La dirigent de l’extrema dreta francesa, Marine Le Pen, ha presentat un recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) contra la sentència d’un tribunal francès que la va inhabilitar cinc anys per un delicte de malversació de fons, fet que li impedeix de presentar-se a les eleccions presidencials franceses del 2027.

Gautier Sabrià: “Tothom se centra en Le Pen i ningú no es fixa que Aliot se’n surt molt bé, de tot això”

Le Pen ha demanat que se suspengui cautelarment la mesura, dictada a final de març, per haver desviat fons europeus per valor de 2,9 milions d’euros. A més de la inhabilitació, la sentència li imposava quatre anys de presó –dos amb llibertat vigilada– i una multa de 100.000 euros.

La defensa de Le Pen es basa en l’article 39 del Conveni Europeu de Drets Humans, que permet d’intervenir de manera urgent quan hi ha el perill imminent de causar un dany irreparable a un dret protegit, segons que explica un comunicat recollit per la cadena BFMTV.

En concret, Le Pen sol·licita al TEDH que ordeni a França d’aixecar la prohibició de presentar-se a les eleccions per evitar una “violació greu i irreparable” dels seus drets i els dels votants.

A banda de Le Pen, vuit diputats més de Rassemblement National han estat condemnats pel mateix delicte, vinculat a la contractació de falsos assistents parlamentaris, a qui van pagar amb fons públics destinats al Parlament Europeu entre el 2004 i el 2016.

a càrrec de l'Orquestra Montgrins - Lloc: Riera zona nova coberta

Lloc: Plaça de l'Església

Lloc: Plaça de l'Església

El ple del Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha admès a tràmit els recursos d’inconstitucionalitat dels governs del País Valencià i les Illes contra el decret de repartiment obligatori de menors estrangers no acompanyats que es troben a les Illes Canàries.

Els recursos denuncien que el decret els vulnera les competències i infringeix el seu principi d’autonomia financera. Tant a les Illes com al País Valencià governa el PP.

Fa pocs dies, el govern espanyol va anunciar que reubicaria uns 3.000 menors estrangers no acompanyats provinents de les Illes Canàries, Ceuta i Melilla. Va dir que la majoria anirien a parar al País Valencià, que acollirà 571 menors. Les Illes n’acolliran 49, i Catalunya, tot i que en un principi havia quedat exclosa d’acollir cap menor, juntament amb el País Basc, perquè fins ara ja n’havien acollit molts, ha anunciat que acolliria de manera voluntària un total de 31 menors.

Prohens deia que eren al límit

Les Illes fa temps que denuncien que el sistema d’acollida de menors estrangers no acompanyats està saturat. Fa poc menys d’un any, presidenta Marga Prohens havia demanat de no assumir-ne més, perquè deia que es trobaven al límit de la capacitat d’acollir menors estrangers no acompanyats en condicions dignes.

“Això no es tracta d’un debat sobre qui és més solidari o menys. És sobre la capacitat que tenen els nostres recursos. Si parlem de recursos humans, professionals, econòmics i d’espais, les Illes Balears hem arribat al límit”, va dir Prohens.

Carlos Mazón va ser el primer a felicitar Miguel Tellado quan va saber que seria el nou secretari general del PP. El president de la Generalitat va fer una piulada a X, il·lustrada amb una fotografia de tots dos abraçats tot dient que Tellado és la persona que més voltes ha visitat el País Valencià d’ençà de la gota freda i qui més coneix els problemes dels valencians. Els dies següents, Mazón va continuar lloant la figura de Tellado. La seua relació és bona i el president se sentia protegit davall les seues ales.

La persona que más cerca ha estado de la Comunitat estos meses, el que mejor conoce el @ppcv y a quien más le debemos.

Enhorabuena al mejor Secretario General que podíamos tener @Mtelladof pic.twitter.com/XTMZJ0XS3Y

— Carlos Mazón (@carlos_mazon_) July 2, 2025

A desgrat d’això, en la primera ocasió en què al número dos del PP li han preguntat pel president, Tellado ha evitat d’expressar un suport tancat. Ha sigut en una entrevista a Onda Cero. D’una banda, ha dit que Carlos Mazón va actuar de bona fe el dia de la gota freda que va fer 228 morts, però després ha admès que en aquelles circumstàncies hauria d’haver demanat al govern d’Espanya la declaració d’emergència. “Si jo fos president de la Generalitat Valenciana, hauria demanat la declaració d’emergència, però és molt fàcil dir-ho avui. Veure’s en aquelles circumstàncies que sobrepassen qualsevol govern és més difícil”, ha dit. A continuació, Tellado ha acusat Pedro Sánchez de deixar sols els valencians.

Quan li han preguntat si pensa que Carlos Mazón és un dels més grans problemes polítics que té el PP, Tellado ha recordat que és el president de la Generalitat perquè els valencians ho han volgut així. Sobre si hauria d’haver dimitit, ha dit: “Potser hauria sigut fàcil eixir i abandonar el govern i deixar que un altre acarara aquesta tasca tan dura, i Mazón ha reconegut els errors”. A continuació ha reconegut que probablement, les coses s’haurien pogut fer millor.

Quant a la declaració d’emergència, Tellado ha dit que l’hauria d’haver declarada el ministeri de l’interior, però no ho va fer. “No ho va fer perquè van preferir deixar sol el govern de la Generalitat i això és imperdonable”, ha afirmat.

Crema un segon incendi de vegetació a les Terres de l’Ebre, en aquest cas, al Perelló (Baix Ebre), a la zona de Puigmoltó. Per ara, el cos d’emergències hi ha destinat sis dotacions terrestres i un helicòpter bombarder que actuen per controlar el foc, situat al costat de la N-340. L’avís s’ha rebut a les 16.33.

Les autoritats recomana que, com a mesura preventiva, els residents o aquells que es trobin a la zona afectada romanguin als seus domicilis i evitin qualsevol desplaçament innecessari. El foc ja es troba en fase de control; tot i això, es mantenen les mesures establertes.

Paral·lelament, els bombers continuen treballant en l’incendi forestal de Paüls, que crema d’ençà d’ahir al migdia. El foc ja afecta més de 3.100 hectàrees, principalment a Xerta, Alfara de Carles i Paüls.

Al Perelló, 7 dotacions #Bomberscat una d'elles aèria #MAER hem encerclat un incendi a la zona de Puigmoltó (avís 16.33 h). L'helicòpter ja ha acabat les descàrregues però la zona forestal és densa i caldrà treballar-hi força estona

— Bombers (@bomberscat) July 8, 2025

El nou batlle de Paiporta, Vicent Císcar, ha expressat avui la seua incomoditat per la manera com el president de la Generalitat ha utilitzat políticament la reunió que ahir van fer a palau. De fet, era de la primera reunió entre Carlos Mazón i un batlle del PSPV d’ençà del 29 d’octubre, i Presidència va voler vendre la trobada com a signe de normalitat. L’equip de comunicació va oferir bona cosa de material gràfic per a il·lustrar el fet. Alguns mitjans han parlat, fins i tot, de desglaç de les relacions.

Avui, en una trobada amb periodistes per a actualitzar la situació de Paiporta després de la barrancada, Císcar ha expressat el seu malestar: “No m’ha agradat que la reunió s’haja tractat com un instrument polític. La meua presència allà s’ha tractat de manera inadequada”, ha dit.

Segons Císcar, Carlos Mazón ha de prendre decisions sobre la seua continuïtat: “Li ho demana tot el món i aquest equip de govern, també. Ha de parlar amb les víctimes i disculpar-se. El convide que vinga ací a tenir una reunió amb elles.”

Segons el nou batlle, Paiporta no oblida les víctimes de la gota freda i ha remarcat que les morts s’haurien pogut evitar amb una gestió millor. “No renunciem a continuar exigint l’assumpció de responsabilitats polítiques a Carlos Mazón, entre les quals, la dimissió”, ha afirmat.

A desgrat d’això, el batlle ha donat importància a la cooperació entre administracions, però això no pot servir per a diluir diferències ideològiques. Durant la reunió, Císcar, que tot just fa una setmana que substitueix Maribel Albalat com a primera autoritat del municipi, ha dit que en la reunió va proposar a Mazón la construcció d’un edifici d’emergències a Paiporta per a donar cobertura a la zona en cas de noves catàstrofes.

El parc natural dels Ports no té cap pla de prevenció d’incendis. Ho ha reconegut el govern, arran de l’alerta de la CUP, que havia denunciat aquesta irregularitat. L’incendi de Paüls (Baix Ebre) afecta aquesta zona i ja ha cremat 3.100 hectàrees, de les quals, precisament, 1.112,46 són dins el parc natural.

Fonts del Departament de Territori reconeixen a VilaWeb que fa trenta-nou anys que el pla de prevenció d’incendis del Parc Natural dels Ports hauria d’estar fet pel decret 78/1986, que estableix que els espais naturals de protecció especial han d’elaborar un pla bàsic de prevenció d’incendis.

El govern assegura que ja treballa amb la Direcció General de Boscos i que ja ha fet la transferència per a iniciar-ne la licitació. “Aquest govern no vol entrar en acusacions sinó que està centrat a garantir la preservació de la biodiversitat i la prevenció d’incendis”, expliquen fonts de Territori. El Departament diu que, a més  del dels Ports, també es treballa amb el de l’Alt Pirineu i Cadí i que el de Cap de Creus i el de Capçalera del Ter ja és en fase d’aprovació.

Aquest matí, la diputada de la CUP Pilar Castillejo havia criticat que no s’hagués fet “cap aprenentatge” de grans incendis com el d’Horta de Sant Joan (Terra Alta) del 2009. “Cal una gestió adequada del territori i un model que no abandoni el sector primari”, deia. També denunciava que l’actual model havia “portat a un despoblament i envelliment de la població amb unes economies massa dependents del turisme”.

Un instrument clau

Els plans de prevenció d’incendis dels parcs naturals de Catalunya són uns instruments essencials per a protegir els valors ecològics, paisatgístics i socials d’aquests espais protegits arran del risc d’incendis forestals. Aquests plans tenen com a objectiu principal reduir la vulnerabilitat del territori, minimitzar la propagació del foc i facilitar les tasques d’extinció en cas que d’incendi.

Cada pla s’elabora tenint en compte les característiques específiques del parc —la seva geografia, la vegetació predominant, l’ús del sòl, les infraestructures existents i la pressió humana— i inclou una diagnosi detallada del risc d’incendi. A partir d’aquesta anàlisi, s’estableixen mesures concretes de gestió del combustible forestal (com franges de baixa càrrega combustible, tallafocs o aclarides), la millora de la xarxa de camins i punts d’aigua per facilitar l’accés dels equips d’emergència, així com accions de sensibilització i coordinació amb la població local.

La Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana ha rectificat i, finalment, ha autoritzat línies educatives amb el català de llengua base a les Alcubles (Serrans) i Olocau del Rei (els Ports), dos municipis de predomini lingüístic castellà.

Els Serrans, la comarca castellanoparlant que ha posat el conseller Rovira contra les cordes

Són dos Centres Rurals Agrupats (CRA), en què es concentren alumnes de múltiples nivells educatius en una mateixa aula. Els resultats de la consulta sobre la llengua base a la zona, la distribució d’alumnes prevista per al curs vinent i les protestes de les famílies han fet que la conselleria consideri que la demanda per a estudiar en català és suficient per a habilitar-hi una unitat.

De fet, Famílies pel Valencià va denunciar fa unes setmanes que a les comarques castellanoparlants, com ja havia advertit, la Conselleria d’Educació no respectava els resultats de la consulta. Finalment, la pressió popular ha forçat el conseller José Antonio Rovira a rectificar.

A les Alcubles, catorze alumnes de primària han triat el català com a llengua base. Per això, s’ha demanat de reconvertir una de les dues unitats d’educació primària i també s’ha previst d’ampliar la dotació de professorat.

Quant a Olocau del Rei, hi haurà una sola unitat de primària, amb vuit alumnes dels cursos de segon, tercer i cinquè. Tots faran classe amb el català com a llengua base, segons que ha explicat la Direcció General d’Ordenació Educativa i Política Lingüística.

El Govern ha declarat bé cultural d’interès nacional, en la categoria de lloc històric, la Casa Vallmanya, a Alcarràs i n’ha delimitat l’entorn de protecció. El 2008, l’Ajuntament d’Alcarràs ja la va declarar bé cultural d’interès local i ara l’executiu amplia aquesta protecció. La Casa Vallmanya és una construcció cartoixana del segle XVII, un dels pocs exemples de casa pairal al Segrià. Va ser residència ocasional de la família Macià Lamarca des de finals del segle XIX, quan Agapit Lamarca, propietari de la finca i pare d’Eugènia Lamarca (dona de Macià), va dur a terme una gran reforma arquitectònica de les antigues estances cartoixanes. Després de ser incendiada durant la guerra civil, l’interior de la casa ha sofert modificacions.

El govern ha explicat que el valor patrimonial de la Casa Vallmanya recau en ser “el lloc on es van prendre decisions polítiques transcendentals per a la història contemporània de Catalunya, com el complot de Prats de Molló, o la fundació del partit Estat Català”. Les seves estances, ha apuntat, són el testimoni d’estades oficials de Macià com a president de la Generalitat i de reunions amb polítics, personatges rellevants i amb la premsa d’aquell moment. En època de la Generalitat republicana, la Casa Vallmanya va esdevenir un lloc institucional, com si fos una segona residència del Palau de la Generalitat. Des d’aquí Macià va impulsar mesures pioneres en l’àmbit de l’educació, la cultura i la justícia social.

Per tots aquests motius, l’immoble es considera “un espai fonamental de memòria del primer president de la Generalitat de l’època moderna”. “Un element icònic i de reconeixement de la figura de Francesc Macià”, ha afegit el govern.

Un jove d’entre vint i trenta anys s’ha mort aquest matí en caure del segon pis del centre comercial Maremagnum de Barcelona. Els Mossos d’Esquadra n’investiguen les circumstàncies i, de moment, no descarten cap hipòtesi: ni una caiguda accidental, ni un suïcidi, ni cap altra causa. El telèfon d’emergències 112 ha rebut l’avís quan faltaven pocs minuts per a les onze del matí. Els fets han passat al passeig d’Ítaca, on s’alça aquest centre comercial situat a la zona del Port Vell. Fins al lloc s’hi han desplaçat diverses patrulles dels Mossos d’Esquadra, efectius de la Policia Portuària i tres unitats del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

Quan els sanitaris han arribat, han trobat la víctima amb una aturada cardiorespiratòria causada per les ferides greus que havia patit en precipitar-se al buit. No han pogut fer res per salvar-li la vida i n’han certificat la mort allà.  La zona ha estat acordonada mentre s’han fet les primeres diligències. Segons que han confirmat fonts policíaques, la investigació continua oberta per esclarir els fets.

Un individu desconegut ha suplantat el secretari d’Estat dels Estats Units, Marco Rubio, mitjançant tecnologia d’intel·ligència artificial per imitar-ne la veu i l’estil en missatges de text i de veu. Segons un informe intern del Departament d’Estat nord-americà, a què ha tingut accés The Washington Post, l’impostor ha contactat almenys cinc alts càrrecs, incloent-hi tres ministres d’afers estrangers, un governador i un membre del Congrés.

La campanya de suplantació va començar a mitjan juny, quan es va crear un compte a l’aplicació xifrada Signal amb el nom visible “Marco.Rubio@state.gov”. Aquest nom no correspon a cap adreça electrònica oficial. L’impostor ha deixat missatges de veu a dues de les víctimes i, en un cas, també ha convidat la persona a continuar la conversa per Signal.

Segons el cable diplomàtic, el responsable de l’operació ha fet servir tant missatges de text com de veu per intentar manipular els objectius i obtenir informació o accedir a comptes. També s’han detectat intents de suplantació de correus electrònics d’altres membres del Departament d’Estat.

El Departament d’Estat ha dit que farà una investigació exhaustiva i aplicarà mesures per evitar nous casos. No ha volgut revelar el contingut dels missatges ni les identitats dels afectats.

Aquest episodi se suma a altres casos recents. Al maig, algú va accedir al telèfon de la cap de gabinet de la Casa Blanca, Susie Wiles, i es va fer passar per ella per contactar senadors, governadors i empresaris. El fet va originar una investigació conjunta de la Casa Blanca i l’FBI, tot i que Donald Trump va minimitzar l’incident.

L’FBI no ha fet cap comentari sobre la suplantació de Rubio. Recorda, però, que fer-se passar per un funcionari públic per enganyar és un delicte. Al maig, ja va alertar d’una campanya en curs en què actors maliciosos utilitzen veus generades per IA per suplantar alts càrrecs i enganyar-ne els contactes.

Hany Farid, professor de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, ha explicat que no cal una gran sofisticació per dur a terme una operació com aquesta, i que els funcionaris sovint són poc curosos amb la seguretat de les dades. Farid ha advertit que, amb només quinze o vint segons d’àudio d’una persona, avui és fàcil generar-ne una veu sintètica realista.

En un cas anterior, el març passat, l’ex-assessor de seguretat nacional Michael Waltz va afegir per error un periodista a un xat de Signal on es discutien plans d’atac confidencials al Iemen, cosa que va contribuir a la seva destitució.

El Departament d’Estat ha instat tots els seus diplomàtics a notificar qualsevol intent de suplantació al seu Servei de Seguretat Diplomàtica i, fora del departament, a avisar l’FBI mitjançant la seva plataforma de denúncies de crims informàtics.

Mentrestant, casos similars han aparegut en altres països. Al juny, els serveis d’intel·ligència russos van ser acusats d’intentar reclutar civils ucraïnesos suplantant l’agència de seguretat d’Ucraïna. El mateix mes, les autoritats del Canadà van alertar d’una campanya de suplantació de càrrecs oficials per obtenir dades, diners o introduir programari maliciós.

Un home ha mort a l’aeroport de Bèrgam-Orio al Serio, Llombardia, després d’haver estat succionat pel motor d’un avió que era a la pista a punt per enlairar-se. L’incident ha obligat a suspendre l’activitat de l’aeroport durant unes quantes hores.

L’aeroport ha informat que els vols han estat suspesos fins a les 12.00 (hora local), dues hores després de l’accident. Segons fonts citades per l’agència Adnkronos, l’home no era ni passatger ni treballador de l’aeroport.

Tot indica que hauria accedit voluntàriament a la pista i, malgrat que diversos agents de policia l’han intentat interceptar, ha corregut deliberadament fins a l’avió, que ja era en moviment. El cas és ara mateix sota investigació.

La companyia Volotea, operadora del vol afectat, ha informat que l’aeronau era a terra, amb tots els passatgers a dins, a punt per enlairar-se cap a l’aeroport d’Astúries. “Tenim indicis que una persona ha patit ferides molt greus relacionades amb un dels motors de l’avió”, ha informat la companyia.

We're investigating reports of an incident involving our flight V73511 BGY-OVD, which occurred on the ground after boarding was completed and ready for departure. We're aware that one individual has sustained serious injuries involving the aircraft engine. More information soon.

— Volotea (@volotea) July 8, 2025

La Plataforma per la Llengua ha fet arribar una moció a tots els grups polítics municipals de les Illes amb la petició que la presentin als plens dels seus ajuntaments per a reclamar que el nou canal en català de RTVE també s’emeti a l’arxipèlag.

L’entitat denuncia que limitar aquesta nova oferta audiovisual exclusivament a Catalunya vulnera greument els drets lingüístics dels ciutadans de les Illes i que constitueix una nova mostra del menyspreu institucional cap a la unitat de la llengua catalana i els seus parlants.

De fet, al·leguen que limitar l’emissió del canal a Catalunya contradiu la legislació vigent, que obliga a garantir la diversitat lingüística a l’espai públic audiovisual. I també alerten que la mesura vulnera els drets recollits a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), perquè impedeix als ciutadans de les Illes d’accedir a continguts en la seva llengua pròpia.

A banda, l’entitat també reclama que el nou canal en català de RTVE no es limiti a continguts centrats en Catalunya, sinó que reflecteixi la diversitat territorial de la llengua i inclogui la realitat quotidiana de les Illes Balears a la seva programació.

El president de RTVE, José Pablo López Sánchez, va defensar a l’abril que el nou canal en català havia de servir per a reforçar l’ús social de la llengua i reflectir la pluralitat lingüística de l’estat espanyol. Però tot apunta que l’emissió només es farà per televisió convencional a Catalunya, i deixarà fora territoris com les Illes o el País Valencià, on el català també és llengua oficial.

‘Clan’ i Ràdio 4 en català

La moció que ha enviat l’entitat també demana que tant el canal infantil ‘Clan’ com Ràdio 4, que han d’emetre en català, siguin plenament accessibles també des de les Illes, és a dir, des de la televisió convencional, i no tan sols a través de plataformes digitals com RTVE Play.

Finalment, la moció insta el govern de les Illes a impulsar totes les accions institucionals necessàries per a garantir la reciprocitat plena entre els mitjans audiovisuals de les diferents comunitats autònomes de parla catalana.

El ple del Consell ha aprovat avui de demanar un crèdit a entitats financeres de 1.816 milions d’euros per a pagar les factures pendents dels proveïdors. Segons la consellera d’Hisenda, Ruth Merino, el Consell s’ha trobat obligat a prendre aquesta mesura perquè el govern espanyol no ha enviat els diners del FLA, el Fons de Liquiditat Autonòmica, que els pertocaven ni la bestreta de 900 milions d’euros que arribaran més tard que en anys anteriors. El consell de ministres  espanyol l’ha aprovada però encara no s’ha transferit.

El mes d’abril, les factures pendents pujaven a més de 1.800 milions d’euros i, segons la consellera, aquesta xifra ha augmentat, per bé que no n’ha donat la dada exacta.

Les farmàcies del País Valencià han denunciat l’asfíxia econòmica perquè la Generalitat no els paga les mensualitats que els deu i han amenaçat de fer vaga.

Aquest préstec privat l’haurà d’autoritzar el consell de ministres i la consellera Merino espera que siga en la reunió de la setmana vinent. “No vull pensar que no ho faran divendres vinent, no trobe cap raó perquè no ho facen”, ha dit Merino.

Segons Merino, els 1.816 milions s’han demanat a unes quantes entitats financeres que, segons que ha dit, s’han mostrat molt receptives. Amb tot, la consellera d’Hisenda no ha detallat les condicions del préstec.

Tant Merino com la vice-presidenta, Susana Camarero, han criticat durament allò que han anomenat “falta de lleialtat institucional” del govern espanyol per no haver destinat el FLA per a finançar el dèficit de l’exercici del 2024.

Merino i Camarero han recordat que fa deu anys que el sistema de finançament és caducat i que el FLA és una mesura per a pal·liar la desigualtat entre el País Valencià i la resta de territoris. Han criticat igualment que no s’haja activat tampoc el pla d’anivellament com a mesura transitòria.

Retallades

El president Carlos Mazón va anunciar ahir que el Consell aprovaria avui retallades del que va anomenar “despesa supèrflua”. Avui Camarero ha puntualitzat que totes les conselleries treballen en un pla d’optimització de la despesa i ha afegit que això no pot compensar la situació d’infrafinançament.

Ha posat d’exemple d’aquest pla de contenció la digitalització total de la justícia, que estalviarà tot el paper, o la prescripció del 80% dels fàrmacs genèrics. “Això que fem no anivellarà mai el fet de no disposar del FLA. No és la solució del problema, perquè el problema que tenim és que el govern espanyol menysté la Comunitat Valenciana”, ha dit.

Lloc: Església de Santa Maria

L’empresa de comunicació Mediapro ha denunciat Jaume Roures, un dels fundadors, per apropiació indeguda de les accions d’una companyia que formava part del grup, Versatil Cinema.

Segons que ha avançat El Periódico i ha confirmat l’ACN, la demanda ha estat acceptada a tràmit pel jutjat d’instrucció número 25 de Barcelona. Sembla que la companyia ha reclamat a Roures que li lliuri la propietat de Versatil Cinema perquè considera que és una de les seves filials.

Roures va deixar de ser soci gestor de Mediapro després de trenta anys. El consell d’administració va aprovar el 27 d’octubre la desvinculació de Jaume Roures de la gestió del grup, tot i que n’ha continuat essent accionista. Alhora, el grup va ratificar Tatxo Benet, també soci-gestor, en els càrrecs de president i conseller delegat, que ja feia més d’una dècada que ocupava.

Jaume Roures: “Enciclopèdia és el retrat de la incapacitat de la burgesia catalana”

Francina Armengol, presidenta del congrés espanyol i ex-presidenta de les Illes, ha comparegut al senat per segona vegada en la comissió d’investigació sobre la trama del cas Koldo. Ha assegurat que no té constància de cap trobada amb Víctor de Aldama, considerat l’intermediari de la trama. En tot cas, segons que ha dit, va assistir en qualitat d’assessor en la reunió amb el president d’Air Europa, Pepe Hidalgo, en el context de la pandèmia de la covid. Així mateix, ha declarat que no es van intercanviar cap missatge perquè ni tan sols en tenia el contacte.

“No he mentit ni he amagat informació”, ha repetit Armengol arran de les acusacions del portaveu de Vox, Ángel Pelayo Gordillo, que l’ha acusat d’amagar informació i mentir en la primera declaració a la comissió. La presidenta del congrés ha insistit que mai no ha estat implicada en cap cas de corrupció. “Estic molt tranquil·la”, ha reblat.

Segons que ha explicat, quan era presidenta de les Illes va rebre més de mil persones en audiència, i no pot recordar tots els noms i cares. Per això, quan De Aldama va declarar que s’hi havia reunit amb ella al Consolat de Mar, va revisar la seva agenda amb l’ajuda de la secretària. “L’únic que ens quadra és que aquest senyor, que era assessor de la companyia Air Europa, acompanyés el president Pepe Hidalgo en una reunió amb mi”, ha explicat.

Gordillo ha suggerit l’existència de missatges entre Armengol i De Aldama, però ella ho ha negat amb contundència i ha insistit que mai no hi ha tingut comunicació directa. Així mateix, ha negat que informés periòdicament Koldo García —ex-assessor de José Luis Ábalos, quan era ministre de Transports— de les contractacions relacionades amb l’emergència de la covid.

L’interrogatori del portaveu de l’extrema dreta ha estat molt tens i el president de la comissió, Eloy Suárez (PP), ha hagut d’advertir-lo unes quantes vegades pel seu comportament. Ha interromput les explicacions d’Armengol, li ha exigit la dimissió unes quantes vegades i ha acusat el seu govern de ser corrupte, tot plegat amb un to agressiu i gairebé cridant.

“Vostè està al llindar de l’encausament”, ha arribat a dir Gordillo. “A mi no se m’està investigant. Deixi de mentir”, li ha respost Armengol, que ha afegit: “A mi em repugna la corrupció. Si algun es va enriquir durant la pandèmia, que la justícia investigui fins al final.”

La diputada de les Illes Idoia Ribas ha anunciat que deixava el grup parlamentari de Vox perquè, segons que ha dit, no té cap més remei. Ha explicat que havia decidit de continuar al grup malgrat haver-se donat de baixa del partit, però que plega perquè l’assetjament ha continuat.

Segons Ribas, en són responsables els dirigents de Vox. A més, ha dit que el partit maltracta una gran part dels seus càrrecs electes, evita de governar a les autonomies i renuncia a aplicar el programa polític.

També ha acusat alguns mitjans de mentir i ha negat que ella hagués encetat cap disputa amb la seva companya de partit Manuela Cañadas. Segons Ribas, és un exemple de la “campanya de difamació pública” que diu que sofreix de fa més d’un any per part de Vox.

A més, ha explicat que va ser Cañadas qui va començar a dir que no tenia principis i que no hauria de ser al parlament, i que ella li va respondre que, si no hi havia de ser, podia avisar els uixers perquè la fessin fora.

Ribas va decidir de deixar el partit a final d’abril, però va continuar al grup parlamentari. A final de maig va dir que no votaria mai en contra dels seus valors i que, si arribava el cas que el grup feia un anunci que no compartia, votaria d’acord amb el seu criteri.