Tragèdia a la ciutat metropolitana de Nàpols. Cap a les tres de la tarda, una cabina del telefèric del mont Faito, que uneix la ciutat de Castellammare di Stabia (Campània) amb el cim de la muntanya, ha caigut per un penya-segat arran del trencament d’un cable de tracció. A bord hi havia cinc persones: quatre han estat trobades mortes i l’operador del telefèric encara està desaparegut.

L’altra cabina, que era a la part baixa del recorregut i transportava setze persones, s’ha aturat per l’activació del sistema de seguretat. Els serveis d’emergència n’han fet l’evacuació amb cordes, i tots els passatgers han quedat fora de perill. Els fets han passat en un moment de fortes complicacions meteorològiques, que han afectat tot el golf de Nàpols. Els equips de rescat, integrats pels bombers, els carabinieri i el servei de socors de muntanya, s’han trobat amb dificultats per accedir a la zona del sinistre. Hi han treballat també amb dos helicòpters i unes quantes ambulàncies, que han estat situades a l’estació superior del telefèric.

L’infrastructura és gestionada per l’ens EAV, que no ha especificat encara l’origen de la fallada, tot i que les primeres hipòtesis apunten al mal temps com a causa probable del trencament del cable. El telefèric del Faito és un mitjà de transport molt utilitzat tant per residents com per turistes, que connecta en pocs minuts la costa amb una de les zones muntanyoses més populars de la regió. L’accident ha commocionat la ciutat i la regió de Nàpols, especialment per la coincidència amb Dijous Sant.

Avui s’ha sabut el contingut complet de la declaració de l’ex-consellera Salomé Pradas davant la titular del jutjat d’instrucció 3 de Catarroja que instrueix la causa de la gota freda. Va ser una declaració a porta tancada i només va respondre a les preguntes del seu advocat defensor.

De la lectura íntegra de la declaració, facilitada pel jutjat, es confirma allò que ja s’intuïa a partir de les filtracions el mateix dia de la declaració, que l’estratègia de defensa de l’ex-consellera és fer partícip de tota la gestió de l’emergència la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé.  Simultàniament, acusa la Confederació Hidrogràfica del Xúquer de no fer bé la seua feina i de no informar els responsables de l’emergència.

Una direcció única amb Bernabé

L’advocat de Pradas li demana que de bon començament descrivís el funcionament de les emergències. Ella aprofita per intentar de corregir la resolució de la jutgessa del 10 de març en què s’afirma que l’ex-consellera ostentava el comandament únic. Pradas diu que, segons el pla d’inundacions, quan es declara el nivell 2 d’emergència es constitueix un comitè de direcció que inclou representants de l’estat. “Més que un comandament únic, hi ha una direcció única”, diu. I en aquesta direcció inclou la delegada Bernabé.

De Bernabé diu que no la va convocar a una reunió a les 9.30 amb altres administracions com l’AEMET, la policia espanyola, la Guàrdia Civil, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) o RENFE. Diu que, si ella hi hagués participat, la coordinació hauria estat molt millor. També critica que no fos present físicament al CECOPI, sinó que es connectàs de manera telemàtica.

Insisteix per damunt de tot en l’absència física al CECOPI dels responsables de la CHX o d’AEMET. “Haurien d’haver-hi estat presencialment, perquè així ho indica el pla.” Sobre el president de la confederació, Pradas diu: “El senyor Polo no va ser-hi present i no em va fer cap trucada, i segons que ha informat la CHX, mentre jo veia les primeres conseqüències de la gota freda, el senyor Polo era en unes jornades de la UPV, per tant, no devia estar gaire preocupat.” Critica també que els principals responsables de medi ambient del govern espanyol se n’anassen a l’estranger aquell dia tot i que s’havia avisat que hi hauria pluges fortes.

Silenci sobre el barranc de Torrent

Quant al barranc de Torrent, conegut com a barranc de Poio, l’ex-consellera Pradas insisteix en la tesi que va defensar el primer dia el president de la Generalitat: la Confederació Hidrogràfica del Xúquer no va donar informació. Diu unes quantes voltes que en el CECOPI es prenien decisions sobre la informació que es tenia, i que hauria estat una irresponsabilitat fer-ho d’una altra manera.

Sobre la seua inexpertesa i incompetència en emergències, l’ex-consellera diu que és llicenciada en dret i professora de dret mercantil i que en la reunió del CECOPI la delegada Pilar Bernabé i ella no eren expertes en la matèria, sinó representants institucionals. “Els experts eren els que havien de coordinar”, diu, tot fent recaure totes les responsabilitats en els tècnics.

Diu que el conseller competent en emergències entra a actuar quan es desplega el pla d’inundacions i es decreta el nivell 2, i que això va ser a les tres de la vesprada a Utiel-Requena, les 18.45 a les Riberes i a les deu a tota la demarcació de València. Amb tot, diu davant la jutgessa que tot el dia va estar “ocupada i preocupada” i que va anar Centre de Coordinació d’Emergències abans d’ostentar la representació institucional.

EsAlert en fase de proves

Salomé Pradas va voler rebatre davant la jutgessa un altre dels aspectes de la resolució del 10 de març. En concret, l’apartat en què la magistrada afirma que l’alarma als mòbils es va enviar massa tard i que contenia un missatge erroni.

Mentre s’intenta defensar, Pradas demostra que era cert allò que va dir que desconeixia l’existència del sistema. L’ex-consellera diu que no hi ha cap morma estatal que regule el sistema, sinó que hi ha un protocol que li explica el subdirector general d’Emergències, Jorge Suárez. Es tracta, segons que va dir, d’un document provisional que protecció civil encara ha d’aprovar, que és una guia i que no hi ha directrius clares. També diu que l’EsAlert no consta entre els plans d’avisos a la població ni en emergències ni en inundacions. “Ho prova que aquell dia va ser el primer que es va llançar”, va dir davant la jutgessa.

Segons la declaració facilitada, Pradas diu que es comença a valorar la possibilitat de llançar-lo a les set de la vesprada i que comença un debat tècnic i en aquell moment és quan la CHX informa de la possibilitat del trencament de la presa de Forata. El debat continua perquè es vol enviar l’alarma sense alarmar massa la població. En el debat ella va introduir la possibilitat d’evacuar les poblacions afectades però li van recomanar que no ho fes.

Sobre el retard en el llançament diu que es va transcórrer mitja hora entre la introducció del text, la validació i la verificació per a enviar-lo. “No es va esperar el senyor Mazón per prendre cap decisió o cap mesura. Que si es va tardar per a enviar l’alarma és perquè el sistema era provisional estava en proves”.

Declaració d’emergència per part de l’estat

Al final de la declaració, Pradas respon al seu advocat que són els tècnics que han de valorar si l’estat havia d’haver declarat l’emergència perquè hi havia morts en diferents territoris, però, la seua opinió és que sí, que s’hauria d’haver declarat aquell mateix dia.

L’associació d’ultradreta Liberum, present en la causa va voler que la jutgessa preguntara al president del govern espanyol si havia declarat l’emergència. Ahir mateix, la magistrada va emetre una resolució on deia que això estava fora de la seua competència i que s’allunya massa de la causa que és saber si l’alarma es va enviar tard i si les autoritats autonòmiques van fer tot el possible per a salvar la població el 29 d’octubre.

Una avaria en la infrastructura ferroviària, resolta provisionalment a les 16.53, ha causat retards en les línies de Rodalia i ha afectat les entrades i sortides de les estacions de València Nord i Joaquim Sorolla. Segons que ha informat ADIF, l’avaria ha començat a les 15.05 en un canvi d’agulles, que ha perdut la comunicació i no es podia comprovar si era ben posicionat, cosa que comprometia la seguretat de les circulacions. Per aquest motiu, s’han vist afectades les entrades i sortides de les dues estacions al costat corresponent a Castelló de la Plana.

Tot i que a les 16.53 s’ha fet una reparació provisional, encara hi ha afectacions, tot i que de mica en mica es recuperen les freqüències habituals. RENFE ha informat que els retards mitjans han estat d’entre 8 i 11 minuts a les línies C-3 i C-6, i que dos trens de les línies C-1 i C-2 també han estat afectats per un desviament d’un tren de Llarga Distància per Alfafar (Horta Sud). ADIF, a les xarxes socials, ha elevat els retards mitjans fins als 15 minuts i ha assenyalat que l’avaria ha afectat totes les línies de Rodalia: C-1, C-2, C-3, C-4, C-5 i C-6.

Un equip científic ha captat per primera vegada imatges d’un calamar colossal (Mesonychoteuthis hamiltoni) que, en el seu hàbitat natural, viu a uns sis-cents metres de fondària prop de les illes Sandwich del Sud, a l’Atlàntic. La filmació, feta amb una càmera a bord d’un submarí robotitzat, representa una fita per a la biologia marina, atès que mai fins ara no s’havia registrat una observació directa i confirmada d’aquest enigmàtic cefalòpode en moviment.

L’expedició, impulsada per l’Schmidt Ocean Institute, amb la col·laboració de la iniciativa Ocean Census, tenia com a objectiu el d’explorar zones poc conegudes per descobrir noves espècies. La troballa ha estat qualificada d’històrica, tenint en compte que, fins ara, només s’havien identificat exemplars morts o en condicions molt precàries, i sempre fora del seu entorn natural.

Cent anys d’enigmes

L’espècie va ser descrita formalment ara fa justament un segle, el 1925, a partir de dos fragments trobats dins el ventre d’un catxalot. D’ençà d’aleshores, tot el coneixement sobre aquest animal prové de restes trobades en estómacs de grans depredadors marins, com ara catxalots, taurons o merlans negres, que probablement n’havien devorat cadàvers.

Els individus joves, com el filmat ara, són més vulnerables i formen part de la dieta de mamífers marins o alguns peixos. Però quan assoleixen la mida adulta, solament els catxalots i els taurons dormidors són capaços d’enfrontar-s’hi.

L’invertebrat més pesant

El calamar colossal, segons els especialistes, pot arribar a fer set metres de llargada i pesar més de cinc-cents quilograms, cosa que el converteix en l’invertebrat més pesant conegut. Encara se sap molt poc sobre el seu cicle vital, però sembla que, a mesura que envelleix, perd la transparència que caracteritza els exemplars juvenils.

En declaracions recollides pel mateix institut oceanogràfic, s’ha recordat que només s’havien enregistrat adults agonitzants, mai un exemplar viu i actiu en el medi profund. Aquestes imatges, a més d’oferir una visió inèdita d’un dels animals més misteriosos dels oceans, poden obrir la porta a nous estudis sobre l’ecologia i el comportament del Mesonychoteuthis hamiltoni.

Grups de pagesos han tornat a protestar avui amb marxes lentes de tractors a les comarques nord-orientals, coincidint amb la sortida de vehicles amb motiu de Setmana Santa. Denuncien que el govern no ha complert cap dels compromisos adquirits el 13 de febrer, quan es van desconvocar les mobilitzacions previstes després d’un acord amb el Departament d’Agricultura.

Una de les marxes més visibles ha estat a la rotonda que connecta els túnels de Bracons amb la Garrotxa, on una vintena de pagesos han circulat a pas lent. També n’hi ha hagut a l’Alt i el Baix Empordà, el Pla de l’Estany i la Selva. L’acció ha causat retencions, especialment a l’entrada d’Olot en direcció a Santa Pau i la Fageda d’en Jordà, una zona molt transitada durant aquests dies festius.

El delegat del Gremi de la Pagesia a la Garrotxa, David Bosch, ha explicat que la indignació es deu, sobretot, a la inestabilitat del calendari de subvencions. Segons ell, el Departament d’Agricultura n’ha modificat unes quantes vegades els terminis i això genera incertesa en molts pagesos. “Tampoc cal que ens les paguin d’avui per a demà, però hi ha molta gent que depèn d’aquests diners”, ha dit.

Bosch ha criticat el govern per no haver desencallat cap dels punts acordats fa tot just tres mesos i ha insinuat que l’última modificació del calendari es va fer quan es va saber que tornarien a protestar. “No sé si això tindrà alguna cosa a veure”, ha afegit.

El delegat ha remarcat que una gran part dels pagesos que inicialment no estaven d’acord a aturar les protestes van acceptar de fer-ho confiant en aquell acord. “El calendari de subvencions semblava una qüestió simple de tirar endavant i no s’ha fet. Hi ha molta gent treballant al Departament, no pot ser tan difícil”, ha denunciat.

El gremi insisteix que vol ser escoltat i que s’entengui el malestar del sector, especialment perquè les subvencions europees són essencials per a molts agricultors. “No cal que te les paguin l’endemà d’haver-ho pactat, però sí que cal que ho facin”, ha reiterat Bosch.

Una protesta sense talls

La mobilització no havia estat comunicada formalment i, malgrat l’afluència de vehicles a la zona per l’inici de les vacances, els pagesos han decidit de no fer cap tall. A la Garrotxa han complementat la marxa lenta amb un dinar de protesta a tocar de la rotonda de Bracons. Els Mossos han vigilat de prop el desenvolupament de la protesta i han impedit que s’impedís l’accés a la via.

La decisió de no tallar les carreteres ha estat consensuada per evitar conflictes amb els viatgers. Tot i això, els participants han volgut fer-se notar i deixar clar que la situació és insostenible si el govern no actua amb responsabilitat i compromís.

Us heu demanat mai per què es fa festa el dilluns de Pasqua? Juntament amb Nadal, Pasqua és la festa més assenyalada del calendari religiós. Per això pertany a aquella mena de celebracions que solem passar acompanyats de la família, un costum que ve d’antic i que ens explica per què el dilluns de Pasqua és festiu –pel mateix motiu que ho és l’endemà de Nadal, el dia de Sant Esteve.

Quin és l’origen de la mona de Pasqua? Per què hi posem un ou? Tots els secrets

Al llibret Celebrem el Nadal, l’etnòleg Amadeu Carbó explica que és un fet singular del calendari que ens lliga amb el nostre passat carolingi. Al segle IX la Catalunya Vella pertanyia a l’imperi fundat per Carlemany i depenia del bisbat de Narbona, a diferència de la resta de la península Ibèrica cristiana, dominada pels gots i vinculada al bisbat de Toledo. Això va determinar dos conceptes de família diferents. El carolingi era molt extens, com un clan, i quan hi havia alguna festivitat important calia desplaçar-se a la casa pairal.

Aquest era el cas de les tres Pasqües de l’any: Nadal, Pasqua Florida i Pasqua Granada. I com que a l’edat mitjana els desplaçaments solien ser llargs, la foscor intensa i els mitjans precaris, la gent necessitava tot l’endemà per a tornar a casa. Per tant, en la primeria, el dilluns de Pasqua era una jornada en què no es treballava, que no és exactament igual que fer festa. Ja ho explica ben bé el refranyer: “Per Pasqua i per Nadal, cada ovella al seu corral.”

“Fer Pasqua abans de Rams”: expressions i refranys de Setmana Santa i Pasqua

Aquest costum originari de la Catalunya Vella es va anar estenent a mesura que s’anaven conquerint més territoris i ha perdurat a gairebé tots els indrets del país. Avui a Catalunya i al País Valencià es fa festa de divendres a dilluns i a les Illes Balears de dijous a dilluns. Tradicionalment és el dia que es menja la mona i en alguns llocs és costum d’anar a menjar-la fora, en un dinar o berenar a l’aire lliure. En aquests aplecs improvisats es canten cançons populars relacionades amb la festa, com ara “Atxúmbala”.

Receptes per a fer la mona de Pasqua a casa: de la tradicional a la de xocolata

A més, aquesta tradició ens lliga amb la resta d’Europa, perquè el dia festiu també ha perdurat en més indrets que van restar sota influència carolíngia i que, amb el pas dels segles, s’han acabat convertint en els estats europeus principals.

La fiscalia anticorrupció ha arxivat la investigació contra el València CF i el seu màxim accionista, Peter Lim, per emblanquiment de capitals i frau fiscal perquè assegura que no ha trobat cap indici de dubte sobre la possible existència dels delictes.

Kiat Lim, fill del màxim accionista Peter Lim, nou president del València CF

El setembre de 2024, l’ex-vice-president de l’entitat Miguel Zorio va denunciar un pagament del club de 2,975 milions d’euros el 2023 a l’empresa CHZ Europe Trade, que –segons un informe que va aportar– s’havia constituït aquell mateix mes de juny i tenia el domicili “en un basar xinès” de Barcelona.

Zorio apuntava que l’empresa podia haver estat utilitzada per a beneficiar-se del València fora del país i suggeria pagaments a Meriton –l’empresa de Lim– sense un motiu clar.

En la investigació iniciada per la fiscalia, la seguretat social va indicar que l’empresa CHZ no constava en el seu registre, l’Agència Tributària espanyola va assenyalar que no hi havia moviments de compres o vendes en què hagués participat el 2023, el València va negar cap relació comercial amb la companyia i el BBVA va descartar pagaments del club a aquesta.

A més, l’agència va revisar les dades i va confirmar que no hi havia hagut cap pagament del València per aquest import aquell any ni tampoc n’havia rebut cap, una última confirmació que no hi havia existit la relació que havia denunciat Zorio.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha exigit la destitució immediata del president de la Reserva Federal (FED), Jerome Powell, per no haver abaixat els tipus d’interès, malgrat els ingressos que diu que generen els aranzels imposats pel govern nord-americà. Trump ha dit que el Banc Central Europeu (BCE) es prepara per a abaixar els tipus per setena vegada, i ha lamentat que Powell, en canvi, prengui decisions tardanes i errònies.

A través d’un missatge publicat a la plataforma Truth Social, Trump ha criticat durament l’informe que la FED va publicar ahir, que ha qualificat de desastre total. El president republicà considera que Powell hauria d’haver abaixat els tipus fa temps, seguint l’exemple del BCE. “La destitució de Powell ha d’arribar ràpidament”, ha afegit Trump.

Powell defensa que per abaixar els tipus d’interès cal que la inflació als Estats Units mostri un alentiment més consistent. Actualment, la inflació es va situar en el 2,4% al març, segons dades recents.

A més, en l’informe que la FED va publicar dimecres, Powell alertava d’un alentiment del creixement econòmic dels Estats Units en comparació amb el creixement sòlid registrat durant l’any 2024.

El Banc Central Europeu (BCE) ha tornat a reduir els tipus d’interès en 0,25 punts i ha situat el tipus de referència en el 2,25%. La rebaixa anunciada avui és la sisena que es produeix de forma consecutiva –la setena des de l’inici de les davallades– i situa el preu del diner en el seu nivell més baix des de finals del 2022, quan l’eurozona es trobava immersa en una crisi inflacionària a causa de l’augment dels preus energètics per la invasió russa d’Ucraïna.

Coincidint amb l’anunci dels tipus, l’organisme també ha alertat que les perspectives de creixement de l’eurozona s’han “deteriorat” per les tensions comercials causades per la guerra d’aranzels oberta per Donald Trump.

Segons que explica el BCE en un comunicat, aquesta decisió es fonamenta en la revisió de les perspectives d’inflació, l’evolució de la inflació subjacent i l’eficàcia de la transmissió de la política monetària. En aquest sentit, el BCE ha constatat que el procés de desinflació avança segons les previsions: tant la inflació general com la subjacent han baixat durant el març, i la inflació dels serveis també ha mostrat una clara desacceleració en els darrers mesos.

El BCE assegura que la majoria dels indicadors apunten que la inflació es mantindrà estable al voltant de l’objectiu del 2% a mitjà termini. Paral·lelament, el creixement salarial s’ha moderat, mentre que els beneficis empresarials contribueixen parcialment a esmorteir l’impacte de l’encara elevat increment dels salaris sobre la inflació.

Tanmateix, el BCE adverteix que les perspectives de creixement econòmic de la zona euro s’han deteriorat a causa de l’augment de les tensions comercials internacionals. Aquest escenari d’incertesa pot afectar negativament la confiança de les llars i les empreses, amb el risc que es produeixi una resposta adversa dels mercats, cosa que podria endurir les condicions de finançament.

[Treballem per ampliar aquesta informació.]

Els preus de la gasolina 95 i del gasoil són els més baixos per una Setmana Santa dels últims quatre anys a l’estat espanyol. Aquesta setmana, segons el Butlletí Petrolier de la Unió Europea, la gasolina 95 s’ha abaratit d’un 8,52% respecte del mateix període de vacances de l’any passat –quan va caure a final de març–, i el gasoli ha baixat d’un 8,17%.

Què es pot fer per Setmana Santa 2025? Les processons i tradicions més singulars del país

Omplir el dipòsit amb gasolina 95 costa ara 1,496 euros per litre, mentre que amb gasoli costa 1,414 euros, els preus més baixos des del 2021. Aquell any, encara sense les conseqüències de la guerra a Ucraïna, la gasolina se situava en 1,317 euros el litre i el dièsel, en 1,184 euros.

L’any següent, arran de la guerra a Ucraïna, els carburants van assolir els seus màxims històrics: la gasolina 95 va pujar d’un 36% fins a 1,790 euros, i el gasoil va augmentar d’un 53%, amb un preu rècord d’1,813 euros.

Els preus d’aquesta Setmana Santa també són els més baixos registrats enguany. Respecte del gener, la gasolina s’ha abaratit d’un 2,6%, i comparada amb la primera setmana d’abril, la rebaixa ha estat de l’1,38% (1,517 euros). Pel que fa al gasoil, el descens ha estat d’un 2,75% des del gener, i d’un 1,80% (1,440 euros) respecte de la primera setmana d’abril.

Operació sortida de Setmana Santa: 89.000 vehicles ja han sortit de l’àrea metropolitana de Barcelona

L’operació sortida per Setmana Santa ja provoca problemes en la circulació de les principals artèries de sortida de Barcelona i València. Autopistes i carreteres com la AP-7, la B-20, la C-32 i la V-30 presenten congestions destacades, segons que han informat el Servei Català de Trànsit i la Direcció General de Trànsit espanyola (DGT). Les previsions apunten que el gruix de desplaçaments es concentrarà entre avui i diumenge, amb un volum de trànsit que podria superar el de l’any passat.

Uns 89.000 vehicles ja han sortit de l’àrea metropolitana de Barcelona avui fins a les 12.00, segons que informa el Servei Català de Trànsit. Aquesta xifra representa un 16% del total de 560.000 vehicles que Trànsit preveu que abandonin la capital catalana entre avui i demà a les 15.00. La Direcció General de Trànsit espanyola (DGT) no dóna dades equiparables de València i la seva àrea metropolitana.

Els carburants baixen d’un 8% per Setmana Santa, els preus més baixos des del 2021

Trams més conflictius a Catalunya

A Catalunya, les afectacions més greus es concentren al Vallès i al Penedès. La AP-7, una de les vies més congestionades cada any per aquestes dates, registra fins a nou quilòmetres de retenció entre Granollers (Vallès Oriental) i Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental) en sentit nord, i set més entre Gelida (Alt Penedès) i Castellbisbal (Vallès Occidental) en sentit sud. També hi ha circulació molt lenta al tram entre Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) i el Vendrell (Baix Penedès), i al tram entre Martorell (Baix Llobregat) i Banyeres del Penedès (Baix Penedès), on s’ha habilitat un carril addicional en sentit contrari a l’habitual per descongestionar la via, i aviat s’obrirà un altre entre Montornès del Vallès (Vallès Oriental) i Sils (Selva). En aquests carrils la velocitat màxima permesa és de 100 km/h per als cotxes i 80 km/h per als camions, que han de circular pel carril dret.

A més, hi ha congestió a la AP-7 entre la Pobla de Montornès (Tarragonès) i el Vendrell (Baix Penedès) en sentit sud (14 km), entre la Granada (Alt Penedès) i Olèrdola (Alt Penedès) en sentit nord (6 km), i un tram de 5 km amb retencions entre la Roca del Vallès (Vallès Oriental) i Cardedeu (Vallès Oriental) en sentit sud. En sentit nord, entre la Roca del Vallès i Montmeló (Vallès Oriental) hi ha un altre tram amb sis quilòmetres de retenció. A la comarca de l’Alt Empordà, hi ha congestió d’un quilòmetre entre Borrassà i la frontera amb França, amb un sol carril obert.

Als accessos a Barcelona també hi ha complicacions: la B-10 i la B-20, especialment als nusos del Llobregat i la Trinitat (Barcelonès), tenen trams amb circulació intermitent i retencions de fins a tres quilòmetres. La C-58, entre Barcelona i Ripollet (Vallès Occidental), presenta retencions de 5,8 km en tots dos sentits. A la costa del Maresme, la C-32 acumula cues entre Palafolls i Santa Susanna (Maresme) i entre Tordera i Palafolls. A l’interior, la C-16 arrossega retencions a l’altura de Cercs (Berguedà) i al túnel del Cadí, i també hi ha circulació intensa entre Berga (Berguedà) i Cercs, on s’ha cancel·lat el carril lent.

Finalment, la N-340 presenta retencions entre Creixell i Roda de Berà (Tarragonès) i al Vendrell (Baix Penedès); la N-II en direcció a Girona té tres quilòmetres de congestió entre Maçanet de la Selva i Tordera (Selva), i la GI-600 també acumula dos trams consecutius de retencions de dos i un quilòmetres, respectivament, en direcció sud cap a la C-32 i el centre de Tordera. També s’ha detectat un quilòmetre de retenció a la C-63 a Lloret de Mar (Selva).

Podeu consultar ací la informació actualitzada del Servei Català de Trànsit.

Congestió a l’àrea metropolitana de València

A la rodalia de València, la situació tampoc no és gaire millor. La carretera V-31 té tres quilòmetres de cua entre Alfafar i el Forn d’Alcedo (Horta Sud), tant en sentit nord com sud. A més, la CV-36 presenta congestió amb circulació irregular des del quilòmetre 1,5 al Forn d’Alcedo fins al 3,2 a Picanya (Horta Sud), en sentit creixent cap a Torrent (Horta Sud).

La A-3 registra congestió a l’altura de Bunyol (Foia de Bunyol) en direcció a València, concretament entre els quilòmetres 332 a Xest (Foia de Bunyol) i 337 al polígon industrial Est. També hi ha retencions en sentit decreixent cap a Madrid, entre Ventas del Poyo (a Xiva, Foia de Bunyol) i Xiva (km 327), a causa d’un accident.

La V-30 —un dels principals anells viaris metropolitans— té retencions a Quart de Poblet (Horta Oest), en sentit decreixent cap a la V-30, des del quilòmetre 1 de Paterna (Horta Oest) fins al quilòmetre 0.

També hi ha congestió a la V-23 entre Puçol i la Partida de Gausa (Horta Nord), entre els quilòmetres 0 i 1, en sentit creixent cap a Alacant. A la A-7, s’han registrat retencions entre el Puig i Museros (Horta Nord) en sentit creixent cap a Alacant, així com entre la Canyada i Terramelar (barri de Paterna, Horta Oest), en sentit decreixent també cap a Alacant.

Més al sud, un accident complica la circulació a la A-7, a l’altura d’Albatera (Baix Segura), en direcció sud, i provoca cues de tres quilòmetres. Finalment, a la N-332 hi ha congestió entre Tavernes de la Valldigna i Xeraco (Safor), en sentit decreixent cap a Alacant.

A la demarcació de Castelló també hi ha complicacions importants. La carretera N-340 té retencions entre els quilòmetres 986,5, a Mas dels Frares (Borriana, Plana Baixa), i el 988, a Benicàssim (Plana Alta), amb congestió en tots dos sentits.

I al sud del país, a la demarcació d’Alacant, s’han registrat retencions importants a la N-332 a l’altura de Torrevella (Baix Segura), entre els quilòmetres 54 i 57,75, amb afectació en tots dos sentits de la circulació.

Podeu consultar ací la informació actualitzada de la DGT.

Dispositiu especial per a evitar accidents

Els Mossos despleguen, des d’avui i fins dilluns, un dispositiu amb 1.670 agents, que faran 1.228 controls arreu del país. Dels 560.000 vehicles que han de sortir aquests dos dies, avui ho faran uns 390.000 i la resta, demà al matí.

El director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, ha dit a TV3 que dedicaran els esforços  a prevenir els accidents de trànsit: “L’objectiu és que no hi hagi víctimes. L’any passat no vam tenir víctimes mortals i esperem repetir-ho. Velocitat, alcohol i drogues i distraccions: la nostra estratègia se centrarà en aquests tres elements.”

Tant el Servei Català de Trànsit com la DGT insisteixen en la necessitat de planificar bé els trajectes, evitar les hores de màxima afluència i consultar l’estat del trànsit abans de sortir. També recomanen de fer pauses cada dues hores i extremar les precaucions en trams amb climatologia canviant, especialment a les zones de muntanya.

Una fotografia de Samar Abu Elouf a un infant gazià que va perdre els braços en un bombardament israelià ha estat reconeguda com la fotografia de l’any 2025 pel prestigiós certamen World Press Photo. Mahmoud Ajjour, de nou anys, viu a Catar refugiat pels atacs d’israel a Gaza.

Segons que explica World Press Photo, quan la família d’en Ajjour fugia d’un atac israelià a Ciutat de Gaza, el març del 2024, ell va girar cua per cridar als altres que correguessin. Un cop d’artilleria li va arrabassar un braç i li va mutilar l’altre. Ara, viu amb la família a Doha, Catar, on ha rebut tractament mèdic i ha començat a aprendre a utilitzar els peus per a jugar amb el telèfon, escriure i obrir portes.

Tot i això, encara necessita ajuda per a activitats quotidianes com ara menjar o vestir-se. Voldria aconseguir unes pròtesis i viure com qualsevol altre infant.

Fotografia: Samar Abu Elouf / The New York Times.

A Doha, viu al mateix complex d’apartaments que la fotoperiodista Samar Abu Elouf, també de Gaza, evacuada el desembre del 2023. Ha establert vincles amb moltes de les famílies que hi han estat traslladades i documenta el testimoni dels pocs ferits greus que han pogut sortir per rebre tractament.

És una fotoperiodista autodidacta que documenta la vida quotidiana i l’impacte del conflicte a Gaza des del 2010. Ha treballat amb mitjans internacionals com The New York Times, Reuters, NZZ i Middle East Eye.

L’impacte de la guerra en els infants

Els infants són un dels col·lectius més afectats per la guerra. Segons l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina (UNRWA), a final del 2024 Gaza tenia més menors amputats per càpita que cap altre lloc del món. Des dels primers mesos del conflicte, Catar –que ha apostat per reforçar el seu sistema sanitari– ha impulsat acords per a evacuar ferits greus.

El març del 2025 ja s’havien evacuat més de 7.000 pacients, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), però n’hi havia almenys 11.000 més que encara esperaven ser traslladats.

A banda, les autoritats sanitàries del territori informen que desenes de milers de persones han estat assassinades i més de 100.000 han estat ferides. L’ofensiva militar ha devastat el sistema de salut, que amb prou feines pot donar resposta a l’emergència: segons dades de l’OMS, al març només 21 dels 36 hospitals de Gaza eren parcialment operatius.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat la prohibició d’utilitzar cigarretes electròniques a les platges de Barcelona. La resolució, que accepta parcialment un recurs de l’Associació Ex-fumadors, considera que l’ajuntament no té competències per a regular l’ús d’aquests dispositius.

El tribunal entén que l’ordenança del juliol del 2022 vulnera la normativa espanyola, que diferencia entre cigarretes tradicionals i electròniques. Per això, declara nul·les les disposicions municipals que prohibeixen el consum de les electròniques a la platja.

El govern espanyol prohibeix les cigarretes electròniques de gusts

Fonts del consistori han confirmat a l’ACN que la sentència només afecta aquesta part de la normativa i que no caldrà canviar l’ordenança. Això vol dir que continua en vigor la prohibició de fumar cigarretes convencionals tant a la sorra com al mar.

La normativa del 2022 estableix que no es poden “consumir productes de tabac o dispositius susceptibles d’alliberament de nicotina” a la platja. Amb la sentència, només resta vigent la part relativa al tabac tradicional.

En canvi, el consum de tabac a les guinguetes de temporada continua permès, tal com ja preveia l’ordenança.

Quan es va aprovar, l’ajuntament va justificar la prohibició com una mesura per a reduir la contaminació a les platges i protegir la salut pública, especialment dels menors. L’ajuntament també remarcava que el consum de tabac a les platges podia perjudicar la convivència.

Amb aquesta sentència, però, els dispositius electrònics tornen a quedar permesos a la platja, mentre que la restricció sobre el tabac tradicional es manté intacta.

Les reserves d’aigua de les conques internes de Catalunya continuen millorant. Avui, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), arriben al 66,6% de la capacitat total, amb 463 hectòmetres cúbics acumulats. Un increment respecte del 65,7% de dimarts, cosa que confirma una tendència a l’alça.

Aquest augment progressiu és especialment important en el context de sequera que ha afectat el país aquests darrers anys. Ara, amb les darreres pluges i l’efecte de les mesures de gestió, els embassaments més grans tornen a omplir-se a bon ritme.

El govern ratifica la retirada de les restriccions per la sequera a més de sis milions de persones

El Ter-Llobregat, per sobre del 67%

Els embassaments del sistema Ter-Llobregat, que abasteixen Barcelona, l’àrea metropolitana i les comarques gironines, són al 67,4%. Hi ha acumulats 412,8 hectòmetres cúbics, mentre que dimarts passat eren 406,8 (66,4%). Aquest sistema és clau per a gairebé cinc milions de persones.

La situació també ha millorat en altres grans embassaments:

• Foix: 98,8%
• Sant Ponç: 80%
• Sau: 70,4%
• Susqueda: 51,8%
• La Baells: 97,9%
• La Llosa del Cavall: 61%
• Darnius-Boadella: 66,1%
• Riudecanyes: 56,9%
• Siurana: només un 25%, encara lluny dels nivells òptims

El pantà de Sau atreu visitants encuriosits pel repunt de les reserves d’aigua

Una millora que cal consolidar

Tot i les bones dades, els experts avisen que cal mantenir la prudència. El nivell de les reserves és encara inferior al d’anys normals abans de la sequera. A més, alguns embassaments, com el de Siurana, mostren que hi ha zones que no s’han recuperat prou.

El Departament de Salut ha anunciat el final de la temporada epidèmica de virus respiratoris a Catalunya. L’hivern ha estat marcat per una incidència global moderada, menys ingressos hospitalaris i una millora de les cobertures vaccinals, especialment entre els infants. El virus de la grip ha estat el més circulant, mentre que la transmissió del virus de la covid (SARS-COV2) i del virus respiratori sincicial (VRS) s’ha mantingut baixa i estable durant tota la temporada.

La campanya de vaccinació va començar el 23 de setembre amb els primers grups de risc –residents en geriàtrics, majors de 80 anys i dones embarassades– i es va estendre a partir del 14 d’octubre a la resta de col·lectius recomanats. La immunització contra el VRS es va començar a administrar als nadons nascuts a partir del març del 2024. Ara, amb les dades d’incidència ja estabilitzades per sota del llindar basal, Salut tanca oficialment la temporada.

Robert Güerri: “Enguany és pitjor tenir la grip que la covid”

Una circulació vírica moderada i més tardana

La temporada va començar a principi de novembre i va arribar al pic d’incidència a començament de febrer, amb 1.054 casos per cada 100.000 habitants. Des de la primera setmana de març, els casos han anat disminuint, i la setmana del 7 d’abril ja eren per sota del llindar basal, amb una taxa de 512,6 casos per cada 100.000 habitants.

Dels tres virus principals, la grip ha estat el més actiu. Va assolir una incidència màxima de 555 casos per cada 100.000 habitants a final de gener, quatre setmanes més tard que la temporada anterior, quan el pic es va situar a començament de gener amb 358 casos. La taxa mitjana d’incidència d’aquesta temporada ha estat de 43,1 casos per cada 100.000 habitants, ja per sota del llindar epidèmic.

En canvi, el SARS-COV2 s’ha mantingut en tot moment en nivells basals, amb una incidència actual de 15,2 casos per cada 100.000 habitants. Tampoc no s’hi ha detectat cap pic epidèmic. El VRS va començar a circular a l’octubre i va arribar al pic a final de desembre, amb una incidència màxima de 105 casos, inferior a la de la temporada anterior. També ha baixat la incidència de bronquiolitis en nadons.

Manel Cervantes: “Si tens tos i febre, queda’t a casa; no calen tantes proves, fem servir el sentit comú”

Descens d’ingressos i menys casos greus

La incidència baixa ha tingut un impacte directe en la pressió hospitalària. El 8 de gener es va registrar el pic màxim d’ingressos setmanals en llits convencionals: 571 persones ingressades per infeccions respiratòries, un 33% menys que els 854 casos de la temporada passada. A les Unitats de Cures Intensives, el màxim es va assolir el 5 de gener, amb 59 nous ingressos setmanals, en contrast amb els 90 del 31 de desembre del 2024.

Els ingressos causats per la grip han estat el 51% dels de la temporada anterior, els provocats pel SARS-COV2 el 10% i els associats al VRS el 83%. En conjunt, el descens d’ingressos s’ha notat especialment en la grip i la covid, mentre que el VRS ha mantingut un cert impacte, però inferior al de l’any anterior.

Segons que destaca Salut, la menor gravetat de la temporada pot atribuir-se a dos factors: d’una banda, les soques del virus de la grip han coincidit amb les que conté el vaccí d’enguany; de l’altra, la immunització contra el VRS ha estat determinant per a protegir els nadons i evitar complicacions com la bronquiolitis greu.

Milloren les cobertures vaccinals infantils

Durant la campanya, s’han administrat més d’1,4 milions de dosis de vaccí contra la grip i més de 950.000 dosis contra la covid. La cobertura de vaccinació entre els més grans de 80 anys ha estat del 66%, i del 47% entre els majors de 60 anys. Aquestes dades són similars a les de la temporada passada i, en alguns casos, fins i tot superiors a les de l’etapa anterior a la pandèmia.

Una dada destacada ha estat la millora de la vaccinació infantil. En infants d’entre 0 i 59 mesos, la cobertura contra la grip ha pujat fins al 35,8%, 7,6 punts per damunt de la temporada anterior (28,2%). En el cas del VRS, el 92% dels nadons han estat immunitzats, una millora clara respecte del 82% de l’any passat.

Una campanya amb resultats positius que Salut vol repetir

La vaccinació contra la grip, la covid i el VRS és l’eina més efectiva per a evitar contagis, reduir complicacions i disminuir la transmissió comunitària. Amb els resultats d’aquesta temporada, Salut fa una valoració positiva i preveu de continuar reforçant la cobertura en els col·lectius més vulnerables i en la població infantil.

The Washington Post · Joel Achenbach

L’atmosfera d’un planeta llunyà mostra indicis de molècules que, a la Terra, només s’associen a activitat biològica, cosa que podria ser un senyal de vida en un món que es creu que conté aigua, segons un informe publicat ahir, basat en observacions del telescopi espacial James Webb de la NASA.

L’article, revisat i publicat a The Astrophysical Journal Letters, exposa més preguntes que no pas respostes, admet moltes incerteses i no afirma pas que s’hagi descobert vida fora de la Terra —una cosa que no s’ha detectat mai de manera concloent. Tanmateix, els autors sostenen que han trobat la prova més bona fins ara d’una possible “biosignatura” en un planeta fora del sistema solar.

El planeta, anomenat K2-18b, és a 124 anys llum, i orbita una nana vermella. Observacions anteriors indicaven que la seva atmosfera podria correspondre a un oceà global. La molècula que diuen que han detectat és el sulfur de dimetil (DMS), produït a la Terra per la descomposició del fitoplàncton marí i altres microbis, i que no té cap altra font coneguda. Els astrònoms volen observar el planeta més a fons per comprovar si la molècula és realment present.

L’autor principal de l’article, Nikku Madhusudhan, astrofísic de la Universitat de Cambridge, ha insistit reiteradament als periodistes que siguin prudents a l’hora de descriure aquesta recerca. Tot i això, ha fet afirmacions força contundents.

Aquesta possible detecció d’una biosignatura “podria ser una de les fites més importants de la història de la ciència”, ha dit.

“És la primera vegada que la humanitat observa molècules biosignatura —potencials biosignatures, que a la Terra ho són— a l’atmosfera d’un planeta situat a la zona habitable”, ha afegit. Aquesta zona —coneguda com a zona de Goldilocks— és a la distància justa d’una estrella perquè l’aigua pugui romandre en estat líquid a la superfície del planeta.

K2-18b, que forma part de la Via Làctia, no es pot veure com un objecte aïllat amb cap telescopi. Però té una òrbita favorable: passa davant la seva estrella tal com es veu de la Terra estant. Aquests trànsits redueixen lleument la llum de l’estel, i així s’han descobert molts exoplanetes. A més, alteren l’espectre de la llum de l’estrella en patrons que, observats amb instruments tan potents com els del Webb, poden revelar la composició de l’atmosfera planetària.

El 2023, Madhusudhan i el seu equip van anunciar que dos instruments del Webb havien detectat diòxid de carboni i metà a l’atmosfera de K2-18b, i també indicis de DMS. L’abril passat, van tornar a observar el planeta durant vuit hores més amb l’instrument de mitjan infraroig del Webb. Les dades resultants han reforçat la seva confiança que hi ha DMS o una molècula gairebé idèntica —com ara el disulfur de dimetil (DMDS)— o fins i tot totes dues.

L’article qualifica el descobriment de “pas important en la cerca de senyals de vida en exoplanetes”, però afegeix que caldrà “un esforç comunitari dedicat en múltiples direccions —observacional, teòrica i experimental—” per confirmar-lo.

En un comunicat, la Universitat de Cambridge ha afirmat: “Tot i que podria haver-hi un procés químic desconegut que generi aquestes molècules a l’atmosfera de K2-18b, els resultats són fins ara la prova més sòlida que potser hi ha vida en un planeta fora del sistema solar.”

Encara que futures observacions reforcin la presència de DMS a K2-18b, la comunitat científica necessitarà moltes més proves per considerar-la realment una biosignatura i no pas un senyal d’origen abiòtic. Al capdavall, basar el descobriment històric de vida alienígena en una molècula detectada a 729 bilions de quilòmetres és arriscat.

El telescopi Webb és una col·laboració internacional entre la NASA i les agències espacials europea i canadenca, però cap de les institucions no ha demanat que es donin a conèixer aquestes dades, cosa que indica que volen més evidències sòlides abans de fer cap afirmació sobre vida alienígena.

La NASA no ha comentat directament l’article, però ha emès un comunicat sobre la cerca de biosignatures amb el Webb.

Trobar “biosignatures —o gasos que només produeix la vida— és un repte per al Webb: calen desenes o centenars d’hores d’observació per a un sol planeta, els resultats poden no ser concloents a causa de l’evolució de l’estel i de l’atmosfera planetària amb el temps, i els planetes que pot percebre el Webb orbiten estrelles relativament inhòspites”, diu el comunicat.

“La descoberta de vida en altres punts de l’univers serà també un procés, i la detecció d’una sola possible biosignatura no constituirà per si sola una descoberta de vida”, afegeix.

La cerca de vida extraterrestre ha tingut molts falsos positius. Al començament del segle XX, l’astrònom Percival Lowell va assegurar que Mart estava travessat per canals. El 1976, un experiment del mòdul Viking de la NASA va mostrar indicis prometedors d’activitat microbiana, però altres proves indicaven que la superfície era estèril. Els informes d’ovnis, habituals en mitjans poc rigorosos i fins i tot en algunes audiències parlamentàries, topen sempre amb la prova del mètode científic.

Els astrònoms que estudien K2-18b hauran de respondre tres preguntes bàsiques abans no puguin convèncer la comunitat científica que han descobert una biosignatura, segons que ha dit per correu electrònic l’astrofísica Sara Seager, una de les principals expertes en exoplanetes: “El senyal és real? S’atribueix correctament al gas proposat o podria haver estat causat per altres gasos? El gas pot haver estat produït sense vida?”

Fins i tot si es resolen satisfactòriament les dues primeres preguntes, ha dit, la tercera “potser no es resoldrà mai completament amb les dades limitades que ofereixen els exoplanetes”.

La seva conclusió: “Encara no és una biosignatura, però és un bon estímul per afinar els nostres mètodes i expectatives.”

Madhusudhan ha dit als periodistes que hi ha una gran quantitat de DMS a K2-18b i que no es coneix cap mecanisme químic capaç de produir-ne tantes quantitats si no és per mitjà de processos biològics.

“O bé estem davant un procés químic que no havíem vist mai… O bé estem observant els primers indicis d’activitat biològica fora de la Terra”, ha dit Mans Holmberg, coautor de l’informe i investigador postdoctoral a l’Institut del Telescopi Espacial.

Al sistema solar, podria haver-hi vida en indrets amagats, com ara sota la superfície de Mart o a les llunes gelades de Júpiter o Saturn. La nau Europa Clipper de la NASA es va enlairar a l’octubre en una missió de diversos anys per estudiar la lluna Europa, que es creu que conté un oceà subterrani amb tanta aigua com tots els oceans de la Terra plegats.

La vida aprofita elements comuns a l’univers. Els planetes són abundants, i les estrelles poden cremar durant milers de milions d’anys, com a fonts d’energia fiables. L’univers podria ser especialment propici per a la vida.

Els primers planetes fora del sistema solar es van descobrir fa només trenta anys, i des d’aleshores se n’han identificat milers.

K2-18b va ser descobert per primera vegada l’any 2015 pel telescopi espacial Kepler de la NASA. Orbita la seva estrella, una nana vermella relativament freda, en tan sols 33 dies. El diàmetre del planeta és dues vegades i mitja més gran que el de la Terra.

La seva òrbita el situa a una setena part de la distància entre la Terra i el Sol, dins la zona habitable del seu sistema planetari. Segons les observacions del Webb, tindria una atmosfera rica en hidrogen i un oceà líquid molt més profund que qualsevol de la Terra, ha explicat Holmberg. 

Aquests planetes s’anomenen mons “hiceànics”, un acrònim de “hidrogen” i “oceà”. “Tot aquest sistema és molt aliè. No tenim res semblant al sistema solar”, ha dit Holmberg.

El seu equip espera disposar de més temps d’observació amb el Webb per reforçar la hipòtesi que la detecció de DMS és real.

Més enllà de saber si hi ha vida a K2-18b, la pregunta especulativa és quina mena de vida podria haver-hi. A la Terra, la vida va restar unicel·lular durant milers de milions d’anys abans no aparegués res tan complex com una cloïssa. K2-18b té uns 2.400 milions d’anys.

Emily Mitchell, biòloga de la Universitat de Cambridge que no ha participat en l’article, però col·labora amb l’equip, ha dit que K2-18b és més càlid que la Terra i que l’evolució de la vida podria haver-hi estat més ràpida. Això no vol dir que hi hagi peixos, crancs o taurons, però podria tenir microbis relativament complexos, ha afegit.

“És molt, molt especulatiu”, ha dit Mitchell. “Però els nostres models serien compatibles amb la presència de fitoplàncton complex.”

La cerca de biosignatures continuarà essent una empresa plena d’ambigüitats. Les descobertes definitives poden semblar unicorns.

“No hi haurà mai una sola biosignatura amb què tothom digui: sí, hi estem tots d’acord, definitivament és vida”, ha dit Mitchell. “Qualsevol senyal sempre serà objecte de debat.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora: