Mig miler de persones s’han manifestat aquesta tarda a Vallcarca, a Barcelona, per protestar contra el desallotjament de l’assentament de barraques que l’Ajuntament ha executat aquest matí.

La mobilització, encapçalada per una pancarta amb el lema “Solucions socials, no policials”, ha recorregut els carrers del barri amb consignes com “Collboni, racista” i “Vallcarca per viure”.

En el marc de la protesta, un grup de manifestants ha provat d’ocupar un edifici buit de tres plantes al número 34 de l’avinguda de la República Argentina. L’immoble, que es troba tapiat amb totxos i ciment, ha estat l’escenari d’una acció simbòlica per denunciar l’existència d’habitatges desocupats mentre moltes persones viuen en situació precària.

Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé.

“No sé on anirem ni què farem”: veïns expulsats de Vallcarca denuncien la manca d’alternativa residencial

La portaveu de l’entitat veïnal Som Barri, Aran Llivina, ha lamentat que després de “dos anys de demanar el reallotjament de les persones que viuen a les barraques”, el desnonament s’hagi fet sense avís previ i sense solució pactada amb la gent de l’assentament.

Segons Llivina, es tracta de persones que estan “fora del mercat de l’habitatge”, i ha denunciat que amb l’actuació d’aquest matí “el que s’ha fet és traslladar el problema”, possiblement cap a altres municipis amb ajuntaments “amb menys recursos” per afrontar-lo.

També ha criticat que “es tenen diners per fer desallotjaments cada dia” però no per “oferir solucions” a aquelles persones que estan “excloses” del mercat immobiliari. Per això, ha conclòs que el PSC té “clar” el model de ciutat que vol, i que en aquest “els pobres no hi caben”.

L’entitat ha acusat el PSC de “governar pels rics” i “no estar a l’altura” per fer front a la realitat del barraquisme. Alhora, Llivina ha remarcat que Som Barri està “d’acord amb el fet que no hi ha d’haver barraques”, però s’oposa a “treure les persones que es troben en aquesta situació sense alternativa”.

Robert Francis Prevost, de seixanta-nou anys, ha estat elegit nou papa de l’Església Catòlica. Ha adoptat el nom de Lleó XIV i els cardenals l’han elegit després de dos dies de conclave.

Amb aquesta elecció, l’església obre ara un nou capítol sota la guia d’un home amb una destacada trajectòria missionera, pastoral i doctrinal, que uneix les seves arrels nord-americanes amb una profunda experiència llatinoamericana. Lleó XIV era president de la Pontifícia Comissió per a l’Amèrica Llatina i és considerat un candidat de consens entre progressistes i conservadors. A Roma, se’l coneix com el latin yankee.

Nascut a Xicago el 14 de setembre de 1955, Prevost va créixer dins l’orde de Sant Agustí, amb la qual va començar la seva vida religiosa el 1977. Els mitjans locals han informat que el seu pare, d’ascendència francesa i italiana, era un educador que servia l’església com a catequista i que la seva mare, d’ascendència espanyola, era bibliotecària. Prevost parla anglès, castellà, portuguès, italià i francès amb fluïdesa.

Va fer els vots solemnes el 1981 i va ser ordenat de sacerdot a Roma el 19 de juny de 1982. Format com a doctor en dret canònic a la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d’Aquino, va combinar l’estudi amb l’acció pastoral al Perú, on va passar més d’una dècada com a missioner, rector de seminari i jutge eclesiàstic.

Anti-Trump i crític amb els abusos a l’església, malgrat les acusacions

Recentment, s’ha parlat sobre el coneixement que tenia Robert Francis Prevost dels casos d’abusos sexuals durant el seu mandat com a bisbe de Chiclayo. Dos sacerdots van ser acusats d’abusar de tres nenes, i la Xarxa de Supervivents d’Abusos per Part de Sacerdots (SNAP) ha denunciat enguany que Prevost no va obrir una investigació adequada i que va enviar informació insuficient a Roma. Tanmateix, el Vaticà ha negat qualsevol actuació incorrecta per part seva.

Sobre aquests temes, en una entrevista al diari La República quan encara exercia com a màxim responsable de la diòcesi peruana, Prevost va assegurar que la institució “rebutja l’encobriment i el secretisme” i va reconèixer el mal profund que causa. “Hem d’ajudar les persones que han patit per una mala actuació”, va declarar. També va instar els fidels a denunciar qualsevol cas d’abús, especialment si implica sacerdots, i va criticar actituds del passat que fomentaven el silenci: “Moltes vegades es deia ‘calla i no parlis’; això no es pot demanar. Si algú ha estat víctima, que vingui i ho denunciï, per actuar pel bé de la persona, de la comunitat i de l’església.”

Fins ara, el nou papa no ha fet declaracions públiques directes contra Donald Trump, però sí que ha compartit algunes publicacions a X que critiquen tant el president Trump com el vice-president JD Vance. Durant la pandèmia, es va oposar als negacionistes i es va solidaritzar amb la mort de George Floyd.

[VÍDEO EN DIRECTE] Robert Francis Prevost és el nou papa, Lleó XIV

Elegit cardenal el setembre del 2023

La capacitat de lideratge el va portar a ser elegit prior general de l’orde de Sant Agustí (2001-2013), i després va ser nomenat bisbe de Chiclayo (Perú), el 2015. Com a prelat, va destacar per la proximitat a les comunitats locals i per la promoció de l’educació i la cultura, a més de participar activament en la Conferència Episcopal del Perú i Càritas Perú.

El 30 de gener de 2023 el papa Francesc li va confiar la prefectura del Dicasteri per als Bisbes, una de les responsabilitats més delicades del govern eclesiàstic. En aquest càrrec, Prevost va tenir un paper central en el nomenament i l’acompanyament de pastors d’arreu del món. El 30 de setembre de 2023, el papa Francesc el va crear cardenal i el va assignar com a cardenal diaca de Santa Monica degli Agostiniani, església romana vinculada al seu orde.

Compromís amb la doctrina social

Amb l’elecció com a papa, Robert Francis Prevost es converteix en el primer papa dels Estats Units i en un dels pocs pontífexs procedents d’una congregació religiosa en temps moderns. El seu nom, Lleó XIV, evoca la figura de Lleó XIII, conegut pel seu compromís amb la doctrina social de l’església.

Tot i una trajectòria marcada per l’esperança i la renovació, el nou papa hereta també desafiaments, com la continuïtat de la lluita contra els abusos dins l’Església Catòlica.

L’evolució del PIB català el primer trimestre del 2025 mostra un creixement interanual del 3,2%, segons l’estimació avançada avui per l’Institut d’Estatística de Catalunya (Idescat), la qual cosa vol dir que se situa quatre dècimes per sobre de la variació experimentada per l’economia espanyola en el mateix període. Per la seva banda, la Unió Europea (UE) registra un creixement de l’1,4% el primer trimestre de l’any. Això vol dir que continuem creixent més de pressa que a tot l’estat espanyol i que a la UE. Dit això, cal assenyalar que el creixement interanual català presenta un alentiment de set dècimes respecte del registrat el quart trimestre del 2024 (3,9%).

Aquesta desacceleració queda registrada també en els principals sectors d’activitat, malgrat mantenir unes taxes prou elevades. Els serveis, per exemple, registren una taxa de variació interanual del 3,6%, sis dècimes inferior a la del quart trimestre del 2024 (4,2%). Segons els indicadors d’activitat del sector, les branques que més han contribuït a aquest creixement són l’hoteleria i la restauració, els serveis d’emmagatzematge, el comerç al detall i els serveis de venda i reparació de vehicles.

En el cas de la indústria, assoleix una taxa interanual de l’1,9%, un punt i una dècima menys que el trimestre anterior (3,0%). Les branques que més han contribuït al creixement industrial, segons els indicadors de producció, són la indústria farmacèutica i l’energètica. Finalment, l’activitat de la construcció (3,0%) és inferior en cinc dècimes a la del darrer trimestre (3,5%) i l’agricultura registra una variació interanual del 2,6%, dos punts per sota de la del trimestre anterior (4,6%).

Aquestes dades de creixement interanual, cal considerar-les molt positives, atès l’entorn internacional actual, però, en canvi, no m’acaben de quadrar les referides a l’augment intertrimestral (sobre el trimestre anterior). Resulta que l’avanç de l’Idescat apunta un minso 0,1%, mentre que els creixements dels dos trimestres passats eren del 0,9% cadascun. Em sembla una desacceleració molt brusca en un sol trimestre. Segons l’avanç, són els serveis i la construcció els que creixen tan sols d’un 0,1%; i la indústria, a un ritme del 0,7%, que és molt positiu. Costa d’entendre què pot haver passat amb el creixement tan mínim dels serveis, que representen gairebé el 75% del valor afegit català i són cabdals en el PIB global.

Faig una consulta a l’Idescat i em contesten: “A les dades publicades es pot observar que hi ha disparitat en les taxes intertrimestrals de les diferents branques d’activitat. I són els serveis i la construcció els principals responsables d’aquest resultat. D’altra banda, s’ha de recordar el caràcter provisional dels avanços del PIB trimestral, ja que es basen en informació incompleta del trimestre que s’actualitzarà el 16 de juny en la versió definitiva, amb tota la informació dels indicadors completa.” Esperarem, doncs.

Un altre avanç del creixement de l’economia catalana el proporciona l’AIReF, que el calcula segons el creixement que ha tingut l’economia a tot l’estat espanyol i en fa un “repartiment” autonòmic posterior, mitjançant un model propi. Doncs bé, les dades que li surten per a Catalunya són d’un creixement interanual del 2,9% i un intertrimestral del 0,5%. En una primera apreciació, semblen més lògiques, però no aporten cap detall concret en què basar una anàlisi. Senzillament, és una flaire. Evidentment, els mètodes de càlcul d’ambdues fonts són molt diferents. Però, malgrat tot, em semblen unes diferències excessives.

La conclusió provisional, doncs, és que encara creixem al voltant del 3% interanual, la qual cosa és molt positiva, si bé amb una desacceleració clara. Precisament, abans-d’ahir, la Cambra de Comerç de Barcelona va presentar el seu informe de conjuntura, en què estimava un creixement per a tot l’any del 2,7% a l’economia catalana. En el càlcul, s’apuntava que no s’havia tingut en compte el possible efecte compensatori de les polítiques públiques previstes de suport al teixit empresarial i tampoc els possibles impactes econòmics de l’apagada del dia 28 d’abril. I destacava que “la resiliència del consum i el bon comportament de la inversió” mantenien “el creixement, tot i la incertesa sobre l’impacte de la política aranzelària dels EUA”.

Parlo amb el director del gabinet d’estudis de la Cambra, Joan Ramon Rovira, que em comenta que l’anàlisi específica que han fet sobre les conseqüències dels nous aranzels de Trump els porta a estimar “una reducció del PIB català de 1.055 milions d’euros, és a dir, unes 3 dècimes del PIB, a causa d’unes exportacions menors”. I aclareix que “aquest impacte es tradueix en una reducció del valor total de les exportacions de les empreses catalanes als EUA, tant d’aquelles que exporten directament a aquell país (impacte directe), com també de les que ho fan indirectament (impacte indirecte), és a dir, que exporten components i altres béns intermedis que entren en la cadena de valor d’altres empreses estrangeres, i que, al seu torn, s’exporten als EUA”. Aquests darrers, els indirectes, “generen els impactes negatius més importants”, afegeix.

Encara que s’estima una contribució menor del sector exterior per aquest motiu, principalment, em destaca que “Catalunya ha mostrat un bon comportament excepcional de les exportacions de béns els primers dos mesos de l’any, en contrast amb la caiguda registrada a altres països europeus”. “No tinc dades per a demostrar-ho, però hi podria haver influït un efecte anticipació, en funció del temor als nous aranzels”, diu.

Respecte del creixement de l’economia apunta que “els factors principals que impulsaran el creixement els trimestres vinents seran el consum privat i la inversió, gràcies al vigor del mercat laboral, la reducció dels tipus d’interès, l’energia més barata i el desplegament creixent dels fons Next Generation EU”. Amb l’evolució d’aquests factors, la previsió de la mitjana anual de la taxa de desocupació que han calculat es redueix fins al 8,5% l’any 2025. I Rovira conclou que “el dinamisme de l’ocupació, amb un augment del 2,0% el 2025, juntament amb el descens de l’atur i el descens dels tipus d’interès, haurien de traduir-se en un consum privat resilient”. Esperem que el camí que apunta sigui l’encertat en els mesos vinents. Els interrogants principals vénen de l’altre costat de l’Atlàntic.

 

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat un acord comercial amb el Regne Unit en una conferència de premsa al Despatx Oval. El pacte, que encara no és definitiu, preveu rebaixes substancials d’aranzels i més accés recíproc als mercats. Tot plegat s’ha fet públic avui, coincidint amb el 80è aniversari del Dia de la Victòria a Europa.

D’acord amb Downing Street, el govern britànic ha accedit a obrir el mercat a productes estatunidencs com la vedella, l’etanol, cereals i maquinària industrial, en resposta a l’augment aranzelari impulsat per Washington. A canvi, els EUA rebaixaran del 27,5% al 10% els aranzels als cotxes britànics –per a un màxim de 100.000 vehicles, pràcticament totes les exportacions del 2023– i eliminaran del tot els aranzels a l’acer.

Tant Trump com el primer ministre britànic, Keir Starmer, han qualificat el pacte d’històric. El president ha insistit reiteradament que és un acord “enorme” i ha destacat que ha estat possible “ràpidament” perquè el Regne Unit ja no forma part de la Unió Europea. “Sense el Brexit no haurien pogut fer l’acord”, ha dit. Alhora, ha reiterat la voluntat d’arribar a un acord similar amb Brussel·les.

Per via telefònica, Starmer ha participat en l’anunci i ha assegurat que el pacte impulsarà el comerç, protegirà i crearà llocs de feina i obrirà mercats. Posteriorment, ha fet una conferència de premsa a West Midlands.

El secretari de Comerç estatunidenc, Howard Lutnick, ha avançat que el Regne Unit comprarà avions Boeing per valor de 10.000 milions de dòlars. A més, Trump ha explicat que el pacte també inclou un “alineament” del Regne Unit amb la “seguretat econòmica” dels EUA.

Segons que ha informat Downing Street, l’acord preveu una quota de 13.000 tones de vedella britànica exempta d’aranzels. L’executiu laborista ha garantit que no s’afebliran els estàndards de qualitat alimentària.

Un context de guerra aranzelària

L’acord s’emmarca en la guerra comercial que manté Trump amb uns quants socis econòmics. El 2 d’abril va anunciar aranzels elevats per al Japó (24%), l’Índia (26%) i els 27 estats de la Unió Europea (20%). Les tensions generades van afectar el mercat de bons i el president va optar per suspendre durant noranta dies les pujades més altes, tot obrint una ronda de contactes amb desenes de governs.

Actualment, els EUA mantenen un aranzel del 25% a les importacions d’automòbils, acer i alumini, i un del 10% a la gran majoria de productes. El Regne Unit se n’ha deslliurat en part, però l’aranzel del 25% als cotxes ha perjudicat notablement les exportacions britàniques.

Trump també ha pressionat Starmer perquè retiri la taxa als serveis digitals que paguen grans plataformes i xarxes socials. D’acord amb la premsa britànica, Londres hauria ofert rebaixes aranzelàries al pollastre i altres carns com a moneda de canvi.

Una relació comercial desequilibrada

El volum de comerç de béns i serveis entre els EUA i el Regne Unit s’enfila fins als 314.600 milions de lliures anuals. El Regne Unit exporta molt més (196.300 milions de lliures) que no pas importa (118.300 milions). Els automòbils encapçalen les exportacions de béns britànics, seguits dels productes farmacèutics. En canvi, els EUA hi exporten principalment petroli, maquinària i, en menor mesura, productes farmacèutics.

Amb tot, les exportacions de serveis són encara més importants per al Regne Unit: el 2023 van sumar 137.000 milions de lliures, més del doble que les de béns. Tot i que no s’hi apliquen aranzels, molts serveis depenen de la venda de productes físics.

Sense acord de lliure comerç a l’horitzó

Després de sortir de la Unió Europea, el Regne Unit va començar a negociar nous pactes comercials. El govern de Keir Starmer té prioritat per als acords amb països del Golf, l’Índia, Israel, Corea del Sud, Suïssa i Turquia. Segons un informe de la Cambra dels Comuns del desembre passat, un acord de lliure comerç amb els EUA no forma part dels plans immediats.

Durant l’administració Biden, hi va haver cinc rondes de negociació per un pacte de lliure comerç, però les converses van quedar aturades el 2020. Segons els britànics, el president demòcrata va prioritzar l’agenda interna i va deixar en segon pla els acords comercials.

a càrrec d'Imma Codina. Activitat recomanada per a infants a partir de 4 anys - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

Lloc: Aula d'entitats del C.C. Calisay

La jutgessa de Catarroja (Horta Sud), que s’encarrega de la instrucció que investiga la gestió de la gota freda del 29 d’octubre, ha citat a declarar com a testimonis la batllessa de València, María José Catalá, i quinze batlles més de poblacions afectades.

Així, a més de Catalá, cita Rocío Cortés, ex-batllessa de Requena (Plana d’Utiel); Amparo Fort, ex-batllessa de Xiva (Foia de Bunyol); Roberto Raga, batlle de Riba-roja de Túria; Jordi Mayor, batlle de Cullera (Ribera Baixa); Amparo Folgado, batllessa de Torrent (Horta Sud); Francisco Comes, batlle de Massanassa; Eva Sanz, batllessa de Benetússer; Juan Ramón Adsuara, batlle d’Alfafar; Josep Almenar, batlle de Picanya; José Morell, batlle de Xest; Andreu Salom, batlle de l’Alcúdia (Ribera Alta); Vicent Estruch, batlle de Guadassuar; Tomás Cervera, batlle de Sot de Xera (Serrans); Guillermo Luján, batlle d’Aldaia; i Cristina Mora, batllessa de Quart de Poblet. Anteriorment, ja havien estat citades com a testimonis les batllesses de Paiporta i Carlet, i els batlles d’Utiel i Algemesí.

La jutgessa també cita com a testimoni una treballadora de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències de la Generalitat (AVSRE), Eva María Seco. A més a més, cita com a perit, per la seua formació, la cap del departament de meteorologia d’À Punt, Victòria Rosselló.

Avui, en un altre acte, la jutgessa ha tornat a refusar d’investigar al president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), Miguel Polo, que demanava l’Associació de Damnificats Dana Horta Sud. Així, ha recordat que els investigats són exclusivament Salomé Pradas, “consellera a la qual corresponia el comandament únic de l’emergència”, i el secretari d’Emergències, Emilio Argüeso.

Una pertorbació ha alterat considerablement la situació meteorològica als Països Catalans. Els serveis oficials de predicció han activat uns quants avisos per pluja intensa i tempestes, amb acumulacions de més de 40 litres per metre quadrat en una hora i risc de calamarsa. Aquest episodi, que ja ha començat aquest matí, es preveu que continuï amb força fins demà.

Catalunya: ruixats molt intensos a la tarda i vespre, amb el litoral central i el Camp de Tarragona en el punt de mira

El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) ha alertat que el tram horari més delicat serà entre les dotze del migdia i les sis de la tarda, quan s’esperen xàfecs sobtats i de gran intensitat que afectaran gairebé trenta comarques. Les zones amb major risc són el Baix Ebre i el Montsià, on el nivell d’alerta és alt. També hi ha una alerta groga, de risc moderat, a l’Alt Empordà, pla de l’estany, la selva, la Garrotxa, Gironès, Ripollès, Osona, Lluçanès, Moianès, Berguedà, Bages, Alt Urgell, Solsonès, Anoia, Pallars Jussà, la Noguera, la Segarra, la Conca de Barberà, l’Urgell, el Pla d’Urgell, les Garrigues, el Segrià i la Terra Alta.

Cap al vespre, la pluja es concentrarà al Pirineu i l’àrea Metropolitana de Barcelona, on es mantindrà l’alerta groga mentre es desactiven els avisos a la resta de Catalunya. Els serveis d’emergència recomanen de no circular per trams inundables, especialment a zones urbanes i en trams de riera, on la intensitat sobtada de la precipitació pot provocar desbordaments puntuals.

País Valencià: activades alertes a més de vint comarques per tempestes amb granís i acumulacions importants

Al País Valencià, la inestabilitat s’ha estès avui a pràcticament totes les comarques del nord i del centre, segons que ha informat l’Agència Estatal de Meteorologia espanyola (AEMET). A les comarques del nord, com ara els Ports, l’Alt Maestrat i l’Alcalatén, es preveuen ruixats d’intensitat forta i tempestes amb calamarsa, especialment a partir del migdia. Aquestes pluges poden arribar a superar els 20 mm en una hora.

També es troben sota avís la Plana Alta i el Baix Maestrat, amb ruixats costaners localment intensos, i a les comarques de l’Alt Millars i l’Alt Palància podrien viure una tarda amb gran quantitat d’aigua acumulada en poc temps. Més al sud, comarques com la Vall d’Albaida, la Costera, la Canal de Navarrés i la Ribera Alta es troben en una situació especialment delicada: hi ha activat un avís carabassa per acumulacions de fins a 30 mm en una hora, amb tempestes i probabilitat elevada de granissada. Aquest mateix escenari s’estén a la Safor i a diversos punts del litoral sud de la demarcació.

La Universitat de València suspèn les classes al campus d’Ontinyent per l’alerta de pluja

Al sud, el risc és més dispers però també present. Hi ha previsió de tempestes sobtades a la Marina Alta, la Marina Baixa, el Comtat, l’Alcoià, l’Alacantí, el Vinalopó i el Baix Segura, on es podrien registrar acumulacions puntuals d’intensitat moderada. En conjunt, l’AEMET manté avisos en gairebé tota la geografia valenciana, que poden mantenir-se actius fins entrada la nit.

Mallorca, sota l’efecte de tempestes i pluja sobtada

A les Illes, la previsió més destacada és a Mallorca, on els models preveuen que la Serra de Tramuntana i el nord i el nord-est de l’illa podrien acumular quantitats significatives de pluja en poca estona, especialment durant la tarda i fins a les set del vespre.

La inestabilitat continuarà demà, però es desplaçarà a l’est

La previsió per a demà indica que la pertorbació continuarà afectant el país, però amb una intensitat lleugerament menor. A Catalunya, el cel estarà ennuvolat o cobert a la meitat est i al litoral i el prelitoral fins a mig matí, on també hi haurà actives alertes grogues de pluja intensa –de perill moderat– per la previsió de ruixats de més de 20 litres per metre quadrat en mitja hora. Els xàfecs podrien anar acompanyats de tempesta i localment de calamarsa petita. A la tarda i el vespre, la nuvolositat anirà a menys.

Al País Valencià, encara hi haurà nuvolades al terç central, però la situació tendirà a estabilitzar-se a mesura que avanci el dia. A Mallorca, en canvi, la previsió és que plogui més que no pas avui. L’AEMET ha activat l’alerta taronja per risc important de pluja intensa al sud de l’illa, amb una previsió de 40 litres per metre quadrat en una hora. A l’interior i al nord i nord-est el risc és groc, amb una previsió de 30 litres per metre quadrat en una hora.

De cara al cap de setmana, s’espera una millora progressiva de les condicions, amb menys precipitacions i l’entrada d’un flux més estable des de l’oest, que podria portar un ambient més assolellat i temperat a partir de dissabte.

Consells de precaució davant aquest episodi

Els serveis d’emergència recomanen de no travessar cap riera ni torrent i evitar els desplaçaments per carretera durant les hores de màxima intensitat de la pluja. També cal retirar objectes de balcons i terrasses que puguin ser arrossegats per l’aigua o el vent i mantenir-se informat pels canals oficials del Meteocat i de l’AEMET. Les tempestes d’avui poden ser breus, però molt violentes.

El congrés espanyol ha convalidat avui el decret de resposta als aranzels, amb 176 vots favorables (PSOE, Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, PNB, BNG i José Luis Ábalos), 4 abstencions (Podem) i 169 vots en contra (PP, Vox i UPN). El pla preveu un conjunt d’ajudes valorat en 14.100 milions d’euros per a sectors afectats per la nova política aranzelària dels Estats Units.

El govern espanyol ha tancat un acord amb Junts, que ha reclamat que les ajudes es distribueixin tenint en compte el pes de Catalunya en les exportacions, un 25%. El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, s’ha reunit amb el grup parlamentari de Junts just abans de la votació per constatar que s’havia començat a aplicar aquest criteri. També ha pactat amb ERC una condicionalitat perquè les empreses que rebin les ajudes no redueixin llocs de feina.

Cuerpo ha dit que el decret és el pla que Espanya necessitava, perquè parteix del “diàleg i la unitat d’acció” i està preparat per adaptar-se a l’evolució de la situació. Ha dit que era un decret “ambiciós” que oferia una “xarxa de seguretat” per a empreses i treballadors, i que es compaginaria amb les mesures que adopti la Comissió Europea.

El vot favorable de Junts

El diputat de Junts Josep Maria Cruset ha justificat el suport al decret tot remarcant que, malgrat l’espoliació fiscal, Catalunya és un motor econòmic i representa més del 25% de les exportacions de l’estat espanyol. Per això ha exigit que les ajudes es distribueixin proporcionalment. Segons que ha dit, la reunió prèvia amb Cuerpo ha servit per a constatar que les primeres setmanes de vigència del decret ja s’havia respectat aquest criteri. “Si es negocia amb Junts i es compleixen els acords, Junts també compleix”, ha afegit.

Acord amb ERC per a protegir l’ocupació

ERC hi ha votat a favor després d’assegurar-se que les empreses que rebin ajudes no podran reduir la plantilla. En un comunicat, els republicans han remarcat que l’acord “garanteix la condicionalitat de les possibles futures ajudes públiques directes a la protecció de l’ocupació”. Això inclou evitar deslocalitzacions i reduccions de personal en sectors estratègics.

Segons que ha explicat la diputada Inés Granollers, el decret és “necessari però incomplet”, perquè es basa principalment en crèdits i avals, tot i que caldrien ajudes directes. Ha reclamat més celeritat, un mapa clar dels sectors afectats i una avaluació rigorosa de l’impacte en l’ocupació. També ha recordat que els aranzels dels Estats Units afecten milers d’empreses de Catalunya i del País Valencià.

L’abstenció de Podem

Podem s’ha abstingut, després d’intentar sense èxit d’incloure-hi l’expropiació dels habitatges propietat dels fons voltor nord-americans. El diputat Javier Sánchez Serna ha criticat el pla, que considera “insuficient”, i ha reclamat un topall als preus dels aliments bàsics per a evitar que les distribuïdores aprofitin la situació per apujar preus.

El PP refusa el decret

El PP hi ha votat en contra i n’ha criticat el caràcter “provisional”. El portaveu d’economia, Juan Bravo, ha retret que el decret no inclogui la pròrroga de la vida útil de les centrals nuclears ni ajudes fiscals a les empreses. Ha acusat el govern espanyol de limitar-se a generar més deute i no voler escoltar les propostes dels populars. “Negociar no és tan sols informar”, ha dit.

En el torn de rèplica, Cuerpo ha defensat el decret com a resposta necessària per a les empreses i ha dit que era incomprensible el vot contrari del PP. Ha reiterat la voluntat de continuar treballant amb els grups per construir una resposta comuna contra els aranzels.

L’estadi Johan Cruyff, a la Ciutat Esportiva del FC Barcelona, serà l’escenari dels dos partits que les seleccions catalanes de futbol disputaran d’ací a poques setmanes. La masculina jugarà contra Costa Rica el 28 de maig, i la femenina, contra Xile l’1 de juny. Ho han anunciat la Federació Catalana de Futbol (FCF) i el club blau-grana.

Els partits formen part dels actes commemoratius del 125è aniversari de la FCF i, per a l’ocasió, les dues seleccions estrenaran una samarreta d’edició limitada. Serà la primera vegada que els equips absoluts juguin a l’estadi Johan Cruyff.

La selecció catalana de futbol presenta una samarreta amb la Creu de Sant Jordi

La federació destaca la vinculació especial de Cruyff amb la selecció catalana: el mític jugador i entrenador neerlandès va jugar dues vegades amb la selecció catalana, els anys 1973 i 1976, i en va ser el seleccionador en quatre partits entre el 2009 i el 2013. El més recordat, la victòria per 4-2 contra l’Argentina de Diego Armando Maradona al Camp Nou el 2009.

Quan es va anunciar la data del partit masculí, el 28 de maig, es va témer que els jugadors catalans del primer equip del Barça no hi podrien jugar, perquè seria pocs dies abans de la final de la Champions League. Amb l’eliminació contra l’Inter de Milà, el seleccionador Gerard López tindrà via lliure per a convocar-los.

El conflicte entre l’Índia i el Paquistan al Caixmir torna a escalar. L’exèrcit paquistanès ha informat que ha interceptat dotze drons indis que havien entrat en el seu espai aeri per diverses localitats del país. Un dels aparells ha arribat a impactar a Lahore, la segona ciutat més poblada, on ha mort almenys una persona i quatre soldats han quedat ferits.

L’escalada entre l’Índia i el Paquistan pel Caixmir agita els fantasmes de la guerra total a l’Àsia

El portaveu de l’exèrcit, Ahmed Sharif Chaudhry, ha assegurat que les operacions militars continuen i que la majoria dels drons han estat abatuts a Lahore i Karachi, entre altres localitats. Ha acusat l’Índia de perpetrar “un altre acte d’agressió” i ha advertit: “L’Índia pagarà per això.” Ho ha dit en declaracions recollides pel diari Dawn.

La tensió ha obligat a suspendre tots els vols a les ciutats de Karachi, Lahore i Islamabad. L’Autoritat d’Aviació Civil ha decretat el tancament dels aeroports en aquestes zones fins a les 18.00, hora local.

Alhora, les autoritats del Panjab han declarat l’estat d’emergència a tots els hospitals de la demarcació per garantir l’atenció mínima. Això ha implicat la suspensió de totes les operacions mèdiques no urgents, segons que han informat fonts sanitàries.

El ministeri de Defensa indi, per la seva banda, ha confirmat els atacs amb drons. Ha explicat que l’objectiu eren diversos radars de la defensa aèria paquistanesa, i que n’han “neutralitzat” un a Lahore.

Aquest nou episodi de tensió arriba en un moment delicat en les relacions entre tots dos estats, que s’acusen mútuament de violar l’espai aeri i alimentar el conflicte històric a la regió del Caixmir.

La Capella Sixtina ha tornat a escopir fum negre. En el segon dia del conclave per a elegir el successor del papa Francesc, les dues votacions que s’han fet aquest matí no han reeixit a assolir un consens i, per tant, continua el suspens sobre qui serà el nou cap de l’Església Catòlica. La fumata negra que ha sortit aquest migdia de la xemeneia instal·lada al Vaticà indica que cap dels cardenals proposats no ha obtingut els dos terços de suport necessaris.

Aquests són els candidats més ben situats per a succeir el papa Francesc

Aquestes votacions, a diferència de la primera que es va fer ahir, ja no són merament exploratòries. Ara, els cent trenta-tres cardenals electors cerquen activament un nom capaç de reunir com a mínim 89 vots, un llindar que obliga a cercar el consens entre les diferents sensibilitats presents al col·legi cardenalici. Aquest mecanisme, pensat per evitar extrems, fa que sovint els candidats més coneguts o alineats amb un corrent clar acabin essent descartats en benefici d’un perfil més integrador.

De fet, un dels factors que marca aquest conclave és que vuit de cada deu electors han estat nomenats pel mateix Francesc. Això fa que molts dels votants no tinguin experiència prèvia en una elecció papal i que els equilibris interns encara siguin difícils de desxifrar des de fora. Les especulacions sobre les preferències són, doncs, limitades, i l’opacitat que caracteritza aquest procés deixa molt marge per a les sorpreses.

Endurits per anys de servei en zones de conflicte, aquests tres cardenals aspiren a convertir-se en el nou papa

Aquesta tarda s’han de fer dues votacions més. Si tampoc no prosperen, el conclave continuarà demà amb el mateix ritme: dues votacions al matí i dues a la tarda, fins que no hi hagi fum blanc. Només llavors s’haurà trobat el successor del papa Francesc.

El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha dit que la negociació perquè el català sigui oficial a la Unió Europea és en el “tram final” i ha mostrat l’esperança que hi hagi novetats aquest mateix mes. La pròxima reunió del Consell d’Afers Generals del Consell de la Unió Europea, que és l’òrgan que l’hauria d’aprovar, és el 27 de maig.

En una entrevista a TV3, ha explicat que les converses avancen, tot i que amb “l’escepticisme habitual”: “S’hi treballa i és millor que no hi hagi massa soroll. Som a un tram final. Sembla que evoluciona positivament.” Per això, ha reclamat la màxima implicació del govern espanyol, començant pel president, Pedro Sánchez, per assolir l’objectiu.

Pel que fa al decret sobre els aranzels que es debat avui al congrés espanyol, Turull ha dit que Junts encara negocia amb el ministeri corresponent i ha afegit que confia que el PSOE no trenqui cap acord: “Si ens acrediten tot allò que vam pactar, no hi hauria d’haver cap problema.”

Junts manté l’oposició a la reforma de la jornada laboral

Sobre la reforma de la jornada laboral impulsada per Sumar, Turull ha dit que veu difícil que Junts canviï d’opinió, tot i les reunions pendents amb Yolanda Díaz. Malgrat les crítiques a la posició adoptada per la vice-presidenta del govern espanyol i ministra de Treball, s’ha mostrat disposat a continuar parlant, també amb Podem, pel que fa a la tramitació de la llei que hauria de permetre de delegar competències en immigració a la Generalitat.

Junts anuncia una esmena a la totalitat contra la reducció de jornada

Rebuig al decret de la taxa turística

Turull també ha qüestionat que Junts pugui donar suport al decret que el govern vol aprovar per ajornar l’entrada en vigor de la nova taxa turística, tenint en compte què va passar al ple de dimecres. “Si diem que això s’ha de fer per llei, poden anar aprovant decrets i més decrets. Si diem que cal acordar-ho amb el sector turístic, amb els operadors i amb tots els ajuntaments, i ho continuen fent sense això, el nostre posicionament serà exactament el mateix”, ha advertit.

Crítica als indults i al Suprem espanyol

Finalment, ha agraït que el Tribunal Suprem espanyol s’hagi oposat a concedir-li un segon indult, igual que a l’ex-vice-president Oriol Junqueras i als ex-consellers Raül Romeva i Dolors Bassa. Ha deixat clar que no el vol i ha dit que concedir-lo seria una manera d’emblanquir la prevaricació dels jutges Marchena i Llarena, que –ha remarcat– no apliquen la llei d’amnistia.

L’hospital Germans Trias i Pujol de Badalona (Barcelonès), conegut com a Can Ruti, ha obert la primera consulta monogràfica de l’estat espanyol dedicada a tractar patologies derivades del sexe anal. És una iniciativa pionera que, de moment, funciona cada quinze dies en fase de prova, per si cal ajustar-ne la periodicitat.

La consulta rep pacients derivats de diverses especialitats mèdiques –com ginecologia, dermatologia i psiquiatria– i també de l’atenció primària, principalment de l’àrea metropolitana nord de Barcelona. L’objectiu és donar resposta a un conjunt de símptomes i patologies sovint silenciats, com ara la incontinència anal, el dolor i les infeccions de transmissió sexual, que en alguns casos poden derivar en un càncer si no es controlen.

A més del tractament, la consulta també serveix per detectar pràctiques de risc i assessorar-hi. Segons que ha explicat Sandra Vela, una de les especialistes responsables, la voluntat és atendre “sense tabús, encara que l’estigma que envolta aquesta pràctica pugui causar incomoditat”.

Fins ara, el centre ja disposava d’una consulta vinculada a la unitat de VIH, però aquesta nova iniciativa vol superar aquest àmbit. “La pràctica del sexe anal va més enllà dels pacients amb VIH”, diu Vela. I afegeix que “hi ha diverses patologies que tenen el seu origen en la pràctica del sexe en totes les seves formes; també en la pràctica anal, que pot desencadenar determinades patologies que requereixen un abordatge especial”.

A banda de l’assistència mèdica, la consulta també vol impulsar línies de recerca, com ara establir la prevalença d’aquestes patologies, més enllà del seu tractament.

Per a moltes famílies amb infants que han de començar l’escola o l’institut el curs vinent, la preinscripció escolar és un moment tens. No sempre n’hi ha prou d’escollir un centre i tenir-hi dret preferent: quan hi ha més sol·licituds que places, entren en joc els punts i, si encara hi ha empat, el número de desempat. Aquest any, aquest número decisiu és el 76.261, escollit aquest matí en un sorteig públic fet pel Departament d’Educació.

Aquest és el número de desempat per a la preinscripció escolar del segon cicle d'infantil, primària i ESO 2025-2026: 76.261 pic.twitter.com/hNKPXxvkzj

— Educació (@educaciocat) May 8, 2025

El número serveix per resoldre les situacions en què dues o més sol·licituds tenen exactament la mateixa puntuació, una situació relativament habitual a les escoles més sol·licitades. Cada sol·licitud té un identificador aleatori, i el número extret estableix a partir de quin d’aquests identificadors es comencen a assignar les places.

Com funciona el desempat

Suposem que una escola ofereix 50 places i rep 60 sol·licituds, de les quals 15 tenen la màxima puntuació i 10 més tenen exactament la mateixa puntuació següent. Aquestes 10 últimes s’ordenen segons el número de desempat. Si una d’elles té el número 76.262, entrarà per davant d’una altra que tingui, per exemple, el 76.270. El sorteig s’aplica com una roda: si el número més proper al 76.261 és el 001 o el 99999, també se seguirà un ordre circular.

El barem: com es puntuen les sol·licituds

El sistema de preinscripció estableix una puntuació segons diversos criteris: tenir germans al centre, proximitat al domicili o al lloc de feina, renda familiar, família nombrosa o monoparental, discapacitat de l’alumne o d’un familiar, entre altres. Aquesta puntuació determina la prioritat d’accés, i només en cas d’empat s’aplica el número de desempat.

Calendari del procés de preinscripció

El calendari és idèntic per a educació infantil, primària i secundària obligatòria, i es divideix en diverses fases:

• Presentació de sol·licituds: del 12 al 26 de març de 2025 per a infantil i primària; del 14 al 26 de març per a l’ESO.
• Llista provisional amb puntuacions: 24 d’abril.
• Reclamacions: del 24 al 29 d’abril.
• Llista definitiva amb puntuacions: 5 de maig.
• Sorteig del número de desempat: 8 de maig (ja fet).
• Llista ordenada de sol·licituds: 9 de maig.
• Ampliació de peticions:
  • Casos amb necessitats socioeconòmiques: 21 i 22 de maig.
  • Altres sol·licituds sense plaça: del 4 al 6 de juny.
• Oferta final i llistes d’admesos: 16 de juny.
• Matriculació: del 25 de juny al 3 de juliol.

Aquestes dates poden variar per als estudis postobligatoris com el batxillerat o la formació professional.

Un procés que afecta milers de famílies

La preinscripció escolar és un dels moments de més trànsit administratiu a l’ensenyament. Enguany, el sorteig s’ha fet amb la supervisió d’un notari i ha estat transmès en directe per garantir-ne la transparència. El portal preinscripcio.gencat.cat en centralitza tota la informació, i les famílies hi poden fer consultes personalitzades.

Formació digital gratuïta - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

La justícia ha acordat de mantenir paralitzada l’eutanàsia de la Noelia, la jove de 24 anys afectada per una paraplegia, fins que no hi hagi una sentència ferma sobre el cas. Ho ha resolt la titular del jutjat contenciós 12 de Barcelona en una diligència en què rebutja la sol·licitud de la Generalitat perquè s’apliqui l’eutanàsia.

D’aquesta manera, la jutgessa manté les mesures cautelars que paralitzen la petició de la jove de posar fi a la seva vida. Tot plegat és arran d’un recurs presentat per l’advocat de l’associació ultra Abogados Cristianos, José María Fernández —en representació del pare de la jove— contra la decisió del 17 de març, de la mateixa jutgessa, que va avalar l’eutanàsia de la Noelia.

L’entitat veïnal Som Barri de Vallcarca ha criticat que l’Ajuntament de Barcelona estigui desallotjant l’assentament ubicat sota el viaducte i deixant els habitants de l’espai al carrer i sense alternativa d’habitatge. José González, membre del col·lectiu, ha explicat que a les set del matí han arribat a l’espai una vintena de furgons dels Mossos i la Guàrdia Urbana de Barcelona i que els agents d’aquest cos han fet fora els concentrats amb una “actitud violenta” i els han identificat. Ha lamentat la manca d’interlocució del govern local i ha assegurat que amb aquesta intervenció també s’està generant un “problema laboral” perquè prop de 200 persones que es dediquen al reciclatge de ferralla usen aquest solar per a classificar el material.

El Banc Sabadell ha aconseguit un benefici net de 489 milions d’euros durant el primer trimestre de l’any, un 58,6% més que en el mateix període de l’any passat, segons els resultats financers que ha enviat a la comissió espanyola del mercat de valors (CNMV). Els ingressos del negoci bancari han baixat lleugerament fins als 1.560 milions d’euros (-0,7%), amb el marge d’interessos en 1.216 milions (-1,3%) i les comissions netes en 344 milions (+1,3%). L’entitat ha situat la seva ràtio de capital en el 13,31% després de generar 29 punts bàsics en el trimestre, i arran d’això ha anunciat que eleva en 100 milions la previsió de retribució als accionistes per al 2025, fins als 1.300 milions.

El Sabadell presenta resultats en una setmana marcada per la decisió del govern espanyol d’obrir una consulta pública sobre l’opa hostil del BBVA, que el divendres farà un any. Si el ministeri d’Economia acaba elevant l’operació al consell de ministres, l’executiu de Pedro Sánchez podrà imposar condicions al BBVA, arribant a vetar fins i tot la fusió, però en cap cas l’operació en si.

Sánchez esvalota l’OPA hostil del BBVA al Sabadell I Anàlisi de Jordi Goula 

En tot cas, si tot tira endavant, l’última paraula serà dels accionistes, als que el Sabadell ha anunciat que retribuirà més del previst inicialment. Així, amb els 100 milions extra, els pagaments a càrrec de 2025 sumaran 1.300 milions entre dividends en efectiu i recompres d’accions.

Aquests 1.300 milions, sumats als 2.100 milions a càrrec de 2024, eleven fins als 3.400 milions el que es pagarà en els dos exercicis.

El banc vallesà ha pagat en aquest trimestre 31 milions d’euros de l’impost a la banca, un 25% del total que es pagarà en l’exercici. L’any passat, el Sabadell va pagar 192 milions del gravamen, que es cobrava tot de cop. Això explica l’augment significatiu dels beneficis del 58,6%

Els antiavalots de la Guàrdia Urbana de Barcelona ha encapsulat els manifestants que volien evitar el desallotjament de l’assentament de barraques de Vallcarca. Hi ha hagut moments de tensió i els agents han propinat empentes. Un camió de la neteja ha entrat a l’espai per recollir la ferralla de l’interior. El grup de manifestants està format per una cinquantena de persones, que criden proclames com ara: “No s’entén, gent sense casa, casa sense gent.”

A primera hora del matí, la Guàrdia Urbana de Barcelona, amb el suport dels Mossos d’Esquadra, ha desplegat un gran dispositiu d’antiavalots. Fonts de l’ajuntament han indicat que la decisió s’ha pres arran de l’incendi de la matinada de dimecres, en què una persona va quedar ferida. En aquest sentit, han apuntat que els Bombers de Barcelona van fer una inspecció i van constatar que existeix un “risc imminent per a la seguretat de les persones”.

D’altra banda, el Sindicat d’Habitatge de Vallcarca, que ha convocat la concentració en contra del desallotjament, ha denunciat que “el PSC no ha destinat ni un cèntim per oferir cap solució social en anys”. Fonts del sindicat i de l’entitat veïnal Som Barri han dit que a l’avinguda de Vallcarca hi ha una quinzena de furgonetes policíaques i un centenar d’agents dels dos cossos.

El 26 d’abril, un miler de persones van participar en una manifestació pels carrers del barri per defensar una “Vallcarca per viure” i protestar contra l’especulació. De fet, el sindicat ha convocat una manifestació contra el desallotjament aquest vespre, a les 19.00, a la plaça de Joan Liébana.

Prosegueix el desallotjament de les barraques de Vallcarca sense que les institucions hagin plantejat cap mena d'alternativa. El #PlaEndreça del @pscbarcelona i @jaumecollboni: desplaçar i amagar la pobresa pic.twitter.com/MZ7t2mnhYn

— Sindicat d'Habitatge de Vallcarca (@HabitatgeVKK) May 8, 2025

El procediment de desallotjament

La inspecció dels bombers que, segons el consistori, ha motivat el desnonament, es va produir després de tres intents fallits dels serveis tècnics i de protecció municipals, que es van desplaçar fins a l’espai per a inspeccionar-lo, però se’ls va impedir l’accés. El darrer d’aquests intents es va fer amb autorització judicial.

Al març, l’ajuntament va iniciar el procediment administratiu de desallotjament amb la informació disponible a partir de l’observació des de l’exterior i dels serveis municipals. En concret, es van incoar quatre expedients, un pel solar amb barraques ubicat sota el viaducte, i tres per finques de titularitat municipal ocupades.

El consistori va afirmar que es van detectar situacions “d’infrahabitatge” i va detallar que els espais presentaven “riscos per a la seguretat” de la trentena de persones que hi pernoctaven, de les quals sis eren menors.