen faltes d’ortografia quan escriuen en català que no pas si s’equivoquen escrivint en castellà. La comissió organitzadora de les proves d’accés a la universitat ha aprovat que cada falta d’ortografia que es faci a l’examen de llengua catalana descomptarà 0,125 punts; en canvi, seran més exigents amb la netedat del llenguatge a l’examen de llengua castellana, i en aquest cas, es descomptarà 0,25 punts per cada falta.

Nous models d’exàmens de selectivitat a Catalunya

Podeu consultar els nous models d’exàmens que ha proporcionat el canal Universitats, per matèria:

• Llengua catalana i literatura 
• Llengua castellana i literatura 
• Matemàtiques
• Matemàtiques aplicades a les llengües socials 
• Literatura castellana
• Literatura catalana 
• Geografia
• Història 
• Història de la filosofia 
• Història de l’art
• Història de la música i la dansa 
• Anglès
• Francès
• Alemany
• Italià
• Biologia 
• Física
• Química
• Dibuix tècnic
• Dibuix artístic
• Anàlisi musical
• Arts escèniques 
• Ciències generals 
• Cor i tècnica vocal 
• Dibuix tècnic aplicat a les arts plàstiques i el disseny
• Disseny
• Fonaments artístics
• Funcionament de l’empresa i disseny de models de negoci
• Geologia i ciències ambientals 
• Literatura dramàtica
• Llengua i cultura gregues 
• Llengua i cultura llatines 
• Moviments culturals i artístics 
• Tècniques d’expressió grafico-plàstiques
• Tecnologia i enginyeria 

Nous models d’exàmens de selectivitat al País Valencià

Podeu consultar tot seguit els nous models d’exàmens que ha proporcionat la Generalitat:

• Llengua i literatura catalana 
• Llengua i literatura castellana 
• Matemàtiques
• Matemàtiques aplicades a les ciències socials
• Biologia 
• Geografia
• Geologia i ciències ambientals 
• Ciències generals 
• Dibuix tècnic 
• Dibuix tècnic aplicat a les arts plàstiques i el disseny 
• Disseny
• Dibuix artístic
• Empresa i disseny de models de negocis 
• Física
• Química 
• Fonaments artístics 
• Història d’Espanya 
• Història de la filosofia
• Història de l’art
• Anglès
• Francès
• Italià
• Alemany
• Tècniques d’expressió gràfico-plàstica
• Tecnologia i enginyeria 
• Moviments culturals i artístics
• Literatura dramàtica
• Llatí
• Grec
• Història de la música i la dansa 
• Fonaments artístics
• Empresa i disseny de models de negoci 
• Cor i tècnica vocal
• Arts escèniques 
• Anàlisi musical 

Nous models d’exàmens de selectivitat a les Illes

La Universitat de les Illes Balears ha facilitat uns documents amb orientacions sobre com pot ser l’apartat competencial, i ha publicat també alguns models d’exàmens, tot i que no de totes les assignatures. Podeu consultar-los tot seguit:

• Història d’Espanya 
• Història de la filosofia 
• Llengua catalana i literatura 
• Llengua castellana i literatura 
• Matemàtiques 
• Matemàtiques aplicades a les ciències socials 
• Anglès
• Alemany
• Francès
• Italià
• Anàlisi musical 
• Arts escèniques 
• Biologia 
• Química
• Física
• Ciències generals 
• Geografia
• Geologia i ciències ambientals
• Cor i tècnica vocal 
• Dibuix artístic
• Dibuix tècnic 
• Dibuix tècnic aplicat a les arts plàstiques i el disseny 
• Disseny 
• Empresa i disseny de model de negoci 
• Fonaments artístics 
• Grec
• Història de l’art 
• Història de la música i la dansa 
• Literatura dramàtica 
• Llatí
• Moviments culturals i artístics 
• Tècniques d’expressió gràfico-plàstica
• Tecnologia i enginyeria

La relació entre Junts i el PSOE ha travessat alts i baixos, i un moment especialment crític l’hivern passat. Però el partit de Carles Puigdemont no preveu pas d’obrir una altra crisi amb Pedro Sánchez, ara que el govern espanyol no ha convençut els estats europeus d’aprovar l’oficialitat del català a la Unió Europea. A Junts s’encomanen a la cautela, amb el convenciment que la partida no s’ha acabat. La votació al Consell d’Afers Generals del Consell de la Unió Europea es va ajornar ahir i, segons que va admetre el ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, són set els estats que s’hi oposen encara. Tanmateix, Albares subratllava que el camí començat era irreversible. És el mateix adjectiu que ressona dins de Junts: si l’oficialitat s’acaba aprovant, com esperen, el PP no la podria tombar encara que recuperés la Moncloa.

Al partit de Puigdemont assenyalen que la qüestió que hi ha en joc encara és massa important per a precipitar-se, segons fonts consultades. Seria una decisió històrica, clau per al futur de la llengua, i hi ha molts estats que ja en són partidaris. A més, el govern espanyol i Junts han avançat amb discreció i coordinadament amb aquesta carpeta, i això també ho tenen en compte a l’hora de valorar els resultats de la jornada d’ahir. El cap de Junts, Carles Puigdemont, ja va optar per carregar d’entrada les culpes al PP, que es va mobilitzar per impedir que la demanda dels independentistes prosperés. Deslliurava, així, els socialistes espanyols de les responsabilitats immediates d’aquest fracàs. En canvi, ERC no dubtava a assenyalar el PSOE com a culpable perquè creuen que hauria d’haver aconseguit garantir la votació a temps. El català és un altre dels fronts de rivalitat dels vells socis de govern.

Feia dies que tant els socialistes com Junts havien preparat el terreny perquè l’oficialitat fos possible. No ha estat així, però han canviat algunes coses durant aquest trajecte. El primer intent de votació que es va ajornar va ser el 2023 i Junts no ha combregat sempre amb la manera com els socialistes espanyols han gestionat un acord que van tancar en el marc de la constitució del congrés espanyol, per la investidura de Francina Armengol com a presidenta de la cambra. És a dir, abans de la investidura, quan Junts reivindicava el pagament per avançat.

Arran dels entrebancs europeus per a fer complir el pacte, Junts havia demanat a Sánchez que s’impliqués directament, al més alt nivell, amb els estats més recelosos: li reclamava que aixequés el telèfon i arribés als primers ministres a qui Albares no podia accedir. Ha passat aquesta vegada? El Financial Times va publicar dilluns que el govern espanyol havia pressionat els estats bàltics perquè donessin suport a la darrera proposta del govern espanyol per a aprovar una instauració progressiva de l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec. L’amenaça a la negativa dels estats renuents, que haurien fet càrrecs diplomàtics, significava reconsiderar els compromisos de defensa, com ara les tropes al Bàltic que formen part d’un contingent de l’OTAN.

La pròxima oportunitat perquè els vint-i-set estats membres de la Unió en parlin serà el dia de Sant Joan. Coincidirà temporalment amb la determinació del Tribunal Constitucional espanyol (TC) d’avançar amb l’avaluació de la llei d’amnistia. Un pronunciament favorable a la llei, en el marc del recurs en contra presentat pel PP, no garantiria el retorn immediat de Puigdemont, però obriria un camí determinant. Perquè això sigui així, és imprescindible el criteri de la majoria progressista del TC. Junts ha refusat sempre de reconèixer-se com a ostatge del PSOE per aquesta dependència indirecta. Però és un element que s’afegeix a la balança de la relació entre els dos partits. N’hi ha un altre de més cru. L’amnistia no tan sols no s’ha aplicat als màxims dirigents del procés per la determinació de les altes instàncies judicials espanyoles, sinó que Sánchez i Salvador Illa tampoc no han concedit l’amnistia política a Puigdemont. No s’hi han reunit. No l’han reconegut públicament com a interlocutor amb una fotografia que també significaria un pas endavant en la normalització política que pregona el president de la Generalitat.

Puigdemont ha refusat sempre que la relació amb el PSOE es pogués encarrilar només amb una imatge, i s’ha desvinculat d’hipotètiques solucions personals per justificar l’actuació del seu partit al congrés. En canvi, hi ha posat davant la taula de Suïssa. El paper del relator va salvar el març passat la crisi més important entre els dos partits. La tensió va començar a aflorar un any després de la investidura de Sánchez, quan Junts va constatar que els avenços amb el PSOE no havien estat suficients, que els incompliments s’acumulaven, i va presentar una proposta al congrés espanyol que reclamava a Sánchez que se sotmetés a una qüestió de confiança. Al final, Junts la va retirar, quan Francisco Galindo Vélez va emetre un comunicat en què li demanava que ho sospesés per la “transcendència política” que podria tenir en les negociacions entre els dos partits. Unes setmanes més tard, el PSOE i Junts van desencallar parcialment el traspàs de les competències en immigració, tot registrant la proposició de llei orgànica de delegació de les competències. La mesa del congrés la va admetre a tràmit però encara no se n’ha fet el primer debat en el ple.

Si el PSOE i Junts aconseguissin de convèncer els partits renuents a aprovar aquesta llei, la delegació encara hauria de desplegar-se per part dels governs català i espanyol. El camí seria llarg, però Junts planifica el debat de la futura llei catalana d’immigració al Parlament de Catalunya com una oportunitat per a provar de contrarestar el desgast electoral que els pot provocar el discurs d’Aliança Catalana. Aquest és un altre lligam que manté amb els socialistes espanyols, que al seu torn depenen de Puigdemont per falcar l’estabilitat de Sánchez, encara que no hagin aconseguit d’aprovar un pressupost. Malgrat els incompliments i les dificultats constants, tots dos partits es necessiten massa per a precipitar un trencament a hores d’ara. Menys encara, si els estats europeus no han donat un cop de porta definitiu al català i pretenen de perseverar en l’intent.

Finalment, ha estat que sí. La decisió resta ara a les mans del govern espanyol i la solució final s’ajorna un mes. El ministre d’Economia espanyol, Carlos Cuerpo, ha elevat al consell de ministres l’OPA del BBVA al Banc Sabadell. En la nota que ha fet pública aquesta tarda, després del tancament de la sessió de borsa, fonamenta la decisió en raons d’interès general, diferents de la defensa de la competència i relacionats amb “el potencial impacte de l’operació en la garantia d’un adequat manteniment dels objectius de regulació sectorial, la protecció dels treballadors, la cohesió territorial, la promoció de la recerca i el desenvolupament tecnològic i els objectius de política social”.

No es pot dir que hagi estat cap sorpresa. L’oposició, d’ençà del primer moment, a l’operació que va mostrar el govern de Madrid i tots els agents socials consultats, podia fer pensar, fins i tot, que la decisió fos frenada al Consell dels Mercats i la Competència espanyol (CNMC). Però aquest organisme ha tingut un comportament curiós: va demanar el parer d’una colla d’organitzacions  empresarials i després no va voler fer cas dels arguments que li van arribar de tot arreu. És un dels punts foscs de la seva actuació, perquè tothom feia un clam al sentit comú, dient que un banc menys a Catalunya significava un cop mortal a la competència, que ja anava molt justeta, després de la traumàtica desaparició de la munió de caixes d’estalvis de fa uns quants anys.

De totes maneres, ja en el procés de deliberació, el Sabadell donava per descomptat que la CNMC fixaria unes condicions que serien assumibles perquè el BBVS dugués endavant l’operació. I el BBVA, ja de bon començament de l’OPA, es va manifestar públicament convençut que l’operació tindria el vist-i-plau de l’ens, gràcies al “catàleg de compromisos inèdits” que li havia anat presentant.

Aquests compromisos, diguem-ho tot, van rebre una crítica molt dura del Cercle d’Economia, que va dir que l’anàlisi emesa per la CNMC per a donar el vist-i-plau a l’OPA era “insuficient per a preservar la lliure competència”, perquè “l’operació implicaria reduir d’un 25% el nombre de bancs espanyols que poden operar en tot el territori”. Hi afegia que, en el seu dictamen, la CNMC havia d’haver exigit desinversions al banc que presideix Carlos Torres. O, directament, no haver autoritzat l’OPA.

Però, per les raons que sigui, la CNMC no va voler desautoritzar l’OPA per arguments de competència, que hauria estat la cosa més lògica. La pilota va passar llavors a la teulada del ministeri. Una altra curiositat de tot aquest procés és que el ministre d’Economia ha fet el pas d’avui, després de llançar una consulta pública perquè “ciutadans, associacions i organitzacions” aportessin la seva valoració sobre una oferta de compra que podria canviar l’estructura bancària de l’estat espanyol. Aquesta anàlisi, no vinculant, li ha servit per a decidir que la proposta acabi a l’esglaó superior. Ara comença a comptar un termini de trenta dies naturals perquè el consell de ministres emeti el seu dictamen final sobre l’OPA.

Si s’exhaureixen els terminis, la decisió final del govern espanyol no se sabrà fins final de juny. El període d’acceptació, el moment en què els accionistes podran pronunciar-se a favor o en contra de l’OPA, no arribaria fins setmanes més tard. Per a això, abans, la CNMV haurà d’aprovar el fullet de l’operació.

Llavors serà el moment dels accionistes. Com ho veuen? L’Associació d’Accionistes Minoritaris del Banc Sabadell ha assegurat aquest vespre que “valora positivament” que el Ministeri d’Economia espanyol hagi decidit d’elevar l’OPA al consell de ministres. De moment, l’equació actualitzada –una acció del BBVA i 0,7 euros per cada 5,3 accions del Sabadell– del bescanvi de l’operació no afavoreix als accionistes del Sabadell que ho acceptessin, perquè hi perdrien cap a un 5%, amb les cotitzacions d’avui. Però aquest és un punt en què encara no s’ha dit l’última paraula.

S’escampen rumors que el BBVA pot millorar l’oferta perquè té temps i diners per a fer-ho, però el president, Carlos Torres, ho ha negat sempre. Encara la setmana passada a RAC1 afirmava: “No hi haurà millora de l’oferta. És tremendament atractiva, perquè ofereix una prima molt alta, a l’origen del 30%.” Sí, a l’origen, fa un any… A mi no m’estranyaria que posés més diners sobre la taula per fer ballar el cap als accionistes del Sabadell. Recordem que un dels arguments importants que ha aportat el banc vallesà ha estat el de millorar generosament la remuneració de l’accionista.

Tinguem presenten que el govern espanyol no pot aturar l’OPA i els arguments que addueix per a dificultar-la –integrats en la nota que comentava al començament– no semblen fàcils de concretar d’una manera convincent, com sí que ho hauria estat el de la minoració de la competència. Els tres que em semblen més adients són la protecció dels treballadors i els objectius de política social i de regulació sectorial. Sobre aquests dos darrers, el ventall és molt ample i de segur que en poden trobar. Però, probablement, no seran tan concloents com les pèrdues de llocs de feina.

I en aquest punt penso que Carlos Torres va relliscar la setmana passada amb Jordi Basté, quan va assegurar que l’OPA sobre el Sabadell no cerca grans retallades de plantilles. “No és una operació de reducció d’ocupació”, va dir. Sap perfectament que l’operació té sentit solament si es basa en el tancament d’oficines i l’acomiadament de personal, per evitar duplicitats i alleugerir els costs de la nova entitat.

Aquí, malauradament, en tenim molts exemples, i recents. De sempre, les fusions bancàries porten acomiadaments: uns d’immediats i uns altres a mitjà i llarg termini, com es va veure en la integració de CaixaBank i Bankia, que es va resoldre finalment amb la sortida de prop de sis mil treballadors. En el cas de BBVA i Sabadell, les xifres que es comenten varien, segons qui les doni. César González-Bueno, conseller delegat de Banc Sabadell, va calcular que la fusió podria destruir 4.000 llocs de feina, una xifra que fa curt, segons el parer de la ministra de Treball, Yolanda Díaz, que l’apujava a 5.000. Els sindicats assenyalaven que podrien ser entre 7.500 i 10.500 treballadors directes, produïts pel tancament de 589 a 883 oficines bancàries de tot l’estat espanyol. Com era previsible, Torres va dir que els sindicats exageraven molt i que les xifres serien menors.

Per cert, més enllà de les xifres, no s’ha parlat gens que al darrere de cada una hi ha una persona i quin pot ser l’estat d’ànim de tota aquesta gent. A mi no m’agradaria ser treballador del Sabadell en aquests moments. Un any de neguit continuat pot afectar seriosament la salut de qualsevol persona. Un any sense saber com acabarà la cosa i si hauré de plegar o no em sembla un càstig excessiu per al personal, que ha de treballar dia a dia, com si res.

Ara que s’ha sabut la decisió del ministre Cuerpo, les entitats afectades han mantingut posicions. “El BBVA reafirma que l’operació és bona per a l’interès general de Catalunya, Espanya i Europa. A més, el BBVA ha assumit uns compromisos sense precedents en el sector financer espanyol que fan que l’operació sigui encara millor”, han indicat a Europa Press fonts del banc basc.

Per una altra banda, al Banc Sabadell han comunicat a la mateixa agència: “Tenim un projecte de futur sòlid i creïble, amb presència en mercats estables, i estem plenament convençuts que la nostra estratègia tots sols generarà una remuneració més gran a l’accionista de manera sostenible, i permetrà als nostres clients una millor qualitat de servei.”

Aquests dies vinents es diran moltes més coses sobre tot plegat. El govern espanyol tindrà moltes pressions d’una banda i d’una altra. Recordem que entre els socis del Sabadell hi ha fons d’inversió internacionals molt poderosos, que tindran opcions diferents sobre l’operació. Ho anirem seguint.

L’Audiència de València ha començat avui el judici contra quatre homes acusats d’agressions sexuals comeses contra una menor de catorze anys durant una festa a la Vall d’Albaida l’any 2020. Els fets es jutgen a la secció cinquena, i la vista s’allargarà fins divendres, quan es preveu que declarin els acusats.

Segons la fiscalia, la víctima es trobava en una situació de vulnerabilitat que li impedia de reaccionar o oposar-se. Durant la declaració, protegida per un paravent, la jove —que ara té dinou anys— ha explicat que no recordava bé tot el que va passar i que no tenia capacitat de defensar-se. Els investigadors de la Guàrdia Civil han exposat que els fets van ocórrer en un paratge rural i que la víctima era en un entorn desconegut, amb persones que no parlaven la seva llengua i després d’haver consumit alcohol. Segons les seves conclusions, podrien haver-hi participat més homes a banda dels quatre processats, però no s’han pogut identificar tots amb prou garanties. En total, es van arribar a detenir deu sospitosos durant la investigació inicial i podrien haver estat pel cap baix quinze, segons el responsable de la unitat de la policia judicial.

La fiscalia demana penes que van dels cinc als vint-i-quatre anys de presó, segons el grau de participació i els delictes atribuïts: agressió sexual a menor de setze anys i corrupció de menors. Durant la vista, s’ha destacat que la víctima no va denunciar els fets immediatament per por del rebuig social en el seu entorn. Una testimoni que era amb ella la nit dels fets ha confirmat que es trobava desorientada i que va requerir ajuda per caminar.

La Plataforma Docents per la Defensa de la Filosofia a Catalunya ha presentat una queixa formal davant la síndica de greuges per denunciar la reducció d’hores de la matèria. El col·lectiu lamenta la “marginació progressiva” de la filosofia i la “vulneració dels drets educatius bàsics” de l’alumnat, el professorat i la comunitat educativa en general.

La queixa posa el focus en les reformes curriculars i metodològiques del Departament d’Educació i Formació Professional, especialment des del 2010. L’entitat, que agrupa més de 400 docents, denuncia que Catalunya encapçala el rànquing estatal en retallades horàries en aquesta disciplina.

Segons la Plataforma, la darrera reforma del currículum educatiu ha reduït fins a les dues hores setmanals la filosofia al primer curs de batxillerat, en contrast amb les tres hores “i fins i tot quatre” establertes per altres autonomies, segons la interpretació de la normativa espanyola. Per això, la plataforma veu compromès “greument” el dret a una educació integral, crítica i ètica de l’alumnat català.

Els representants de la plataforma recorden que han mantingut reunions amb el Departament i lamenten que les seves demandes han estat ignorades. Consideren que la desatenció menysprea la tasca del col·lectiu docent i passa per alt el suport ampli de la societat civil.

Un dels punts més destacats de la queixa és la “manca de participació real i efectiva” del professorat i la comunitat educativa en l’elaboració dels currículums de l’ESO i el batxillerat. Aquesta exclusió, segons la plataforma, “vulnera els principis democràtics i impedeix que la reforma respongui a les necessitats reals dels centres educatius”.

A més de la reducció horària al batxillerat, el col·lectiu denuncia que matèries com Educació en Valors Cívics i Ètics a l’ESO “han estat relegades a una hora en un únic curs”. També critiquen que la matèria de filosofia a quart d’ESO no sigui obligatòria en tots els centres, un fet que, a parer seu, priva l’alumnat de l’accés a continguts “fonamentals” per al desenvolupament del pensament crític.

La Comissió Europea està examinant la compatibilitat de les accions del govern espanyol en el cas de l’opa del BBVA al Banc Sabadell amb la normativa europea, segons ha avançat el mitjà especialitzat en Competència MLex i confirmen fonts comunitàries. A Brussel·les, el portaveu Serveis Financers Olof Gill, destaca en termes generals que amb l’aval del Banc Central Europeu (BCE) i de l’autoritat de la competència estatal -en aquest cas, la CNMC- “no hi ha base per a blocar una operació mitjançant una decisió discrecional d’un govern estatal”. Tot i que Gill evita de comentar sobre el Sabadell, fonts comunitàries admeten que no veuen “cap motiu” perquè el govern espanyol no segueixi els mateixos passos que les autoritats competents.

Avui, el ministre d’Economia espanyol, Carlos Cuerpo, ha decidit d’elevar al Consell de Ministres l’opa del BBVA al Banc Sabadell, una prerrogativa que té, d’acord amb la Llei de Defensa de la Competència, i que li atorga un mes per prendre una decisió. De fet, amb l’aval de la CNMC, el govern espanyol no pot en cap cas vetar l’opa, però sí endurir-ne les condicions amb motius “d’interès general”. Entitats com patronals i sindicats confien que aquestes condicions puguin fer desistir al BBVA.

El ministre d’Economia espanyol eleva al consell de ministres l’OPA del BBVA al Sabadell

Fonts del govern espanyol destaquen que estan seguint “fidelment” la normativa vigent, tant pel que fa a l’ordenació d’entitats de crèdit com en matèria de defensa de la competència. Sobre això, recorden que la valoració de l’opa està recollida en la llei 15/2007, i és aplicable “a la fase actual del procediment”, que és en tot cas prèvia a una possible fusió. A Brussel·les, les fonts consultades avisen que estan disposats a utilitzar totes les eines disponibles per garantir el compliment dels tractats europeus, i confien que hi hagi coherència entre el suport dels estats al procés de creació de la unió bancària i les seves polítiques nacionals de consolidació.

En aquesta línia, la Comissió Europea i el govern espanyol ja tenen oberta una línia de diàleg sobre l’opa des de l’octubre del 2024, la coneguda com a EU Pilot. Aquest mecanisme serveix per demanar informació de forma estructurada però informal a un estat membre sobre possibles qüestions de compliment del dret europeu. La CE ja va rebre una primera resposta del govern espanyol sobre l’opa del BBVA el 2023, i actualment els seus serveis l’avaluen.

El ministre de la Unió Europea de Polònia, Adam Szłapka, en nom de la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea, i el comissari europeu de l’estat de dret, l’irlandès Michael McGrath, han comparegut per a valorar el Consell d’Afers Generals de la Unió Europea d’aquest matí, l’òrgan que ha d’aprovar l’oficialitat del català.

Com a explicat Szłapka, hi ha hagut un intercanvi d’opinions constructiu sobre la modificació del reglament de règim lingüístic, amb estats a favor i altres que han expressat dubtes o han demanat aclariments. Arran d’això, han decidit de posposar la votació.

Sobre això, ha dit que s’ha plantejat la preocupació per consideracions jurídiques, financeres i pràctiques, i, el representant polonès, ha remarcat, que “Espanya és qui pot aclarir aquestes preocupacions ara”. La següent reunió seria el 24 de juny, i ha dit que la presidència polonesa no té cap problema de portar-ho novament al Consell d’Afers Generals si Espanya ho sol·licita formalment.

Per la seva banda, el comissari Michael McGrath, ha dit que la Comissió Europea no té res a dir sobre la qüestió, que ja ha fet una estimació dels costos potencials i que, en tot cas, si hi ha una decisió per a modificar el reglament, es faria un estudi en profunditat.

En la reunió del Consell d’Afers Generals de la UE d’avui, una desena d’estats han demanat al govern espanyol ajornar la votació pels dubtes legals i econòmics que encara mantenen. Entre els que han intervingut durant la discussió per expressar les seves reticències hi ha Alemanya, Àustria, Croàcia, Itàlia, Suècia, Txèquia i Finlàndia.

La conselleria de Drets Socials ha confirmat que s’ha obert un procediment informatiu a l’educador que, el 14 de maig, va intervenir en directe a RAC1 revelant detalls sobre una menor que fou víctima d’una violació en grup l’any 2012, quan tenia dotze anys i es trobava sota la tutela de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). L’informe inicial pretén d’esclarir si la intervenció va vulnerar la intimitat de la menor i si cal emprendre més accions disciplinàries.

L’educador, que prestava serveis a través d’una entitat vinculada a la DGAIA, ha estat objecte d’aquest procés intern arran de les declaracions públiques, que podrien contravenir els protocols de confidencialitat i protecció de menors tutelats. La conselleria no ha especificat quines conseqüències podrien derivar-ne, però sí que ha remarcat que s’analitzarà a fons l’actuació.

Rafael Pérez, secretari d’Estat de Seguretat i mà dreta del ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, ha comunicat la seva voluntat de deixar el càrrec per “motius personals”, segons que ha informat un portaveu del ministeri.

El cessament es farà efectiu en el següent Consell de Ministres, tal com ha confirmat el mateix ministeri. Pérez formava part de l’equip de Grande-Marlaska d’ençà que aquest va arribar al ministeri, el juliol del 2018. Inicialment, va assumir les funcions de cap de gabinet, i posteriorment, el 17 de gener de 2020, va ser nomenat secretari d’Estat de Seguretat, un càrrec que ha ocupat fins ara.

El ministre d’Economia espanyol, Carlos Cuerpo, ha decidit d’elevar al consell de ministres l’oferta pública d’adquisició (OPA) del BBVA al Banc Sabadell, segons que ha informat l’agència Efe. Això permet que el govern espanyol intervingui en l’operació i, fins i tot, en pugui modificar les condicions abans que sigui definitiva. Ara, l’executiu té trenta dies per a emetre un dictamen al respecte.

Salten espurnes en els darrers passos de l’OPA al Sabadell | La píndola de Jordi Goula

Cuerpo ha fonamentat la decisió en el potencial impacte en la garantia d’un adequat manteniment dels objectius de regulació sectorial, la protecció dels treballadors, la cohesió territorial, la promoció de la investigació i el desenvolupament tecnològic i els objectius de política social.

A més, ha dit que han estat sis els ministeris que han demanat de debatre l’OPA. A més, ha celebrat l’èxit de la consulta pública que l’executiu va endegar fa dues setmanes.

El Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa tenia un termini de quinze dies per a traslladar la seva proposta al consell de ministres, que ara haurà de valorar l’OPA tenint en compte el criteri de “l’interès general”.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reaccionat a la decisió assegurant que la posició del govern continua essent la defensa d’una competència equilibrada. Ho ha dit en un missatge a X en el qual ha defensat que les empreses i les famílies han de tenir una oferta bancària justa i adequada a les necessitats del territori.

L'OPA del BBVA al Banc Sabadell segueix el procés establert en aquests casos.

La posició del Govern de Catalunya és la mateixa: defensar la competència equilibrada i que les empreses i les famílies tinguin una oferta bancària justa, adient a les necessitats del territori.…

— Salvador Illa Roca (@salvadorilla) May 27, 2025

La decisió d’elevar la qüestió al consell de ministres era previsible, atès que l’executiu espanyol ha expressat reiteradament la seva oposició a la fusió. Des del primer moment, el govern de Pedro Sánchez ha manifestat preocupació pels efectes que la concentració bancària podria tenir sobre la competència i la disponibilitat de serveis financers en determinats territoris.

Fa un mes, la Comissió dels Mercats i la Competència (CNMC) espanyola va aprovar l’operació amb condicions. Aquests compromisos són garantir la presència d’oficines del Sabadell i l’accés a caixers en zones poc poblades, amb rendes baixes o amb escassa competència. La majoria dels compromisos tindran una durada de tres anys, prorrogables per dos anys més en el cas del crèdit a pimes; i d’any i mig en el cas dels caixers.

Josep Oliu diu que hi ha un clamor social i empresarial contra l’OPA del BBVA al Sabadell

La Plataforma per la Llengua ha demanat al govern espanyol que intensifiqui les gestions diplomàtiques per aconseguir l’oficialitat del català a les institucions europees en el Consell d’Afers Generals de la UE.

Albares diu que el camí a l’oficialitat del català a la UE “és irreversible”

En un comunicat, l’organització ha sostingut que té capacitat per convèncer els estats que encara expressen dubtes i ha valorat positivament el canvi d’actitud, a parer seu, d’alguns estats a favor de l’oficialitat.

La plataforma considera que hi ha un abans i un després en l’actitud del PP i que, si no rectifica, fa que se situï en una posició clarament contrària a la llengua catalana.

Puigdemont acusa Feijóo de “conspirar amb tercers països” contra l’oficialitat del català

a càrrec d'Eloi Vila Escarré, periodista, guionista i escriptor - Lloc: Sala d'Actes Col·legi Presentació.

L’escola la Bressola ha convocat a tots els agents que participen en l’ensenyament del català a Catalunya Nord a una trobada el dijous 5 de juny a les 18.30 de la tard al Casal de Perpinyà per coordinar noves accions en defensa de la llengua. La crida neix d’una xerrada que es va fer abans de la gran manifestació del 15 de març. Allà, es va detectar la necessitat de fer front comú i crear un canal de comunicació continu. Així, la Bressola es va comprometre a cercar data i hora.

L’Assemblea recapta més de vint-i-sis mil euros per a la Bressola

Hi són convidades entitats com Arrels, l’Associació per a l’ensenyament del català (APLEC), Òmnium, l’Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC), així com mestres o famílies.

L’objectiu de la trobada és detectar quines necessitats té l’ensenyament del català i decidir quines accions cal emprendre en el futur.

Lloc: Sala de Plens de l'Ajuntament

La plataforma HBO ha confirmat els noms dels actors que interpretaran els personatges principals en la seva nova sèrie Harry Potter, una adaptació fidel de la sèrie literària de J.K. Rowling. Dominic McLaughlin serà Harry Potter; Arabella Stanton, Hermione Granger, i Alastair Stout encarnarà Ron Weasley.

“Després d’una recerca extraordinària encapçalada per les directores de càsting Lucy Bevan i Emily Brockmann, estem encantats d’anunciar que hem trobat el nostre Harry, la nostra Hermione i el nostre Ron”, han dit en un comunicat la productora executiva i guionista principal Francesca Gardiner i el director Mark Mylod, que també exerceix de productor executiu. “El talent d’aquests tres actors únics és admirable, i estem impacients de mostrar la màgia que desprenen junts en pantalla.”

La sèrie es podrà veure exclusivament a HBO Max i és previst que arribi també a nous territoris com Alemanya, Itàlia i el Regne Unit. Segons HBO, cada temporada adaptarà un volum dels llibres i oferirà una aproximació més completa i fidel a la història original que no pas les pel·lícules. Així mateix, les versions cinematogràfiques clàssiques romandran disponibles a tot el món.

El projecte, impulsat en col·laboració amb Warner Bros. Television i Brontë Film and TV, té com a productors executius J.K. Rowling, Neil Blair i Ruth Kenley-Letts, a més de David Heyman, productor de les pel·lícules originals.

Una dona de 78 anys s’ha mort ofegada avui al migdia a la platja del Racó de Cullera (Ribera Baixa). Segons que ha informat el Centre d’Informació i Coordinació d’Urgències (CICU), l’han treta inconscient de l’aigua i l’equip mèdic no ha pogut fer res per salvar-li la vida.

Els fets han passat cap a les 12.30, quan s’ha alertat el CICU que hi havia una dona inconscient a la vora de l’aigua. Fins al lloc dels fets s’hi han desplaçat una unitat del SAMU i una altra de suport vital bàsic, però el personal sanitari només n’ha pogut certificar la mort.

La causa de l’ofegament s’haurà d’aclarir amb l’autòpsia.

L’escena de la música metall al país viu una autèntica edat d’or. D’ençà que el quintet barceloní Tro es va convertir en pioner amb el primer disc publicat el 1985, més de cinc-cents grups l’han anat poblant. Ho explica Història i poder del mètal català, una mena d’enciclopèdia sobre el gènere publicada per Enderrock Llibres. L’obra monumental, escrita a sis mans –les d’Eduard Cremades, Dani Farrús i Dani Morell–, rastreja una constel·lació de bandes de tots els estils i subgèneres del metall, nascudes entre 1985 i 2025, i que han enregistrat almenys una cançó en català.

La recerca dels tres autors ha permès de confeccionar un registre vast de grups: 399 del Principat, 57 del País Valencià, 51 de les Illes, dos d’Andorra, un de Catalunya Nord, set de la resta de l’estat espanyol i sis més d’arreu del món. “Vivim una època daurada del metall en català”, ha dit Dani Farrús durant la presentació del llibre. Queden enrere els anys en què semblava que només Sangtraït —la mítica banda de la Jonquera (Alt Empordà) en plena època d’esplendor del pop-rock català— enarborava la bandera del gènere.

Grups com Crim, de Tarragona —amb un dels directes més potents del heavy català—, Vidres a la Sang, del Vallès —que musiquen versos de Miquel Martí i Pol en clau de black metal—, Siroll!, des de Cardona —que s’endinsen en el death metal més profund— o els barcelonins Ósserp —amb un so extrem—, han aconseguit fer-se un lloc fins i tot en l’escena internacional del gènere.

Gairebé la meitat del llibre es dedica a fitxes de cada banda, amb les discografies respectives en català, les dates i llocs d’origen i les etiquetes estilístiques. En total, es documenten prop de 1.300 discos i senzills amb temes en català.

Més enllà de la dimensió enciclopèdica, els autors també dediquen capítols monogràfics a qüestions com l’ecosistema del metall en català —amb segells discogràfics, sales de concert, estudis de gravació i festivals—, el paper de les dones en aquest univers musical o la dimensió política que hi ha darrere algunes de les propostes analitzades.

Allò que abans semblava un estil condemnat a la marginalitat, apte només per a públics pintorescs amb els cabells llargs i jaquetes amb tatxes, ha canviat: el president del grup parlamentari d’ERC al parlament, Josep Maria Jové, ha recomanat Crisix, Siroll! i Vidres a la Sang; el dirigent del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, ha piulat un concert de Metallica a Moscou l’any 1991; i la mediàtica cuinera Maria Nicolau ha escrit el pròleg de Història i poder del mètal català.

a càrrec de Carme Porcel - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

Divuit estats europeus han emès una declaració conjunta en la qual expressen la seva preocupació per les esmenes constitucionals a Hongria, les quals vulneren els drets fonamentals de les persones LGBTIQ+ sota el pretext de la “protecció de la infància”. La reforma permet sancionar a participants i persones organitzadores de les celebracions de l’Orgull i, fins i tot, prohibir els actes.

Prohibeixen una manifestació LGBTI a Budapest tot emparant-se en la protecció a la infància

Els estats demanen a la Comissió Europea que vetlli per l’estat de dret, ja que les mesures van en contra de la “dignitat humana, la llibertat, la igualtat i el respecte dels drets humans”, establerts a l’article 2 del Tractat de la Unió Europea. I atempten contra la llibertat d’expressió, el dret de reunió i el dret a la intimitat.

Alemanya, Àustria, Bèlgica, República Txeca, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Irlanda, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Portugal i Suècia han expressat la seva preocupació per les recents reformes constitucionals aprovades pel Parlament d’Hongria el 18 de març, on van esmenar la llei sobre el dret a reunió per prohibir manifestacions LGBTIQ+, i el 14 d’abril per blindar la modificació.

La declaració conjunta dels diversos estats membre arriba poc després de la publicació de l’informe anual Rainbow Map, publicat per l’organització ILGA-Europe, en el que Hongria retrocedeix en el rànquing dels drets LGTBI+, justament a causa dels canvis a la legislació hongaresa. L’entitat també alerta de l’erosió de les “proteccions democràtiques” a tot Europa seguint els passos del president dels EUA, Donald Trump, que ha aplicat polítiques trànsfobes. Entitats hongareses del col·lectiu LGTBI+ també ho equiparen a les lleis aplicades per Vladímir Putin a Rússia, i mantenen la convocatòria de l’Orgull pel 28 de juny. Els estats demanen que Hongria “revisi aquestes mesures” per complir amb les seves “obligacions internacionals”, i insten a la Comissió Europea a fer garantir l’Estat de dret.

La portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo, ha traslladat als europarlamentaris que aquesta setmana visiten Barcelona i Badalona per tractar amb diferents sectors la crisi de l’habitatge que el model a seguir sigui el d’Amsterdam i es prohibeixin les compres especulatives. Concretament, a la capital holandesa solament es permet d’adquirir un habitatge per a primera residència.

“Hem de caminar cap allà. Ara mateix el que estem veient és un acaparament dels habitatges i el que ens cal és tot el contrari”, ha dit Arcarazo després de reunir-se amb els diputats europeus, juntament amb UGT, CCOO i la FAVB. La secretària general de CCOO, Belén López, ha demanat lligar el preu dels lloguers als salaris i no al mercat i a la rendibilitat.