L’autoexigència és necessària per a assolir objectius en tots els àmbits de la vida, però ben sovint pot ser un caramel enverinat. La psicòloga i psicoterapeuta sistèmica Júlia Martí (Barcelona, 1990) ho analitza a fons en el llibre Dones que s’exigeixen massa, en què desmunta el mite de la dona perfecta i repassa vivències molt comunes entre els autoexigents –sentir que no s’arriba a tot, sentir-se insuficient, sentir-se culpable quan no s’és productiu… A més, proposa exercicis i solucions per a arribar a tenir una autoexigència saludable i funcional, i no pas una que no deixi viure.

—Al llibre introduïu un test d’autoexigència. M’ha sortit un resultat molt alt. Això és negatiu?
—El test es divideix en tres franges i el resultat ideal seria un que sigui a la del mig, que implica que tens una autoexigència que, per una banda, et permet aconseguir objectius, però, per una altra, et permet cuidar-te i gaudir. Si l’autoexigència és extrema, sents culpabilitat pel fet de cuidar-te i et pressiones constantment, sense tenir en compte allò que necessites. Però sense gens d’autoexigència jo al matí no em posaria el despertador ni duria els meus fills a l’escola…

—L’objectiu no és que l’autoexigència desaparegui, sinó moderar-la.
—Exacte. El problema de la gent que puntua baix en aquest test és que sempre ho deixa tot per a més endavant, ho fa tot a curt termini… Això també és un problema. Per a escriure un llibre, ser esportista o en general per a qualsevol carrera, necessites autoexigència.

—El llibre es titula Dones que s’exigeixen massa. Per què us centreu en les dones?
—Primer, parlo de dones perquè jo ho sóc, i m’agrada parlar del que he viscut. No és que el llibre no parli dels homes, però homes i dones tenim autoexigències diferents. A les dones se’ns ha exigit ser bones no només en una cosa, sinó en tot. La nostra exigència és més gran per això. Els homes, en canvi, centren l’autoexigència en la feina, en l’èxit i en el fet de proveir la família. Abans a les dones se’ls exigia ser bones mares, però amb la incorporació al món laboral, ara també han de ser bones treballadores, amigues, filles… I tot sempre amb dobles missatges: t’has de cuidar i descansar, però si ho fas, no fas el que et toca.

“A les dones se'ns ha exigit ser bones no només en una cosa, sinó en tot”

—També menystenim més les nostres capacitats? Si et menystens, sempre t’exigeixes molt perquè penses que no hi arribaràs.
—És clar. I el grau de reconeixement sempre és massa alt. En alguns casos ser la superwoman s’ha entès com una virtut. Si en una entrevista de feina et vens com a autoexigent, ho veuen com una virtut. Però, encara que costi, has de deixar anar aquest reconeixement que implica l’autoexigència. Per una part et reconeix, però per una altra et mata.

—Matar-se treballant dóna cert reconeixement social. Com podem deixar-lo anar?
—L’ideal seria que t’exigissis en una feina que t’omple. A vegades no tens opció de triar, però hi ha gent que sí que en té, i tria exigir-se molt en unes coses i poc en altres. Per exemple: treballo de vuit a vuit i no veig créixer els meus fills. Hi estic de gust, amb aquesta tria? Si és que sí, genial, no jutgem. Però segurament serà que no. Cal trobar un equilibri perquè en totes les àrees aconsegueixis el que vols, però amb un espai per a poder gaudir d’altres coses.

—Aquesta inèrcia social de fer de la teva feina la teva identitat no hi ajuda gaire.
—És un problema sistèmic, la identitat està molt barrejada amb la feina i s’ha d’aprendre a separar-ho. Si alguna cosa a la feina no va bé, has de revisar-ne el mètode, però això no sempre parla de tu com a persona.

“La identitat està molt barrejada amb la feina i s'ha d'aprendre a separar-ho”

—Parleu de les banderes vermelles laborals. Què són?
—Coses bàsiques: que et tractin malament, que et parlin malament, que et menyspreïn, que en comptes de dir-te “això es podria millorar”, et diguin que ets un desastre o que no vals. O que la comunicació no sigui clara. A vegades hi ha aquesta trampa que se suposa que has de plegar a les sis, però fins que no deixa anar el bolígraf la primera persona ningú no s’aixeca de la taula, encara que no tinguis res a fer. Tot això és un model molt antic.

—Com es pot detectar la síndrome d’Estocolm laboral?
—El primer símptoma és que, quan plegues de la feina, no et trobes bé. Arribes a casa plorant, angoixada, encara hi penses amb preocupació… Si hi ha maltractament, és un tipus de maltractament en què sempre apareix la lluna de mel. Primer et tiro per terra, però després et dic “això ho has fet molt bé”. És un reforç intermitent perquè facis coses esperant aquesta recompensa. I això és tòxic, perquè a més normalment és una recompensa aleatòria, imprevisible. Tu ho intentes fer tot bé, però no saps en quin moment algú et dirà que no ho fas bé. És aleatori tant el reforç com el càstig. Et demanen un PowerPoint groc i quan el fas groc et diuen que el volien taronja.

—I com es pot detectar l’anomenat burn out (esgotament personal)?
—És aquesta sensació d’estar cremat i ser irritable a la feina, de no tenir ganes d’anar-hi… T’hi has esforçat molt i has arribat al límit, i potser arribes a tenir ansietat, depressió… Sobretot té relació amb professions sanitàries, sempre a primera línia de foc, amb gent que té problemes i amb impotència sistèmica. Si tens burn out en una empresa normal i corrent segurament és perquè treballes massa i et cuides poc. Si combines bé l’autocura amb l’autoexigència, el burn out probablement no arribarà.

Podeu comprar Dones que s’exigeixen massa de Júlia Martí a la Botiga de VilaWeb

—També analitzeu la hiperexigència com a mares, especialment les que ara tenen entre trenta anys i quaranta. Què l’origina?
—Ho he viscut en primera persona. Em vaig exigir fins a límits impossibles. Vaig estar un any sense dormir per la lactància i vaig portar fins a l’extrem allò que deien els llibres. Vaig estar a punt de caure en una depressió. Les nostres mares i àvies tenien una maternitat intuïtiva. En canvi, sembla que nosaltres necessitem els llibres. És el que anomeno maternitat acadèmica. Tot ho busquem per internet o als llibres i deixem de connectar amb el que ens surt de dins. I fins i tot deixem d’escoltar les nostres mares i àvies perquè pensem que no tenen res a dir. A vegades, entre aquests consells, potser més caducats, n’hi ha de bons. Quan vaig deixar els llibres i vaig començar a escoltar la meva mare, vaig veure que tenia més raó que no semblava, i em vaig relaxar.

“Les nostres mares i àvies tenien una maternitat intuïtiva. En canvi, sembla que nosaltres necessitem els llibres”

—Què recomaneu, doncs?
—Triar tres coses que per a tu són fonamentals, el pilar de l’educació i relació amb els teus fills, i deixar anar tota la resta. Si no, et tornes boja. No pots deixar-li el mòbil a la motxilla, però si li poses una pel·lícula un divendres a la nit no passa res… Hem arribat a uns extrems que no són sans, ens perdem gaudir dels nostres fills.

—Les mares d’aquesta generació tenen una pressió afegida: no repetir el patró d’educació autoritària, no respectuosa i poc connectada amb les emocions, força comuna en generacions anteriors. Com es pot aconseguir de no repetir-ho sense tornar-nos boges?
—Cal posar límits des de l’amor. La majoria de nosaltres hem rebut una educació autoritària, des de la por. I moltes vegades ens n’anem al punt contrari, ser permissives. Cal un punt mitjà: sostenir els límits amb una veu tranquil·la, amb contundència, però sense cridar ni castigar. Però cal paciència. Tinc mares a consulta que es flagel·len per haver cridat als fills; i per un petit moment no passa res, cal posar les coses en context. I no tot el que van fer els nostres pares va estar malament. Als nostres pares no els van ensenyar d’emocions perquè en aquell moment equivalia a ser dèbil. Ens van educar per a l’entorn de llavors, i avui no es pot jutjar el que van fer, tot i que sí que es pot jutjar el que hi havia a escala sistèmica.

—I com es pot transmetre una autoexigència sana, i no tòxica, als fills? Per exemple, unes notes molt altes cal premiar-les?
—No hi ha cap resposta correcta. Això és el que busquem les millennials, respostes correctes, i no en tinc. Cada mare i  pare ha de connectar amb la manera com vol criar, i sentit comú. No pot ser que el nostre fill vingui amb un vuit i li diguem que amb allò no n’hi ha prou. O que quan li ha costat molt una feina i al final l’ha tirat endavant, li diguem que és responsabilitat seva. Hi ha d’haver equilibri entre fer-li veure quan les coses s’han de millorar i felicitar-lo per l’esforç. La gran por de les mares millennials és que els nostres fills vagin a teràpia i parlin de nosaltres. I això passarà, hem de deixar anar aquesta por. Els teus fills aniran a teràpia i parlaran de tu perquè a algunes coses que has fet llavors no hi trobaran sentit. I no passarà res, és natural.

“No pot ser que el nostre fill vingui amb un vuit i li diguem que amb allò no no n’hi ha prou”

—Parleu d’uns altres fenòmens relacionats amb l’autoexigència: quan el perfeccionisme et bloca i, com que no faràs les coses perfectes, no les fas. Com es pot evitar?
—Els alpinistes, quan són al camp base, no miren el cim de l’Everest i pensen “ostres, ara he de pujar aquí!” Ningú no hi pujaria, realment. Què fan? Es preparen, pensen “on poso el peu?”, “on tinc els grampons?”, “on tinc la motxilla?”… Això és el que fa que un objectiu tan gran no els bloquegi. Quan el perfeccionisme et bloqueja és perquè mires l’objectiu final, el gran. El que necessites és desglossar tots els passos per arribar allà, i simplement centrar-te a gaudir de cada pas, cada objectiu petit.

—Quan vénen els pensaments de “no sóc suficient” proposeu un exercici interessant: imaginar-te que ets l’acusada en un judici.
—Ho fem molt a teràpia, sobretot quan la persona té creences sobre si mateixa que, des de fora, no se sostenen. Has de pensar amb quins arguments t’acusaries. Quines proves contundents tinc per a demostrar que no sóc suficient? Habitualment la gent no ho pot demostrar. Amb aquest diàleg intern, detectem d’on ve la creença. O l’exercici d’agafar una crítica que t’han fet i analitzar separadament la crítica i la persona que te l’ha dita. Primer penso si la crítica podria ser veritat. I després miro si la persona té credibilitat: si és experta en el tema, si és apta per a fer aquell comentari…

—L’autoexigència també va lligada a molta pressió per allò que pensin els altres?
—Sí. A vegades penses que els altres no estaran contents amb el que fas i en el fons els ets igual. En certa manera, és important que t’importi la seva opinió perquè si no estaries totalment aïllat, i no seria sa. El problema ve quan tota la teva autoestima es basa en el que els altres pensen de tu. Cal acceptar que els altres pensaran malament de tu, però això no ha d’implicar que facis les coses de manera diferent. Tot plegat ve de la incapacitat que tenim per a sostenir emocions desagradables. O canvies la teva manera de fer de mare o no la canvies, i acceptes el malestar que et genera que els altres no hi estiguin d’acord. Si no sostens aquest malestar, ets infidel a tu mateixa. I que els altres s’enfadin no implica que no ens estimin.

“Cal acceptar que els altres pensaran malament de tu, però això no ha d'implicar que facis les coses de manera diferent”

—Per acabar, també esmenteu aquesta sensació de sentir-nos culpables quan descansem. Com cal fer-hi front? Sembla que fins i tot l’oci hagi de ser productiu.
—En alguns casos es pot introduir el descans com si fos una assignatura més. No et sents malament perquè fas l’assignatura que toca: descansar. El descans no ha de ser si et sobra temps, perquè no te’n sobra mai. Les autoexigents pensem que ens hem de cuidar, però que sigui productiu: em cuido, però vaig al gimnàs; em cuido, però llegeixo… No. Has d’introduir una autocura no productiva. Fer coses pel simple fet de gaudir-ne. Mirar La isla de las tentaciones, pintar-te les ungles o fer una cervesa amb una amiga. Com més facis una autocura no productiva, més productiva seràs, perquè el teu cervell haurà descansat.

amb Duet Zenit - Lloc: Ateneu Arenyenc

Les bateries són la tecnologia del present i estan en voga. Amb la popularització dels cotxes elèctrics i les grans bateries estacionàries, el sector creix extraordinàriament. Per entendre la situació, la Fundació Volta, amb seu a San Francisco (EUA) i formada per més de 75.000 professionals i 200 empreses del sector de les bateries, ha publicat un informe anual molt detallat (517 pàgines) que permet de conèixer en profunditat la situació actual i cap a on s’avança, desmunta mites i analitza noves tecnologies molt prometedores. Tot seguit en destaquem les parts imprescindibles.

Nou rècord de producció, amb sobrecapacitat de fabricació i preus a la baixa

El 2024 s’ha assolit un nou rècord de producció de bateries de liti. Expressat en termes de la capacitat d’emmagatzematge, s’ha arribat a 1.460 GWh. L’equivalent a fer 25 milions de cotxes elèctrics amb una bateria de 60 kWh. Però no totes les bateries han anat a parar a vehicles elèctrics, malgrat representar el volum principal, un 80%. Les bateries estacionàries (BESS) ja representen un 15% del mercat, mentre que el 5% restant correspon a uns altres usos. La Xina continua essent la gran dominadora, amb el 80% de la producció. La tecnologia que sobresurt és la de liti-ferrofosfat (LFP), amb el 59% de les vendes, enfront de les de química NMC (níquel, manganès i cobalt). D’una altra banda, els experts defineixen el mercat de bateries com un oligopoli: dos terços de les vendes les fan tan sols 3 fabricants. Els xinesos de CATL i BYD tenen una quota de mercat del 38% i el 17% respectivament, i els coreans de LG arriben a l’11%.

El sector és marcat per l’enorme sobrecapacitat de fabricació de la Xina, amb 2.100 GWh anuals. Però de les seves instal·lacions han sortit 1.150 GWh de bateries i només n’han venut 850 GWh. Això origina grans tensions entre els productors, perquè ha obligat a abaixar preus de manera insostenible, segons els analistes. Alguns han hagut de vendre producte per sota del cost de producció, amb pèrdua. Ara per ara, rebaixar costs de producció és l’única manera de sobreviure. Els analistes apunten que el sector de bateries a la Xina passant per la mateixa fase que, fa anys, amb la producció de plaques solars. La política de la Xina sembla que consistirà a tancar les empreses amb una producció de menys qualitat i centrar-se en grans companyies amb la tecnologia líder i màxima qualitat, per fer net i consolidar el sector.

Però l’extrema competició al mercat xinès també fa que les companyies del gegant asiàtic surtin a l’estranger a col·locar el seu producte. Això, juntament amb la sobrecapacitat que també hi ha a la resta del món, ha originat que alguns projectes de fàbriques no xineses hagin estat reconsiderats a la baixa, ajornats o, fins i tot, anul·lats. 

Sobreproducció de minerals també

 Si les fàbriques no han elaborat totes les bateries que podrien haver fet, no ha estat pas per manca de minerals, com a vegades s’apunta. No hi ha hagut cap limitació en aquest sentit, ans al contrari. També hi ha hagut una sobreproducció minera, a conseqüència de les inversions fetes aquests darrers anys. Això ha causat una baixada del preu del liti, el cobalt i el níquel, i mines i refinadores de mineral han aturat la producció en alguns casos. La baixada de preu introdueix una certa preocupació al sector, perquè compromet inversions futures. Un altre front de preocupació són els canvis que hi ha fora de la Xina, particularment, les accions de l’administració Trump als EUA i la frenada de les vendes de cotxes elèctrics a la UE.

La Xina és el país amb la capacitat de refinament de liti més gran.

En el cas del liti, hi ha nous productors que han entrat en escena: l’Argentina, l’Àfrica i la província xinesa de Sichuan. Els productors miners proven d’optimitzar processos i escalar la producció per reduir costos i poder influir sobre el preu de mercat del liti, la qual cosa introdueix més pressió a les empreses menys competitives. La Xina continua dominant el refinament de liti, amb plantes infrautilitzades. D’altra banda, les bateries empren menys liti per kWh, la qual cosa contribueix a una disponibilitat excessiva de liti. Paradoxalment, aquesta sobreabundància incentiva que el liti s’utilitzi en forma metàl·lica al càtode de les bateries, el pol positiu format per metalls (per a l’ànode, el pol negatiu, s’empra grafit normalment), i no només com l’ió responsable de generar l’electricitat que es mou entre el càtode i l’ànode. Això introdueix avantatges tècnics, però fins ara no s’havia explorat per no tensionar a l’alça els preus.

El polèmic cobalt, per la seva banda, es troba en una sobreproducció seriosa, segons els analistes de Volta. El fet que el sector vagi migrant cap a bateries LFP, que no necessiten cobalt, i que Indonèsia, la Xina, Austràlia i els EUA competeixin amb el Congo ocasiona que les mines aturin també l’extracció de mineral nou. Quant al níquel, el principal component de les bateries NMC, la seva mineria continua dominada per Indonèsia, amb el 56% de la producció mundial i el 50% de les reserves. La migració a bateries LFP també en baixa la demanda, però això afecta poc la seva mineria i refinament, perquè que el seu principal ús, amb diferència, és la producció d’acer inoxidable.

 Occident a l’atac: vol produir bateries

Com hem vist, la Xina és la gran dominadora de la fabricació de bateries, amb un 80% del mercat. Però els EUA i la UE no es queden quiets i promouen zones de producció alternatives per a reduir la dependència del gegant asiàtic. Els EUA promouen fàbriques als països de la seva zona de lliure comerç, especialment al Marroc, Corea del Sud i el Japó. Indonèsia i l’Índia també estan interessats a vendre bateries al món occidental, tot i que tant els EUA com la UE vigilen si no són empreses xineses camuflades i desplaçades allà per esquivar aranzels. Tanmateix, les xifres dels plans occidentals són encara lluny dels xinesos.

A Europa hi ha planificades fins a 54 fàbriques de bateries, com la que ja opera a Polònia.

La Xina té una capacitat de fabricació anual de 5.796GWh, amb 180 gigafactories, si es compten les fàbriques en funcionament i les noves plantes (o ampliacions) planificades. En el cas dels EUA, és de 1.372GWh, amb 47 fàbriques. La capacitat d’Europa és lleugerament superior, de 1.504GWh anuals, amb 54 gigafactories. Tot i això, la capacitat actual planificada a Europa s’ha encongit en 473GWh, després de les maniobres per a retardar l’electrificació del transport i l’encariment de l’energia derivat de la invasió russa d’Ucraïna. A la resta d’Àsia, es compten 35 fàbriques i una capacitat de 437GWh anuals, amb el Japó, l’Índia i Corea del Sud com a principals fabricants, però també hi apareixen Vietnam, Tailàndia, Indonèsia, Malàisia i Taiwan.

Encara hi ha camí per a abaixar el preu de les bateries

 Tot i que el preu de les bateries LFP ha arribat a 50 dòlars/kWh a la Xina, un valor insostenible segons els analistes atesa l’estructura de costos actual, els experts de Volta consideren que encara hi ha camí per a abaixar-ne el cost. Basant-se en l’excel·lència manufacturera, guanys en eficiència de la cadena de subministrament i amb innovació tecnològica, a la Xina es podria arribar a un cost d’uns 25 dòlars/kWh de bateria LFP. Els EUA i la UE ho tenen més difícil, amb costos de producció un 57% i 52% superiors, respectivament. Tanmateix, els sobrecostos estan motivats per una producció inferior a les fàbriques noves (calen anys per optimitzar-les), diferències de costos energètics i laborals, la necessitat de tenir més marge de guany pel model de treballar amb subministradors (que també tenen un marge comercial) en compte de fer-ho tot internament, i els aranzels d’importació i costos locals més elevats de matèries primeres. Els experts de Volta consideren que tots aquests sobrecostos es poden mitigar.

La fabricació de bateries s’orienta principalment a la fabricació de cotxes elèctrics.

Si als EUA fer una bateria LFP avui dia costa 125 dòlars/kWh, amb la reducció dels errors de fabricació, l’automatització (robots), la fabricació del càtode al Marroc i amb empreses coreanes fabricant al país, que aportarien l’expertesa, el cost de producció podria baixar per sota dels 60 dòlars/kWh. A Europa, per la seva banda, seria més econòmic, i passaria dels actuals 90 dòlars/kWh a 40. En el nostre cas, assumint que el càtode es fes al Marroc i la fabricació la fes una companyia xinesa implantada a territori europeu. De fet, les empreses xineses estan més obertes a establir aliances amb companyies europees per fabricar bateries al nostre continent. Però el govern xinès s’hi oposa perquè no vol que els europeus copiïn la seva tecnologia i experiència i qüestionin el seu avantatge industrial.

 Un sector marcat per l’evolució de la fabricació de cotxes elèctrics

La producció de bateries es troba determinada en gran manera per l’evolució de l’electrificació de la mobilitat. La demanda de vehicles electrificats continua intacta, tot i que la taxa de creixement ha disminuït, marcada per l’aturada europea. Mentre que a la Xina ja s’ha aconseguit la paritat de preu amb els cotxes de combustió (de fet, els elèctrics són un 5% més econòmics), a Europa els 100% elèctrics (BEV) són un 75% més cars. Això és degut al fet que fins ara els fabricants només han ofert models de gamma mitjana-alta. Però això ja ha començat a canviar i són a punt d’arribar un seguit de cotxes econòmics fabricats al nostre continent de marques europees, a més dels de la competència xinesa. Mentrestant, van pujant les vendes de vehicles híbrids endollables. Si els BEV van créixer d’un 14% el 2024 a tot el món i es van arribar a fabricar 11,2 milions, els híbrids endollables (PHEV) van créixer d’un 50%, amb 6,5 milions venuts. En total, 17,7 milions de nous cotxes electrificats a tot el món, un creixement del 25% anual. 

Tanmateix, tant els cotxes BEV més econòmics com, sobretot, els PHEV, duen bateries més petites. En conseqüència, la fabricació de bateries per a cotxes ha crescut, però no amb el mateix percentatge, sinó d’un 16%. Tot i això, els vehicles BEV tenen una mida de bateria molt més gran, de manera que han dominat la producció: 736GWh per als BEV enfront dels 128GWh per als PHEV. Les xifres del 2023 van ser de 652GWh i 95GWh, respectivament. La quota de vendes de vehicles electrificats ja ha assolit el 45% a la Xina, amb un fort creixement. A Europa ha baixat del 18% assolit el 2022 al 17% el 2024. Mentre que a l’Amèrica del Nord és del 10%, i a la resta del món, del 5%.

La venda de bateries BESS supera les expectatives

Tot i representar encara un percentatge baix de producció de bateries (un 15%), la venda de bateries estacionàries (BESS) continua superant les expectatives dels experts, amb un domini clar de la tecnologia de liti (98% de quota de mercat). Durant el 2024 es van instal·lar 69GW/169GWh de bateries BESS, un creixement del 55%. I es va arribar a una xifra instal·lada total de 150GW/363GWh (la primera xifra correspon a la potència que poden donar, la segona a la capacitat d’emmagatzematge d’energia). El creixement d’aquest mercat abasta tot el món, però està marcat sobretot per la Xina (36GW), els EUA (13GW), Europa (10GW) i Austràlia (2GW). A més, ara les bateries BESS són més grans, i passen de proporcionar 1,8 hores d’electricitat de mitjana, a 2,4 hores (+33%). També hi ha un canvi en massa de químiques NMC a LFP, atès el cost molt inferior de les segones.

Les vendes de bateries estacionàries tenen un gran creixement, gràcies també a la seva forma estandarditzada de contenidor de mercaderies, que en facilita el transport i la instal·lació.

Els analistes esperen que el 80% de les bateries BESS es concentrin en els projectes “abans del comptador”: centrals renovables i xarxa elèctrica. El 20% restant seria per a bateries “darrere el comptador”: bateries per a casa, comerços i indústria. En el primer cas, es van estandarditzant les bateries en els 5-6MW de potència i en forma de contenidor de mercaderies, amb dimensions de 6m per 2,4m per 2,6m, la qual cosa facilita el seu transport i instal·lació. També s’ha millorat la seguretat en aquest segment del mercat, després de les imatges mostrades als mitjans internacionals mostressin de l’incendi de bateries BESS als EUA. El 2024, va haver-hi a tot el món cinc incendis, en contrast amb els quinze del 2023. Tenint en compte que ara hi ha més bateries en funcionament, la taxa ha baixat molt, a 0,03 incidents per GW instal·lat. A més, només l’11% dels incidents han estat causats per fallada de les piles/cel·les/mòduls. La majoria són degudes a errors durant l’operació.

Un altre detall important és que en el sector de bateries BESS s’ha estandarditzat una garantia de vint anys: la bateria funcionarà durant aquest període de temps amb un cicle de càrrega i descàrrega diari (7.200 cicles en total). Algunes companyies ja han començat a oferir 10.000 cicles i vint-i-cinc anys. En el sector automobilístic, CATL ha començat a imitar-ho en bateries adreçades a autobusos.

Acabem destacant el reciclatge. Fins ara, ha estat acaparat pel rebuig durant la fabricació de bateries (entre el 8% i el 18% del material emprat), no pas per les bateries que han arribat al final de la seva vida útil, que són molt poques encara. La bona notícia és que les bateries de cotxe NMC fabricades amb els elements reciclats tenen un cost entre un 5% i un 30% més econòmic. En el cas de les bateries LFP no és tan clar, perquè conté materials amb menys valor econòmic, atès que són més abundants, i perquè normativament només s’obliga a recuperar el liti. Però els experts no preveuen cap gran impacte en el cost de fabricació per haver d’emprar elements reciclats, tal com exigeix la normativa de la Unió Europea.

Un menor de catorze anys ha mort i quatre persones han estat ferides en un atac en ganivet a Villach, un poble austríac a 350 quilòmetres al sud de Viena. Segons l’agència APA, l’atacant és un ciutadà sirià de vint-i-tres anys amb permís de residència.

La policia ha dit que encara no se saben els motius de l’atac, però APA indica que, segons les primeres informacions, el presumpte agressor no tenia antecedents policíacs. Les autoritats també investiguen si ha actuat tot sol o té cap còmplice.

L’atac ha passat cap a les 16.00. Dos dels ferits es troben en estat greu. L’atacant ha estat detingut una volta un testimoni l’ha atropellat i l’ha pogut reduir.

Una dona de trenta-set anys i la seva filla de dos han mort quan fa dos dies que foren atropellades per un cotxe que va envestir una colla de gent a Munic, segons que ha informat la policia. Arran de l’atac, gairebé quaranta persones van ser ferides, algunes de gravetat.

El conductor era un sol·licitant d’asil afganès de vint-i-quatre anys, segons la policia, que els mitjans de comunicació alemanys han identificat com a Farhad N. L’home va ser detingut al lloc dels fets i la fiscalia ha dit que el sospitós podia tenir una motivació religiosa.

“Malauradament, hem de confirmar la mort avui de la criatura de dos anys i de la seva mare de trenta-set”, ha declarat el portaveu de la policia Ludwig Waldinger a l’agència de notícies AFP.

En una conferència de premsa, la fiscal de Munic Gabriele Tilmann va explicar que el sospitós havia cridat “Al·là Akbar” (‘Déu és el més gran’) quan havia estat detingut, fet que, segons ella, podria indicar que tenia una motivació islamista.

La cantant Rosalía s’ha unit al repartiment de la tercera temporada de la sèrie ‘Euphoria’, encapçalada per l’actriu Zendaya i un dels títols estrella de la plataforma Max. “Si hi ha alguna cosa que m’emocioni tant com trobar una bona melodia o una bona lletra, és aconseguir ser cada dia una millor intèrpret”, ha dit la intèrpret de Sant Esteve Sesrovires. 

“Euphoria ha estat la meva sèrie preferida dels darrers anys i no podria estar més feliç i més agraïda d’actuar al costat de tots aquests companys que tant admiro i d’aportar el meu granet de sorra per fer realitat la visió d’en Sam (Levinson). No puc esperar per compartir el que estem fent!!!”, ha afegit la cantant.

A banda de Rosalía, també se sumen al càsting de la sèrie l’ex-jugador de futbol americà Marshawn Lynch; els actors Darrell Britt-Gibson, Kadeem Hardison i James Landry Hébert; i les actrius Priscilla Delgado i Anna Van Patten. 

Repeteixen intèrprets com Zendaya, Eric Dane, Jacob Elordi, Sydney Sweeney, Alexa Demie, Maude Apatow, Colman Domingo i Hunter Schafer. 

La tercera temporada d”Euphoria’ ja s’ha començat a rodar a Los Ángeles, tindrà vuit episodis i està previst que s’estreni el 2026. Les dues primeres temporades de la sèrie van rebre 25 nominacions als premis Emmy.

El braç polític de les forces kurdes de Síria, el Consell Democràtic Sirià (CDS), ha denunciat que ha estat exclòs dels preparatius de l’anomenada Conferència de Diàleg Nacional organitzada per les noves autoritats del país. El nou govern sirià s’ha negat a incorporar el CDS a les converses després d’acusar les forces kurdes de refusar de lliurar les armes per formar part d’una estructura unificada de seguretat.

Les forces kurdes, en canvi, declaren que són la força armada de l’Administració Autònoma del Nord i l’Est de Síria (AANES), una entitat política autònoma, i que continuen en armes per defensar-se de les milícies gihadistes amb el suport de Turquia. En un comunicat recollit per l’agència kurda Rudaw, el CDS denuncia que, arran de la seva exclusió, aquest comitè preparatori “no representa els sirians en tot el seu espectre i diversitat”.

“Hi ha una exclusió clara de les forces polítiques, socials i nacionals, que constitueixen un percentatge gran i significatiu de la societat siriana. La seva exclusió és una violació flagrant del principi d’associació nacional”, ha afegit.

“L’abandonament deliberat i l’exclusió intencionada de les forces polítiques nacionals que s’han oposat al règim sirià durant anys i que han estat sotmeses a assassinats, arrestos, exili i desplaçament és un acte que no reflecteix la veritable intenció de fer que tothom participi en el futur de Síria”, ha conclòs.

El portaveu militar de l’organització, Farhad Shami, ja va advertir ahir de les conseqüències polítiques d’una exclusió que no afecta només les milícies, sinó també la principal entitat política representativa del poble kurd, l’Administració Autònoma del Nord i l’Est de Síria.

“Qualsevol conferència siriana que exclogui les FDS o l’AANES no tindrà caràcter ni nacional ni unitari, sinó que serà una repetició de l’antiga política d’exclusió que va conduir a la destrucció de Síria i a la fragmentació de la seva societat”, ha explicat en declaracions a la cadena Al-Arabiya.

Així mateix, el dirigent kurd Saleh Muslim, membre de la presidència del Partit de la Unió Democràtica, una de les formacions més importants de l’AANES, que també ha denunciat que el mateix comitè preparatori només ha estat creat “per complaure elements externs i no representa tot l’espectre del poble sirià”.

El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha reivindicat el “lideratge” en la lluita contra la multireincidència i s’ha mostrat confiat que la proposició de llei que van presentar al congrés espanyol per combatre-la tiri endavant. Segons Turull, això no es resoldrà “mirant cap a un altre costat” ni parlant-ne “per atiar el foc o per recrear-se en el problema”. Per això, ha deixat clar que Junts vol centrar-se en la solució del problema i que “no hi hagi ningú que pugui tenir la percepció d’impunitat”. 

Junts ha celebrat a Lleida una jornada sobre la multireincidència en què han participat la diputada al congrés Marta Madrenas; la diputada al parlament Anna Feliu i la portaveu de Junts a Lleida, Violant Cervera.

Turull ha afirmat que “no ens valen les estadístiques” davant la percepció d’inseguretat i l’alarma social. “Encara que diguin que la delinqüència només ha pujat un 4,5%, hi ha una percepció, una alarma social i els polítics el que hem de fer és donar-hi resposta”, ha afegit.

El secretari general ha defensat que “encara que ens etiquetin de moltes coses, nosaltres volem actuar”, i ha contraposat el posicionament de Junts amb el d’altres formacions polítiques que “es mouen pel postureig, pel fet de quedar bé o per apriorismes ideològics, i que mai no acabaven fent res”.

L’any passat la proposició de llei va ser presa en consideració per la majoria dels grups polítics del congrés i ara es troba en la fase d’esmenes. “Estem segurs que hi haurà un bon suport”, ha afirmat Turull. La proposició de llei va superar el primer escull amb els vots de Junts, PP, PSOE i PNB. ERC es va abstenir, mentre que Podem i Sumar van votar-hi en contra.

Junts defensa que la seva proposta va a l’arrel del problema i planteja reformes al codi penal i de la llei d’enjudiciament criminal, però també més pressupost per al sistema judicial perquè es puguin fer més judicis ràpids. Així, proposa un augment del nombre de jutges d’adscripció territorial a Catalunya perquè passi de 35 a 70, i obre la porta al fet que els ajuntaments puguin intervenir en processos penals relacionats amb delictes lleis com el furt.

La iniciativa també planteja canvis en els registres per facilitar que els jutges puguin imposar penes d’1 a 3 anys de presó als delinqüents que hagin estat condemnats en tres ocasions o més per delictes semblants, encara que només hagin comès furts de menys de 400 euros. També tipifica amb més severitat el robatori de dispositius mòbils i ordinadors. 

Durant la seva visita a Lleida, Turull també ha defensat canvis legislatius per protegir els agricultors que pateixin robatoris a les finques i a les collites. En aquest sentit, la portaveu de Junts a Lleida, Violant Cervera, ha explicat que en clau municipal promouen la instal·lació de càmeres de vigilància, sobretot a l’Horta, per ajudar a combatre els robatoris i la inseguretat a la ciutat.

Els Mossos d’Esquadra investiguen la troballa del cadàver d’un home dins d’una séquia a Organyà (Alt Urgell), segons que ha avançat la periodista Anna Punsí i ha confirmat l’ACN de fonts policíaques. El cos sense vida s’ha trobat pels voltants de les 8.00. Uns veïns de la zona han alertat el telèfon d’emergències 112. L’Àrea d’Investigació Criminal dels Mossos s’ha desplaçat al lloc i està analitzant les causes de la mort, amb totes les hipòtesis encara obertes. La comitiva judicial ja està treballant en l’aixecament del cadàver.

El president d’Argentina, Javier Milei, ha promocionat a les xarxes socials la criptomoneda $LIBRA i ha hagut de fer marxa enrere arran de les denúncies d’estafa. En poques hores, l’actiu digital ha multiplicat el seu valor i ha mogut milions de dòlars, però finalment s’ha desplomat. Arran d’això, Milei ha esborrat el seu piulet promocional i n’ha publicat un de disculpa.

“L’Argentina lliberal creix! Aquest projecte privat es dedicarà a incentivar el creixement de l’economia argentina finançant les petites empreses i els emprenedors argentins. El món vol invertir a Argentina”, deia el piulet original.

Què és $LIBRA?

L’actiu digital, representat amb la sigla $LIBRA, ha estat assenyalat ràpidament per economistes com una possible estafa, atès que el 80% dels actius estaven concentrats en només cinc moneders digitals.

De fet, $LIBRA no és una criptomoneda tradicional, sinó un memecoin, un terme que fa referència a una criptomoneda creada com una broma o una tendència d’internet. És a dir, no té cap suport en l’economia real, fet que alimenta la possibilitat d’estafa.

La marxa enrere de Milei

En un segon piulet, Milei ha aclarit que no té cap vinculació amb el projecte i que després d’analitzar-ne els detalls ha decidit de retirar-li el suport. Tanmateix, les crítiques de la indústria de les criptomonedes han estat contundents, tot alertant sobre la centralització i els riscos d’aquest criptoactiu.

Hace unas horas publiqué un tweet, como tantas otras infinitas veces, apoyando un supuesto emprendimiento privado del que obviamente no tengo vinculación alguna.

No estaba interiorizado de los pormenores del proyecto y luego de haberme interiorizado decidí no seguir dándole…

— Javier Milei (@JMilei) February 15, 2025

Per exemple, una empresa popular que visualitza les relacions i els fluxos de capital entre diferents adreces de criptomonedes, Bubblemaps, ho ha dit: “Un altre mem presidencial. El 82% de $LIBRA es manté en un clúster. No es comparteix la tokenomia –l’estructura econòmica darrere d’un testimoni–: comercieu amb precaució”

 

S’acumulen les proves que demostren la negligència del Consell durant l’emergència de la gota freda, tot i que el president Carlos Mazón fa mans i mànigues per espolsar-se’n la responsabilitat. Un nou vídeo demostra que la Generalitat era la responsable de vigilar els barrancs, com ara el de Torrent –també conegut com a rambla del Poio–, que van arrasar bona part de l’Horta Sud.

Els bombers que mesuraven el barranc de Torrent denuncien que els van ordenar de tornar a la base 

En les imatges, publicades per Eldiario.es, el subdirector d’Emergències, Jorge Suárez, reconeix a un periodista d’À Punt –a les 15.10 del 29 d’octubre– que “en aquests moments estem fent seguiment de tots els barrancs”. I afegeix: “Ja hem fet tot el que és el riu Magre, com el barranc del Poio. És molt important insistir, és una situació greu en què hem d’evitar qualsevol trànsit i evitar qualsevol zona pròxima a un barranc.”

Ara fa uns mesos, es va saber que la Generalitat va retirar l’equip de mesurament del barranc de Torrent en ple esclat de la gota freda. A les 13.00, un grup de bombers forestals de Bunyol (Foia de Bunyol) es va desplegar a Xiva per a fer seguiment del barranc, on van mesurar un creixement de 80 centímetres. Dues hores després, el Consorci Provincial de Bombers de València els va ordenar de tornar a la base.

En les hores posteriors, quan la gota freda s’intensificava, els bombers forestals no van ser mobilitzats. A les 19.30 van rebre l’ordre d’anar cap a casa, però van decidir per iniciativa pròpia de participar en els operatius de rescat. “Si Emergències no ens hagués retirat, podríem haver avisat sobre la crescuda”, va explicar un bomber.

En aquella vesprada, Carlos Mazón no va arribar al Centre de Coordinació Operativa Integrat (CECOPI) fins després de les 19.00 perquè, segons ell, tenia “un dinar de treball” a El Ventorro amb la periodista Maribel Vilaplana. Posteriorment, per intentar de justificar la seva negligència ha declarat que sempre va estar comunicat i ha provat de culpar l’AEMET i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) de transmetre informació errònia.

La Confederació del Xúquer diu a la jutgessa que la Generalitat tenia dades de l’augment del barranc de Torrent a les 18.10

D’una altra banda, arran d’un requeriment judicial, el president ha assegurat que la decisió d’alertar la població mitjançant els mòbils –a les 20.11, quan la tragèdia era irreversible– va ser del comitè de direcció del CECOPI, format per la consellera de Justícia i Interior d’aleshores, Salomé Pradas, i la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé.

Nuria Ruiz Tobarra, la jutgessa de Catarroja que s’ha abocat a saber la veritat del 29 d’octubre 

Les autoritats penitenciàries israelianes han començat a excarcerar els 369 presos palestins inclosos en el sisè intercanvi per ostatges del moviment islamista Hamàs.

Nou dels presos palestins ja han arribat a la ciutat cisjordana de Ramal·lah, i tres més han estat transferits a Jerusalem Est.

La Mitja Lluna Roja Palestina ha avisat que quatre dels presos alliberats a Cisjordània havien estat traslladats immediatament a un centre mèdic arran de “la gravetat de les seves condicions de salut” sota captivitat israeliana.

Del total de presos alliberats, 333 van ser detinguts per Israel després de l’atac de les milícies palestines el 7 d’octubre de 2023, que va causar prop de 1.200 morts en territori israelià i va marcar el començament de la guerra de Gaza.

El grup parlamentari de Compromís a les Corts ha demanat al Consell que “esclarisca” la compatibilitat de Nuria Montes, ex-consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, amb els càrrecs de responsabilitat que ocupa actualment a la patronal hotelera Hosbec, que considera una “porta giratòria de legalitat dubtosa”.

“El poble valencià ens hem de preguntar si és ètic políticament i democràticament que el PP permeta a la senyora Montes aprofitar-se dels seus càrrecs d’una manera tan descarada”, ha assenyalat el diputat de Compromís, Vicent Granel, en un comunicat.

Granel ha expressat la seua preocupació per la possibilitat que Montes ocupe càrrecs en una patronal relacionada amb el sector turístic després d’haver estat responsable de l’àrea durant la seua etapa al Consell. 

Segons indica, la llei 8/2016, de 28 d’octubre, de la Generalitat, d’incompatibilitats i conflictes d’interessos de persones amb càrrecs públics no electes, considera incompatible ocupar llocs en societats amb les quals s’hagen signat convenis o acords en àmbits relacionats amb les competències exercides.

Granel reivindica que “la transparència i la responsabilitat política són més importants que mai”