Donald Trump i Vladimir Putin han parlat per telèfon durant més d’una hora, i el president dels Estats Units ha assegurat, en acabat, que Putin havia advertit que respondria als últims atacs amb drons d’Ucraïna contra aeròdroms russos d’aquest cap de setmana.

“El president Putin sí que ha dit, i amb molta contundència, que respondrà al recent atac als aeròdroms”, ha escrit Trump a la xarxa social Truth. “Ha estat una bona conversa, tot i que no portarà a una pau immediata”, ha afegit.

Diumenge, Ucraïna va llançar una onada d’atacs amb drons contra quaranta avions militars russos en unes quantes zones, inclosa una base de Sibèria. La rellevància de l’atac, que va arribar fins a posicions molt llunyanes de la frontera d’Ucraïna, va suposar un revés significatiu per a Moscou.

L’operació, anomenada Teranyina, va ser definida pel SBU com una de les més importants d’ençà que va començar la guerra i va ser concebuda conjuntament entre el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i el cap del servei d’intel·ligència, Vasil Maliuk. Segons aquestes mateixes fonts, la preparació ha durat un any i mig i els drons emprats han estat transportats fins a la rodalia dels aeròdroms camuflats dins camions, per evitar la detecció de la defensa antiaèria russa.

En aquest missatge, Trump també ha mencionat que han parlat sobre Iran: “També hem parlat sobre l’Iran i sobre que s’esgota el temps perquè prengui una decisió respecte a les armes nuclears, una decisió que cal prendre amb urgència”, ha assenyalat Trump. “Vaig deixar clar al president Putin que l’Iran no es pot fer amb una arma nuclear i, en aquest punt, crec que estàvem d’acord.”

La conversa de Trump amb el seu homòleg rus ha tingut lloc el mateix dia que Zelenski ha anunciat que aquest cap de setmana es farà un nou intercanvi de presoners de guerra amb Rússia.

En el mateix acte, Zelenski ha tornat a posar en qüestió la voluntat real de Moscou d’avançar cap a una solució negociada. Ha criticat la rigidesa dels representants russos en les converses celebrades a mitjan maig a Istanbul, i ha fet una nova proposta per mirar de desencallar les negociacions: una treva immediata abans d’una reunió entre ell i el president rus, Vladímir Putin.

Òmnium Cultural atorgarà el primer premi al Compromís Nacional a Eliseu Climent i Corberà. És un reconeixement honorífic que vol valorar la seva feina com a editor i activista en defensa de la llengua i cultura catalanes, així com la seva contribució a promoure el marc nacional dels Països Catalans.

El premi es lliurarà en un acte públic durant l’assemblea general ordinària que es farà el 14 de juny, a les 12.30, i anirà a càrrec del president d’Òmnium, Xavier Antich.

El premi l’atorga de manera exclusiva la junta directiva nacional de l’entitat a persones que, per la seva aportació i trajectòria a la societat civil, han demostrat un compromís rellevant amb la defensa de la llengua, els drets civils, la cultura, la cohesió social, o la llibertat i els drets nacionals dels Països Catalans.

Climent és fundador del Temps, setmanari degà de política i cultura en català; fundador, amb Joan Fuster, d’Acció Cultural del País Valencià, de la qual és president d’honor; promotor dels Premis Octubre; i fundador de la llibreria i l’editorial Tres i Quatre. Segons la junta directiva nacional d’Òmnium, la trajectòria és imprescindible per a entendre els darrers cinquanta anys del País Valencià.

El premi Òmnium al Compromís Nacional és l’únic guardó que pot atorgar directament la junta directiva, tot i que encara no s’havia atorgat mai a ningú. En aquest cas, el guardó es farà efectiu només en aquells casos que la Junta Directiva consideri, i sense que hi hagi una periodicitat anual marcada, com passa amb altres premis i reconeixements impulsats per Òmnium.

Eliseu Climent: “Quan li posaren la bomba, Fuster em digué: ‘Tot el que he fet en aquesta vida és escriure; per què volen matar-me?’”

El Tribunal Suprem espanyol (TS) ha rebutjat el recurs de la promotora Corp, que volia fer pisos de luxe a la finca de Can Raventós, a Sarrià (Barcelona). La promotora havia emès un recurs contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·lava el planejament de l’Ajuntament de Barcelona per fer-hi els pisos.

L’empresa preveia de construir cinquanta pisos de luxe, però el pla comptava amb una oposició veïnal forta, que és qui va recórrer el planejament a la justícia. La sentència del TSJC obligava a tombar el pla municipal per a la finca. Ara, el rebuig del TS al recurs de Corp, fa ferma aquella sentència. L’Ajuntament ja negociava amb la promotora un nou ordenament per a la finca, però els veïns s’oposen taxativament al fet que el nou pla inclogui també la construcció de pisos de luxe.

Un conflicte veïnal que fa anys que dura

Ara fa cinc anys el consistori aprovava el planejament que permetia de fer els pisos de luxe, però ja en aquell moment l’oposició veïnal va aconseguir que el TSJC ho anul·lés. El 2023, el govern municipal va començar a negociar amb Corp una permuta parcial, que permetia de mantenir la meitat dels pisos i compensava la resta del sòl amb solars fora del districte.

Amb la proposta negociada entre Ajuntament i promotora, la masia de Can Raventós i part del jardí podien passar a ser públics. Un 30%, però, quedava en mans de la propietat, perquè hi pogués fer la promoció de 25 pisos de luxe. El moviment veïnal rebutja també aquest pla i exigeix que la titularitat pública sigui completa. A principis de maig presentava en roda de premsa una proposta alternativa que permetria assolir aquesta fita.

El consistori indicava fa un mes que seguia treballant els detalls per poder tancar un acord definitiu que comptés amb el consens de les tres parts. Un acord que ha de permetre preservar la masia com a equipament, garantir l’accés veïnal al jardí de l’entorn i guanyar nous habitatges, alguns dels quals protegits, diuen.

Així, els veïns reclamen a l’Ajuntament que negociï permutes amb Corp perquè els jardins de Can Raventós passin a ser de titularitat pública i esdevinguin refugi climàtic per al barri. A més proposen que la finca pugui encabir equipaments com la Casa de Cultura Popular de Sarrià.

Una conversa clara i propera sobre prevenció i benestar femení - Lloc: Sala Noble del C.C.Calisay

Metges de Catalunya (MC) ha denunciat avui que el sistema sanitari català era “ineficient i molt car”, i ha reclamat tant la incorporació urgent de nous professionals com una planificació més acurada per a garantir el relleu generacional i un model equitatiu a tot el país. El sindicat calcula que falten, com a mínim, un miler de metges, i alerta que el sistema actual no permet de saber quants treballadors hi ha realment als centres de salut.

“Funcionem amb un model que no sap ni quants metges hi ha. Això és insostenible”, ha dit Josep Maria Serra, president del sector d’hospitals concertats de MC, durant el sisè congrés del sindicat, que es fa avui a la Llotja de Lleida. Serra ha remarcat la necessitat de crear un registre actualitzat de professionals, perquè ara el sistema només comptabilitza “plantilles equivalents”, una fórmula que distorsiona les xifres reals de facultatius.

El president del sindicat, Jordi Cruz, ha insistit en la urgència d’incrementar la plantilla. Ha recordat que la crisi del 2010 va fer perdre un miler de metges i que, tot i haver-se recuperat parcialment les places, el creixement de la població –que ha passat de 6 a 8 milions– no ha anat acompanyat d’un augment proporcional de professionals.

Un altre dels grans reptes, segons ha exposat Cruz, és la mitjana d’edat elevada en algunes especialitats. En alguns casos, els metges de més de seixanta anys superen la meitat de la plantilla. El sindicat demana al Departament de Salut, el CatSalut i l’Institut Català de la Salut (ICS) una reforma a fons del model per planificar millor el futur.

A més, Serra ha denunciat les diferències salarials entre el personal mèdic del sistema públic i el del sistema concertat. Segons que ha exposat, al final de la vida laboral, un metge del sector públic ha arribat a cobrar fins a 120.000 euros més que un del concertat.

També ha alertat d’un augment d’agressions a les consultes mèdiques, una problemàtica creixent que s’ha debatut en una de les taules del congrés.

La trobada d’avui, que porta per lema “El futur que volem”, ha aplegat més de 200 professionals i ha abordat qüestions com el model sanitari, el conveni mèdic, els reptes jurídics, la feminització de la professió i les condicions laborals del personal facultatiu.

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha anunciat que aquest cap de setmana es farà un nou intercanvi de presoners de guerra amb Rússia. Segons que ha explicat en una compareixença a Kíiv, l’acord preveu l’alliberament de fins a cinc-cents presoners per banda, una xifra que pot variar si hi ha voluntat política: “Estem preparats per a intercanviar el nombre que sigui necessari”, ha dit.

Zelenski ha detallat que, a diferència de vegades anteriors, Rússia s’ha compromès a lliurar prèviament la llista dels presoners que participarien en l’intercanvi, un pas que Ucraïna considera clau per garantir la transparència i el bon desenvolupament de l’operació. També ha explicat que Rússia solament ha identificat entre un 15% i un 20% dels cadàvers de militars ucraïnesos que encara té sota custòdia.

En el mateix acte, Zelenski ha tornat a posar en qüestió la voluntat real de Moscou d’avançar cap a una solució negociada. Ha criticat la rigidesa dels representants russos en les converses celebrades a mitjan maig a Istanbul, i ha fet una nova proposta per mirar de desencallar les negociacions: una treva immediata abans d’una reunió entre ell i el president rus, Vladímir Putin. “Creuen que aquest és un afer que només poden resoldre els líders. Ells mateixos ens han dit que un alto el foc és una decisió d’un altre nivell”, ha dit. Per això, ha ofert de trobar-se amb Putin qualsevol dia a partir de dilluns vinent, i ha proposat diversos escenaris possibles per a la reunió, com ara Istanbul, el Vaticà o Suïssa. També ha assegurat que podria comptar amb el suport dels presidents Donald Trump i Recep Tayyip Erdogan per supervisar un eventual alto el foc.

Tot i aquesta oferta de diàleg, Zelenski ha advertit que les condicions que fins ara ha plantejat Rússia estan lluny d’una negociació equilibrada. Ha denunciat que el document presentat per Moscou, que s’anomena “memoràndum d’entesa”, en realitat no inclou cap concessió i només imposa exigències a Ucraïna, com ara la neutralitat del país o la retirada de les tropes ucraïneses dels territoris ocupats.

“Un memoràndum hauria de tenir dues parts, no només una que exigeixi coses. Això no es pot anomenar memoràndum, és un ultimàtum”, ha dit. En aquest sentit, ha tornat a alertar que Rússia no té una voluntat de pau, sinó que persegueix una política expansionista.

Finalment, el president ucraïnès ha dit que si la comunitat internacional no frena Putin, la seva ambició podria estendre’s a altres països. Ha mencionat específicament Bielorússia, Moldàvia, Lituània, Letònia i fins i tot el Casaquistan com a possibles pròximes víctimes de l’estratègia imperial del Kremlin. “Putin no vol la pau, vol ultimàtums i l’ocupació total d’Ucraïna i d’altres territoris. Em sembla que el Kazakhstan podria ser el següent”, ha conclòs.

Arca i Rone x (La)Horde han anul·lat el seu concert al festival Sónar, que es farà del 12 al 14 de juny a la Fira de Barcelona. El festival ha confirmat la retirada de sis artistes més després de la polèmica per la seva vinculació al fons KKR: Arca, Rone x (La)Horde amb la companyia de Ballet de Marsella, Àsia, 15 15, Paquita Gordon i Shaun J.Wright. En total han renunciat a actuar al festival trenta-quatre artistes, que “condemnen el genocidi al poble palestí”.

També ho han fet Heith, James K, Günseli Yalcinkaya & Andrea Belosi; Juliana Huxtable; KEBRA; Le Motel; NOVA YORK; Nexus (B4mba & Mooki6); Paquita Gordon; patten; Sara Persico & Mika Oki; Shannen SP; Shapednoise & Sevi Iko Domochevsky; Shaun J.Wright; Sofia; Vica Pacheco; Ville Haimala, i YESSi PERSE + laSADCUM, entre molts d’altres.

El Sònar confirma vint-i-vuit anul·lacions per la vinculació del festival amb el fons israelià KKR

El Sónar ha activat un procediment per a centralitzar les sol·licituds, a les quals respondrà de manera individual, i si es vol el reemborsament del tiquet s’ha d’escriure al correu help@sonar.es abans de les 23.59 d’aquest dimecres.

Cronologia

El festival ha recordat que Superestruct Entertainment va adquirir Sónar el 2018. En aquell moment, el principal inversor era Providence Equity Partners , però l’octubre del 2024 va vendre la seva participació a un consorci format pel fons KKR i noranta inversors més. El Sónar ha dit que va ser una operació financera en la qual no van tenir “ni veu ni vot”, i ha subratllat que no exerceixen ingerència ni control en les seves decisions d’inversió o el seu funcionament. També ha assegurat que no han enviat ni enviaran “ni un euro” a KKR, i ha assenyalat que tots els beneficis es reinverteixen íntegrament en futures edicions.

El festival Sónar es desvincula del fons pro-israelià KKR i expressa el suport a Palestina

Glovo anirà a judici el 17 de juny, perquè el jutjat mercantil 2 de Barcelona ha fet avançar la demanda interposada per Just Eat per competència deslleial. Segons que ha avançat SER Catalunya i ha confirmat l’ACN de fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la vista començarà el dia 17 i s’allargarà fins el 20 del mateix mes. Just Eat va denunciar la multinacional a final de novembre de l’any passat i va reclamar una indemnització de 295 milions d’euros en concepte de danys i perjudicis. Just Eat va assenyalar que Glovo, gràcies a la “violació de normes i contractar falsos autònoms”, s’havia estalviat 645 milions els últims anys.

Aquest judici contra Glovo s’afegeix a una altra causa judicial que té oberta al jutjat d’instrucció 31 de Barcelona, on s’investiga el conseller delegat, Òscar Pierre, per un delicte contra els drets dels treballadors. Pierre ja va declarar el 3 de desembre del 2024 davant el jutge per aquest cas arran de la querella de la fiscalia.

Precisament, la plataforma de repartiment a domicili el dia abans que Pierre assistís al jutjat va anunciar la contractació del personal que formava part de la plantilla a l’estat espanyol. Una mesura que va afirmar responia a l’impuls d’un “nou model laboral” i al ferm compromís i el foment de l’economia digital.

El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, ha tornat a ser citat per declarar com a testimoni el 17 de juny al jutjat d’instrucció 3 de Catarroja (Horta Sud), que investiga la gestió de la gota freda del 29 d’octubre. Mompó ja ha estat citat anteriorment dues vegades: la seva declaració era prevista el dilluns 14 d’abril, però la durada de l’interrogatori a la delegada del govern, Pilar Bernabé, que es va allargar més de set hores, va fer que s’ajornés. La segona cita, el 29 d’abril, va ser ajornada per problemes tècnics derivats de l’apagada que hi va haver a la península el dia abans.

En tots dos casos, Mompó havia assegurat als mitjans que tenia ganes de col·laborar amb la justícia i de respondre a totes les preguntes que li formulessin. En la causa que s’investiga, hi figuren com a investigats l’ex-consellera de Justícia i Interior Salóme Pradas i l’ex-secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso.

El 29 d’octubre, dia de la gota freda, Mompó va acabar al CECOPI després de ser testimoni directe de les inundacions a la Ribera. Va arribar-hi cap a dos quarts de sis de la tarda.

Vicent Mompó diu que està tranquil perquè el dia de la gota freda era on tocava

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha difós un comunicat en què aclareix que les pintures murals de la sala capitular del monestir de Santa Maria de Sixena no han sortit mai del museu d’ençà que es van instal·lar al Palau de Montjuïc, l’any 1961. Amb aquesta explicació, l’equip del museu vol reforçar la seva posició en el litigi judicial obert sobre la titularitat i el trasllat d’aquestes obres al monestir aragonès.

Encara es poden defensar les pintures de Sixena al MNAC: la darrera batalla per lliurar

D’aquesta manera, el museu desmenteix i aclareix algunes informacions que circulen per mitjans aragonesos i que han recollit també mitjans del país. El president de l’Aragó mateix argumenta que, si les pintures han viatjat durant aquests anys, ara també ho poden tornar a fer, cosa que el comunicat aclareix i rebat amb rigor.

El comunicat del MNAC manté la posició tècnica i detalla que, entre el 1987 i el 1995, el conjunt es va retirar temporalment per fer les obres de remodelació de l’edifici. Però d’ençà de la reobertura del museu, el 1995, ara fa trenta anys, les pintures es troben exposades en una sala especialment adaptada, amb condicions ambientals estables, sense parets ni obertures a l’exterior, i amb un sistema de control de la qualitat de l’aire per a protegir-les. L’informe que el museu ha aportat al jutjat, signat per Simona Sajeva, experta en enginyeria i conservació preventiva de béns culturals i presidenta del Comitè Científic Internacional de Pintura Mural de l’ICOMOS, adverteix que les pintures de Sixena mai no han estat sotmeses a una operació de transport com la que es planteja ara. “Només petites parts del conjunt han estat prestades, i sempre es tractava de fragments reduïts i amb suports rígids”, diu.

Els préstecs, a més, foren anteriors a la implantació dels protocols moderns de conservació preventiva, i cap fragment del conjunt museïtzat no ha viatjat d’ençà del 1997. Segons el museu, això respon al fet que el conjunt pictòric és un dels més fràgils de tota la col·lecció d’art romànic, com han demostrat les darreres anàlisis químiques i físiques. El MNAC també subratlla que, d’ençà dels anys noranta, els grans museus del món han incorporat criteris d’avaluació de riscos per a la conservació de les col·leccions, i que va ser el primer museu de l’estat espanyol que va incloure un professional especialitzat en aquesta disciplina dins l’equip tècnic. Aquest enfocament, diuen, ha comportat una gestió molt més estricta dels préstecs.

L’última vegada que fragments petits dels murals de Sixena van viatjar va ser el 1997, a l’exposició “The Glory of Bizantium. Art and Culture of the Middle Bizantine Era”, al The Metropolitan Museum of Art  de Nova York. Foren dos fragments d’intradós, un amb Jessé i Rei David, peça de 453cm x 70cm, i el fragment d’intradós amb Er, de 80cm x 70cm.

Una intervenció històrica de Gudiol que també és patrimoni

A banda dels criteris de conservació, el museu també posa l’accent en les reintegracions històriques que va fer Josep Gudiol entre els anys 1940 i 1950, en què va reconstruir el 45% de la superfície plana dels arcs i un 25% dels intradossos. Ho va fer amb estuc de guix i pintura al tremp de cola a la manera de grisalla, en una intervenció considerada avui un cas únic en la història de la conservació-restauració a Catalunya. Aquest tipus de reintegració, que ha acabat essent valorat com un bé patrimonial per si mateix, va tenir un precedent recent el 2006 a Parma, amb la reconstrucció dels frescos de Mantegna a la capella Ovetari. El MNAC argumenta, doncs, que el conjunt no sols ha de ser conservat per la fragilitat del suport original, sinó també per la intervenció històrica que incorpora.

El museu també aporta un llistat de les exposicions en què han participat alguns fragments del conjunt. Es tracta exclusivament de peces de l’intradós –franges de pintura mural sobre suports de contraxapat– que van ser mostrades entre el 1970 i el 1997 a museus com el Metropolitan Museum of Art de Nova York, la Hayward Gallery de Londres, el Museu d’Història de la Ciutat de Girona o  El Palau de la Scala de València. En tots els casos, insisteix el MNAC, eren préstecs puntuals i previs a l’aplicació dels criteris de conservació actuals, que avui desaconsellen completament qualsevol trasllat del conjunt. Per això, el museu manté que les pintures han de restar al seu emplaçament actual i continuar sota la protecció tècnica que hi tenen garantida.

Un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV) revela que la dieta que fem durant l’embaràs pot afectar directament la conducta i la salut mental dels nens. Concretament, un elevat consum d’hidrats de carboni de baixa qualitat durant l’embaràs va relacionat amb un augment de problemes psicològics i de conducta en els fills.

La investigació, que va analitzar la dieta de dones embarassades i el comportament dels seus fills menors de quatre anys, assenyala que una dieta amb càrrega glucèmica alta (produïda per aliments ensucrats i processats) durant el primer trimestre de gestació incrementa significativament la probabilitat que els nens presentin problemes emocionals, socials i de conducta.

Segons l’estudi, dut a terme pel Grup de Recerca en Nutrició i Salut Mental de la URV, els fills de mares amb dietes de major càrrega glucèmica tenen 2,4 vegades més risc de patir ansietat, depressió i retraïment, i 3,5 vegades més probabilitats de mostrar comportaments agressius o problemes d’atenció, en comparació amb aquells les mares dels quals van consumir dietes amb baixa càrrega glucèmica.

Els investigadors atribueixen aquests efectes al fet que l’excés de glucosa de la mare durant la gestació travessa la placenta i augmenta els nivells de glucosa en el fetus. “Pot provocar alteracions metabòliques, incrementant l’estrès oxidatiu i la inflamació, que comprometen la formació i la funció del sistema nerviós i el desenvolupament del cervell”, expliquen.

Els resultats indiquen, a més, que en les nenes hi ha una associació més forta entre l’alta càrrega glucèmica de la dieta durant l’embaràs i manifestacions de problemes de conducta. “Aquesta relació s’explicaria per la modulació dels nivells de glucosa en sang, canvis als quals les nenes són més vulnerables”, apunta l’estudi.

Els investigadors recomanen de prioritzar durant l’embaràs aliments amb hidrats de carboni complexos i de baixa càrrega glucèmica, com ara farines integrals, llegums i verdures, i evitar el consum de refrescos, brioixeria i productes ultraprocessats.

Una operadora de comunicació d’Emergències ha declarat davant la jutgessa que investiga la gestió de la riuada del 29 d’octubre passat que aquell dia va estar completament sola atenent el telèfon d’emergències 112 al País Valencià. Segons que ha dit, quan va arribar al lloc de feina, a les 13.45, ja hi havia “moltíssimes trucades” i la situació era de caos. “Em vaig sentir molt sola”, ha explicat.

La declaració s’ha fet al jutjat d’instrucció 3 de Catarroja (Horta Sud), que investiga les possibles negligències en la gestió d’aquella emergència. En la causa, hi ha dues persones investigades: l’ex-consellera de Justícia Salomé Pradas i el seu ex-secretari Emilio Argüeso.

La testimoni, visiblement emocionada, ha explicat que la majoria de les trucades que va rebre eren de ciutadans que demanaven de ser rescatats o alertaven de zones completament inundades. Ha reiterat que es va sentir desemparada i que els dies previs ja s’havien difós alertes per pluges, però que, tot i això, el dispositiu no es va reforçar.

Maite Gabaldón: “Veien les telefonades del 112, la nostra pantalla és la que tenen en el CECOPI”

Ha explicat que, habitualment, tan sols hi ha un operador en posició de treball, i que aquell dia, malgrat l’excepcionalitat de les previsions meteorològiques, també va ser ella tota sola qui va gestionar les trucades, “com un dia normal”. A la sala, hi havia una quinzena de persones atenent telefonades. Després, hi havia uns cinc coordinadors i una persona que s’encarregava de la supervisió de la sala.

L’operadora de comunicació, a més, ha lamentat que molts batlles no li agafaven el telèfon mentre hi havia la riuada i que això va dificultar encara més la coordinació dels serveis d’emergència.

Les declaracions de testimonis continuaran divendres amb una tècnica superior d’Emergències. La setmana vinent també hi ha citacions clau: dilluns, el cap d’unitat d’anàlisi i seguiment d’emergències, i dimecres, un treballador d’Ilunion Emergències.

Els treballadors de Freixenet i l’empresa han arribat a un pre-acord que rebaixa l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) en 26 persones i afectarà un global de 156, segons que ha detallat CCOO. El sindicat precisa que, d’aquest total, una trentena accediran a un procés de pre-jubilació, cosa que significa que “la xifra efectiva” d’acomiadaments sigui de 124 treballadors. L’organització sindical destaca que s’ha fixat una indemnització de cinquanta dies per any treballat, sense límit de mensualitats. El sindicat portarà aquest punt, entre més de pactats amb la companyia, en una assemblea informativa, que es farà aquest matí amb la finalitat de votar per ratificar aquest pre-acord.

Catalunya Ràdio arrencarà la temporada amb canvis destacats a la seva programació i tres noms molt reconeguts en franges clau. Elisenda Carod, Francesc Garriga i Marta Romagosa assumiran la conducció dels programes La solució, La tarda de Catalunya Ràdio i La nit dels ignorants.

A partir de la tardor, la franja del migdia (13.00 – 14.00) tornarà a comptar amb La solució —aquesta hora l’ocupava fins ara El búnquer—, un format històric que Catalunya Ràdio revisita amb un nou plantejament: combinar la consulta d’oients amb l’opinió d’especialistes de confiança per resoldre dubtes quotidians amb to distès i humor. Al capdavant del programa hi haurà Elisenda Carod, amb més de dues dècades de trajectòria a la ràdio pública i coneguda per espais com L’apocalipsi i La tarda de Catalunya Ràdio.

La nova etapa del programa mantindrà l’essència de servei i el diàleg amb la comunitat d’oients, com en l’etapa que van encapçalar Adelina Castillejo i Carles Pérez, però incorporarà noves veus, ritmes i temes per adaptar-se als nous hàbits de consum radiofònic.

Relleu a La tarda de Catalunya Ràdio

Una altra de les novetats destacades és l’arribada de Francesc Garriga a La tarda de Catalunya Ràdio, un espai central de la graella que combinarà actualitat i entreteniment. Després d’una etapa com a corresponsal als Estats Units i una llarga trajectòria al sector esportiu, Garriga torna a l’estudi 1 per assumir un programa que vol trepitjar territori i reforçar el vincle amb els oients.

Amb una trajectòria que comença el 2005, Garriga ha estat redactor del Tot gira, director d’espais com Tenim un punt i El club de la mitjanit, i ha presentat el programa Onze a televisió. La seva darrera etapa com a corresponsal a Washington ha estat reconeguda amb el Premi RAC a la Innovació 2025 pel pòdcast Follow Garriga.

Marta Romagosa agafa el timó de La nit dels ignorants

El relleu més simbòlic de la temporada serà el de La nit dels ignorants, després de quinze anys amb Xavier Solà com a conductor. La periodista Marta Romagosa encetarà una nova etapa del programa nocturn, amb voluntat de renovar-ne els continguts i obrir-lo a noves seccions i ritmes. El format mantindrà la participació directa dels oients, però es transformarà en un magazín nocturn amb entrevistes, noves narratives i una estructura més oberta.

Romagosa és una de les veus més veteranes de la casa: ha estat editora d’informatius com Catalunya matí o Catalunya vespre, ha dirigit espais com Opció personal i El mirall, i actualment edita el Catalunya al dia a Catalunya Informació. També destaca per la seva tasca docent i literària, amb llibres com Tots els noms del desig i 28 metres.

Avui, 4 de juny de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Enric Duran: “La policia era plenament conscient que jo no sabia res”
• “Es pensen que salven el país, però ens porten a la ruïna”: les veus crítiques de Compromís sobre l’aliança amb Sumar  
• Quan el món canvia completament en qüestió de poques hores I Editorial de Vicent Partal
• La fúria de la fiscal contra Laura Borràs: una ofensiva d’una guerra més profunda 
• De textos i cans I Mail obert de Joan Ramon Resina 
• La dignitat de la Blanca Serra I Mail obert de Gemma Pasqual 
• L’elecció del populista Nawrocki aboca Polònia a la paràlisi política i frustra el ressorgiment centrista
• Sara Mas: “Potenciar les ciutats petites i mitjanes ens permetria de reduir els riscos climàtics” 
• Pugen les afiliacions i baixa la desocupació, però no n’hi ha prou I Anàlisi de Jordi Goula 
• Milers d’alumnes dels Països Catalans creen un llibre conjunt amb l’escriptor Ricard Ruiz 

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

La sala d’actes de l’IES Marratxí (Mallorca) s’ha omplert avui horabaixa amb més d’un centenar de docents de tot Mallorca, venguts d’una seixantena de centres. L’ambient, clarament reivindicatiu, ha presidit una assemblea extraordinària convocada amb un únic punt a l’ordre del dia: preparar una resposta col·lectiva, contundent i sostinguda contra l’atac que, segons denuncien, significa l’acord del pressupos entre PP i Vox contra l’escola pública, democràtica i en català.

Els docents han deixat clar que no pensen renunciar a la seva tasca educativa en memòria històrica i valors democràtics, feministes i antiracistes. “Continuarem educant amb criteris científics i ho farem –sense cap renúncia– en català, perquè la llengua pròpia és una eina clau d’inclusió i cohesió social”, han dit en un missatge rotund adreçat a les autoritats. I han afegit: “Els acords de PP-Vox, quan arribin als centres, seran paper banyat.” El missatge més repetit de la jornada ha estat que els centres educatius esdevindran un mur de contenció contra l’“acord de la vergonya”. Els participants han insistit que l’escola ha de continuar essent un espai de transmissió de valors democràtics i de construcció de convivència, enfront d’un govern que, asseguren, ha cedit a l’extrema dreta i fa perillar l’equitat i la identitat col·lectiva.

“El missatge d’odi que projecten les mesures pactades amb Vox no pot deixar-nos indiferents –han declarat–. Els docents no podem defugir la nostra responsabilitat de contribuir a construir una societat democràtica i tolerant.” També han retret a la presidenta del govern, Marga Prohens, que hagi signat un acord que “fa perillar la convivència”.

L’assemblea ha acordat accions de protesta que s’aniran desplegant aquestes setmanes i el curs vinent. La primera serà l’11 de juny, el dia en què volen que els centres educatius de les Illes esdevinguin espais de resistència activa i s’adhereixin al manifest unitari de rebuig a l’acord pressupostari. Aquell dia, diuen, posaran damunt la taula “els problemes reals que té l’educació”. Les mobilitzacions s’aniran anunciant progressivament pels canals habituals dels col·lectius convocants.

“La senyora Borràs no es troba reeducada ni rehabilitada socialment i, en conseqüència, no s’ha assolit la finalitat de prevenció especial que es persegueix amb el compliment efectiu de les penes imposades.” Amb aquesta duresa extraordinària s’expressava la fiscal Assumpta Pujol, de la fiscalia superior de Catalunya, en l’informe amb què s’oposava rotundament a la concessió de cap indult, parcial o total, a l’ex-presidenta i ex-consellera de Cultura, Laura Borràs. Ha estat sorprenent tant el to com el contingut de l’informe, i també el moment en què ha arribat? La fiscal, que no havia presentat pas cap recurs de cassació contra la proposta del TSJC d’un indult parcial a Borràs, ara s’hi oposa rotundament: no el vol ni parcial, ni total, tal com ha demanat recentment l’escriptora Margarida Aritzeta.

El TSJC va condemnar Borràs el 2023 a nou anys d’inhabilitació per prevaricació administrativa, i a quatre anys, sis mesos i un dia de presó per falsedat documental, per contractació irregular quan presidia la Institució de les Lletres Catalanes. Aquella sentència anava acompanyada d’una petició d’indult parcial que feia el tribunal mateix i que haurà de resoldre el consell de ministres espanyol. El tribunal venia a dir que, atesos els delictes pels quals la condemnava, el còmput d’anys de presó que en resultava era massa alt tenint en compte la gravetat dels fets jutjats. Per això feia la petició d’indult parcial, perquè la pena de presó no excedís els dos anys de presó, de manera que Borràs no hagués d’ingressar-hi.

Aleshores, les fiscals Assumpta Pujol i Teresa Duerto, que van exercir l’acusació en el judici, no van recórrer contra la sentència. No van discutir al Tribunal Suprem ni la pena imposada (una mica inferior a la que elles demanaven) ni la proposta d’indult parcial. Però ara Assumpta Pujol sí que ho qüestiona, aprofitant aquest informe sobre les propostes d’indult a Borràs: diu al TSJC que és necessari i imperatiu que la tanquin a la presó. El desplegament argumental és molt agressiu; primer, perquè diu que la seva actitud no la fa mereixedora de l’indult. “No hi ha cap comportament de la senyora Borràs que permeti inferir una mínima acceptació de la conducta delictiva perpetrada i un propòsit decidit de no reincidir”, diu. I afegeix: “No ha exterioritzat ni el més mínim signe de penediment per les conductes que van motivar-ne la condemna, ans al contrari, són constants i contumaces les manifestacions públiques de la senyora Borràs […] en què nega la seva responsabilitat en el delicte reivindicant-ne la innocència, deslegitimant l’actuació jurisdiccional i afirmant, sense cap mena de pudor, haver estat víctima d’una persecució judicial per les seves idees polítiques.” Li retreu que es presenti com a víctima de la lawfare si “ha comès el delicte amb un absolut abús d’autoritat i menyspreu de la legalitat.”

Però no tan sols això, sinó que la fiscal considera imprescindible que Borràs estigui privada de llibertat perquè, com que actualment exerceix de professora titular a la Universitat de Barcelona, “pot perfectament reproduir conductes d’abús de poder, adoptar resolucions injustes, falsejar o alterar documents oficials o defraudar l’administració”. Diu que no n’hi ha prou que compleixi una pena d’inhabilitació especial (limitada a treballs o càrrecs públics o electius i de funcions de govern o de l’administració): l’han de tancar a la presó.

“És un frau processal, això que fa la fiscalia”, s’exclamava l’advocat de Borràs, Gonzalo Boye. Precisament pel fet que la fiscal qüestioni ara l’indult que proposava el TSJC i no quan tocava. I recordava que aquesta posició tan dura no es podia entendre sense tenir present la guerra interna que hi ha a la fiscalia espanyola. Els representants de la fiscalia general de Catalunya s’han alineat amb la posició més dura i intransigent en relació amb la causa de fons d’aquesta guerra: l’amnistia als dirigents independentistes.

El fiscal general de l’estat, Álvaro García Ortiz, va haver d’imposar el criteri de posició favorable a l’amnistia dels condemnats i els perseguits pel delicte de malversació vinculat al Primer d’Octubre. Els fiscals del Tribunal Suprem van encapçalar una rebel·lió interna contra aquesta posició, i els fiscals de Catalunya s’hi van afegir. El fiscal general fins i tot els va haver de tocar el crostó, quan el fiscal en cap de Catalunya (el superior jeràrquic d’Assumpta Pujol), Pedro Ariche, va voler recórrer al Suprem contra la concessió de l’amnistia a l’ex-conseller d’Interior, Miquel Buch, i el sergent dels Mossos Lluís Escolà, tots dos condemnats per malversació i prevaricació.

I no és pas l’únic exemple de l’actitud d’aquesta fiscalia, molt bel·ligerant amb l’independentisme, disposada a boicotar tot intent de negociació política per a la resolució del conflicte. Tan sols dos exemples, ben il·lustratius: el primer, quan al començament del judici per desobediència contra l’ex-president del parlament Roger Torrent i els altres membres independentistes de la mesa, el fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio va fer una intervenció política insòlita, que va deixar tothom bocabadat: va manifestar que no estaven disposats a acceptar cap intent de “desjudicialització” del procés d’independència, i va demanar al tribunal que tampoc no l’acceptés.

I l’altre exemple, més recent, quan la fiscal Assumpta Pujol va demanar de no admetre a tràmit la querella per prevaricació i malversació presentada pel president Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay i Gonzalo Boye contra el jutge Joaquín Aguirre per la determinació de tirar endavant el cas Vólkhov, sobre l’anomenada trama russa del procés, malgrat el revés de l’Audiència de Barcelona, que el forçava a arxivar-la. Pujol trobava que l’actuació del jutge era “totalment raonable i sostenible.”

Que la fiscal presenti ara aquest informe tan dur contra Borràs no té cap implicació directa sobre la possibilitat que sigui efectivament indultada. La decisió no depèn pas de la fiscalia, ni tan sols del tribunal sentenciador, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que és el que fa la petició d’indult parcial. La darrera paraula la tindrà el govern de Pedro Sánchez, tan bon punt la petició d’indult parcial i la d’indult total arribin a la taula del consell de ministres.

Quan vaig començar a treballar en el llibre Torturades (Comanegra), sabia que havia d’escoltar, i fer-ho amb respecte, amb rigor i amb paciència. Les dones que han estat víctimes de tortura no acostumen a parlar de seguida. La paraula arriba quan hi ha confiança. I, sobretot, quan saben que allò que explicaran no serà ni instrumentalitzat, ni banalitzat, ni oblidat.

Una de les persones que em van moure a escriure aquest llibre és la Blanca Serra. Al programa FAQS, de TV3, del dissabte 2 d’octubre de 2021, ella i en Carles Castellanos denunciaven les tortures patides a la comissaria de la Via Laietana. Arran de l’horror narrat per la Blanca i en Carles, vaig publicar un article a VilaWeb.

La Blanca em va fer confiança, em va rebre a casa seva, i aquell dia vaig entendre què significa, en termes concrets, la paraula dignitat. Em va explicar les quatre detencions que havia patit entre 1977 i 1982, i què van comportar: interrogatoris, incomunicació, trasllats de nit, humiliacions, pallisses i, sobretot, tortura física i psicològica.

En la primera detenció, el 1977, encara abans de les primeres eleccions, la van acusar de propaganda i associació il·legal. A la comissaria de la Via Laietana, quan va reclamar un advocat, per tota resposta el policia li va pegar una bufetada tan forta que va anar a parar a l’altra banda de l’habitació, la seva impunitat era proporcional a l’odi i la ràbia tremenda a la catalanitat. Aquesta escena obria el que serien anys de persecució, d’arbitrarietat, de dolor sense justícia.

El juliol del 1980, a ella i a la seva germana Eva Serra, després de passar per la comissaria de la Via Laietana, se les van endur a la Direcció General de Seguretat de Madrid sota la llei antiterrorista, incomunicades. Del trajecte de nit, en furgons policials, les famílies no en sabien res. Un dels vehicles va punxar prop de Saragossa. Fins i tot, aquest detall va quedar gravat a la seva memòria, juntament amb els cops amb porres a les plantes dels peus, les bosses de plàstic al cap per provocar l’asfíxia, els interrogatoris. Tenia la sensació que la podien matar en qualsevol moment.

No sabien de què les acusaven, però això no els estalviava la violència. Nou dies incomunicades. I després, en van sortir només a canvi de signar una declaració que assegurava que no les havien torturat. Quan van voler denunciar-ho, els va ser impossible identificar els agents. La Blanca en va comptar nou. Però sense noms, la justícia no va arribar mai.

El desembre del 1981, la mateixa història: detenció, trasllat, interrogatoris. Els agents saludaven la Blanca i l’Eva amb sarcasme: “Ja tornen a ser aquí les germanes fantàstiques!” I el març del 1982, per una pancarta on deia “Independència”, la Blanca va tornar a ser detinguda i empresonada a la Trinitat. Sense càrrecs. Sense defensa. I, de nou, amb tortures prèvies a la Via Laietana.

L’edifici de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, a la Via Laietana, ha acollit detencions arbitràries per motius polítics, per raons d’orientació sexual o identitat de gènere, per militància sindical, per origen ètnic o pel compromís amb la llengua i la cultura catalanes. Aquestes parets han estat l’escenari de pràctiques sistemàtiques de maltractaments i tortures, durant el franquisme i la transició, però també més enllà, fins el 2019. Tortures reconegudes i documentades per informes internacionals i organitzacions com Amnistia Internacional, el Comitè Contra la Tortura de l’ONU, el Consell d’Europa o el Tribunal Europeu de Drets Humans. Els actes de tortura i maltractaments són considerats crims de dret internacional. Així mateix, en determinades circumstàncies, poden constituir crims de guerra, crims de lesa humanitat o, fins i tot, actes de genocidi. Aquesta comissaria, una autèntica casa del terror, no només amaga els records dels horrors del franquisme, sinó també de la democràcia “imperfecta”, com va qualificar el diari The Economist Espanya el 2022. Des que l’estat espanyol va signar, el 1985, la Convenció contra la Tortura, i la va ratificar, el 1987, no s’han aturat les denúncies sobre casos de tortura i maltractaments per part dels cossos i forces de seguretat. A l’estat espanyol, s’ha practicat durant la dictadura franquista la tortura, i avui es continua practicant. I el pitjor de tot és la impunitat; les poques vegades que els agents són condemnats per un jutge, automàticament són indultats pel govern espanyol.

L’estat espanyol ha estat deu vegades condemnat pel Tribunal Europeu de Drets Humans per no haver investigat denúncies de tortura. D’aquestes deu, en set ocasions el jutge instructor era Fernando Grande-Marlaska, l’actual ministre de l’Interior.

Les tortures a què han estat sotmeses les dones s’exercien amb el mateix odi i la mateixa força que amb els homes, però hi havia un component de gènere específic envers elles, tant en els insults com en l’ús particular i sexuat de la violència, les descàrregues als genitals o els cops al baix ventre. Una modalitat repressiva que no sol ser objecte de denúncia, per pudor o per vergonya. Les Nacions Unides, en un informe de l’Assemblea General del 2016, van establir la necessitat d’adoptar el biaix de gènere per distingir i comparar els efectes específics de la tortura i evitar incórrer en pràctiques discriminatòries, sobretot contra les dones. Les representacions culturals plenes de prejudicis, suposicions, interpretacions arbitràries, normes i mandats funcionen com a referents i sentits d’acció que podrien incidir en l’elecció dels mètodes de patiment per part dels funcionaris que exerceixen tortura.

Després d’anys de silenci institucional, la declaració de la Blanca Serra com a víctima directa de tortures davant la Fiscalia de Memòria Democràtica i Drets Humans obre una nova etapa. La denúncia ha estat presentada per Irídia, amb el suport d’Òmnium Cultural i l’Organització Mundial Contra la Tortura.

“Aquesta denúncia és en nom meu i de la meva germana, però també de tota la gent que ha passat per la Via Laietana 43”, ha dit la Blanca. “És important perquè el jovent sàpiga què ha passat, i potser què passarà.”

Aquesta és la funció de la memòria democràtica: no només recordar, sinó actuar. I per això és imprescindible que la Via Laietana deixi de ser un espai actiu de poder policial. L’edifici ha d’esdevenir un centre de memòria i de documentació contra la tortura, un arxiu obert, un lloc on preservar testimonis, on explicar la veritat i on educar en drets humans. La reparació col·lectiva comença per això: per reconèixer què va passar, per assegurar que no es repeteixi, per restituir la dignitat a les víctimes.

Malgrat tot el patiment viscut per la Blanca Serra a la comissaria de la Via Laietana, no ha defallit mai en la seva lluita: “Penses que estimes el país i vols continuar lluitant. Però de tota manera, hi ha una por que et queda bàsicament per sempre.” I malgrat tot, ens dóna una lliçó de vida: “Ens cal moral de victòria!”

Dilluns que ve, 9 de juny, serà la segona Pasqua, una celebració cristiana que es fa cinquanta dies després del Diumenge de Resurrecció, que enguany va caure el 20 d’abril. És una festivitat d’elecció municipal, i ha estat triada per l’Ajuntament de Barcelona i per molts més municipis del Principat.

Els pobles en què aquest 9 de juny és festiu són: Abrera (Baix Llobregat), l’Aldea (Baix Ebre), Alella (Maresme), Alfara de Carles (Baix Ebre), Altès (Alt Urgell), Amer (Selva), l’Ametlla de Merola (Berguedà), Anglès (Selva), Arfa (Alt Urgell), Arnes (Terra Alta), Argentona (Maresme), Avinyó (Bages), Badalona (Barcelonès), Badia del Vallès (Vallès Occidental), Bagà (Berguedà), Balaguer, Barberà del Vallès (Vallès Occidental), Begur (Baix Empordà), Bítem (Baix Ebre), Blancafort (Conca de Barberà), Borredà (Berguedà), Cabrera de Mar (Maresme), Cabrils (Maresme), Caldes de Montbui (Vallès Oriental), Calldetenes (Osona), Campelles (Ripollès), Campredó (Baix Ebre), Canapost (Baix Empordà), Canet de la Tallada (Baix Empordà), Capmany (Alt Empordà), Caresrius de la Rierada (Baix Llobregat), Castellfollit de la Roca (Garrotxa), Castelló de Farfanya (Noguera), Castelltallat (Bages), Cervelló (Baix Llobregat), Collbató (Baix Llobregat), la Coma i la Pedra (Solsonès), Coaner (Bages), Corçà (Baix Empordà), Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), Cruïlles (Baix Empordà), Duesaigües (Baix Camp), Dosrius (Maresme), l’Esquirol (Osona), Falset, Ferran (Tarragonès), Folgueroles (Osona), Fonolleres (Segarra), Fonteta (Baix Empordà), la Galera (Montsià), la Garriga (Vallès Oriental), Gisclareny (Berguedà), Godall (Montsià), Gósol (Berguedà), Guissona (Segarra), Guixers (Solsonès), Gurb (Osona), l’Hostal Nou i la Codosa (Noguera), l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell), Jesús (Baix Ebre), la Jonquera (Alt Empordà), Llagostera (Gironès), Llívia (Cerdanya), Malla (Osona), Manlleu (Osona), Marenyà (Baix Empordà), Martorell (Baix Llobregat), Masdenverge (Montsià), el Masnou (Maresme), Massoteres (Segarra), Mataró, Mediona (Alt Penedès), Moià, Monells (Baix Empordà), Montcada i Reixac (Vallès Occidental), Montgat (Maresme), Montmeló (Vallès Oriental), Montesquiu (Osona), el Montmell (Baix Penedès), Montseny (Vallès Oriental), els Muntells (Montsià), Navarcles (Bages), Òrrius (Maresme), Olost (Lluçanès), Organyà (Alt Urgell), Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), Parlavà (Baix Empordà), el Papiol (Baix Llobregat), la Pera (Baix Empordà), Peratallada (Baix Empordà), Perles (Alt Urgell), la Pobla de Lillet (Berguedà), Premià de Dalt (Maresme), el Prat de Llobregat (Baix Llobregat), Pruit (Osona), Puig-reig (Berguedà), la Ràpita (Montsià), el Raval de Sant Feliu (Osona), els Reguers (Baix Ebre), Ribera de Cardós (Pallars Sobirà), Ripoll, Ripollet (Vallès Occidental), Roda de Ter (Osona), Rubí (Vallès Occidental), Rupit (Osona), Saló (Bages), Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat), Sant Bartomeu de la Quadra (Baix Llobregat), Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), Sant Boi de Lluçanès (Osona), Sant Climent de Peralta (Baix Empordà), Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa), Sant Feliu Sasserra (Bages), Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental), Sant Hilari Sacalm (Selva), Sant Joan Despí (Baix Llobregat), Sant Julià de Vilatorta (Osona), Sant Julià del Llor i Bonmatí (Selva), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), Sant Mateu de Bages, Sant Miquel de Balenyà (Osona), Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès), Sant Pere de Torelló (Osona), Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental), Sant Pol de Mar (Maresme), Sant Quirze de Besora (Osona), Sant Sadurní d’Osormort (Osona), Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà), Sant Vicenç de Montalt (Maresme), Santpedor (Bages), Santa Cecília de Voltregà (Osona), Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), Santa Creu de Jotglar (Osona), Santa Eugènia de Berga (Osona), Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona), Santa Maria de Besora (Osona), Santa Maria de Martorelles (Vallès Oriental), Santa Maria de Meià (Noguera), Seva (Osona), Siurana (Priorat), la Tallada d’Empordà (Baix Empordà), Teià (Maresme), Tor (Alt Urgell), Torà (Segarra), Tortosa, Tona (Osona), Ullastret (Baix Empordà) Ultramort (Baix Empordà), Vallbona d’Anoia, Vallbona de les Monges (Urgell), Vallfogona de Balaguer (Noguera), Vallpineda (Baix Llobregat), Vallirana (Baix Llobregat), Valls de Torroella (Bages), Vic, la Vilella Baixa (Priorat), Viladecans (Baix Llobregat), Vilassar de Dalt (Maresme), Vilanova de Bellpuig (Pla d’Urgell), Vilanova del Vallès (Vallès Oriental), Vinyols i els Arcs (Baix Camp), Vinallop (Baix Ebre) i Vulpellac (Baix Empordà).

Amb quins noms es coneix la festa?

El fet que s’escaigui cinquanta dies després del Diumenge de Resurrecció fa que aquesta festivitat també es conegui amb els noms de Pentecostès, d’origen grec, i Cinquagesma, que té arrel llatina. Tots dos volen dir “el cinquantè dia”.

L’origen dels altres noms surt de la comparació amb la Pasqua Florida, considerada la festivitat principal. Per això, també és possible de referir-s’hi amb els noms de segona Pasqua o Pasqua Granada.

Quin és l’origen de la festa?

El rerefons de la festa és clarament religiós, perquè commemora el descens de l’Esperit Sant sobre els apòstols. Segons que explica la Bíblia, cinquanta dies després de la resurrecció de Crist, l’Esperit Sant va aparèixer davant els seus deixebles més fidels i els va encomanar l’inici de la tasca evangelitzadora.

A partir d’aquest moment, els apòstols van recórrer el món per fer difusió de la fe cristiana i, per això, l’Esperit Sant els va dotar de la glossolàlia, que és la capacitat de comprendre i parlar múltiples llengües.

La segona Pasqua és la festivitat més important dels catòlics després de la Setmana Santa i Nadal. També és una de les principals festivitats de l’església ortodoxa oriental, el luteranisme i la comunitat anglicana.

Ara, hi ha qui creu que el fons històric d’aquesta celebració és més antic i que es basa en una festa agrària en què donaven les gràcies per la collita. Més tard, els jueus van convertir la festa en el “xavuot”, que vol dir “festa de les setmanes”. Aquesta celebració, que els jueus avui encara commemoren, recorda el cinquantè dia de l’aparició de Déu al mont Sinaí i celebra el lliurament de la llei al poble d’Israel.

Quines festes populars es fan per la segona Pasqua?

A Barcelona, encara s’hi fa la festa dels Cors Muts, una tradició en què unes quantes agrupacions corals surten en cercavila. Aquesta celebració és molt arrelada al barri de la Barceloneta, on els participants surten en colles a fer gresca vestits amb roba cridanera, collarets i barrets i porten instruments com ara rems, destrals i forquilles molt grosses.

Unes altres de les festes més destacades són l’aplec dels francesos que es fa a Sant Aniol d’Aguja, el del coral de Prats de Molló i la festa dels xatos de Rubí. També per aquestes dates, a Sant Feliu de Pallerols, s’hi fa la festa major, molt famosa per la riquesa de la imatgeria festiva que hi participa i coneguda popularment per “mata-degolla”, per la mulassa i el ball de cavallets que s’hi fa.