Brussel·les proposa de deportar persones lluny del seu origen si els estats de la UE arriben a acords amb uns altres països
La Comissió Europea proposa la deportació de persones lluny del seu lloc d’origen si els estats de la Unió Europea arriben a acords amb uns altres països tercers que es consideren “segurs”. Aquesta iniciativa, presentada avui, forma part de la revisió del concepte de “país tercer segur” prevista dins el Pacte de Migració i Asil i que s’ha d’enllestir al juny.
Fins ara, la legislació europea exigia que hi hagués una connexió demostrable entre la persona i el país on se la volia enviar. Però Brussel·les vol eliminar aquest requisit i permetre que cada estat ho defineixi segons la seva legislació. També obre la porta a considerar com a connexió suficient el simple fet d’haver transitat per aquell país abans d’entrar a la Unió.
A més, en absència de connexió o trànsit, la Comissió diu que la deportació serà possible si hi ha un acord amb el país tercer en qüestió. L’acord haurà de garantir que es faci un examen efectiu de la petició de protecció i que es doni asil, si s’escau. Ara bé, la mesura no s’aplicarà als menors no acompanyats.
El text presentat avui inclou, a més, una proposta perquè els recursos contra decisions d’inadmissibilitat deixin de tenir un efecte suspensiu automàtic, cosa que permetria d’executar les expulsions de manera més ràpida.
Brussel·les justifica els canvis amb la voluntat de “reduir els procediments, evitar abusos” i alleugerir els sistemes d’asil estatals. Tot plegat, diu, sense deixar de respectar els drets fonamentals dels sol·licitants. Ara la proposta ha de ser debatuda pel Parlament Europeu i el Consell de la UE.
Països d’origen segursFa un mes, la Comissió ja va fer un altre pas en aquesta direcció amb la proposta d’establir una llista comuna de països d’origen considerats segurs, amb l’objectiu d’harmonitzar els criteris dins la UE.
En la llista, hi incloïa Kossove, Bangladesh, Colòmbia, Egipte, l’Índia, el Marroc i Tunísia, a més de tots els estats candidats a entrar a la Unió: Albània, Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia, Moldàvia, Montenegro, Macedònia del Nord, Sèrbia i Turquia. Aquesta classificació ha de complementar les llistes que ja fan servir els estats membres per compte propi i facilitar els processos de retorn dels sol·licitants d’asil.