El ple del Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha admès a tràmit els recursos d’inconstitucionalitat dels governs del País Valencià i les Illes contra el decret de repartiment obligatori de menors estrangers no acompanyats que es troben a les Illes Canàries.

Els recursos denuncien que el decret els vulnera les competències i infringeix el seu principi d’autonomia financera. Tant a les Illes com al País Valencià governa el PP.

Fa pocs dies, el govern espanyol va anunciar que reubicaria uns 3.000 menors estrangers no acompanyats provinents de les Illes Canàries, Ceuta i Melilla. Va dir que la majoria anirien a parar al País Valencià, que acollirà 571 menors. Les Illes n’acolliran 49, i Catalunya, tot i que en un principi havia quedat exclosa d’acollir cap menor, juntament amb el País Basc, perquè fins ara ja n’havien acollit molts, ha anunciat que acolliria de manera voluntària un total de 31 menors.

Prohens deia que eren al límit

Les Illes fa temps que denuncien que el sistema d’acollida de menors estrangers no acompanyats està saturat. Fa poc menys d’un any, presidenta Marga Prohens havia demanat de no assumir-ne més, perquè deia que es trobaven al límit de la capacitat d’acollir menors estrangers no acompanyats en condicions dignes.

“Això no es tracta d’un debat sobre qui és més solidari o menys. És sobre la capacitat que tenen els nostres recursos. Si parlem de recursos humans, professionals, econòmics i d’espais, les Illes Balears hem arribat al límit”, va dir Prohens.

Carlos Mazón va ser el primer a felicitar Miguel Tellado quan va saber que seria el nou secretari general del PP. El president de la Generalitat va fer una piulada a X, il·lustrada amb una fotografia de tots dos abraçats tot dient que Tellado és la persona que més voltes ha visitat el País Valencià d’ençà de la gota freda i qui més coneix els problemes dels valencians. Els dies següents, Mazón va continuar lloant la figura de Tellado. La seua relació és bona i el president se sentia protegit davall les seues ales.

La persona que más cerca ha estado de la Comunitat estos meses, el que mejor conoce el @ppcv y a quien más le debemos.

Enhorabuena al mejor Secretario General que podíamos tener @Mtelladof pic.twitter.com/XTMZJ0XS3Y

— Carlos Mazón (@carlos_mazon_) July 2, 2025

A desgrat d’això, en la primera ocasió en què al número dos del PP li han preguntat pel president, Tellado ha evitat d’expressar un suport tancat. Ha sigut en una entrevista a Onda Cero. D’una banda, ha dit que Carlos Mazón va actuar de bona fe el dia de la gota freda que va fer 228 morts, però després ha admès que en aquelles circumstàncies hauria d’haver demanat al govern d’Espanya la declaració d’emergència. “Si jo fos president de la Generalitat Valenciana, hauria demanat la declaració d’emergència, però és molt fàcil dir-ho avui. Veure’s en aquelles circumstàncies que sobrepassen qualsevol govern és més difícil”, ha dit. A continuació, Tellado ha acusat Pedro Sánchez de deixar sols els valencians.

Quan li han preguntat si pensa que Carlos Mazón és un dels més grans problemes polítics que té el PP, Tellado ha recordat que és el president de la Generalitat perquè els valencians ho han volgut així. Sobre si hauria d’haver dimitit, ha dit: “Potser hauria sigut fàcil eixir i abandonar el govern i deixar que un altre acarara aquesta tasca tan dura, i Mazón ha reconegut els errors”. A continuació ha reconegut que probablement, les coses s’haurien pogut fer millor.

Quant a la declaració d’emergència, Tellado ha dit que l’hauria d’haver declarada el ministeri de l’interior, però no ho va fer. “No ho va fer perquè van preferir deixar sol el govern de la Generalitat i això és imperdonable”, ha afirmat.

Crema un segon incendi de vegetació a les Terres de l’Ebre, en aquest cas, al Perelló (Baix Ebre), a la zona de Puigmoltó. Per ara, el cos d’emergències hi ha destinat sis dotacions terrestres i un helicòpter bombarder que actuen per controlar el foc, situat al costat de la N-340. L’avís s’ha rebut a les 16.33.

Les autoritats recomana que, com a mesura preventiva, els residents o aquells que es trobin a la zona afectada romanguin als seus domicilis i evitin qualsevol desplaçament innecessari. El foc ja es troba en fase de control; tot i això, es mantenen les mesures establertes.

Paral·lelament, els bombers continuen treballant en l’incendi forestal de Paüls, que crema d’ençà d’ahir al migdia. El foc ja afecta més de 3.100 hectàrees, principalment a Xerta, Alfara de Carles i Paüls.

Al Perelló, 7 dotacions #Bomberscat una d'elles aèria #MAER hem encerclat un incendi a la zona de Puigmoltó (avís 16.33 h). L'helicòpter ja ha acabat les descàrregues però la zona forestal és densa i caldrà treballar-hi força estona

— Bombers (@bomberscat) July 8, 2025

El nou batlle de Paiporta, Vicent Císcar, ha expressat avui la seua incomoditat per la manera com el president de la Generalitat ha utilitzat políticament la reunió que ahir van fer a palau. De fet, era de la primera reunió entre Carlos Mazón i un batlle del PSPV d’ençà del 29 d’octubre, i Presidència va voler vendre la trobada com a signe de normalitat. L’equip de comunicació va oferir bona cosa de material gràfic per a il·lustrar el fet. Alguns mitjans han parlat, fins i tot, de desglaç de les relacions.

Avui, en una trobada amb periodistes per a actualitzar la situació de Paiporta després de la barrancada, Císcar ha expressat el seu malestar: “No m’ha agradat que la reunió s’haja tractat com un instrument polític. La meua presència allà s’ha tractat de manera inadequada”, ha dit.

Segons Císcar, Carlos Mazón ha de prendre decisions sobre la seua continuïtat: “Li ho demana tot el món i aquest equip de govern, també. Ha de parlar amb les víctimes i disculpar-se. El convide que vinga ací a tenir una reunió amb elles.”

Segons el nou batlle, Paiporta no oblida les víctimes de la gota freda i ha remarcat que les morts s’haurien pogut evitar amb una gestió millor. “No renunciem a continuar exigint l’assumpció de responsabilitats polítiques a Carlos Mazón, entre les quals, la dimissió”, ha afirmat.

A desgrat d’això, el batlle ha donat importància a la cooperació entre administracions, però això no pot servir per a diluir diferències ideològiques. Durant la reunió, Císcar, que tot just fa una setmana que substitueix Maribel Albalat com a primera autoritat del municipi, ha dit que en la reunió va proposar a Mazón la construcció d’un edifici d’emergències a Paiporta per a donar cobertura a la zona en cas de noves catàstrofes.

El parc natural dels Ports no té cap pla de prevenció d’incendis. Ho ha reconegut el govern, arran de l’alerta de la CUP, que havia denunciat aquesta irregularitat. L’incendi de Paüls (Baix Ebre) afecta aquesta zona i ja ha cremat 3.100 hectàrees, de les quals, precisament, 1.112,46 són dins el parc natural.

Fonts del Departament de Territori reconeixen a VilaWeb que fa trenta-nou anys que el pla de prevenció d’incendis del Parc Natural dels Ports hauria d’estar fet pel decret 78/1986, que estableix que els espais naturals de protecció especial han d’elaborar un pla bàsic de prevenció d’incendis.

El govern assegura que ja treballa amb la Direcció General de Boscos i que ja ha fet la transferència per a iniciar-ne la licitació. “Aquest govern no vol entrar en acusacions sinó que està centrat a garantir la preservació de la biodiversitat i la prevenció d’incendis”, expliquen fonts de Territori. El Departament diu que, a més  del dels Ports, també es treballa amb el de l’Alt Pirineu i Cadí i que el de Cap de Creus i el de Capçalera del Ter ja és en fase d’aprovació.

Aquest matí, la diputada de la CUP Pilar Castillejo havia criticat que no s’hagués fet “cap aprenentatge” de grans incendis com el d’Horta de Sant Joan (Terra Alta) del 2009. “Cal una gestió adequada del territori i un model que no abandoni el sector primari”, deia. També denunciava que l’actual model havia “portat a un despoblament i envelliment de la població amb unes economies massa dependents del turisme”.

Un instrument clau

Els plans de prevenció d’incendis dels parcs naturals de Catalunya són uns instruments essencials per a protegir els valors ecològics, paisatgístics i socials d’aquests espais protegits arran del risc d’incendis forestals. Aquests plans tenen com a objectiu principal reduir la vulnerabilitat del territori, minimitzar la propagació del foc i facilitar les tasques d’extinció en cas que d’incendi.

Cada pla s’elabora tenint en compte les característiques específiques del parc —la seva geografia, la vegetació predominant, l’ús del sòl, les infraestructures existents i la pressió humana— i inclou una diagnosi detallada del risc d’incendi. A partir d’aquesta anàlisi, s’estableixen mesures concretes de gestió del combustible forestal (com franges de baixa càrrega combustible, tallafocs o aclarides), la millora de la xarxa de camins i punts d’aigua per facilitar l’accés dels equips d’emergència, així com accions de sensibilització i coordinació amb la població local.

La Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana ha rectificat i, finalment, ha autoritzat línies educatives amb el català de llengua base a les Alcubles (Serrans) i Olocau del Rei (els Ports), dos municipis de predomini lingüístic castellà.

Els Serrans, la comarca castellanoparlant que ha posat el conseller Rovira contra les cordes

Són dos Centres Rurals Agrupats (CRA), en què es concentren alumnes de múltiples nivells educatius en una mateixa aula. Els resultats de la consulta sobre la llengua base a la zona, la distribució d’alumnes prevista per al curs vinent i les protestes de les famílies han fet que la conselleria consideri que la demanda per a estudiar en català és suficient per a habilitar-hi una unitat.

De fet, Famílies pel Valencià va denunciar fa unes setmanes que a les comarques castellanoparlants, com ja havia advertit, la Conselleria d’Educació no respectava els resultats de la consulta. Finalment, la pressió popular ha forçat el conseller José Antonio Rovira a rectificar.

A les Alcubles, catorze alumnes de primària han triat el català com a llengua base. Per això, s’ha demanat de reconvertir una de les dues unitats d’educació primària i també s’ha previst d’ampliar la dotació de professorat.

Quant a Olocau del Rei, hi haurà una sola unitat de primària, amb vuit alumnes dels cursos de segon, tercer i cinquè. Tots faran classe amb el català com a llengua base, segons que ha explicat la Direcció General d’Ordenació Educativa i Política Lingüística.

El Govern ha declarat bé cultural d’interès nacional, en la categoria de lloc històric, la Casa Vallmanya, a Alcarràs i n’ha delimitat l’entorn de protecció. El 2008, l’Ajuntament d’Alcarràs ja la va declarar bé cultural d’interès local i ara l’executiu amplia aquesta protecció. La Casa Vallmanya és una construcció cartoixana del segle XVII, un dels pocs exemples de casa pairal al Segrià. Va ser residència ocasional de la família Macià Lamarca des de finals del segle XIX, quan Agapit Lamarca, propietari de la finca i pare d’Eugènia Lamarca (dona de Macià), va dur a terme una gran reforma arquitectònica de les antigues estances cartoixanes. Després de ser incendiada durant la guerra civil, l’interior de la casa ha sofert modificacions.

El govern ha explicat que el valor patrimonial de la Casa Vallmanya recau en ser “el lloc on es van prendre decisions polítiques transcendentals per a la història contemporània de Catalunya, com el complot de Prats de Molló, o la fundació del partit Estat Català”. Les seves estances, ha apuntat, són el testimoni d’estades oficials de Macià com a president de la Generalitat i de reunions amb polítics, personatges rellevants i amb la premsa d’aquell moment. En època de la Generalitat republicana, la Casa Vallmanya va esdevenir un lloc institucional, com si fos una segona residència del Palau de la Generalitat. Des d’aquí Macià va impulsar mesures pioneres en l’àmbit de l’educació, la cultura i la justícia social.

Per tots aquests motius, l’immoble es considera “un espai fonamental de memòria del primer president de la Generalitat de l’època moderna”. “Un element icònic i de reconeixement de la figura de Francesc Macià”, ha afegit el govern.

Un jove d’entre vint i trenta anys s’ha mort aquest matí en caure del segon pis del centre comercial Maremagnum de Barcelona. Els Mossos d’Esquadra n’investiguen les circumstàncies i, de moment, no descarten cap hipòtesi: ni una caiguda accidental, ni un suïcidi, ni cap altra causa. El telèfon d’emergències 112 ha rebut l’avís quan faltaven pocs minuts per a les onze del matí. Els fets han passat al passeig d’Ítaca, on s’alça aquest centre comercial situat a la zona del Port Vell. Fins al lloc s’hi han desplaçat diverses patrulles dels Mossos d’Esquadra, efectius de la Policia Portuària i tres unitats del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

Quan els sanitaris han arribat, han trobat la víctima amb una aturada cardiorespiratòria causada per les ferides greus que havia patit en precipitar-se al buit. No han pogut fer res per salvar-li la vida i n’han certificat la mort allà.  La zona ha estat acordonada mentre s’han fet les primeres diligències. Segons que han confirmat fonts policíaques, la investigació continua oberta per esclarir els fets.

Un individu desconegut ha suplantat el secretari d’Estat dels Estats Units, Marco Rubio, mitjançant tecnologia d’intel·ligència artificial per imitar-ne la veu i l’estil en missatges de text i de veu. Segons un informe intern del Departament d’Estat nord-americà, a què ha tingut accés The Washington Post, l’impostor ha contactat almenys cinc alts càrrecs, incloent-hi tres ministres d’afers estrangers, un governador i un membre del Congrés.

La campanya de suplantació va començar a mitjan juny, quan es va crear un compte a l’aplicació xifrada Signal amb el nom visible “Marco.Rubio@state.gov”. Aquest nom no correspon a cap adreça electrònica oficial. L’impostor ha deixat missatges de veu a dues de les víctimes i, en un cas, també ha convidat la persona a continuar la conversa per Signal.

Segons el cable diplomàtic, el responsable de l’operació ha fet servir tant missatges de text com de veu per intentar manipular els objectius i obtenir informació o accedir a comptes. També s’han detectat intents de suplantació de correus electrònics d’altres membres del Departament d’Estat.

El Departament d’Estat ha dit que farà una investigació exhaustiva i aplicarà mesures per evitar nous casos. No ha volgut revelar el contingut dels missatges ni les identitats dels afectats.

Aquest episodi se suma a altres casos recents. Al maig, algú va accedir al telèfon de la cap de gabinet de la Casa Blanca, Susie Wiles, i es va fer passar per ella per contactar senadors, governadors i empresaris. El fet va originar una investigació conjunta de la Casa Blanca i l’FBI, tot i que Donald Trump va minimitzar l’incident.

L’FBI no ha fet cap comentari sobre la suplantació de Rubio. Recorda, però, que fer-se passar per un funcionari públic per enganyar és un delicte. Al maig, ja va alertar d’una campanya en curs en què actors maliciosos utilitzen veus generades per IA per suplantar alts càrrecs i enganyar-ne els contactes.

Hany Farid, professor de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, ha explicat que no cal una gran sofisticació per dur a terme una operació com aquesta, i que els funcionaris sovint són poc curosos amb la seguretat de les dades. Farid ha advertit que, amb només quinze o vint segons d’àudio d’una persona, avui és fàcil generar-ne una veu sintètica realista.

En un cas anterior, el març passat, l’ex-assessor de seguretat nacional Michael Waltz va afegir per error un periodista a un xat de Signal on es discutien plans d’atac confidencials al Iemen, cosa que va contribuir a la seva destitució.

El Departament d’Estat ha instat tots els seus diplomàtics a notificar qualsevol intent de suplantació al seu Servei de Seguretat Diplomàtica i, fora del departament, a avisar l’FBI mitjançant la seva plataforma de denúncies de crims informàtics.

Mentrestant, casos similars han aparegut en altres països. Al juny, els serveis d’intel·ligència russos van ser acusats d’intentar reclutar civils ucraïnesos suplantant l’agència de seguretat d’Ucraïna. El mateix mes, les autoritats del Canadà van alertar d’una campanya de suplantació de càrrecs oficials per obtenir dades, diners o introduir programari maliciós.

Un home ha mort a l’aeroport de Bèrgam-Orio al Serio, Llombardia, després d’haver estat succionat pel motor d’un avió que era a la pista a punt per enlairar-se. L’incident ha obligat a suspendre l’activitat de l’aeroport durant unes quantes hores.

L’aeroport ha informat que els vols han estat suspesos fins a les 12.00 (hora local), dues hores després de l’accident. Segons fonts citades per l’agència Adnkronos, l’home no era ni passatger ni treballador de l’aeroport.

Tot indica que hauria accedit voluntàriament a la pista i, malgrat que diversos agents de policia l’han intentat interceptar, ha corregut deliberadament fins a l’avió, que ja era en moviment. El cas és ara mateix sota investigació.

La companyia Volotea, operadora del vol afectat, ha informat que l’aeronau era a terra, amb tots els passatgers a dins, a punt per enlairar-se cap a l’aeroport d’Astúries. “Tenim indicis que una persona ha patit ferides molt greus relacionades amb un dels motors de l’avió”, ha informat la companyia.

We're investigating reports of an incident involving our flight V73511 BGY-OVD, which occurred on the ground after boarding was completed and ready for departure. We're aware that one individual has sustained serious injuries involving the aircraft engine. More information soon.

— Volotea (@volotea) July 8, 2025

La Plataforma per la Llengua ha fet arribar una moció a tots els grups polítics municipals de les Illes amb la petició que la presentin als plens dels seus ajuntaments per a reclamar que el nou canal en català de RTVE també s’emeti a l’arxipèlag.

L’entitat denuncia que limitar aquesta nova oferta audiovisual exclusivament a Catalunya vulnera greument els drets lingüístics dels ciutadans de les Illes i que constitueix una nova mostra del menyspreu institucional cap a la unitat de la llengua catalana i els seus parlants.

De fet, al·leguen que limitar l’emissió del canal a Catalunya contradiu la legislació vigent, que obliga a garantir la diversitat lingüística a l’espai públic audiovisual. I també alerten que la mesura vulnera els drets recollits a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), perquè impedeix als ciutadans de les Illes d’accedir a continguts en la seva llengua pròpia.

A banda, l’entitat també reclama que el nou canal en català de RTVE no es limiti a continguts centrats en Catalunya, sinó que reflecteixi la diversitat territorial de la llengua i inclogui la realitat quotidiana de les Illes Balears a la seva programació.

El president de RTVE, José Pablo López Sánchez, va defensar a l’abril que el nou canal en català havia de servir per a reforçar l’ús social de la llengua i reflectir la pluralitat lingüística de l’estat espanyol. Però tot apunta que l’emissió només es farà per televisió convencional a Catalunya, i deixarà fora territoris com les Illes o el País Valencià, on el català també és llengua oficial.

‘Clan’ i Ràdio 4 en català

La moció que ha enviat l’entitat també demana que tant el canal infantil ‘Clan’ com Ràdio 4, que han d’emetre en català, siguin plenament accessibles també des de les Illes, és a dir, des de la televisió convencional, i no tan sols a través de plataformes digitals com RTVE Play.

Finalment, la moció insta el govern de les Illes a impulsar totes les accions institucionals necessàries per a garantir la reciprocitat plena entre els mitjans audiovisuals de les diferents comunitats autònomes de parla catalana.

El ple del Consell ha aprovat avui de demanar un crèdit a entitats financeres de 1.816 milions d’euros per a pagar les factures pendents dels proveïdors. Segons la consellera d’Hisenda, Ruth Merino, el Consell s’ha trobat obligat a prendre aquesta mesura perquè el govern espanyol no ha enviat els diners del FLA, el Fons de Liquiditat Autonòmica, que els pertocaven ni la bestreta de 900 milions d’euros que arribaran més tard que en anys anteriors. El consell de ministres  espanyol l’ha aprovada però encara no s’ha transferit.

El mes d’abril, les factures pendents pujaven a més de 1.800 milions d’euros i, segons la consellera, aquesta xifra ha augmentat, per bé que no n’ha donat la dada exacta.

Les farmàcies del País Valencià han denunciat l’asfíxia econòmica perquè la Generalitat no els paga les mensualitats que els deu i han amenaçat de fer vaga.

Aquest préstec privat l’haurà d’autoritzar el consell de ministres i la consellera Merino espera que siga en la reunió de la setmana vinent. “No vull pensar que no ho faran divendres vinent, no trobe cap raó perquè no ho facen”, ha dit Merino.

Segons Merino, els 1.816 milions s’han demanat a unes quantes entitats financeres que, segons que ha dit, s’han mostrat molt receptives. Amb tot, la consellera d’Hisenda no ha detallat les condicions del préstec.

Tant Merino com la vice-presidenta, Susana Camarero, han criticat durament allò que han anomenat “falta de lleialtat institucional” del govern espanyol per no haver destinat el FLA per a finançar el dèficit de l’exercici del 2024.

Merino i Camarero han recordat que fa deu anys que el sistema de finançament és caducat i que el FLA és una mesura per a pal·liar la desigualtat entre el País Valencià i la resta de territoris. Han criticat igualment que no s’haja activat tampoc el pla d’anivellament com a mesura transitòria.

Retallades

El president Carlos Mazón va anunciar ahir que el Consell aprovaria avui retallades del que va anomenar “despesa supèrflua”. Avui Camarero ha puntualitzat que totes les conselleries treballen en un pla d’optimització de la despesa i ha afegit que això no pot compensar la situació d’infrafinançament.

Ha posat d’exemple d’aquest pla de contenció la digitalització total de la justícia, que estalviarà tot el paper, o la prescripció del 80% dels fàrmacs genèrics. “Això que fem no anivellarà mai el fet de no disposar del FLA. No és la solució del problema, perquè el problema que tenim és que el govern espanyol menysté la Comunitat Valenciana”, ha dit.

Lloc: Església de Santa Maria

L’empresa de comunicació Mediapro ha denunciat Jaume Roures, un dels fundadors, per apropiació indeguda de les accions d’una companyia que formava part del grup, Versatil Cinema.

Segons que ha avançat El Periódico i ha confirmat l’ACN, la demanda ha estat acceptada a tràmit pel jutjat d’instrucció número 25 de Barcelona. Sembla que la companyia ha reclamat a Roures que li lliuri la propietat de Versatil Cinema perquè considera que és una de les seves filials.

Roures va deixar de ser soci gestor de Mediapro després de trenta anys. El consell d’administració va aprovar el 27 d’octubre la desvinculació de Jaume Roures de la gestió del grup, tot i que n’ha continuat essent accionista. Alhora, el grup va ratificar Tatxo Benet, també soci-gestor, en els càrrecs de president i conseller delegat, que ja feia més d’una dècada que ocupava.

Jaume Roures: “Enciclopèdia és el retrat de la incapacitat de la burgesia catalana”

Francina Armengol, presidenta del congrés espanyol i ex-presidenta de les Illes, ha comparegut al senat per segona vegada en la comissió d’investigació sobre la trama del cas Koldo. Ha assegurat que no té constància de cap trobada amb Víctor de Aldama, considerat l’intermediari de la trama. En tot cas, segons que ha dit, va assistir en qualitat d’assessor en la reunió amb el president d’Air Europa, Pepe Hidalgo, en el context de la pandèmia de la covid. Així mateix, ha declarat que no es van intercanviar cap missatge perquè ni tan sols en tenia el contacte.

“No he mentit ni he amagat informació”, ha repetit Armengol arran de les acusacions del portaveu de Vox, Ángel Pelayo Gordillo, que l’ha acusat d’amagar informació i mentir en la primera declaració a la comissió. La presidenta del congrés ha insistit que mai no ha estat implicada en cap cas de corrupció. “Estic molt tranquil·la”, ha reblat.

Segons que ha explicat, quan era presidenta de les Illes va rebre més de mil persones en audiència, i no pot recordar tots els noms i cares. Per això, quan De Aldama va declarar que s’hi havia reunit amb ella al Consolat de Mar, va revisar la seva agenda amb l’ajuda de la secretària. “L’únic que ens quadra és que aquest senyor, que era assessor de la companyia Air Europa, acompanyés el president Pepe Hidalgo en una reunió amb mi”, ha explicat.

Gordillo ha suggerit l’existència de missatges entre Armengol i De Aldama, però ella ho ha negat amb contundència i ha insistit que mai no hi ha tingut comunicació directa. Així mateix, ha negat que informés periòdicament Koldo García —ex-assessor de José Luis Ábalos, quan era ministre de Transports— de les contractacions relacionades amb l’emergència de la covid.

L’interrogatori del portaveu de l’extrema dreta ha estat molt tens i el president de la comissió, Eloy Suárez (PP), ha hagut d’advertir-lo unes quantes vegades pel seu comportament. Ha interromput les explicacions d’Armengol, li ha exigit la dimissió unes quantes vegades i ha acusat el seu govern de ser corrupte, tot plegat amb un to agressiu i gairebé cridant.

“Vostè està al llindar de l’encausament”, ha arribat a dir Gordillo. “A mi no se m’està investigant. Deixi de mentir”, li ha respost Armengol, que ha afegit: “A mi em repugna la corrupció. Si algun es va enriquir durant la pandèmia, que la justícia investigui fins al final.”

La diputada de les Illes Idoia Ribas ha anunciat que deixava el grup parlamentari de Vox perquè, segons que ha dit, no té cap més remei. Ha explicat que havia decidit de continuar al grup malgrat haver-se donat de baixa del partit, però que plega perquè l’assetjament ha continuat.

Segons Ribas, en són responsables els dirigents de Vox. A més, ha dit que el partit maltracta una gran part dels seus càrrecs electes, evita de governar a les autonomies i renuncia a aplicar el programa polític.

També ha acusat alguns mitjans de mentir i ha negat que ella hagués encetat cap disputa amb la seva companya de partit Manuela Cañadas. Segons Ribas, és un exemple de la “campanya de difamació pública” que diu que sofreix de fa més d’un any per part de Vox.

A més, ha explicat que va ser Cañadas qui va començar a dir que no tenia principis i que no hauria de ser al parlament, i que ella li va respondre que, si no hi havia de ser, podia avisar els uixers perquè la fessin fora.

Ribas va decidir de deixar el partit a final d’abril, però va continuar al grup parlamentari. A final de maig va dir que no votaria mai en contra dels seus valors i que, si arribava el cas que el grup feia un anunci que no compartia, votaria d’acord amb el seu criteri.

El batlle de Calldetenes (Osona), Miquel Riera, ha dit que el poble sencer estava en xoc pels fets d’aquesta matinada, quan un veí del poble ha estat abatut pels Mossos d’Esquadra després d’haver-se atrinxerat a casa seva amb una arma de foc i amb persones retingudes.

Quan hi han arribat, els agents de policia ha alliberat una dona que era a l’interior de la casa i han trobat el cos sense vida d’un altre home, que era el germà de l’abatut. Segons el batlle, es tracta d’una família estructurada i del poble de tota la vida. “Ens ha sorprès molt, els fets són molt greus”, lamenta. A conseqüència dels fets, cinc agents han resultat ferits, tres d’ells greus i dos lleus. Per tot plegat, l’ajuntament ha decretat tres dies de dol.

La comitiva judicial ha arribat al lloc dels fets pocs minuts després de les onze del matí per fer l’aixecament dels dos cadàvers.

Els Mossos informen que han activat ràpidament els serveis especialitzats del cos, com són el Grup Especial d’Intervenció (GEI) i el servei de mediació, que han establert mesures de seguretat al voltant de la casa. Quant a l’actuació del SEM, aquesta nit s’han activat set unitats, l’helicòpter medicalitzat i l’equip de psicòlegs. La Divisió d’Investigació Criminal dels Mossos s’ha fet càrrec de la investigació.

Troballa excepcional al jaciment del Roc de les Orenetes, a Queralbs (Ripollès). Han trobat una punta de fletxa de sílex clavada en una costella d’un ésser adult en la darrera campanya arqueològica que s’hi ha fet.

Segons els investigadors de l’IPHES, la fletxa constitueix una prova “directa i excepcional” de violència interpersonal ocorreguda fa més de 4.000 anys al Pirineu català. El projectil, disparat per l’esquena i encara incrustat a l’os, mostra signes de regeneració òssia, fet que indica que l’individu va sobreviure un temps després de l’impacte. Aquest jaciment prehistòric és un sepulcre col·lectiu situat a més de 1.800 metres d’altitud amb més de 60 individus enterrats, probablement de la mateixa comunitat.

Violència i conflictes interpersonals prehistòrics

L’any 2024 ja es van publicar estudis sobre la violència recurrent entre els individus recuperats a Roc de les Orenetes: marques de tall compatibles amb l’ús de destrals i dagues, i fractures òssies intencionades, uns indicis que apuntaven a enfrontaments violents. També s’havien recuperat cinc puntes de fletxa (4 de sílex i 1 d’os) com les utilitzades amb arcs, però la seva relació amb els cossos enterrats no era clara: els investigadors es preguntaven si formaven part del ritual funerari o eren lesions intencionades.

Amb aquesta nova troballa s’ha fet un salt qualitatiu: es demostra de forma directa un conflicte interpersonal entre les primeres comunitats ramaderes del Pirineu. “Ja no hi ha lloc per als dubtes”, assegura a l’ACN el doctor Miguel Ángel Moreno, professor d’Osteoarqueologia a la Universitat d’Edimburg (Escòcia) i l’encarregat d’analitzar les restes. Explica que en el moment de treure la costella ja van veure que tenia “enganxada alguna cosa estranya”. I no va ser fins que la van netejar bé i analitzar amb més detall al laboratori quan van veure que es tractava realment d’una fletxa de sílex incrustada a una costella d’un ésser adult (no se sap encara si home o dona).

Viure amb la fletxa clavada

L’excepcionalitat de la troballa rau en el fet que l’individu va sobreviure un temps (segurament mesos) amb la fletxa a la costella. “Estem molt contents perquè és bastant excepcional”, assegura Moreno, que afegeix que la troballa els permetrà ampliar els estudis ja existents i obrir ara noves línies d’investigació sobre les cures i supervivència dels individus d’aquella comunitat de fa més de 4.000 anys.

“Tenint en compte la posició i la trajectòria de la fletxa, aquesta podria haver causat la mort en dos moments: o bé en el moment de l’impacte, per dessagnament o afectació pulmonar (per exemple, un pneumotòrax), o bé poc després, per infecció”, explica Carlos Tornero. “Si l’impacte va ser net i la punta va quedar encapsulada entre les costelles, i si es va superar la infecció, l’individu podria haver sobreviscut i la fletxa no hauria estat la causa directa de la mort. Aquest és el tipus de qüestió que ara abordarem amb estudis detallats”, afegeix.

Membres d’una comunitat adaptada a la muntanya

L’estudi dels ossos apunta a una comunitat ben adaptada a les condicions del medi pirinenc: esquelets robustos, insercions musculars marcades i signes d’una gran activitat física. Tot plegat suggereix un estil de vida “exigent, lligat al pasturatge i a l’aprofitament dels recursos d’alta muntanya”. Els vincles entre els membres de la comunitat i amb el territori eren molt forts, com ho demostra el fet que la cova fos utilitzada com a lloc d’enterrament durant generacions. Es creu que no vivien gaire lluny i les anàlisis fetes també indiquen que la seva alimentació era sobretot d’origen animal.

Les marques de violència demostren que vivien en un entorn bastant convuls: grups no gaire grans, que podien competir a les valls properes pels recursos d’animals que hi havia. I com a exemple de violència extrema també van documentar a l’anterior estudi un avantbraç de nen, a qui li van tallar una mà amb una destral. “Això també ens diu que la violència d’aquesta gent és molt alta”, remarca Moreno.

Una “joia” de sepulcre prehistòric

El Roc de les Orenetes “no és un sepulcre qualsevol”, segons els investigadors. Durant dos o tres segles, aquesta cavitat d’alta muntanya va acollir les restes de més de 60 individus de la prehistòria, probablement d’una mateixa comunitat. Fins ara s’han recuperat més de 6.000 fragments d’ossos humans que revelen una comunitat formada sobretot per homes adults, però també dones i infants. I es calcula que encara queda prop de la meitat del jaciment per excavar.

Aquest és un dels pocs jaciments funeraris d’alta muntanya amb una densitat tan elevada de restes humanes ben conservades. “És una joia perquè tenim una comunitat sencera”, assegura l’investigador. El seu estudi permet reconstruir no només com vivien aquestes comunitats del tercer mil·lenni aC, sinó també com es relacionaven, com tenien cura dels seus morts i com, en ocasions, s’enfrontaven entre ells.

La cova va ser descoberta a finals dels anys seixanta pel veí Cisco Coll. L’any 1973, un jove Eudald Carbonell hi va dur a terme la seva primera intervenció arqueològica amb el Grup Grober Xaialsa. L’any 2019 i més de 50 anys després, les excavacions es van reprendre en el marc del projecte ARRELS prehistòriques impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat.

El municipi de Paüls (Baix Ebre) s’ha despertat amb el foc actiu i un vent fort que no dóna treva a l’incendi forestal. Al poble es compleix estrictament el confinament. Els carrers estan buits i només s’hi mouen els membres de l’ADF i els treballadors municipals, concentrats a tenir tothom controlat i fora de perill, i pendents de les ordres i peticions que els puguin fer els cossos d’extinció.

El batlle, Enric Adell, ha explicat que preocupava com avançaria el foc al costat dret quan canviï el vent. “Si no el controlem, aquesta tarda podem viure situacions complicades aquí, al municipi, i al municipi d’Alfara”, ha dit. Al poble, no hi ha cobertura de telefonia i el consistori fa bans per a recordar a la gent que no es mogui de casa.

A primera hora del matí, els carrers de Paüls continuaven deserts. Els veïns estan complint escrupolosament el confinament mentre veuen com les flames han avançat davant del poble, cap al flanc dret. El vent intens que ha bufat tota la nit l’ha empès cap a sud-est i l’ha contingut a pocs quilòmetres del nucli urbà, però les flames baixen per la carena a poc a poc i es creen fumerades virulentes quan passa per una de les valls.

Bans i telèfons oberts

Els serveis que no funcionen avui al poble i la piscina estarà tancada per si cal que la facin servei els mitjans aeris d’extinció. Els bars i la botiga estan tancats i no s’ha pogut fer arribar el pa al forn. Des de les nou del matí, els altaveus fan sonar tímidament la jota de Paüls abans que s’escoltin els bans on es recorden que les carreteres tallades i la restricció de mobilitat total i es demana a la ciutadania que ningú intenti anar a les finques ni circular per cap dels camins del terme.

Com no hi ha cobertura de telèfon mòbil, els treballadors de l’Ajuntament tenen les oficines obertes per atendre qualsevol petició dels veïns i també es recorden constantment, a través dels bans, els telèfons de l’Ajuntament (fix i mòbil).

Els ADF i els treballadors preparats

A la sala de plens s’hi han reunit, al voltant de les vuit del matí, els membres de l’ADF i l’equip de govern i els treballadors municipals. Han intentat fer algunes prospeccions sobre el terreny i estaven pendents de les emissores i la informació que arriba des del Centre de Comandament Avançat.

Des del primer avís del foc, aquest dilluns, l’ADF va col·laborar amb els Bombers i els cossos d’emergències per indicar els punts d’emplaçament d’aigua, els camins i les pistes forestals, i per subministrar-los menja i aigua. Aquest dimarts al matí esperaven ordres mentre seguien l’evolució del foc des del castell, el punt més alt de Paüls. Alguns amb llàgrimes als ulls, comentaven les zones afectades pel foc, i feien inventari entre tots de les finques que preveuen que s’hauran cremat.

Pendents del vent

Com és habitual a Paüls, el mestral ha afluixat a mig matí a la vall del poble, però la preocupació ara són les previsions del canvi que es preveu aquesta tarda, amb una marinada que pot ajudar a contenir el flanc esquerre, però que pot empènyer el foc cap al nucli urbà a Paüls i Alfara de Carles. L’alcalde Enric Adell lamentava que ha avançat “bastants quilòmetres” després de travessar la carretera TV-3541 i ha afectat la zona de la Vall de Vinyes, mentre es desplaça en direcció Prat de Comte i el Pinell de Brai, cap a la Terra Alta.

“Ens preocupa la zona de la C-12 perquè si acaba travessant el riu, l’incendi agafarà unes altres dimensions”, apuntava Adell. També hi ha molta inquietud a Paüls pel que pugui passar aquest dimarts a la tarda. “Si canvia el vent, la càrrega forestal que hi ha aquí darrere, res té a veure amb l’incendi actual. Estarem parlant d’un altre tipus d’incendi, d’una altra magnitud. Serà impossible controlar si es gira vent de baix i acaba entrant a la zona de les Ombries, direcció a Alfara de Carles”, ha detallat el batlle.

Adell reconeix que preocupen les imatges dels poble veïns aquest dilluns a la nit, amb les flames a tocar dels habitatges. “Van viure moment de molta angoixa i el que intentarem és evitar-ho al màxim, i ser-ne conscients que si la situació es descontrola”. En aquest sentit, l’alcalde de Paüls insisteix als veïns que si el foc s’apropa, cal quedar-se a casa. “Llavors haurem de ser capaços de gestionar a tothom, que estiguin tranquils i controlats a casa. Perquè la zona més segura és la casa”, ha remarcat.

L’olor de fum i cremat de l’incendi de Paüls viatja molt més enllà de les comarques del Baix Ebre i la Terra Alta, on hi ha una desena de municipis confinats. L’AEMET detalla que és probable que l’olor hagi arribat a València, però també a Alacant i més al sud, fora del nostre país. Tot plegat es deu als corrents de l’aire que l’impulsen cap al mar i després la retornen a terra.

“La inversió tèrmica marcada que hi ha avui a les capes baixes de l’atmosfera, per sota dels 1.500 metres, afavoreix que qualsevol aerosol, contaminant o fum generat a superfície resti confinat a l’estrat més baix”, explica.

La fuerte inversión térmica existente en capas bajas, por debajo de 1500 m, favorece hoy que cualquier aerosol, contaminante, humo, etc. generado en superficie quede confinado en el estrato más bajo de la atmósfera. pic.twitter.com/RuIyvTzQhD

— AEMET Comunitat Valenciana (@AEMET_CValencia) July 8, 2025

L’olor ha causat unes moltes trucades de preocupació al telèfon d’Emergències 112 i al Consorci Provincial de Bombers. En uns piulets, detallen que l’olor se sent “molt especialment” a la comarca del Baix Segura. “No hi ha cap incendi, i per tant no cal cap intervenció, més enllà d’atendre les trucades comprensibles de preocupació per haver vist fum o sentit una forta olor de cremat”, afegeix el 112.

Compartimos esta información por su interés dado el elevado número de llamadas que estamos recibiendo relacionadas con humo y olor a quemado, especialmente en la Vega Baja y Las Marinas. Parece que todo viene relacionado con un incendio en Tarragona y el fuerte viento#cpba https://t.co/WBuIZ5goKT

— Consorcio Provincial Bomberos Alicante (@BomberosDipuALC) July 8, 2025

 

Alguns usuaris de la xarxa social X també detallen que l’olor de fum i de cremat se sent més a zones més al sud del País Valencià, com ara Múrcia. “L’ambient és irrespirable”, detallen.

Nunca había visto nada así. Murcia amanece envuelta por una densa nube de humo. El ambiente es irrespirable.

Al parecer la causa es el incendio forestal de Tarragona, ¡a más de 500 kilómetros! Lo que le estamos haciendo al planeta lo vamos a pagar muy caro. pic.twitter.com/DcCAQZNVDY

— Víctor Egío (@EgioVictor) July 8, 2025