L’Ajuntament de Girona fa marxa enrere i tornarà a tenir contenidors per a cada residu per llençar-hi les escombraries cada dia i a qualsevol hora a partir de 2026. El consistori modificarà el contracte de manera que els veïns dels barris que funcionen amb contenidors intel·ligents podran llençar totes les fraccions de residus sense restriccions horàries, al contrari del que passava fins ara.

La mesura s’acabarà d’implementar a principis de 2026, però, fins aleshores, es mantindrà el calendari de recollida actual. “A partir de llavors, la gent podrà obrir els diferents contenidors a qualsevol hora del dia amb la targeta, que és allò que ens permet complir amb la llei”, ha precisat el batlle de la ciutat, Lluc Salellas, que assegura que amb el canvi donen més flexibilitat i es facilitarà el reciclatge.

Després de mesos de queixes veïnals per un mal funcionament del sistema d’escombraries, que ha fet que s’acumulin com més va més deixalles al carrer, el consistori ha decidit d’implantar uns quants canvis. Ara, l’ajuntament comprarà uns 1.200 contenidors nous (perquè tots aniran amb targeta), fet que suposarà una despesa de 400.000 euros. Salellas assegura que l’adquisició no tindrà impacte en la ciutadania, atès que confia a recuperar la inversió gràcies a una millora en l’eficiència de la recollida de residus i dels índexs de reciclatge.

D’ençà que es va engegar el nou model de recollida d’escombraries, que combina els contenidors amb el porta a porta i les àrees temporals, s’han repartit més de 107.000 targetes i 10.000 cubells del porta a porta. “El 90% dels habitatges de la ciutat ja disposen dels materials corresponents, i quatre de cada cinc gironins fan servir el sistema de recollida de residus”, ha subratllat Salellas.

El batlle, però, també ha admès que els resultats no eren els esperats. Certament, les queixes reiterades de molts veïns i comerciants i s’havien convertit en un maldecap per a l’ajuntament. Una campanya popular a través de les xarxes socials va arribar a aconseguir en pocs dies més de 5.000 firmes que reclamaven canvis. Per la seva banda, l’Ajuntament de Girona va reconèixer que calia millorar el servei i va atribuir l’acumulació de residus a l’incompliment d’una part de la feina que pertocava a l’empresa concessionària del servei, Girona + neta. A més, també assenyalava l’incivisme de moltes persones que diu que deixen les bosses d’escombraries al lloc que no toca.

Canvis recents

La setmana passada ja es van posar en marxa alguns canvis. Es va ampliar de tres a cinc els dies en els quals es pot abocar l’orgànica (dilluns, dimarts, dijous, divendres i diumenge), i es va passar d’un a dos els dies en els quals es pot llençar la resta (dilluns i divendres). Això va ser possible perquè es van tornar a posar els contenidors de vidre de l’antic model, i s’hi pot poden abocar les escombraries cada dia.

Altres mesures per a fomentar el reciclatge

Tot i que el retorn a un contenidor per fracció sigui el canvi més cridaner, la modificació del contracte de recollida també incorpora altres millores. En el cas dels barris on hi ha porta a porta, se substituiran les saques de poda per cubells amb més capacitat. A aquells veïns que ho demanin, també se’ls en lliurarà un de particular.

A més, també es reforçarà la neteja al voltant dels contenidors, la recollida de voluminosos i el buidatge de papereres (en aquest últim cas, sobretot en caps de setmana). En concret, per als voluminosos hi haurà un equip més en caps de setmana i el servei passarà a estar operatiu durant els set dies (dos més que fins ara).

En referència a les papereres, la vicealcaldessa ha posat en relleu que tenir un contenidor intel·ligent per a cada fracció també permetrà reduir la imatge d’aquelles que estan plenes a vessar. “Crearà un efecte col·lateral, perquè no hi haurà bosses lligades com passa fins ara o escombraries al voltant”, ha precisat.

Pel que fa a la recollida comercial, es duplicarà la recollida de resta per als establiments i comerços de la ciutat. I finalment, la modificació també preveu contractar un equip d’educadors ambientals que informaran la ciutadania dels canvis a peu de carrer.

La ministra de Cultura francesa, Rachida Dati, serà jutjada per corrupció, tràfic d’influències i abús de confiança per uns pagaments que va rebre quan era eurodiputada, entre el 2009 i el 2019. Ho han decidit els jutges d’instrucció de París, que també han enviat a judici Carlos Ghosn, l’ex-president de l’aliança Renault-Nissan, i actualment establert al Líban.

El cas es remunta a fa més d’una dècada. Dati, que havia estat ministra de Justícia amb Nicolas Sarkozy i que va esdevenir eurodiputada després de deixar el càrrec, va signar un contracte amb una filial de Renault-Nissan l’octubre del 2009. Segons la fiscalia francesa, aquest contracte era “l’embalum jurídic d’un pacte corrupte evident”, que li va permetre de cobrar 900.000 euros entre el 2010 i el 2012 com a suposada assessora jurídica de l’empresa.

Els jutges consideren que, en realitat, Dati no va fer cap feina d’assessorament i que aquells diners eren una retribució per haver utilitzat la seva posició al Parlament Europeu a favor de Renault. El ministeri públic l’acusa d’haver intervingut en nom del grup automobilístic en debats parlamentaris, de fer pressió sobre uns altres eurodiputats i d’usar la seva influència, tot i que els reglaments europeus prohibeixen explícitament els grups de pressió encoberta per part dels representants electes.

Ghosn, processat des del Líban

En relació amb Carlos Ghosn, els magistrats el volen jutjar per corrupció activa, tràfic d’influències i abús de poder. És un dels empresaris més polèmics d’Europa. L’any 2018, va ser detingut al Japó per malversació de fons i va aconseguir d’escapar-se’n l’any següent amagant-se dins una caixa d’instruments musicals. D’ençà d’aleshores, viu al Líban, que no té tractat d’extradició amb el Japó ni amb França.

El 2023, França va emetre una ordre de detenció internacional contra ell, que continua vigent, però que no tindrà efecte mentre resti al país de naixement de la seva mare.

Una figura clau del govern Macron, qüestionada

La decisió judicial arriba en un moment delicat per a Dati. A més de ser ministra de Cultura, és una figura destacada de la dreta republicana i una de les possibles candidates a batllessa de París a les municipals del 2026. El president Emmanuel Macron ha dit que prenia nota del processament i ha confirmat que Dati continuaria al càrrec, tot i el judici pendent. “Una citació judicial no és una condemna”, ha dit l’Elisi. L’equip jurídic de Dati ha anunciat que recorreria contra la decisió dels jutges, al·legant que els fets havien prescrit. De moment, aquest recurs no atura la instrucció ni el procediment. La primera audiència de preparació del judici és prevista per al 29 de setembre, quan es decidirà la data de la vista. Segons la premsa francesa, podria ajornar-se fins passades les eleccions municipals del 2026.

amb Maria Avilés - Lloc: Biblioplatja

S’ha suspès la circulació de trens entre Gandia (Safor) i Cullera (Ribera Baixa) per manca de subministrament elèctric. La línia 1 forma part del nucli de Rodalia de València.

S’ha establert un pla de transport alternatiu per carretera entre ambdues estacions per a garantir la mobilitat dels viatgers, segons que informa Adif. Els tècnics ferroviaris treballen per a solucionar la incidència com més aviat millor.

Se encuentra interrumpida la circulación entre Gandía y Cullera, del núcleo de cercanías de València, por una falta de suministro eléctrico.
Se está trabajando para solucionarla a la mayor brevedad posible.

— INFOAdif (@InfoAdif) July 22, 2025

 

D’altra banda, Adif també informa que s’ha interromput la circulació entre l’Alcúdia de Crespins i Vallada, del nucli de rodalia de València, per l’avaria d’un tren de mercaderies.

El portaveu d’Esquerra Republicana al congrés espanyol, Gabriel Rufián, ha fet una crida a constituir un espai “plurinacional de veritat” de “l’esquerra perifèrica” per presentar-se conjuntament a les eleccions espanyoles vinents. Rufián ha posat com a exemple la coalició Ara Repúbliques –que ERC va compartir amb EH Bildu, el BNG i Ara Més en les eleccions europees– i ha defensat que aquell model es podia repetir.

Rufián ha valorat la possibilitat de crear una agrupació política de caràcter “plurinacional” arran d’una informació d’El Mundo que indica que ERC ha començat a sondejar partits per unir forces en una candidatura comuna. Segons aquestes informacions, que Rufián no ha desmentit, es mantenen contactes amb Bildu i el BNG, partits que ja van sumar-se a ERC a la llista Ara Repúbliques de les europees, i amb més formacions, com Compromís o Endavant Andalusia.

“Si no ens posem d’acord, ens mataran per separat políticament”, ha advertit en declaracions als passadissos del congrés espanyol. Segons Rufián, és urgent de bastir un espai comú, perquè, en cas contrari, “a la banda esquerra del PSOE no hi ha res”. Amb un missatge indirecte cap a Sumar, ha remarcat que no servia de res un espai construït “des d’un despatx d’una universitat de Madrid amb antenes trencades respecte de què significa el País Basc i Catalunya, sobretot”. I ha insistit que ara la responsabilitat de configurar aquest espai requeia en les forces sobiranistes: “Ens toca a les esquerres sobiranistes, independentistes, autodeterministes, federalistes o confederalistes crear aquesta esquerra plurinacional que durant tants anys s’ha demanat. A l’esquerra del PSOE no hi ha res.”

Rufián apuesta por crear una lista "plurinacional" de izquierdas para las próximas elecciones generales: "Si no nos ponemos de acuerdo, nos van a matar por separado" https://t.co/kyHD67Srcq pic.twitter.com/KufKAg1TkZ

— Europa Press (@europapress) July 22, 2025

Rufián també ha avisat la resta de l’esquerra espanyola: “Que respectin Catalunya i el País Basc. Perquè, si no fos per Catalunya i el País Basc, fa molt que Vox governaria ací.” Des del seu punt de vista, el vot antifeixista s’imposa sobretot en aquestes dues nacions. Tot i expressar el respecte per “l’esquerra espanyola que planta cara a un feixisme que cavalca rapidíssim”, ha defensat que era hora que l’esquerra perifèrica comencés a sumar “de debò”.

Preguntat sobre qui hauria d’encapçalar aquesta candidatura, Rufián ha dit que tant li feia: “M’és igual com sigui, m’és igual qui la lideri, m’és absolutament igual. Però si no ens posem d’acord, ens mataran per separat.”

La direcció d’ERC se’n desmarca

Des de Barcelona, la direcció d’ERC s’ha desmarcat de la proposta de Rufián i ha dit que aquest projecte d’aliança no formava “part de l’agenda” del partit. “ERC és allà on sempre ha estat”, ha rebatut la portaveu dels republicans al parlament, Esther Capella, que ha destacat que col·laboraven de fa temps amb altres partits, però que no hi havia “sobre la taula” generar cap nou espai unitari.

La dirigent del corrent Foc Nou, Helena Solà, també ha criticat la proposta del portaveu d’ERC al congrés espanyol:

Quan dues notícies s’entenen millor juntes… i per donar la raó als que diuen que no sabem perdre (referint-se a @FocNou_ERC) doncs no, ho reconec, n’hi ha qui de perdre en sap molt més. Nivell màster. pic.twitter.com/1HtA07A2wB

— Helena Solà i Tàrraga (@helenasola) July 22, 2025

El diputat de Més al congrés espanyol, Vicenç Vidal, ha considerat interessant la proposta de crear aquesta llista. En declaracions a Europa Press, Vidal ha explicat que, quan arribi el moment d’abordar-ho, serà l’assemblea de Més per Mallorca i Ara Més qui decidirà quina fórmula és la més adequada. També ha reivindicat el paper de la seva formació com a espai de diàleg entre el sobiranisme i l’esquerra espanyola, i ha subratllat que han actuat com a pont entre forces com Compromís, EH Bildu o algunes formacions de l’esquerra espanyola. “Tot allò que impliqui aliances plurinacionals o confederals, des de MÉS ho veim amb bons ulls”, ha dit.

Un precedent a les europees

La coalició Ara Repúbliques, amb ERC, EH Bildu, el BNG i Ara Més, va ser la quarta candidatura més votada a les eleccions europees de l’any passat, fetes en circumscripció única. Va obtenir el 4,93% dels vots (855.985 paperetes), unes 42.000 més que Sumar, que va quedar en cinquena posició. Rufián considera que aquell model d’aliança “es pot repetir perfectament” i que pot omplir l’espai “orfe” que deixen les esquerres espanyoles.

El ple de l’Ajuntament de València ha aprovat avui el canvi oficial de la denominació del municipi, que passa a ser “Valencia/Valéncia”, amb la inclusió del castellà i amb un accent tancat en la versió en català que no segueix la normativa oficial. La proposta, impulsada pel govern municipal del PP amb el suport de Vox, estableix una versió bilingüe i modifica el topònim reconegut fins ara: València, en català normatiu.

Aquest acord inicia l’expedient formal de canvi de nom del municipi, que ara s’haurà de sotmetre a un període d’informació pública de vint dies. Després, es remetrà al Consell de la Generalitat, que és l’organisme competent per a aprovar la nova denominació per decret. La proposta ha estat avalada per un informe del lingüista Abelard Saragossà. Ni l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) –institució estatutària competent en matèria lingüística– ni cap altra entitat oficial han avalat aquest canvi ortogràfic, que es basa en les Normes del Puig, que no són oficials.

En el debat polític generat al voltant d’aquesta qüestió, el portaveu del grup socialista, Borja Sanjuán, ha lamentat que “el canvi proposat reflecteix una subordinació a la cultura espanyola”.

“Tot va començar quan Vox va difondre una imatge amb el nom de València escrit amb accent tancat, acompanyat d’una bandera espanyola i un missatge clar: la identitat valenciana queda per sota de l’espanyola, sense cap respecte pel dictamen de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), la institució estatutària encarregada de resoldre les qüestions lingüístiques”, ha recordat Sanjuán, que ha qualificat la proposta de nacionalista i supremacista. “Quan la dreta parla de bilingüisme, en realitat vol dir jerarquia i una Espanya sense accents oberts, malgrat que València és valenciana i continuarà essent oberta”, ha remarcat.

En la mateixa línia, el regidor de Compromís Pere Fuset ha criticat “el debat suscitat com a arma política” i ha afegit: “No caurem en el parany, no ens immiscirem en temes de llengua ni generarem polèmica on no n’hi ha, i no acceptarem lliçons de qui no defensa el valencià ni a la Fira de Juliol, una festivitat profundament arrelada a la història de la ciutat.”

El regidor ha qualificat la votació de “imposició ideològica” i ha proposat, sense èxit, una esmena perquè el nom oficial es mantingués en català i fos l’AVL qui es pronunciés sobre la qüestió. Ha acusat la batllessa, María José Catalá, d’estar “lligada de peus i mans pel seu soci prioritari, Vox”, i ha anunciat que la coalició demanarà un informe jurídic per determinar si hi pot haver prevaricació.

Un equip d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA) i del Museu de la Conca Dellà (MCD) ha documentat una notable diversitat de dinosaures carnívors a l’actual Pirineu poc abans de la seva extinció global. L’estudi, publicat a la revista Cretaceous Research, s’ha basat en l’anàlisi de dents fòssils trobades al jaciment de Molí del Baró-1, al municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà). Aquest indret conserva restes d’una antiguitat de poc més de 66 milions d’anys, just abans de l’extinció massiva del final del Cretaci, i ofereix un testimoni valuós dels darrers ecosistemes amb dinosaures a Europa. Segons l’investigador Oscar Castillo, primer signant de l’estudi, el jaciment és “com una fotografia dels últims centenars de milers d’anys dels dinosaures europeus”.

L’equip ha identificat restes dentàries de com a mínim tres grups de dinosaures teròpodes: velociraptorins, dromeosaurins i troodòntids, a més d’un quart tipus més petit i enigmàtic que podria pertànyer a un llinatge que es creia que ja s’havia extingit durant el Maastrichtià i que la seva distribució estava pràcticament restringida a l’actual Xina. Les dents mostren una gran varietat de formes, mides i mecanismes d’alimentació. En concret, els velociraptorins i dromeosaurins presentaven dents adaptades a una tècnica anomenada puncture and pull (“clavar i estirar”), pròpia de depredadors que arranquen trossos de carn amb mossegades potents. En canvi, les dents dels troodòntids indiquen una dieta més omnívora, amb una gran proporció de vegetació. “Tot i que eren animals petits, cadascun ocupava un nínxol ecològic diferent”, explica Bernat Vila, coautor de l’estudi, “la qual cosa fa pensar que hi havia poca competència entre ells”. Aquesta diversitat funcional en un entorn geogràfic relativament petit és un indici de l’estabilitat d’aquell ecosistema just abans del col·lapse global que va exterminar els dinosaures no avians.

La recerca també remarca les particularitats faunístiques de la regió coneguda com a Ibero-Armòrica, l’illa continental que integrava part de l’actual península Ibèrica i el sud de l’actual França. Segons els autors, la fauna de dinosaures d’aquesta zona difereix de la d’altres regions del món durant el Maastrichtià, fet que reforça la idea que Ibero-Armòrica tenia una dinàmica evolutiva pròpia.

A banda d’Oscar Castillo i Bernat Vila, han participat en l’estudi Àngel Galobart (ICP-CERCA i MCD), Mattia Antonio Baiano (Universitat de Río Negro i CONICET, Argentina) i Stephen Brusatte (Universitat d’Edimburg).

Un patrimoni paleontològic singular

Els jaciments del Pallars i l’Alt Urgell s’han convertit en una font essencial per entendre els últims ecosistemes amb dinosaures a Europa. Espècies com Pararhabdodon isonensis, Tamarro insperatus o Abditosaurus kuehnei, totes descrites a partir de troballes fetes als Pirineus catalans, han contribuït a posicionar Catalunya com un dels punts clau de la recerca paleontològica europea.

La riquesa i varietat dels fòssils d’aquesta regió, sumats als estudis funcionals com l’analitzat ara, no sols aporten coneixement científic, sinó que també enriqueixen el patrimoni cultural i turístic del país. Centres com el Museu de la Conca Dellà, a Isona, i el Museu de la Ciència de Terrassa, divulguen activament aquestes troballes i desperten l’interès per la paleontologia entre la població.

El Servei Català de la Salut ha avisat de l’augment sostingut de les queixes per discriminació lingüística als centres sanitaris. Fins aquest juliol, se n’han registrades 179, de manera que es manté la tendència a l’alça dels darrers anys: 233 el 2022, 342 el 2023 i 358 el 2024. En una compareixença a la Comissió de Salut del parlament, els responsables del CatSalut han dit que gairebé la meitat de les reclamacions de 2024 van ser per manca d’atenció oral en català; per no rebre resposta administrativa o informativa en català (20%) o per la llengua dels informes clínics (8%). Entre les noves propostes de Salut per a revertir la situació, hi ha la de crear un grup multidisciplinari per a seguir les reclamacions i una campanya de conscienciació.

El Servei Català de la Salut ha posat sobre la taula unes dades preocupants en matèria de drets lingüístics. En una compareixença davant la Comissió de Salut del Parlament, responsables del CatSalut han exposat que les reclamacions per discriminació lingüística en l’àmbit sanitari no han deixat d’augmentar en els últims anys. Si el 2022 es van registrar 233 queixes, la xifra es va enfilar fins a les 342 l’any 2023 i a 358 el 2024. Enguany, només fins al mes de juliol, ja se n’han comptabilitzat 179, fet que fa preveure que es podria superar novament el màxim històric abans d’acabar l’any. Segons l’anàlisi detallada de les reclamacions de l’any passat, el 49% van estar motivades per una atenció oral que no es va oferir en català, el 20% per manca d’atenció administrativa o informativa en català i el 8% per l’atenció clínica.

Alfredo Garcia Díaz, director general del Servei Català de la Salut, ha admès que la situació de la llengua catalana al sector salut pensem és millorable i que “no és la que es voldria”. Per una banda, ha atribuït l’escenari actual a la incorporació creixent de professionals sanitaris al sistema procedents de fora de Catalunya: “L’any 2022, dels nous metges i metgesses col·legiats a la província de Barcelona, només un 29% eren nascuts a Catalunya i el 17% eren nascuts a la resta de l’estat i un 54% eren nascuts a l’estranger, fora de l’estat espanyol”, ha comentat.

Ha afegit que el segon element que condiciona aquesta situació és el personal sanitari que s’incorpora al sistema mitjançant un sistema de provisió de places de formació especialitzada en districte únic en el qual no es demana cap coneixement de cap llengua. “El 2023, hi havia al sistema sanitari públic català entre residents de Medicina, d’Infermeria i de Psicologia, un total de 5.904 residents. De tots aquests, el 40% provenien de territoris no catalanoparlants, d’altres països i també d’altres continents”. Per fer front a aquesta situació, el Departament fa anys que duu a terme diverses mesures. Entre aquestes destaquen el pla per garantir el coneixement i l’ús del català en el sistema públic de salut. Contempla trenta-tres accions distribuïdes en una sèrie d’eixos d’actuació en un període temporal que va des del 2024 fins al 2026.

Les mesures organitzatives inclouen accions com la proposta per designar referents lingüístics a cada centre i presentar un pla de gestió lingüística. Garcia ha detallat que actualment el 98% de les entitats proveïdores que tenen contracte amb el Servei Català de la Salut, ja han designat un referent lingüístic i que d’aquestes entitats, un total de 114, el 70%, han presentat al Departament el seu pla de gestió.

El segon bloc són mesures per a la millora del coneixement de la llengua catalana a les professionals. Inclou el programa formatiu de la llengua catalana ‘Prescriu-te el català’, que “ha de permetre que els professionals d’estat sanitari públic puguin assolir habilitats comunicatives i un nivell de català suficient per a poder atendre els pacients i poder expressar-se oralment i per escrit en la llengua catalana en el seu context laboral”. Enguany s’han ofert 1.635 places i s’ha incorporat el nivell A2. En aquesta mateixa línia, s’impulsa el programa ‘T’acollim’, una iniciativa que s’adreça sobretot a residents i a nous professionals que s’incorporen al sistema i que aquest 2025 ha comptat amb 400 participants. Per últim, també es fa voluntariat per la llengua adreçat a aquests professionals.

Tallers de bones pràctiques i formació als professionals

Pel que fa a les propostes per garantir els drets lingüístics dels usuaris del sistema sanitari, el responsable del CatSalut ha dit que la conselleria està treballant en una actualització de la carta de drets i deures dels pacients. Aquesta revisió, que es podria presentar a finals del 2025, inclourà la incorporació específica dels drets lingüístics que ja recull la normativa vigent. L’objectiu és fer-los més visibles i fàcilment exercibles per part de la ciutadania. Aquesta iniciativa anirà acompanyada d’una campanya institucional de comunicació adreçada tant als professionals del sistema sanitari com a la ciutadania. “La voluntat és garantir el coneixement i foment de l’exercici actiu d’aquests drets i deures, i contribuir així a una millor qualitat relacional entre usuaris i personal sanitari”, ha explicat. Segons Garcia, un altre dels eixos d’intervenció per a assegurar que es respecten els drets dels usuaris, és la formació del personal sanitari en bones pràctiques d’atenció lingüística. Durant el 2024, 218 professionals van participar en els 14 tallers que va organitzar el Consorci per a la Normalització Lingüística. De cara a aquest 2025, el Departament de Salut ha assumit directament l’organització d’aquests tallers, que són sempre presencials i ja s’han fet quatre edicions en diferents centres. Salut preveu incrementar el nombre de sessions d’aquí a finals d’any, amb l’objectiu d’arribar a més professionals i millorar la qualitat comunicativa amb l’usuari, tenint en compte el respecte als drets lingüístics.

Entre les mesures estructurals per abordar les discriminacions lingüístiques, destaca també la creació d’un grup multidisciplinari de seguiment de les queixes lingüístiques. Aquest equip tindrà la funció de fer un seguiment qualitatiu i quantitatiu de les reclamacions, proposar millores i coordinar les accions correctores. A més, Salut està desenvolupant el projecte E-reclamacions, una plataforma digital que pretén simplificar i digitalitzar la gestió de queixes, suggeriments, agraïments i sol·licituds d’informació. Aquesta eina permetrà millorar l’accessibilitat i transparència del sistema, així com fer un seguiment més eficient dels casos, estandarditzant criteris i respostes.

Garantir els drets lingüístics

Els grups de Junts, ERC, PSC i En Comú Podem han coincidit a destacar la importància de garantir els drets lingüístics en l’àmbit sanitari i han defensat que una bona atenció en català no només és una qüestió de drets, sinó també de qualitat assistencial. El diputat de Junts, Jordi Fàbrega, ha denunciat que negar l’atenció per motius lingüístics vulnera normatives legals i ètiques, i ha instat a passar de la voluntarietat a l’obligatorietat en la formació lingüística del personal. Des d’ERC, Carles Campuzano ha insistit en la necessitat de desplegar indicadors per comprovar l’efectivitat del pla de drets lingüístics i ha reclamat canvis en el model MIR estatal, que actualment dificulta una millor adaptació al context lingüístic català.

Susana Mérida (PSC) ha reconegut la complexitat de la situació, tenint en compte la diversitat de l’origen del personal sanitari i estudiants, però han insistit que no es pot contraposar l’atenció sanitària amb els drets lingüístics. La socialista ha expressat el seu suport a continuar treballant per garantir el dret d’atenció en català com a llengua pròpia de Catalunya. Per la seva banda, els Comuns, amb David Cid, han reclamat que es donin els recursos necessaris perquè tots els professionals puguin aprendre el català, tot defensant el dret inqüestionable dels ciutadans a ser atesos en qualsevol de les dues llengües oficials.

En canvi, el PP, a través de Belén Pajares, ha criticat el que considera una “imposició lingüística” impulsada per l’independentisme i assumida pel PSC. Ha defensat la llibertat dels professionals sanitaris per expressar-se en la llengua que prefereixin i ha titllat de secundària la qüestió lingüística davant de problemes greus com la manca de professionals o les llargues llistes d’espera. Segons la diputada, moltes de les queixes lingüístiques no prosperen i aquest és un problema creat artificialment pel govern.

La jutgessa de Catarroja que instrueix la causa penal sobre la gestió de la gota freda del 29 d’octubre passat ha acordat de citar el 20 d’agost el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, per tal que aporti la factura amb la llista de trucades del dia dels fets i comparar-ho amb les de la factura. Mompó es va oferir voluntàriament a fer-ho la setmana passada, quan va declarar com a testimoni davant del jutjat que investiga les possibles negligències en l’atenció a l’emergència, que va provocar 228 morts.

La nova citació arriba mentre creix la pressió sobre Mompó. Avui, familiars de víctimes de la gota freda han demanat directament al president de la diputació que “faça memòria” i col·labore per esclarir els fets. Ho ha fet Christian Lesaec, president de l’Associació de Damnificats per la dana Horta Sud, durant la seva intervenció en la comissió d’estudi que s’ha constituït a la mateixa diputació.

Lesaec ha apel·lat al testimoniatge de Mompó en seu judicial, en què el president provincial va dir que no recordava alguns detalls del que havia passat aquella vesprada. En concret, va negar haver parlat amb el president de la Generalitat, Carlos Mazón, abans de l’enviament de l’avís d’alerta ES-Alert, que es va fer a les 20.11 als mòbils de la ciutadania. També va dir que no va tenir informació sobre el barranc del Poyo fins entrada la nit. “Jo li demanaria, de cor, i sense ser una crítica, que ens ajude, que faça memòria”, ha dit Lesaec. “Si algunes coses no les recorda ara, potser les recorda després. Ajude’ns a esbrinar la veritat.”

Davant la petició, Mompó ha respost que la dificultat no és tant recordar el context general com precisar els detalls concrets que exigeix una declaració judicial: “Una cosa és parlar ací, amb periodistes o en el ple, on pots intentar reconstruir per lògica què va passar, i una altra és quan et pregunten en seu judicial què vas dir exactament a una hora determinada.” Ha afegit que no té dubtes sobre el que va passar aquell dia, però que no pot precisar el contingut exacte d’algunes converses: “Quan em pregunten per una telefonada, hora i contingut amb no sé qui, això m’és molt complicat concretar.”

La nova citació judicial podria ajudar a reconstruir la seqüència de gestions institucionals durant les hores més crítiques de la catàstrofe. La fiscalia i l’acusació particular han insistit en la importància de delimitar responsabilitats polítiques en la cadena de decisions i avisos, i consideren clau saber qui tenia informació crítica i quan la va rebre.

La consellera d’Educació, Esther Niubó, ha comparegut al parlament, per iniciativa pròpia, per donar explicacions sobre les errades en les adjudicacions de places de docents.

Niubó ha anunciat la destitució del subdirector de plantilles, provisió i nòmines del departament per depurar responsabilitats. “És un cessament polític”, ha insistit. Ha anunciat que han pres mesures, tot obrint un expedient informatiu, i que, quan es resolgui, se n’obrirà un altre de disciplinari. Niubó també ha dit que estaran pendents si cal prendre més accions. “No va ser un error humà ni tècnic, sinó el resultat d’una decisió conscient i unilateral d’una persona funcionària modificant un criteri clau del procediment i anant en contra d’una instrucció establerta en la normativa”, ha explicat, i ha afegit que ho va fer “sense consultar al director general, ni a la secretaria general ni a la consellera.”

“Ningú pot fer i desfer al departament ni hi pot estar per sobre. El que ha passat és greu. No permetrem que s’estengui l’ombra del dubte. Ens correspon depurar responsabilitats”, ha dit.

Dijous, l’endemà d’haver-se acabat el procés d’adjudicació de places, el departament va rebre la notificació d’una “incidència molt greu” dels llocs de feina: “És el resultat d’una decisió conscient” que ha anat en contra del que marca la normativa del Departament d’Educació, ha dit. Durant la fase provisional d’adjudicació, un treballador del Departament va adjudicar 878 llocs de perfil professional que per normativa haurien d’haver estat per al personal funcionari, tal com estableixen les resolucions d’Educació, a personal interí. Només en cas que un lloc quedi vacant després de la primera fase –és a dir, que no quedi ocupat per personal funcionari–, pot passar a ser ocupada per funcional interí.

“Tan aviat com vam tenir coneixement dels fets, vam bloquejar les llistes i vaig convocar una reunió a govern. Llavors es va decidir d’invalidar el procés i activar-ne un de nou”, ha explicat Niubó. El personal es va posar a treballar per resoldre el problema com més aviat millor, ha dit la consellera, que ha afegit que s’havia reunit amb els grups parlamentaris per explicar-los què havia passat.

Ha detallat que hi ha un 25% d’afectats, és a dir, que han tingut una modificació de la destinació. “Els canvis majoritàriament presenten millores”, ha dit Niubó. I ha afegit que es mantenia la data per al nomenament i presa de possessió dels llocs de feina. El començament de curs no en sortirà afectat, és a dir, que es manté el dia 8 de setembre.

Els sindicats denuncien possibles errors en les noves adjudicacions

En la nova llista, publicada ahir, hi ha 2.898 canvis respecte de l’anterior. A les xarxes han aparegut uns quants piulets denunciant noves errades. Per exemple, els de la diputada de la CUP Laia Estrada i la presidenta del Consell Nacional de la JNC, Carlota Monfort. En canvi, Niubó ha assegurat que en aquesta nova adjudicació no hi ha errors. Mentre que es feia la compareixença al parlament, a fora s’han concentrat unes dues-centes persones i membres dels sindicats per a denunciar els nous errors en les adjudicacions. De fet, ha interromput la compareixença de Niubó un membre del sindicat de la CGT, tot reclamant que escoltés els crits i les demandes de personal que hi havia fora del parlament: “Escolti els treballadors. Niubó dimissió!“, ha cridat mentre el feien fora de la sala.

La USTEC denuncia que continuen havent-hi errors en les noves adjudicacions de places i que ha avisat que impugnarà el procés si es confirma que ha estat així. “No sabem la magnitud de la tragèdia. Caldrà veure”, ha apuntat Alba Ferran, d’USTEC.

Ferran ha apuntat que el problema és que les adjudicacions no es fan per ordre d’antiguitat ni de barem i que, per tant, els interins passen per davant dels funcionaris. “Hem rebut moltes queixes”, ha afirmat.

Des del sindicat demanen d’endarrerir l’inici de curs i reclamen al departament canvis profunds i negociar millores laborals. “No és un fet aïllat. És la conseqüència d’una manca crònica d’inversió en educació i d’un maltractament constant al personal educatiu i dels centres”, ha assenyalat Ferran.

Per la seva banda, Maurici Victory, de la CGT, ha denunciat que el problema és estructural: “Continuen havent-hi errors”, ha denunciat. Finalment, Marc Santasusana, de la Intersindical, ha advertit que el problema és molt greu: “El fet que hagin comès un segon error per intentar arreglar-ho, de pressa i corrents, encara és més greu”, ha remarcat.

Dures crítiques dels grups parlamentaris

Els grups parlamentaris també han etzibat dures crítiques a la consellera, i han coincidit a sospitar que tota la responsabilitat de l’escàndol recaigui sobre una sola persona. El primer torn ha estat pel grup parlamentari de Junts. “No pot ser que una decisió individual posi en risc el sistema educatiu”, ha dit Judith Toronjo, que ha defensat que el Departament no té uns controls efectius per fer front a situacions com aquestes. S’ha queixat també que no hi hagi una compensació per aquells docents afectats, i ha demanat una auditoria externa. “Intuïm que no se’n sortirà, per això hauria de plantejar-se la seva dimissió”, ha etzibat Toronjo a Niubó.

Per la seva banda, Irene Aragonès, d’Esquerra Republicana, també ha estat molt dura contra Niubó i el Departament, a qui ha acusat d’haver fet una actuació “covarda i injusta”.  “És intolerable que davant d’un sistema tan complex s’assenyali públicament la baula més feble de l’engranatge administratiu. Com es pot tacar un funcionari que no es pot defensar? Ha convertit un treballador en un boc expiatori d’un problema estructural, això és un linxament públic i un acte de violència institucional”, ha dit, tot assegurant que tot plegat demostra un desconeixement total del funcionament del Departament d’Educació. A més, ha criticat que encara ahir hi hagués errors en el nou procés d’adjudicació de places. “Els errors no s’han reconegut internament”, ha criticat. Ha demanat que se’ls informi de les conclusions de l’expedient informatiu i el cessament del director general del professorat, Josep Maria Garcia Balda, per “les conseqüències nefastes” que s’han derivat de l’escàndol.

Eva García, del PP, també ha qüestionat, com la resta de grups, que tota la responsabilitat recaigui sobre una sola persona del personal del Departament. Ha demanat que els confirmin que no reubicaran el subdirector de plantilles, provisió i nòmines a un altre càrrec, i ha demanat que el portin a fiscalia si es demostra culpable. “No poden tapar la responsabilitat dels alts càrrecs per evitar d’incomodar Esquerra Republicana”, ha criticat. “No és un cas aïllat. Ja fa anys que els concursos públics de la Generalitat es veuen esquitxats per la manca de transparència”, ha etzibat.

Per la seva banda, Lluís Mijoler, dels Comuns, ha dit que el departament és un autèntic desgavell, i s’ha queixat de les dificultats i el dolor dels docents arran de l’escàndol. “És inadmissible en ple segle XXI”, ha dit, abans de demanar el cessament dels responsables polítics: “No n’hi ha prou amb expedients informatius”, ha detallat.

Laia Estrada, de la CUP, ha demanat canvis, i ha expressat els seus dubtes sobre el fet que tota la responsabilitat del nyap recaigui sobre una sola persona. A més, a reiterat que hi ha errors en les noves adjudicacions de places: “Es continuen adjudicant places a personal interí per davant de funcionaris”, s’ha queixat Estrada. Ha acabat demanant el cessament immediat de tots els responsables i una compensació per a les persones afectades, entre d’altres.

Aliança Catalana també ha demanat la dimissió de la consellera i una revisió dels procediments. També Vox ha criticat l’escàndol de l’adjudicació de places i ha demanat la dimissió de Niubó.

La fiscalia anticorrupció espanyola ha sol·licitat una pena de quatre anys de presó per a Francis Puig, germà de l’ex-president de la Generalitat Ximo Puig, pels delictes de falsedat documental i estafa agreujada en l’obtenció de subvencions públiques per a empreses de comunicació. Per al seu soci, Juan Enrique Adell Bover, demana tres anys de presó.

Segons l’escrit d’acusació, adreçat al jutjat d’instrucció número 4 de València, Francis Puig pot haver de pagar també una multa de deu mesos –a raó de vint euros per dia–, inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant la condemna i una responsabilitat personal subsidiària de cinc mesos en cas d’impagament. Per a Adell, la petició de multa és idèntica, però la pena de presó és de tres anys, com a cooperador necessari.

El cas se centra en les subvencions rebudes per les empreses Comunicacions dels Ports SA, Canal Maestrat SL i Mas Mut Produccions SL, entre els anys 2015 i 2018, tant de la Generalitat Valenciana com de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu oficial dels ajuts era el foment del valencià i del català en mitjans de comunicació.

El jutge instructor ja va processar Francis Puig i Juan Enrique Adell el gener passat. Descarta el delicte de frau en subvencions perquè la quantitat percebuda presumptament de manera irregular, uns 67.500 euros, no arriba al llindar penal dels 120.000 euros vigent en aquell moment. Tot amb tot, considera que hi ha prou indicis dels delictes de falsedat documental i estafa.

La interlocutòria destaca que els acusats van fer servir factures falses, societats instrumentals, domicilis ficticis i activitats sense relació amb les subvencions per aconseguir-les i enriquir-se’n. Els ajuts es van concedir suposadament per a activitats en valencià i català, però el jutge veu indicis que eren fictícies o no justificades.

Miquel Berga i Eduard Marco són els guanyadors dels premis literaris Ciutat de Gandia 2025. Berga ha obtingut el XLVII premi Joanot Martorell de Narrativa per Eileen. Retrat d’un matrimoni, i Marco, el LXIII premi Ausiàs March de poesia per Colombaire. Les obres es publicaran el 12 de novembre amb Edicions 62 i es lliuraran en un acte públic a Gandia durant la tardor literària.

El jurat del premi Joanot Martorell –format per Xavier Aliaga, Martí Domínguez i Valèria Gaillard, amb Pilar Beltran com a presidenta– ha valorat una novel·la que entrellaça l’amor i el compromís polític de George Orwell i Eileen O’Shaughnessy. El relat, ambientat entre el 1935 i la guerra del 36-39, reconstrueix la història d’una parella singular travessada per la guerra, les infidelitats i la causa de la llibertat.

Berga, professor honorari de literatura anglesa a la Universitat Pompeu Fabra, és autor de llibres com Un aire anglès o Una educació, i especialista en Orwell. Ha publicat estudis i edicions centrats en la literatura anglesa i la Guerra de 1936-1939.

Quant al premi Ausiàs March, el jurat –format per Maria Josep Escrivà, Rubén Luzón, Jaume Pont i Simona Škrabec, amb Jordi Cornudella com a president– ha destacat Colombaire, un llibre íntim sobre la malaltia terminal del pare i el vincle amb la terra a través de la pràctica de la columbicultura. Una obra que, segons que explica el jurat, és també una reivindicació de la poesia com a espai d’arrelament i transmissió.

Eduard Marco (Borbotó, 1976) és poeta, traductor i llaurador. Després d’un llarg silenci creatiu, ha tornat amb llibres com Ultramarins, L’horta, Cita prèvia i Dolors, publicats entre 2022 i 2024.

Els premis Ciutat de Gandia són convocats per l’Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques (IMAB) de l’Ajuntament de Gandia.

Malgrat el clam d’entitats, organitzacions i partits en defensa dels drets humans, el PSOE s’ha negat a tancar la comissaria de la policia espanyola de la Via Laietana de Barcelona. Avui el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ha publicat la declaració de la comissaria de la Via Laietana de Barcelona com a lloc de memòria democràtica. La resolució reconeix l’edifici com el principal node repressiu de la dictadura franquista a Catalunya, però hi manté la policia.

L’edifici continuarà essent la seu de la Prefectura Superior de Policia espanyola, i la resolució diu que haurà d’identificar, explicar i senyalitzar els espais on es van cometre tortures i es va perseguir la dissidència. Afegeix que s’hi podran fer visites presencials i virtuals, i es crearà un apartat específic a la web oficial de Memòria Democràtica, amb fotografies i informació històrica.

La resolució recorda que, des del 1941, la comissaria va acollir la Brigada Político-Social, encarregada de reprimir la dissidència política, els moviments obrers i sindicals, així com col·lectius vulnerables com ara les prostitutes, els gitanos i les persones LGBT. S’hi descriuen cel·les “insalubres i saturades” i pràctiques de “tortura” en interrogatoris. Es calcula que almenys 4.143 persones van ser detingudes per motius polítics durant la dictadura a Barcelona.

Els departaments d’història contemporània de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona, juntament amb el Memorial Democràtic, elaboraran informes sobre l’edifici. Un cop presentats, s’obrirà un termini de vint dies per a possibles al·legacions.

Però aquesta resolució no atén la demanda històrica de víctimes de la repressió, tant en l’època franquista com en l’època actual, perquè aquest edifici deixi de ser una comissaria de la policia i esdevingui un centre de memòria històrica sobre la repressió i les tortures.

En aquest sentit, Òmnium Cultural ha criticat la decisió del govern espanyol perquè l’edifici continua en mans de la policia espanyola. “No es garanteix cap canvi real: la policia nacional continuarà operant-hi i només s’hi preveu instal·lar una placa commemorativa. Un gest simbòlic que mostra la manca de valentia del PSOE i perpetua la impunitat”, ha lamentat l’entitat.

El Tribunal Constitucional espanyol ha refusat d’admetre a tràmit el recurs de Juana Rivas contra l’ordre de lliurament del seu fill menor al pare, Francesco Arcuri, emesa per la cort d’apel·lació de Càller (Sardenya). Segons fonts jurídiques consultades per Europa Press, el tribunal considera que Rivas no ha esgotat la via judicial ordinària.

La decisió s’ha pres avui en una reunió d’urgència de la secció segona del Constitucional, amb José María Macías com a ponent. El recurs s’havia presentat una volta que l’Audiència de Granada rebutgés de suspendre l’ordre dictada pel jutjat de primera instància número 3 de la ciutat per donar compliment a la resolució italiana. L’execució es va fixar entre les 10.00 i les 11.00 del matí, amb la participació d’un punt de trobada familiar.

L’Audiència argumenta que, en processos de família, les mesures són d’execució immediata i no es poden suspendre. A més, recorda el principi de confiança mútua entre estats membres de la Unió Europea, i rebutja l’argument que l’entrega del menor a Itàlia el deixaria en situació de desprotecció.

El tribunal també esmenta que, encara que hi ha una causa penal oberta contra Arcuri per suposats maltractaments, això no és motiu per incomplir les normes imperatives del dret europeu. I subratlla que cal preservar el bon funcionament del sistema judicial comú de la UE, basat en la confiança entre jurisdiccions.

El servei d’emergències 112 del País Valencià va rebre el 29 d’octubre, el dia de la gota freda que va causar la mort de 228 persones, un total de 19.821 trucades, de les quals 8.290 no es van arribar a atendre. La xifra més alta de trucades es va registrar a les 17.00, amb un pic de 2.438 en una sola hora.

Ho recull l’informe de la Subdirecció General d’Emergències de la Generalitat Valenciana, que s’ha fet arribar al jutjat de Catarroja (Horta Sud), que investiga la gestió del temporal. La magistrada instructora, Nuria Ruiz Tobarra, havia demanat informació detallada sobre totes les comunicacions entrants, incloent-hi l’hora, la procedència i el contingut –si bé no l’enregistrament–, i també si s’havien desviat a uns altres centres 112 de l’estat espanyol.

L’informe indica que, de les 19.821 trucades registrades al sistema, només se’n van atendre 9.605. La resta es van perdre: 5.832 tenien un temps d’espera superior a 10 segons i 2.458, inferior. També es van registrar 1.926 trucades que no van ser ateses inicialment, però que van aconseguir contactar en intents posteriors. En total, es van gestionar 4.770 incidents, que poden correspondre a diverses trucades.

Segons el mateix document, no es va registrar la ubicació geogràfica de les trucades no ateses, perquè el sistema només la conserva en cas d’atenció efectiva. També es desconeix el contingut de les converses que no van arribar a ser ateses.

Quant al desviament a uns altres centres 112, Emergències explica que aquesta gestió no depèn del 112 valencià, sinó de les companyies de telefonia. Quan no poden lliurar una trucada perquè tots els canals d’entrada són ocupats, són les operadores les que decideixen si donen un missatge d’error a l’usuari o si deriven la trucada a un altre centre. El 112 valencià, en tot cas, no reenvia trucades automàticament a altres autonomies. Només rep comunicacions reenviades si així ho decideix expressament un altre 112.

Els primers rescats van començar a primera hora del matí

D’altra banda, la jutgessa també ha rebut un informe del Consorci de Bombers de València, que detalla els rescats efectuats fins a les 15.00. El primer avís es va rebre a les 07.29 per un camió bolcat a Alzira (Ribera Alta), i el conductor va haver de ser evacuat en helicòpter per la impossibilitat d’accedir-hi per terra. Poc després, a les 08.01, es va rescatar una dona gran amb mobilitat reduïda atrapada en un pis de Catadau (Ribera Alta).

El cos de bombers assenyala que el nombre real de rescats va ser superior al registrat, a causa de la càrrega extrema de feina que van suportar les dotacions i el centre de coordinació. En condicions normals, s’haurien anotat amb més precisió les dades i els horaris exactes.

En resum, entre l’inici de l’episodi i les 15.00 del 29 d’octubre, el sistema de coordinació d’emergències CoordCom va rebre 394 incidències o peticions de servei, de diversa índole.

Cervià de les Garrigues va a contracorrent. En un moment en què molts pobles perden comerços per manca de relleu generacional, aquest petit municipi de tan sols sis-cents habitants ha recuperat un forn de pa centenari que feia dues dècades que no obria al públic. És Cal Ventura, que la cervianenca Sara Espasa ha decidit de tornar a posar en funcionament aquest mes. “El meu pare ja l’havia portat i em sabia greu que el poble es quedés sense forn”, explica. El local renovat va obrir l’endemà mateix del tancament per jubilació de l’únic forn que hi havia al poble.

La reobertura ha estat rebuda amb entusiasme pels veïns, en un context de pèrdua constant de botigues. “És el que esperàvem. En poc temps han tancat dues botigues. Ara n’obre un una noia jove i amb empenta. Estem contents”, diu la Teresa, veïna del poble. La Josefina, una altra cervianenca, explica que si no s’hagués tornat a obrir s’hauria hagut de desplaçar a pobles veïns per comprar pa.

Espasa reconeix que la decisió ha estat arriscada, però que ha pesat més la necessitat de mantenir el servei en un poble envellit. Diu que, en aquestes dues primeres setmanes, la resposta ha estat molt bona: “Tota la gent del poble ha vingut.”

A més de vendre-hi pa i brioixeria, Espasa vol que el nou establiment sigui també un punt de trobada dels veïns. Per això, ha habilitat una zona exterior amb taules i cadires. “Hi interactuo molt amb la gent i ens expliquem coses”, diu.

Bloomberg · Gresa Kraja

Tirana, Albània. El primer ministre albanès, Edi Rama, manté el pla de desmantellar gairebé mig milió de construccions il·legals, malgrat l’oposició creixent dels albanesos, que creuen que aquesta mesura pot perjudicar el sector turístic, en ple creixement.

A Tirana, la capital, els equips de demolició enderroquen quioscs i eliminen extensions de voreres i terrasses a l’aire lliure. A Vlora, a la costa, es retiren cabanes de fusta i bars de platja. A la localitat alpina de Theth, les excavadores ja han enderrocat gairebé cent edificis.

Aquesta embranzida va lligada amb la candidatura d’Albània per a obtenir l’adhesió a la Unió Europea a final d’aquest decenni. Rama ha fixat aquesta acció, que ha començat aquest mes, com un pas fonamental. Fa poc, en un discurs, va anomenar aquesta campanya “Renaixença Urbana 2.0”. “Ens hem compromès a unir-nos a la UE, i les qüestions relacionades amb els drets de propietat, incloent-hi els permisos i les ocupacions il·legals, han de ser resoltes abans del 2028”, va dir.

S’han assignat vuit equips d’arquitectes per avaluar quines estructures cal enderrocar i quines es poden legalitzar retroactivament. D’una altra banda, divuit directors municipals i uns quants caps de policia han estat acomiadats per no haver pres mesures contra les construccions il·legals.

Els opositors sostenen que molts veïns han esmerçat els estalvis de tota la vida en propietats per al turisme, un sector que contribueix amb el 20% al producte interior brut del país. Acusen el govern d’aplicar les lleis de manera incoherent, una acusació que les autoritats neguen.

Les protestes s’han intensificat al nord, on els índexs d’aprovació de Rama són inferiors als de l’ex-primer ministre Sali Berisha, de vuitanta anys. La setmana passada, els veïns de Theth van aixecar barreres i van llançar còctels Molotov contra els inspectors i la policia, segons informacions locals.

Moltes de les construccions modernes d’Albània van ser aixecades en el buit legal que va seguir la caiguda del comunisme, el 1991. Amb la devolució de terres als propietaris originals, els registres de propietat es van perdre o es van disputar, i les normatives de construcció es van menystenir per la lentitud i la corrupció associades al procés d’obtenció de permisos.

Les conseqüències d’aquest enfocament lax es van fer evidents després del terratrèmol més mortífer de la història d’Albània, el 2019, que va causar la mort de 51 persones, 3.000 ferits i danys generalitzats. Va caldre reparar més de 14.000 propietats, amb un cost estimat d’uns 1.000 milions d’euros (1.200 milions de dòlars). Els fiscals van emetre ordres d’arrest d’enginyers, constructors i funcionaris acusats de vulnerar les normes de seguretat.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

Hi ha unes determinades espècies que els experts diuen que sols es poden estudiar coneixent-ne l’hàbitat natural, com ara aquestes orquídies que floreixen únicament a Arenys, o les alfàbegues que només la gent de Bétera sabem fer enfilar per damunt dels dos metres. Ione Belarra, navarresa d’origen, fa tota la pinta de pertànyer a una d’aquestes varietats exòtiques: la de l’esquerra madrilenya de cafè, un exemplar prototípic d’aquesta curiosa fauna política, pretesament revolucionària, que em diuen que prospera per Malasaña –i ja em disculpareu si m’equivoque de barri, que de Madrid, de trepitjar-lo, jo no en sé res…

La secretària general de Podem ha despullat fa unes quantes hores la seua veritable naturalesa pronunciant unes paraules aparentment innocents sobre els Mossos d’Esquadra. Com si fos un d’aquells sensacionals personatges de Dostoievski que es confessa involuntàriament i ni s’adona de què acaba de fer, Belarra ha ensenyat en un instant i davant un micròfon tot l’edifici mental de la seua tribu: la incapacitat patològica que els acompanya per a concebre que alguna cosa bona puga passar fora de Madrid i sense la seua supervisió directa.

Imagineu-la en el seu element natural: asseguda en una terrassa del barri, envoltada de més exemplars de la seua espècie –periodistes de mitjans que es presenten com a progressistes, funcionaris de l’alta i ben pagada administració cultural central, activistes de causes diverses, però com més llunyanes millor–, gesticulant amb passió mentre explica com han de funcionar les coses a Catalunya. No tinc notícia que hi haja viscut mai, però curiosament té i manifesta tot d’opinions definitives i fortes sobre el caràcter dels catalans –una mica a l’estil d’aquells viatgers del segle XIX que escrivien tractats de no sé quants volums sobre l’Orient després d’un viatge de quinze dies a Istambul.

Però a mi el que em sembla fascinant d’aquesta dona és l’aparent sinceritat. Quan diu –amb aquella rotunditat– que els Mossos si tinguessen les competències d’immigració farien “batudes racistes”, no sembla que mentesca ni calcule: fa la sensació que realment s’ho creu, això. Que s’ha construït un sistema mental tan hermètic que li permet de mantenir simultàniament dues conviccions contradictòries sense experimentar ni el més petit malestar intel·lectual. D’una banda, és una defensora aferrissada dels drets humans; d’una altra, considera que els catalans, simplement pel fet de ser catalans, no som capaços de defensar-los.

Potser la dirigent de Podem –i no sé si ara em fique en un embolic– és un cas clínic perfecte d’aquell fenomen que els psicòlegs anomenen “dissonància cognitiva”. Però, en tot cas, elevat a la categoria d’art. Perquè Belarra ha aconseguit de presentar els seus prejudicis com a virtuts, els seus complexos de superioritat com a altruisme i la seua ignorància supina com a saviesa.

Òbviament, això seu ve d’una vella tradició; espanyolíssima. Als anys trenta ja hi havia esquerrans madrilenys asseguts als mateixos cafès –els De los Rios i els Araquistáin, els Besteiros i els Albornoz– que veien la reivindicació catalana com una mena de caprici burgès incomprensible. La diferència és que aquell personal almenys tenien l’honestedat de dir-ho obertament. Belarra, en canvi, ha perfeccionat l’art de l’autoengany: sembla convençuda –per l’entusiasme que hi posa– que la seua oposició a l’autogovern català és una forma d’internacionalisme i no pas allò que és: espanyolisme del més ranci i reaccionari.

En vista d’això, haureu de convenir amb mi que la cosa més còmica sembla ser la seua relació amb la realitat. Belarra viu en un Madrid que existeix en la seua imaginació: una mena de París revolucionari poblat de ciutadans il·lustrats i policies amb una enorme consciència social. I deu desdenyar sistemàticament tot allò que podria dur-la a qüestionar aquesta visió idíl·lica: la violència policíaca del Primer d’Octubre, les deportacions, la corrupció que supura a cada cantonada, aquella senyora tan peculiar que tenen de presidenta, la pobra gent assassinada a Melilla mentre ella era ministra. Ah! Però si els Mossos tinguessen competències d’immigració, ah!, llavors sí que hi hauria problemes grossos, que es veu compel·lida a resoldre com si el món depengués solament d’ella.

Sembla, diuen els qui la coneixen, que aquesta persona està informadíssima de tot allò que passa al món. Però ja es veu que és completament incapaç d’entendre què té davant els ulls. I potser aquesta és la seua tragèdia personal, una tragèdia que la condemna a repetir eternament els mateixos errors. Per això Belarra, cada vegada que isca de Madrid, continuarà parlant de diversitat mentre homogeneïtza tot allò que troba, de drets humans mentre infantilitza la societat amb imatges dignes de qualsevol deep fake de tercera, de progressisme mentre es limita a reproduir com un lloro els esquemes mentals, els lemes i els motius, les consignes i les cantarelles més antics i reaccionaris de l’Espanya eterna. Com era allò? Fieles al ademán?

 

PS1. Malgrat la retòrica plurinacional, aquesta no és ni de bon tros la primera vegada que Podem amolla el seu nacionalisme espanyol desacomplexat. En aquest reportatge, n’hi trobareu una repassada exhaustiva.

PS2. Sergi Unanue continua viatjant per tot el món per oferir-nos aquells retalls de vida que ens aporten una mirada sobre la diversitat humana. Ara ha estat a l’Himàlaia, entre els brokpa, una tribu d’uns cinc mil individus amb algunes tradicions que criden l’atenció: “Els brokpa: dones polígames i pastors de iacs a la terra del Ieti”.

PS3. És evident que el periodisme rigorosament verificat i independent de tot mecanisme de pressió és avui més vital que mai. Amb la desinformació que es difon fàcilment i amb alguns dels polítics i empreses més poderosos del món promocionant-la, els mitjans creïbles som més necessaris que mai si volem mantenir-nos com una societat cohesionada. Donem valor a qualsevol ajuda, a qualsevol donació que vulgueu fer a VilaWeb, però fer-vos-en subscriptors, si encara no ho sou, és la millor manera d’ajudar-nos a créixer i de resistir junts la mentida, la manipulació i la desinformació. Ajudeu-nos si podeu i si esteu d’acord en la posició de diari nacional dels Països Catalans que té VilaWeb. Ens hi va molt.

A de S’Aguait, un restaurant estratègicament situat al costat del Mercat del Peix de Ciutadella, on de tant en tant un cap-roig o una círvia surten d’una parada en direcció als fogons de la cuina, i on l’amo del restaurant, en Tobal, atent i pencaire, s’ocupa que tot rutlli.

B de Binigaus Band, un grup de música del Migjorn Gran fantàstic, amb un cantant que és hereu directe de Freddie Mercury, el gran Maixx Gomila, showman genial; i B de bereneta, que no s’ha de confondre amb el berenar, que a Menorca és l’esmorzar, i que en format diminutiu és un àpat que comença quan el sol ja va de baixa i s’allarga i inclou el sopar, a l’aire lliure i en bona companyia.

C de camí de cavalls, el sender ancestral de 185 quilòmetres que ressegueix fidelment la costa menorquina, oficialment GR 223, un itinerari que es pot fer caminant, corrent, amb bicicleta de muntanya o a cavall, que ha implicat anys de lluita per les traves que hi posaven alguns propietaris particulars; i C de croquetes de calamar, que al Bar Peri d’Es Migjorn Gran les fan com enlloc i van ser dels pioners a servir-ne.

D de davantal, el davantal que les madones antigament no es treien mai perquè quan no cuinaven feien net, o emblancaven, o formatjaven; record d’una societat molt tradicional i basada en les feines del camp, de pagesos i missatges, que avui dia ja costa de trobar.

E d’espanyar, un dialectalisme provinent de ‘trencar el pany’, que vol dir fer malbé o malmetre i que no hauria de fer somriure els independentistes i prou.

F de formatge, producte emblemàtic de l’illa, elaborat amb llet de vaca quallada a baixa temperatura, salat i madurat d’acord amb els costums de l’illa, que té una DOP pròpia i és un dels pilars de la tradició ramadera i culinària de Menorca.

G de Grup d’Ornitologia Balear, el GOB, una associació ecologista que de fa anys combina l’activisme de carrer amb el combat als excessos del turisme als despatxos i els tribunals, imprescindibles; G de Sa Gelateria, una gelateria familiar i artesanal originària de Ciutadella que fa uns gelats deliciosos; i G de glosat, la variant illenca del cant improvisat, una tradició que es manté ben viva i que omple grans vetllades.

H d’hort, aquest petit tros de terreny que molts menorquins tenen darrere de casa o als afores del poble, on cultiven tomàquets, enciams, carabassons i síndries, herència de la tradició agrícola i d’amor a la terra.

I d’insectes, perquè quan es pon el sol i tothom fa la foto per lluir-la a Instagram també apareixen els mosquits, i de dia hi ha mosques i vespes i aranyes i escarabats, i milions de formigues petites que per poc que badis t’envaeixen la cuina i el rebost.

J de jaleo, el moment culminant de les festes de cada poble, amb caixers, cavalls i poble en estreta comunió, beneïda amb litres de suor i alcohol, una festa pura i primitiva esperada amb delit durant tot l’any per petits i grans, amb una banda sonora que s’enganxa i t’acompanya tota la vida.

L de Líthica, un indret màgic poc abans d’arribar a Ciutadella també conegut per les Pedreres de s’Hostal, antigues pedreres de marès que durant molt de temps es van convertir en abocador de runa i escombraries, fins que una colla de gent van tenir la bona pensada de recuperar-les i fer-les visitables, amb un recorregut espectacular i un espai central on a l’estiu es fan concerts i espectacles.

M de la Menorquina, empresa creadora de gelats mítics com el 57, el cornet d’avellana, el vaset de nata i maduixa i, sobretot, la llimona gelada, fundada per un senyor d’Alaior anomenat Fernando Sintes, a qui va tocar el primer premi de la rifa de Nadal el 1940 i amb els diners que va guanyar la va posar en funcionament i la va convertir en una de les fàbriques de gelats més importants del món.

N de ninetes –“tapadores”, en dèiem de petits, i a Catalunya molts les anomenen ulls de Santa Llúcia–, que segons la tradició popular serveixen per a guarir les malalties dels ulls o es fan servir d’amulet, i que avui encara es poden aplegar en algunes platges, amb molta paciència, i si són polides, que vol dir boniques, poden servir per a fer-ne anells i arracades.

O d’onades, l’orografia sempre canviant de la mar, que tant poden portar un tresor a la sorra, com fer patir les dones dels pescadors o fer naufragar un vaixell, per exemple el Benil, que el 19 de desembre de 1981 va embarrancar a la costa de Cala Tirant; era un vaixell de càrrega de bandera panamenca i tripulació turca, que molt probablement es dedicava al contraban i que no va resistir l’embat d’una tempesta amb onades de vuit metres d’alçada.

P de Pèl de Gall, el grup de música que més èxit i projecció té actualment, hereus dels Ja T’ho Diré sense tenir-hi res a veure; i P de pastissets, unes pastes dolces amb forma de flor, cobertes de sucre de llustre, fetes amb sucre, saïm, vermell d’ou i farina, i a vegades ratlladura de llimona.

Q de queixa, perquè hi ha molts turistes o perquè n’hi ha massa pocs, perquè fa massa calor o perquè la xafogor no deixa dormir, perquè les festes dels pobles ja no són com abans o perquè la sobrassada està massa poc curada, perquè les cases del camp estan abandonades o perquè els francesos les compren totes, en tot cas, la sensació és que els menorquins no estan mai  satisfets del tot.

R de roca, més suau al sud i aspra al nord, fins a arribar a nivells de bellesa extrema al voltant del Far de Favàritx, retratades de manera esplèndida pel fotògraf Toni Vidal, que les considera materials plens de vida i així les tracta.

S de sobrassada, parella de ball del formatge en la categoria de productes típics, molt diferent de la mallorquina i element imprescindible de la gastronomia local, ja sigui en una ensaïmada, enriquint un sofregit o passada per la paella i amb mel damunt d’una llesca de pa.

T de turisme, etern tema de debat, tradicional font de riquesa però també de maldecaps, que quan són molts i compartits poden convertir el turisme en font de pobresa, sempre s’ha dit que Menorca l’ha sabut gestionar millor que les seves illes germanes, i és cert, però això potser tampoc serà suficient si no s’apliquen mesures per a evitar la saturació i la sobreexplotació.

U d’ullastre, l’olivera en estat salvatge, que com que té una fusta molt dura s’utilitza per fer les característiques barreres que abans omplien camins i camps, i també portes, arades, mànecs d’eines i fins i tot radis de rodes.

V de vent, element omnipresent i que cal tenir en compte a l’hora de triar a quina platja anar quan ets de vacances, famós quan és de nord i dura dies, les famoses tramuntanades, que fan que els arbres es vinclin i les cases antigues tinguessin finestres petites a la façana que hi donava.

X de xalar, cosa fàcil de fer quan ets a Menorca; X de xubec, manera autòctona d’anomenar les migdiades; i X de Gin Xoriguer, beguda típica de l’illa que et pot ajudar a fer tant una cosa com l’altra.

El BBVA obrirà a principi de setembre el període d’acceptació de l’OPA al Banc Sabadell per poder incorporar al fullet els resultats semestrals de totes dues entitats i de les juntes d’accionistes del Sabadell del 6 d’agost. Fonts del BBVA han indicat que l’objectiu és que els accionistes tinguin “la informació més completa possible” per poder prendre una decisió. A més, la decisió evita que els accionistes hagin de decidir si vendre o no en ple mes d’agost, coincidint amb les vacances d’estiu. El 6 d’agost, els accionistes del Sabadell votaran si avalen la venda de la seva filial britànica, TSB, al Santander, així com el dividend extraordinari de 2.500 milions que se’n derivaria.

El Sabadell té previst presentar els seus resultats financers per als primers sis mesos de l’any i el pròxim pla estratègic el  24 de juliol, mentre que el BBVA presentarà els seus comptes dia 31. En un primer moment, es preveia que la CNMV aprovés a final d’aquest mes de juliol el fullet de l’OPA del BBVA al Sabadell, però la presentació de resultats i també la inesperada venda de TSB han canviat els escenaris. BBVA va decidir a finals de juny continuar amb l’OPA malgrat l’enduriment de les condicions anunciades pel govern espanyol.

Fonts del mercat afirmen que la decisió del BBVA d’ajornar el període d’acceptació -pactada amb la CNMV- realment no suposarà una gran diferència amb l’escenari previst inicialment, ja que el mes d’agost és habitualment inhàbil en els mercats financers. Així, relativitzen un eventual retard en la finalització del període d’acceptació de l’OPA, que és d’un mínim de trenta dies i un màxim de setanta.