L’enfonsament del Partit Socialdemòcrata d’Alemanya –que diumenge va obtenir el resultat més baix de la seva història– i la previsible sortida d’Olaf Scholz del capdavant el govern, no solament és un entrebanc per a l’SPD, sinó que evidencia també un moment baix per a aquest espai polític a tot Europa.

Avui hi ha pocs governs a la Unió Europea dirigits per caps socialdemòcrates; de fet, es poden comptar amb els dits d’una mà. I no pas perquè hagi aparegut una alternativa més a l’esquerra, com fou el cas, fa anys, de Syriza i Alexis Tsipras a Grècia, sinó que el suport electoral ha tombat, a grans trets, cap a la dreta.

Dels vint-i-set estats de la Unió Europea, el partit socialista solament governa tot sol a Malta, amb Robert Abela al capdavant, en un sistema polític que té un bipartidisme molt accentuat. La danesa Mette Frederiksen capitaneja un govern de coalició amb el centre-dreta, i l’espanyol Pedro Sánchez té Sumar de soci de govern.

Enguany el govern de Frederiksen s’ha trobat abocat a una crisi política amb el president nord-americà Donald Trump, que els exigeix que els vengui Grenlàndia, i que els ha amenaçats amb aranzels i sancions econòmiques.

També a Lituània hi ha, d’ençà del desembre, un primer ministre socialdemòcrata, Gintautas Paluckas, tot i que el president del país és independent. I en el cas de Romania s’ha nomenat un govern encapçalat pels socialistes, amb Ion-Marcel Ciolacu al capdavant, però amb un president conservador i enmig d’una crisi política forta per l’anul·lació de les eleccions que havia guanyat el candidat pro-rus per ingerència russa.

En comparació, l’any 1999, els socialistes governaven en tretze estats membres dels quinze que hi havia en aquell moment a la Unió Europea. Els resultats al Parlament Europeu no són pas gaire més bons, i en un parlament que ha anat canviat el nombre de diputats, hi trobem que els socialdemòcrates tenen el percentatge d’escons més baix d’ençà de la creació de la institució, del 18,8%.

Tot amb tot, han continuat formant part dels òrgans de govern de les institucions europees. Però, si bé abans eren una de les dues cares del bipartidisme imperfecte que hi havia en bona part de les democràcies europees, ara aquests dos partits sovint acaben pactant per a mantenir el sistema polític actual. Per exemple, la demòcrata-cristiana Ursula von der Leyen és presidenta de la Comissió Europea, i el socialdemòcrata Charles Michel és president del Consell Europeu. En el cas d’Alemanya, tot i la victòria de la CDU, tots dos partits, plegats, han aconseguit solament el 44,8% dels vots, el percentatge més baix obtingut mai per aquestes dues grans formacions.

Els partits socialdemòcrates que trontollen

En alguns estats de la Unió Europea, els socialdemòcrates han deixat de ser un dels principals partits. Això passa a França, on, malgrat retenir algunes institucions importants, com la batllia de París, amb Anne Hidalgo, a les eleccions presidencials del 2022 Hidalgo mateix va ser desena, amb l’1,74% dels vots. Fa pocs anys el president era el socialista François Hollande, però amb l’arribada d’Emmanuel Macron el Partit Socialista ha passat de ser una opció de govern a un soci minoritari de la coalició d’esquerres.

A Grècia, el partit socialdemocràcia de referència, el PASOK, es va enfonsar i va ser substituït per Syriza, de l’esquerra alternativa. El PASOK, després d’un procés de refundació, sembla que pot tornar a superar el partit que encapçalava Alexis Tsipras, però ha deixat de formar part d’un model bipartidista amb els conservadors de Nova Democràcia. De la mateixa manera, a Polònia, Aliança de l’Esquerra Democràtica, ara dita Nova Esquerra després d’un procés de refundació, va arribar a tenir majoria absoluta l’any 2001, però en les darreres eleccions no va passar del 8% els vots.

Finalment, també trobem partits que, en certa manera, han deixat de ser considerats socialdemòcrates. Més enllà de les polítiques econòmiques, o de més fractures clàssiques com ara la religió o el nacionalisme, cal afegir nous aspectes de la política que ara tenen una gran força en el debat diari, com el feminisme, el moviment LGBTI, l’ecologisme i l’entrada dels partits verds, els animalistes, la democratització i transparència de l’estat i les polítiques envers la immigració. Aquestes noves qüestions, que no formaven part de la base ideològica dels partits socialdemòcrates, també els han dut divisions. Això els ha forçats sovint a prendre posicions ambigües, que encara han allunyat més una part dels electors.

És el cas de Direcció – Socialdemocràcia, el partit del primer ministre eslovac Robert Fico, contrari a donar suport a Ucraïna en la guerra i amb un discurs molt dur contra la immigració i les organitzacions de la societat civil de defensa dels drets humans.

Partits sense rumb

La reconstrucció d’Europa va permetre un llarg període de creixement econòmic i una modernització, juntament amb una millora de l’ocupació i dels salaris. Aquest sistema va ser dirigit pels estats, que van mantenir la propietat però van intervenir en l’economia de mercat, és a dir, van nacionalitzar serveis i indústries clau, allà on calia fer prevaler el benestar social. Entre més serveis, es van nacionalitzar les elèctriques, l’aigua, les fonts d’energia (carbó, acer, gas, etc.) i també el transport (ferrocarrils, construcció d’avions i automòbils, etc.).

Alhora esdevenien pilars d’aquest sistema la universalització de serveis socials i laborals, com ara la sanitat, l’educació pública, les pensions i el subsidi als desocupats. Per finançar aquests serveis es va establir un sistema d’imposts, que també permetia de redistribuir la riquesa per a crear més igualtat. És, en definitiva, allò que anomenem estat del benestar.

Aquest sistema va obtenir un consens ampli, de l’esquerra als conservadors. Les polítiques socialdemòcrates es van imposar, per bé que moltes en realitat van ser desenvolupades per polítics de dretes, com ara l’alemany Konrad Adenauer (1949-1963), el francès Charles de Gaulle (1959-1974) i els demòcrata-cristians italians, que van governar ininterrompudament del 1945 al 1981. Amb el fre del creixement econòmic es va perdre el consens gràcies a l’entrada del neoliberalisme amb Thatcher (1979-1990) i Reagan (1981-1989). La crítica de tots dos anava contra la intervenció estatal en l’economia i feien una defensa del lliure mercat. Deien que calia privatitzar serveis, perquè consideraven que les empreses públiques eren ineficaces, una visió que es va accentuar amb l’esfondrament de l’URSS. Per ells, com més desregulacions hi hagués i menys es restringissin les operacions de les empreses, més podrien créixer i més riquesa i ocupació es crearia.

Això va portar a un primer enfonsament dels socialdemòcrates i la creació d’una tercera via, una posició política que volia ser intermèdia entre el neoliberalisme i l’antiga socialdemocràcia. Aquesta posició, amb el britànic Tony Blair com a cara visible, assumia la visió liberal de l’economia en un món cada vegada més globalitzat, amb una defensa de la desregulació i la reducció d’imposts, a més de la responsabilitat personal davant un estat que consideraven sobreprotector i amb uns ciutadans massa dependents. Però, alhora, volien mantenir els serveis bàsics per a la població i diferenciar-se dels conservadors, sobretot en la defensa de llibertats com ara l’avortament o el matrimoni homosexual. Aquesta opció va donar bons resultats i va atreure nous votants allunyats del discurs més intervencionista. Tony Blair va governar una dècada, del 1997 al 2007, i Gerhard Schröder fou el canceller alemany del 1998 al 2005. Tanmateix, la crisi del 2008 i les discrepàncies que aquesta mena de política creaven entre alguns votants més tradicionals van fer perdre molts vots als partits socialdemòcrates.

Això és a la base dels problemes actuals. La dreta, que va atribuir la crisi a un malbaratament dels recursos de l’estat, ha aplicat mesures com ara privatitzacions o desregulació del mercat laboral. Aquest discurs, portat a l’extrem, és el que ara encapçalen l’extrema dreta de Javier Milei a l’Argentina i de Donald Trump i Elon Musk als EUA. I la ultradreta europea prova de reproduir-lo.

Els socialdemòcrates, sense gaires idees, s’han erigit en l’única alternativa a la ultradreta a l’hora de defensar els serveis de l’estat de benestar i els avenços socials aconseguits, que es podrien perdre si no governen ells. El partit capaç d’evitar un mal major, però sense presentar cap model de societat més enllà de l’status quo, amb propostes com ara augmentar els imposts als més rics.

Els joves, com més va més allunyats

El sistema polític es troba en plena transformació a tot Europa, en un moment d’incertesa màxima, enmig de crisis que s’encadenen, com ara la de la covid, la del canvi climàtic i la de la guerra d’Ucraïna, i amb un augment de la ultradreta, històricament arraconada del poder, que ara encapçala governs com el d’Itàlia, amb la primera ministra Giorgia Meloni.

La falta d’un projecte atractiu ha portat a un distanciament, sobretot, amb els joves. Per exemple, a les eleccions d’Alemanya, les més recents, la majoria de joves van optar per Die Linke, un partit d’esquerra alternativa; i en segon lloc per Alternativa per Alemanya. En canvi, els socialdemòcrates s’han hagut de conformar amb el quart lloc.

Entre els joves, les noies van votar en massa el partit d’esquerra alternativa i els nois es van decantar per l’extrema dreta. En cap dels dos sexes es va prendre de referència l’SPD.

big gender gap among young people in germany. men voting far right (afd),
women far left (der linke) pic.twitter.com/hcJqM0Why4

— ian bremmer (@ianbremmer) February 24, 2025

De fet, els joves han impulsat l’extrema dreta en bona part dels estats europeus. De la mateixa manera, a Portugal, el partit d’ultradreta Chega (‘prou’) va ser la tercera força l’any passat, votada per un jove de cada quatre, fins a triplicar el suport en solament dos anys.

També als Països Catalans s’observa aquest fenomen. Fa poques setmanes, el sondatge de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) detectava a Catalunya una creixent dretanització dels homes joves i un distanciament ideològic respecte de les dones de la mateixa edat. Entre els homes de 18 anys a 24, sols el 53% considera l’extrema dreta una “amenaça” per a la democràcia; entre les dones del mateix grup d’edat el percentatge arriba al 82,6%.

Els homes joves són els que se situen més a la dreta, i les dones joves són entre les més d’esquerres. Quant al feminisme, el suport dels nois menors de 25 anys ha caigut del 57,7% el 2023 al 40% enguany, una davallada de gairebé divuit punts en poc temps.

La indignació ha marcat la jornada de dissabte al conjunt de la xarxa ferroviària del Principat, especialment als serveis de Rodalia i regionals sud. La coincidència del Carnestoltes, les obres a l’estació de Sant Vicenç de Calders i un “conflicte laboral” han comportat retards i supressions de trens, a més d’aglomeracions a Cunit. La imatge d’andanes plenes s’ha repetit al llarg del dia, amb passatgers que han hagut d’esperar més de dues hores l’arribada d’un tren.

“Estem farts que hi hagi viatgers de primera i tercera”, ha lamentat Jordi Parisi, que volia anar a Reus. La plataforma Dignitat a les Vies i el tinent de batlle de Cunit han coincidit a assenyalar que la situació s’hauria pogut evitar posposant l’operativa per a més endavant.

Renfe ha qualificat la jornada de complicada amb “retards generalitzats” i supressions de trens. Entre els factors que han tingut un impacte hi ha les obres a l’estació de Sant Vicenç de Calders -que deixen sense circulació ferroviària l’equipament fins dilluns a la tarda-, la celebració de Carnestoltes i un “conflicte laboral” amb els maquinistes, qui lamenten no haver estat notificats amb antelació sobre els canvis en els horaris laborals.

De fet, la rua del Carnestoltes a Cunit ha obligat a ubicar els autobusos del servei alternatiu per carretera en una esplanada pròxima a l’estació, però amb dificultats d’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda. Així ho ha denunciat la plataforma Dignitat a les Vies, qui ha assenyalat que per anar a buscar els autobusos amb què continuar els seus trajectes, els usuaris havien de baixar escales o bé recórrer uns dos quilòmetres per la carretera.

Segons l’entitat, es tracta d’una qüestió que ja van posar sobre la taula en el moment en què es va plantejar el pla per aquest cap de setmana. En la mateixa línia, Anna Gómez, membre de l’entitat, ha remarcat que la situació viscuda aquest dissabte s’hauria pogut evitar. Entre les alternatives, Dignitat a les Vies ha apuntat que s’hauria pogut canviar de data, d’estació i reforçar la informació de cara als usuaris.

Una visió compartida també pel primer tinent de batlle de Cunit, Jaume Casañas, qui ha remarcat que la situació s’hauria pogut gestionar diferent. “Nosaltres els hi vam dir, que no era el cap de setmana -per fer-ho-, i no els ho vam dir aquesta setmana, si no fa sis mesos quan van presentar el pla”, ha subratllat.

Desesperació, indignació i desorientació

Entre els passatgers, la indignació, desesperació i desorientació han estat palpables al llarg del dia. Malgrat que teòricament la freqüència de pas de trens havia de ser cada vint minuts, en unes quantes ocasions els usuaris han hagut d’esperar més de dues hores per veure arribar el comboi a l’estació.

Arran d’això, alguns han optat per marxar de l’andana i buscar altres opcions per arribar al seu destí. És el cas de la Júlia Cendra i l’Anna Martín, qui pretenien anar de Cunit a Cubelles amb tren per celebrar Carnestoltes. Davant l’anunci d’una hora més de retard, han decidit buscar un taxi per arribar al seu destí. En canvi, d’altres, com la K, que havia d’assistir a una classe de ball a Barcelona, han desistit i han tornat a casa. “Prefereixo anar cap a casa, perquè si quan hagi de tornar, tindré de nou el mateix merder”, ha criticat. “És una vergonya que es gestioni així, i més coincidint amb Carnaval”, ha afegit en Martí Marín.

Si bé el personal de Renfe present a l’estació de Cunit explicava com arribar a la zona on hi havia els autobusos per fer el transbord previst amb l’ús d’altaveus, la rua de Carnaval iniciada a mitja tarda ha embolcallat totes les indicacions, complicant encara més la situació.

Ball de Carnaval/Concurs de disfresses amb el Duet Xanadú - Lloc: Ateneu Arenyenc

La manifestació de València s’ha acabat amb la lectura d’un manifest que descriu la situació dramàtica viscuda per la ciutadania durant la catàstrofe de la gota freda, amb veïns aferrant-se a branques per salvar la vida i vehicles arrossegats per l’aigua enmig de la foscor. Els col·lectius i entitats signants subratllen que aquests fets no són accidents, sinó conseqüència de decisions negligents.

En aquest sentit, critiquen que la mala gestió de la Generalitat només va ser pal·liada per l’acció de la població civil organitzada. Per això, consideren imprescindible la constitució de comitès locals d’emergència i reconstrucció en tots els municipis afectats per la gota freda.

El vídeo que capta la magnitud de la manifestació contra Mazón 

Aquests comitès han d’incloure la participació d’associacions, esglésies, petits negocis, empreses locals, personal de col·legis i centres de salut, entre més entitats, com ara els ajuntaments. La seva funció principal ha de ser d’actuar com a interlocutors amb les diferents institucions, elaborar plans de mesures d’emergència i coordinar les actuacions de reconstrucció en cada municipi.

El manifest destaca que la primera mesura de la reconstrucció ha de ser salvar vides i atendre les persones afectades en els àmbits econòmic, físic i psicològic. Subratllen que només amb la participació activa i amb poder de decisió de la població és possible una reconstrucció efectiva, bo i utilitzant l’economia social i local com a base.

Finalment, alerten que sense el teixit social no hi ha reconstrucció, sinó corrupció, i fan una crida a la unitat i la resistència col·lectiva per a superar la situació sense deixar ningú enrere. “Amb Mazón no hi ha reconstrucció. Mazón dimissió”, conclou.

València no s’encongeix i, quatre mesos després de la gota freda, la ciutadania continua omplint els carrers contra la negligència del president Carlos Mazón, que va costar la vida a 227 persones. Avui, milers de persones han clamat la dimissió del cap del Consell, que està més discutit que mai. “Mazón dimissió”, “Assassí” i “El president, a Picassent”, han estat els lemes que més han ressonat.

Mazón s’amaga en una ‘mascletà’ marcada per les protestes 

Un vídeo enregistrat per Eva Mañez mostra la magnitud de la mobilització.

Mazon Dimisión pic.twitter.com/V2X7su8DTw

— Eva Mañez (@eva_manez) March 1, 2025

El papa Francesc no té febre i continua estable, segons que ha informat el Vaticà en un comunicat, en què detalla que el pontífex ha alternat “ventilació mecànica no invasiva amb llargs períodes d’oxigenoteràpia d’alt flux, tot tenint sempre una bona resposta a l’intercanvi gasós”.

Avui, el papa ja no ha presentat broncoespasmes, a diferència d’ahir, quan va tenir una crisi aïllada que va desembocar en un episodi de vòmits amb inhalació i “un empitjorament sobtat de l’afecció respiratòria”.

En el comunicat, el Vaticà destaca que “les condicions clíniques del Sant Pare s’han mantingut estables” i també els “paràmetres hemodinàmics”.

El pontífex continua rebent tractament per una pneumònia bilateral a l’Hospital Gemelli de Roma. Va ser ingressat el 14 de febrer arran d’una infecció del tracte respiratori.

Els Mossos d’Esquadra han detingut la conductora d’un vehicle com a presumpta causant de l’accident mortal que ha obligat a tallar la C-16 a Cercs (Berguedà). Segons que ha informat el Servei Català de Trànsit, la passatgera d’un cotxe ha mort arran del xoc frontal.

La víctima és una dona de 59 anys i veïna de Barcelona. Amb aquesta víctima, ja són 23 les persones que han perdut la vida a les carreteres del Principat en els dos primers mesos de l’any.

Arran del sinistre s’han activat cinc patrulles dels Mossos d’Esquadra, quatre dotacions dels Bombers de la Generalitat i quatre unitats i l’helicòpter medicalitzat del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

Balla i gaudeix de la Festa - Lloc: Plaça de l'Església

València ha retronat per cinquena vegada amb una manifestació multitudinària contra el president Carlos Mazón arran de la mala gestió de la gota freda, que ara fa quatre mesos va llevar la vida a 227 persones. La marxa s’ha acabat a la Porta de la Mar, on s’ha fet la lectura d’un manifest que reclama la creació de comitès locals d’emergència i reconstrucció a cada municipi afectat. “Amb Mazón no hi ha reconstrucció”, conclou.

Les víctimes han estat les grans protagonistes de la mobilització. El centre de la ciutat s’ha omplert d’imatges dels rostres dels desapareguts, que han estat ovacionats de manera espontània. Els manifestants no han pogut contenir la indignació i han clamat la dimissió del president. Segons la delegació del govern espanyol, en total hi han assistit 30.000 persones.

El vídeo que capta la magnitud de la manifestació contra Mazón 

La majoria dels càntics han estat contra Mazón, que aquesta setmana ha fet un nou exercici de cinisme quan ha canviat la seva versió del 29 d’octubre. “Assassí” i “El president, a Picassent”, han ressonat arreu. Aquest matí, el dirigent ha suspès tota l’agenda i no ha fet cap acte. Ni ell ni cap membre del Consell no han anat al balcó de l’Ajuntament de València a veure la ‘mascletà’. De fet, la celebració s’ha reconvertit en una protesta contra la negligència del govern.

Mazón s’amaga en una ‘mascletà’ marcada per les protestes 

El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, ha qualificat de desafortunada la discussió entre Donald Trump i Volodímir Zelenski al despatx oval. En aquest sentit, ha insistit que cal que s’arregli la relació entre tots dos dirigents. “Ja he parlat dues vegades per telèfon amb el president Zelenski. Li he dit que hem de mantenir-nos units: els Estats Units, Ucraïna i Europa, per portar Ucraïna cap a una pau duradora”, ha dit en declaracions a la BBC.

Zelenski, després de la discussió a crits amb Trump: “Cal entendre la posició d’Ucraïna” 

Quan li han demanat pel contingut de la conversa amb Zelenski, Rutte ha evitat de donar-ne detalls, però ha remarcat la importància de reconèixer el suport dels EUA. “Li he dit clarament que cal respectar allò que ha fet Trump fins ara per Ucraïna”, en referència als míssils antitancs Javelin subministrats pels EUA.

Un assessor de Trump es mofa del patiment de l’ambaixadora ucraïnesa al despatx oval

Rutte ha deixat clar que, sense l’ajuda nord-americana, Ucraïna “no tindria cap opció”. “Trump mereix reconeixement per allò que ha fet”, ha afegit.

“Trump està compromès amb la pau a Ucraïna”

El dirigent de l’OTAN ha assegurat que Trump vol una pau duradora a Ucraïna, però ha subratllat que exigeix més despesa militar als socis europeus i al Canadà. “Dijous vaig parlar mitja hora per telèfon amb Trump. Som amics. Hem treballat junts durant anys. Sé que està compromès amb la pau a Ucraïna i amb l’OTAN. Però, evidentment, espera que els socis europeus i el Canadà gastin més i augmentin la producció de defensa. I té raó en això”, ha dit.

Rutte ha insistit en la necessitat que Zelenski restauri la seva relació amb Trump i amb la cúpula política dels EUA. “Ahir vaig parlar d’això amb Zelenski i també amb Keir Starmer. Avui mateix es reuniran, i demà hi haurà una reunió important a Londres”, ha avançat.

Quant a un possible acord de pau, Rutte ha indicat que serà clau que els països europeus garanteixin la seguretat d’Ucraïna. “Quan es tanqui l’acord, serà essencial que molts països europeus ajudin a garantir que la pau sigui estable i que Rússia no la torni a posar en perill”, ha conclòs.

El conseller d’Educació, José Antonio Rovira, ha enviat una segona carta pressionant a les famílies perquè participin en la consulta de llengua base a les escoles. “No obliden que la llengua base que s’assignarà als diferents grups de col·legis i instituts s’establirà en funció del que voten les famílies”, diu la missiva.

La consulta va començar aquesta setmana i ha estat marcada pels problemes tècnics que impedien, entre més coses, de seleccionar l’opció de català mitjançant el mòbil. Unes incidències que Rovira ha menystingut, tot i la indignació de sindicats i famílies. La votació s’acabarà el dimarts a les 14.00.

Carta que ens acaba d'enviar la Conselleria sobre la consulta. Alguna cosa em fa pensar que no els està eixint bé. pic.twitter.com/Wo3XzFPsNF

— Zahia (@ZahiaGC) March 1, 2025

La segona carta de Rovira no ha estat ben rebuda i Famílies pel Valencià ha demanat de respondre amb un text que denuncia que la consulta era innecessària. “La conselleria s’ha obsessionat a realitzar una consulta que no té ni cap ni peus, que provocarà un caos organitzatiu als centres i que l’únic que busca és arraconar el valencià”, afegeix.

“Menys cartes i més solucions!

A l’atenció del senyor conseller José Antonio Rovira,

Hui hem rebut la segona carta dirigida a les famílies que estem convocades a la consulta sobre la llengua base, la qual ens recorda la importància de participar-hi. Sincerament, no calien estes cartes, senyor conseller, perquè esta consulta no s’haguera hagut de dur a terme si tingueren un mínim de respecte cap a la llengua pròpia que, per altra banda, les nostres lleis els obliguen a defensar i promocionar. Tot i això, en estos moments haguérem preferit que des de la Conselleria que vosté dirigeix s’haguera informat adequadament sobre el procediment de la consulta quan pertocava (hi ha preguntes freqüents que heu publicat a la web quan el procés participatiu ja estava en marxa); es donaren solucions a les famílies que no estan podent participar de la consulta tot i que les seues dades són correctes i es trobaven en el cens; s’acceptara el dret a rectificació que li ha demanat la comunitat educativa per tal que les famílies puguem esmenar qualsevol de les errades comeses tal com marca la jurisprudència del Tribunal Suprem… En definitiva, haguérem preferit que, en compte de cartes informatives, la Conselleria haguera donat solucions efectives a tots estos problemes.

La Conselleria s’ha obsessionat a realitzar una consulta que no té ni cap ni peus, que provocarà un caos organitzatiu als centres i que l’únic que busca és arraconar el valencià de les aules i aprofundir en la segregació de l’alumnat, atacant els pilars bàsics de l’ensenyament públic. A més a més, per assolir estos objectius menyspreables heu practicat una censura sense precedents, heu amenaçat els centres educatius i heu intentat que la consulta passara desapercebuda donant la mínima informació possible i, quan ho heu fet, l’heu donada tard i malament.

Per tant, li demanem que faça cas als experts i deixe l’elecció de la llengua en mans dels qui en saben.

Esperem (tot i que no hi confiem) la seua rectificació.”

Per Carnaval... qualsevol disfressa val! - Lloc: Riera, des del carrer Montserrat fins a la Plaça de l'Església

Renfe ha anunciat “retards generalitzats” i cancel·lacions de trens a les línies R2 sud i R4 de Rodalia per conflictivitat laboral. A les 12.45, la companyia informa de 42 trens suprimits, demores de 30 minuts de mitjana en ambdues línies i la suspensió del reforç previst aquesta nit entre Sitges i Barcelona arran de la celebració del Carnaval. “Des de primera hora del matí d’aquest dissabte, les línies R2 sud i R4 tenen retards generalitzats i freqüències de pas alterades per un conflicte amb el sindicat de maquinistes”, ha reconegut Renfe, que recorda que les centrals sindicals han anunciat mobilitzacions en protesta pel traspàs de Rodalia.

“Aquesta situació també afecta la provisió de trens a tallers i tindrà repercussions en la programació del servei en dies laborables, sobre les quals Renfe informarà en les pròximes hores”, ha continuat la companyia. “A més, a causa d’aquesta situació laboral, s’ha hagut de suspendre el reforç programat entre Sitges i Barcelona per aquesta nit de Carnestoltes”, ha puntualitzat.

“Haurem d’incrementar el diàleg i mantenir la fermesa”

El secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal, ha confirmat que el reforç de trens a la R2 sud amb motiu del Carnaval “difícilment es podran fer per motius laborals”. “Renfe treballa per minimitzar les afectacions, però segurament es produiran aglomeracions”, ha apuntat Nadal en un missatge a X. “Haurem d’incrementar el diàleg i mantenir la fermesa”, ha afegit.

Els reforços de trens a la R2 Sud amb motiu del carnaval, difícilment es podran fer, per motius laborals.
Segurament es produiran aglomeracions.
Renfe treballa per minimitzar les afectacions.
Haurem d'incrementar el diàleg i mantenir la fermesa

— Manel Nadal Farreras (@manelnadal63) March 1, 2025

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, no ha anat al balcó de l’Ajuntament de València per evitar una escridassada durant la ‘mascletà’. Els representants del PP, a part de la batllessa María José Catalá, han estat l’eurodiputat Esteban González Pons i el portaveu Borja Sémper.

Mazón s’amaga en una ‘mascletà’ marcada per les protestes 

Ambdós han fugit dels mitjans de comunicació per no haver de fer declaracions sobre la situació política de Mazón, que com més va més acorralat està. “Deixen passar a les falleres”, ha dit González Pons, en un intent de treure ferro a la fugida. “Bon dia. Gràcies. Hem d’anar…”, ha dit Sémper, visiblement incòmode.

MOMENTAZO LAMENTABLE

González Pons y Borja Semper huyen de los medios de comunicación

Vienen a burlarse de los valencianos en Fallas, en el Ayuntamiento de Valencia gracias a #MariaCoché pic.twitter.com/KcyB9EZ3ct

— Rosa Dominguez Gomez (@rosadg_) March 1, 2025

La primera ‘mascletà‘ ha estat marcada per les protestes contra el president de la Generalitat, Carlos Mazón. Avui, quan fa quatre mesos de la tragèdia que va llevar la vida a 227 persones, grups de ciutadans han fet crides contra el dirigent, com ara “Mazón dimissió”, “Assassí” i “El president, a Picassent”. També s’han desplegat pancartes i cartells amb lemes com ara “20.11, ni oblit, ni perdó”, en referència a l’hora en què es va enviar l’alarma per la riuada.

Cap membre del Consell no s’ha deixat veure al balcó de l’ajuntament per evitar una imatge vergonyosa i una gran escridassada. Ara fa un any, Mazón sí que va participar en la primera ‘mascletà’. Al balcó hi havia la batllessa, María José Catalá; la secretària general del PSPV, Diana Morant; i la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé.

Precisament Morant, en declaracions als mitjans, ha matisat l’amenaça d’una moció de censura a les Corts Valencianes i ha tornat a reclamar al president del PP, Alberto Núñez Feijóo, que mogui els fils i faci fora a Mazón. “El PP té una obligació amb els valencians”, ha dit, abans d’assegurar que el president és “tòxic”.

La ‘mascletà’, que corria perill per la pluja, finalment ha començat puntual i ha anat a càrrec de la pirotècnia Peñarroja de la Vall d’Uixó. Aquesta vesprada, a les 18.00, hi ha convocada la cinquena gran manifestació en contra de Mazón i la mala gestió de l’emergència de la gota freda. Eixirà de la cantonada del carrer de Colom amb el carrer de Russafa i acabarà a la Porta de la Mar.

crea el teu ninot - Lloc: Plaça de l'Església

Taller per perdre la por a dibuixar in situ - Lloc: Museu Marès de les Puntes

a càrrec de Gemma Tomàs - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

El Vaticà ha informat que el papa Francesc ha dormit bé i ha passat la primera part del matí descansant. “Després d’una nit tranquil·la, el papa descansa”, diu el breu comunicat de l’oficina de premsa de la Santa Seu.

En un comunicat anterior, emès ahir al vespre, havia indicat que l’estat respiratori del pontífex s’havia agreujat arran d’un broncoespasme aïllat. Immediatament, li van administrar ventilació mecànica no invasiva.

El papa ha respost de manera favorable al tractament. Tanmateix, caldran entre 24 hores i 48 per a avaluar l’estat clínic del papa després del broncoespasme.

El pontífex continua rebent tractament per una pneumònia bilateral a l’Hospital Gemelli de Roma. Va ser ingressat el 14 de febrer arran d’una infecció del tracte respiratori.

El Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) ha declarat un alto-el-foc amb Turquia “per a facilitar el camí” cap el restabliment de la pau i cap al desarmament, una volta el seu dirigent empresonat, Abdul·là Öcalan, instés el grup a deixar les armes i dissoldre’s, després de gairebé quatre dècades de lluita armada.

“En aquest context, declarem un alto-el-foc efectiu a partir d’avui amb la finalitat d’aplanar el camí per a fer efectiva la crida del dirigent Apo [apel·latiu afectuós que fan servir els kurds per referir-se a Öcalan] a la pau i a una societat democràtica”, ha assenyalat el grup en un comunicat.

En aquest context, el comitè executiu del PKK, qualificat de “grup terrorista” per Ankara, ha afirmat que “comença un nou procés històric” i que la crida d’Öcalan “il·lumina el camí per a totes les forces de la llibertat i la democràcia”.

“Estem d’acord amb el contingut de la convocatòria tal com és, manifestem que la complirem i la implantarem”, ha sostingut el PKK.

“La responsabilitat recau sobre nosaltres”

El missatge d’Öcalan ha estat qualificat per l’organització d’importància històrica: “És clar que amb aquesta crida comença un nou procés històric al Kurdistan i al Llevant.”

“Sobre aquesta base, la responsabilitat recau sobre tots nosaltres; tothom ha d’assumir la seva responsabilitat i complir els seus deures”, han manifestat, tot precisant que, perquè el procés pugui reeixir, “la política democràtica i el fonament jurídic també han de ser adequats”.

Així mateix, el PKK ha recalcat que “per a aconseguir la implantació reeixida de la crida a la pau i la democratització de Turquia i del Llevant, el dirigent Öcalan ha de poder viure i treballar lliurement, bo i establint relacions sense restriccions”. “S’espera que les autoritats pertinents facilitin aquestes condicions”, han insistit.