Allau de crítiques a la secretària general de Podem, Ione Belarra, que ha reiterat l’oposició de la seva formació al traspàs de les competències en immigració a la Generalitat, tal com demana Junts. Entrevistada al diari Ara, ha dit que, amb aquest acord, els Mossos d’Esquadra assumirien les funcions que ara tenia la policia espanyola: “Fer batudes racistes basades en perfil ètnic.” “Que et parin pel teu color de pell a la sortida del metro, quan vas en autobús, al lloc de feina… Això que fa ara la Policia Nacional ho farien els Mossos d’Esquadra, que tenen una enorme implantació a Catalunya”, ha dit. Belarra ha defensat la descentralització de competències, tot i que ha matisat que s’hi oposarien quan fos per fer “política racista”.

En un missatge a X, el secretari general de Junts, Jordi Turull, li ha recriminat a Podem que formés part del govern espanyol durant la matança de Melilla del 2022, la mort de desenes d’emigrants de l’Àfrica subsahariana en una allau humana causada per la gendarmeria del Marroc, amb el suport de la Guàrdia Civil espanyola. “I òbviament ni va plegar ni es va plantar per saber la veritat. I diria que aquell horror no el van perpetrar els Mossos d’Esquadra”, ha criticat Turull, que ha afegit que Podem tenia un discurs “cosí germà de Vox” en matèria de traspàs de competències a Catalunya. També hi ha reaccionat el president del partit, Carles Puigdemont, que ha dit: “Els espanyols d’esquerres prefereixen que les competències les tingui un govern del PP i Vox, que és el que vindrà, que no pas que les gestioni Catalunya.”

Parla de batudes racistes i durant el govern en què ella era ministra va haver-hi la matança a Melilla.
I òbviament ni va plegar ni es va plantar per saber la veritat.
I diria que aquell horror no el van perpetrar els Mossos d’Esquadra.
El seu discurs en aquest tema del traspàs… https://t.co/NJydNZUxOF pic.twitter.com/kGhHdVmhoO

— Jordi Turull i Negre (@jorditurull) July 20, 2025

No com la Guàrdia Civil, que amb un govern molt d’esquerres i amb ella com a ministra va tenir un comportament exemplar a Melilla…

Aquests espanyols d’esquerres prefereixen que les competències les tingui un govern del PP i VOX, que és el que vindrà, que no pas que les… https://t.co/qaZX0qxiax

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) July 20, 2025

Fora de l’entorn de Junts, també hi ha hagut moltes crítiques a les seves declaracions a les xarxes socials.

Ho diu la gent que van tenir la Vicepresidència del Gobierno aplicant la llei mordassa -que en campanya havien promès derogar- enviant un raper a la presó i amb centenars de catalans amb el CNI infiltrat al mòbil.

L’anticatalanisme és el lloc comú de l’espanyolisme. https://t.co/cxhyjDsZ31

— Júlia Ojeda Caba (@juliaojedacaba) July 20, 2025

Ha volgut dir: “Els catalans no podeu tenir determinades competències perquè la vostra policia faria exactament el que fa la nostra policia. Preferim que continueu sent una mena de colònia, que pagueu, que calleu i que us mantingueu en un estat permanent d’infantilització”? https://t.co/naEuHmLhm1

— Òscar Andreu (@OscarAndreu) July 20, 2025

El problema no és qui exerceix la competència migratòria, sinó les polítiques i les lleis migratòries que s’havien i s’han de canviar. Però negar-se a transferir una competència prevista a diferents estatuts no arregla res d’això: només defensa un model jacobí de l’Estat. https://t.co/Vy1A8D1gHy

— Lluís Apesteguia (@LluisApesteguia) July 20, 2025

Colonialisme explícit.

Us governem els castellans perquè els catalans no us sabeu governar.

Els mossos, policia judicial, obeeixen els jutges castellans. https://t.co/WD0Rm0a4xa

— Jordi Graupera (@JordiGraupera) July 20, 2025

“Els mossos faran batudes racistes”

Perquè quan ells governaven, la policia nacional espanyola repartia amor i lliris a la tanca de Ceuta i Melilla. Quina hipòcrita! pic.twitter.com/GP0Iqew6Sa

— Sergi Boixader (@sergi_boixader) July 20, 2025

En el fons aquest comentari vol dir que els Mossos són sospitosos de ser més racistes que la Guardia Civil pel fet de ser catalans. Com heu malversat el 15M. Sou res. https://t.co/gQWWIbH5bk

— Jordi Barbeta (@jordibarbeta) July 20, 2025

Eres ministra del govern d’Espanya quan el 2022 van morir desenes de migrants intentant creuar la frontera a Melilla i vas seguir a la cadira com si res. https://t.co/XfooW1hhbI

— Eliseu Esterlich (@EliseuEsterlich) July 20, 2025

No té més argument per oposar-se que dir que si els mossos gestionen competències en migració la policia nacional les perdrà, quan sap perfectament que les forces de seguretat espanyoles han causat desenses de morts a la frontera sud. Pur espanyolisme camuflat d’antiracisme. https://t.co/vf5l74V30c

— Abel Riu (@abel_riu) July 20, 2025

El problema no és que es facin les batudes racistes sinó que les faci la Policia de Catalunya?

En tot cas, a Catalunya l’extrema dreta no governarà ni en els seus millors somnis, a Espanya estan en compte enrere. Millor deixar les competències en Migració en mans de PP i VOX? https://t.co/EETmtIX4bn

— Ricard Farin (@ricardfarin) July 20, 2025

Un home de vuitanta-quatre anys s’ha mort aquest matí mentre es banyava a la platja de Xeraco (Safor), segons que ha informat el Centre d’Informació i Coordinació d’Urgències (CICU).

L’avís s’ha rebut cap a les 10.00, quan el banyista ja havia estat tret de l’aigua inconscient. Fins al lloc dels fets s’hi han desplaçat un metge i un equip sanitari de Suport Vital Bàsic, que li han practicat maniobres de reanimació cardiopulmonar bàsica.

Posteriorment, un equip mèdic del SAMU li ha practicat la reanimació avançada, però no han pogut revertir la situació i n’han confirmat la mort.

L’exèrcit israelià ha llançat una ordre d’evacuació forçada al prolegomen de la que serà la seva primera operació terrestre a la ciutat de Deir al-Balah, al centre de Gaza.

“Les Forces de Defensa d’Israel continuen operant amb gran força per destruir les capacitats de l’enemic i la infrastructura terrorista a la zona, a mesura que expandeixen les seves activitats a una zona on no han operat abans”, ha indicat el portaveu en àrab de l’exèrcit, el coronel Avichay Adraee.

L’ordre d’evacuació implica nou sectors del sud-oest de la ciutat i part en dues la zona de la costa de Gaza on estan protegits centenars de milers de palestins de les operacions israelianes a l’enclavament.

Les Nacions Unides i ONG han denunciat de bon començament que aquestes ordres que causaven un desplaçament forçat de població eren contràries al dret internacional i representaven un perill per als gazians per partida doble atès que l’anomenada “zona segura” costanera d’Al-Mawasi, on es refugiaven, tampoc s’havia deslliurat dels bombardaments israelians.

Nou matí d’intercanvi de retrets entre el PP i el PSOE pels casos de corrupció que esquitxen tots dos partits, el cas Montoro i el cas Cerdán, respectivament.

La vice-secretària de Sanitat i Política Social del PP, Carmen Fúnez, ha dit que el president del partit, Alberto Núñez Feijóo, no tenia cap responsabilitat política en relació amb la investigació judicial oberta a l’ex-ministre Cristóbal Montoro. Segons ella, aquesta situació no és comparable amb la del president espanyol, Pedro Sánchez, en els casos que impliquen el PSOE. “Hi té tota la responsabilitat”, ha dit.

A Puertollano (Ciudad Real), Fúnez ha dit que la corrupció s’havia d’investigar i no s’havia d’amagar, i ha remarcat que el PP sempre respectava les investigacions i les resolucions judicials. També ha posat en dubte la credibilitat del pla anticorrupció anunciat pel govern espanyol arran del cas Cerdán, i ha suggerit a Sánchez que es llegís el pla de regeneració del PP presentat fa mesos.

Fúnez ha insistit que el comportament del PSOE i del govern espanyol contrastava amb el del PP, i ha tornat a dir que el cas Montoro no tenia res a veure amb els escàndols que afecten el PSOE, perquè, segons ella, Feijóo no hi té cap responsabilitat política.

Per la seva banda, el PSOE ha tingut una reacció semblant: ha insistit que la corrupció realment greu i estructural era la del PP i ha negat que Feijóo no hi tingués responsabilitat. La portaveu adjunta i secretària de Política Econòmica del partit, Enma López, ha dit que Feijóo tenia entre les seves files l’equip de Montoro. També ha dit que la corrupció era la manera d’actuar que havia tingut el PP fins ara i ha valorat que seria la manera d’actuar que tindria ara si Feijóo fos president espanyol. En declaracions als mitjans, López també ha criticat la resposta de “tebiesa absoluta” tant de Feijóo com del PP. “No han mostrat cap mena de xoc. No han demanat perdó. Ho han tractat amb distància absoluta, com si no passés res. Tampoc no han proposat cap mesura per a evitar que es repetissin comportaments així”, ha retret la dirigent socialista.

En aquest context, Enma López ha contraposat l’actitud del PP a la del PSOE. “Davant un PP que no s’escandalitza amb la corrupció, que no ofereix respostes, que ho porta a l’ADN, tenim un PSOE que lluita contra la corrupció, que proposa mesures, a què escandalitzen tots els casos per igual”, ha argumentat.

Un jove de disset anys és en situació de mort cerebral després d’haver caigut aquesta matinada d’una altura de sis metres en una casa de turisme rural a Mura (Bages). Segons que han confirmat els Mossos d’Esquadra a l’agència Efe, l’accident ha estat durant la celebració d’un aniversari amb amics a la casa rural Cal Vidal.

La policia investiga les circumstàncies del succés, si bé les primeres informacions apunten que ha estat un accident fortuït. El menor ha estat atès primerament per efectius del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), que l’han estabilitzat i traslladat a l’hospital Mútua Terrassa, on han certificat que era en mort cerebral.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha avisat a les xarxes socials que faria alguna mena d’acció dimecres, dia 23, contra la visita del rei espanyol Felipe VI a Barcelona, amb motiu del lliurament dels premis Princesa de Girona.

“La monarquia espanyola no és benvinguda a Catalunya! No el volem ni a Girona, ni a Barcelona, ni a Montserrat! Estiguem preparats per a rebre’ls com mereixen”, ha dit l’entitat a X. 

La monarquia espanyola no és benvinguda a Catalunya!

Els Borbons visiten Barcelona per l’entrega de premis Princesa de Girona. No el volem ni a Girona, ni a Barcelona, ni a Montserrat!

Estiguem preparats per rebre’ls com mereixen. pic.twitter.com/KGJFXYMviG

— Assemblea Nacional Catalana (@assemblea) July 18, 2025

De moment l’entitat no ha fet pública més informació sobre la protesta. Els guardons es lliuraran al Gran Teatre del Liceu. És previst que al matí es faci un esmorzar i una reunió amb patrons i guardonats i a la tarda es farà la gala de lliurament dels premis.

L’ex-batlle de Sant Adrià de Besòs Joan Callau s’ha mort avui a seixanta-sis anys. Callau va entrar a l’ajuntament l’any 1995 i hi va ocupar diverses responsabilitats fins que el juny del 2013 va ser elegit batlle amb el suport del PSC i els tres regidors d’ICV-EUiA, en substitució de Sito Canga.

Vuit anys més tard, en plena legislatura, va renunciar al càrrec i va cedir el lloc a l’actual batllessa, Filo Cañete, que aleshores era primera tinenta de batllia i regidora de l’Àrea de Protecció i Promoció Social.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha expressat el condol per la seva mort amb un missatge a X, en què ha destacat que Callau fou “exemple de compromís i militància activa fins al darrer instant”.

També han mostrat el condol més dirigents socialistes, com ara Miquel Iceta, ex-primer secretari del PSC i actual ambaixador delegat permanent de l’estat espanyol a la UNESCO.

La federació del PSC del Barcelonès Nord ha lamentat la mort de Callau, que ha considerat “una gran pèrdua per a la família socialista adrianenca i de tot el Barcelonès Nord”.

Almenys 73 palestins han mort i més de 150 han estat ferits per trets de l’exèrcit israelià quan esperaven ajuda humanitària en uns quants punts de repartiment al nord de la franja, segons el Ministeri de Salut de Gaza, controlat per Hamàs.

El cas més greu ha estat a Zikim, prop de Beit Lahia, on, segons testimonis, soldats israelians han obert foc contra uns dos-cents palestins que provaven de recollir sacs de farina. La major part de víctimes han estat traslladades a l’hospital d’Al-Shifa, però també n’hi ha hagut en més centres mèdics.

El govern de Gaza considera aquestes zones de repartiment com a “trampes mortals” i denuncia que ja hi ha hagut gairebé un miler de morts en aquesta mena d’incidents. La Fundació Humanitària per Gaza (GHF), que coordina part dels repartiments, s’ha desvinculat de la matança, com ja va fer en un incident semblant ahir. L’organització reclama a l’ONU més implicació per a garantir el lliurament segur d’ajuda humanitària.

La vice-secretària de Sanitat i Política Social del PP, Carmen Fúnez, ha dit que el president del partit, Alberto Núñez Feijóo, no tenia cap responsabilitat política en relació amb la investigació judicial oberta a l’ex-ministre Cristóbal Montoro. Segons ella, aquesta situació no és comparable amb la del president espanyol, Pedro Sánchez, en els casos que afecten el PSOE. “Hi té tota la responsabilitat”, ha dit.

A Puertollano (Ciudad Real), Fúnez ha dit que la corrupció s’havia d’investigar i no s’havia d’amagar, i ha remarcat que el PP sempre respectava les investigacions i les resolucions judicials. També ha posat en dubte la credibilitat del pla anticorrupció anunciat pel govern espanyol arran del cas Cerdán, i ha suggerit a Sánchez que es llegís el pla de regeneració del PP presentat fa mesos.

Fúnez ha insistit que el comportament del PSOE i del govern espanyol contrastava amb el del PP, i ha tornat a dir que el cas Montoro no tenia res a veure amb els escàndols que afecten el PSOE, perquè, segons ella, Feijóo no hi té cap responsabilitat política.

Sobre el model de finançament, ha criticat el debat sobre un finançament singular per a Catalunya. Ha dit que la proposta solament depenia de les exigències dels independentistes i ha advertit a Sánchez que no podia trencar el sistema de finançament que permetia als espanyols de “viure en condicions d’igualtat”. “Això no és una qüestió d’almoina, de rics i pobres. No es pot posar preu a la igualtat dels espanyols perquè Sánchez sigui a la Moncloa, ni amb el sistema de pensions ni amb l’Agència Tributària”, ha dit.

L’ex-president de la Generalitat Quim Torra considera que el català no serà oficial a la Unió Europea si depèn del govern espanyol. En una entrevista a El Món, diu que, si s’acaba aconseguint, serà únicament perquè Andorra acordarà d’adherir-se a la UE.

També valora positivament la creació del Departament de Política Lingüística i lamenta que no tots els partits independentistes signin el Pacte Nacional per la Llengua.

Sobre el moment polític, diu que l’independentisme viu una “decepció extraordinària” i que això es reflecteix en els resultats electorals i les mobilitzacions. “El primer que ha de fer l’independentisme és guanyar credibilitat. En aquests moments no en té.”

Torra també ha ironitzat sobre el concepte de finançament singular. Recorda que el president espanyol, Pedro Sánchez, va dir que no podia destinar un 5% del pressupost a comprar armament perquè això deixaria sense fons els serveis socials. “Doncs, imagini’s amb el 10% que se’n va a Espanya.” I hi afegeix: “Em fa molta gràcia perquè quan era president era el rei de la retòrica, i ara em veig molt superat per aquests polítics que fan jocs de mans amb les paraules. Això del finançament singular m’ha semblat antològic.”

Els Comuns han reclamat al president Salvador Illa que negociés a fons amb l’estat espanyol perquè Catalunya recaptés el 100% de l’IRPF i s’hi apliqués el principi d’ordinalitat. Ho ha dit la coordinadora del partit, Candela López, després del primer acord en matèria de finançament a què va arribar la comissió bilateral entre la Generalitat i el govern espanyol.

“Hi veiem bons principis per a avançar, però demanem al PSC i al senyor Illa que arribin fins al final”, ha insistit López. D’una altra banda, sobre el cas de corrupció que esquitxa l’ex-ministre espanyol Cristóbal Montoro, els Comuns han exigit a Alberto Núñez Feijóo i a l’ex-president Mariano Rajoy que no s’amaguessin i que en donessin explicacions.

Lloc: Arenys de Mar

La costa oriental de Rússia ha estat sota alerta de tsunami després d’un terratrèmol de magnitud preliminar de 7,4 a 144 quilòmetres a l’est de la península de Kamtxatka, a una profunditat de 20 quilòmetres. El sisme s’ha registrat a les 8.49 (hora local).

El Servei Meteorològic dels Estats Units ha elevat l’alerta i ha declarat la zona com a “amenaçada” per un tsunami. A més, ha emès un avís reduït per un possible fort onatge a l’arxipèlag de Hawaii. L’alerta, però, ja ha estat retirada.

D’ençà de la primera sacsejada, el Servei Geològic dels Estats Units (USGS) ha detectat més d’una desena de rèpliques, a una profunditat més superficial (10 quilòmetres), algunes amb una magnitud preliminar de 6,7. Fins ara no hi ha constància de víctimes ni ferits.

El multimilionari Elon Musk ha anunciat que la seva empresa d’intel·ligència artificial desenvoluparia una nova aplicació infantil, que s’anomenaria Baby Grok. El projecte es coneix tot just una setmana després de l’estrena de Grok 4, la nova versió del model de llenguatge de la firma nord-americana. “Crearem Baby Grok xAI, una aplicació dedicada a continguts per a infants”, ha dit Musk en una breu publicació a la xarxa X, sense oferir-ne més detalls.

La companyia va presentar Grok 4 a començament de mes, pocs mesos després de l’actualització anterior, i la va definir com “la IA més intel·ligent del món”, amb capacitat per a superar el nivell de doctorat. L’anunci de Grok 4 i Baby Grok arriba en un moment delicat per a l’empresa de Musk, que fa pocs dies va haver de demanar disculpes públicament per la publicació de continguts de caràcter antisemita. L’empresa ho va atribuir a “un error en l’actualització d’una ruta de codi del bot”, però el biaix reaccionari de l’eina ha estat destacat moltes vegades.

La fiscal en cap de Barcelona, Neus Pujal, reclama a les administracions una eina d’intel·ligència artificial per a determinar amb rapidesa si un lladre multireincident pot ser jutjat per un delicte amb pena de presó i no pas per un furt lleu, castigat solament amb una multa. En una entrevista amb l’Agència Catalana de Notícies (ACN), explica que aquesta eina informàtica permetria de saber de seguida si el detingut ja tenia tres condemnes fermes per furt, requisit per a aplicar aquest enduriment penal. Per això, demana al Departament de Justícia, al ministeri espanyol o a la fiscalia general que impulsin la creació d’aquesta anomenada “calculadora electrònica de la multireincidència”.

L’objectiu és comprovar amb rapidesa si un arrestat té tres condemnes prèvies computables, que superin en conjunt els quatre-cents euros, tenint en compte detalls com la data de començament de les penes i si s’han interromput. Aquesta eina també la tindrien els jutjats i els cossos policíacs. Això permetria de saber de seguida si un detingut que hauria de ser jutjat en un judici immediat per un furt lleu podia passar a ser jutjat per un delicte menys greu en un judici ràpid. Segons que diu Pujal, això ajudaria a reduir el 12,6% de judicis suspesos per manca d’informació, a optimitzar els calendaris judicials i a reduir els retards acumulats.

Actualment, ja hi ha una eina semblant per a calcular penes quan hi ha uns quants delictes, però Pujal creu que cal una versió específica per a la multireincidència. Segons ella, ajudaria jutges, fiscals, policies i funcionaris a actuar amb més eficiència i rapidesa. A més, recorda que l’augment de judicis ràpids a Barcelona –gràcies a quatre noves places de reforç i un jutjat de guàrdia més– obliga la fiscalia a treballar a un ritme més alt, malgrat que arrossega una manca crònica d’efectius. Per això, demana més personal. Tot i que defensa que els canvis són positius per als ciutadans i per a la fiscalia mateixa, denuncia que el pressupost prorrogat dificulta l’ampliació de plantilla.

Enduriment penal per a combatre la delinqüència?

Segons Pujal, alguns delinqüents coneixen bé la legislació dels diferents estats i se n’aprofiten per cometre determinats delictes, com ara furts, robatoris amb violència, ocupacions d’habitatges o naus, cultiu de marihuana o frau elèctric, menys penats amb el codi penal espanyol que en alguns altres països europeus. Proposa, per exemple, que el codi penal castigui amb més severitat el frau elèctric quan el fan organitzacions criminals que connecten il·legalment el subministrament per alimentar plantacions de marihuana. També suggereix d’ajustar les penes dels robatoris amb violència al valor dels objectes robats. Ara, explica, es castiga igual robar una piruleta que un rellotge de luxe. Per als furts, defensa la proposta del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona d’augmentar les penes quan es roba un telèfon mòbil, tenint en compte no sols el seu valor material, sinó també les dades delicades que conté.

En matèria d’ocupacions, coincideix amb les propostes de magistrats de les audiències de Barcelona i Girona de permetre desallotjaments cautelars dictats pel jutjat de guàrdia mentre no arribi el judici. Sobre els delictes sexuals menys greus, creu que s’haurien de poder jutjar per la via ràpida si la pena no fos gaire alta. Això, diu, evitaria dilacions innecessàries i reduiria la revictimització de les víctimes.

Una fiscalia tensada per la càrrega de feina

Pujal també defensa una reorganització interna per a adaptar-se a l’augment de judicis a la ciutat. Ara que les oficines judicials s’estan reformant perquè diversos jutges comparteixin funcionaris, creu que la fiscalia també hauria d’adoptar aquest model. Això permetria de fer front a l’augment de procediments i, en conseqüència, de recursos i d’execucions de sentències. Una de les reformes que ha impulsat ha estat la creació d’una secció especialitzada en execucions, amb set fiscals, que millora la coordinació amb els jutjats d’executòries i permet de supervisar més bé el compliment de les penes. També ha creat una secció de protecció de víctimes, ha reforçat els fiscals adscrits als jutjats d’instrucció i ha incorporat la figura del fiscal delegat de consum, per defensar els drets dels consumidors.

Actualment, calcula que a la demarcació de Barcelona hi falten una vintena de fiscals titulars. En destaca la situació de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), on considera que caldrien quatre o cinc fiscals més. L’última ampliació de plantilla a tota la demarcació fou de només tres fiscals. A la ciutat de Barcelona, diu, hi pot haver una trentena de fiscals substituts. Sobre els reforços recents, destaca la incorporació de dos fiscals més per a augmentar el nombre de judicis i dos de reforç, amb complements salarials associats. També considera que caldria reforçar els jutjats per tirar endavant la proposta que els menors desemparats no siguin assumits directament per la nova DGPPIA de la Generalitat, sinó que hi intervinguin abans un jutge i un fiscal.

Avui, 20 de juliol de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

– David Borrell: “Un megaincendi cremaria tot el Pirineu de punta a punta”
– Propietaris forestals adverteixen de la manca de prevenció contra els incendis: “Cada any la situació és més crítica”
– Quatre de cada deu | Mail obert de Mercè Ibarz
– D’accent en tenim tots: la prosòdia no és neutra | Article del Grup de Lingüistes per la Diversitat (GLiDi)
– Les martingales del senyor Urraca amb els catalans a Luxemburg | Anàlisi de Josep Casulleras
– Mar Iglesias: “Dir ‘bon dia’ a Alacant és un acte de resistència”
– El vídeo de la infidelitat al concert de Coldplay mostra el perill de les càmeres i la policia de la moral a internet
– Taiwan involucra la població en un gran exercici d’entrenament contra una invasió de la Xina
– Es poden fer viatges llargs amb cotxe elèctric? Consells per a planificar les vacances d’estiu
– Receptes d’estiu: amanida de capipota del bar Pinotxo
– Davall los garrovers i sota els ametllers
– Fragment: ‘Camí del cel’, de Bill PorterFragment: ‘Camí del cel’, de Bill Porter 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Última Hora:

El bar Pinotxo adapta un dels seus grans reclams gastronòmics, el capipota, a les altes temperatures de l’estiu. El resultat és una amanida fresca, gustosa i idònia per a aquesta època de l’any. Al Mercat de Sant Antoni, on l’establiment ha renascut després d’haver passat molts anys a la Boqueria, Jordi Asín, nebot del traspassat Juanito Bayén i propietari del local, ens explica pas a pas com elaborar l’amanida de capipota, que va aprendre gràcies a la seva àvia i que estima especialment. Us n’expliquem la recepta pas a pas: 

Ingredients 

Si voleu preparar aquesta recepta per a cinc persones necessiteu:
–1/2 quilo de capipota
–150 grams de cogombrets
–una ceba dolça de Fonts
–una pastanaga
–oli d’oliva arbequina 100%
–vinagre agredolç
–sal i pebre

Jordi Asín, propietari bar Pinotxo (fotografia: Enric Galli).

Receptes d’estiu: 15 idees per a cuinar fàcil i saludable

Preparació

El primer pas és pelar la pastanaga i treure’n els extrems. S’ha de tallar a daus molt fins. Després s’ha de fer igual amb la ceba i els cogombrets. Si us agraden les tàperes o el pebrot vermell, Asín us convida a afegir-n’hi.

A continuació, retireu el poc greix que acostuma a tenir el capipota, però no el confongueu amb la gelatina lateral, que cal conservar i és molt beneficiosa per als ossos i articulacions. Després, talleu el capipota en trossos petits.

Seguidament, introduïu les verdures i el capipota en un recipient, barregeu-ho tot i afegiu-hi sal.

És el torn de preparar la vinagreta, un pas clau. Mescleu l’oli d’oliva arbequina 100% i el vinagre agredolç en un pot i, una vegada llest, afegiu-hi una mica de pebre negre. Barregeu-ho tot i ja la tindreu a punt. La llimona, la maionesa i, fins i tot, la mostassa són alternatives per a elaborar la vinagreta i aconseguir sabors diferents.

Tan sols ens faltarà afegir la vinagreta al recipient on tenim el capipota i les verdures tallades, remoure-ho tot i, després, deixar-ho reposar mitja hora a la nevera. D’aquesta manera quedarà ben lligat. Passat aquest temps, ja podreu gaudir de l’amanida de capipota.

El renaixement del bar Pinotxo: “La història no es podia acabar així”

“La gent demana l’amanida i repeteix.” Així explica Jordi Asín l’èxit que té aquest plat entre la seva clientela. Una proposta gastronòmica que us farà sucar-hi pa i llepar-vos els dits.

Amanida de capipota del bar Pinotxo (fotografia: Enric Galli).

Són lluny els dies en què podies tenir una aventura, escridassar una hostessa de vol o assetjar els teus veïns amb tranquil·litat. A l’era d’internet, les càmeres sempre són enceses, i els pitjors moments de la gent atrauen milions de mirades i una obsessió per opinar sobretot i qualsevol cosa.

Això és el que ha passat a Andy Byron, conseller delegat de l’empresa tecnològica Astronomer, que dimecres a la nit va ser filmat acaronant-se amb la cap de recursos humans de l’empresa durant un concert de Coldplay a Boston. Byron i la seva companya van aparèixer a la pantalla gran de l’estadi durant una secció de Kiss Cam (càmera de petons) abans de mostrar-se incòmodes i desaparèixer de la vista, mentre el cantant Chris Martin feia broma dient que potser tenien una aventura. Un altre assistent al concert va penjar el vídeo a TikTok, on ha obtingut més de seixanta-dos milions de visualitzacions i milers de comentaris atacant Byron, que sembla que és casat.

Els comentaris de seguida van identificar tant Byron com la seva companya, Kristin Cabot, i molts també van identificar membres de la família de Byron i en van compartir detalls d’un perfil personal de Facebook.

“Això és un exemple de com Déu protegeix les persones a qui [Byron i Cabot] traeixen,” deia un comentari que va aconseguir cent mil m’agrades.

D’aleshores ençà no s’ha pogut contactar ni amb Byron ni amb Cabot. Tots dos semblen haver desactivat els seus perfils de LinkedIn.

Per la seva banda, l’empresa va fer públic un comunicat divendres: “Astronomer està compromesa amb els valors i la cultura que ens han guiat des de la nostra fundació. S’espera que els nostres dirigents donin exemple tant en conducta com en responsabilitat”, i afegia que la junta directiva investigaria el vídeo. Posteriorment, va anunciar que Byron havia estat suspès de les seves funcions i que el cofundador i director de producte, Pete DeJoy, faria de conseller delegat provisional.

Aquest és l’últim cas, i segurament el més espectacular, d’un seguit de moments virals centrats en les presumptes faltes morals de gent corrent que cada vegada adquireixen més pes. Avui, al públic digital se li presenten constantment nous personatges a jutjar i (normalment) menysprear. L’escarn públic no és nou, però internet converteix les transgressions quotidianes en entreteniment per a milions d’usuaris. I això origina nous riscs i qüestions ètiques, especialment perquè l’atenció digital no sempre distingeix entre abusos greus i conflictes interpersonals menors.

Els internautes han acudit en massa a les seccions de comentaris de presumptes infidels, clients maleducats i fins i tot amfitrions poc hospitalaris de festes i de vegades han assetjat els suposats culpables posant-se en contacte amb llurs caps o familiars.

Alhora, la proliferació de càmeres a les portes, de pantalles gegants en llocs públics i de sistemes de vigilància comercials i governamentals multiplica les maneres en què les persones poden ser filmades.

Les campanyes d’escarn públic com la que es dirigeix ara contra Byron comparteixen certs trets amb la “cultura de la cancel·lació”, un terme que normalment s’empra quan una figura coneguda rep crítiques públiques per accions que en el passat restaven impunes o no eren necessàriament vistes com a dolentes, com ara l’assetjament laboral o el llenguatge ofensiu. Però, a diferència de la condemna dirigida a Harvey Weinstein per haver assetjat actrius joves i a Paula Deen per haver emprat un insult racial, Byron és un ciutadà anònim i no pas una figura pública. O no ho era. Fins divendres al migdia, “director general enxampat enganyant” era la tercera cerca més popular a Google als Estats Units.

Per a molts observadors d’internet, el cas ja s’ha tancat. I això mostra una audiència desesperada pel següent cop d’adrenalina, indiferent als efectes que la seva atenció pugui tenir en la gent real implicada, explica la crítica de cultura digital Rayne Fisher-Quann.

Les infidelitats, les crisis públiques i la mala criança són ideals per a fer-se virals perquè els espectadors tenen la sensació de poder espiar la vida privada d’algú i ajudar a castigar-lo per allò que (suposadament) fa malament, diu Fisher-Quann. Quan ella va escriure per primera vegada sobre el “panòptic digital” –com els usuaris de xarxes socials vigilen el mal comportament d’una altra gent i comparteixen indiscriminadament vídeos de gent que no han acceptat ser filmada–, l’audiència encara debatia si era correcte o incorrecte intervenir en la vida d’un desconegut d’una manera tan pública. Però ara que la vigilància digital per part de les empreses i del govern s’ha normalitzat, la vigilància interpersonal ha passat a ser un resultat natural, diu.

I remarca que alhora les aplicacions basades en algorismes ens han acostumat a un flux constant de contingut molt estimulant. Una pífia o una traïció pública són l’oportunitat perfecta perquè l’audiència obtingui la seva dosi d’adrenalina, diu Fisher-Quann, i es llanci a participar en la història com si fos un “joc interactiu de ‘tria la teva aventura’, en estil detectiu”.

L’impacte de l’escarn públic sobre les víctimes ja ha estat estudiat. El 2015, autors com ara Jon Ronson documentaven què passava quan persones normals es trobaven a l’altre costat d’una turba digital. Moltes van perdre la feina i van tenir problemes de salut mental duradors. Alguns acadèmics, mentrestant, en discrepen i argumenten que l’escarn públic pot tenir funcions tant positives com negatives, segons la gravetat de l’ofensa i l’abast de la reacció.

I aquest fenomen també afecta els participants, segons els experts. Els terapeutes que treballen amb la generació Z diuen que els seus pacients com més va fan servir més eines digitals per controlar totes les interaccions en línia de la seva parella, cosa que crea patrons de desconfiança i paranoia. Històries de pares, amics o parelles que abusen de la compartició de la ubicació subratllen com la vigilància interpersonal pot fer malbé les relacions.

Ningú sap com acabarà aquesta història per a Byron, Cabot i les seves famílies. Però el que és ben segur és que quan la situació s’hagi calmat, internet es fixarà en un nou “dolent” –o, si més no, en algú que haurà tingut la mala sort d’equivocar-se en públic i de qui tots parlarem.

Cada any, l’arribada de l’estiu i la temperatura elevada és sinònim d’augment del risc d’incendis. Malauradament, enguany ja n’hi ha hagut uns quants. Els més importants han estat a Paüls (Baix Ebre) i Torrefeta (Segarra), que han cremat 3.321 i 5.577 hectàrees, respectivament. A més, els focs ja han causat tres víctimes mortals. Al Principat, més del 70% de la superfície forestal és de propietat privada i es reparteix entre més de 200.000 propietaris diferents. Jordi Tarradas, director gerent de la Federació Catalana d’Associacions Forestals-BOSCAT –que representa a bona part d’aquests propietaris–, adverteix que els boscs no estan ben preparats per a la temporada d’incendis i que la prevenció forestal és una de les grans assignatures pendents del país: “No estem mai preparats. Cada estiu patim per un gran incendi i aquestes darreres dècades n’hem tingut uns quants. Cada any que passa, la situació és més crítica”, lamenta.

A banda, diu que els propietaris forestals tenen clar el diagnòstic de la situació: cal generar espais oberts que trenquin la continuïtat dels boscs. “Tenim moltes hectàrees sense cap discontinuïtat, com ara zones de pastura o de conreu. Cal crear diversitat al territori, que sigui un mosaic”, explica. També apunta que aquesta varietat no solament contribuiria a prevenir incendis grans, sinó també a recuperar la biodiversitat perduda.

Addicionalment, considera que un dels punts febles de la prevenció forestal al país és que molt poca gent s’hi dedica professionalment. “Necessitem que els pagesos, els ramaders, que, al cap i a la fi, són els gestors del dia a dia dels boscos, es puguin guanyar la vida al territori”, diu.

Jordi Tarradas. Uns boscs vulnerables

Segons que explica Tarradas, és una evidència que els boscs necessiten actuacions urgents per a pal·liar els efectes del canvi climàtic. “Acumulen molta vegetació i estan molt estressats, perquè hi ha massa densitat i no tenen prou aigua. A més, el clima ha canviat molt i ja no és el que hi havia quan es van formar.” Això els fa boscs vulnerables als incendis, però també a les plagues. “Si continuem fent el mateix que fa dècades que fem, cada any estarem pitjor”, alerta. En consonància amb això, adverteix que si no s’intervé sobre els boscos, hi intervindrà la natura d’una manera més radical, amb incendis, plagues o malalties.

Per acabar-ho d’adobar, la pluja del començament de la temporada va afavorir l’aparició d’una vegetació que, després d’un juny i un juliol fins ara molt calorosos, s’ha assecat i s’ha convertit en combustible. “És vegetació molt fina i s’asseca molt ràpidament. Això causa més ignicions, que és el gran problema que tenim aquest estiu”, diu. Per aquest motiu, apunta que el gran perill d’enguany pot ser la simultaneïtat dels incendis.

Problemes estructurals en la gestió

Els propietaris forestals assenyalen uns quants problemes estructurals que dificulten molt la gestió forestal correcta del territori. Per una banda, consideren que les línies de subvencions per a aquestes tasques són molt baixes. Actualment, el govern hi destina quatre milions i mig d’euros, però segons els càlculs de BOSCAT n’haurien de ser deu vegades més. “Els recursos arriben per a gestionar aquelles àrees estratègiques que delimiten els bombers, però pensem que són llocs molt concrets i que queda molt bosc per treballar”, diu Tarradas.

En la mateixa línia, també demanen a l’administració que millori la cooperació amb els titulars dels terrenys i estableixi fórmules de col·laboració estables. “Molts propietaris simplement són titulars del terreny perquè l’han heretat i no se’n preocupen. Per això no n’hi ha prou a posar diners, sinó que s’ha d’establir realment una cooperació entre els propietaris i l’administració per a planificar el territori i després posar-hi els recursos.”

A parer seu, el model més adequat és el de les federacions de propietaris, que ja s’aplica a la Diputació de Barcelona d’ençà de fa vint anys i permet que l’administració cooperi amb múltiples propietaris alhora. Això fa que pugui actuar sobre extensions tan grans com concretes de territori.

Amb un plantejament semblant, reclamen de recuperar el sentit comú respecte dels tràmits per a poder fer gestió forestal. “Intentant que la gent fes les coses millor, hem fet que no les facin”, diu.

Finalment, també demanen que se cerquin fórmules perquè les feines relacionades amb el sector primari tornin a ser atractives per als joves.

Professionals fent gestió forestal a la Vall de Lord Professionals fent gestió forestal a la Vall de Lord Plans de prevenció d’incendis blocats

Els plans de prevenció d’incendis forestals serveixen per a analitzar el territori, detectar-ne els punts més vulnerables i establir mesures concretes –com ara tallafocs, gestió del combustible forestal i millores en la xarxa de camins i punts d’aigua– per facilitar la feina dels bombers i evitar la propagació del foc. La llei forestal obliga que cada municipi en tingui, però, tal com passa amb els parcs naturals, no sempre és el cas.

Cinc parcs naturals de Catalunya sense pla de prevenció d’incendi: quin risc representa?

Segons que explica Tarradas, molts d’aquests plans són redactats, però no s’han aprovat perquè no tenen el vist-i-plau del Departament d’Acció Climàtica. “Hi ha un problema de concepte. La prevenció d’incendis i la conservació del medi ambient es veuen de manera sectorial i, en realitat, una cosa forma part de l’altra”, explica. Així, reclama que la Generalitat faci una passa endavant i resolgui la situació.

En canvi, celebra el model dels plans tècnics forestals conjunts, que són uns documents en què els propietaris, en col·laboració amb els bombers i l’administració, expliquen quines actuacions tenen previst de fer en un període i un espai concret. “Aquesta figura ha permès de fer prevenció d’incendis al país”, sentencia. Alhora, critica que també els perjudica la poca agilitat dels permisos ambientals. “Si la conservació del medi ambient i la prevenció d’incendis no van de bracet, no aconseguirem cap dels objectius, ni dels uns ni dels altres. Ho perdrem tot”, avisa.

Fa uns quants dies vam conèixer el treball de Maggie Adrover (@marmolamans), una dissenyadora gràfica brillant de Mallorca, que ha elaborat una bona colla d’etiquetes de vi, totes elegants, sorprenents, diferents, conceptuals, un punt juganeres, també. Del bo i millor que s’ha fet al sector. Una de les seves creacions ha estat l’etiqueta per a un vi ben peculiar i especial, que és un acte d’amistat i que agermana paisatges i persones. El vi en qüestió es diu Davall los Garrovers i és elaborat per Cati Ribot i Eloi Cedó al celler de Ribot, a Santa Margalida, Mallorca (Pla i Llevant).

Maggie Adrover ens va posar sobre la pista de la història i relació d’aquest Davall los Garrovers amb un vi anterior elaborat per Ton Carbó, del celler la Salada al Penedès, autor del vi Sota els Ametllers. Tots dos vins són malvasia de Sitges, tot i que a Mallorca s’anomena malvasia de Banyalbufar. Per a Maggie Adrover, “Davall los Garrovers és una carta en forma de vi. Un missatge d’amor de na Cati Ribot i n’Eloi Cedó a en Ton de la Salada. Llengua i territori es toquen i no només de forma literal”. Per a Cati Ribot i Eloi Cedó el vi és un homenatge en vida a aquest elaborador que amb el seu vi Sota els Ametllers tan bones estones els ha fet passar.

Eloi Cedó (@an_der_go), elaborador de Tivissa instal·lat a Mallorca de fa quinze anys, ja té tirada a col·laborar amb elaboradors amics, amb els quals comparteixen una manera d’entendre el vi i de mirar el món. Elabora els seus vins al celler de Cati Ribot, Son Llebre, i també s’ajuden i col·laboren. Però d’on surt l’amistat amb Ton Carbó (@tondelasalada) i la idea de fer una versió de Sota els Ametllers a la manera de Mallorca i de Tivissa? Li ho hem demanat.

Sota els Ametllers, un vi de malvasia d’en Ton de la Salada.

“Fa anys que ens coneixem i que vam començar a coincidir en els tasts a cegues per parelles, ell amb en Ramon de Mas Candí. Tant com a persona com a elaborador sempre l’he respectat molt. Té un tarannà de persona de poble, que fuig del cosmopolitisme, fet que m’agrada molt. Sempre ens hem caigut bé. La seva mare també es diu Paquita, com es deia la meva, i quan vaig fer el vi Château Paquita, ell en portava alguna ampolla a la seva mare per beure plegats… Va arribar un moment que la Cati també va conèixer en Ton i també va quedar enamorada del seu tarannà i manera de fer. Amb la Cati hem begut moltes ampolles de Sota els Ametllers i com que la malvasia és una de les varietats insígnia de la Cati, i un dia així fent el boig em va proposar de fer un vi de malvasia plegats. De fet, ja havíem fet Lo Vilero junts, que és un vi de la varietat escursac, l’altra varietat icònica de la Cati. La Cati va decidir fer una malvasia en què jo intervingués i en aquest procés se’ns va acudir de fer un homenatge en vida al Ton, una persona estimada.”

“Sense preguntar massa què feia ell amb la seva malvasia, perquè era evident que era una malvasia amb pells, però no sabíem la durada del contacte amb les pells ni com l’elaborava. Però jo crec que els projectes no han de replicar allò que coneixes, sinó que has de transitar cap a noves elaboracions, noves formes de fer per conèixer els límits i saber per on t’has de moure. La Cati el 2020 ja havia fet una malvasia amb pells i havia tocat un límit, i com que a mi m’agraden molt les maceracions carbòniques [fermentació amb el raïm sencer] i tinc una certa gràcia per a fer-les, en comptes de fer un premsatge directe i posterior criança amb bóta, vam fer una maceració carbònica.”

“L’anyada 2022 és la més complicada que recordo a Mallorca, en l’àmbit microbiològic i climàtic, va ser una anyada molt rara, perquè va ser la primera en què hi va haver evidències clares del canvi climàtic sobre la vinya. Per tant, no penso que representi ni la varietat ni l’elaboració, perquè no va ser l’anyada òptima. Ha sortit un vi pujat de color, sembla un orange [brisat], però no ho és, perquè no hi ha maceració directa amb les pells, però la maceració carbònica puja el color tant en negres com en blancs. I ara mateix jo crec que aquest vi encara es troba en el procés de fer-se gran. Les ampolles que he anat bevent em mostren que el vi ha començat a mostrar la noblesa de la varietat, més fina, però s’ha passat dos anys molt tancat. És un vi auster, que té unes aromes de curris, però per a mi encara no li surt el caràcter varietal, cosa que no passa amb el vi d’en Ton, que al cap d’un any d’ampolla ja té una immediatesa, una capacitat de mostrar la varietat i un lloc. En canvi, el nostre encara està en procés. Espero que d’aquí a dos anys ja es posarà a lloc.”

Davall los Garrovers, una malvasia de Cati Ribot i Eloi Cedó.“El vi surt d’una vinya de Son Llebre, allà on la Cati té el celler. I és una vinya d’uns deu anys, cultivada en ecològic i el vi és natural, sense res afegit ni res tret. N’hem tret entre set-centes i vuit-centes ampolles. Però no es tornarà a fer. Els homenatges no es repliquen uns altres anys. Té una funció comercial, és clar, perquè el volem vendre, però la implicació més gran és l’emocional, és tribut a una persona que estimem i a un vi que estimem.”

Davall los Garrovers i Sota els Ametllers també estableixen un diàleg entre paisatges: “El garrover és un arbre sempre present a la Mediterrània. Sota el garrover és on s’està més fresc a l’estiu i on hi ha una ombra preciosa. Tinc una vinya on fem els dinars i ens posem sota els garrovers. Hi ha aquesta cosa de l’arbre com a casa. Hi ha el fet que jo sóc de Tivissa, que no és zona de garrovers, però de seguida si te’n vas a l’Hospitalet de l’Infant o el Perelló, el paisatge és com el de Mallorca. Tot és garrofer i terra roja.”