Deu hores després de l’apagada general de dilluns, el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, feia públic a X que havia parlat per telèfon amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i que li havia ofert el suport tècnic per a resoldre l’emergència elèctrica. En el missatge, Zelenski destacava que Ucraïna, després d’anys de guerra i atacs russos contra els sistemes energètics, havia adquirit una experiència considerable en la lluita contra qualsevol desafiament energètic, incloses les apagades. “Els nostres especialistes poden participar en els treballs de restauració”, digué.

D’ençà de la invasió russa del febrer del 2022, Ucraïna ha estat objecte de molts atacs russos dirigits específicament contra la infrastructura energètica. Per al Kremlin, l’objectiu principal sempre ha estat desestabilitzar el subministrament elèctric d’Ucraïna, especialment durant els mesos d’hivern, cosa que perjudica greument la població civil.

Un dels casos més recents és el del 25 de desembre. Coincidint amb Nadal, Rússia va llançar un atac a gran escala –amb més de setanta míssils de creuer i balístics i més de cent drons– contra unes quantes ciutats ucraïneses. En aquest cas, l’objectiu també era clar: el sector energètic. La companyia d’energia privada més gran d’Ucraïna, DTEK, va denunciar que Rússia havia atacat les seves plantes de producció d’energia tèrmica i que n’havia danyat greument l’equipament.

Ucraïna s’ha trobat forçada a blindar-se contra aquesta mena d’atacs, que per a Vladímir Putin no solament pretenen desestabilitzar el sector energètic, sinó afeblir l’enemic. Com s’ho ha fet Ucraïna per a resistir-hi? Quins sistemes ha fet servir? Què haurien pogut ensenyar els tècnics al president espanyol, Pedro Sánchez, si s’hagués interessat per la tecnologia i l’estratègia ucraïnesa?

Com s’ho fa Ucraïna per a resistir els atacs contra el sistema energètic?

D’ençà de la guerra, Ucraïna ha implantat un seguit d’estratègies per a protegir la infrastructura energètica i garantir el subministrament a la població. D’entrada, n’hi ha una de molt visible: la fortificació de les infrastructures crítiques. El govern de Zelenski ha invertit significativament en la protecció física de les instal·lacions energètiques. Segons el primer ministre Denís Xmihal, el 85% de les instal·lacions gestionades per Ukrenergo, l’operador estatal de sistemes de transmissió d’electricitat, ja tenen mesures de protecció, com ara estructures antidrons i refugis reforçats, tal com recull The Kyiv Independent.

La comunitat internacional ha contribuït a aquesta fortificació, amb suport financer i tècnic. Per exemple, el Banc Europeu d’Inversions (BEI), que depèn de la Unió Europea, va concedir el desembre a Ucraïna un préstec de vuitanta-sis milions d’euros per a construir estructures de protecció contra drons. Segons el BEI, els fons han de servir per a garantir la seguretat i la funcionalitat de la infrastructura de transmissió d’energia d’Ucraïna durant la guerra, i també ha de permetre a Ukrenergo de millorar l’estabilitat i la fiabilitat de la transmissió d’energia a les regions ucraïneses.

Malgrat l’ajut internacional, els atacs no s’han aturat. I és per això que les empreses energètiques, com ara DTEK, l’inversor privat més gran de la indústria energètica a Ucraïna, han estat clau en la resistència. Els treballadors han reparat infrastructures danyades repetidament, sovint sota condicions perilloses i atacs. De fet, d’ençà del febrer del 2022, 297 treballadors de DTEK han mort i 912 han resultat ferits arran d’atacs russos.

Zelenski amb Anatoli Suixko, enginyer en cap de DTEK Odessa, que es dedica a organitzar equips que restableixin ràpidament l’energia després dels atacs (fotografia: @DTEK_Ukraine).

Per honorar els treballadors, l’empresa va impulsar el projecte Herois del Front Energètic, un lloc web on es recullen històries de treballadors de l’energia que continuen treballant en condicions de guerra. A més, DTEK, juntament amb NJSC Naftogaz i Ukrenergo, també van engegar el projecte Stop Bloody Energy, en què demanen a les empreses occidentals que aturin la cooperació amb Rússia en el sector energètic.

Ucraïna ha impulsat més accions, com ara la descentralització de la producció energètica a fi de reduir la vulnerabilitat contra els atacs russos. Per a això ha construït petites centrals tèrmiques i ha promocionat fonts d’energia renovables, com ara l’eòlica i la fotovoltaica, que són molt més fàcils de reparar que les grans centrals, on els danys i els problemes de corrent poden perdurar dies.

La fotovoltaica, per exemple, l’ha impulsada instal·lant plafons solars en escoles i hospitals, garantint un subministrament sostenible. I també ha destacat per l’establiment de punts d’invencibilitat a tot el país, que proporcionen electricitat, calefacció i comunicacions durant els talls de subministrament.

El modus operandi de Rússia

Malgrat que Ucraïna s’hagi blindat amb el pas dels anys, els atacs russos perduren. El Kremlin ha llançat nombrosos atacs, tant militars com cibernètics, contra la xarxa energètica ucraïnesa, utilitzant tàctiques sofisticades per a interrompre el subministrament i causar danys.

Rússia ha llançat múltiples atacs amb míssils de creuer, balístics i drons kamikaze, com els Shahed-136 d’origen iranià, dirigits a infrastructures energètiques clau. Sovint aquests atacs militars s’han sincronitzat amb ciberatacs per a maximitzar l’impacte i dificultar la resposta ucraïnesa. A escala cibernètica, els atacants han fet servir uns quants mètodes, com ara l’enviament en massa de correus enganyosos amb arxius maliciosos per obtenir accés als sistemes interns de les empreses energètiques.

Un cop a dins, els atacants tenen accés a tota mena d’informació i operacions. Es poden apoderar dels sistemes i manipular les operacions de les substacions elèctriques, o bé desactivar o destruir components essencials com ara fonts d’alimentació ininterrompuda, mòdems i unitats de control remot, cosa que dificulta la resposta dels operadors.

Darrere aquests atacs hi ha uns quants grups de pirates informàtics molts professionals, com ara el Sandworm, de la unitat militar 74455, una unitat de guerra cibernètica del GRU, el servei d’intel·ligència militar de Rússia; o Gamaredon, un grup vinculat al servei federal de seguretat de Rússia, conegut per les tàctiques persistents de pesca dirigida i distribució de programari maliciós mitjançant dispositius USB.

Atacs en massa i acusacions de violació de l’alto-el-foc

La llista d’atacs en massa contra la infrastructura energètica és extensa i n’hi ha de moltes menes. En l’àmbit militar, el 22 de març de l’any passat, n’hi va haver un dels més devastadors. Rússia llança vuitanta-vuit míssils i seixanta-tres drons, dirigits sobretot a la central hidroelèctrica del Dniéper i la central tèrmica de Zmiivska. En aquest cas, més d’un milió de persones van restar sense electricitat.

L’atac aeri més gran fins ara ha estat el 26 d’agost de l’any passat, quan més de dos-cents míssils i drons van fer impacte en instal·lacions de Kíiv, Khàrkiv i Odessa. És considerat el bombardament més intens contra la infrastructura essencial des que començà la guerra, segons que va explicar el president de l’Assemblea d’Energia d’Ucraïna, Ivan Plàtxkov.

En el vessant cibernètic, la llista també és llarga. L’octubre del 2022, pocs mesos després de la invasió, el grup Sandworm va llançar un ciberatac contra substacions ucraïneses sincronitzat amb bombardaments físics, utilitzant eines per a fer sabotatge a sistemes de control industrial. Anys més tard, entre el 2023 i el 2024, Sandworm i Gamaredon van introduir noves tècniques: programari maliciós camuflat, ús de programari legítim per a evitar detecció, infiltració mitjançant phishing i atacs a dispositius USB.

Tot i un acord de cessament del foc signat el març d’enguany per suspendre els atacs a infrastructures energètiques, Ucraïna ha acusat Rússia de violar aquest pacte més de trenta vegades en menys d’un mes, amb atacs recents a Kherson, Mikolàiv i Poltava, a començament d’abril. De fet, tots dos països s’acusen mútuament d’haver violat l’alto-el-foc negociat amb els Estats Units.

Hi ha els mites, els intents humans d’explicació del món, i, després, la portada de La Razón: un fos a negre, una expressió del desig gens amagat, un que vingui l’exèrcit (el meu exèrcit) i que ho trinxi tot.

D’això que va passar dilluns a la península ibèrica, l’apagada elèctrica general, se n’ha escrit i se n’escriurà. Per força. Perquè ens va acarar amb les fragilitats d’un entorn que donem per fet i per segur i que, plop!, desapareix quan s’apaguen les pantalles (i els telèfons i els datàfons i els trens i els ascensors i les vitroceràmiques i les persianes automàtiques); pels perjudicis que van patir milers de persones (sense visites mèdiques, sense transports); per les pèrdues econòmiques que se suposa que tard o d’hora es quantificaran; perquè continuarem reclamant una explicació clara i amb dades de les causes de la caiguda elèctrica, i de les mesures que es poden prendre i que es prenen, tant per depurar responsabilitats com per evitar-ne la repetició (i aquí, en fi, veure que continuem tancats dins i depenent de l’estat espanyol no ens és precisament un detall menor, com tampoc no ho és constatar com les companyies privades que s’encarreguen de la cosa, per tal d’espolsar-se les puces de sobre, i les possibles indemnitzacions, o sancions, o el que sigui, fan el ronso a l’hora de compartir amb els estadants de la Moncloa les dades que tenen –i no sé per què dic “fan el ronso” quan el fet de no lliurar-les significa, a la pràctica, que les amaguen–, tal com s’han encarregat de filtrar els esmentats i governamentals estadants).

Per les fragilitats, pels perjudicis, per les pèrdues, per les explicacions, per etcètera: de la gran apagada, del com pot ser i de les culpes i de tot en continuarem parlant, és clar, perquè això ha estat gros. Jo, avui, només volia apuntar dues imatges que ens arriben de ponent, que semblen marginals però que diria que representen un inquietant corrent de fons: la portada d’aquell diari espanyol ultrareaccionari i la compareixença del personatge que fa de presidenta a l’autonomia que es van inventar a Madrid. Que entre tots dos es complementen. I s’alimenten.

El caos, per a un bell grapat de les mitologies que els humans ens hem anat empescant per mirar de fer-nos el món entenedor, és una mena de no-realitat informe, l’origen de tot, allò que hi ha (o que no hi ha) abans d’això que coneixem. El terme és grec, i en bevem i en bevia Ovidi ara fa dos mil anys quan descrivia el moment en el qual la faç de la natura “era la mateixa en l’univers sencer”, això que es va anomenar caos: una “massa grossera i en desordre, no res sinó pes inert i, amuntegades en el mateix lloc, sements discordants de coses mal aparellades”. Fins que un déu, “qualsevol que fos”, va resoldre el plet i ho va ordenar per a la vida. El mar, el cel, la terra, etcètera.

Res a veure, aquest “un sol cos” primigeni de la mitologia greco-llatina amb la idea que devien tenir a l’estómac els factòtums del tabloide ultraespanyolista quan van decidir de fer una coberta tota de tinta negra amb dos mots trencant la uniformitat al mig: “caos total”.

No tan sols caos, que ja seria, sinó total.

Que després, constatat el transcurs dels esdeveniments, les xarxes n’han fet mofa i befa, de la coberta sinistra anunciant una apocalipsi que no ha acabat d’arribar (una fotografia de gent prenent la fresca al voltant d’un transistor com a contrast gràfic, aquest civisme de cedir-se el pas que segons com encara practiquem els humans com a paradigma), però que l’anhel hi ha romàs igualment retratat.

I és cert que aquesta portada casa amb el context de la batalla partidista que tan sanguíniament viuen a Espanya per treure Sánchez de la presidència, però també pot ser que respongui, alhora, a un corrent de fons. O que ajudi a situar-lo. I que s’acabi d’entendre al costat d’una altra imatge que pot semblar especialment ridícula (que ho pot semblar i que ho pot ser), però que l’explica i la completa: davant d’un bou blanc que remuga indiferent a tot i disfressada amb camisa pseudo-militar, Díaz Ayuso, presidenta madrilenya, compareix davant d’un micròfon de la seva televisió per dir que demana a l’estat el pla d’emergència que permet enviar l’exèrcit perquè “pugui preservar l’ordre”.

El pobre bou (mirada perduda, cap petit, coll poderós), allà lligat, no té res a veure amb l’apagada ni amb res, però acaba de donar al conjunt un to d’espanyolada que no ens hauria de fer perdre de vista la cantarella que ja fa temps que volen que sigui habitual: enviar l’exèrcit.

Enviar-los-el.

Enviar-nos-el.

Perquè hi ha caos (gran caos, caos total), diuen. Perquè, si no hi és, el prediquen amb aquella facilitat que tenen per a predicar. El prediquen i el creen. Perquè (i Vicent Partal ho assenyalava ahir a l’editorial) aquí s’hi afegeix la falta de transparència i, alhora, s’alimenta l’estratègia del caos i la confusió, amb la repetició de l’hòrrid “tot està sota control” per bé que l’evidència mostra que no és així (aquesta mania de tractar la gent com si no fóssim adults). Que hi contribueixen tots, a la creació d’aquest gran papus, d’aquesta cultura apocalíptica.

I a les seves conseqüències.

Perquè, davant del caos, l’única resposta, ja se sap i tant com ho repeteixen, és la seguretat. I la seguretat, seguim amb aquest anguniós fil de conseqüències, no són veïns ni bombers ni sanitaris, sinó la que atorga la força autoritària, la policia, els militars.

I ja som al cap del carrer.

En fi. Pobra bèstia. El bou, vull dir.

Fa unes setmanes, el sector crític de l’ANC va fer arribar una carta pública al secretariat nacional per a deixar clar que ja no pretenien que l’entitat impulsés una llista cívica a les eleccions. Després de la negativa dels socis de base, consideren que és un debat tancat, i diuen explícitament que “qualsevol nou projecte polític s’ha d’impulsar des de fora de l’entitat, deixant-ne al marge l’Assemblea”, tal com els recriminava Lluís Llach, president de l’ANC. I això preparen, justament.

El 5 de juny es presentarà a les Cotxeres de Sants, a Barcelona, Dempeus per la Independència, una iniciativa política que vol desembocar en una candidatura a les pròximes eleccions al parlament, que, si no s’avancen, seran el 2028. La vigília de Sant Jordi ja van publicar un manifest que reivindicava que la independència continuava essent possible i en què criticaven els dirigents dels grans partits independentistes per “la negociació d’engrunes amb l’estat espanyol”, que diuen que com més va més assimila Catalunya a Espanya.

En oposició, proposen d’obrir una nova fase política cap a la independència tot promovent “una opció electoral creïble, sorgida de la base, amb la participació activa dels ciutadans que elegeixin els representants, i que sigui capaç de liderar la majoria transversal de l’independentisme”. Aquesta candidatura hauria de tenir com a única prioritat la independència i contribuir a aglutinar les noves iniciatives polítiques que sorgissin.

“El debat polític ha de tornar a centrar-se en la independència”, que insisteixen que és “l’única alternativa possible”. També volen que les següents eleccions al parlament es tornin a convertir en un plebiscit sobre la independència, com les del 2015, i assumir la unilateralitat com a única estratègia realista per assolir-la.

A més, es marquen com a objectius tornar a mobilitzar l’independentisme per assolir la majoria parlamentària, defensar el català com a única llengua comuna i declarar i sostenir la independència de Catalunya.

Vora dos-cents cinquanta impulsors

Aquest manifest té vora dos-cents cinquanta signants, entre els quals destaquen Dolors Feliu, l’ex-presidenta de l’ANC que va empènyer a favor de la llista cívica, i Josep Punga, membre actual del secretariat nacional de l’ANC que es va proposar com a candidat del sector crític a la presidència de l’entitat. Tots dos diuen que han signat el manifest com un acte de suport particular, i en declaracions a VilaWeb Punga afegeix que, malgrat que creu que la llista cívica era necessària, ara ja és un debat conclòs i que cal cercar alternatives, com és Dempeus per la Independència. “L’argument que dividia els associats era el paper que havia de tenir l’ANC en un projecte així. Van decidir que l’ANC no s’hi impliqués i que qualsevol projecte havia de néixer fora de l’entitat.”

De fet, Punga es mostra desencantat amb la tensió interna de l’ANC, i creu que la proposta de reforma dels estatuts no ajuda a rebaixar-la. Fins i tot, no descarta de deixar el secretariat si la situació persisteix: “Em vaig presentar per intentar que l’ANC fes un relleu generacional i que fos una organització independent capaç de criticar altres actors quan calgués, però no per fer de comparses. No seré en un lloc sense poder-hi fer aportacions.”

Forta presència del sector crític de l’ANC entre els signants

També signen el manifest uns altres membres actuals o antics del secretariat nacional de l’ANC i posicionats dins del sector crític, entre els quals, Neus Alsina, Uriel Bertran, Roser Campí, Chus Castillo, Àngels Digon, Anton Dunyó, Natàlia Esteve (ex-vice-presidenta), Josep Tomàs Guerrero, Ariene Heinz, Carles Fité, Manel Manzanas, Núria Marín (ex-vice-presidenta), Albert Llorenç Mariño, David Miñana, Joan Mollà, Mariana Muchnik, Marta Ortolà, Francesc Sabater, Eulàlia Sirvent i Tomàs Torrent.

A més d’ells, també el signen perfils com els de l’activista Roger Español; els empresaris Jordi Roset (propietari de Petrolis Independents) i Natàlia Cuguero (membre de la junta directiva de PIMEC); l’ex-batlle d’Arenys de Munt Josep Manel Ximenis, que va impulsar la primera consulta independentista; l’advocada Judit Rossell, i els actors Sergi Mateu, Carme Sansa i Pepa Arenós.

Desplegament pel país

“Això que plantegem naixerà de bell nou. La llista cívica era una iniciativa que crèiem útil davant la reculada dels partits tradicionals. Això és una altra cosa, però és evident que cal una candidatura nítidament independentista”, diu Manel Manzanas, un dels impulsors.

La seva voluntat és que Dempeus pugui fer de paraigua si s’hi acaben afegint altres partits independentistes unilateralistes. Ara com ara, hi han mostrat suport a les xarxes socials formacions minoritàries com Acord per la Independència o Unitat per la Independència. Ara bé, estableixen dues línies vermelles: la independència i el respecte als drets humans i la tolerància, una referència a Aliança Catalana.

Al primer acte públic de Dempeus per la Independència, el 5 de juny a Barcelona, se’n presentaran els portaveus. I després, faran un desplegament territorial. “Anirem a veure si som capaços d’il·lusionar la gent desencantada. Hem de tornar a parlar de la independència”, diu Manzanas.

 

La gran apagada de dilluns va portar part dels afectats a viure situacions complicades. A alguns els va enxampar pel carrer o a l’oficina, però uns altres eren en combois dins un túnel al metro o tancats a l’ascensor. Aquests dies, s’ha intensificat el debat sobre què fer o no fer en aquests casos, però els experts subratllen un fet essencial: va ser una circumstància excepcional i la solució se centra a prevenir i saber què passa, a trobar els problemes estructurals i, en tot cas, fer didàctica sobre què es podria fer.

Arribats a aquest punt, Jordi Llabrés, professor de psicologia i analista de la conducta de la Universitat de les Illes Balears (UIB), es mostra molt clar: “Si quedes tancat, això és el que has de sentir, por.” Cada persona reaccionarà de manera diferent, però la por és una emoció, una reacció automàtica. Tenir por és normal, és adaptatiu, i fa que s’activin respostes al nostre cos: el cor va més de pressa, respiram més de pressa, estam més atents…, explica el professor.

Ara bé, en una situació com la de quedar tancat, aquestes respostes primitives no sempre funcionen, ans al contrari, es tornen contraproduents. “La primera idea és que no t’has de deixar endur per aquestes reaccions”, diu Llabrés. Per això, diu que és important parar atenció al present (“respir, és impossible que em quedi sense aire, els ascensors no són hermètics, l’única cosa que puc fer és esperar”) i no pas en el futur (“em moriré”) ni en el passat (“hauria d’haver anat per les escales”). És a dir, a evitar pensaments catastrofistes.

Ho explica també Ingeborg Porcar, professora de psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB): “S’han d’intentar aturar els pensaments catastrofistes, perquè es retroalimenten. Creen més senyals d’alarma. En cas de dubte, sempre és millor reduir revolucions”. En aquest sentit, afegeix: “La calma genera calma. L’atabalament genera angoixa i és contagiosa. Si no sé què he de fer, el que he de fer és calmar-me.” Segons Porcar, el cervell entra en un sistema de gestió del perill i, per tant, “es posa en marxa una part del cervell primitiu que té el mateix nivell que el del teu gos o gat”. I afegeix: “En el moment que entrem en aquest sistema operatiu, tot el cos reaccionarà per supervivència.”

I com ho podem evitar?

Un exemple que posen damunt la taula ambdós professors és respirar lentament. Com més lentament es respiri, més es desactivarà el sistema d’alarma. Una cosa que hi ajuda és fer inspiracions de fins a quatre segons i expiracions de sis. “Això alenteix i produeix un efecte que ajuda a relaxar-nos, fa desconnectar l’alarma”, diu Porcar.

Quan entrem en aquest mode de supervivència, el cos té tres canals de resposta. Llabrés explica que les accions s’expressen de tres maneres: les conductes fisiològiques (batecs del cor accelerats, respiració accelerada), les cognitives (generació de pensaments catastrofistes) i motores (com actuam, moviments ràpids, etc.). Com que aquestes conductes estan relacionades les unes amb les altres, si se’n pot desactivar una, això ajudarà a desactivar la resta. Per exemple, les respiracions més lentes ajudaran a centrar-se en el present (i evitar els pensaments catastrofistes) i això, alhora, ajudarà a reduir el ritme cardíac.

Però, en tot cas, la de dilluns va ser una situació excepcional. “En condicions normals, que no són les de dilluns, en la majoria d’ascensors hi ha la possibilitat de comunicar-te amb l’exterior. A l’altra banda, hi haurà una persona entrenada que et pot ajudar amb una bona caixa d’eines per a reduir l’atac de pànic”, diu Porcar. I insisteix molt en aquesta idea: “En el 99% de situacions, algú t’ajudarà a rebaixar la simptomatologia.”

Una solució estructural

De tota manera, això són consells, però no pas la solució estructural al problema. És a dir, no es pot responsabilitzar la persona que té l’atac de no posar en marxa aquests mecanismes i, encara menys, que li funcioni. Per Porcar, el problema va molt més enllà d’un fet com el de dilluns. Quan una persona té atacs de pànic necessita psicoteràpia a llarg termini, sobretot per a saber per què en té. “L’atac de pànic no és un problema aïllat. És un símptoma, no un problema. I has de treballar-ne el rerefons, no el símptoma. Té a veure amb la manera d’afrontar les dificultats. Si tot fos com hauria de ser, que no és el cas, la persona que té atacs de pànic hauria de saber què fer”, diu Porcar.

I va més enllà: “Tenim una xarxa de salut mental absolutament col·lapsada que no pot abordar tot això. No té recursos, no té professionals. Els atacs de pànic els tracta el metge de capçalera, i amb ansiolítics. Això no funciona. Perquè funcionés, hauries d’anestesiar la persona.” I critica que no es dóna una solució real a les persones que tenen aquests problemes. “No pensin en dies com el 28 d’abril, que n’hi ha pocs, pensin en solucions per al dia a dia i a demanar a les autoritats atenció en salut mental de qualitat.”

L’experta insisteix que aquests moments no s’haurien de treballar únicament en dies com el de l’apagada, sinó que cal tenir una cultura de la prevenció: “Necessitam eines per a reaccionar en situacions clau, com quan ens trobem amb un accident. En gestions de crisi, sabem que la millor cosa que pot passar de qualsevol situació negativa és generar aprenentatge.”

Llabrés coincideix plenament amb aquesta idea, i afegeix: “Està molt de moda aprendre a gestionar emocions, però no es poden gestionar, són respostes automàtiques. La por és la por. Ens hem de centrar en què passa després.” I diu que hi hauria d’haver més formació en psicologia: “Hi ha molts problemes que, si tenguéssim la formació, es podrien minvar o podríem fer que no es cronifiquessin.”

L’atac de pànic

I amb aquesta actitud didàctica, Llabrés dóna alguns consells per a afrontar aquests atacs de pànic. “Si jo qued tancat amb algú que en pateix un, li diria que no fes res i esperés deu minuts, perquè li acabarà passant.” Perquè els atacs de pànic, segons que explica, tenen una característica comuna: no duren més de deu minuts. Si el cos es veu estret, desconnecta. Per això és important, també, acompanyar la persona i, si s’acuba, que no es faci cap cop.

“No mors d’un atac de pànic. I si en tens un altre, tornaràs a veure que no passa res. És molt fàcil de dir i molt mal de fer. Però en lloc d’intentar tranquil·litzar, que fa posar més nerviosa la gent, és millor intentar de deixar-ho passar.”

Sigui com sigui, tal com insisteix Porcar, la solució va més enllà i, per evitar que s’esdevinguin, cal una atenció persistent i de qualitat.

 

El grup de rap irlandès Kneecap és a l’ull de l’huracà d’una campanya creixent de cancel·lacions i pressions polítiques arran d’un vídeo difós recentment en què, suposadament, un dels membres insta a matar diputats britànics. Tot i que el grup ha negat rotundament que fos una crida a la violència i ha denunciat una manipulació del context, sectors conservadors han aprofitat la polèmica per demanar-ne la censura.

Aquesta setmana s’han cancel·lat tres concerts prevists a Alemanya –a Hamburg, Berlín i Colònia– i la setmana passada ja havien estat anul·lades les actuacions als festivals Hurricane i Southside. A més, s’ha cancel·lat un concert al recinte Eden Project, a Cornualla (Anglaterra), i alguns polítics britànics exigeixen que tampoc no actuïn al festival de Glastonbury.

Un d’aquests és el diputat conservador Mark Francois, que ha aprofitat la investigació en curs de la policia antiterrorista per pressionar els organitzadors.

Una investigació sota escrutini polític

Els serveis de la policia antiterrorista del Regne Unit han confirmat que examinaven un enregistrament d’una actuació del grup a Belfast, el novembre del 2023, en què un dels membres diu: “L’únic bon tory [en referència al Partit Conservador] és un tory mort. Mateu el vostre diputat local.” Les autoritats valoren si aquestes paraules poden constituir un delicte d’incitació a l’odi o a la violència, però de moment no hi ha cap imputació formal.

Fonts policíaques han indicat que és una avaluació preliminar, i que encara s’analitza el context complet de les imatges. No és l’únic vídeo en el punt de mira de la policia. També valoren imatges d’un concert a Londres, el novembre passat, en què suposadament un membre del grup va fer proclames a favor d’Hamàs i l’Hesbol·là. Ambdues organitzacions són prohibides al Regne Unit i donar-los suport és delicte.

Unes quantes figures polítiques, especialment del Partit Conservador, han fet pressió perquè es prenguessin mesures legals contra el grup. L’ús dels vídeos per a justificar cancel·lacions ha estat criticat per defensors de la llibertat d’expressió i per l’entorn del grup, que alerta d’una instrumentalització política del cas.

Una campanya orquestrada, segons el grup

Daniel Lambert, mànager de Kneecap, ha acusat directament els detractors del grup de dur a terme “una campanya concertada per desplaçar-los” i ha dit que l’objectiu és “advertir els grups joves que no poden parlar de Palestina”. En una intervenció a la cadena pública irlandesa RTÉ, Lambert ha denunciat allò que considera un “histerisme moral” i ha criticat que es jutgi Kneecap amb criteris més estrictes que no pas els polítics.

“Tot això ha començat arran de la seva actuació a Coachella [Califòrnia, EUA], que era el lloc on havien de ser”, ha dit. En aquell concert, Kneecap va qualificar les accions militars d’Israel a Gaza de “genocidi finançat pels EUA”, cosa que va desfermar una onada hostil de veus públiques com ara Sharon Osbourne –parella del cantant de Black Sabbath–, que va demanar que els revoquessin els visats per a actuar als EUA.

En un comunicat, Kneecap assegura que el fragment de vídeo s’ha tret de context expressament per convertir-lo en una arma política. El grup parla d’una “campanya de difamació” amb la intenció de fer descarrilar el debat real sobre la seva música i els missatges de suport a Palestina. Així i tot, han fet arribar disculpes sinceres a les famílies dels diputats assassinats Jo Cox i David Amess, perquè la filla d’aquest darrer va demanar explicacions.

KNEECAP STATEMENT:

Since our statements at Coachella — exposing the ongoing genocide against the Palestinian people — we have faced a coordinated smear campaign.

For over a year, we have used our shows to call out the British and Irish governments' complicity in war crimes.… pic.twitter.com/mBojb5QBOP

— KNEECAP (@KNEECAPCEOL) April 25, 2025

Kneecap ha remarcat que no pretenien ferir ningú, però Brendan Cox, vidu de Jo Cox, ha considerat que les disculpes del grup “només són a mitges” i ha exigit un gest més clar.

Pressions també a Irlanda del Nord

A Irlanda del Nord, on el grup té previst d’actuar aquest estiu com a teloner de Fontaines DC, a Belfast, també hi ha pressions perquè se suspengui el concert. El regidor unionista Jim Rodgers ha dit a la BBC que cal valorar seriosament si s’hauria de permetre l’actuació i ha expressat la voluntat de parlar amb l’ajuntament perquè prengui mesures. Tanmateix, el consistori de Belfast ha aclarit que la gestió del recinte on s’ha de fer el concert depèn d’un acord legal amb el promotor i que qualsevol proposta de vetar el concert hauria de passar pel ple municipal.

Qui són Kneecap?

Kneecap és un trio de rap irlandès que canta en gaèlic i que sovint ha causat polèmica per les lletres i l’estètica provocadora. Es va formar el 2017 a Belfast i és integrat per Mo Chara, Móglaí Bap i DJ Próvaí. La seva trajectòria ascendent ha estat recollida en un film de ficció inspirat en la seva història i protagonitzat per l’actor Michael Fassbender, que enguany ha guanyat un premi BAFTA.

The Washington Post · Ishaan Tharoor

Fa uns mesos, la victòria de Pierre Poilievre a les eleccions d’aquest dilluns passat al Canadà semblava dada i beneïda. Els conservadors de Poilievre tenien un avantatge de dos dígits sobre els liberals als sondatges, i Poilievre semblava que havia canalitzat amb èxit la frustració d’un electorat cansat d’una dècada de govern de Justin Trudeau, ara ja ex-primer ministre. Però, dimarts al matí, les esperances de victòria electoral de Poilievre s’anaren esvaint a mesura que l’escrutini avançava, com també s’anà esvaint, segurament, el seu futur polític: els conservadors no tan sols no van guanyar les eleccions generals de dilluns, sinó que també van haver de veure com el seu cap perdia l’escó al parlament.

La remuntada sorprenent dels liberals s’explica per unes quantes raons. Trudeau es va retirar de la cursa a començament d’any, cosa que ha ajudat els liberals, de centre-esquerra, a distanciar-se del llegat de l’ex-primer ministre. El successor de Trudeau, Mark Carney –l’afable ex-governador dels bancs centrals d’Anglaterra i el Canadà– ha aconseguit de presentar-se davant els canadencs com un dirigent polític competent i experimentat. A Poilievre, un polític de carrera que feia mesos que feia campanya explícitament contra Trudeau, el tomb l’ha agafat amb el peu canviat.

Però el factor més important en el transcurs de la campanya ha estat l’ombra de Trump, que ha posat cap per avall la política canadenca amb una guerra comercial agressiva i la insistència a convertir el Canadà en “el cinquanta-unè estat” dels Estats Units. El fervor nacionalista desfermat al Canadà per les fanfarronades de Trump ha impulsat Carney en els sondatges, mentre que Poilievre ha quedat greument assenyalat per la seva proximitat ideològica amb el president nord-americà.

Els altres principals partits de la política canadenca –incloent-hi el Nou Partit Democràtic (NDP) i el Bloc Quebequès– han sofert una hemorràgia de vots considerable en unes eleccions que, a efectes pràctics, han acabat convertint-se més en un referèndum sobre Trump que no pas en un referèndum sobre Trudeau.

En el discurs de victòria, dimarts al matí, Carney reiterava la convicció que l’antiga relació amb els Estats Units, construïda sobre el lliure comerç i l’aprofundiment de la integració mútua, s’havia acabat. “Tal com adverteixo de  fa mesos, els Estats Units volen la nostra terra, els nostres recursos, la nostra aigua, el nostre país. Res d’això són amenaces buides. El president Trump vol doblegar-nos, perquè vol que els Estats Units siguin el nostre amo.”

El cas del Canadà podria repetir-se aviat en una altra part de l’antic imperi britànic. Les eleccions generals d’Austràlia són aquest cap de setmana, i el govern de centre-esquerra en funcions del primer ministre Anthony Albanese també sembla que s’ha beneficiat de la bel·ligerància de Trump. Enmig de l’escalada de la guerra comercial desfermada per la Casa Blanca, que inclou aranzels a l’acer i a l’alumini, el públic australià també prioritza un govern disposat a plantar cara a Trump.

“He defensat l’interès nacional d’Austràlia en les dues converses que he tingut amb el president Trump, i ho faré sempre”, digué Albanese als periodistes en l’arrencada de la campanya electoral.

Un sondatge fet per la cadena pública australiana ABC revela que més del 70% dels australians creuen que les mesures de Trump faran empitjorar la situació econòmica, mentre que la majoria del país ha deixat de veure els Estats Units com un soci fiable en matèria de seguretat. Tres mesos després de la presa de possessió de Trump, dos terços dels australians creuen que el seu país ja no pot comptar amb els Estats Units, i que cal que continuï desenvolupant les seves pròpies capacitats militars. El juny passat, aquesta xifra es trobava per sota del 40%.

Aquest canvi d’actitud ha tingut un efecte directe en les eleccions. Un terç dels votants a Austràlia –on el vot és obligatori– diuen que ara és menys probable que votin el cap de l’oposició conservadora, Peter Dutton, a causa de la seva afinitat amb Trump, segons un sondatge publicat fa dues setmanes.

Dutton, com Poilievre, encapçalava els sondatges abans que Trump arribés a la Casa Blanca. El cap conservador ha adoptat sovint una retòrica trumpista en qüestions de diversitat; també defensa de restringir la immigració i les retallades del pressupost públic, i es posiciona com el candidat del canvi per a aprofitar la irritació creixent dels australians amb l’augment del cost de vida i el preu de l’habitatge. Però les perspectives electorals de la seva coalició conservadora s’han anat esvaint a mesura que els laboristes assenyalaven les afinitats del programa electoral de Dutton amb el de Trump.

“Trump s’ha convertit en el tercer candidat d’aquesta campanya electoral”, diu a l’agència Reuters Mark Kenny, professor especialitzat de Ciències Polítiques a la Universitat Nacional Australiana de Canberra. “L’ombra de Trump ha dificultat considerablement que Peter Dutton pugui parlar lliurement del seu programa electoral, i encara més que els votants el percebin com una figura completament independent.”

Per la seva banda, Albanese ha provat de treure importància a les comparacions amb l’efecte Trump al Canadà. Austràlia no té el mateix dèficit comercial amb els Estats Units que el Canadà, ni tampoc una relació –econòmica o política– tan estreta. “És fàcil sobreestimar l’impacte electoral de tot això”, deia Albanese en un pòdcast britànic aquest mes. I afegia: “El Canadà, evidentment, comparteix una frontera amb els Estats Units, i per això tota aquesta zitzània ha estat tan brutal.”

Durant el debat de tancament de campanya, Albanese digué que ell i Trump tenien “opinions diferents i valors diferents”, però confià que la relació de seguretat entre els Estats Units i Austràlia –que va dir que tenia “suport universal” entre els parlamentaris nord-americans que havia conegut– es mantindria durant els anys vinents.

Amanda Coletta, corresponsal de The Washington Post al Canadà, diu que Carney “ha aconseguit de presentar-se com una força estabilitzadora en un moment de grans desestabilitzacions”. Albanese, en campanya, sembla que ha volgut fer igual.

Andrew Carswell, que va ser secretari de premsa de l’ex-primer ministre conservador Scott Morrison –a qui Albanese derrotà en les eleccions del 2022– diu a Reuters que Trump ha estat “com una bola de demolició” per a les possibilitats de victòria electoral de Dutton: “Els votants australians miren amb preocupació què passa als Estats Units i pensen: ‘Si el canvi ha de ser això, no ens cal pas’.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

 

Fa temps que considere que el debat sobre si estàvem preparats o no per a fer la independència el 2017 és dels més difícils de sostenir en aquest país. Per un excés d’emocionalitat. Tot allò que va passar després de la declaració de la independència fa que entre els ciutadans haja arrelat fort la idea que tot plegat era un procés de fireta, que, en realitat, ningú no havia preparat res o –àdhuc– que tot plegat era una terrible enganyifa feta de propòsit, i contra la població, ordida per això que ara en diuen els partits processistes.

Jo sempre he defensat –a partir d’allò que sé i vaig saber en aquell temps– que aquesta posició és errònia. Que no és veritat que no hi hagués res preparat. I ara aprofitaré l’apagada d’aquesta setmana per a parlar, precisament, de la feina –molta i bona– que es va fer per preparar l’adveniment de la república. Perquè he decidit de repassar els documents de l’època i mirar si algú havia preparat res relacionat amb aquest àmbit. I he anat a parar als informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional.

Aquest consell va ser creat per la Generalitat (aleshores n’era president Artur Mas) el febrer del 2013 i l’integraven catorze experts de primera fila en diverses matèries, encapçalats per Carles Viver i Pi-Sunyer. Els treballs es van concretar en la publicació de dinou informes que tenien per missió saber què havia de fer Catalunya en el moment de constituir-se en un estat independent. Preveia hipòtesis diverses, que anaven de la col·laboració amb Espanya fins a una situació de conflicte obert amb els veïns de ponent.

I, entre els dinou informes, el que fa tretze era dedicat a l’abastament d’aigua i energia. Avui pot semblar una obvietat, però no ho era. El Consell va estudiar com fer el referèndum d’autodeterminació, com es podrien distribuir actius i passius amb l’estat espanyol, com construir una seguretat social catalana, quines podien ser les vies d’integració de Catalunya a la Unió Europea o quina política monetària s’hauria de seguir. I, demostrant el rigor i la serietat del projecte, entraven a fons també en aquests temes que poden marcar la configuració d’un nou estat.

Aquest informe número 13 (que encara podeu llegir a la web de la Generalitat, tot i que el Consell va ser abolit formalment pel 155) és modèlic tant per la presentació de la qüestió com per les solucions que proposa. En 137 pàgines ben atapeïdes s’hi formulava l’estat i el funcionament de les infrastructures –aquell any– i s’abordava de quina manera es podien millorar amb la independència.

Una de les mesures proposades era que Catalunya tingués un mercat elèctric propi i que no s’integràs en el Mercat Ibèric d’Electricitat que formen Espanya i Portugal, que és el que va caure amb estrèpit dilluns. Alhora, es proposava un acord de col·laboració amb l’estat francès, per a assegurar la màxima seguretat energètica a còpia de sostenir connexions fortes simultàniament amb els dos mercats geogràfics veïns –que és, diguem-ho tot, allò que dilluns va permetre a Andorra d’escapar de l’apagada.

El report és completíssim i ple de dades que avui, lògicament, no són actualitzades, però que posen en relleu l’ambició del projecte i la qualitat amb què es va encarar. I el rigor de la preparació. L’anàlisi final afirmava que una Catalunya independent pot ser un dels estats de la Unió Europea amb els preus d’energia més reduïts, partint del fet que és un sistema estructuralment excedentari i pot garantir en tot moment el subministrament d’un cent per cent de la demanda, tot disposant d’un coixí d’un 40% de potència, del qual un 20% és la reserva tècnica necessària i un altre 20% és sobrant. I que la connexió simultània i equiparable als dos sistemes veïns formava un coixí de seguretat molt gruixut.

Tot això ve a tomb d’un cert debat públic que va haver-hi ahir sobre la qüestió de si una apagada com la de dilluns s’hauria pogut produir en una Catalunya independent. L’espanyolisme –el descarat o el tímid– va massa entonat. Fins i tot es van atrevir a fer-hi brometes de mal gust; bromes que, amb els papers i els estudis a la mà, en realitat no semblen gens oportunes.

Primer, perquè els arguments per a opinar amb criteri que en una Catalunya independent una apagada com aquesta seria molt més difícil que passàs els trobem negre sobre blanc i són molt sòlids. Però, en segon lloc, i sobretot, perquè els espanyols ja poden anar fent bromes que, ara per ara, l’única cosa que ha quedat clara és que Espanya sí que és incapaç de protegir de manera adequada el seu sistema elèctric i, sobretot, el benestar dels seus ciutadans.

 

PS1. Continuem aportant als lectors la veu d’experts que ens intenten d’explicar com ha pogut haver-hi una apagada d’aquest nivell. Avui Ot Bou entrevista Mar Reguant, professora d’investigació de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats i docent a Chicago: “Aquesta apagada ha demostrat que la nuclear és inútil”.

PS2. Nous moviments en la política catalana. Un grup de gent que dins l’ANC va impulsar la idea de la Llista Cívica ha decidit de formar un nou partit polític o plataforma electoral que es presentarà el 5 de juny. Arnau Lleonart hi ha parlat i ens n’explica les intencions en aquest article.

PS3. Espere que no s’haja notat excessivament, però aquestes setmanes he viatjat per la Xina, amb la intenció de descobrir les noves megalòpolis de l’interior, que em deien que anaven superant Pequín, Xang-hai  i Shenzhen a una gran velocitat. Allò que hi he vist és francament sorprenent i ho explicaré en tres articles que publicaré aquests dies. El primer: “Un Lamborghini per a Mao (Viatge a la nova Xina, I)”.

Enric Duran, nascut a Vilanova i la Geltrú (Garraf) el 1976 i conegut com el “Robin Hood català”, ha enviat una carta al ministre de Justícia francès, Gérald Darmanin, en què denuncia el tracte que rep a la presó, on és retingut preventivament d’ençà del juny acusat d’un delicte d’emblanquiment de capitals, que ell nega haver comès. L’acusen d’aquest delicte per haver executat, suposadament, intercanvis entre l’euro i les criptomonedes amb algú que havia aconseguit els diners de manera fraudulenta.

En la carta, Duran assegura que va ser enganyat per un client en operacions de compravenda de criptomonedes i insisteix en la seva innocència. Subratlla que desconeixia les activitats fraudulentes de la persona amb qui va intercanviar diners.

Duran explica que el 23 d’abril s’havia de produir un acarament davant la jutgessa amb el principal acusat de la trama d’emblanquiment de diners. Segons ell, això li hauria permès de desmuntar les acusacions que pesen sobre ell, però finalment es va cancel·lar. Segons l’administració penitenciària, no hi havia prou efectius per traslladar-lo a Nanterre. 

Gérald Darmanin, en una imatge d’arxiu.

Duran denuncia que se l’ha classificat amb el màxim nivell de perillositat (nivell 4), reservat habitualment a criminals violents, assassins o caps de xarxes de narcotràfi. “En un estat deficitari com és el francès, que clama la seva necessitat de trobar 50 mil milions anuals més per a sobreviure, gasta així els diners dels ciutadans, donant una sobre-dimensió ridícula a la meva perillositat, la d’un activista de cultura desobedient i pacifista, que en la seva vida ha comès cap acte de violència, inspirat com molts en Gandhi i Martin Luther King”, diu Duran. 

En la carta, Duran fa palès la seva lluita contra el capitalisme. “Si soc perillós no és per al vigilant que m’emmanilla per posar-me al furgó, sinó per al director que ho dirigeix des de la seva oficina o per a vós, Ministre que nomenà el director. Senyors, jo ja sé perquè soc perillós. Ho soc perquè no m’he agenollat, no m’he integrat, no he defallit. Soc perillós perquè des del 2011, en temps del Moviment del 15M, en comptes de saltar de l’activisme al joc electoral, vaig demostrar juntament amb milers de companys i companyes que és possible construir una alternativa al capitalisme basada en el cooperativisme, la democràcia directa i la desobediència civil no violenta”, diu.

Enric Duran també denuncia que és discriminat i a la presó per la seva trajectòria activista. “Sense antecedents penals i amb una llarga història d’activisme pacifista per preservar el planeta i construir un sistema econòmic més jut, vostès em tracten com un criminal perillós, el que a més a més mostra que prenen decisions que em discriminen pel meu passat activista, la qual cosa no és legal, com ja ha denunciat la meva mare davant dels representants de la Comissió Europea”, expressa.

Coincidint amb l’enviament de la carta, també s’ha fet una concentració davant de la delegació de la Comissió Europea a Barcelona per a denunciar la situació de Duran i reclamar-ne l’alliberament.

Fotografia: Grup de Suport a Enric Duran.

A continuació, podeu llegir la carta que Duran ha enviat al ministre de justícia francès, Gérald Darmanin:

La Comissió dels Mercats i la Competència (CNMC) espanyola ha aprovat amb condicions l’oferta pública d’adquisició (OPA) del BBVA al Banc Sabadell. Això permet que el govern espanyol intervingui en l’operació i, fins i tot, en pugui modificar les condicions abans que sigui definitiva.

Els compromisos són garantir la presència d’oficines del Sabadell i l’accés a caixers en zones poc poblades, amb rendes baixes o amb escassa competència. La majoria dels compromisos tindran una durada de tres anys, prorrogables per dos anys més en el cas del crèdit a pimes; i d’any i mig en el cas dels caixers. La CNMC supervisarà el compliment dels compromisos durant el temps estipulat.

La sala de competència, formada per cinc membres i presidida per Cani Fernández, ha aprovat per unanimitat el dictamen després d’una llarga reunió que s’ha allargat fins passades les 19.30 del vespre. Segons fonts pròximes al procés citades per l’agència Efe, no hi ha hagut cap vot particular.

Tanmateix, com que la CNMC ha subordinat l’operació al compliment d’uns compromisos, la resolució encara no és ferma. Segons que diu la normativa espanyola, el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, disposa de quinze dies per decidir si porta el cas al consell de ministres, que podria endurir-ne les condicions o fins i tot vetar-lo.

De fet, tot indica que així serà, atès que l’executiu espanyol ha expressat reiteradament la seva oposició a la fusió. Des del primer moment, el govern de Pedro Sánchez ha manifestat preocupació pels efectes que la concentració bancària podria tenir sobre la competència i la disponibilitat de serveis financers en determinats territoris.

L’aval de la CNMC és un pas significatiu per al BBVA, que ja va intentar de comprar el Banc Sabadell l’any 2020, però aleshores l’operació va fracassar. Ara, amb una nova proposta que inclou una opa hostil, l’entitat espera guanyar prou suport entre els accionistes del Sabadell per tirar endavant la fusió.

Un total de 165.000 vehicles han sortit de Barcelona i l’àrea metropolitana aquest dimecres des de les 15.00 fins a les 20.00 . La xifra representa un 34% del total previst, segons que ha informat el Servei Català de Trànsit (SCT).

A l’AP-7, hi ha quatre quilòmetres de retencions en sentit sud, a la sortida de Tarragona cap a Castelló de la Plana. Les dues rondes de Barcelona són col·lapsades. A la Ronda Litoral –B-10–, s’acumulen retencions en diversos punts: 2,5 quilòmetres entre Sant Adrià de Besòs i el nus de la Trinitat; 3,5 quilòmetres més al tram nord de la ciutat, i 5 quilòmetres en sentit sud, entre Barcelona i el nus del Llobregat. A la Ronda de Dalt –B-20–, les retencions han estat de 3 quilòmetres entre Cornellà de Llobregat i la C-32, i de fins a 9 quilòmetres entre Barcelona i el nus de la Trinitat.

També hi ha hagut complicacions destacades a la C-32. En sentit nord, entre Argentona i Cabrera de Mar (Maresme), s’hi han detectat retencions de 3 quilòmetres. A més, en sentit sud, entre Argentona i Barcelona, una retirada de vehicle ha obligat a tallar puntualment un tram d’1 quilòmetre de calçada.

A la C-58, entre Barcelona i Montcada i Reixac (Vallès Occidental), s’ha produït una avaria que ha deixat els vehicles avançant pel voral i ha causat 3 quilòmetres de circulació molt lenta en sentit Trinitat.

En total, l’SCT preveu que fins dijous surtin uns 480.000 vehicles en l’operació sortida pel pont del Primer de Maig.

En aquest sentit, Trànsit ha desplegat un dispositiu especial d’ordenació, regulació i control del tràfic aquest dimecres a les 15.00 i s’allargarà fins diumenge a les 00.00 hores.

a càrrec de Leonora de Groot Bogaarts - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

Unes quantes entitats han aconseguit que estats de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) demanessin a l’estat espanyol que es comprometi a millorar el respecte pels drets de minories lingüístiques com la catalanoparlant i que persegueixi els delictes d’odi per raó de llengua. Ha estat durant l’Examen Periòdic Universal (EPU), un mecanisme que revisa cada cinc anys la situació dels drets humans a tots els estats membres i en el qual desenes d’organitzacions catalanes han presentat informes que denuncien vulneracions en matèria de drets civils, polítics, socials, culturals i econòmics.

Concretament, han estat quatre estats que li ho han demanat, aquest matí, durant la sessió de l’EPU del Consell de Drets Humans de l’ONU. A més, han recomanat a l’estat espanyol que promogui la diversitat lingüística, que protegeixi els drets humans de les minories lingüístiques i que prohibeixi legalment les discriminacions per raó de llengua; que salvaguardi els drets culturals fomentant l’educació i la pràctica de les llengües; que augmenti els esforços per a combatre els delictes d’odi contra les minories nacionals, ètniques, religioses i lingüístiques; i que combati totes les formes de racisme, seguint les recomanacions del relator especial de l’ONU per a les minories. D’una altra banda, una trentena més d’estats han demanat que es comprometi a reforçar la persecució de les discriminacions i a millorar la protecció de les minories.

La llista d’estats que han fet aquestes peticions no s’ha fet pública. Fa quatre anys i mig, en l’últim EPU, cap estat no va fer referència explícita a les minories lingüístiques.

La Plataforma per la Llengua, una de les entitats que han forçat aquestes peticions, ha celebrat que, finalment, els estats hagin fet cas d’algunes de les seves recomanacions i s’hagin atrevit a fer-les públiques en l’EPU.

Per una altra banda, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha denunciat vulneracions de drets civils, polítics i lingüístics a l’estat espanyol. “Era fonamental ser avui aquí per a denunciar internacionalment les mancances democràtiques de l’estat espanyol”, ha dit.

Les autoritats han decidit d’ampliar fins el 30 de juny les restriccions per la sequera a Catalunya Nord. Malgrat que les pluges del març van millorar temporalment els cabals dels rius, les precipitacions d’abril han tornat a ser escasses i el dèficit hídric persisteix.

Un terç dels aqüífers del departament dels Pirineus Orientals continua molt per sota del nivell normal, fet que obliga les autoritats franceses a mantenir la vigilància i les mesures restrictives. Segons que ha dit la prefectura, la situació és encara molt fràgil i no es descarta de reforçar les restriccions si la situació empitjora en les setmanes vinents.

Les autoritats també han fet una crida a tots els usuaris perquè continuïn adoptant un comportament responsable i estalviador. “És necessari de mantenir aquest esforç col·lectiu per preservar la disponibilitat de l’aigua i garantir-ne l’ús durant l’estiu vinent”, han indicat.

El cap de govern, Xavier Espot, ha tornat a defensar que l’estat francès no ha blocat l’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea (UE). A més, ha dit que n’és “impulsora i defensora”. Ho ha fet avui, després d’haver-se reunit a París amb Patrice Faure, representant del copríncep francès.

El govern d’Andorra i la Generalitat de Catalunya estrenyen la cooperació

D’aquesta manera, Espot ha desmentit una informació publicada la setmana passada pel Diari d’Andorra que assegurava que l’estat francès frenava l’acord. Segons que ha dit, la trobada ha servit per confirmar que no hi ha cap blocatge.

A més, ha explicat que l’estat francès és partidari dels acords mixtos, que han de ser aprovats pels parlaments de tots els estats membres. En canvi, Andorra defensa que aquest acord d’associació sigui no mixt, és a dir, que no calgui la ratificació de cada estat per separat. Espot ha remarcat que aquesta diferència no és un obstacle insalvable i que s’està discutint al respecte. També ha dit que Andorra aportarà arguments per defensar que l’acord tingui caràcter exclusiu de la UE, ateses les particularitats del país.

D’altra banda, el grup parlamentari de Demòcrates ha respost a la petició de Concòrdia, que havia demanat de frenar les negociacions amb la Unió Europea. Així, ha recordat que les converses amb la UE es van cloure el 7 de desembre de 2023 i que, per tant, ara mateix no té cap sentit suspendre res. De fet, ha assegurat que la petició de Concòrdia només contribueix a crear “desinformació i confusió” entre la ciutadania.

Una sentència del jutjat contenciós dos de Girona obliga l’ajuntament a penjar una foto del rei espanyol Felip VI a la sala de plens. El jutge remarca que la imatge ha de ser en un lloc preferent dins de la sal. A més, força el govern local a penjar una bandera espanyola dins de l’edifici, però en aquest cas detalla que no ha de ser a la sala de plens.

Aquesta sentència arriba després d’un recurs que va presentar el regidor de Vox a l’ajuntament, Francisco Javier Domínguez, que assegura que havia demanat al batlle Lluc Salellas que posés una imatge del rei des de la seva presa de possessió.

El Tribunal de Comptes espanyol ha sancionat Vox amb 862.496,72 euros de multa per una infracció molt greu en matèria de finançament. El partit d’extrema dreta va rebre donacions sense identificar-ne els donants durant els exercicis del 2018, 2019 i 2020.

La sanció s’ha aprovat en l’últim ple del tribunal, i dos dels magistrats han emès un vot particular en contra. Vox pot recórrer la multa per la via contenciosa administrativa davant el Tribunal Suprem espanyol.

La resolució concreta que Vox va vulnerar l’apartat a de l’article 17.2 de la llei orgànica sobre finançament dels partits polítics, perquè va rebre o acceptar donacions en efectiu sense identificar-ne els donants.

L’expedient té l’origen en els informes anuals que el tribunal va fer sobre els comptes del partit d’extrema dreta. En els exercicis de 2018, 2019 i 2020, es va detectar que el partit havia rebut més de 330.000 euros mitjançant caixers automàtics, registrats com a “activitats promocionals”. L’organisme no va poder determinar si aquests diners responien realment a la venda de productes promocionals o si es tractava de donacions anònimes, expressament prohibides per la llei.

No és la primera vegada que Vox és sancionat pel Tribunal de Comptes. El juliol de l’any passat ja va rebre una multa de 233.324,22 euros per un altre expedient obert arran de l’informe de 2019, que va detectar que s’havien destinat donacions a finançar accions judicials. Aquesta sanció va ser recorreguda al suprem.

La policia espanyola ha detingut nou persones en una operació contra el tràfic de drogues, entre les quals hi ha l’inspector que va encapçalar la investigació del cas Mediador –també conegut com a cas Tito Berni–, una presumpta trama de corrupció que implica l’ex-diputat del PSOE Juan Bernardo Fuentes Curbelo.

Comissions, capses de diners i “cigrons negres”: la corrupció a les entranyes de la Guàrdia Civil

Segons que ha confirmat Europa Press, tres dels detinguts són policies espanyols, dels quals dos ja estan jubilats. Precisament, un d’ells és l’inspector que anys enrere va tenir un enfrontament públic amb un superior seu per la custòdia dels telèfons i altres proves clau de la investigació sobre Tito Berni.

La unitat d’afers interns de la policia espanyola duu a terme les diligències, vinculades a una causa que instrueix un jutjat d’Arona (Tenerife) i que continua sota secret de sumari. S’hi investiguen delictes de tràfic d’estupefaents, emblanquiment de capitals, suborn, falsedat documental i organització criminal.

El cas Mediador va esclatar el febrer de 2023, quan es van fer detencions en unes quantes demarcacions, entre les quals les Illes Canàries. Segons la investigació, l’entramat hauria ofert tractes de favor en contractes públics a empresaris a canvi de suborns, amb la presumpta intermediació de l’empresari Marco Antonio Navarro Tacoronte.

El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha denunciat avui davant el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides vulneracions de drets civils, polítics i lingüístics a l’estat espanyol. Ho ha fet durant l’Examen Periòdic Universal (EPU), un mecanisme que revisa cada cinc anys la situació dels drets humans a tots els estats membres de l’ONU.

Segons Antich, “hi ha veus d’alerta de molts països i de procedències molt diverses” que qüestionen el respecte dels drets fonamentals per part de l’estat”, segons que es recull en un comunicat. En aquesta sessió de l’EPU, uns quants estats han recomanat a Espanya de garantir la independència judicial, investigar l’espionatge polític, revisar la llei mordassa, evitar la violència policial i els crims d’odi, protegir la diversitat lingüística i aplicar la llei de memòria històrica.

“Era fonamental ser avui aquí per denunciar internacionalment les mancances democràtiques de l’estat espanyol”, diu Antich, que ha criticat durament el paper de la cúpula judicial espanyola, i l’ha acusada de prevaricació i d’extralimitar-se políticament, especialment pel que fa a l’obstrucció de la llei d’amnistia i la vulneració del model d’escola catalana. Antich ha lamentat la “resposta decebedora” del govern espanyol a aquestes observacions.

Òmnium ha participat en aquest examen amb un informe fet conjuntament amb la xarxa europea ELEN en què denuncien vulneracions dels drets lingüístics als Països Catalans, l’ús de l’espionatge amb Pegasus, infiltracions en moviments socials i l’ofensiva judicial contra l’autogovern.

El consell d’administració d’Ebro Foods ha nomenat Meritxell Batet, ex-presidenta del congrés espanyol i ex-ministra del govern de Pedro Sánchez, consellera independent de la companyia, segons que informa la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

En concret, el consell ha acordat per unanimitat el nomenament de Batet, després de l’informe previ de la comissió de selecció i retribucions i amb el pertinent informe del mateix òrgan rector del fabricant de SOS i Brillant.

Batet cobrirà la vacant que va deixar Marc Thomas Murtra, que va abandonar el consell d’Ebre després de ser nomenat president executiu de Telefónica.

A més, Batet ha estat designada membre de la Comissió Executiva i de la Comissió d’Auditoria, Control i Sostenibilitat, per cobrir les vacants ocasionades per Murtra i per Belén Barreiro Pérez-Pardo, que ha presentat també la seva renúncia com a consellera per motius professionals.

El comissari Josep Codina, cap de la regió policíaca de Ponent dels Mossos d’Esquadra, ha condemnat “fermament” la “brutal agressió” i la violència rebuda per part de diversos agents la matinada de dilluns quan intervenien en una baralla multitudinària al barri de la Mariola de Lleida.

En el marc de la celebració del Dia de les Esquadres, Codina ha recordat que sis agents de l’ARRO van resultar ferits amb “traus al cap”, quatre dels quals van haver de rebre “entre 10 i 20 punts de sutura i un d’ells va patir un trencament facial”.

El comissari ha explicat que la investigació està molt avançada, que espera que aviat hi hagi detinguts i que és “possible” que els presumptes autors siguin acusats de temptativa d’homicidi.

Codina ha evitat polemitzar amb els sindicats i ha reconegut el seu dret a presentar-se com a acusació particular en el procediment judicial si ho consideren oportú.

Dimissió del cap de l’ABP del Segrià

Per la seva banda, USPAC ha convocat els agents del cos a concentrar-se el dilluns que ve al migdia davant la comissaria de Lleida per denunciar els fets. El sindicat també exigeix el cessament del cap de l’ABP del Segrià, l’inspector Xavier Ribelles, a qui acusen de “mentir” públicament sobre la gravetat de les lesions i de minimitzar el cas.