T´ensenyem com fer-la - Lloc: Casal Popular Norai

Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

Lloc: Església de Santa Maria

Lloc: Sala d'actes de l'Ateneu

Moments de la història de la música - Lloc: Riera, davant del C.C. Calisay

Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

Lloc: Local de la vocalia

Lloc: al carrer Tossol

Tema: llums i ombres - Lloc: Local de l'Agrupació Fotogràfica d'Arenys de Mar

Jornada oberta als horts municipals del Bareu - Lloc: Horts Municipals del Bareu

Lloc: Pista poliesportiva POL3, Fons de les Creus s/n

Cuina, aprèn i guanya llibertat a cada plat - Lloc: Espai Jove del C.C.Calisay

Matí problemàtic a la xarxa ferroviària de Catalunya, tant en el servei de Rodalia com el d’alta velocitat. L’R4 ha registrat retards de més de 20 minuts per l’avaria d’un tren a l’estació de la Granada, segons que ha informat Renfe. Els trens afectats eren els que tenen origen Sant Vicenç de Calders.

D’altra banda, una incidència a la infrastructura a les proximitats de l’estació de Vila-seca ha afectat la circulació de l’R14, l’R15 i l’R16. Els trens d’aquestes línies poden romandre aturats i augmentar el seu temps de recorregut al pas per Vila-seca. Tècnics d’Adif treballen en la seva reparació.

Finalment, la circulació de trens d’alta velocitat entre Barcelona i l’Aragó es troba interrompuda per una avaria de senyalització a la sortida de Lleida, segons que han informat Renfe i Adif. Fonts d’Adif han apuntat que la incidència ha quedat resolta abans de les 8.30 i que s’espera que es pugui anar normalitzant el servei.

El fiscal general espanyol, Álvaro García Ortiz, ha presentat un recurs contra el processament dictat pel magistrat del Tribunal Suprem espanyol Ángel Hurtado, que l’acusa d’un presumpte delicte de revelació de secrets en relació amb el cas d’Alberto González Amador, company de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Segons el recurs, al qual ha tingut accés Europa Press, García Ortiz considera que les conclusions del jutge són “il·lògiques” i “voluntaristes”. Per això, demana a la sala d’apel·lació del Suprem que corregeixi el magistrat i arxivi la causa.

En un escrit de 74 pàgines, defensat per l’advocacia de l’estat espanyol, García Ortiz sosté que els fets que s’investiguen no constitueixen cap infracció penal i que, en tot cas, no n’ha quedat prou justificada la comissió. L’argumentació assenyala que la versió judicial incorre en “conclusions patentment errònies” i en imputacions “infundades o voluntaristes”.

Des del seu punt de vista, la causa, oberta al Suprem a partir d’una “influència temporal” –l’hora en què el fiscal va rebre els correus electrònics sobre les negociacions entre la defensa de González Amador i la fiscalia, i l’hora en què se’n va fer ressò la cadena SER–, no ha aportat cap novetat substancial. “No hi ha cap resultat possible per a l’innocent que no sigui constatar la seva innocència”, afirma el recurs.

Entre les “nombroses inferències mancades de base fefaent” que retreu a Hurtado, el recurs destaca especialment les “presumptes indicacions de la presidència del govern espanyol i d’altres instàncies externes”, que suposadament s’haurien canalitzat a través de Pilar Sánchez Acera, ex-assessora de la Moncloa.

Hurtado considera que, arran d’aquestes indicacions, García Ortiz hauria actuat. Tanmateix, el recurs subratlla que el document que Sánchez Acera va reenviar a les 08.29 del 14 de març del 2024 al socialista Juan Lobato presentava diferències notables respecte del que tenia el fiscal general.

“Pretendre apuntalar una responsabilitat penal a partir de l’ús polític o mediàtic d’un document que ja era de domini públic excedeix del tot el judici racional d’indicis”, rebla el recurs.

A més, sosté que les proves obtingudes en descàrrec fan palès el poc pes dels indicis incriminatoris i critica que el processament es fonamenti únicament en la mateixa inferència temporal, en un informe de la Guàrdia Civil espanyola (UCO) que menysté informacions de premsa que provarien que els mitjans coneixien abans que no pas el fiscal general les negociacions entre González Amador i la fiscalia, i en la interpretació que es pugui fer del fet que García Ortiz esborrés els seus xats de WhatsApp i el compte personal de Gmail.

Sobre aquest darrer punt, el recurs remarca que el fiscal no ha esborrat la informació “per caprici”, sinó per motius aliens a la investigació. I retreu al jutge que n’hagi fet un retret innecessari: “Si la instrucció no ha pogut obtenir les dades del terminal arran del buidatge, tampoc el meu representat no ha pogut defensar-se.”

El fiscal general espanyol, Álvaro García Ortiz, ha presentat un recurs contra el processament dictat pel magistrat del Tribunal Suprem espanyol Ángel Hurtado, que l’acusa d’un presumpte delicte de revelació de secrets en relació amb el cas d’Alberto González Amador, company de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Segons el recurs, al qual ha tingut accés Europa Press, García Ortiz considera que les conclusions del jutge són “il·lògiques” i “voluntaristes”. Per això, demana a la sala d’apel·lació del Suprem que corregeixi el magistrat i arxivi la causa.

En un escrit de 74 pàgines, defensat per l’advocacia de l’estat espanyol, García Ortiz sosté que els fets que s’investiguen no constitueixen cap infracció penal i que, en tot cas, no n’ha quedat prou justificada la comissió. L’argumentació assenyala que la versió judicial incorre en “conclusions patentment errònies” i en imputacions “infundades o voluntaristes”.

Des del seu punt de vista, la causa, oberta al Suprem a partir d’una “influència temporal” –l’hora en què el fiscal va rebre els correus electrònics sobre les negociacions entre la defensa de González Amador i la fiscalia, i l’hora en què se’n va fer ressò la cadena SER–, no ha aportat cap novetat substancial. “No hi ha cap resultat possible per a l’innocent que no sigui constatar la seva innocència”, afirma el recurs.

Entre les “nombroses inferències mancades de base fefaent” que retreu a Hurtado, el recurs destaca especialment les “presumptes indicacions de la presidència del govern espanyol i d’altres instàncies externes”, que suposadament s’haurien canalitzat a través de Pilar Sánchez Acera, ex-assessora de la Moncloa.

Hurtado considera que, arran d’aquestes indicacions, García Ortiz hauria actuat. Tanmateix, el recurs subratlla que el document que Sánchez Acera va reenviar a les 08.29 del 14 de març del 2024 al socialista Juan Lobato presentava diferències notables respecte del que tenia el fiscal general.

“Pretendre apuntalar una responsabilitat penal a partir de l’ús polític o mediàtic d’un document que ja era de domini públic excedeix del tot el judici racional d’indicis”, rebla el recurs.

A més, sosté que les proves obtingudes en descàrrec fan palès el poc pes dels indicis incriminatoris i critica que el processament es fonamenti únicament en la mateixa inferència temporal, en un informe de la Guàrdia Civil espanyola (UCO) que menysté informacions de premsa que provarien que els mitjans coneixien abans que no pas el fiscal general les negociacions entre González Amador i la fiscalia, i en la interpretació que es pugui fer del fet que García Ortiz esborrés els seus xats de WhatsApp i el compte personal de Gmail.

Sobre aquest darrer punt, el recurs remarca que el fiscal no ha esborrat la informació “per caprici”, sinó per motius aliens a la investigació. I retreu al jutge que n’hagi fet un retret innecessari: “Si la instrucció no ha pogut obtenir les dades del terminal arran del buidatge, tampoc el meu representat no ha pogut defensar-se.”

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Jérôme, originari d’Arles de Tec (Vallespir), ha estat el guanyador de la prova d’orientació de Koh-Lanta, el concurs televisiu emblemàtic de la televisió francesa TF1. Amb aquesta victòria s’ha classificat per a la darrera prova del programa.

Jérôme ha trobat la famosa “arrel tortuosa” i el primer punyal en sols cinquanta minuts. I tot seguit ha esclatat d’alegria amb un ball davant el presentador, Denis Brogniart, tot exclamant: “Això és per al sud, per al poble català, per al Vallespir”, emocionat mentre plantava el punyal.

També ha explicat que, per agafar coratge durant la prova, havia repetit unes quantes vegades el nom del seu pare, Guy. I que havia repassat mentalment “cançons catalanes, de la festa de l’Ós”.

En el programa, Jérôme és conegut com “el català”, perquè hi havia un altre Jérôme, que ja ha estat eliminat, conegut com “el de les Landes”.

Koh-Lanta és un programa de telerealitat, transmès per TF1 i produït per Adventure Line Productions. És conduït per Denis Brogniart i es va estrenar el 2001. Ja se n’han emès dotze temporades més quatre d’especials, que duren menys temps que les normals. Koh-Lanta és una adaptació del programa nord-americà Supervivents.

Jérôme, originari d’Arles de Tec (Vallespir), ha estat el guanyador de la prova d’orientació de Koh-Lanta, el concurs televisiu emblemàtic de la televisió francesa TF1. Amb aquesta victòria s’ha classificat per a la darrera prova del programa.

Jérôme ha trobat la famosa “arrel tortuosa” i el primer punyal en sols cinquanta minuts. I tot seguit ha esclatat d’alegria amb un ball davant el presentador, Denis Brogniart, tot exclamant: “Això és per al sud, per al poble català, per al Vallespir”, emocionat mentre plantava el punyal.

També ha explicat que, per agafar coratge durant la prova, havia repetit unes quantes vegades el nom del seu pare, Guy. I que havia repassat mentalment “cançons catalanes, de la festa de l’Ós”.

En el programa, Jérôme és conegut com “el català”, perquè hi havia un altre Jérôme, que ja ha estat eliminat, conegut com “el de les Landes”.

Koh-Lanta és un programa de telerealitat, transmès per TF1 i produït per Adventure Line Productions. És conduït per Denis Brogniart i es va estrenar el 2001. Ja se n’han emès dotze temporades més quatre d’especials, que duren menys temps que les normals. Koh-Lanta és una adaptació del programa nord-americà Supervivents.

The Washington Post · Michael Birnbaum,  Dan Lamothe, Claire Parker i Karen DeYoung

Washington. El president dels Estats Units, Donald Trump, encara una de les decisions més transcendentals del seu mandat: si implicar-se o no en la guerra contra l’Iran, fet que podria arrossegar Washington a un nou conflicte al Llevant. Aquesta decisió també podria servir per a desmantellar el programa nuclear iranià, un dels objectius prioritaris de l’ofensiva israeliana.

Durant tot ahir, Trump va publicar missatges a les xarxes socials en què afirmava que els Estats Units tenien “el control total de l’espai aeri iranià”, qualificava l’aiatol·là Ali Khamenei de “blanc fàcil” i exigia la “rendició incondicional” de l’Iran, sense aclarir què implicava aquesta demanda. Després d’una reunió de vuitanta minuts a la Sala de Situacions amb els seus principals assessors, Trump es va posar en contacte amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, segons que han revelat fonts de la Casa Blanca al Post.

Els seus missatges agressius arribaven en un moment de debilitat de l’Iran, després d’un any d’ofensiva israeliana contra els seus aliats i les seves milícies. Tot i la retòrica bel·licista, Trump ha defensat sovint la fi de les guerres globals i fins fa poc cercava un nou acord per a limitar el programa nuclear iranià.

El president americà es troba ara en una situació de gran risc. Si aconsegueix concessions del règim iranià o el destrueix militarment sense cap gran represàlia, podria reforçar la imatge d’eficàcia de la seva política exterior, imprevisible. En canvi, si gestiona malament la situació, pot originar una guerra oberta, posar en perill ciutadans nord-americans i empènyer l’Iran a desenvolupar finalment una arma nuclear, cosa que fins ara el règim ha defensat que no vol fer.

Trump va dir ahir textualment: “Ara tenim el control complet i total de l’espai aeri iranià. L’Iran tenia bons rastrejadors i equips defensius, i molts, però no es poden comparar amb el material fabricat als Estats Units. Ningú no ho fa millor que la bona i vella Amèrica.”

Dilluns, durant la cimera del G7 al Canadà, Trump ja va insinuar davant els mandataris internacionals que es podria afegir als bombardaments israelians contra l’Iran, fet que trencaria la línia diplomàtica que fins ara havia mantingut amb el règim de Teheran, fins i tot enfrontant-se a Netanyahu.

El secretari d’estat Marco Rubio, que l’acompanyava, va posar-se en contacte amb homòlegs d’arreu del món per informar-los que els Estats Units no tenien intenció de participar en els atacs israelians. Però ahir aquests mateixos interlocutors van dir que la posició nord-americana havia canviat i que Trump considerava d’implicar-s’hi.

El senador republicà Lindsey Graham, un dels principals defensors d’una línia dura contra l’Iran, va assegurar que havia parlat amb Trump i que volia ajudar Israel a “rematar la feina” i destruir el programa nuclear, inclòs el centre de Fordo, al sud de Teheran.

“Crec que està molt tranquil i molt determinat –va dir Graham–. Israel no pot liquidar Fordo tot sol, i és per a interès nostre que aquest programa ha de ser destruït.”

Trump havia de restar al Canadà dimarts, però va tornar abans a Washington per seguir de prop l’evolució dels fets.

El canceller alemany, Friedrich Merz, que també es va reunir amb Trump, va agrair els bombardaments israelians i va dir a la cadena ZDF: “Aquest règim de mul·làs ha portat mort i destrucció al món. Israel fa la feina bruta per tots nosaltres.”

Un dels objectius principals d’Israel és la planta d’enriquiment de Fordo, amagada sota una muntanya. Per destruir-la, caldrien bombes de gran potència, com la GBU-57, de quinze tones, que només pot transportar el bombarder B-2 Spirit, estacionat a Missouri, als Estats Units. Hi ha més opcions, com ara avions de combat ja desplegats a la regió i bombarders B-52, alguns dels quals han estat traslladats fa poc a l’illa de Diego Garcia, a l’oceà Índic.

La proclamació de Trump sobre el control aeri fa pensar que els serveis nord-americans consideren que Israel ja ha destruït bona part de les defenses iranianes.

Tot i que l’exèrcit dels Estats Units no ha atacat directament l’Iran, fonts militars reconeixen que ha ajudat Israel a interceptar míssils, amb destructors navals i avions de combat.

El general Michael “Erik” Kurilla, màxim comandament nord-americà al Llevant, va declarar al congrés que havia posat sobre la taula una àmplia gamma d’opcions si Trump decideix d’atacar. Kurilla considera que ara hi ha una “oportunitat estratègica” d’impedir que l’Iran esdevingui una potència nuclear.

Segons els experts, l’Iran trigaria una setmana i prou a produir prou urani enriquit per a fer una bomba, però caldrien mesos, o fins i tot un any, per a transformar-lo en una arma funcional.

A la cimera del G7, no tots els mandataris van coincidir amb la línia dura. El president francès Emmanuel Macron va advertir que sols un alto-el-foc i les negociacions podrien oferir una sortida viable. “Els qui han volgut canviar règims amb bombardaments han comès errors estratègics”, va dir.

La diplomàtica estoniana Kaja Kallas, portaveu de la Unió Europea, va explicar que els ministres europeus havien fet una crida unànime a la distensió i va advertir que una intervenció nord-americana arrossegaria la regió a una guerra generalitzada. Segons que va explicar, Rubio també li havia transmès aquesta preocupació.

En alguns altres països de la regió, el ministre d’Afers Estrangers egipci, Badr Abdelatti, va parlar amb l’Iran i amb el representant nord-americà, Steve Witkoff, per mirar de rebaixar la tensió. I el portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers de Catar, Majed al-Ansari, va dir que s’esforçaven per aturar “una escalada perillosa de l’agressió israeliana contra la República Islàmica de l’Iran”.

Israel va continuar bombardant ahir l’Iran amb seixanta avions que van atacar dotze punts de llançament i emmagatzematge de míssils, segons el portaveu militar Effie Derfin.

Els militars israelians van assegurar que havien mort Ali Xadmani, nou cap de l’estat major iranià, que havia estat nomenat feia quatre dies. L’anterior, Gholam Ali Rashid, havia estat assassinat divendres. L’Iran no ho ha confirmat.

Els mitjans iranians van informar d’explosions a Teheran i a la ciutat de Tabriz. Milers de civils van fugir de la capital durant la nit i l’endemà.

Segons l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica, les imatges per satèl·lit indiquen que la planta d’enriquiment de Natanz fou danyada de resultes dels impactes directes a les sales subterrànies.

L’Iran ha continuat disparant míssils contra Israel durant cinc dies seguits. Segons fonts oficials, els atacs han causat vint-i-quatre morts i més de sis-cents ferits a Israel. Les autoritats iranianes han informat de 224 morts pels bombardaments israelians, sense precisar si eren civils o militars.

Claire Parker ha informat del Caire estant. També hi han contribuït Susannah George (Doha), Ellen Francis (Brussel·les), Kate Brady (Berlín), Yeganeh Torbati, Joshua Yang i Lior Soroka (Tel-Aviv), Abbie Cheeseman i Mohamad El Chamaa (Beirut), Annabelle Timsit (Londres), Evan Hill (Nova York), Gerry Shih (Jerusalem), Cat Zakrzewski (Calgary, Alberta), i Abigail Hauslohner, Matt Viser, Natalie Allison i Nilo Tabrizy (Washington).

 

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

Lloc: Davant del Calisay