La Comissió dels Mercats i la Competència (CNMC) espanyola ha aprovat amb condicions l’oferta pública d’adquisició (OPA) del BBVA al Banc Sabadell. Això permet que el govern espanyol intervingui en l’operació i, fins i tot, en pugui modificar les condicions abans que sigui definitiva.

Els compromisos són garantir la presència d’oficines del Sabadell i l’accés a caixers en zones poc poblades, amb rendes baixes o amb escassa competència. La majoria dels compromisos tindran una durada de tres anys, prorrogables per dos anys més en el cas del crèdit a pimes; i d’any i mig en el cas dels caixers. La CNMC supervisarà el compliment dels compromisos durant el temps estipulat.

La sala de competència, formada per cinc membres i presidida per Cani Fernández, ha aprovat per unanimitat el dictamen després d’una llarga reunió que s’ha allargat fins passades les 19.30 del vespre. Segons fonts pròximes al procés citades per l’agència Efe, no hi ha hagut cap vot particular.

Tanmateix, com que la CNMC ha subordinat l’operació al compliment d’uns compromisos, la resolució encara no és ferma. Segons que diu la normativa espanyola, el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, disposa de quinze dies per decidir si porta el cas al consell de ministres, que podria endurir-ne les condicions o fins i tot vetar-lo.

De fet, tot indica que així serà, atès que l’executiu espanyol ha expressat reiteradament la seva oposició a la fusió. Des del primer moment, el govern de Pedro Sánchez ha manifestat preocupació pels efectes que la concentració bancària podria tenir sobre la competència i la disponibilitat de serveis financers en determinats territoris.

L’aval de la CNMC és un pas significatiu per al BBVA, que ja va intentar de comprar el Banc Sabadell l’any 2020, però aleshores l’operació va fracassar. Ara, amb una nova proposta que inclou una opa hostil, l’entitat espera guanyar prou suport entre els accionistes del Sabadell per tirar endavant la fusió.

Un total de 165.000 vehicles han sortit de Barcelona i l’àrea metropolitana aquest dimecres des de les 15.00 fins a les 20.00 . La xifra representa un 34% del total previst, segons que ha informat el Servei Català de Trànsit (SCT).

A l’AP-7, hi ha quatre quilòmetres de retencions en sentit sud, a la sortida de Tarragona cap a Castelló de la Plana. Les dues rondes de Barcelona són col·lapsades. A la Ronda Litoral –B-10–, s’acumulen retencions en diversos punts: 2,5 quilòmetres entre Sant Adrià de Besòs i el nus de la Trinitat; 3,5 quilòmetres més al tram nord de la ciutat, i 5 quilòmetres en sentit sud, entre Barcelona i el nus del Llobregat. A la Ronda de Dalt –B-20–, les retencions han estat de 3 quilòmetres entre Cornellà de Llobregat i la C-32, i de fins a 9 quilòmetres entre Barcelona i el nus de la Trinitat.

També hi ha hagut complicacions destacades a la C-32. En sentit nord, entre Argentona i Cabrera de Mar (Maresme), s’hi han detectat retencions de 3 quilòmetres. A més, en sentit sud, entre Argentona i Barcelona, una retirada de vehicle ha obligat a tallar puntualment un tram d’1 quilòmetre de calçada.

A la C-58, entre Barcelona i Montcada i Reixac (Vallès Occidental), s’ha produït una avaria que ha deixat els vehicles avançant pel voral i ha causat 3 quilòmetres de circulació molt lenta en sentit Trinitat.

En total, l’SCT preveu que fins dijous surtin uns 480.000 vehicles en l’operació sortida pel pont del Primer de Maig.

En aquest sentit, Trànsit ha desplegat un dispositiu especial d’ordenació, regulació i control del tràfic aquest dimecres a les 15.00 i s’allargarà fins diumenge a les 00.00 hores.

a càrrec de Leonora de Groot Bogaarts - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

Unes quantes entitats han aconseguit que estats de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) demanessin a l’estat espanyol que es comprometi a millorar el respecte pels drets de minories lingüístiques com la catalanoparlant i que persegueixi els delictes d’odi per raó de llengua. Ha estat durant l’Examen Periòdic Universal (EPU), un mecanisme que revisa cada cinc anys la situació dels drets humans a tots els estats membres i en el qual desenes d’organitzacions catalanes han presentat informes que denuncien vulneracions en matèria de drets civils, polítics, socials, culturals i econòmics.

Concretament, han estat quatre estats que li ho han demanat, aquest matí, durant la sessió de l’EPU del Consell de Drets Humans de l’ONU. A més, han recomanat a l’estat espanyol que promogui la diversitat lingüística, que protegeixi els drets humans de les minories lingüístiques i que prohibeixi legalment les discriminacions per raó de llengua; que salvaguardi els drets culturals fomentant l’educació i la pràctica de les llengües; que augmenti els esforços per a combatre els delictes d’odi contra les minories nacionals, ètniques, religioses i lingüístiques; i que combati totes les formes de racisme, seguint les recomanacions del relator especial de l’ONU per a les minories. D’una altra banda, una trentena més d’estats han demanat que es comprometi a reforçar la persecució de les discriminacions i a millorar la protecció de les minories.

La llista d’estats que han fet aquestes peticions no s’ha fet pública. Fa quatre anys i mig, en l’últim EPU, cap estat no va fer referència explícita a les minories lingüístiques.

La Plataforma per la Llengua, una de les entitats que han forçat aquestes peticions, ha celebrat que, finalment, els estats hagin fet cas d’algunes de les seves recomanacions i s’hagin atrevit a fer-les públiques en l’EPU.

Per una altra banda, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha denunciat vulneracions de drets civils, polítics i lingüístics a l’estat espanyol. “Era fonamental ser avui aquí per a denunciar internacionalment les mancances democràtiques de l’estat espanyol”, ha dit.

Les autoritats han decidit d’ampliar fins el 30 de juny les restriccions per la sequera a Catalunya Nord. Malgrat que les pluges del març van millorar temporalment els cabals dels rius, les precipitacions d’abril han tornat a ser escasses i el dèficit hídric persisteix.

Un terç dels aqüífers del departament dels Pirineus Orientals continua molt per sota del nivell normal, fet que obliga les autoritats franceses a mantenir la vigilància i les mesures restrictives. Segons que ha dit la prefectura, la situació és encara molt fràgil i no es descarta de reforçar les restriccions si la situació empitjora en les setmanes vinents.

Les autoritats també han fet una crida a tots els usuaris perquè continuïn adoptant un comportament responsable i estalviador. “És necessari de mantenir aquest esforç col·lectiu per preservar la disponibilitat de l’aigua i garantir-ne l’ús durant l’estiu vinent”, han indicat.

El cap de govern, Xavier Espot, ha tornat a defensar que l’estat francès no ha blocat l’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea (UE). A més, ha dit que n’és “impulsora i defensora”. Ho ha fet avui, després d’haver-se reunit a París amb Patrice Faure, representant del copríncep francès.

El govern d’Andorra i la Generalitat de Catalunya estrenyen la cooperació

D’aquesta manera, Espot ha desmentit una informació publicada la setmana passada pel Diari d’Andorra que assegurava que l’estat francès frenava l’acord. Segons que ha dit, la trobada ha servit per confirmar que no hi ha cap blocatge.

A més, ha explicat que l’estat francès és partidari dels acords mixtos, que han de ser aprovats pels parlaments de tots els estats membres. En canvi, Andorra defensa que aquest acord d’associació sigui no mixt, és a dir, que no calgui la ratificació de cada estat per separat. Espot ha remarcat que aquesta diferència no és un obstacle insalvable i que s’està discutint al respecte. També ha dit que Andorra aportarà arguments per defensar que l’acord tingui caràcter exclusiu de la UE, ateses les particularitats del país.

D’altra banda, el grup parlamentari de Demòcrates ha respost a la petició de Concòrdia, que havia demanat de frenar les negociacions amb la Unió Europea. Així, ha recordat que les converses amb la UE es van cloure el 7 de desembre de 2023 i que, per tant, ara mateix no té cap sentit suspendre res. De fet, ha assegurat que la petició de Concòrdia només contribueix a crear “desinformació i confusió” entre la ciutadania.

Una sentència del jutjat contenciós dos de Girona obliga l’ajuntament a penjar una foto del rei espanyol Felip VI a la sala de plens. El jutge remarca que la imatge ha de ser en un lloc preferent dins de la sal. A més, força el govern local a penjar una bandera espanyola dins de l’edifici, però en aquest cas detalla que no ha de ser a la sala de plens.

Aquesta sentència arriba després d’un recurs que va presentar el regidor de Vox a l’ajuntament, Francisco Javier Domínguez, que assegura que havia demanat al batlle Lluc Salellas que posés una imatge del rei des de la seva presa de possessió.

El Tribunal de Comptes espanyol ha sancionat Vox amb 862.496,72 euros de multa per una infracció molt greu en matèria de finançament. El partit d’extrema dreta va rebre donacions sense identificar-ne els donants durant els exercicis del 2018, 2019 i 2020.

La sanció s’ha aprovat en l’últim ple del tribunal, i dos dels magistrats han emès un vot particular en contra. Vox pot recórrer la multa per la via contenciosa administrativa davant el Tribunal Suprem espanyol.

La resolució concreta que Vox va vulnerar l’apartat a de l’article 17.2 de la llei orgànica sobre finançament dels partits polítics, perquè va rebre o acceptar donacions en efectiu sense identificar-ne els donants.

L’expedient té l’origen en els informes anuals que el tribunal va fer sobre els comptes del partit d’extrema dreta. En els exercicis de 2018, 2019 i 2020, es va detectar que el partit havia rebut més de 330.000 euros mitjançant caixers automàtics, registrats com a “activitats promocionals”. L’organisme no va poder determinar si aquests diners responien realment a la venda de productes promocionals o si es tractava de donacions anònimes, expressament prohibides per la llei.

No és la primera vegada que Vox és sancionat pel Tribunal de Comptes. El juliol de l’any passat ja va rebre una multa de 233.324,22 euros per un altre expedient obert arran de l’informe de 2019, que va detectar que s’havien destinat donacions a finançar accions judicials. Aquesta sanció va ser recorreguda al suprem.

La policia espanyola ha detingut nou persones en una operació contra el tràfic de drogues, entre les quals hi ha l’inspector que va encapçalar la investigació del cas Mediador –també conegut com a cas Tito Berni–, una presumpta trama de corrupció que implica l’ex-diputat del PSOE Juan Bernardo Fuentes Curbelo.

Comissions, capses de diners i “cigrons negres”: la corrupció a les entranyes de la Guàrdia Civil

Segons que ha confirmat Europa Press, tres dels detinguts són policies espanyols, dels quals dos ja estan jubilats. Precisament, un d’ells és l’inspector que anys enrere va tenir un enfrontament públic amb un superior seu per la custòdia dels telèfons i altres proves clau de la investigació sobre Tito Berni.

La unitat d’afers interns de la policia espanyola duu a terme les diligències, vinculades a una causa que instrueix un jutjat d’Arona (Tenerife) i que continua sota secret de sumari. S’hi investiguen delictes de tràfic d’estupefaents, emblanquiment de capitals, suborn, falsedat documental i organització criminal.

El cas Mediador va esclatar el febrer de 2023, quan es van fer detencions en unes quantes demarcacions, entre les quals les Illes Canàries. Segons la investigació, l’entramat hauria ofert tractes de favor en contractes públics a empresaris a canvi de suborns, amb la presumpta intermediació de l’empresari Marco Antonio Navarro Tacoronte.

El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha denunciat avui davant el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides vulneracions de drets civils, polítics i lingüístics a l’estat espanyol. Ho ha fet durant l’Examen Periòdic Universal (EPU), un mecanisme que revisa cada cinc anys la situació dels drets humans a tots els estats membres de l’ONU.

Segons Antich, “hi ha veus d’alerta de molts països i de procedències molt diverses” que qüestionen el respecte dels drets fonamentals per part de l’estat”, segons que es recull en un comunicat. En aquesta sessió de l’EPU, uns quants estats han recomanat a Espanya de garantir la independència judicial, investigar l’espionatge polític, revisar la llei mordassa, evitar la violència policial i els crims d’odi, protegir la diversitat lingüística i aplicar la llei de memòria històrica.

“Era fonamental ser avui aquí per denunciar internacionalment les mancances democràtiques de l’estat espanyol”, diu Antich, que ha criticat durament el paper de la cúpula judicial espanyola, i l’ha acusada de prevaricació i d’extralimitar-se políticament, especialment pel que fa a l’obstrucció de la llei d’amnistia i la vulneració del model d’escola catalana. Antich ha lamentat la “resposta decebedora” del govern espanyol a aquestes observacions.

Òmnium ha participat en aquest examen amb un informe fet conjuntament amb la xarxa europea ELEN en què denuncien vulneracions dels drets lingüístics als Països Catalans, l’ús de l’espionatge amb Pegasus, infiltracions en moviments socials i l’ofensiva judicial contra l’autogovern.

El consell d’administració d’Ebro Foods ha nomenat Meritxell Batet, ex-presidenta del congrés espanyol i ex-ministra del govern de Pedro Sánchez, consellera independent de la companyia, segons que informa la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

En concret, el consell ha acordat per unanimitat el nomenament de Batet, després de l’informe previ de la comissió de selecció i retribucions i amb el pertinent informe del mateix òrgan rector del fabricant de SOS i Brillant.

Batet cobrirà la vacant que va deixar Marc Thomas Murtra, que va abandonar el consell d’Ebre després de ser nomenat president executiu de Telefónica.

A més, Batet ha estat designada membre de la Comissió Executiva i de la Comissió d’Auditoria, Control i Sostenibilitat, per cobrir les vacants ocasionades per Murtra i per Belén Barreiro Pérez-Pardo, que ha presentat també la seva renúncia com a consellera per motius professionals.

El comissari Josep Codina, cap de la regió policíaca de Ponent dels Mossos d’Esquadra, ha condemnat “fermament” la “brutal agressió” i la violència rebuda per part de diversos agents la matinada de dilluns quan intervenien en una baralla multitudinària al barri de la Mariola de Lleida.

En el marc de la celebració del Dia de les Esquadres, Codina ha recordat que sis agents de l’ARRO van resultar ferits amb “traus al cap”, quatre dels quals van haver de rebre “entre 10 i 20 punts de sutura i un d’ells va patir un trencament facial”.

El comissari ha explicat que la investigació està molt avançada, que espera que aviat hi hagi detinguts i que és “possible” que els presumptes autors siguin acusats de temptativa d’homicidi.

Codina ha evitat polemitzar amb els sindicats i ha reconegut el seu dret a presentar-se com a acusació particular en el procediment judicial si ho consideren oportú.

Dimissió del cap de l’ABP del Segrià

Per la seva banda, USPAC ha convocat els agents del cos a concentrar-se el dilluns que ve al migdia davant la comissaria de Lleida per denunciar els fets. El sindicat també exigeix el cessament del cap de l’ABP del Segrià, l’inspector Xavier Ribelles, a qui acusen de “mentir” públicament sobre la gravetat de les lesions i de minimitzar el cas.

L’Hospital Clínic de València ha estat evacuat aquest migdia arran d’una falsa alarma. L’alarma d’emergència ha sonat pels volts de les 12.00 i s’han evacuat centenars de persones, entre les quals personal i familiars de pacients.

Pocs minuts després, la gent ha pogut tornar a accedir a l’edifici. Fonts de la Conselleria de Sanitat expliquen a VilaWeb que la falsa alarma s’ha activat perquè s’ha disparat una alarma per error.

Centenars de persones evacuades de l’hospital clínic de València. L’alarma d’emergència. No sabem què ha passat pic.twitter.com/KFib8Wql4t

— Rafa Xambó (@RafaXambo) April 30, 2025

Fer més exercici físic entre els 45 i els 65 anys podria protegir el cervell dels mecanismes patològics que desemboquen en l’Alzheimer. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi científic publicat a la revista Alzheimer’s & Dementia, que relaciona l’activitat física sostinguda a mitjana edat amb una menor acumulació de beta-amiloide, una proteïna tòxica associada a l’aparició de l’Alzheimer.

La Comissió Europea autoritza el Lecanemab, el primer fàrmac capaç de frenar símptomes de l’Alzheimer

La recerca s’ha fet amb la participació de 337 voluntaris de la cohort ALFA (sigla de ALzheimer and FAmilies), impulsada pel Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), de la Fundació Pasqual Maragall, amb la col·laboració de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

L’estudi vol respondre una pregunta clau: l’activitat física pot modificar la biologia cerebral associada a l’Alzheimer abans de l’aparició dels primers símptomes? Segons els resultats, sí que pot. I no cal fer-ne gaire: fins i tot les persones que no arriben a complir les recomanacions mínimes de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) –com ara fer 150 minuts d’activitat moderada a la setmana– mostren un efecte protector si augmenten el nivell d’exercici amb el pas del temps.

Una prova permet de detectar l’Alzheimer una dècada abans que en una TAC cerebral

El risc de la inactivitat

Segons l’OMS, la inactivitat física és un dels principals factors de risc de demència. De fet, segons estudis anteriors, un 13% dels casos d’Alzheimer arreu del món es podrien atribuir al sedentarisme. Però no s’havia comprovat clarament si el canvi d’hàbits en una etapa concreta de la vida podia influir en els processos neurodegeneratius del cervell.

L’equip investigador, encapçalat per Eider Arenaza-Urquijo, ha fet un seguiment de quatre anys a individus sans, residents a Catalunya, d’entre 45 i 65 anys, amb antecedents familiars d’Alzheimer. Segons que ha explicat Müge Akıncı, primera autora de l’estudi, van classificar els participants segons si complien les recomanacions d’activitat física, si hi arribaven parcialment o si eren completament sedentaris. Paral·lelament, van fer proves de neuroimatge per observar canvis estructurals i funcionals al cervell.

Els resultats mostren que aquells que van augmentar l’activitat física fins a complir o aproximar-se a les recomanacions físiques, tenien una càrrega menor de beta-amiloide. Aquesta proteïna, quan s’acumula, interfereix en la comunicació entre neurones i es considera el primer pas en la cascada de canvis patològics que porten a l’Alzheimer.

Carme Elias: “He viscut la vida que m’hauria agradat viure, què més vull?”

Més gruix cortical en qui fa exercici

A més de la càrrega d’amiloide, els investigadors també van observar diferències en el gruix cortical, especialment en regions com ara l’escorça temporal medial, vinculada a la memòria. L’aprimament d’aquesta àrea és un signe primerenc de neurodegeneració.

Els resultats indiquen que els participants que feien activitat física regular presentaven un gruix cortical més gran en aquestes zones que no pas els sedentaris. “Fins i tot qui feia poca activitat, però alguna, tenia un cervell més preservat que qui no en feia gens”, ha aclarit Akıncı.

Aquesta observació és clau: apunta que qualsevol augment d’activitat –per modest que sigui– pot tenir un efecte protector. No cal assolir de cop uns nivells molt alts d’exercici, sinó mantenir una tendència a l’alça, consolidar-ne l’hàbit.

Com afecta la calor extrema els malalts d’Alzheimer?

Un reforç per a la salut pública

Els autors subratllen que els beneficis de l’activitat física no són només cardiovasculars o psicològics, com ja és ben conegut, sinó també cerebrals, i que poden incidir directament en les patologies estructurals pròpies de la malaltia d’Alzheimer. I això dóna eines per pensar en mesures de prevenció de gran abast.

“Els resultats reforcen la importància de promoure l’activitat física a la mitjana edat com una estratègia clau de salut pública”, ha dit Arenaza-Urquijo. També ha remarcat que calen polítiques que ajudin a mantenir-se actiu en aquesta etapa de la vida, tot apuntant a la possibilitat de reduir la incidència de la malaltia en el futur.

L’estrès en pacients de mitjana edat és un factor de risc d’Alzheimer, segons un estudi de l’ISGlobal

Tot i que encara caldrà continuar aprofundint en els mecanismes biològics d’aquesta associació, els autors consideren que el missatge general és clar: fer més exercici és una de les maneres més accessibles de protegir el cervell i pot tenir efectes reals en la prevenció de l’Alzheimer.

L’estudi ha estat publicat amb el títol “Physical activity changes during midlife link to brain integrity and amyloid burden”, a la revista científica de referència Alzheimer’s & Dementia.

La llista definitiva dels llibres més venuts per Sant Jordi era prevista per aquesta setmana. Normalment, es publica una setmana més tard de la diada, però enguany s’ha endarrerit una mica més a causa de l’apagada general de dilluns. Segons fonts del Gremi de Llibreters de Catalunya, el rànquing definitiu es preveu per la setmana que ve.

Librired, un sistema automatitzat que obté les dades dels punts de venda de tot Catalunya –tant de llibreries independents com de grans cadenes–, va quedar afectat per la incidència i no es van poder descarregar les dades necessàries per a fer la llista. Els efectes de l’apagada elèctrica van persistir fins ahir, amb afectacions d’accés al sistema. Així doncs, fins a la setmana que ve no es disposarà dels autors més venuts enguany.

De moment, les llistes provisionals que es van donar el mateix vespre de Sant Jordi són aquestes:

Ficció

–Diagonal Manhattan, de Xavier Bosch (Columna)
–La catastròfica visita al zoo, de Joël Dicker (la Campana)
–Cor Fort, de Sílvia Soler (Univers)
–Aquest tros de vida, d’Estel Solé (Columna)
–Somiàvem una illa, de Roc Casagran (Univers Llibres)

No-ficció

–Entre el paradís i l’apocalipsi, de Xavier Sala i Martín (Rosa dels Vents)
–La passada a l’espai, de Manel Vidal (Destino)
–La dona del segle, de Toni Cruanyes (Columna)
–L’art de ser humans, de David Bueno (Destino), La memòria dels catalans, de Borja de Riquer (Edicions 62), Crims 4 – L’hora de la veritat, de Carles Porta (La Campana) i La fugida, de Maika Navarro i Paco Marco (Columna).

Literatura infantil i juvenil

–Titó. Excursió a la llegenda de Sant Jordi, de Cristina Jiménez Carbó (Estrella Polar)
–La llegenda de Sant Jordi, d’Emma Martínez (Estrella Polar)
–Ens tractem bé, de Lucía Serrano (Beascoa), Quina història més bèstia, Minimoni!, de Rocío Bonilla (Animallibres), Em dic Goa 6 – Quin drama, Goa, de Míriam Tirado (B de blok).

El magistrat Ángel Luis Hurtado, instructor de la causa oberta al Tribunal Suprem espanyol contra el fiscal general de l’estat, Álvaro García Ortiz, per una presumpta revelació de secrets, ha decidit d’aixecar el secret de sumari que pesava sobre dues peces separades de la investigació. Aquestes peces es van obrir la setmana passada per analitzar el material enviat per Irlanda i els Estats Units, corresponent a comptes del fiscal a Google i WhatsApp.

La decisió s’ha pres arran de l’informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, que conclou que les dades de Google facilitades per Irlanda no aporten cap correu electrònic nou rellevant. Igualment, les dades de WhatsApp remeses pels Estats Units no contenen cap informació inèdita que pugui tenir interès per a la investigació.

Davant aquests resultats negatius, el magistrat considera que han desaparegut les raons que justificaven el secret sobre aquestes peces i ordena de lliurar-ne còpia a les parts personades en la causa.

Consulteu la interlocutòria ací:

El FC Barcelona ha canviat el nom de les seves botigues oficials, que passen a dir-se “Barça Botiga” en compte de la denominació anterior en anglès, “Barça Store”. La mesura, aprovada per la junta directiva el 24 d’abril, s’emmarca dins el compromís del club amb la promoció i normalització de la llengua catalana en tots els àmbits de la seva activitat.

La transformació de la imatge ja s’ha fet visible a la botiga insígnia de l’estadi i s’estendrà progressivament a tota la xarxa de punts de venda del club, tant els establiments de gestió directa com aquells que operen sota règim de llicència. En total, el Barça compta amb vint-i-una botigues físiques —onze a la ciutat de Barcelona i deu repartides entre altres localitats catalanes, espanyoles i internacionals—, a més de la seva botiga en línia.

Aquesta iniciativa s’alinea amb altres accions recents del club destinades a impulsar l’ús del català, com l’adhesió al moviment “Català per a Tothom”, promogut per Òmnium Cultural i unes quantes entitats socials. Amb aquest canvi, el FC Barcelona vol reafirmar el seu paper com a actor social de referència i com a entitat arrelada als valors fundacionals del catalanisme.

El Barça s’adhereix a la campanya “Català per a tothom”

Sau estrena la ronda Un concert de pel·lícula amb un nou cantant, Fredrik Strand, semifinalista de la tercera edició del programa Eufòria de TV3. El nou espectacle coincideix amb el rodatge del biopic Els de Sau, que retrata la trajectòria de la banda i és dirigit per Elisabet Terri.

El film s’estrenarà a finals d’enguany i aquest homenatge també arribarà en forma de concert amb un format dissenyat especialment per a teatres i auditoris de Catalunya durant el 2025 i 2026. L’inici de la ronda serà el 18 d’octubre al Centre Municipal de Valls.

Fredrik Strand i Pep Sala (fotografia: cedida a l’ACN per Martí E. Berenguer).

Amb Pep Sala al capdavant i la nova incorporació de Fredrik Strand com a vocalista, Sau ha preparat una proposta que combinarà imatges inèdites, fragments exclusius del film i la interpretació dels grans èxits que van crear.

L’inici de la ronda serà el 18 d’octubre al Centre Municipal de Valls, un esdeveniment que marcarà el punt de partida d’un viatge musical emocionant. Altres ciutats confirmades fins ara són: Vic, Inca, Barcelona, Terrassa, Figueres, Mataró, Tarragona, Sabadell i Sant Cugat.

El film Els de Sau començarà amb els inicis de la banda el 1986, quan Pep Sala i Carles Sabater es van conèixer, fins al 1999 amb la inesperada mort de Sabater després d’un concert a Vilafranca del Penedès.

Sau30

El guitarrista i cantant Pep Sala també ha encapçalat el projecte Sau30, amb Jonathan Argüelles a la veu, que ha publicat dos discs: Mil i una nits i uns quants dies (2022) i Filigranes en estèreo (2024).

El jutjat d’instrucció número 21 de València ha tornat a arxivar la querella presentada contra la infiltració d’un agent de la policia espanyola en moviments socials del País Valencià. És la segona vegada que la magistrada desestima la petició d’investigar els fets, amb l’argument que no veu prou indicis de comissió delictiva per tirar endavant la causa.

Amb aquesta decisió, el jutjat bloca novament la possibilitat d’esclarir, com a mínim, sota quin marc jurídic actuava l’agent, que es va integrar durant anys en col·lectius independentistes, feministes i antifeixistes. La querella, impulsada per Alerta Solidària, denunciava possibles delictes de falsedat documental, usurpació de funcions i vulneració de drets fonamentals.

La jutgessa, a més, arriba a justificar aquest tipus d’infiltracions tot apel·lant al clima polític i social generat per la sentència contra els dirigents del procés, malgrat que no aporta cap element objectiu que vinculi aquest cas amb aquell context.

Alerta Solidària ha presentat avui mateix un recurs d’apel·lació perquè l’Audiència de València revoqui la decisió i obligui el jutjat a obrir, com a mínim, una investigació formal sobre el cas.

La consellera d’Interior, Núria Parlon, ha assegurat que el govern no va enviar alertes durant l’apagada perquè no hi havia risc per a la vida de les persones. “No podem acostumar-nos a utilitzar l’instrument de l’ES-Alert per qualsevol situació en què tens una emergència si no hi ha risc per a la vida de les persones”, ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio. Així mateix, ha dit que descartar l’enviament d’alertes va ser una de les primeres decisions del comitè de crisi.

"No vam enviar alertes perquè no hi havia risc per a la vida de les persones." @nuriaparlon assegura que durant l'aturada tots els serveis d'emergència van funcionar #MatíCatRàdio https://t.co/I5lLZozhKs pic.twitter.com/PI0ZDaBgL5

— Catalunya Ràdio (@CatalunyaRadio) April 30, 2025

Parlon ha dit que l’ES-Alert, en una situació “sense perill ni risc per a la vida”, podia contribuir a generar més alarma entre la població. A més, ha assegurat que els serveis d’emergència van actuar amb diligència en les situacions que sí que hi va haver risc per a la gent, com ara, en els ascensors blocats per l’apagada.

Josep Ballart: “No pot ser que un incident a Extremadura trenqui la interconnexió amb França”

La consellera també ha justificat que el govern tardés quatre hores a comparèixer el dia de l’apagada. En aquest sentit, ha dit que l’executiu “volia dir alguna cosa més que no hi havia llum”. Parlon ha dit que volia disposar d’informació veraç i contrastada i evitar d’enviar missatges que poguessin augmentar la sensació d’alarma.

Malgrat admetre que tot era millorable, ha valorat que l’executiu va respondre de forma adequada i digna davant una situació inèdita i excepcional. Finalment, ha afegit que tots els protocols van funcionar.

A més, ha indicat que el govern va dotar-se d’un pla B amb reserves de gasoil per garantir el funcionament de serveis essencials com hospitals en cas de nova apagada.