MediaMarkt ha anunciat que obrirà una nova botiga de gran format a l’edifici el Triangle, a la plaça de Catalunya de Barcelona, l’estiu del 2026. Serà un establiment de 6.500 metres quadrats i representarà una inversió de 7,5 milions d’euros.

L’empresa preveu de fer-hi més de cinquanta contractacions. És un model de botiga que proposa una experiència immersiva en tecnologia per espais exclusius dissenyats per a les principals marques del sector. Botigues pensades per a oferir assessorament especialitzat, provar productes i accedir a llançaments limitats.

Amb aquesta nova obertura, MediaMarkt reforçarà la seva presència a Barcelona. El conseller delegat de la companyia, Faruk Kocabas, ha destacat que la decisió d’obrir a Barcelona respon a “la seva combinació de projecció internacional, vida local i concentració de talent tecnològic”.

Un bomber del parc de Granollers (Vallès Oriental), Antonio Serrano, de quaranta-sis anys, ha mort mentre treballava en l’incendi de Paüls, segons que ha pogut saber VilaWeb de diverses fonts que treballen en l’incendi.

El bomber era assegut en una roca de grans dimensions que s’ha desprès i que l’ha fet caure per un precipici de vint metres. El cap d’intervenció dels bombers, Joan Rovira, ha explicat que el bomber esperava l’arribada d’una línia d’aigua per atacar una fumerola quan ha tingut lloc l’accident.

El professional formava part de l‘Equip de Prevenció Activa Forestal (EPAF), que es dedica a fer tasques de suport al dispositiu d’emergències dels Bombers de la Generalitat. Segons que han explicat els bombers, l’EPAF treballava amb eines manuals per consolidar el perímetre en una zona escarpada del flanc dret, entre Paüls i Alfara de Carles. Per causes que s’investiguen, el tècnic s’ha precipitat per un desnivell. L’accident ha passat a les 14.17.

Entre més funcions, els EPAF fan tasques de prevenció forestal, donen suport a les línies de defensa, fixen perímetres i delimiten els punts on els mitjans aeris han de buidar l’aigua. També fan suport de cremes prescrites, tallafocs i s’asseguren que el perímetre estigui fred.

Traslladat en helicòpter a l’hospital Verge de la Cinta de Tortosa

Poc després d’haver-se precipitat, els equips que l’acompanyaven han intervingut amb una primera atenció d’auxili i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) s’hi ha desplaçat amb un helicòpter medicalitzat. També s’hi ha dirigit l’helicòpter del GRAE amb un altre metge del SEM. El membre de l’EPAF ha estat traslladat en estat crític a l’hospital Verge de la Cinta de Tortosa, on se n’ha certificat la mort. Alhora, el SEM ha activat tres equips de psicòlegs al mateix hospital i per acompanyar la família i els companys de la víctima.

En aquest accident mortal, s’han activat 2 unitats conjuntes Bombers-SEM, l’helicòpter medicalitzat, 2 comandaments mèdics i 3 equips de psicòlegs. Els Bombers de la Generalitat també han activat el Grup de Suport Psicològic del Grup d’Emergències Mèdiques (GEM) que, conjuntament amb els del SEM han atès els efectius del Cos i se’ls ha rellevat del servei. La Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS) ha obert una investigació per determinar les circumstàncies i causes dels fets. “La DGPEIS vol transmetre el condol a la família i expressar tot el suport als companys que han treballat amb ell en aquest servei”, expliquen els bombers en un comunicat.

L’incendi de Paüls ha cremat unes 3.300 hectàrees. Aquesta nit, els bombers no havien detectat cap represa i els efectius s’han dedicat a consolidar el perímetre i a revisar fumeroles i punts calents amb drons equipats amb càmeres tèrmiques. Les precipitacions al Baix Ebre també han ajudat a refrescar la superfície.

En l’incendi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), ara fa deu dies, dos pagesos van ser trobats morts a Coscó, nucli d’Oliola (Noguera), a prop d’Agramunt (Urgell).

L’Institut d’Estatística de Catalunya (Idescat) ha publicat nous resultats sobre l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població 2023, en relació amb l’ús del català a l’hora de començar converses i amb el canvi de llengua.

Una dada que s’hi destaca és que el 16% dels menors de trenta anys comença sempre les converses en català; un percentatge que baixa fins al 15% entre el grup de 30 anys a 44, segons que expliquen, perquè és la franja d’edat més receptora d’immigració que no s’ha escolaritzat a Catalunya. Els qui asseguren que comencen les converses en català sovint són un 31% i un 28%, respectivament, fet que mostra que menys de la meitat fa servir el català habitualment quan comença una conversa.

Les dades contrasten amb les de la població de seixanta-cinc anys o més, en què un 36% comença sempre en català, que afegit al 17% que ho fa sovint, comporta que més de la meitat de població gran sí que fa servir el català habitualment en aquests casos. La dada positiva per al català entre els més joves és que són els qui menys diuen que no comencen mai la conversa en català.

Una altra dada és que la gran majoria canvia de llengua quan comença una conversa en català i rep una resposta en castellà. El percentatge més alt és entre els més joves: un 75% canvia. Entre els de més de 65 anys, la xifra baixa fins al 61%, i són prop del 20% els qui mantenen la llengua, per un 11% entre els més joves. De les persones que saben català, si comencen una conversa en castellà i es troben que els responen en català, el 74% diu que es passa al català. Òbviament, aquest comportament adaptatiu només el poden fer les persones que saben parlar les dues llengües.

A l’enquesta es va preguntar quines llengües els agradaria parlar en un futur i els resultats mostren una tendència generalitzada cap al plurilingüisme. Concretament, un 62,8% de la població voldria parlar més d’una llengua.

A l’enquesta també es preguntava si creien que la llengua que es parla a les Illes, el País Valencià, Andorra i Catalunya era la mateixa. Un 70,5% s’hi mostrava totalment o més aviat d’acord i un 9,4% considerava que no eren la mateixa llengua. La resta, un 20,2%, no tenien opinió o bé no van respondre a la pregunta. En aquest cas, també hi ha un trencament generacional. Un 47% de la població entre quinze anys i quaranta-quatre es mostra totalment d’acord amb el fet que són la mateixa llengua, un percentatge que augmenta fins al 59% entre els més grans.

Crits, befes i menyspreus al català. La presentació de l’Informe de l’Observatori de les Discriminacions de Barcelona 2024 va derivar ahir en un acte d’escarn en directe als catalanoparlants. Un grup d’actrius de la companyia Teatro Sin Papeles van representar una part de l’obra Esas Latinas, que té una escena –”Parla català”– clarament catalanòfoba.

A l’escenari, quatre actrius van representar situacions –a l’hospital, fent gestions amb l’administració i buscant feina– en què suposadament una cinquena era discriminada per parlar en castellà i no saber català. Cada suposada discriminació s’acabava amb el crit conjunt de “parla català”.

Les actrius també van fer una representació folklòrica, tronada i grollera de com són les classes per a aprendre la llengua. Van col·locar la suposada víctima al centre d’una sardana al ritme de “Bon dia” de Dàmaris Gelabert. “Felicitats! Has aconseguit el nivell C2 de català. Ara ets una catalana més. Enhorabona“, li van dir.

Després, l’escena continuava i la noia es presentava a un procés de selecció per a una feina, que no aconseguia per no ser nadiua de Catalunya. En aquest punt, la suposada víctima esclatava i es dirigia al públic –on hi havia la tinent de batlle Maria Eugènia Gay– a crits amb un missatge supremacista i en contra del català.

“Però què és l’important? Que jo parli català o que renovi la documentació? Que jo parli català o la meva salut? Que jo parli català o que aconsegueix feina? Què és el realment important?”, va dir.

Un any després de l’intent d’assassinat a Donald Trump en un míting electoral a Butler (Pensilvània), sis membres del servei secret dels Estats Units han estat suspesos per la seva actuació aquell dia. Aleshores, Trump, que era candidat republicà a la presidència, va rebre un tret lleu a l’orella, en un atac que també va causar la mort d’un dels seus simpatitzants.

La informació ha estat confirmada per la cadena ABC News, que explica que els agents havien estat sancionats amb suspensions que oscil·len entre els deu dies i els quaranta-dos. Ara una investigació independent, ordenada pel president d’aleshores, Joe Biden, ha conclòs que hi va haver deficiències greus en la seguretat i això ha causat la decisió de suspendre els agents. L’informe no tan sols assenyala errades concretes, sinó que alerta de “problemes sistèmics profunds” dins el servei secret que requereixen una reforma urgent. “Si no es prenen mesures estructurals, incidents com el de Butler poden tornar a passar, i tornaran a passar”, conclou.

Un atemptat que va marcar la campanya

L’atac, que es va ser el 13 de juliol de 2024, va commocionar els EUA i va sacsejar la campanya electoral nord-americana. Trump, que era el candidat favorit dels republicans, va continuar amb el míting malgrat tenir l’orella ensangonada, i l’incident va esdevenir una peça clau del seu discurs en les setmanes següents. El tirador, que era en un edifici pròxim, va ser abatut poc després. L’atac va posar en dubte els protocols de seguretat de la Casa Blanca i va causar un debat sobre la protecció dels candidats en actes multitudinaris. Tot i que l’atac no va reeixir, les imatges de Trump ferit van fer la volta al món i van reforçar la seva figura pública entre els seus seguidors més fidels.

Segons fonts consultades per la cadena CBS, el servei secret ha admès algunes de les errades identificades en l’informe i ha acceptat les sancions imposades. Tanmateix, també s’ha defensat afirmant que la complexitat de l’acte i el comportament imprevisible del tirador havien dificultat la resposta immediata. Amb tot, la investigació apunta a una cadena de decisions errònies i a una manca de coordinació entre els responsables de seguretat. El document recomana una reforma profunda en l’estructura i el funcionament del servei secret, incloent-hi més recursos, nova formació i una actualització dels protocols en actes de campanya.

Ara, pocs dies abans del primer aniversari dels fets, la sanció als sis agents sembla voler tancar un capítol molt incòmode per als responsables de la seguretat presidencial, però no resol les preguntes de fons. Tal com alerta l’informe, “el sistema actual no garanteix que un atac com aquell no es pugui repetir”.

El president francès, Emmanuel Macron, tornarà a Andorra els dies 15 i 16 d’octubre, sis anys després de la seva primera visita com a copríncep. La data l’ha confirmada la representació francesa a Andorra, que treballa amb aquest calendari sempre que no s’hi interposi cap qüestió d’agenda internacional d’última hora. Encara no s’ha tancat el programa oficial, però la voluntat és que no es repeteixi el recorregut del 2019, quan va visitar totes les parròquies i va oferir un discurs a la ciutadania a la plaça del Poble.

La visita es començarà a preparar formalment al setembre, quan és previst que Patrice Faure, representant personal del copríncep francès, participi en els actes de la Diada de Meritxell. A partir d’això, es començarà a definir el format final de l’estada de Macron, que pot incloure actes institucionals, un discurs públic i una reunió amb el nou copríncep episcopal, Josep-Lluís Serrano Pentinat.

Un context diferent: acord amb la UE i debat sobre l’avortament

La visita s’emmarca en un moment polític molt diferent del d’ara fa sis anys. Aleshores, l’acord d’associació amb la Unió Europea encara era en fase de negociació. Ara, el text ja s’ha pactat amb Brussel·les i resta pendent de ser aprovat, enmig d’un debat intens a Andorra per les implicacions que pot tenir sobre el país.

Macron ja va expressar el 2019 el seu suport explícit a l’acostament d’Andorra a les institucions comunitàries. Aquesta vegada, el govern andorrà espera que torni a defensar l’acord com una oportunitat per al país i contribueixi a reforçar el clima favorable a la ratificació.

Una altra qüestió clau serà la despenalització de l’avortament. El 2019, Macron ho va abordar amb diplomàcia i va dir que era un afer intern andorrà i que el partit guanyador d’aquelles eleccions no portava al programa cap reforma en aquest àmbit. Ara, el context ha canviat. Tot i la nova victòria dels Demòcrates, la despenalització és damunt la taula i la pressió ha augmentat després del discurs d’investidura del nou copríncep episcopal, que va obrir la porta a una solució jurídica per a evitar penes per a les dones que decideixin d’interrompre l’embaràs.

Unes quantes territorials de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) s’han concentrat aquest matí al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) contra l’espoliació de les pintures de Sixena. La convocatòria ha estat impulsada per la sectorial de gent gran de l’ANC.

“És la revenja d’un estat colonitzador! Fem justícia! És patrimoni universal! Si les volen treure, ens hi trobaran de cara!”, ha dit l’ANC en un piulet. “Un patrimoni universal que Catalunya ha cuidat i de què milers de persones podem gaudir fàcilment. Cap trasllat, cap espoli irreversible”, diu la sectorial de gent gran.

Hem donat suport a la concentració convocada per la sectorial de @GentGranA i diverses territorials al MNAC contra l'espoli de les pintures de Sixena.

És la revenja d'un estat colonitzador! Fem justícia! És patrimoni universal!

Si les volen treure, ens hi trobaran de cara! pic.twitter.com/XisVUeYxV2

— Assemblea Nacional Catalana (@assemblea) July 10, 2025

Aquest mati un centenar de socis de l’ANC s’han manifestat davant del MNAC per defensar les pintures de SIXENA. Un patrimoni universal que Catalunya ha cuidat i que milers de persones podem gaudir-ne facilment. Cap trasllat, cap espoli irreversible. pic.twitter.com/YGYZ71CNjW

— gentgranANC (@GentgranA) July 10, 2025

La darrera “esperança” del MNAC per a salvar les pintures de Sixena de la destrucció

El jutge del Tribunal Suprem espanyol que instrueix la causa contra la trama del PSOE ha demanat al congrés espanyol i al partit que l’informin sobre els pagaments i donacions de l’ex-ministre de Transports José Luis Ábalos entre els anys 2014 i 2024, arran de la “falta aparent de coincidència” entre les dades d’Hisenda i els moviments bancaris del diputat.

El magistrat Leopoldo Puente ha fet aquest requeriment després d’haver rebut un informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil. Segons les dades fiscals, el congrés espanyol va abonar a Ábalos 751.421,57 euros en concepte de sous, dietes i més pagaments entre el 2014 i el 2024. Tanmateix, els seus comptes bancaris tan sols reflecteixen ingressos provinents de la cambra baixa per valor de 79.841,74 euros durant aquest període.

A més, segons el mateix informe, Ábalos va fer donacions al PSOE per un valor total de 44.729,29 euros, però als comptes bancaris tan sols consten pagaments al partit entre el 2014 i el 2024 per un import de 8.471,36 euros. L’UCO també ha indicat que, durant aquest mateix període, hi havia registres de nòmines procedents de comptes bancaris a nom del PSOE i del grup parlamentari socialista.

Per tot plegat, i amb la intenció d’aclarir aquestes discrepàncies, l’UCO considera necessari de saber amb precisió quines quantitats va percebre Ábalos del congrés espanyol i quines donacions va fer al PSOE entre el 2014 i el 2024, amb el detall dels comptes d’origen i destinació.

Batlles de la Segarra, l’Urgell i la Noguera damnificats per l’incendi de Torrefeta i Florejacs reclamen més atenció del govern per a evitar noves situacions com la de la setmana passada. Han acordat vint-i-un punts que consideren que caldria tenir en compte, com ara hidrants a les masies, una revisió de les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i poder gestionar marges i boscs, que traslladaran personalment dilluns que ve al president Salvador Illa en una reunió a Barcelona.

El batlle de Guissona, Jaume Ars, ha dit que per construir país i construir línies d’acció calia trepitjar i escoltar més el territori. El document també ha estat acordat amb els consells comarcals i es va tancar ahir en una reunió a la Diputació de Lleida.

Edgar Nebot, bomber del GRAF: “L’incendi anava a vint-i-vuit quilòmetres per hora. Això és una animalada”

En el document acordat, també demanen una millora de la cobertura de telefonia a la Segarra i la Noguera, i dotar d’emissores de comunicació quan en manquin. També parlen de la necessitat de poder gestionar els marges i boscs, activar les basses buides al Segarra-Garrigues i que siguin plenes a l’estiu, i millorar els accessos dels camins mitjançant línies d’ajut.

En relació amb la coordinació i l’execució, els batlles volen millorar la coordinació entre bombers professionals amb els bombers voluntaris, les ADF, GPIF i Forestal Catalana. També una revisió del sistema de confinament de CCAT i que escoltin els batlles, atès que són els responsables del document únic de protecció civil municipal (DUPROCIM).

D’una altra banda, fixen el canal Segarra-Garrigues com un recurs indispensable, per la qual cosa demanen de tenir-hi accés per agafar aigua, que hi hagi hidrants distribuïts pel seu curs, i un sistema de reg activitat en cas d’incendis i que no es limiti. Per això, volen que es tingui en compte el paper dels consells comarcals contra els incendis, un paper que consideren clau per a ajudar a coordinar en cas d’emergències.

Finalment i amb vista al futur, volen revisar les figures de protecció ambiental del territori com ara el pla d’espais d’interès natural de Catalunya (PEIN) i la ZEPA; autoritzar cremes controlades, rompudes, recuperar espais agrícoles que ara són forestals; facilitar les pastures; incentivar els cultius alternatius com a tallafocs; reduir els espais forestals; permetre fer perímetres de seguretat al voltant de les edificacions i recuperar l’heliport de Tiurana.

La Plataforma per la Llengua denuncia dues discriminacions lingüístiques en l’àmbit del consum que palesen la fragilitat del català en l’atenció oral. Segons l’entitat, les empreses franceses Alcampo i Leroy Merlin han vulnerat els drets lingüístics de clients que s’hi havien adreçat en català, de manera que han incomplert la legislació catalana.

En el primer cas, una consumidora va enregistrar una conversa amb una treballadora del servei d’atenció al client d’Alcampo, que li confirma que l’empresa no demana el català com a requisit per ser contractat. “Ella no entén el català perquè no és espanyola“, li expliquen sobre una treballadora del supermercat. “Fa vint-i-cinc anys que viu aquí, segons que explica ella”, insisteix la clienta.

Tot seguit, la clienta pregunta si el català és un requisit per a tenir la feina i li diuen que no. “No, no. No ho demanen”, li responen. La clienta havia demanat explicacions després de trobar-se reiteradament amb treballadors que no entenien la llengua. Tot i haver presentat una queixa formal, encara no n’ha rebut cap resposta.

A Leroy Merlin, una altra clienta va enregistrar una treballadora que es negava a atendre un home pel simple fet que s’hi adreçava en català. “Et parlo en català i no em vols atendre? És per això que no em vols? Això és discriminació lingüística”, diu l’home. “Tu em discrimines a mi perquè jo no parlo el teu idioma, però tu m’entens“, li replica la treballadora.

L’home insisteix que no l’ajuda perquè parla en català, i la treballadora diu que no l’entén. Ara, quan amenaça de demanar el full de reclamacions, li etziba: “Posa tantes queixes com vulguis.” En aquell moment, s’acosta una altra treballadora, que lamenta que l’home es torni a queixar d’una discriminació lingüística a Leroy Merlin. “Això és xenofòbia”, diu l’home. “Xenòfob, tu”, respon la treballadora que el discrimina.

La Plataforma per la Llengua recorda que Leroy Merlin ja va ser objecte d’una denúncia pel fet de no etiquetar en català els productes de marca blanca. També recorda que aquesta mena de discriminacions no són situacions aïllades. L’atenció oral és un dels punts més febles en l’ús del català en l’àmbit del consum. El 2024, el 29% de les discriminacions registrades per Plataforma per la Llengua feien referència a aquesta qüestió; una xifra pràcticament idèntica a la del 2023.

Aquest volum de denúncies contrasta amb les dades de l’Agència Catalana de Consum, on el pes d’aquest mena de queixes ha anat disminuint, tot i que el nombre total de denúncies s’ha multiplicat per set en quatre anys. El 2021, la meitat de les 206 queixes presentades hi feien referència; el 2022 van ser el 38% de 456, el 2023 el 23% de 1.874, i el 2024 tan sols el 10% de 1.576.

Aquest descens no reflecteix cap millora, sinó un problema en el circuit de les denúncies. Segons la Plataforma per la Llengua, molts afectats no saben a quin organisme s’han d’adreçar: malgrat que el competent en matèria d’atenció oral és la Direcció General de Comerç, la major part de les denúncies es fan a l’Agència Catalana de Consum, que sovint no les tramet adequadament.

El Parlament Europeu ha rebutjat avui una moció de censura contra la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, presentada per un grup d’eurodiputats d’extrema dreta i populistes. 175 parlamentaris hi ha votat a favor, 360 en contra i 18 s’han abstingut.

La moció, impulsada per 72 eurodiputats, retreia a Von der Leyen l’opacitat en les negociacions amb les grans farmacèutiques durant la pandèmia per a comprar vaccins contra la covid. Per a reeixir, hauria calgut una majoria de dos terços dels vots emesos.

La presidenta de la Comissió ha superat l’intent de censura amb el suport de la seva formació, el Partit Popular Europeu. També ha rebut els vots dels socialdemòcrates i els liberals, els socis habituals a l’eurocambra, després de donar-los concessions en el pròxim pressupost de la UE.

a càrrec de la Pirotècnia Estalella - Lloc: Platja Picòrdia

amb la Batuaixa de l'Escola Municipal de Música - Lloc: per la Riera, del CC Calisay fins a l'Ajuntament

La catalanista Annabelle Brunet, consellera departamental dels Pirineus Orientals, ha presentat aquesta setmana, davant més de dues-centes cinquanta persones, la plataforma electoral Primavera, que té l’objectiu de guanyar les eleccions municipals a Perpinyà, previstes el març de l’any vinent, i apartar el batlle ultradretà Louis Aliot del poder.

La carta de presentació de Brunet és la seva victòria a les eleccions departamentals del 2021, al terme perpinyanès del Vernet. En la primera ronda, va ser la segona candidata amb més suport, amb un 21,96% dels vots; i en la segona, amb un suport ampli i transversal en contra del candidat d’extrema dreta, va guanyar amb un ajustat 50,25%. Una experiència que provarà de repetir ara. De moment, ja té el suport de figures representatives de sensibilitats diverses de Catalunya Nord, com ara la regidora Chantal Gombert, Richard Puly (els Republicans), Marc Panis (EELV) i Carlos Grèzes (Partit Socialista).

Té l’objectiu d’aconseguir el suport “de l’esquerra moderada a la dreta raonable”; ja té l’adhesió del partit dels Centristes i de la Unitat Catalana, i diu que encara ha d’acabar de parlar amb la resta de partits, perquè tenen la seu a París. Això exclouria, òbviament, l’extrema dreta, de qui es presenten com a gran alternativa, i també de la França Insubmisa, que treballa per una altra candidatura.

El projecte Primavera proposa d’articular una proposta política compartida i unitària, amb una coalició àmplia i també una base programàtica oberta a les aportacions ciutadanes. Diu que no és res improvisat, sinó que la feina va començar fa prop d’un any i, a partir d’aquest estiu, han previst de fer sessions de treball fins al gener, amb la participació de veïns i entitats. Ja han obert un lloc web, amb el lema “Uniu-vos per actuar”, on es poden fer observacions: “Viviu a Perpinyà i veieu coses que no estan bé? Barris oblidats, serveis públics degradats, manca d’escolta o d’iniciatives?”

Recuperar la catalanitat de Perpinyà

Annabelle Brunet explica a VilaWeb que un dels eixos fonamentals de la candidatura és la recuperació de la catalanitat de la ciutat, en contraposició a Aliot. “Va arribar aquí i immediatament va trinxar els símbols catalanistes de Perpinyà, començant pel nom i continuant per la resta, com la presència del català en l’àmbit públic en general.”

El batlle va suprimir el nom oficial de “Perpinyà, la catalana”, que incorporava el Castellet –símbol històric de la ciutat– i ha estat substituït per “Perpinyà, la radiant” i amb Sant Joan, patró de la ciutat, com a símbol, fet que li dóna també certa connotació religiosa.

De fet, afirma que volen anar més enllà que mai en la qüestió de la identitat catalana. Entre les propostes que volen impulsar, hi ha la traducció al català dels actes administratius del municipi, com ara els naixements o casaments, i també dels plens municipals: “Podem tenir una traducció dels documents oficials en català.”

Alhora, vol reforçar els vincles amb Girona i Figueres, l’entorn més proper, però també amb Barcelona. Ho resumeix dient que vol “intentar de fer recuperar a la ciutat de Perpinyà el paper de capital de Catalunya Nord”.

Afirma que mirar cap al sud permet de situar la ciutat geogràficament però també és una oportunitat en l’àmbit econòmic, d’oci i turisme. “Hem de situar Perpinyà per desenvolupar-la sobretot en el terreny econòmic, i per això és segur que ens hem de girar cap al sud –diu–. Crec que Aliot ni pensa que això pot tenir un interès, però és una evidència quan ets d’aquí.”

Una gestió inexistent i un batlle absent

En referència a la gestió municipal feta per Aliot, diu que fins i tot és complicada de valorar perquè en realitat hi ha hagut molt poques actuacions concretes en el dia a dia, i que l’acció principal ha estat, ras i curt, de desmuntar la identitat catalana de la ciutat. Diu que durant el mandat, que és de sis anys, no s’han vist gairebé grues ni obres ni hi ha hagut l’activitat que seria esperable d’un ajuntament. En canvi, cada vegada que ha pogut ha retirat els cartells en català de monuments i edificis públics perquè hi resti solament la identificació en francès.

Fa aquesta crítica directa al batlle: “El senyor Aliot passa el seu temps a la televisió a París i amb els seus companys, i considera Perpinyà com una manera de poder accedir a una hipotètica funció, potser en l’àmbit nacional francès, però la nostra ciutat no li interessa.” Brunet considera que la ciutat ha servit de trofeu de l’extrema dreta, més que no pas d’espai de gestió real: “Va ser la presa de guerra.” És del parer que l’estratègia és que “no hi hagi gaires coses fetes; és una lògica, en el sentit que si no fas res ningú no et pot venir a buscar sobre una cosa que has fet malament, perquè no has fet res”.

Brunet no és una novella en la política municipal perpinyanesa. Va ser durant gairebé dues dècades regidora, d’ençà del 2001; adjunta del batlle Jean-Marc Pujol entre el 2015 i el 2020; i consellera municipal del barri del Vernet. En l’àmbit de país, va ser una de les persones fonamentals en l’organització de l’acte del  Consell de la República a Perpinyà, el 29 de febrer de 2020, que va aplegar més cent mil persones i que van comptar amb la intervenció de Clara Ponsatí, Carles Puigdemont i Toni Comín, que trepitjaven terres catalanes per primera vegada d’ençà que s’havien exiliat.

Aliot, malgrat la poca gestió municipal, ha estat notícia per un cas de malversació de fons de la Unió Europea, concretament per haver pagat assistents d’eurodiputats que, en realitat, treballaven per al partit, juntament amb la màxima dirigent de l’extrema dreta francesa, Marine Le Pen, i més dirigents del Rassemblement National. Condemnat a divuit mesos de presó, tres anys d’inhabilitació, una multa de 8.000 euros i a portar un braçalet electrònic, es podrà presentar a les eleccions del març perquè finalment el tribunal va decidir que la inhabilitació no seria d’aplicació immediata, però es podria trobar forçat a deixar qualsevol càrrec que exercís si finalment la condemna esdevingués ferma.

La catalanista Annabelle Brunet, consellera departamental dels Pirineus Orientals, ha presentat aquesta setmana, davant més de dues-centes cinquanta persones, la plataforma electoral Primavera, que té l’objectiu de guanyar les eleccions municipals a Perpinyà, previstes el març de l’any vinent, i apartar el batlle ultradretà Louis Aliot del poder.

La carta de presentació de Brunet és la seva victòria a les eleccions departamentals del 2021, al terme perpinyanès del Vernet. En la primera ronda, va ser la segona candidata amb més suport, amb un 21,96% dels vots; i en la segona, amb un suport ampli i transversal en contra del candidat d’extrema dreta, va guanyar amb un ajustat 50,25%. Una experiència que provarà de repetir ara. De moment, ja té el suport de figures representatives de sensibilitats diverses de Catalunya Nord, com ara la regidora Chantal Gombert, Richard Puly (els Republicans), Marc Panis (EELV) i Carlos Grèzes (Partit Socialista).

Té l’objectiu d’aconseguir el suport “de l’esquerra moderada a la dreta raonable”; ja té l’adhesió del partit dels Centristes i de la Unitat Catalana, i diu que encara ha d’acabar de parlar amb la resta de partits, perquè tenen la seu a París. Això exclouria, òbviament, l’extrema dreta, de qui es presenten com a gran alternativa, i també de la França Insubmisa, que treballa per una altra candidatura.

El projecte Primavera proposa d’articular una proposta política compartida i unitària, amb una coalició àmplia i també una base programàtica oberta a les aportacions ciutadanes. Diu que no és res improvisat, sinó que la feina va començar fa prop d’un any i, a partir d’aquest estiu, han previst de fer sessions de treball fins al gener, amb la participació de veïns i entitats. Ja han obert un lloc web, amb el lema “Uniu-vos per actuar”, on es poden fer observacions: “Viviu a Perpinyà i veieu coses que no estan bé? Barris oblidats, serveis públics degradats, manca d’escolta o d’iniciatives?”

Recuperar la catalanitat de Perpinyà

Annabelle Brunet explica a VilaWeb que un dels eixos fonamentals de la candidatura és la recuperació de la catalanitat de la ciutat, en contraposició a Aliot. “Va arribar aquí i immediatament va trinxar els símbols catalanistes de Perpinyà, començant pel nom i continuant per la resta, com la presència del català en l’àmbit públic en general.”

El batlle va suprimir el nom oficial de “Perpinyà, la catalana”, que incorporava el Castellet –símbol històric de la ciutat– i ha estat substituït per “Perpinyà, la radiant” i amb Sant Joan, patró de la ciutat, com a símbol, fet que li dóna també certa connotació religiosa.

De fet, afirma que volen anar més enllà que mai en la qüestió de la identitat catalana. Entre les propostes que volen impulsar, hi ha la traducció al català dels actes administratius del municipi, com ara els naixements o casaments, i també dels plens municipals: “Podem tenir una traducció dels documents oficials en català.”

Alhora, vol reforçar els vincles amb Girona i Figueres, l’entorn més proper, però també amb Barcelona. Ho resumeix dient que vol “intentar de fer recuperar a la ciutat de Perpinyà el paper de capital de Catalunya Nord”.

Afirma que mirar cap al sud permet de situar la ciutat geogràficament però també és una oportunitat en l’àmbit econòmic, d’oci i turisme. “Hem de situar Perpinyà per desenvolupar-la sobretot en el terreny econòmic, i per això és segur que ens hem de girar cap al sud –diu–. Crec que Aliot ni pensa que això pot tenir un interès, però és una evidència quan ets d’aquí.”

Una gestió inexistent i un batlle absent

En referència a la gestió municipal feta per Aliot, diu que fins i tot és complicada de valorar perquè en realitat hi ha hagut molt poques actuacions concretes en el dia a dia, i que l’acció principal ha estat, ras i curt, de desmuntar la identitat catalana de la ciutat. Diu que durant el mandat, que és de sis anys, no s’han vist gairebé grues ni obres ni hi ha hagut l’activitat que seria esperable d’un ajuntament. En canvi, cada vegada que ha pogut ha retirat els cartells en català de monuments i edificis públics perquè hi resti solament la identificació en francès.

Fa aquesta crítica directa al batlle: “El senyor Aliot passa el seu temps a la televisió a París i amb els seus companys, i considera Perpinyà com una manera de poder accedir a una hipotètica funció, potser en l’àmbit nacional francès, però la nostra ciutat no li interessa.” Brunet considera que la ciutat ha servit de trofeu de l’extrema dreta, més que no pas d’espai de gestió real: “Va ser la presa de guerra.” És del parer que l’estratègia és que “no hi hagi gaires coses fetes; és una lògica, en el sentit que si no fas res ningú no et pot venir a buscar sobre una cosa que has fet malament, perquè no has fet res”.

Brunet no és una novella en la política municipal perpinyanesa. Va ser durant gairebé dues dècades regidora, d’ençà del 2001; adjunta del batlle Jean-Marc Pujol entre el 2015 i el 2020; i consellera municipal del barri del Vernet. En l’àmbit de país, va ser una de les persones fonamentals en l’organització de l’acte del  Consell de la República a Perpinyà, el 29 de febrer de 2020, que va aplegar més cent mil persones i que van comptar amb la intervenció de Clara Ponsatí, Carles Puigdemont i Toni Comín, que trepitjaven terres catalanes per primera vegada d’ençà que s’havien exiliat.

Aliot, malgrat la poca gestió municipal, ha estat notícia per un cas de malversació de fons de la Unió Europea, concretament per haver pagat assistents d’eurodiputats que, en realitat, treballaven per al partit, juntament amb la màxima dirigent de l’extrema dreta francesa, Marine Le Pen, i més dirigents del Rassemblement National. Condemnat a divuit mesos de presó, tres anys d’inhabilitació, una multa de 8.000 euros i a portar un braçalet electrònic, es podrà presentar a les eleccions del març perquè finalment el tribunal va decidir que la inhabilitació no seria d’aplicació immediata, però es podria trobar forçat a deixar qualsevol càrrec que exercís si finalment la condemna esdevingués ferma.

Amb el final de l’onada de calor i la baixada generalitzada de les temperatures, aquest cap de setmana encara ve més de gust sortir de casa. A més, el segon cap de setmana de juliol coincideixen uns quants festivals de música, un aplec de globus aerostàtics i moltes més propostes interessants. Tot seguit, us oferim una selecció de plans per a aquest cap de setmana.

Feslloc a Benlloc

Avui ha començat una de les cites ineludibles de l’estiu musical al País Valencià. El Feslloc, organitzat per l’Ajuntament de Benlloc (Plana Alta) i Escola Valenciana, tornarà a combinar música, esport i cultura durant tres dies amb els plats forts dels concerts de la Fúmiga, Auxili, Flashy Ice Cream i Fillas de Cassandra. A més, el festival acollirà una trobada de joves poetes en llengua catalana i xerrades sobre el conflicte al Llevant, la difusió de la música en valencià a À Punt i la memòria històrica.

Vegeu-ne més informació.

Àrtur Martínez (la Fúmiga): “Hem vingut a fer valdre una llengua des de la música”

Festival Cruïlla de Barcelona

Ahir va començar el quinzè festival Cruïlla, que omplirà de música, comèdia i art el parc del Fòrum de Barcelona fins dissabte. Com és habitual, la proposta destaca per l’eclecticisme, en què combina propostes internacionals de primer nivell, com Alanis Morissette, Thirty Seconds to Mars o Sex Pistols, amb noms de l’escena nacional, com Love of Lesbian, Maria Jaume, Pau Vallvé o Quimi Portet. Quant als monòlegs de comèdia, els plats forts són Charlie Pee, Roger Coma i Magí Garcia. A més, enguany s’estrenarà un escenari a tocar del mar, dedicat exclusivament a la dansa, un espai per als muralistes, instal·lacions lumíniques de Calidos i espectacles de cultura catalana.

Vegeu més informació del Cruïlla i com comprar les entrades.

 

Roger Coma: “L’únic interès que té anar al teatre és veure fracassar els actors”

European Balloon Festival a Igualada

És l’aplec de globus aerostàtics més important del país, que d’ençà del primer certamen, el 1997, s’ha consolidat com una competició i un festival de referència a Europa. Es fa a Igualada i reuneix anualment durant quatre dies –d’avui a diumenge– més de 25.000 espectadors i més de cinquanta globus aerostàtics de tot el món. Els vols, siguin d’exhibició o de competició, es fan a primera hora del matí i cap al tard, horaris en què hi ha les condicions meteorològiques més favorables.

Vegeu-ne més informació.

 

 

View this post on Instagram

 

A post shared by European Balloon Festival (@ebf_igualada)

Concert de Franca Masu a Perafita

La gran veu de la música algueresa en català torna al Principat per fer-nos gaudir amb la seva barreja d’estils que inclouen la música tradicional algueresa, el jazz, el fado i la bossa. Concretament, actuarà aquest diumenge, 13 de juliol, a Perafita (Osona), com a part de la programació del festival Perifèria Cultural. A més, compartirà escenari amb el cantautor Ferran Palau, en una jornada batejada com a “L’esperit de la resistència creativa: de Collbató a l’Alguer”.

Vegeu-ne més informació i com comprar les entrades.

Concert de Franca Masu a Barcelona. Focs artificials a Argelers

Ja ha començat la temporada de castells de focs artificials a Argelers (Rosselló). A partir d’ara, se’n faran cada dimecres d’estiu i el dilluns 14 de juliol, sempre començant a les 22.00. La pirotècnia es llança des de l’espigó nord del port, fet que permet que els espectacles siguin visibles des de totes les platges de la localitat.

Pau Alabajos al SonsDeNit 2025 a Mallorca

El cantautor de Torrent Pau Alabajos presentarà a Mallorca el llibre-disc Versos a la vietnamita. Antologia incompleta de la poesia catalana antifranquista, que inclou els quatre poemes musicats de Vicent Andrés Estellés, i de cinc poetes més: Salvador Espriu, Maria-Mercè Marçal, Marc Granell, Joan Margarit i Ovidi Montllor. Serà divendres, 11 de juliol, a les 21.00 a Manacor i l’endemà, a Llubí, a les 20.00. Tots dos concerts formen part del cicle SonsDeNit, el festival itinerant que combina música en directe, patrimoni arquitectònic i consciència ambiental.

Pau Alabajos: “Encara hi ha residus del franquisme que cal eradicar amb poemes i cançons”

Amb el final de l’onada de calor i la baixada generalitzada de les temperatures, aquest cap de setmana encara ve més de gust sortir de casa. A més, el segon cap de setmana de juliol coincideixen uns quants festivals de música, un aplec de globus aerostàtics i moltes més propostes interessants. Tot seguit, us oferim una selecció de plans per a aquest cap de setmana.

Feslloc a Benlloc

Avui ha començat una de les cites ineludibles de l’estiu musical al País Valencià. El Feslloc, organitzat per l’Ajuntament de Benlloc (Plana Alta) i Escola Valenciana, tornarà a combinar música, esport i cultura durant tres dies amb els plats forts dels concerts de la Fúmiga, Auxili, Flashy Ice Cream i Fillas de Cassandra. A més, el festival acollirà una trobada de joves poetes en llengua catalana i xerrades sobre el conflicte al Llevant, la difusió de la música en valencià a À Punt i la memòria històrica.

Vegeu-ne més informació.

Àrtur Martínez (la Fúmiga): “Hem vingut a fer valdre una llengua des de la música”

Festival Cruïlla de Barcelona

Ahir va començar el quinzè festival Cruïlla, que omplirà de música, comèdia i art el parc del Fòrum de Barcelona fins dissabte. Com és habitual, la proposta destaca per l’eclecticisme, en què combina propostes internacionals de primer nivell, com Alanis Morissette, Thirty Seconds to Mars o Sex Pistols, amb noms de l’escena nacional, com Love of Lesbian, Maria Jaume, Pau Vallvé o Quimi Portet. Quant als monòlegs de comèdia, els plats forts són Charlie Pee, Roger Coma i Magí Garcia. A més, enguany s’estrenarà un escenari a tocar del mar, dedicat exclusivament a la dansa, un espai per als muralistes, instal·lacions lumíniques de Calidos i espectacles de cultura catalana.

Vegeu més informació del Cruïlla i com comprar les entrades.

 

Roger Coma: “L’únic interès que té anar al teatre és veure fracassar els actors”

European Balloon Festival a Igualada

És l’aplec de globus aerostàtics més important del país, que d’ençà del primer certamen, el 1997, s’ha consolidat com una competició i un festival de referència a Europa. Es fa a Igualada i reuneix anualment durant quatre dies –d’avui a diumenge– més de 25.000 espectadors i més de cinquanta globus aerostàtics de tot el món. Els vols, siguin d’exhibició o de competició, es fan a primera hora del matí i cap al tard, horaris en què hi ha les condicions meteorològiques més favorables.

Vegeu-ne més informació.

 

 

View this post on Instagram

 

A post shared by European Balloon Festival (@ebf_igualada)

Concert de Franca Masu a Perafita

La gran veu de la música algueresa en català torna al Principat per fer-nos gaudir amb la seva barreja d’estils que inclouen la música tradicional algueresa, el jazz, el fado i la bossa. Concretament, actuarà aquest diumenge, 13 de juliol, a Perafita (Osona), com a part de la programació del festival Perifèria Cultural. A més, compartirà escenari amb el cantautor Ferran Palau, en una jornada batejada com a “L’esperit de la resistència creativa: de Collbató a l’Alguer”.

Vegeu-ne més informació i com comprar les entrades.

Concert de Franca Masu a Barcelona. Focs artificials a Argelers

Ja ha començat la temporada de castells de focs artificials a Argelers (Rosselló). A partir d’ara, se’n faran cada dimecres d’estiu i el dilluns 14 de juliol, sempre començant a les 22.00. La pirotècnia es llança des de l’espigó nord del port, fet que permet que els espectacles siguin visibles des de totes les platges de la localitat.

Pau Alabajos al SonsDeNit 2025 a Mallorca

El cantautor de Torrent Pau Alabajos presentarà a Mallorca el llibre-disc Versos a la vietnamita. Antologia incompleta de la poesia catalana antifranquista, que inclou els quatre poemes musicats de Vicent Andrés Estellés, i de cinc poetes més: Salvador Espriu, Maria-Mercè Marçal, Marc Granell, Joan Margarit i Ovidi Montllor. Serà divendres, 11 de juliol, a les 21.00 a Manacor i l’endemà, a Llubí, a les 20.00. Tots dos concerts formen part del cicle SonsDeNit, el festival itinerant que combina música en directe, patrimoni arquitectònic i consciència ambiental.

Pau Alabajos: “Encara hi ha residus del franquisme que cal eradicar amb poemes i cançons”

The Washington Post · Mary Ilyushina

En una sala de conferències ben il·luminada d’un departament de policia de Moscou, un agent –envoltat de banderes russes i àguiles bicèfales daurades– somriu mentre lliura uns fullets blaus a una família nord-americana de cinc membres, que diu que ha fugit de Texas després d’haver constatat que el seu estil de vida tradicional perillava. Són certificats d’asil que els concedeixen el dret de viure i treballar a Rússia.

“Sento que m’he embarcat en una arca per a la meva família”, diu Leo Hare, de 61 anys. “Vull donar les gràcies al president Putin per haver fet de Rússia un refugi per a les famílies en el clima mundial actual.” La seva dona, Chantelle Hare, de 51 anys, afegeix: “En certa manera, sento que m’acabo de casar amb Rússia. Desitjo construir un futur ací amb la meva família. Desitjo veure les oportunitats que tindran ací els meus fills.”

Les imatges de la cerimònia, compartides en els canals oficials de comunicació del Ministeri de l’Interior rus, van acompanyades d’un text que afirma: “Una altra família nord-americana ha triat el nostre país per a viure […], conscient que, al nostre país, els valors tradicionals estan protegits per l’estat.”

La família Hare –cristians devots que es descriuen a si mateixos com una família de “migrants morals”– s’ha convertit en el rostre d’una comunitat petita, però creixent, d’occidentals que es traslladen a Rússia a la recerca dels valors tradicionals i conservadors que consideren que es troben sota atac a Occident. El seu cas encaixa com l’anell al dit amb el discurs que Putin fa anys que entona: que, en un Occident enfonsat en la decadència moral i social, Rússia ha esdevingut l’últim bastió de la família tradicional.

Però rere els titulars sobre casos com els dels Hare, tan freqüents als mitjans estatals russos, s’amaguen els greus envits que molts nouvinguts occidentals afronten a l’hora de traslladar-se a Rússia, de problemes legals i financers a comptes bancaris congelats, passant per entrebancs burocràtics de tota mena.

Pocs dies després que els Hare obtinguessin l’asil a Rússia, l’estiu de l’any passat, el govern rus anuncià la creació d’un visat de “valors compartits” –conegut informalment com a “visat anti-woke“— per a persones de 47 països que Moscou considera hostils, incloent-hi els Estats Units, el Regne Unit i la majoria de membres de la Unió Europea.

El visat, que segons Moscou “proporciona suport humanitari a persones que comparteixen els valors espirituals i morals tradicionals russos”, ofereix un permís de residència de tres anys amb requisits mínims i, fins i tot, l’opció eventual d’adquirir la ciutadania russa.

D’ençà de començament d’any, Moscou ha concedit aquest visat a unes 700 persones; centenars més han arribat al país amb visats de treball o d’estudiant, o com a cònjuges de ciutadans russos. Ho explica la diputada russa Maria Butina, que s’ha convertit en una de les grans defensores del programa. “Les persones LGBT i els immigrants són les dues raons principals per les quals la gent es trasllada [a Rússia]”, explica a The Washington Post. “Senten que hi ha massa immigrants, o bé que se’ls imposen els valors LGBT”, afegeix.

Butina és més coneguda als Estats Units com l’activista russa acusada d’infiltrar-se en cercles polítics conservadors per promoure els interessos del règim de Putin. El 2018, fou condemnada a divuit mesos de presó per la justícia nord-americana per haver actuat com  agent estranger sense registre previ. L’octubre del 2019, Butina fou alliberada i deportada a Rússia.

“Asil espiritual”

Butina insisteix que l’objectiu de Rússia no és reclutar occidentals desil·lusionats amb els seus països respectius. “L’estat rus considera [el visat] una missió humanitària. El nostre objectiu no és captar gent: això, si som sincers, seria força difícil de complir”, diu. “Cal ajudar totes aquestes persones a adaptar-se a la vida a Rússia: ajudar-les a trobar feina, a trobar escola per als seus fills. És un procés molt complicat.”

“Probablement, seria més adequat descriure’l com un visat d’asil espiritual”, afegeix. “La gent es trasllada a Rússia perquè hi cerca la seva arca de Noè, no pas perquè Rússia els cerqui a ells.”

Però alguns indicis apunten que l’esforç per atreure occidentals desencantats a Rússia, lluny de ser espontani, respon a un càlcul polític molt concret. Sense anar més lluny, una investigació publicada fa poc pel mitjà en llengua russa Important Stories, revelà que la cadena RT –sancionada tant pels EUA com per la UE– finança una xarxa de blocaires que es dediquen a fer vídeos sobre estrangers que s’han traslladat a Rússia.

Amb títols com ara “Rússia no té problemes americans” i “Occident vol demonitzar Rússia”, els vídeos formen part d’una iniciativa més àmplia amb què Rússia cerca de millorar la seva imatge internacional i presentar-se al món com un país ordenat, estable i preparat per a prosperar tot i l’aïllament internacional. Aquests blocaires s’afegeixen al grup ja existent d’influenciadors occidentals conservadors que aquests darrers anys s’han establert al país, i que publiquen contingut favorable a Rússia.

El 2019, una família australiana –que casualment comparteix cognom amb els Hare, sense tenir-hi cap relació– es traslladà a Rússia en protesta per la legalització del matrimoni homosexual al seu país d’origen. La família establí una granja a Altai, una pintoresca regió del sud de Sibèria, i ara protagonitza un popular videobloc sobre la seva vida que ha arribat a aparèixer en cadenes estatals com ara RT.

La gran majoria d’aquests vídeos solen fer-se ressò de la visió ideològica del món que propugna la dreta conservadora internacional: els drets de les persones trans i LGBT es presenten com a símptomes de la decadència moral d’Occident, i es rebutgen amb el pretext de protegir els interessos dels infants; el feminisme es presenta com una conspiració progressista per a erosionar la masculinitat i desmantellar la família tradicional.

En una línia semblant, l’obligació de vaccinar-se contra el coronavirus –que Butina cita com un altre motiu al qual molts occidentals fan referència a l’hora d’explicar la decisió de traslladar-se a Rússia– no es considera una mesura de salut pública, sinó un instrument de control autoritari, la punta de l’iceberg d’una conspiració política molt més fonda.

Com a país, Rússia es presenta com un refugi per als valors tradicionals: als homes solters se’ls mostra una visió idealitzada de les dones russes com a submises i familiars, en línia amb l’estètica de la tradwife (literalment: “esposa tradicional”) que tant s’ha popularitzat aquests darrers anys en alguns cercles conservadors nord-americans.

L’absència d’esdeveniments de l’orgull gai a Rússia –resultat, en gran manera, de les severes lleis anti-LGBT implementades pel govern Putin– és un altre dels grans punts forts per als occidentals que es traslladen al país.

Per a Stephen Webster, pastor a Murmansk i dibuixant de còmics, la decisió de traslladar-se a Rússia fou tant religiosa com econòmica. Webster, originari de l’estat nord-americà d’Oklahoma, es traslladà per primera vegada a Rússia amb el seu pare, també pastor, a començament de la dècada dels noranta, i hi tornà el 2023, després d’haver passat els sis anys anteriors als Estats Units.

“Em vaig traslladar a Rússia per motius familiars i espirituals, principalment, però també hi ha més factors, com ara, l’educació”, diu. “Tinc quatre fills, i l’educació per als nens és molt, molt més barata ací que no pas als Estats Units.”

Webster esmenta el suport material que Rússia ofereix a les famílies, com ara, el permís de per paternitat –que no existeix als Estats Units– o el programa “capital maternal”, que proporciona a les mares primerenques un ajut d’uns 8.500 dòlars (uns 7.250 euros), a més de bonificacions per cada fill posterior.

En un context de guerra i de descens de la natalitat, el govern rus ha establert la millora de la situació demogràfica del país com una de les seves grans prioritats, i cerca d’incentivar les dones joves perquè es casin i tinguin molts fills, encara que sigui a costa de renunciar als estudis o, fins i tot, a una carrera professional.

Els “expats” de Putin

Abans de traslladar-se a Rússia, Chantelle Hare passà molt de temps mirant canals de YouTube d’estrangers que ja hi havien anat, com ara, Wild Siberia, de Dan Castle, i Travel, de Tim Kirby. Tot i no aparèixer de manera directa a la investigació d’Important Stories, ambdós canals pertanyen a un ecosistema més ampli d’expats influenciadors que es dediquen a promoure la imatge de Rússia al món.

Els documents obtinguts per un servei d’intel·ligència europeu i revisats per The Washington Post mostren que Kirby forma part d’un grup de blocaires expats occidentals –entre els quals, hi ha John Mark Dougan, reconegut propagandista del Kremlin– que reben instruccions i suport financer del Centre d’Experiència Geopolítica, que depèn en gran manera de l’estat rus, per a publicar desinformació a les xarxes. Kirby s’ha negat a respondre a les preguntes de The Washington Post sobre els documents.

Tot i el suport de l’estat rus, les famílies occidentals que es traslladen al país solen topar-se amb envits de tota mena. Els Hare, per exemple, expliquen que els van estafar 50.000 dòlars poc després d’arribar al país, i que la policia no els ha ajudat a recuperar els diners en cap moment.

Arend i Anneesa Feenstra –una parella de grangers canadencs que es traslladà a Rússia el 2023, juntament amb els seus nou fills, per motius semblants als dels Hare– expliquen que, poc després d’arribar al país, els seus comptes bancaris respectius van ser congelats a causa “d’activitats sospitoses”, cosa que deixà la família desemparada i frustrada. En un vídeo publicat a YouTube i eliminat posteriorment, Anneesa –visiblement alterada– confessà que estava “disposada a pujar al següent avió i tocar el dos”.

Poc després, el matrimoni publicà un nou vídeo, titulat “Ens sap greu i ens hi esforçarem més”, en què retractaven les seves crítiques a Rússia, i asseguraven que la frustració amb les barreres lingüístiques els havien encegat. “El vídeo no reflectia la nostra opinió sobre Rússia, la seva gent, el seu govern, els seus bancs o les seves lleis”, deien.

Catherine Belton ha contribuït a aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb