Sense cap previsió que l’oficialitat del català a la UE torni a debat per Sant Joan
Quan es va confirmar l’oposició de set països a l’oficialitat del català a la Unió Europea, el ministre espanyol d’Afers Estrangers, José Manuel Albares, va prometre que reprendria les negociacions aquella mateixa tarda. Sense esmentar cap data concreta, totes les mirades es van fixar en el 24 de juny, la data prevista per a la següent reunió del Consell d’Afers Generals, l’òrgan que ho ha d’aprovar. Tanmateix, quan falta una setmana per a la cita, la reforma del reglament lingüístic no figura en l’ordre del dia ni hi ha previsió que, de moment, torni a posar-se sobre la taula.
L’ordre del dia es tanca setze dies abans de la reunió, i fins llavors la presidència del Consell de la Unió Europea està obligada a incorporar-hi qualsevol qüestió que demanin els governs. Un cop tancat, encara s’hi poden afegir temes, però cal el vist-i-plau unànime de tots els governs europeus al començament de la reunió.
Albares va xifrar en set els governs europeus que s’hi oposen activament, i va dir que entre els altres vint n’hi havia que hi estaven obertament a favor i uns altres que, senzillament, no s’hi oposaven. Sovint, aquests governs parlen genèricament de dubtes financers, legals i de les implicacions polítiques que tindria oficialitzar llengües fins ara sense reconeixement; però després d’haver compromès que el cost seria assumit per Espanya, d’haver lliurat un informe favorable de l’advocacia de l’estat espanyola i d’haver constret la proposta de reforma de manera que no donés espai a unes altres llengües, Albares demana ara que diguin quins punts concrets no els agraden per trobar-hi una solució.
Fonts del Ministeri d’Afers Estrangers espanyol diuen que continuen treballant amb tots els països per resoldre qualsevol dubte “de manera que quedin dissipats en el text final, que es durà perquè sigui adoptat tan aviat com sigui possible”. Aquest “tan aviat com sigui possible” és, realment, un termini indeterminat que fa témer un nou atzucac de mesos fins que el govern espanyol torni a collar els socis europeus perquè li facin costat. Més encara, amb la debilitat de l’executiu de Pedro Sánchez després de l’impacte de les revelacions sobre Santos Cerdán, José Luis Ábalos i Koldo García, que posa en qüestió la viabilitat de la legislatura. Sigui com sigui, les mateixes fonts del govern espanyol escenifiquen un compromís ferm i diuen que no desistiran “en la seva obstinació” fins a aconseguir el reconeixement del català, l’èuscar i el gallec.
Ara fa un mes, alguns d’aquests governs es van mostrar sorpresos per la pressió sobtada que feia Espanya després de mesos d’inactivitat. En poques setmanes, es va bolcar en les negociacions directament amb les capitals europees i va aconseguir de capgirar alguns recels, però no van arribar a temps per reunir la difícil unanimitat. Els detractors no foren únicament els països bàltics –que arrufen el nas amb aquesta qüestió d’ençà del primer dia–, sinó que també s’hi van mostrar en contra motors europeus com ara França i Alemanya. Consultats per VilaWeb, els governs europeus són discrets i no comenten l’estat de les negociacions ni si han continuat durant aquest darrer mes.
Una aplicació gradual de l’oficialitatLa darrera proposta d’Espanya oferia una entrada en vigor gradual de l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec, una manera de vèncer els recels sobre l’aplicabilitat de la mesura. La proposta és que l’oficialitat no tingui efectes jurídics fins que no comenci el 2027, i que inicialment només es tradueixin els reglaments del Consell de la Unió Europea i del Parlament Europeu i les normes que s’apliquin directament a tots els estats i no necessitin cap transposició a les legislacions estatal.
No seria fins més endavant que no s’assoliria l’oficialitat total, que, en tot cas, no hauria d’anar més enllà del 2031 i que es podria escurçar si ho avalessin unànimement els governs europeus. Aquest procés seria similar al del maltès, que es va declarar oficial el 2004, però no va entrar plenament en vigor fins el 2007, i l’irlandès, que es va aprovar el 2005 però no es va desplegar del tot fins el 2022.
La següent oportunitat, al juliolSi, com s’espera, no hi ha novetats la setmana vinent, el dia de Sant Joan, encara hi ha una oportunitat que es pugui tractar abans de l’aturada de l’agost. Aquella reunió es farà el 18 de juliol a Brussel·les i serà la primera sota la presidència danesa, que ostentarà fins a final d’any. Dinamarca és un dels països que s’ha pronunciat obertament a favor de l’oficialitat del català, si bé això no és cap garantia en si mateix, com posa de manifest el balanç de la presidència belga o l’espanyola.
Si no hi ha avenços, les següents reunions serien el 16 de setembre, el 21 d’octubre, el 17 de novembre i el 16 de desembre.