Els serveis meteorològics han activat alertes per risc de tempestes. Les més intenses són previstes a l’interior del País Valencià, del Maestrat a la Costera i la Vall d’Albaida, passant pels Serrans, la Plana d’Utiel, la Vall de Cofrents i la Canal de Navarrès, amb una alerta taronja activada per l’AEMET fins a aquesta mitjanit.

Tal com explica l’agència meteorològica, és molt possible que les tempestes vagin acompanyades de forts vents, superiors a setanta quilòmetres hora, i pedra de més de dos centímetres. També hi ha alerta groga per rissaga a Menorca, i groga per mal oratge a Catalunya Nord. El servei meteorològic nacional d’Andorra també ha activat a tot l’estat una alerta de perill moderat; i en el cas del Principat, el Meteocat no ha activat cap avís, però sí l’AEMET, una alerta groga a tota la costa.

Las tormentas podrán ir acompañadas de rachas de viento superiores a 70 km/hora y granizo superior a 2 cm. Rayos previstos esta tarde entre las 14 y las 20 horas. pic.twitter.com/Wka5WQKrWI

— AEMET_C. Valenciana (@AEMET_CValencia) May 2, 2025

En bona part del nord del País Valencià i de les Terres de l’Ebre s’han registrat desenes de llamps.

Rayos registrados en las últimas 6 horas. Los azules y verdes son los más antiguos y los amarillos los más recientes. Desplazamiento de las tormentas de sur a norte pero sin rayos en la última hora. pic.twitter.com/MFbi1eLokT

— AEMET_C. Valenciana (@AEMET_CValencia) May 2, 2025

 

 

 

La ministra de Medi Ambient i Energia de Portugal, Maria da Graça Carvalho, ha admès que encara no se sabia què havia causat l’apagada elèctrica de dilluns. Després d’una reunió amb la vice-presidenta espanyola Sara Aagesen, ha anunciat que tots dos estats havien decidit de suspendre temporalment els intercanvis comercials d’energia per precaució.

Antonio Turiel: “No s’ha volgut fer allò que calia per a garantir el subministrament elèctric, sinó allò que més beneficis donava a les companyies” 

A Faro, al sud de Portugal, Carvalho ha dit als periodistes que era un incident greu i complex i que caldria una anàlisi molt acurada per a determinar-ne les causes. Segons que ha explicat, diversos organismes estatals i europeus elaboraran informes per aclarir què va fallar i com es pot evitar que es repeteixi una situació semblant.

La reunió entre totes dues ministres, Maria da Graça Carvalho i Sara Aagesen –vice-presidenta tercera del govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic–, s’ha fet de manera telemàtica i ha servit per a posar en comú les primeres informacions sobre l’incident i coordinar les pròximes passes d’investigació.

En aquesta línia, han acordat de crear un grup de seguiment per esclarir les causes de l’apagada elèctrica. Segons Aagesen, la cooperació es manté d’ençà del primer moment, no tan sols amb l’intercanvi de dades, sinó també amb la voluntat de posar mesures que impedeixin que es repeteixi.

A més d’aquest nou grup de seguiment, Aagesen ha informat que s’havia posat en contacte amb les autoritats franceses i marroquines per agrair el suport tècnic prestat i demanar-los informació que ajudés a aclarir l’origen de l’apagada. Totes dues parts s’han instat una nova reunió la setmana vinent per a reforçar més la coordinació institucional.

El govern espanyol ha insistit que les causes de l’apagada encara no es coneixen i ha reclamat “prudència” a l’hora d’assenyalar culpables. Després de diverses informacions apuntant a motius com una fallada dels tallafocs o un excés de renovables, la ministra de Ciència, Diana Morant, ha dit que les elèctriques “encara no són capaces d’assenyalar quin és l’origen del problema”. “Nosaltres som molt prudents i rigorosos”, ha dit en declaracions des de València. Per la seva banda, el ministre de la Presidència, Fèlix Bolaños, ha assegurat que la situació al sistema elèctric és de “plena normalitat a tots els nivells” i que ara “la prioritat és conèixer les causes de l’apagada i evitar que es torni a produir”.

El govern portuguès manté aturat l’intercanvi d’energia amb l’estat espanyol 

Bolaños ha fet aquestes afirmacions en un missatge a les xarxes socials després de presidir una nova reunió del Comitè de Situació que dona suport al Consell de Seguretat Nacional per analitzar la crisi elèctrica.

Esta mañana, he presidido una nueva reunión del Comité de Situación para analizar la situación tras el corte de suministro eléctrico.

Normalidad plena a todos los niveles. Ahora, la prioridad es conocer las causas del apagón y evitar que se pueda repetir. pic.twitter.com/FoT5Ht3DnK

— Félix Bolaños (@felixbolanosg) May 2, 2025

Per la seva banda, el ministre per a la Transformació Digital i la Funció Pública, Óscar López, ha assegurat també a La1 que les causes “encara no se saben”.

López ha defensat que el govern espanyol està posant sobre la taula “tots els recursos” per esbrinar els motius de l’apagada. “Ara la prioritat és investigar, aclarir, aprendre i millorar”, ha dit, remarcant que han d’analitzar milions de dades.

López ha criticat els intents de culpar les energies renovables de l’apagada i ha assegurat que darrere d’aquests moviments hi ha “interessos econòmics”. “Culpar les renovables em sembla profundament injust”, ha remarcat, acusant el PP de ser el “lobby de les nuclears”. Segons ell, abandonar les renovables seria un “error històric”.

Així mateix, Morant ha dit que l’executiu espanyol no té “gens d’interès” en què els motius de l’apagada siguin uns o altres.

D’altra banda, aquest divendres la vicepresidenta Sara Aagesen, responsable del ministeri de Transició Ecològica, ha mantingut una reunió telemàtica amb la seva homòloga portuguesa, María da Graça Carvalho, per tractar la situació.

La ciutadania valenciana afectada per la gota freda expressa una insatisfacció profunda amb el ritme i l’enfocament de la recuperació impulsada per les administracions. Aquesta és la principal conclusió de l’enquesta elaborada entre el 4 i el 25 d’abril per elDiario.es i Placemaking Europe, en el marc del projecte Innovació per a la Reconstrucció, una iniciativa participativa pensada per escoltar les necessitats i propostes de la població damnificada.

El balanç general del procés de recuperació obté una nota mitjana de tan sols 3,43 sobre 10, amb una mediana de 3,0, cosa que evidencia la visió crítica dels participants. De fet, la meitat de les valoracions se situen entre l’1 i el 4, mentre que els qui atorguen puntuacions per damunt del 6 són minoria i les notes més altes –9 o 10– són gairebé inexistents entre les 1.424 persones que han respost.

Tot i que hi ha diferències entre àmbits i àrees específiques, el patró general és de desaprovació, especialment en allò que fa referència als aspectes socials i econòmics de la reconstrucció. Els resultats palesen la percepció generalitzada que les institucions no han estat a l’altura de la magnitud del desastre.

Un desig clar de canvi en el model

Més enllà de les valoracions negatives, l’enquesta també revela un desig explícit de canviar el model de reconstrucció. El 54,1% dels participants diuen que volen refer el territori de manera completament diferent i millor. A més, més de la meitat reclamen un gir profund en l’enfocament territorial i urbanístic. Un 37,1% aposta per introduir millores mantenint l’essència anterior, mentre que només un 2,7% voldria que tot tornés a ser com abans.

Aquesta pluralitat d’enfocaments, combinada amb un fort malestar, fa emergir un debat sobre com hauria de ser el futur dels municipis afectats i quines haurien de ser les prioritats a l’hora de reconstruir-los.

Infrastructures, habitatge i economia: notes baixes

Entre les diverses àrees avaluades, les infrastructures són les millor valorades, tot i les crítiques. Amb una mitjana de 2,89 sobre 5 i una mediana de 3,0, una part de la població reconeix que, malgrat la lentitud, hi ha hagut avenços visibles.

En canvi, la resposta en matèria d’habitatge rep una valoració molt inferior: mitjana de 2,23 i mediana de 2,0. Els participants denuncien que la reparació de les llars ha estat lenta i insuficient, deixant moltes famílies sense solucions a curt termini.

La situació econòmica no millora el panorama. L’ajuda a la recuperació econòmica té una mitjana de 2,32 i una mediana també de 2,0. Això indica que la majoria encara percep els efectes de la DANA com una amenaça viva per a la seva economia familiar i comunitària.

Però la pitjor nota la rep la dimensió social i emocional. Amb una mitjana d’1,96, aquesta és l’àrea més criticada. Els participants expressen que les institucions no han sabut atendre les ferides psicològiques ni oferir suport comunitari suficient. El sentiment de desatenció en aquest àmbit és molt estès.

Participació i solidaritat davant la inacció institucional

Una dada significativa de l’enquesta és la forta implicació ciutadana en les tasques de recuperació. El 64,2% dels participants (895 persones) afirmen haver col·laborat directament en accions de suport o de reconstrucció. D’entre aquestes, el 43,7% han fet voluntariat, el 37,6% han aportat diners i el 24,4% han participat en iniciatives d’activisme.

A més, el 33,6% dels participants –un total de 479 persones– es declaren directament afectats per les inundacions. Entre aquests, el 75,7% (363 persones) diu haver rebut algun tipus d’ajut econòmic. Tanmateix, aquesta cobertura parcial no compensa la sensació general de manca d’agilitat ni el sentiment que l’impacte de la barrancada ha estat abordat de manera fragmentària i poc profunda.

Els resultats d’aquesta consulta apunten, en definitiva, a una voluntat col·lectiva de transformar el model de gestió territorial i d’enfocar la recuperació amb criteris de justícia, equitat i sostenibilitat.

Els Mossos d’Esquadra i la policia espanyola han detingut tres persones —dues a Castelldefels i una a Montcada i Reixac— per la seva presumpta vinculació amb el gihadisme. Segons un comunicat, els detinguts defensaven les tesis d’organitzacions com l’autodenominat Estat Islàmic. En l’operació s’han fet quatre escorcolls i s’han trobat manuscrits i materials amb referències a atacs del tipus “llop solitari” i al martiri, diversos dispositius informàtics i una baioneta.

Detingudes a l’àrea metropolitana de Barcelona tres persones presumptament relacionades amb el terrorisme gihadista

Feien ús de diferents perfils a les xarxes socials per compartir contingut propagandístic de caràcter gihadista i fer-ne enaltiment

Operatiu amb @policia pic.twitter.com/x77iDzwy0m

— Mossos (@mossos) May 2, 2025

Les tres detencions es van fer la matinada de dilluns —són en presó provisional— i se’ls acusa dels delictes d’enaltiment del terrorisme i amenaces. Segons els cossos policíacs, els detinguts estaven plenament adherits als postulats gihadistes defensats per diverses organitzacions, entre les quals l’Estat Islàmic.

La investigació va permetre de constatar com els detinguts usaven diferents perfils en xarxes socials per compartir contingut propagandístic de caràcter gihadista i, a més, realitzaven publicacions en les quals s’enaltien i justificaven les accions i atemptats de diferents organitzacions. El grau de radicalització d’un dels detinguts l’hauria portat a fer amenaces concretes contra unes quantes persones en aquestes plataformes.

Un vaixell de la Flotilla per la Llibertat ha estat atacat amb drons en aigües internacionals. En el moment de l’atac, a bord hi havia 12 membres de la tripulació i 4 civils, segons ha informat el govern maltès. L’atac ha tingut lloc hores abans que una trentena d’activistes internacionals, que ara són a Malta, entre els quals hi ha dos catalans i Greta Thunberg, es disposessin a pujar-hi per embarcar-se rumb a Gaza, on volien portar ajuda humanitària. Segons ha explicat a l’ACN l’Ariadna Masmitjà, una de les activistes catalanes, una “guerra burocràtica” els havia impedit sortir abans i tenien previst fer-ho aquest mateix matí a primera hora, però no ha estat possible.

BREAKING: At 00:23 Maltese time, a #FreedomFlotilla ship was subjected to a drone attack. The front of the vessel was targeted twice, resulting in a fire and a breach in the hull. The ship is currently located in international waters near #Malta. An #SOS distress signal was sent. pic.twitter.com/J6oEQafuOb

— Freedom Flotilla Coalition (@GazaFFlotilla) May 2, 2025

Mentre l’executiu de Malta assegura que no hi ha ferits, la Flotilla diu que hi ha tres ferits lleus. En un comunicat, el govern de Malta ha afirmat que els serveis marítims del país ha rebut l’avís a les 00.20 que un vaixell patia un incendi dins d’aigües internacionals. En aquell moment, l’incendi no estava sota control i la tripulació ha demanat ajuda, de manera que s’ha enviat un equip d’emergència per agafar-lo.

Imatges de l’atemptat israelià contra el vaixell humanitari Conscience.

Els supervivents de la Flotilla expliquen que els drons van llançar dos míssils.https://t.co/Y8Y0AGFzSW pic.twitter.com/gVVQ4FqqUi

— Teaching Life, Saving Lives (@teachlife_pal) May 2, 2025

El foc s’ha donat com a controlat a les 01.28. Segons informa el govern maltès, a les 02.13 de la matinada, hora local, tota la tripulació s’ha decretat com a segura, però “han rebutjat” pujar a l’embarcació de rescat enviat per Malta. A les 03.45, Malta ha donat la situació com a controlada, tant pel que fa al vaixell com la tripulació. L’embarcació, d’acord amb el govern maltès, segueix en aigües internacionals i “monitorada per les autoritats competents”.

“Aquesta missió era una oportunitat per arribar a Gaza, trencar el bloqueig i que arribés el material allà”, ha lamentat Masmitjà. En aquest sentit, ha assegurat que és un moment “crític” de la situació a Palestina i volien obrir una via per fer arribar material. “Claríssimament, han fet un atac per aturar aquesta missió”, ha indicat.

L’activista Greta Thunberg, que també es troba a terra com la majoria dels activistes, ha penjat al seu perfil d’Instagram un vídeo on es veu un incendi dins de l’embarcació. Segons la Flotilla, l’atac amb drons ha provocat també una bretxa en el casc de l’embarcació, on entra aigua. Segons la Flotilla, l’atac amb drons hauria atacat intencionadament el generador elèctric de l’embarcació, que podria enfonsar-se. “Mentre no es mogui no hi ha perill”, ha explicat Masmitjà.

L’organització reclama al govern de Malta i la comunitat internacional que es garanteixi la seguretat de tots els activistes i es condemni l’agressió contra el vaixell, que recorden que feia una missió humanitària desarmada.

El partit d’extrema dreta Reform UK, encapçalat per Nigel Farage, ha derrotat el Partit Laborista en les eleccions parcials del Regne Unit i s’ha endut l’únic escó que estava en joc, corresponent a la circumscripció de Runcorn and Helsby. És la primera vegada que el primer ministre, Keir Starmer, s’enfrontava a les urnes d’ençà que és a Downing Street, i el resultat representa un revés significatiu.

La candidata de Reform, Sarah Pochin, ha estat proclamada vencedora per un marge ínfim: només sis vots de diferència. En el discurs de celebració, ha assegurat que el partit “ha fet història” i que la seva victòria “inspirarà la resta del país”. Ha elogiat Nigel Farage, a qui ha qualificat de “gran dirigent” i ha dit que l’havia motivada a “defensar aquest país”.

Pochin ha obtingut 12.645 vots, mentre que la candidata laborista, Karen Shore, n’ha aconseguit 12.639. A molta distància, han quedat els candidats del Partit Conservador (2.341 vots), del Partit Verd (2.314) i dels liberals (942).

Reform ha experimentat un augment del suport del 20,6% en comparació amb les eleccions de 2024, mentre que els laboristes han retrocedit un 14,2% i els conservadors, un 8,8%. Es tracta del resultat més ajustat en unes eleccions parcials al Regne Unit d’ençà del 1945.

El districte de Runcorn and Helsby era en mans laboristes des de feia menys d’un any, i aquest gir electoral permet a Farage de consolidar el seu discurs. Segons que ha dit, el seu partit és “ara l’autèntica oposició als laboristes”.

Aquestes eleccions es van convocar arran de la dimissió del diputat laborista Mike Amesbury, que va deixar l’escó el març passat, mesos després d’haver estat condemnat per haver agredit un votant.

Eleccions municipals

A banda d’aquesta elecció parcial, al Regne Unit també s’han fet eleccions per renovar més de 1.600 consellers locals i per elegir sis batlles metropolitans. D’aquestes sis batllies, els laboristes n’han assegurat tres, entre les quals la de Doncaster i la de l’Oest d’Anglaterra, que han resistit davant l’empenta de Reform.

Amb tot, el partit de Farage s’ha imposat a Greater Lincolnshire, on la seva candidata ha obtingut el 42% dels vots. Els altres dos càrrecs de batlle encara són en disputa: Cambridgeshire i Peterborough, i Hull i East Yorkshire.

Pel que fa als consells locals, el recompte continua i, de moment, només hi ha resultats parcials.

.

L’eurodiputat de Compromís, Vicent Marzà, ha explicat que “per molt lluny que s’amague Mazón, com ara anant a Nova York per no haver d’anar a la Santa Faç d’Alacant i evitar que la gent li diga el que pensa d’ell, el poble valencià no oblida la seua irresponsabilitat durant la DANA amb 228 víctimes mortals.”

El dirigent valencianista considera que el president no ha dubtat a anar-se’n a més de 6.000 quilòmetres per evitar enfrontar-se de nou a les crítiques i les protestes amb les quals el rep la ciutadania valenciana en cadascuna de les seues aparicions públiques, ja siga a la Universitat d’Alacant, a la Processó de les Palmeres d’Elx, a les Falles de València o a les festes de la Magdalena a Castelló.

Milers de fidels participen en la romeria de la Santa Faç, marcada per l’absència de Mazón

La USAP ha mobilitzat la seva afició com cap altre club per fer que ‘L’estaca’, de Lluís Llach, s’alci com a millor cant del Top 14, en un concurs organitzat per la Lliga Nacional de Rugbi francesa (LNR). El club de Perpinyà ha convertit aquesta competició simbòlica en una demostració de força col·lectiva i d’orgull identitari.

La iniciativa, anomenada Fan Days, va començar el 23 d’abril i consistia en una votació oberta als afeccionats per triar l’himne o el cant més emblemàtic dels clubs que juguen la màxima competició de rugbi de l’estat francès. El format era el d’un torneig eliminatori, des dels vuitens de final fins a la gran final, en què cada vot decidia quina cançó avançava.

Les votacions es van tancar el dimecres 30 d’abril a les 19.00 i el resultat final va confirmar la victòria aclaparadora de ‘L’estaca’. L’himne de Llach va superar a les eliminatòries rivals potents: en vuitens va derrotar ‘Ici c’est Montferrand’ (Clarmont d’Alvèrnia); en quarts es va imposar a ‘La Honhada’, de la Seccion palenca; i en semifinals va doblegar ‘Coupo Santo’, el cant provençal que també sona a l’estadi Mayol de Toló. A la final, ‘L’estaca’ va batre ‘La Peña Baiona’ i es va endur el títol de millor cant del Top 14.

Més enllà del resultat, aquesta victòria és una mostra de la força simbòlica i emocional que té ‘L’estaca’ per als seguidors de l’USAP, que l’han convertida en molt més que un himne: és una declaració d’amor a la llengua i a la terra.

Els centres educatius han detectat 1.333 possibles casos d’assetjament escolar des de principi de curs, segons que publica 3Cat. La informació, coincidint amb el Dia Internacional contra l’Assetjament Escolar, destaca que aquest curs s’ha posat en marxa el Registre de Violències contra l’Alumnat, una eina que els centres educatius han d’utilitzar per fer constar les situacions de violència i que permet tenir més dades sobre la incidència de l’assetjament escolar a Catalunya.

Davant de la detecció de casos, es pot demanar ajuda a la Unitat de suport a l’alumnat en situació de violència (USAV), un servei del Departament d’Educació a disposició de centres, famílies i alumnes.

La coordinadora d’aquesta unitat, Neus Folguera, explica a 3Cat que la majoria de les trucades que reben són de centres que s’han vist desbordats per una situació de violència, si bé també reben petició d’ajuda de les famílies.

Llavors es posen en contacte amb les direccions dels centres per revisar què s’ha fet i veure si hi ha marge de millora en les actuacions i s’acompanya tant l’escola com la família. Durant el 2024, la USAV va rebre 7.166 trucades i atén 2.060 casos.

Vint diputats dels 135 que integren el Parlament de Catalunya –és a dir, prop del 15% de la cambra– s’han inscrit fins ara al servei voluntari d’assessorament lingüístic per millorar el català. La iniciativa fa dos mesos que funciona i compta amb representants de gairebé tots els grups parlamentaris, excepte de Vox, el PP i Aliança Catalana, segons que ha pogut comprovar l’ACN.

Per grups, s’hi han apuntat vuit diputats de Junts (de 35), cinc del PSC (de 42), els quatre de la CUP, dos d’ERC (de 20) i un dels Comuns (de 6). El servei consisteix a revisar les intervencions dels diputats que ho demanen i oferir-los sessions personalitzades amb lingüistes del parlament, que identifiquen els errors més habituals i proposen alternatives i millores. De moment, ja s’han fet quatre sessions individualitzades i la resta de diputats apuntats són en llista d’espera.

La proposta va començar a caminar el 4 de febrer a iniciativa del president del parlament, Josep Rull, i amb el suport unànime de la mesa. Poc després, la junta de portaveus la va aprovar també, amb el vot contrari de Vox i el PP, que criticaven que no s’hi inclogués també l’assessorament en castellà. El 20 de febrer, es va enviar un correu electrònic a tots els diputats per convidar-los a participar-hi.

Una de les primeres a respondre va ser la vice-presidenta primera del parlament, Raquel Sans (ERC), que encara espera data per fer la seva sessió. Ha dit que es tracta d’una iniciativa per a millorar la qualitat del català en l’àmbit parlamentari i ha defensat que no s’ha d’entendre com una correcció, sinó com una eina de perfeccionament. “Tots tenim coses a millorar”, ha remarcat.

El diputat de Junts David Saldoni és un dels qui ja han fet la sessió. La valora molt positivament i diu que li ha servit per corregir maneres de parlar que havia adquirit de manera col·loquial. “És molt útil que algú amb tanta professionalitat t’indiqui quins termes fas servir malament i com els pots substituir.” Fins i tot ha demanat a la lingüista que li faci un seguiment regular. “En la segona intervenció em va tocar el crostó i em va dir que no havia aplicat tots els canvis”, ha reconegut.

També Christian Soriano, del PSC, ha completat la primera sessió i n’ha destacat el valor pedagògic. “Ens ajuda a adaptar el català al registre parlamentari i institucional, cosa que per als qui comencem –és la meva primera legislatura– és molt valuosa.” Considera que els diputats tenen el deure, com a representants públics, “no tan sols d’estimar i defensar la llengua, sinó també de conèixer-la bé”.

Andrés García Berrio, dels Comuns, nascut a Burgos i resident a Barcelona fa prop de vint anys, també s’ha apuntat al servei, si bé encara no ha fet la sessió. “Jo em considero català, tot i que no vaig néixer aquí ni vaig passar pel sistema educatiu català. Parlo català i sempre s’ha de poder millorar.” Celebra que el Parlament ofereixi aquest acompanyament, especialment útil, diu, per a qui no ha estudiat mai en català.

Des de la CUP, la diputada Pilar Castillejo ha subratllat que tots els membres del seu grup (quatre) s’han apuntat al servei. El considera una “bona idea” per a millorar l’expressió oral. Tanmateix, lamenta que encara no hagin rebut resposta per programar la primera sessió i ha establert un paral·lelisme amb els ciutadans que cerquen cursos de català i no hi troben plaça. “En el nostre cas és per perfeccionar, però hi ha molta gent que vol accedir a la llengua i no pot aprendre-la”, ha advertit.

Segons fonts del parlament, les recomanacions que es fan als diputats apunten principalment a qüestions fonètiques (com ara la distinció entre esses sordes i sonores), morfològiques (formes verbals), sintàctiques (ús correcte de preposicions) i lèxiques (elecció adequada de mots habituals). També es tracta la coherència en l’ús dels tractaments (“vós” i “vostè”), es donen criteris per reforçar l’estàndard oral en les varietats no centrals del català i s’insisteix en la conveniència d’evitar de llegir íntegrament els discursos.

Les sessions tenen una durada d’una hora i es poden fer tant al despatx del diputat com en una sala del parlament. Posteriorment, es pot fer un seguiment de les intervencions i programar noves trobades si es considera oportú. El servei continua obert a nous participants.

L’ús del català a la cambra, en alça

El català guanya presència a l’hemicicle. El parlament calcula que el 85% dels diputats fan les seves intervencions principalment en català. L’ús ha anat augmentant aquestes dues darreres legislatures, coincidint amb la pèrdua de pes i la desaparició de Ciutadans. El nombre de diputats que s’expressen habitualment en castellà ha passat del 30% al 15%. Tanmateix, la xifra encara és inferior a la dels anys previs a l’entrada de Ciutadans al parlament, quan l’ús del castellà era pràcticament residual.

Antoni Garrallà Rossell, empresari i ex-cònsol major de la Massana, s’ha mort a vuitanta-un anys després d’una llarga malaltia. Figura destacada de la vida política i econòmica de l’estat, va ser l’artífex del telecabina que connecta el centre del poble amb Pal i l’impulsor del festival Andoflora. El funeral serà demà, dissabte, a les quatre de la tarda, a l’església parroquial de la Massana.

La seva trajectòria política va començar molt abans: el 1981 ja era conseller general, i entre el 1985 i el 1989 va ser subsíndic del Consell General, sota la sindicatura de Francesc Cerqueda. L’any 1995 va guanyar les eleccions comunals i, quatre anys més tard, va ser reelegit per un sol vot de diferència. Durant aquell segon mandat va tirar endavant les obres del telecabina, una instal·lació que en el seu moment va ser molt discutida però que avui és un element central del poble. L’obra la va inaugurar el seu successor, Josep Maria Camp, l’any 2004.

Garrallà no solament va destacar en la política. Va ser un empresari actiu i defensor del turisme de qualitat. Fundador de l’hotel Rutllan l’any 1970, va fer-ne un referent pels balcons plens de geranis i l’aire alpí. I el 1994, com a president de la Unió Proturisme, va ser l’ànima d’Andoflora, que substituí el concurs de balcons florits i es va convertir en una festa consolidada. També va tenir un paper destacat en l’esquí. Va presidir l’Esquí Club d’Andorra i va ser delegat olímpic del país en dues edicions dels Jocs d’hivern. Entre el 1975 i el 1997 va formar part del Comitè Olímpic Andorrà.

Avui, 2 de maig de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• L’exèrcit espanyol es va desplegar després de l’apagada en previsió que fos un atac
• Meritxell Batet ja té feina, i així ens van les coses… I Editorial de Vicent Partal 
• Antonio Turiel: “No s’ha volgut fer allò que calia per a garantir el subministrament elèctric, sinó allò que més beneficis donava a les companyies” 
• Quan la ideologia topa amb la realitat I Mail obert de Josep Sala i Cullell 
• Vam veure-hi clar I Mail obert de Tina Vallès 
• L’OPA del Sabadell ja roda per la teulada del govern espanyol I Anàlisi de Jordi Goula 
• Tots els llums s’encenen a Chongqing (Viatge a la nova Xina, II) I Crònica de Vicent Partal 
• “Per què cal castigar els civils?”: al Caixmir, la repressió de l’exèrcit indi converteix el dol en por
• Cesk Freixas: “Fa temps que no gaudeixo de la música com quan vaig començar”
• Un país a la carta I ‘El mirador de cultura’ de Joan Safont 
• Revoltes de la Terra engega tres dies de mobilització ecologista contra la macroplanta de Lotte 

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Obres de Martí Ceballos - Lloc: Sala Exposicions del C.C.Calisay

Òpera - Lloc: Gran Teatre del Liceu

[Read the original version, in Catalan, of this article]

 

The Spanish army was deployed after the major power outage that collapsed the Iberian grid on Monday to protect important military installations.

Specifically, VilaWeb has confirmed that several units of the Centauro B1 wheeled armored howitzer were deployed around the Jaume I base in Bétera (Valencian Country), where the NATO Rapid Deployment Headquarters in the Spanish Kingdom  (HQ NRDC-ESP) is located.

It is a multinational command structure of the Spanish Army and NATO, designed to direct large-scale military land operations, where military personnel from thirteen different states work (Germany, Spain, France, the United States, Slovakia, Greece, Italy, Poland, Portugal, the United Kingdom, the Czech Republic, Romania, and Türkiye).

The units deployed around the perimeter of the base were Centauro B1 vehicles, also known as VRCC-105, which belong to the neighboring military base of General Almirante, located in Marines.

These are wheeled reconnaissance and combat vehicles, armed with 105-millimeter cannons. These vehicles offer great mobility and have participated, as part of the Lusitania Regiment number 8, in several international missions, including deployments to Slovakia as part of NATO’s Multinational Combat Group.

The distance between the Jaume I base in Bétera, which has no armored vehicles, and the General Almirante base in Marines is thirteen kilometers in a straight line.

VilaWeb has been able to verify from information from several witnesses the presence of at least three of these vehicles outside the perimeter of the base, in civilian areas, all three with camouflage elements.

One was stationed near the Doctor Moliner Hospital, located north of the base. Another at the beginning of the Serra Calderona natural park and a third south of the base, on the rural path known as Camí d’Alcubles.

This newspaper has had access to a photograph of this third armored vehicle and has been able to verify with geolocation tools that it was indeed located in this area.

VilaWeb contacted the Jaume I base, which merely said that it did not have vehicles like these and explained that it did deploy the UME (Military Emergency Unit), which includes antennas, tanker trucks, and more vehicles that assisted facilities such as the Manises hospital, which needed to power generators.

VilaWeb did not get any response from the General Almirante base.

Shortly after the blackout, according to what this newspaper has been able to find out, among the political authorities, the hypothesis of an attack as the cause of the network’s collapse was seriously considered.

Along these lines, it is noteworthy that, in the midst of the crisis, the president of the Spanish government, Pedro Sánchez, held a conversation with the president of Ukraine, Volodymyr Zelensky, made public by the latter, in which Zelensky offered him help to restore the electrical and communications network based on the knowledge acquired by his country in the recovery of these networks after Russian attacks.

Hi ha capvespres que saps quan els vius que perduraran en la memòria, i el de Chongqing n’és un. Assegut a la barana d’un vaixell que em porta per les sorprenentment escasses aigües del Iang-Tsé, mentre aquest s’atura amb una maniobra lenta a la punta de la península que hi ha al centre de la ciutat, m’adone que contemple un espectacle que sembla pertànyer més al regne dels somnis que no pas al de la realitat concreta.

Els gratacels ací no són entitats estàtiques, com ho serien a l’envellida Nova York. Ací, a Chongqing, les façanes es converteixen en llenços gegantins on la llum dansa amb una insistència frenètica. Hi ha cascades de colors que flueixen de dalt a baix, ideogrames que s’encenen i s’apaguen, imatges gegantines que ballen al ritme d’una música que no se sent però que s’intueix. I els gratacels ocupen tot el camp visual, sencer. Això de Chongqing és una autèntica desmesura lluminosa que fa trontollar les certeses més sòlides.

El nou edifici de l’òpera emergeix com una illa onírica enmig d’aquest deliri lluminós. Sobre la seua pell de vidre es projecten tot d’imatges hipnòtiques en això que sembla un espectacle concebut per embriagar els sentits, per fer perdre peu a l’espectador, per impressionar-lo.

I, enmig de tot això, la contradicció més punyent: les cases antigues arran d’aigua, estructures modestes de fusta i pedra que ara allotgen restaurants cridaners i superdemanats, on s’amunteguen els comensals. Aquestes construccions humils, testimonis d’una Xina que s’esvaeix a marxes forçades, semblen mirar amb resignació estoica els seus veïns descomunals. El nostre vaixell s’ha aturat al davant, com si el capità hagués volgut oferir-nos aquest contrast brutal entre allò que era i allò que és aquesta ciutat, entre la tradició que s’aferra tenaçment a la vora del riu i la modernitat que s’enfila cap a un cel que m’imagine que ja no pensa en déus antics.

En aquest moment, Chongqing, amb el vaixell quiet i el soroll del motor reduït a un murmuri, em sembla un espectacle irreal, més paregut a una al·lucinació col·lectiva que no pas a un producte de la voluntat humana. I, tanmateix, existeix. Existeix amb una intensitat que gairebé fa mal als ulls. I a l’ànima.

Em fa vergonya reconèixer-ho, però segur que no seré l’únic: jo ignorava fins fa quatre dies l’existència d’aquesta megalòpoli de la Xina de l’oest que ja voreja els trenta milions d’habitants i ha esdevingut el lloc per als joves, per als inconformistes, per als xinesos que no tenen ganes de viure en la grisor.

Oficialment, això que avui anomenem Chongqing es va crear el 1997 amb la intenció de potenciar tota la contrada i especialment de controlar i servir de base a la monumental presa de les Tres Gorges, que conté la central de producció d’energia elèctrica més gran del món en termes de capacitat instal·lada i en generació anual d’energia.

No és que Chongqing no existís abans, però la decisió del 1997 va canviar-ne la història per sempre. Sumant territoris veïns, convertint-la en una de les quatre ciutats governades directament pel govern xinès (les altres són Pequín, Xang-hai i Tianjin) i catapultant-la –amb Chengdu– com el centre estratègic de la nova Xina de l’interior, Chongqing ha tingut un desenvolupament tan ràpid que desafia allò que els europeus podem arribar a entendre.

En vaig sentir parlar, per primera vegada, a Sergi Unanue, que la va visitar l’any passat i la va descriure en aquest article per a VilaWeb com “la megalòpoli més surrealista de la Xina”. Unanue hi descriu totes les coses que a qualsevol visitant el deixen bocabadat: la plaça que en un costat és a peu de carrer i en l’altre en la planta vint-i-dos, les escales mecàniques que s’enfonsen l’equivalent a 31 plantes per arribar a l’estació de metro més profunda de la Xina, o aquella altra estació situada dins un edifici que els trens travessen pel mig, com si fos la cosa més normal del món.

Emmarcada en aquesta geografia tan particular, Chongqing emergeix com l’alternativa que sembla que captiva la joventut xinesa. Si les ciutats costaneres representen el rostre més internacional i estrictament regulat de la Xina, aquesta “Ciutat de les Muntanyes” ofereix un contrast notable: un desenvolupament econòmic vertiginós combinat amb un esperit menys homogeneïtzat i sever. I amb un cost de la vida molt favorable, que és pràcticament la meitat que a Xang-hai, amb apartaments assequibles fins i tot prop del centre, una realitat inimaginable a les congestionades megàpolis orientals. Aquesta accessibilitat econòmica, combinada amb un mercat laboral en expansió constant i una atracció enorme per la tecnologia i la cultura, ha creat l’escenari perfecte per a joves que fugen de la insostenible pressió financera i competitiva de Pequín o Shenzhen.

I allò que veritablement sembla separar Chongqing de les ciutats costaneres és l’atmosfera cultural distintiva i el relatiu distanciament del control centralitzat. Durant les tensions per la política de “covid zero”, a final del 2022, mentre Xang-hai havia de suportar els confinaments més severs –que li van fer un mal irreparable– i Pequín vivia sota una vigilància intensificada, Chongqing va mostrar una gestió comparativament més flexible i pragmàtica. Els chongqinesos, històricament coneguts pel caràcter independent i lleugerament desafiant, han cultivat un ambient urbà notablement més lliure que el de les metròpolis costaneres. Aquesta ciutat, geogràficament allunyada dels centres de poder tradicionals, ha desenvolupat una escena cultural underground, amb espais artístics alternatius on circulen idees i expressions culturals que serien ràpidament suprimides a les ciutats sota un escrutini més fort. La temperatura social més relaxada es manifesta en una vida nocturna efervescent, absolutament elèctrica, i en una actitud general menys rígida envers les convencions socials que tant ofeguen els joves a les ciutats de primera línia. Les dones joves feministes, particularment, però també grups religiosos com els cristians i els musulmans, afirmen que l’atmosfera a Chongqing és molt més oberta que a la resta del país, una opinió que no comparteixen els grups LGBTI.

Aquest contrast –volgut i perseguit– amb les ciutats costaneres s’intensifica també per la posició estratègica de Chongqing en l’arquitectura política xinesa actual.

Si Pequín, Xang-hai i Shenzhen funcionen com a aparadors internacionals sotmesos a constants directrius centrals i a les expectatives de representar la “cara perfecta” de la Xina, Chongqing gaudeix d’un cert marge de maniobra com a nus interior clau per a la iniciativa de la Nova Ruta de la Seda. Aquest estatus especial ha permès a les autoritats locals de desenvolupar polítiques econòmiques i socials amb un cert grau d’autonomia pragmàtica i fins i tot el paisatge urbà resultant reflecteix aquesta singularitat: gratacels futuristes que s’entrellacen amb barris tradicionals, mercats nocturns bulliciosos on la regulació sembla més laxa i una identitat cultural que manté un peu en la tradició i un altre en la modernitat, però sense la uniformitat imposada a les metròpolis costaneres.

Per a una generació de joves xinesos cansats de la pressió conformista, els preus prohibitius i l’anonimat de les megalòpolis tradicionals, Chongqing no representa simplement una alternativa econòmica, sinó una promesa d’existència més autèntica i menys constreta. És, diuen, una nova Xina, molt desconeguda a fora, però que va guanyant pes i presència a marxes forçades.

 

Article anterior: Un Lamborghini per a Mao

[Read this article in English]

L’exèrcit espanyol es va desplegar després de la gran caiguda elèctrica que va col·lapsar la xarxa ibèrica, dilluns, per protegir instal·lacions militars importants.

Concretament, VilaWeb ha contrastat que es van desplegar diverses unitats del canoner blindat sobre rodes Centauro B1 a la rodalia de la base Jaume I de Bétera (Camp de Túria), on hi ha el Quarter General de Desplegament Ràpid de l’OTAN a l’estat espanyol (HQ NRDC-ESP).

És una estructura de comandament multinacional de l’Exèrcit de Terra espanyol i de l’OTAN, dissenyada per dirigir operacions militars terrestres a gran escala i on treballen militars de tretze estats diferents (Alemanya, els estats espanyol i francès, els Estats Units, Eslovàquia, Grècia, Itàlia, Polònia, Portugal, el Regne Unit, la República Txeca, Romania i Turquia).

Les unitats que es van desplegar al perímetre de la base van ser vehicles Centauro B1, també coneguts com a VRCC-105, que pertanyen a la base militar veïna de General Almirante, situada a Marines (Camp de Túria).

Són vehicles de reconeixement i combat sobre rodes, armats amb canons de 105 mil·límetres. Aquests vehicles ofereixen una gran mobilitat i han participat, com a part del regiment Lusitània número 8, en unes quantes missions internacionals, incloent-hi desplegaments a Eslovàquia com a part del Grup de Combat Multinacional de l’OTAN.

La distància entre la base Jaume I de Bétera, que no té vehicles blindats, i la base General Almirante de Marines és de tretze quilòmetres en línia recta.

VilaWeb ha pogut constatar a partir d’informacions d’uns quants testimonis la presència de tres d’aquests vehicles pel cap baix fora del perímetre de la base, en àrees civils, tots tres amb elements de camuflatge.

Un va estacionar a prop de l’Hospital Doctor Moliner, situat al nord de la base. Un altre al començament del parc natural de la Serra Calderona i un tercer al sud de la base, al camí rural conegut com a camí Alcubles. Aquest diari ha tingut accés a una fotografia d’aquest tercer vehicle blindat i ha pogut comprovar amb eines de geolocalització que efectivament era situat en aquest paratge.

VilaWeb s’ha posat en contacte amb la base Jaume I, que s’ha limitat a dir que no tenia vehicles com aquests i a explicar que sí que va desplegar l’UME (la Unitat Militar d’Emergències), en la qual hi ha antenes, camions cisterna i més vehicles que van auxiliar instal·lacions com ara l’hospital de Manises, que necessitava alimentar els generadors.

VilaWeb no ha aconseguit cap resposta de la base General Almirante.

Poc després de l’apagada, segons que ha pogut saber aquest diari, entre les autoritats polítiques es va sospesar seriosament la hipòtesi d’un atac com a causa de la caiguda de la xarxa. En aquesta línia, és remarcable que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va mantenir en plena crisi una conversa amb el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, feta pública per aquest darrer, en què Zelenski li va oferir ajuda per a restaurar la xarxa elèctrica i de comunicacions a partir dels coneixements adquirits pel seu país en la recuperació d’aquestes xarxes després d’atacs russos.