El jutjat de primera instància i instrucció 3 de Catarroja, que investiga la gota freda, ha expulsat el col·lectiu de funcionaris públics Manos Limpias de l’acusació popular. La jutgessa fonamenta la decisió dient que hi ha una incompatibilitat clara entre el rol de defensa exercit pel lletrat José María Bueno Manzanares i la seva vinculació com a cap dels serveis jurídics del sindicat.

La jutgessa instructora, Nuria Ruiz Tobarra, assenyala que la doble funció del lletrat, que alhora defensa l’investigat Emilio Argüeso, ex-secretari d’Emergències, i encapçala les accions penals de Manos Limpias, vulnera els principis bàsics de neutralitat i objectivitat en el procés penal. En la interlocutòria, s’assenyala que aquesta situació impedeix que la funció acusadora es dugui a terme amb la independència i imparcialitat necessàries.

La setmana passada, la jutgessa va admetre la personació del sindicat, però va acordar de donar trasllat a l’advocat, perquè manifestés si existia o no incompatibilitat entre l’exercici de defensa d’Argüeso i el de l’acció penal per Manos Limpias contra el seu client.

El tribunal ha destacat ara unes quantes evidències de la relació estreta entre el lletrat i el sindicat, incloent-hi declaracions públiques on aquest es presenta com a “advocat de referència” i “responsable jurídic de Manos Limpias”.

A més, el tribunal assenyala que el sindicat no havia impulsat cap acció penal contra altres implicats en la causa, com ara l’ex-consellera d’Emergències Salomé Pradas, cosa que reforça encara més la sospita de parcialitat.

L’Audiència de València confirma que no admet la querella d’Hazte Oír contra Pilar Bernabé per la gota freda

Diligències sobre l’embassament de Forata i proves noves

A part de la resolució sobre Manos Limpias, la jutgessa ha emès més resolucions relacionades amb la investigació de la gota freda. En primer lloc, ha desestimat un recurs de reforma presentat per una acusació particular que demanava la pràctica de diligències relacionades amb l’embassament de Forata.

Segons el criteri judicial, no existeix cap relació causal entre aquesta infrastructura i els fets investigats, atès que les víctimes es trobaven en zones no afectades per cap laminació hidràulica. Un perit independent va confirmar que la presa havia funcionat correctament i havia ajudat a reduir el cabal del riu, sense provocar cap desbordament per coronació.

Alhora, la jutgessa també ha refusat la petició de citar com a testimonis uns quants responsables de Salvament Marítim i de la torre de control de l’aeroport de Manises, entre més. Segons la jutgessa, aquestes declaracions superen l’àmbit del procediment, ja que la instrucció no pot entrar a valorar individualment cada possible operació de rescat aeri o marítim. Assenyala que hi va haver una manca generalitzada d’avisos d’emergència tant a la ciutadania com a les autoritats i cossos de seguretat, com a focus central de la investigació.

Finalment, la jutgessa ha ordenat a La Sexta (Atresmedia) que faciliti una còpia íntegra del programa Salvados emès el 8 de desembre de 2024, on s’entrevistava el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, del Partit Popular (PP), a fi de valorar la seva rellevància en el cas. Mompó mateix ha estat citat a declarar com a testimoni, i també s’ha requerit la presència de familiars d’una de les víctimes per oferir-los accions i valorar seqüeles psíquiques.

El president d’ERC i ex-vice-president del govern, Oriol Junqueras, ha comparegut avui a la comissió d’investigació del congrés espanyol sobre l’operació Catalunya. Junqueras, que ha renunciat al seu dret d’intervenir abans de les preguntes dels grups, ha acusat el govern espanyol d’aleshores d’haver violat “amb entusiasme” i de manera sistemàtica els principis generals del dret i les bones pràctiques de qualsevol democràcia. “Les democràcies no empresonen rivals polítics”, ha recordat.

Segons Junqueras, els promotors de l’operació Catalunya, que van cercar i inventar proves contra la seva formació, “van travessar totes les línies”, però “no van trobar mai res” i “ni tan sols van ser capaços de construir els seus invents”. El cap d’ERC ha dit que, contràriament al que havien sostingut alguns dels màxims responsables del PP i del govern de Rajoy, la repressió contra l’independentisme es va basar en “eines no democràtiques i contra l’estat de dret”. Amb tot, ha afegit, no van assolir els seus objectius, perquè ERC continua “compromesa amb la causa de la democràcia, la llibertat i la justícia” així com amb “la independència de Catalunya”.

“És evident que quan ho han cregut necessari no han dubtat a saltar-se els procediments”, ha dit. Ha inclòs en aquestes vulneracions l’espionatge i les condemnes d’inhabilitació que el Tribunal Suprem espanyol es nega a aixecar malgrat l’amnistia. “Com que se saben incapaços de guanyar-nos en termes democràtics, pretenen guanyar-nos fora de les urnes”, ha dit Junqueras.

En aquesta línia, ha advertit que els mateixos actors que van impulsar l’operació Catalunya “no dubtarien a utilitzar els mateixos procediments il·legals i antidemocràtics a molta altra gent”. “I no em refereixo a gent de Podem, Sumar o el PSOE, sinó també a gent del PP que ha estat espiada pel seu propi partit”.

També ha fet referència a la violència exercida el Primer d’Octubre; sobre això, ha dit que quan un estat necessita emprar les forces de l’ordre per apallissar persones que van votar és que té poca confiança amb la seva capacitat de conviccions”. Els estats se sustenten “en consens o coacció” i, en referència a això, ha dit que és significatiu que l’estat “necessiti utilitzar aquest mena d’eines”: “És evident que l’estat ha volgut intimidar aquesta societat, tots aquells que consideren un perill”.

Junqueras reclama a la fiscalia que actuï d’ofici contra els promotors

“El fet que un ministre doni instruccions a un jutge sobre la manera d’inventar proves”, ha dit, en referència als àudios del que era ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, fa evident que cal una investigació a l’àmbit judicial. I ha defensat que la comissió d’investigació tenia el deure moral i polític de posar els fets i la informació de què disposa en coneixement de la fiscalia.

La decisió d’enviar el cas des de la mesa a la fiscalia depèn del PSOE, que és qui controla l’òrgan de govern de la comissió juntament amb Sumar. Segons Junqueras, la comissió hauria de remetre al fiscal “tots els fets i elements que s’han posat en evidència” durant les compareixences que han tingut lloc fins ara.

Preguntat per les manifestacions de l’ex-batlle de Barcelona Xavier Trias, que ha exigit unes disculpes per les informacions falses de la trama sobre ell, Junqueras ha apuntat que ell volia que es fes justícia. “Nosaltres no som aquí perquè ens demani perdó ningú, que, encara que ens ho demanés, no seria sincer”, sinó que “som aquí per exigir justícia i recordar que l’estat espanyol, a través dels seus àmbits judicials, ha incomplert els principis generals del dret”, ha dit.

Sobre l’espionatge a dirigents independentistes amb el sistema Pegasus, el cap d’ERC ha acusat l’estat espanyol d’actuar reiteradament en contra de tots els criteris establerts per la comissió de Venècia sobre espionatge. “Incompleixen totes les condicions sobre la informació necessària a les persones que han estat investigades, i incompleixen l’obligació que existeixi una autoritat independent que autoritzi aquests espionatges”, ha dit. Sobre això, ha afegit també que el govern de Pedro Sánchez ha fet algunes de les escoltes. “Estem acostumats que el PSOE continua actuant sovint al marge dels criteris democràtics”, ha dit.

El magistrat instructor del Tribunal Suprem Javier Hernández ha citat el 6 de juny l’eurodiputat d’extrema dreta Alvise Pérez perquè declari voluntàriament en la causa oberta contra ell per haver difós una prova falsa de covid del president de la Generalitat, Salvador Illa, aleshores ministre de Sanitat.

Alvise Pérez és investigat per falsedat documental i injúries. A més, l’instructor ha admès com a acusació popular al PSC, que va presentar una querella contra l’eurodiputat i va prestar una fiança de 15.000 euros.

El president del Tribunal Constitucional espanyol, Cándido Conde-Pumpido, ha rebutjat de portar al ple la possibilitat de consultar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre el recurs que van presentar els diputats del PP contra la llei d’amnistia, tal com reclamaven tres magistrats del sector conservador. Igualment, ha descartat de paralitzar-ne el debat mentre el TJUE no resolgui les consultes presentades per altres tribunals espanyols sobre aquesta mateixa norma.

El TC aparta definitivament Macías de totes les deliberacions sobre la llei d’amnistia

Segons que ha informat el tribunal, Conde-Pumpido ha dictat un acord en què denega la petició dels magistrats conservadors César Tolosa, Enrique Arnaldo i Concepción Espejel, tot considerant que no és el moment de debatre en ple si cal elevar una qüestió prejudicial al TJUE.

Després de consultar la vice-presidenta del tribunal i ponent de l’esborrany de sentència que respondrà al recurs del PP, la magistrada Inmaculada Montalbán, Conde-Pumpido ha conclòs que era prematur fer el debat que reclamaven els tres magistrats de manera separada de la deliberació principal sobre el fons del recurs d’inconstitucionalitat.

A més, el Constitucional ha avançat que el debat sobre l’amnistia, que començarà amb l’anàlisi del recurs del PP, es faria ben aviat. El mes d’abril passat, Conde-Pumpido mateix ja va assegurar públicament que el debat era previst abans de l’estiu.

També ha rebutjat la petició de Tolosa, Arnaldo i Espejel de suspendre les deliberacions fins que el TJUE no hagi respost les consultes d’altres tribunals espanyols sobre la llei d’amnistia.

Segons el Constitucional, Conde-Pumpido explica que “la funció de control abstracte de constitucionalitat que ha de fer el tribunal és independent de les decisions adoptades per altres òrgans jurisdiccionals dins l’àmbit de les seves competències específiques”. I afegeix: “Tot això sense perjudici que, durant la deliberació del projecte de resolució del recurs, es puguin formular les manifestacions i propostes que els magistrats considerin escaients.”

Continua la transformació d’À Punt. El cap de política dels informatius, Santi Hernández, ha presentat la renúncia al càrrec per discrepàncies amb el nou cap d’informatius, Josep Magraner. El periodista ha demanat de tornar a exercir de redactor, segons que ha explicat Valencia Plaza i ha confirmat VilaWeb.

À Punt s’aboca a la degradació lingüística eliminant els correctors dels programes externs

Hernández era cap de política d’ençà del 2018 i la dimissió arriba enmig de la transformació que l’executiu valencià –dirigit pel PP i Vox– du a terme a la radiotelevisió pública. La setmana passada, À Punt va nomenar Josep Magraner Duart nou director d’informatius. Tots dos havien coincidit als informatius de Canal 9.

A banda, el sots-director d’informatius, Ximo Ferrandis, ha sol·licitat una excedència, decisió que va comunicar als seus companys fa uns dies i que, segons explica Europa Press, s’emmarca també en les discrepàncies amb el nou projecte d’À Punt.

La Unió de Periodistes Valencians ha denunciat públicament que els darrers acomiadaments a À Punt, sobretot el de la cap de redacció reincorporada fa una setmana i acomiada injustificadament, recorden les pràctiques del pitjor Canal 9.

Nou colp del Consell a À Punt: Cultura en desmantella el servei de documentació

La Unió Europea i el Regne Unit han signat el primer gran acord de col·laboració després del Brexit. És un pacte sobre qüestions de seguretat que ha de facilitar la participació de Londres en les compres conjuntes dels vint-i-set en matèria de defensa.

Aquest és un dels principals punts que s’han signat en la cimera feta avui a Londres, que és la primera que reuneix representants de totes dues bandes d’ençà de la decisió del Regne Unit d’abandonar la unió.

A banda de reforçar la cooperació en matèria defensiva, les parts també han acordat d’ampliar la cooperació en matèria d’Exteriors a través de la celebració de reunions semestrals. En aquestes trobades hi participaran l’alta representant per a la política exterior de la Unió Europea, Kaja Kallas; el ministre de Defensa del Regne Unit, John Healey, i el ministre d’Afers Exteriors britànic, David Lammy. “Cal protegir la seguretat europea i de més enllà, i hem de fer-ho de forma coordinada”, han apuntat fonts diplomàtiques a l’ACN.

Les dues parts també han pactat d’estendre els acords de pesca -que expiren el juny de 2026- fins a l’any 2038.

Finalment, la declaració conjunta publicada avui especifica que el Regne Unit i la Unió Europea han acordat d’organitzar cimeres anuals per reforçar la relació, avaluar la implementació dels acords de comerç i de retirada i per assegurar que es maximitzen les oportunitats per cooperacions futures.

L’ex-batlle de Barcelona Xavier Trias, que avui ha comparegut en la comissió d’investigació del congrés espanyol sobre l’operació Catalunya, ha criticat durament el paper del Partit Popular (PP) i ha tocat el crostó al diputat Nacho Martín Blanco, que durant la seva intervenció ha esbombat notícies falses sobre la suposada trama russa del procés. “Em creia que trobaria un PP amb una posició diferent. Veig que vostès continuen igual. Tant de bo es curin algun dia”, ha dit Trias.

Martín Blanco, en la mateixa línia que Vox, ha considerat que aquesta comissió era innecessària i ha dit que Espanya va fer servir eines legals per a investigar formacions i individus que havien manifestat públicament l’ús de la força per atemptar contra el marc legal. “Espanya és tolerant amb les interpretacions diverses”, ha dit el diputat popular. Martín Blanco ha acusat Junts d’haver tingut menyspreu cap als catalans i que el partit hauria de demanar disculpes “pel dany que va fer a Catalunya i al projecte de la Unió Europea”.

Després de la seva intervenció, Trias li ha etzibat: “Em sap molt greu, però molt greu. Crec que és molt trist que tot això no acabi amb un mea culpa i amb una situació de demanar disculpes per haver muntat una cosa tan horrorosa com les que han muntat vostès.” S’ha queixat que el govern del PP hagués emprat durant anys la política de voler liquidar l’independentisme per tots els mitjans. “Això ho han fet vostès. Ho he viscut. Sé que vostès són capaços d’això”, ha dit. I en aquests casos, ha dit Trias, quan es descobreix que s’han fet servir mètodes il·legals, “el mínim que es pot fer és demanar disculpes, el mínim”. “En un país normal, algú aniria a la presó”, ha afegit.

Trias també s’ha queixat que l’ex-ministre d’Interior espanyol Jorge Fernández Díaz –que ja ha declarat en la comissió– no hagi demanat disculpes pel dany causat a partir de les seves actuacions, que, segons Trias, “són una absoluta vergonya per a la democràcia d’aquest país”.

Malgrat tot, Trias ha volgut deixar clar: “Continuarem lluitant per defensar els nostres principis”, i ha defensat que calia dialogar i arribar a acords. “El futur depèn de vostès. De mi, ja no, que em jubilo. I el ‘que us bombin a tots’ que vaig dir a l’Ajuntament de Barcelona, també el podria dir aquí. Si volem avançar i construir conjuntament, no poden continuar burlant-nos. Si volen entendre’ns, han de decidir què hem de fer i com es pot fer. La gràcia és que entenguem”, ha dit. I sobre el model polític o reclamacions, Trias ha dit: “El seu ha de ser compatible amb el meu. És molt difícil, però haurem de fer alguna cosa”. Trias ha dit que fins i tot no s’ha entès amb ERC, però que “el país s’ha de tirar endavant”.

Un estudi realitzat per l’Hospital Germans Trias Pujol de Badalona revela que l’obesitat greu és un factor de risc per al sofriment de malalties inflamatòries intestinals (EII), com la colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn. La recerca, publicada a la revista Journal of Crohns and Colitis, s’ha fet a partir de l’estudi de dades del Servei Català de la Salut d’entre 2005 i 2020.

En total, els investigadors han analitzat una mostra de més d’un milió de persones amb obesitat, de les quals gairebé cent mil presentaven obesitat greu i prop de quinze mil havien estat intervingudes de cirurgia bariàtrica. Els resultats de l’estudi ha determinat que la taxa d’incidència d’EII entre les persones amb obesitat greu sense cirurgia bariàtrica va ser de 0,90 casos per cada 1.000 persones a l’any; mentre que en aquells que s’havien sotmès a aquesta cirurgia abans de ser diagnosticades amb EII, la taxa era de 0,84.

En canvi, entre aquells usuaris que només tenien obesitat, però que no era greu ni havien estat sotmesos a cirurgia bariàtrica, la taxa d’incidència d’EII va resultar ser inferior, de 0,60 casos per cada 1.000 persones. Així, “les persones amb obesitat severa i les sotmeses a cirurgia bariàtrica van presentar un major risc de desenvolupar EII en comparació de les persones amb sobrepès”, ha destacat el cap del Servei d’Aparell Digestiu del Germans Trias i investigador principal del Grup de Recerca en Malalties Inflamatòries, Eugeni Domènech.

Les causes de les EII no solament són per l’obesitat, sinó que són el resultat d’una complexa interacció de factors genètics i ambientals, alteracions de la microbiota intestinal, defectes en la integritat de la barrera intestinal i alteracions de la regulació del sistema immunitari, a més del tabaquisme. En tot cas, conèixer l’estreta relació entre l’obesitat greu i la cirurgia bariàtrica amb les malalties inflamatòries intestinals “permet plantejar la rellevància de dur a terme cribratges no invasius d’EII en aquest tipus de població”, per fer diagnòstics més primerencs, “reduir el nombre de colonoscòpies i millorar el seguiment dels pacients”, ha afirmat Domènech.

‘Malaltia inflamatòria intestinal’ és un terme global que utilitza per nomenar aquells patiments que causen inflamació dels teixits al tracte digestiu i les dues més comunes són la colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn. Ambdues patologies presentes símptomes similars com a cansament, dolor abdominal, pèrdua de gana i de pes, diarrea, sang a la femta i febre.

El PSPV ha demanat a les Corts d’expedientar l’assessor de Presidència que va expulsar entitats activistes LGTB del ple la setmana passada, en una protesta que van fer durant la sessió de control al govern de Mazón.

Dijous passat, la presidenta de les Corts, María de los Llanos Massó, de Vox, va ordenar l’expulsió d’un grup d’activistes de les associacions de defensa dels drets LGBTI Lambda i Chrysallis, que protestaven per la modificació de la llei trans valenciana amb les esmenes a la llei d’acompanyament, que consideren un gest del PP cap a Vox que afecta els seus drets.

El síndic socialista, José Muñoz, ha presentat un escrit a la mesa del parlament  en què reclama que el servei de seguretat de les Corts emeti un informe per aclarir si el personal eventual de la Presidència pot intervenir com a personal de seguretat. “Les Corts s’han convertit en un mas de la ultradreta, silenciant la veu del poble i pervertint el reglament de la cambra al seu gust”, denuncia Muñoz, i subratlla: “El que ha passat a l’últim ple són uns fets molt greus que no poden quedar impunes.”

El sindicat STEI presentarà un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) contra el pla de segregació de llengua del Govern per al curs 2025-2026 i ha advertit que “no descarta” convocar mobilitzacions.

L’organització sindical ha recalcat que aquest tribunal “encara no ha resolt el fons de la qüestió” de la impugnació del pla del curs d’enguany. Al·leguen que el pla de segregació “vulnera” l’article 4 de l’Estatut d’Autonomia i la resta de disposicions legals, com la Llei de Normalització Lingüística, que marquen com un dels objectius fonamentals del sistema educatiu “assegurar el coneixement i la completa capacitat comunicativa en les dues llengües oficials”.

Asseguren que el pla fomenta “la segregació dels alumnes per motiu de llengua”, una mesura que la Llei balear d’Educació “no permet en cap cas” quan parla del model lingüístic escolar, a més han advertit que és “profundament discriminador” en dotar de recursos addicionals només als centres que s’adhereixin.

Mobilitzacions

Davant les exigències recents de Vox al PP per a aprovar el pressupost com la derogació del Decret de Mínims i la Llei de Normalització Lingüística, l’STEI ha anunciat que “no descarta” convocar mobilitzacions en el sector educatiu, ja que entenen que “hi ha línies vermelles que no es poden passar”.

Avui, els grups de l’oposició han criticat també que el govern elimina el requisit de català als funcionaris que volen estabilitzar la seva plaça. Més per Mallorca ha dit que ho encobreixen com a una “pròrroga” inexistent, ja que no perdrien la plaça que tenen com a interins si no l’acrediten.

També rebutgen la intenció del PP de derogar la Llei de Memòria Històrica, ja que han al·legat que es tracta “d’un atac a les víctimes del franquisme, als familiars i un incompliment flagrant de la normativa que prescriu la restitució, la dignitat i la memòria de totes les persones assassinades durant la Dictadura de Franco”.

La secció segona de l’Audiència Provincial de València ha confirmat la decisió de la titular del jutjat de primera instància i instrucció 3 de Catarroja (Horta Sud) de no admetre la querella formulada per l’associació ultra Hazte Oír contra la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, en la causa penal de la gota freda.

Els magistrats assenyalen que els recurrents no han justificat la seua posició de “garant” en els termes que assenyala l’article 11 del Codi Penal i que possibilite la comissió per omissió dels delictes que se li atribueixen. “Tampoc justifica prou la imputació objectiva del resultat”, afegeixen, en relació a la no sol·licitud de la declaració d’emergència d’interès nacional.

En l’acte, la jutgessa de Catarroja insisteix a apuntar que el Consell és l’òrgan superior de direcció i coordinació de protecció civil al País Valencià i, per tant, qui té aquestes competències. Així, recorda que la conselleria competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències és qui ostenta el comandament únic de les emergències.

Igualment, el Tribunal ha ratificat unes altres resolucions de la instructora, com ara l’exigència d’una fiança de sis mil euros a l’associació Liberum per a permetre-li l’exercici de l’acció popular i que uns quants ciutadans pogueren exercir l’acusació particular sense haver resultat lesionats o tenir morts entre els seus familiars, però sí haver sofert danys materials.

En un altre acte, l’Audiència de València ratifica l’exclusió dels danys materials de la investigació judicial perquè entén que no cal identificar, a partir del contingut de la querella i el recurs analitzats, “que puga atribuir-se a l’absència d’execució d’obres de manteniment o modificació de llits la condició d’omissió penalment rellevant, atesos els danys que pogueren haver-se produït per aquesta omissió”.

D’aquesta manera, segons el parer de la sala, la decisió adoptada per la jutgessa d’instrucció “és correcta, ja que en tals omissions no s’identifiquen els elements típics delictius imprescindibles per a poder admetre la querella en relació a ells”. Igualment, l’Audiència descarta la concurrència d’indicis del delicte d’omissió del deure de socors o de prevaricació administrativa per omissió.

Els Comuns han anunciat que demà la mesa del congrés espanyol desencallarà la tramitació de la regulació dels lloguers de temporada. Ho ha dit el secretari primer de la mesa, Gerardo Pisarello, en una conferència de premsa, en què ha demanat a Junts per Catalunya que “prengui nota” de les manifestacions pel dret d’habitatge i “deixi de frenar i qüestionar” aquesta mesura.

Pisarello ha dit que s’ha anat prorrogant el termini d’esmenes a la iniciativa amb l’argument que no hi havia una majoria per a aprovar-la i ha recordat que ja s’havien incorporat “algunes de les preocupacions” de Junts. “Ara ja no es pot demorar més, perquè és avalada per un clam persistent de la societat civil”, ha dit.

Reducció de la jornada laboral

Sobre l’estat de les negociacions amb Junts per la reducció de la jornada laboral, Pisarello ha dit que el seu partit està disposat a parlar-hi tant com calgui perquè la mesura s’aprovi i que veuen viable arribar a un acord perquè no afecti petites i mitjanes empreses.

“Si el que queda per negociar té a veure amb les pimes, els diem que sí que hi ha possibilitat que aquest acord s’obri camí. El Ministeri de Treball ja ho fa i ho farà fins a l’últim moment perquè aquesta mesura, que és imprescindible, tiri endavant”, ha subratllat.

Enmig de les negociacions per a desencallar el pressupost del 2025, el PP va anunciar la pròrroga del termini perquè els funcionaris estabilitzats acreditin el nivell de català abans de donar-los una plaça. Avui, Més per Mallorca s’hi ha referit i ha estat ben contundent: “És un govern que engana la ciutadania i un govern segrestat per un partit d’extrema dreta.”

El coordinador general del partit, Lluís Apesteguia, ha dit en una conferència de premsa que l’aprovació d’aquesta mesura no és cap casualitat, tenint en compte les negociacions obertes entre Vox i PP per aprovar els comptes, que l’extrema dreta ja va tombar a final de l’any passat. I ha dit que no és pas cap pròrroga, sinó una eliminació total: “No han allargat dos anys el termini per a acreditar el nivell. Han eliminat, de facto, el requisit de català en aquestes places.” En relació amb les negociacions, Apesteguia ha dit que s’havia de ser “molt il·lús” per pensar que una cosa no anava lligada amb l’altra.

De fet, Apesteguia ha criticat que el portaveu del govern, Antoni Costa, va mentir quan va assegurar que si no es prorrogava dos anys més el termini per acreditar el requisit s’haurien d’acomiadar 145 treballadors. “És mentida. El procés d’estabilització era per a què persones concretes que ocupaven llocs concrets adquirissin posicions de funcionaris de carrera. Si incomplien els requisits, es quedaven com a interins”, ha detallat. Per això insisteix que s’ha eliminat, de facto, el requisit, atès que els funcionaris podran mantenir una plaça com a interins. 

El PSIB també ha criticat la mesura: “Fins a on arribaran per a tenir uns pressupostos? Quants drets més es retallaran per assolir un pressupost?”, ha demanat el portaveu parlamentari, Iago Negueruela.

Llei de Memòria

Apesteguia també ha estat crític amb les intencions del PP de derogar, finalment, la Llei de Memòria Democràtica. Si bé la van salvar amb una abstenció amb un acord de darrer minut amb l’esquerra i donat per motius aliens –poder esmenar les errades del PP amb una altra llei–, ara els populars s’han tornat a rendir a les exigències de Vox. “És difícil tornar a seure i establir una relació de confiança totalment truncada”, ha expressat Apesteguia. I ha reiterat que el PP ha enganat els grups parlamentaris que van pactar el manteniment de la llei.

“Veig un idil·li consolidat entre PP i Vox”, ha sentenciat Apesteguia. Avui, el diari Última Hora avançava que ja s’ha assolit un pacte entre l’extrema dreta i el partit de Prohens per al pressupost. S’aprovaria un text molt similar al que Vox va tombar, mantenint el decret de mínims. De tota manera, el portaveu del PP, Sebastià Sagreras, no ha volgut confirmar res. 

El judici contra l’ex-president de la Diputació de Castelló Carlos Fabra i l’ex-pilot de motociclisme Álex Debón per suposades irregularitats en un patrocini de l’empresa pública Aerocas començarà avui a la secció primera de l’Audiència de Castelló i es farà amb jurat popular. El procés s’allargarà fins al 22 de maig.

La fiscalia demana tres anys i tres mesos de presó i una multa de 6.480 euros per a cadascun dels dos acusats per un delicte de suborn. A més, sol·licita per a Carlos Fabra la inhabilitació especial per a càrrecs públics durant cinc anys.

Segons l’escrit de conclusions provisionals, Aerocas –l’empresa de capital públic que gestiona l’aeroport de Castelló i que aleshores presidia Fabra– va signar uns quants contractes de patrocini esportiu amb el pilot i una societat vinculada a ell. Amb aquests acords, Debón i la seva empresa van rebre 3.653.000 euros entre el 2009 i el 2014.

La fiscalia sosté que, com a contrapartida d’aquests contractes, Debón va transferir 360.000 euros a Carlos Fabra. Considera que aquests fets constitueixen un delicte de suborn.

L’ex-dirigent del PP, que encara està pendent de judici per ocultació de patrimoni, ja va ser condemnat a quatre anys de presó per frau fiscal el 2013 en el marc del cas Naranjax. Segons la sentència, va defraudar uns 700.000 euros entre el 1999 i el 2003.

El judici contra l’ex-president de la Diputació de Castelló Carlos Fabra i l’ex-pilot de motociclisme Álex Debón per suposades irregularitats en un patrocini de l’empresa pública Aerocas començarà avui a la secció primera de l’Audiència de Castelló i es farà amb jurat popular. El procés s’allargarà fins al 22 de maig.

La fiscalia demana tres anys i tres mesos de presó i una multa de 6.480 euros per a cadascun dels dos acusats per un delicte de suborn. A més, sol·licita per a Carlos Fabra la inhabilitació especial per a càrrecs públics durant cinc anys.

Segons l’escrit de conclusions provisionals, Aerocas –l’empresa de capital públic que gestiona l’aeroport de Castelló i que aleshores presidia Fabra– va signar uns quants contractes de patrocini esportiu amb el pilot i una societat vinculada a ell. Amb aquests acords, Debón i la seva empresa van rebre 3.653.000 euros entre el 2009 i el 2014.

La fiscalia sosté que, com a contrapartida d’aquests contractes, Debón va transferir 360.000 euros a Carlos Fabra. Considera que aquests fets constitueixen un delicte de suborn.

L’ex-dirigent del PP, que encara està pendent de judici per ocultació de patrimoni, ja va ser condemnat a quatre anys de presó per frau fiscal el 2013 en el marc del cas Naranjax. Segons la sentència, va defraudar uns 700.000 euros entre el 1999 i el 2003.

Avui, 19 de maig de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Ricard Chulià: “El debat sobre l’accent en el nom de la ciutat de València és un pretext per a l’espanyolització” 
• Perquè aquests xiquets són dels nostres I Editorial de Vicent Partal
• No les van moure… I Mail obert de Julià de Jòdar   
• Un acte de violència I Mail obert d’Esperança Camps 
• Gairebé nou dècades després del Hindenburg, aquestes ‘start-ups’ volen que els zepelins tornin a solcar el cel
• Àlex Rigola: “De clàssics catalans, n’hi ha pocs. Ara, de peces que les han venudes com a clàssics, tantes com vulguis” 
• El regnat del terror de Rodrigo Duterte a les Filipines 
• Josep Nualart: “Què hi feia un agent durant mig minut, al costat del cotxe de Puigdemont, sense fer res?” 
• La solitud no desitjada afecta més els joves i adolescents: què s’hi pot fer?

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país. 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Avui, 19 de maig de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Ricard Chulià: “El debat sobre l’accent en el nom de la ciutat de València és un pretext per a l’espanyolització” 
• Perquè aquests xiquets són dels nostres I Editorial de Vicent Partal
• No les van moure… I Mail obert de Julià de Jòdar   
• Un acte de violència I Mail obert d’Esperança Camps 
• Gairebé nou dècades després del Hindenburg, aquestes ‘start-ups’ volen que els zepelins tornin a solcar el cel
• Àlex Rigola: “De clàssics catalans, n’hi ha pocs. Ara, de peces que les han venudes com a clàssics, tantes com vulguis” 
• El regnat del terror de Rodrigo Duterte a les Filipines 
• Josep Nualart: “Què hi feia un agent durant mig minut, al costat del cotxe de Puigdemont, sense fer res?” 
• La solitud no desitjada afecta més els joves i adolescents: què s’hi pot fer?

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país. 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Avui, quan falten onze dies perquè entri en vigor la limitació de vehicles, el Consell Insular d’Eivissa ha aprovat definitivament en un ple extraordinari l’ordenança fiscal que fixa la nova taxa per a obtenir l’autorització de circulació a l’illa.

La norma, aprovada provisionalment al març, preveu que els vehicles particulars no domiciliats a Eivissa paguin un euro diari. Els vehicles de lloguer en pagaran entre 100 i 1.500 per temporada, segons la mida de la flota.

La restricció s’aplicarà del primer de juny al 30 de setembre, amb un límit de 4.108 vehicles motoritzats per dia, incloses les autocaravanes. Els qui circulin sense autorització podrien rebre multes de 1.000 euros a 10. euros, i fins a 30.000 si reincideixen dins l’any.

La mesura ha aixecat controvèrsia. El PSOE la considera insuficient i Vox s’hi oposa frontalment. També l’han impugnada les navilieres i la patronal de vehicles de lloguer Baleval. Finlament, l’administració ha desestimat la major part de les al·legacions presentades per quatre entitats representants de navilieres i empreses de lloguer.

El president de Baleària, Adolfo Utor, diu que a l’estiu no podran embarcar vehicles perquè la quantitat prevista s’haurà esgotat tan sols amb els treballadors de temporada que ja arriben a l’illa. Per la seva banda, la portaveu socialista, Elena López Bonet, ha exigit durant el ple una delimitació “de debò” dels vehicles que accedeixen a l’illa i ha advertit que aquest estiu no es notarà la mesura.

El grup del PP ha criticat que el PSOE s’ha aliat amb Vox, les navilieres i les empreses multinacionals per “intentar tombar” la llei de regulació de vehicles, ja que finalment l’ordenança ha tirat endavant amb els vots del PP i la coalició Unides Podem.

Segons l’estudi de mobilitat encarregat pel Consell, enguany es permetran 20.168 vehicles nous, dels quals 16.000 seran de lloguer. És una xifra “prudent”, per sota del límit de saturació estimat, i hauria de permetre de recollir dades per a ajustar el sistema amb vista al 2026. L’objectiu és arribar en cinc anys a un màxim de 17.000 vehicles addicionals, que garanteix la mateixa fluïdesa de trànsit a l’estiu que a l’hivern.

Seran exempts de demanar autorització els residents amb el vehicle domiciliat a Eivissa i els propietaris d’un habitatge a l’illa que hi hagin domiciliat un sol vehicle. També se n’exclouen els residents a Formentera, Menorca i Mallorca que hagin d’anar a Eivissa per feina. Per als formenterencs que hi vagin sense motiu laboral, s’hi reservaran 120 permisos cada dia.

Els vehicles de persones amb mobilitat reduïda, els de servei públic, transports oficials o de mercaderies també restaran fora del règim general. El consell activarà aquest mes una web per tramitar les sol·licituds, que solament es podran presentar entre tres i cinc dies abans de l’arribada a Eivissa o a partir del primer de juny si el vehicle ja hi és.

L’ex-president dels Estats Units Joe Biden, de vuitanta-dos anys, ha estat diagnosticat amb un càncer de pròstata “agressiu”, segons un comunicat de l’oficina de l’ex-president.

La setmana passada va ser examinat per un nòdul prostàtic perquè presentava un augment dels símptomes urinaris. Divendres li van diagnosticar el càncer, caracteritzat per un índex de Gleason de 9 (grup de grau 5) amb metàstasi als ossos.

“Tot i que això representa una forma més agressiva de la malaltia, el càncer sembla ser sensible a les hormones, cosa que permet un tractament eficaç.” Ara revisen les opcions de tractament amb la seva família.