Antonio Turiel: “No s’ha volgut fer allò que calia per a garantir el subministrament elèctric, sinó allò que més beneficis donava a les companyies”
El científic i divulgador Antonio Turiel, investigador de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, ja advertí l’any passat que podríem veure una apagada com la de dilluns. Turiel ha publicat fa poc el llibre El futuro de Europa (Destino); ara, tots els ulls es fixen en les seves reflexions per entendre què passà durant l’apagada. En aquesta entrevista, Nós Diario parla amb el doctor en física teòrica sobre el sistema elèctric de l’estat espanyol.
—Ja havíeu advertit que una apagada com aquesta podria passar.
—L’any passat ja vam tenir diversos episodis en què vam ser a prop de situacions com aquesta, en què vam córrer el risc que mitja península acabés a les fosques. Finalment, ha estat tota. Un dels grans problemes en aquell moment –que també hem vist aquesta setmana– és que, en el moment de l’apagada, les centrals de gas de cicle combinat estaven apagades per motius econòmics, en compte d’estar preparades per a agafar el relleu si calia. No s’ha volgut fer allò que calia per a garantir el subministrament elèctric, sinó allò que més beneficis donava a les companyies. I això passa si jugues amb foc, perquè és un sistema molt delicat. En aquest cas, hi ha hagut més elements, particularment un problema d’estabilitat en el corrent que ha desencadenat l’apagada. Però el problema de fons és una mica el mateix: tenim sistemes de producció [d’energia] renovable que s’han introduït [a la xarxa elèctrica] desordenadament, sense cap classificació ni cap sistema d’estabilització que els acompanyés, i arriba un moment en què el sistema no pot agafar-ne el relleu. En els episodis de l’any passat, els processos van ser més lents, i es va decidir d’apagar tota la indústria de l’estat espanyol, una pràctica que es coneix com a sistema de resposta a la demanda.
—Com funciona aquest sistema, i per què no va poder-se activar dilluns?
—A les empreses que hi són subscrites se les avisa amb quinze minuts de marge i, a canvi d’aturar la producció, els subministren electricitat a cost més baix. En episodis anteriors va haver-se d’apagar tota la indústria subscrita al sistema de resposta a la demanda; en el cas de dilluns, però, el problema va ser que l’apagada fou extremadament ràpida. Va haver-hi un problema de sobretensió: es produïa molta energia renovable, i tot i que hi havia indicis d’inestabilitat –indicis de fluctuacions, de pujades i baixades excessives de la tensió– ningú no va fer res. Calia activar els cicles combinats i aturar part de la producció, però això no es va fer i el sistema va començar a caure en cascada. De cop es van perdre quinze gigawatts de potència i, lògicament, tot va quedar a les fosques. Tot això té a veure amb aquest model de gestió de les renovables: espero que se n’aprengui la lliçó, i que això no torni a passar mai més.
—Parleu de la necessitat d’ordenar el sistema. Què cal fer, per ordenar-lo?
—No pot ser que hi hagi incentius a la producció sense consum. No pot ser que es cobri un preu fix per l’electricitat encara que el preu de mercat sigui zero, que és allò que passà dilluns. Es vol cobrar tota aquesta electricitat peti qui peti per fer-ne diners, però això fa que el sistema de preus i contractes subscrits sigui deficient. Si Red Eléctrica detecta que hi ha problemes d’estabilitat a la xarxa, ha d’ordenar que deixi de produir-se i, si cal, activar sistemes de producció més estables, com ara els cicles combinats. Això, per desgràcia, no es va fer dilluns, imagino que per motius econòmics i polítics. La xarxa elèctrica ha d’anar acompanyada de sistemes d’estabilització per evitar que passin situacions com aquesta.
—Algunes veus han posat l’energia nuclear sobre la taula.
—Dilluns, amb l’apagada, les centrals nuclears es van posar en mode d’emergència, i encara continuen així. Ara com ara [dimarts] no es produeix energia nuclear; no es produeix ni un quilowatt d’energia nuclear. Deixant de banda el fet que no es pretén aconseguir seguretat ni res d’això, la realitat és que aquesta tecnologia no ha pogut mantenir-se encesa. S’ha demostrat que l’energia nuclear no és capaç de reaccionar en situacions com aquesta.
—És eficient el model de xarxa elèctrica que hi ha a l’estat espanyol?
—El model de producció energètica no pot ser a costa de crear “territoris de sacrifici”. Hi ha un excés de capacitat instal·lada, i l’única justificació és l’especulació. És un model que comença a presentar símptomes d’esgotament: hi ha hagut una bombolla especulativa, igual que la del maó. Ara cal pensar què caldrà fer en el futur, i és clar que no serà això.
—A quina conclusió arribeu, amb tot això que passa amb l’electricitat?
—La clau és que el problema no són les renovables; són les renovables així. Aquesta no és la manera de fer les coses: s’ha afavorit un model que cerca promoure el negoci i s’han permès comportaments irresponsables, que són allò que ens han dut a la situació actual. El sistema elèctric pot construir-se d’una manera diferent i molt millor.