Pedro Sánchez, àrbitre del final de l’OPA
Finalment, ha estat que sí. La decisió resta ara a les mans del govern espanyol i la solució final s’ajorna un mes. El ministre d’Economia espanyol, Carlos Cuerpo, ha elevat al consell de ministres l’OPA del BBVA al Banc Sabadell. En la nota que ha fet pública aquesta tarda, després del tancament de la sessió de borsa, fonamenta la decisió en raons d’interès general, diferents de la defensa de la competència i relacionats amb “el potencial impacte de l’operació en la garantia d’un adequat manteniment dels objectius de regulació sectorial, la protecció dels treballadors, la cohesió territorial, la promoció de la recerca i el desenvolupament tecnològic i els objectius de política social”.
No es pot dir que hagi estat cap sorpresa. L’oposició, d’ençà del primer moment, a l’operació que va mostrar el govern de Madrid i tots els agents socials consultats, podia fer pensar, fins i tot, que la decisió fos frenada al Consell dels Mercats i la Competència espanyol (CNMC). Però aquest organisme ha tingut un comportament curiós: va demanar el parer d’una colla d’organitzacions empresarials i després no va voler fer cas dels arguments que li van arribar de tot arreu. És un dels punts foscs de la seva actuació, perquè tothom feia un clam al sentit comú, dient que un banc menys a Catalunya significava un cop mortal a la competència, que ja anava molt justeta, després de la traumàtica desaparició de la munió de caixes d’estalvis de fa uns quants anys.
De totes maneres, ja en el procés de deliberació, el Sabadell donava per descomptat que la CNMC fixaria unes condicions que serien assumibles perquè el BBVS dugués endavant l’operació. I el BBVA, ja de bon començament de l’OPA, es va manifestar públicament convençut que l’operació tindria el vist-i-plau de l’ens, gràcies al “catàleg de compromisos inèdits” que li havia anat presentant.
Aquests compromisos, diguem-ho tot, van rebre una crítica molt dura del Cercle d’Economia, que va dir que l’anàlisi emesa per la CNMC per a donar el vist-i-plau a l’OPA era “insuficient per a preservar la lliure competència”, perquè “l’operació implicaria reduir d’un 25% el nombre de bancs espanyols que poden operar en tot el territori”. Hi afegia que, en el seu dictamen, la CNMC havia d’haver exigit desinversions al banc que presideix Carlos Torres. O, directament, no haver autoritzat l’OPA.
Però, per les raons que sigui, la CNMC no va voler desautoritzar l’OPA per arguments de competència, que hauria estat la cosa més lògica. La pilota va passar llavors a la teulada del ministeri. Una altra curiositat de tot aquest procés és que el ministre d’Economia ha fet el pas d’avui, després de llançar una consulta pública perquè “ciutadans, associacions i organitzacions” aportessin la seva valoració sobre una oferta de compra que podria canviar l’estructura bancària de l’estat espanyol. Aquesta anàlisi, no vinculant, li ha servit per a decidir que la proposta acabi a l’esglaó superior. Ara comença a comptar un termini de trenta dies naturals perquè el consell de ministres emeti el seu dictamen final sobre l’OPA.
Si s’exhaureixen els terminis, la decisió final del govern espanyol no se sabrà fins final de juny. El període d’acceptació, el moment en què els accionistes podran pronunciar-se a favor o en contra de l’OPA, no arribaria fins setmanes més tard. Per a això, abans, la CNMV haurà d’aprovar el fullet de l’operació.
Llavors serà el moment dels accionistes. Com ho veuen? L’Associació d’Accionistes Minoritaris del Banc Sabadell ha assegurat aquest vespre que “valora positivament” que el Ministeri d’Economia espanyol hagi decidit d’elevar l’OPA al consell de ministres. De moment, l’equació actualitzada –una acció del BBVA i 0,7 euros per cada 5,3 accions del Sabadell– del bescanvi de l’operació no afavoreix als accionistes del Sabadell que ho acceptessin, perquè hi perdrien cap a un 5%, amb les cotitzacions d’avui. Però aquest és un punt en què encara no s’ha dit l’última paraula.
S’escampen rumors que el BBVA pot millorar l’oferta perquè té temps i diners per a fer-ho, però el president, Carlos Torres, ho ha negat sempre. Encara la setmana passada a RAC1 afirmava: “No hi haurà millora de l’oferta. És tremendament atractiva, perquè ofereix una prima molt alta, a l’origen del 30%.” Sí, a l’origen, fa un any… A mi no m’estranyaria que posés més diners sobre la taula per fer ballar el cap als accionistes del Sabadell. Recordem que un dels arguments importants que ha aportat el banc vallesà ha estat el de millorar generosament la remuneració de l’accionista.
Tinguem presenten que el govern espanyol no pot aturar l’OPA i els arguments que addueix per a dificultar-la –integrats en la nota que comentava al començament– no semblen fàcils de concretar d’una manera convincent, com sí que ho hauria estat el de la minoració de la competència. Els tres que em semblen més adients són la protecció dels treballadors i els objectius de política social i de regulació sectorial. Sobre aquests dos darrers, el ventall és molt ample i de segur que en poden trobar. Però, probablement, no seran tan concloents com les pèrdues de llocs de feina.
I en aquest punt penso que Carlos Torres va relliscar la setmana passada amb Jordi Basté, quan va assegurar que l’OPA sobre el Sabadell no cerca grans retallades de plantilles. “No és una operació de reducció d’ocupació”, va dir. Sap perfectament que l’operació té sentit solament si es basa en el tancament d’oficines i l’acomiadament de personal, per evitar duplicitats i alleugerir els costs de la nova entitat.
Aquí, malauradament, en tenim molts exemples, i recents. De sempre, les fusions bancàries porten acomiadaments: uns d’immediats i uns altres a mitjà i llarg termini, com es va veure en la integració de CaixaBank i Bankia, que es va resoldre finalment amb la sortida de prop de sis mil treballadors. En el cas de BBVA i Sabadell, les xifres que es comenten varien, segons qui les doni. César González-Bueno, conseller delegat de Banc Sabadell, va calcular que la fusió podria destruir 4.000 llocs de feina, una xifra que fa curt, segons el parer de la ministra de Treball, Yolanda Díaz, que l’apujava a 5.000. Els sindicats assenyalaven que podrien ser entre 7.500 i 10.500 treballadors directes, produïts pel tancament de 589 a 883 oficines bancàries de tot l’estat espanyol. Com era previsible, Torres va dir que els sindicats exageraven molt i que les xifres serien menors.
Per cert, més enllà de les xifres, no s’ha parlat gens que al darrere de cada una hi ha una persona i quin pot ser l’estat d’ànim de tota aquesta gent. A mi no m’agradaria ser treballador del Sabadell en aquests moments. Un any de neguit continuat pot afectar seriosament la salut de qualsevol persona. Un any sense saber com acabarà la cosa i si hauré de plegar o no em sembla un càstig excessiu per al personal, que ha de treballar dia a dia, com si res.
Ara que s’ha sabut la decisió del ministre Cuerpo, les entitats afectades han mantingut posicions. “El BBVA reafirma que l’operació és bona per a l’interès general de Catalunya, Espanya i Europa. A més, el BBVA ha assumit uns compromisos sense precedents en el sector financer espanyol que fan que l’operació sigui encara millor”, han indicat a Europa Press fonts del banc basc.
Per una altra banda, al Banc Sabadell han comunicat a la mateixa agència: “Tenim un projecte de futur sòlid i creïble, amb presència en mercats estables, i estem plenament convençuts que la nostra estratègia tots sols generarà una remuneració més gran a l’accionista de manera sostenible, i permetrà als nostres clients una millor qualitat de servei.”
Aquests dies vinents es diran moltes més coses sobre tot plegat. El govern espanyol tindrà moltes pressions d’una banda i d’una altra. Recordem que entre els socis del Sabadell hi ha fons d’inversió internacionals molt poderosos, que tindran opcions diferents sobre l’operació. Ho anirem seguint.