Dimarts es van saber dues notícies del Banc Sabadell d’una importància cabdal. La primera era estrictament financera. Les cotitzacions d’ambdues entitats havien anat fluctuant d’ençà del mes de maig, quan el BBVA va llançar l’OPA. Del 30% dels guanys promesos amb el bescanvi d’accions a l’accionista del Sabadell, per primera vegada en tots aquests mesos la truita s’havia girat. És a dir, un accionista del Sabadell que avui anés a l’OPA amb les condicions proposades hi perdria diners. Alguns analistes formulen dues possibles interpretacions en la situació actual. D’una banda, el mercat podria considerar que el Banc Sabadell té més bones perspectives que el BBVA i, d’una altra banda, s’obriria la possibilitat que el BBVA millorés la seva oferta en l’OPA, una opció que fins ara han negat els directius de l’entitat basca. El fet, ras i curt, és que, financerament, l’OPA del BBVA en les condicions d’avui no interessa gens a l’accionista del Sabadell.

Però la bomba va arribar al vespre, quan es va saber que el Sabadell havia decidit de tornar a casa, després de ratificar-ho un consell extraordinari d’urgència convocat ahir a la tarda. La notícia va córrer com un regueró de pólvora i van començar els comentaris de tota mena. Certament, ahir, a la seu de Sant Cugat del Vallès, el Consell va ratificar ràpidament la tornada a casa, amb un ordre del dia que contenia un sol punt. La seu, doncs, tornava a la plaça de Sant Roc, a la ciutat on va néixer l’entitat.

En el curt període que hi ha hagut entre dimarts al vespre i dimecres a la tarda, tothom va voler dir-hi la seva, amb més o menys fortuna, per mirar d’explicar la decisió. Alguns polítics i empresaris valencians estaven preocupats, perquè encara els ressonava a les orelles allò que Oliu digué abans de la junta de l’abril del 2018: “El banc ha eixit enfortit amb el canvi de seu a Alacant.” I sis anys després, el 2024, en el mateix acte, assegurava: “Tornar a Catalunya per a nosaltres no és damunt la taula ni sota la taula. Tenim el domicili social a Alacant i les seus corporatives repartides per tota la geografia espanyola. Vam venir a Alacant com a reacció a la reacció dels clients i estem molt bé aquí.” A quins clients es referia? Als mateixos pels quals ara torna a la capital vallesana?

Ràpidament, el president de la Confederació Empresarial Valenciana, Salvador Navarro, deixava ben clar: “Aquesta decisió, encara que legítima, no ens agrada, i implica un desafiament per a la nostra economia.” Confesso que no sé a quin desafiament es referia. “És una poalada d’aigua freda, perquè nosaltres hem fet costat al Sabadell des del primer minut”, manifestava, preocupat, Carles Baño, president de la Cambra de Comerç d’Alacant. Però el que semblava més empipat era el batlle d’Alacant, Luis Barcala, qui deia: “Algú del banc haurà d’explicar bé a què obeeix aquesta operació i quins interessos prevalen en aquests moments per sobre dels clients i de la plantilla del Sabadell.” Què hi té a veure la plantilla i els clients, senyor batlle?, dic jo.

Però la declaració que més gràcia em va fer va ser la de la portaveu de Compromís al congrés espanyol, Àgueda Micó, que va dir que el trasllat del domicili social del Banc Sabadell a Catalunya era una de les primeres conseqüències de “la negligència que ha tingut el Partit Popular”, encapçalat per Carlos Mazón, “en la gestió de la gota freda de València”. Què hi té a veure la gota freda, senyora Micó? Freda, freda…

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, en canvi, va afinar molt més el tret amb els seus comentaris. Va manifestar, a Fitur, a Madrid: “Inevitablement, aquesta operació és dins el context d’una situació de feblesa i d’una situació d’OPA que hi ha en aquest moment.” I va afegir: “Entenc que el Sabadell, o potser no ho entenc, però crec que és evident que s’ha decidit a fer algun gest a qui corresponga.” Raonament complicat, oi?

Sap que el suport de Madrid a l’operació és totalment negatiu, com no ha deixat de manifestar El govern espanyol des de bon començament. Sense anar més lluny, ahir, a Davos, en una entrevista a Bloomberg, el president Pedro Sánchez posava sobre la taula tot de qüestions que considera importants a l’hora de permetre o no la integració dels dos bancs, adreçant-se directament a la Comissió dels Mercats i la Competència (CNMC): “Hem de considerar diferents aspectes; com és sabut, a Espanya tenim un gran nombre de pimes, i, en aquest sentit, hem de considerar la importància de la cohesió social i la cohesió territorial.”

El ministre d’Economia, Comerç i Empresa espanyol, Carlos Cuerpo, era molt més explícit davant els micròfons d’Onda Cero: “Té molt sentit la tornada de Banc Sabadell a Catalunya, atès el procés de ‘normalització’ que s’ha produït en aquesta comunitat aquests anys, després de la crisi política pel procés el 2017. Jo ho interpreto, és clar, com una operació de sentit comú i també que animi les empreses que van prendre la decisió de sortir de Catalunya a prendre ara la decisió natural de tornar.” Recordem que ja ho han fet Aigües de Barcelona i Ciments Molins, però el Sabadell és la peça més grossa de l’Íbex i la més valuosa. I vet aquí el missatge clau de tot això, la “normalització del país”, una vegada el “perill independentista” diuen que ja no existeix –i tot gràcies al PSOE.

Segons aquest raonament, la política va fer fugir el Banc Sabadell i la política també el fa tornar. Si bé els colors que motiven l’un pas i l’altre són diferents. Però les finances sembla que no hi entenen, en colors. Cal recordar que va ser la primera gran empresa que va traslladar la seu fora de Catalunya, tan sols quatre dies després del referèndum del primer d’octubre de 2017. Llavors va justificar el moviment adduint la incertesa i per a garantir que quedaria cobert sota el paraigua del Banc Central Europeu en cas d’independència. Deien que volien protegir els interessos dels accionistes i dels seus clients. El fet és que el Banc Sabadell va ser la primera empresa de l’Íbex-35 que va traslladar la seu, afavorit pel decret del govern de Rajoy, que va facilitar l’anomenada “fuita d’empreses”, promoguda i atiada pel govern del PP a Madrid, per crear por i ansietat entre els ciutadans catalans, aparentant que tot s’enfonsava.

Fem memòria de la brutal campanya mediàtica sobre el nombre d’empreses que cada dia “se n’anaven” de Catalunya, amb grans titulars, als mitjans espanyols i catalans. No deien que eren tan sols les seus, que es traslladaven. Calia mostrar a tot l’estat la desbandada que hi havia a Catalunya per la por de l’independentisme. Un feix d’empreses es van prestar al joc i el Sabadell va ser de les primeres. Algunes amb una por real i algunes altres, amb mala fe i ganes de col·laborar entusiàsticament amb la posició de Madrid.

Bé, fins ara hem vist reaccions del País Valencià i Madrid. I a Catalunya, com s’ha vist? El president Illa, també a Fitur, aquest matí comentava que aquesta tornada confirma que “anem pel bon camí”. I afegia: “El bon camí és el camí del bon govern, el de l’estabilitat institucional i el de la seguretat jurídica.” Destacava també “el camí de la confiança, de mirar endavant i apostar pel futur com un dels motius que hauria fet possible el retorn de Sabadell a la seva ciutat natal”. És prou clara la intencionalitat, sense anomenar l’objectiu?

El diputat Gabriel Rufián tocava ahir el viu, quan qualificà simplement de “anecdòtic” el trasllat i considerava que, amb Salvador Illa com a president de la Generalitat, “al PSOE li convé de vendre una suposada normalitat”. Als antípodes hi havia el president del Foment, Josep Sánchez Llibre, que va insistir en el fet que era “una gran notícia per a Catalunya i per a l’economia catalana, que permetrà que la comunitat recuperi el lideratge econòmic al llarg de 2025”. No crec, sincerament, que n’hi hagi per a tant. El president de la PIMEC, Antoni Cañete, també ho veia com un fet positiu, però potser amb un gram menys d’exageració que el seu col·lega. Va assegurar que el retorn del banc “enfortirà el teixit empresarial i econòmic català i generarà noves oportunitats”.

I, com és lògic, els protagonistes de veritat, els accionistes del Sabadell, també hi han dit la seva. En un comunicat d’aquest matí, l’Associació d’Accionistes Minoritaris del Banc Sabadell diu: “La tornada a casa és oportuna, encertada i una clara declaració d’intencions. Es tracta d’un pas natural que reforça el compromís del Sabadell amb els seus orígens i amb el seu paper com a entitat financera de referència a tot Espanya. Com a entitat independent, té molt a aportar al conjunt del teixit productiu i a tota la societat en general. Com hem anat alertant des de fa temps, l’OPA no genera valor, el destrueix.” És molt clar què diuen i volen, però no sé si la seva retòrica és totalment fidel a la realitat. Ara, el president Oliu ho deu haver agraït.

I els altres grans protagonistes, els del BBVA, han dit allò que havien de dir: gairebé res. Ahir van mostrar respecte a la decisió del Banc Sabadell de retornar a Catalunya la seu social, però assegurant que no canviava res respecte de l’OPA llançada pel banc basc ni sobre les bondats de l’operació.

En definitiva, personalment em sembla una jugada de dues bandes en què el govern del PSOE fa un pas més en la campanya sobre la “normalització” de Catalunya, amb la tornada del banc, i el Sabadell s’assegura la posició favorable del govern espanyol en la seva independència, contra l’OPA del BBVA. Una posició que Sánchez pot fer valer davant la CNMC, insistint a recomanar més restriccions a l’operació, per exemple, atesa la singularitat del mercat financer que està en qüestió.

I, ara que acabo la Píndola, m’adono que pràcticament no he parlat de l’OPA financera, llevat del primer paràgraf. Potser perquè la part econòmica de la jugada d’ahir és molt menys important que no la política. Continua havent-hi analistes que creuen que l’OPA anirà endavant, però jo, humilment, penso que no, d’ençà del primer dia. I com més coses passen, més refermo l’opinió inicial. De debò algú pot pensar que el BBVA s’endurà un banc que ara diu que es torna a sentir molt català, en uns moments en què es tracta de vendre “normalitat” i “tranquil·litat” a Catalunya pel govern de Madrid? Jo, no. Tenen eines per a evitar l’operació de sobres…

El consell d’administració de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana SA (CACVSA), la nova societat mercantil de la radiotelevisió pública valenciana, ha proposat el periodista Vicente Ordaz, fins ara cap d’informatius de la Cope al País Valencià, com nou president de l’empresa pública.  À Punt.

La proposta d’Ordaz s’ha decidit per unanimitat. El nomenament serà aprovat previsiblement pel ple del Consell el dimarts 28, informa la radiotelevisió pública. Així s’ha acordat aquest avui a la tarda a la primera reunió de constitució de la corporació a les instal·lacions d’À Punt a Burjassot.

A aquesta cita han acudit els vuit membres que formen part del consell d’administració, que gestionarà directament À Punt durant els cinc anys vinents. Els consellers són Vicente Ordaz, Alfonso Gil, Pilar Caro, Rosalía Mayor, Mª José Arambul, Susana Pérez, Julio Utrilla i Gonzalo Romero.

Andorra va rebre 9.646.656 de visitants l’any passat, un 3% més que el 2023, segons dades publicades pel departament d’Estadística. Això és una xifra cent-onze vegades superior a la de residents. El mes de desembre el nombre de visitants va ser de 824.694 visitants, un 4,5% més que el mateix mes de l’any anterior.

L’increment de visitants s’ha traduït també en una pujada de l’entrada vehicles per les fronteres d’un 2,2%. Pel que fa als tipus d’allotjaments, 856.716 turistes van fer nit a hotels, gairebé 151.000 a habitatges d’amics o familiars, 117.882 a habitatges d’ús turístic i 95.650 a apartaments turístics.

A més, gairebé la meitat dels visitants han anat a Andorra a comprar, un 22,4% ho ha fet per a practicar esport i un 8,3% per passejar per la muntanya.

Una investigació amb participació del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) i del CREAF (Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals) ha identificat que el sud d’Europa és una de les regions que més triguen a recuperar-se dels incendis i les sequeres extremes. L’estudi constata tres factors clau que determinen la recuperació: la disponibilitat d’aigua, la radiació solar i l’alta biodiversitat. Segons els resultats, els boscos tenen més necessitat d’aigua després d’una sequera o un incendi, però la resiliència empitjora si la radiació solar és alta i hi ha poca varietat d’espècies. Per contra, l’alta biodiversitat en regions tropicals actua com a assegurança de vida i facilita que els ecosistemes es recuperin.

L’estudi, liderat pel professor de la Universitat de Utah (EUA) Meng Lui i publicat a ‘Nature Climate Change’, analitza dades satel·litàries de més de tres dècades a tot el món i conclou que els ecosistemes més vulnerables es troben a les regions més seques i àrides del planeta. A part del sud d’Europa, les regions amb més dificultat de recuperació són algunes zones de l’oest d’Amèrica del Nord, Euràsia central, Austràlia o Àfrica meridional. En concret, l’estudi ha analitzat dades del 1982 al 2018 recollides pel Global Land Surface Satellite. Són dades que permeten saber quanta llum absorbeixen les plantes, o de quina manera condicions com la temperatura i la humitat n’afecten el creixement. Els investigadors destaquen que això permet d’obtenir una imatge global detallada del creixement de la vegetació al planeta al llarg del temps. També han fet servir models d’aprenentatge automàtic per analitzar com canvia la sensibilitat de la vegetació a la falta d’aigua.

Un altre dels aspectes destacats pels responsables de la recerca és el paper de la biodiversitat per mitigar l’impacte de les sequeres i els incendis. “Les dades mostren que la biodiversitat és una assegurança de vida a les àrees humides i que, com més divers és un ecosistema, més resilient és”, afirma Meng Liu. Això podria ser perquè, en un ecosistema divers, hi ha molta varietat d’espècies i, durant períodes de sequera o després d’incendis, les més resistents són les que perduren, ajudant així que un ecosistema es recuperi.

En canvi, a les àrees més seques, amb menor biodiversitat, les plantes ja es troben a prop dels seus límits hídrics, cosa que les fa més vulnerables tant a la sequera com al foc. Aquestes regions també experimenten alta radiació solar, cosa que augmenta les temperatures i fa que l’aigua s’evapori més, “empitjorant els efectes d’aquestes pertorbacions”, comenta William Anderegg, investigador de la Universitat de Utah i coautor de l’estudi.

Segons els investigadors, els ecosistemes triguen normalment al voltant de quatre o cinc anys a recuperar-se d’una pertorbació, temps de marge suficient abans que passi la següent sequera o incendi. Tot i això, adverteixen que la creixent freqüència i intensitat d’aquests esdeveniments posa en risc aquesta capacitat i limita cada vegada més el temps disponible per regenerar-se, especialment a les zones més àrides del planeta.

El president dels Estats Units, Donald Trump, s’ha presentat al Fòrum Econòmic Mundial amb una agenda de desregulació i rebaixes fiscals, que ha anunciat com “la retallada d’impostos més gran en la història dels Estats Units”, tot assegurant que impulsarà el creixement econòmic i servirà per atraure la producció d’empreses al país, mentre que les que produeixin fora s’enfrontaran a aranzels.

Trump ha afegit que inclourà retallades d’impostos per als treballadors i als productors i fabricants del país. “El meu missatge a totes les empreses del món és molt simple. Vinguin a fabricar els seus productes als Estats Units i els aplicarem uns dels impostos més baixos de qualsevol nació de la Terra”, ha resumit Trump.

Així mateix, Trump ha anunciat la que ha presentat com la “major campanya de desregulació de la història”, cosa que transformarà el país en “el millor lloc a la Terra” per a crear llocs de treball, construir fàbriques o fer créixer una empresa. D’altra banda, ha presumit d’haver posat fi al “increïblement malbaratador” ‘Green New Deal’, a què s’ha referit com a ‘Green New Scam’ (la Nova Estafa Verda), incloent-hi les regulacions relacionades amb els vehicles elèctrics.

“Els Estats Units tenen la quantitat més gran de petroli i gas de qualsevol país del món, i l’utilitzarem”, ha promès, amb la idea que això reduirà el cost de béns i serveis, a més de convertir els Estats Units en una superpotència manufacturera i la capital mundial de la intel·ligència artificial i la criptografia.

Sobre això, a més de les decisions sobre energia a escala nacional, Trump ha anunciat que té intenció de demanar a l’Aràbia Saudita i a l’OPEP que redueixin el preu del petroli. “L’han de reduir”, ha afirmat.  A parer seu, si el preu baixés, no només s’aconseguiria que la guerra entre Rússia i Ucraïna acabés “immediatament”, sinó que ha indicat que, amb la baixada dels preus del petroli, exigirà que els tipus d’interès baixin immediatament.

El futbolista del Reial Madrid Vinicius Jr. ha ratificat davant la jutgessa que va patir insults racistes en el partit contra el Barça disputat la temporada passada a l’estadi de Montjuïc. A més, ha demanat que continuï la investigació judicial contra dos afeccionats del FC Barcelona.

Balde denuncia que ha rebut insults racistes a l’estadi del Getafe

Segons que han informat fonts judicials a l’agència Efe, ha comparegut breument i per videoconferència des del despatx del seu advocat a Madrid. En aquest procediment ja havien comparegut davant la jutgessa els dos afeccionats que els Mossos d’Esquadra van identificar com a autors dels crits.

La jutgessa, Carmen García, va oferir a Vinicius Jr. de personar-se com a perjudicat en la causa, que es va obrir arran de l’atestat que van confeccionar els Mossos d’Esquadra pels càntics i insults racistes proferits contra el futbolista l’octubre del 2023. Els enregistraments de les càmeres de l’estadi i la declaració d’un testimoni van permetre d’identificar com a autors a tres afeccionats del Barça, un d’ells menor d’edat que haurà de ser investigat en la jurisdicció corresponent. Els investigats van negar els fets.

A la causa també s’hi han personat la fiscalia de delictes d’odi de Barcelona, la lliga de futbol i el Reial Madrid, acusacions a les quals se suma també l’exercida pel mateix jugador.

Aquesta no és l’única causa penal oberta pels insults rebuts en el camp pel jugador madridista. El passat mes de juny, tres afeccionats del València van ser condemnats a vuit mesos de presó per un delicte contra la integritat moral amb agreujant d’odi pels insults racistes que van dirigir al futbolista el 21 de maig del 2023 al camp del Mestalla.

A càrrec de l'Eva González. Activitat recomanada per a infants d'1 a 3 anys - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

El senat francès ha aprovat el projecte de pressupost de l’estat pel 2025. Els comptes han rebut 217 vots a favor i 105 en contra. Els socialistes francesos hi han votat en contra. Ara, el projecte passarà per una comissió mixta, formada per set senadors i set diputats i, posteriorment, haurà de ser aprovat també per l’Assemblea francesa, que ja el va rebutjar en una ocasió.

De fet, aquest pressupost el va començar a elaborar l’ex-primer ministre Michel Barnier abans de la moció de censura que va derivar en la destitució. Ara, l’ha reprès François Bayrou.

Vox no s’ha sortit amb la seva i no ha aconseguit que investiguin l’advocat Gonzalo Boye per haver ajudat Carles Puigdemont a aparèixer a Barcelona i tornar a marxar a l’exili l’agost de l’any passat. El partit ultradretà va presentar una querella pels delictes d’omissió del deure a perseguir delictes, el d’encobriment, el de desobediència i denegació d’auxili a l’autoritat i el de prevaricació, que apuntaven contra els responsables de l’operatiu dels Mossos d’Esquadra, “qualsevol que, per comissió o omissió, hagués col·laborat a impedir-ne la detenció” i contra Boye. Finalment, però, la jutgessa d’instrucció Maria Antonia Coscolla ha dit que no hi ha base per a cursar la querella i l’ha arxivada.

Trapero veu una traïció que un mosso ajudés Puigdemont i l’aparta del seu lloc de feina

A la interlocutòria, a la qual ha tingut accés VilaWeb, la jutgessa recorda que les querelles només es poden dirigir contra persones concretes, de manera que no es pot acceptar una querella contra els responsables de l’operatiu dels Mossos o contra qualsevol persona que hagués col·laborat amb Puigdemont, massa genèrics per a complir el requisit legal. Tampoc no veu que hi hagi cap motiu per a investigar Boye, perquè el fet de ser o haver estat l’advocat de Puigdemont no es pot considerar una conducta delictiva.

“No hi ha ni una sola dada al procediment que permeti deduir que hi ha indicis que aquest lletrat participés en els fets que s’investiguen aquí”, diu la jutgessa. I continua: “No existeix ni una sola referència a la causa que apunti en aquesta direcció. En cap cas es pot afirmar indiciàriament i pretendre atribuir la condició d’investigat al Sr. Boye pel sol fet de ser o haver estat l’advocat del Sr. Puigdemont; i això, per si mateix, no permet afirmar sense més ni més que sigui penalment responsable com a partícip dels il·lícits descrits a la querella.” La jutgessa és molt contundent contra la pretensió d’investigar un advocat, i diu que és “manifestament improcedent” encausar algú pel fet que defensi “un investigat que fuig de l’acció de la justícia”. “Això ens portaria a l’absurd de poder encausar qualsevol lletrat o advocat que tingui un client que eludeixi el compliment d’una ordre judicial de recerca, captura o detenció”, conclou.

Més enllà d’aquesta rebregada, i que ja de per si seria prou per a desestimar la querella, la jutgessa repassa punt per punt per què tampoc no se li podria imputar cap dels delictes que Vox li atribueix. Del delicte d’omissió del deure a perseguir delictes, diu que no té sentit perquè és un delicte previst per a autoritats i funcionaris públics, i Boye és un ciutadà particular. Del delicte d’encobriment, diu que només es pot aplicar a un particular si el delicte a encobrir són uns en concret, entre els quals no figuren la desobediència i la malversació, pels quals el Suprem investiga Puigdemont. Passa el mateix amb els delictes de denegació d’auxili a l’autoritat i el de prevaricació administrativa, que només es pot aplicar als funcionaris o, en aquest segon, a les autoritats. En tot cas, Boye no és cap de les dues coses.

Per tot plegat, la jutgessa no admet a tràmit la querella de Vox i arxiva totes les diligències i actuacions.

Un nou moviment en la investigació de l’Audiència espanyola contra Gotham i un informe de la Comissió del Mercat de Valors espanyola (CNMV) han provocat una reculada de Grífols a la borsa, que cau avui un 3,75%.

Avui, el jutge de l’Audiència espanyola José Luis Calama ha citat a declarar el mes de març, en qualitat de testimonis-perits, l’ex-president de la CNMV Rodrigo Buenaventura i el director general de Mercats de l’entitat, Ángel Benito, per preguntar-los per la investigació realitzada a la firma d’anàlisi Gotham City Research i a la seva matriu General Industrial Partners (GIP) respecte de Grifols.

En la causa s’investiga si Gotham i alguns dels seus directius van publicar informació esbiaixada i enganyosa sobre Grifols,  amb l’objectiu d’induït els inversors a vendre les accions de la farmacèutica catalana i beneficiar-se ells de la baixada del preu. El magistrat fixa la declaració de Rodrigo Buenaventura pel 26 de març i la d’Ángel Benito per al dia 28 del mateix mes i ha demanat a tots dos que portin còpia de tots els informes, i els seus annexos, elaborats pel Departament de Mercats Secundaris i el Departament d’Informació Financera i Corporativa, els dos integrats en la Direcció general de Mercats.

Unes hores abans de fer-se pública aquesta citació per part del jutge, el diari El Confidencial ha revelat que hi ha justament un informe del departament d’Informació Financera i Corporativa de la CNMV que assenyala alguns dels responsables de Grífols per haver omès dades rellevants en els seus comptes i assenyalava els possibles responsables de les irregularitats apuntades per Gotham.  Segons El Confidencial, que hauria tingut accés a l’informe, apuntaria a Raimon Grifols i a Victor Grifols, dos membres de la família fundadora que actuaven en qualitat de consellers executius en el període investigat, i també assenyalaria, entre d’altres, a Thomas Glanzmann, que va ser president durant uns mesos en 2023.

Sobre això, en resposta a aquestes informacions, el consell d’administració de Grifols ha explicat que va acordar de formular al·legacions a l’expedient administratiu sancionador obert a la companyia per la CNMV pel cas Gotham perquè no estaven d’acord amb les propostes de sancions contra alguns consellers, i que, l’informe de conclusions de la CNMV, datat el 21 de març de 2024 “contradiu expressament aspectes molt rellevants de l’informe Gotham, per exemple confirmant l’import del deute de la companyia, el dret a consolidar les companyies BPC Plasma, Inc. i Haema AG i la no existència d’enriquiment il·lícit en operacions vinculades”.

A més, Grífols ha recordat que en l’expedient sancionador no existeixen elements nous als ja informats i que estan inclosos en l’escrit de la CNMV ni en la informació reportada per la companyia al juliol.

El raper Josep Miquel Arenas, conegut artísticament com a Valtònyc, exiliat més de cinc anys a Bèlgica, d’on va tornar l’octubre del 2023, ha opinat sobre la candidatura de Toni Comín, també exiliat, a la presidència del Consell de la República.

Qui competirà amb Toni Comín al Consell de la República?

En un missatge a les xarxes socials, diu que, després d’haver conviscut anys amb ell, recomana “allunyar-lo de qualsevol organització”, i assegura que la informació “que ha sortit als mitjans és només la punta de l’iceberg”.

A continuació, diu que hi ha gent que el podria denunciar, però que “en aquest país, les responsabilitats només es demanen de portes enfora”.

He viscut 7 anys amb ell i, si l'experiència pot servir d'ajuda, recomano allunyar-lo de qualsevol organització. El que ha sortit als mitjans és només la punta de l'iceberg. Alguns podrien denunciar-ho, però, en aquest país, les responsabilitats només es demanen de portes enfora https://t.co/LrWB11QhFD

— JOSEP VALTÒNYC (@valtonyc) January 23, 2025

L’auditoria interna sobre l’administració de l’associació Cat Global, que sosté el Consell de la República, va concloure que l’entitat tenia un dèficit patrimonial de 58.108 euros a 31 de desembre de 2023. L’informe també apuntava possibles irregularitats comptables, com ara, subvencions a unes altres entitats sense documentació de suport o el pagament de despeses personals de Toni Comín que, segons el comptable de l’entitat, no eren justificades adequadament dins les finalitats de l’entitat. Comín va respondre al contingut d’aquest informe tot assegurant que totes les despeses referenciades, que sumen uns 15.000 euros, eren del tot justificades.

Tanmateix, avui s’ha sabut que l’auditoria sobre els comptes del Consell de la República, que va veure possibles irregularitats comptables, no va tenir en compte tot el conveni de repartiment dels ingressos de Cat Global, entitat que dóna empara legal i financera al Consell. Ho va reconèixer l’auditor, Miquel Verdaguer i Puig, en una nota d’aclariment publicada el 16 de desembre, i que ara ha fet públic Toni Comín, a qui s’assenyalava com a beneficiari irregular del pagament de despeses personals. En un comunicat, Comín diu que queda demostrat “que es tracta d’unes despeses justificades, tal com he afirmat jo sempre i en tot moment”.

L’auditor del Consell de la República reconeix errors en l’informe sobre les despeses de Comín

 

La plantilla d’Holaluz ha convocat una vaga indefinida de tota la jornada a partir de dimarts vinents, 28 de gener. D’aquesta manera, la protesta parcial que els treballadors van començar el passat 14 de gener per l’eliminació del teletreball i més beneficis pren una nova direcció, segons ha denunciat la CGT.

El sindicat explica que la plantilla s’aturarà completament com a resposta a les “pressions i vulneració del dret de vaga” que es practica l’empresa. El sindicat també ha denunciat Holaluz a Inspecció de Treball per “fiscalització i coacció del lliure exercici” d’aquest dret i assegura que la companyia obliga els empleats a deixar constància que participen de les aturades i els horaris en què ho fan.

A més, la CGT preveu presentar una demanda judicial contra la decisió de l’empresa de revertir “unilateralment” el teletreball. El sindicat assegura que una mesura d’aquest tipus “s’ha de consensuar”. Per tot plegat, els treballadors d’Holaluz també es manifestaran a la plaça de Sant Jaume de Barcelona el 28 de gener.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha retret als grups parlamentaris que van votar en contra del decret òmnibus de causar “dolor social” pel fet d’impedir que s’apugin les pensions de jubilació, tombar els ajuts al transport públic i blocar els ajuts destinats als afectats per la gota freda, entre més mesures.

En la visita a València, on ha presidit una reunió amb ministres espanyols i batlles de municipis afectats per les inundacions, ha defensat que “el govern ha fet la seva feina” provant d’aprovar les mesures i que l’oposició té la responsabilitat de revertir les conseqüències. Sánchez considera que el seu govern ha complert la seva tasca i remarca que va treballar i “va acordar” les mesures socials incloses al decret òmnibus amb la majoria parlamentària al congrés espanyol, però que no va aconseguir els vots necessaris perquè al node l’oposició, s’hi ha afegit Junts.

L’executiu espanyol no ha convocat per ara un consell de ministre extraordinari per aprovar per separat les mesures que van decaure.  Sánchez ha recordat que la “responsabilitat” de la situació que ha generat el no de la cambra és dels grups que van votar en contra del text, que van optar per “la pitjor manera de fer política” i van generar “dolor social” per interessos partidistes. “La pregunta seria si els ciutadans els van votar perquè no es revaloressin les pensions bloquessin el transport públic i no arribessin les ajudes a la dana o els lliuraments a compte a les comunitats autònomes”, ha dit el president espanyol.

Ja s’han anunciat els nominats als premis Òscar 2025, enguany marcats pels grans incendis a Califòrnia de les darreres setmanes. De fet, aquest anunci de les candidatures s’havia ajornat a causa de la catàstrofe. Els guanyadors es faran públics en la gala, que es farà el 3 de març. Emilia Pérez és el film amb més nominacions, en té tretze. Consulteu ací els nominats a les diverses categories:

Millor film

• Anora
• The Brutalist
• A Complete Unknown
• Conclave
• Dune: Part Two
• Emilia Pérez
• I’m Still Here
• Nickel Boys
• The Substance
• Wicked

Millor direcció

• Sean Baker, per Anora
• Brady Corbet, per The Brutalist
• James Mangold, per A Complete Unknown
• Jacques Audiard, per Emilia Pérez
• Coralie Fargeat, per The Substance

Millor actriu protagonista

• Cynthia Erivo, per Wicked
• Karla Sofía Gascón, per Emilia Pérez
• Mikey Madison, per Anora
• Demi Moore, per The Substance
• Fernanda Torres, per I’m Still Here

Millor actor protagonista

• Adrien Brody, per The Brutalist
• Timothée Chalamet, per A Complete Unknown
• Colman Domingo, per Sing Sing
• Ralph Fiennes, per Conclave
• Sebastian Stan, per The Apprentice

Millor actriu secundària

• Monica Barbaro, per A Complete Unknown
• Ariana Grande, per Wicked
• Felicity Jones, per The Brutalist
• Isabella Rossellini, per Conclave
• Zoe Saldaña, per Emilia Pérez

Millor actor secundari

• Yura Borisov, per Anora
• Kieran Culkin, per A Real Pain
• Edward Norton, per A Complete Unknown
• Guy Pearce, per The Brutalist
• Jeremy Strong, per The Apprentice

Millor film internacional

• I’m Still Here
• The Girl with the Needle
• Emilia Pérez
• The Seed of the Sacred Fig
• Flow

Millor film d’animació

• Flow
• Del revés 2
• Memoir of a Snail
• Wallace & Gromit: Vengeance Most Fowl
• The Wild Robot

Millor banda sonora

• The Brutalist
• Conclave
• Emilia Pérez
• Wicked
• The Wild Robot

Millor curtmetratge de ficció

• A Lien
• Anuja
• I’m Not a Robot
• The Last Ranger
• The Man Who Could Not Remain Silent

Maquillatge i perruqueria

• A Different Man
• Emilia Pérez
• Nosferatu
• The Substance
• Wicked

Millor disseny de vestuari

• A Complete Unknown
• Conclave
• Gladiator II
• Nosferatu
• Wicked

Millor curtmetratge d’animació

• Beautiful Men
• In the Shadow of Cypress
• Magic Candies
• Wander to Wonder
• Yuck!

Millor guió original

• Anora
• The Brutalist
• A Real Pain
• September 5
• The Substance

Millor guió adaptat

• A Complete Unknown
• Conclave
• Emilia Pérez
• Nickel Boys
• Sing Sing

Millor disseny de producció

• The Brutalist
• Conclave
• Dune: Part Two
• Nosferatu
• Wicked

Millor muntatge

• Anora
• The Brutalist
• Conclave
• Emilia Pérez
• Wicked

Millor fotografia

• The Brutalist
• Dune: Part Two
• Emilia Pérez
• Maria
• Nosferatu

Millors efectes especials

• Alien: Romulus
• Better Man
• Dune: Part Two
• Kingdom of the Planet of the Apes
• Wicked

Millor so

• A Complete Unknown
• Dune: Part Two
• Emilia Pérez
• Wicked
• The Wild Robot

Millor film documentari

• Black Box Diaries
• No Other Land
• Porcelain War
• Soundtrack to a Coup d’Etat
• Sugarcane

Millor curtmetratge d’acció real

• A Lien
• Anuja
• I’m Not a Robot
• The Last Ranger
• The Man Who Could Not Remain Silent

Millor curtmetratge documentari

• Death by Numbers
• I Am Ready, Warden
• Incident
• Instruments of a Beating Heart
• The Only Girl in the Orchestra

Millor cançó original

• “El Mal” de Emilia Pérez
• “The Journey” de The Six Triple Eight
• “Like a Bird” de Sing Sing
• “Mi Camino” de Emilia Pérez
• “Never Too Late” de Elton John: Never Too Late

L’auditoria sobre els comptes del Consell de la República, que va veure possibles irregularitats comptables, no va tenir en compte tot el conveni de repartiment dels ingressos de Cat Global, entitat que dóna empara legal i financera al Consell. Ho va reconèixer l’auditor, Miquel Verdaguer i Puig, en una nota d’aclariment publicada el 16 de desembre, i que ara ha fet pública Toni Comín, a qui s’assenyalava com a beneficiari irregular del pagament de despeses personals. En un comunicat, Comín diu que queda demostrat que eren unes despeses justificades, tal com ell ha defensat sempre.

Valtònyc carrega contra Toni Comín: “Recomano allunyar-lo de qualsevol organització”

La nota d’aclariment de l’auditor diu que la lectura que va fer del conveni de repartiment d’ingressos entre Cat Global i l’associació Catalunya Cultura i Progrés (CATCIP) va ser incompleta, atès que només va considerar l’apartat 2, que atorgava a Comín un import de 6.338,10 euros, però no l’apartat 6, que també estableix el repartiment en tres terços de les donacions fetes per la web del Consell de la República. El president Carles Puigdemont i els consellers Lluís Puig i Toni Comín van acordar el 3 d’octubre de 2023 que un terç de les donacions aniria al Consell de la República, un terç aniria a la Casa de la República i un terç més seria per a sostenir l’exili en el seu conjunt, a repartir a parts iguals entre Puigdemont, Comín i Puig. A més, es diu que cadascun d’ells pot decidir si la seva part l’administra Cat Global o CATCIP, i que Puigdemont també administrarà els diners per a la Casa de la República.

L’auditor exposa que no li consta que exigeixi cap document que estableixi els imports concrets a pagar derivats d’aquest apartat, però afegeix que “cal suposar que els imports seran superiors als retirats pel Sr. Comín”. A més, diu que no ha tingut accés a cap document que determini com es faran els pagaments, en quin calendari i forma signat pels membres de l’equip de govern de Cat Global. “Això dificulta al comptable belga incorporar aquestes retirades de fons com a despeses legals de l’entitat. En data del meu informe figuraven a la comptabilitat oficial com imports pendents de cobrar del Sr. Comín”, afegeix l’auditor.

A banda, l’auditor diu que el conveni no s’ha complert del tot, perquè Puigdemont i Puig no han fet disposició dels diners als quals, segons l’acord, tenen dret. I diu que si ho haguessin fet, el dèficit de l’entitat hauria estat “molt superior”, mentre que a 31 de desembre de 2023 era de 58.108 euros.

Podeu llegir a continuació la nota d’aclariment de l’auditor.

Comín es reivindica

En un comunicat, Comín recorda que l’auditoria deia que havia carregat despeses per un import superior al qual tenia dret, però que ell ja va fer un comunicat dient que era una afirmació errònia, “a causa d’una mala comprensió del conveni per part del Sr. Miquel Verdaguer”, l’auditor. Tot i això, afegeix, l’error va ser reproduït als mitjans de comunicació, “amb el dany reputacional corresponent contra la meva persona”, diu.

Comín diu que en el seu moment ja va dir que l’import que li corresponia eren, aproximadament, 24.000 euros, i veu un reconeixement de l’auditor quan diu que “cal suposar que els imports seran superiors als retirats pel Sr. Comín”. Per tant, diu que queda palès i demostrat que són unes despeses justificades. A més, diu que aquestes despeses, el pagament de lloguers i impostos d’un apartament de Lovaina, “no es van utilitzar mai per a ús d’allotjament meu particular –tot i que hagués estat possible d’acord amb l’esmentat conveni, atès que aquesta finalitat està prevista en els criteris del fons defensaexili.org, que són públics”. Els diners, diu, “es fan servir sempre i en tots els casos per a l’allotjament de membres de l’equip tècnic del Consell de la República”. Per tant, conclou, “vaig utilitzar uns fons que em corresponien a mi en benefici del Consell”.

D’altra banda, Comín critica que a la nota d’aclariment, l’auditor digui que no ha pogut comprovar que aquest conveni hagi estat acordat en el consell d’administració de Cat Global, perquè diu que des del primer moment té una còpia del conveni signat per les dues parts, i, per tant, també pel president del consell de Cat Global.

Finalment, Comín recorda que a l’autoria es deia que el Consell havia tancat el 2022 amb un dèficit comptable de 244.181 euros i que, en canvi, havia tancat el 2023 amb un superàvit de 4.816 euros. “Cal tenir en compte que el relleu en la gerència del Consell es va produir el juliol del 2023 i que, en tant que vice-president executiu, a partir d’aquell moment jo mateix vaig assumir directament les funcions de gerència –entre les quals, la gestió ordinària de les finances”, diu Comín. Per tant, reivindica que malgrat haver assumit la gestió directa de les finances del Consell només durant la segona meitat del 2023, en va fer un sanejament dràstic de les finances.

Llegiu a continuació el comunicat de Comín.

Una investigació conjunta del diari britànic The Guardian, la publicació israelianopalestina +972 Magazine i el diari israelià Sikha Mekomit ha revelat detalls sense precedents sobre la col·laboració entre Microsoft i l’exèrcit d’Israel per a fer la guerra a Gaza. El reportatge, basat en documents filtrats obtinguts per Drop Site News i entrevistes amb fonts de l’establishment de defensa i intel·ligència israelià, mostra com Microsoft ha aprofundit significativament la seva relació amb l’exèrcit israelià després del 7 d’octubre de 2023 i il·lustra com les grans empreses tecnològiques s’integren cada cop més en operacions militars.

L’alto-el-foc porta alegria, però també dolor, a una Gaza devastada

Els documents revelen que Microsoft ha signat contractes amb Israel per valor de 10 milions de dòlars, i que ha proporcionat 19.000 hores de suport tècnic i consultoria entre octubre de 2023 i juny de 2024. Aquesta col·laboració s’estén a múltiples unitats militars i d’intel·ligència, incloent-hi la unitat d’elit 8200 i la unitat 9900, especialitzada en intel·ligència visual.

Després d’haver llançat l’ofensiva a Gaza l’octubre de 2023, l’exèrcit d’Israel va haver de fer front a una demanda sobtada de capacitat d’emmagatzematge i computació. Un comandant va descriure el moment que van haver d’expandir de pressa la seva infrastructura informàtica com l’entrada al “meravellós món dels proveïdors de núvol”.

Tomàs Alcoverro: “Cap dels estats del voltant de Gaza no vol tenir-hi res a veure”

Les dades filtrades mostren un augment espectacular en l’ús de tecnologia. El consum mensual d’Israel d’emmagatzematge al núvol de Microsoft, Azure, va créixer d’un 60% durant els primers sis mesos del conflicte. L’ús d’eines d’aprenentatge automàtic es va multiplicar 64 vegades entre setembre de 2023 i març de 2024. I el consum d’eines d’intel·ligència artificial d’OpenAI va arribar a representar una quarta part de les eines d’aprenentatge automàtic. Val a dir que durant anys, OpenAI prohibia l’ús de les seves eines per a usos bèl·lics, però el gener del 2023 va revisar les polítiques per a relaxar les restriccions.

Treballadors d’OpenAI qüestionen l’ètica de l’acord militar amb una empresa armamentística

La plataforma Azure de Microsoft ha estat implementada en diversos aspectes de les operacions militars israelianes, com ara el sistema de gestió de moviments de ciutadans palestins “Rolling Stone” o la unitat aèria Ofek, responsable de gestionar bases de dades de possibles objectius militars. Els enginyers de Microsoft han proporcionat suport directe a unitats d’intel·ligència israelianes com la 8200 i la 9900, assessorant tant de forma remota com presencial en bases militars.

Ni Microsoft ni l’exèrcit israelià han volgut comentar els detalls revelats en la investigació. De fet, la màxima resposta que han pogut arrencar és la d’un portaveu de l’exèrcit, que va dir que “no comentarien el tema”.

El president d’Òmnium, Xavier Antich, ha anunciat que l’entitat portarà demà a la Comissió Europea el blocatge en l’aplicació de l’amnistia, set mesos després que hagi entrat en vigor la llei. Segons ha explicat Antich en la seva compareixença a la comissió de justícia del parlament, es farà arribar a la CE en el marc de l’informe que la institució europea elabora sobre la situació de l’estat de dret als diferents estats membres.

Antich ha assenyalat com a responsables una “cúpula judicial polititzada” i una “ofensiva política” contra la llei. L’informe d’Òmnium, actualitzat respecte del que van presentar a l’octubre, calcula que només s’ha aplicat la llei en el 39% dels casos de les 1.610 persones amnistiables.

Durant l’exposició de l’informe de la Sindicatura per l’Amnistia sobre l’aplicació de la llei, Antich ha destacat que un 39% dels represaliats que han demanat l’amnistia l’han aconseguida o han vist finalment arxivada la seva causa. Una xifra que en l’últim balanç era del 22%. També ha exposat que el 41% de les demandes encara no han estat resoltes (abans era el 50%). A més, un 7% de les sol·licitades estan denegades (abans era el 13%) i gairebé un 13% continuen en suspensió per preguntes plantejades al Tribunal Constitucional espanyol o al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Pel que fa al tractament de la violència policíaca, s’han amnistiat 137 agents. En concret, 129 policies espanyols que van ser investigats per les càrregues contra votants de l’1-O han estat amnistiats, ja que a més a més de les amnisties a l’agent investigat a Lleida i a 46 policies espanyols a Barcelona ja comptabilitzades a l’octubre, s’hi han sumat l’amnistia a 45 agents policials a Mataró, a 10 a Tarragona i a 27 a Girona. A més a més, un total de 8 Mossos d’Esquadra investigats per violència policial a les protestes de 2019 també han estat amnistiats.

Davant d’aquestes dades, Antich ha defensat que la llei d’amnistia ha estat “una conquesta col·lectiva, arrencada a contracor a l’estat”, però ha denunciat les traves de part de la cúpula judicial espanyola, així com la “doble vara de mesurar a l’hora d’aplicar la llei”. “Les denegacions i exclusions de l’àmbit d’aplicació de la llei han respost a una interpretació arbitrària i ideològica per part de jutges i magistrats que, en tot cas, no respecta la divisió de poders entre el legislatiu i el judicial”, ha afegit.

Antich també ha assegurat que Òmnium continuarà “fiscalitzant la seva aplicació i denunciant els possibles obstacles” i ha reiterat que denunciarà “la impunitat de la violència policial a través de recursos en les causes on l’entitat estigui personada”. A més, ha conclòs que l’amnistia als policies ha estat ràpida i en bloc i que gairebé tots els agents investigats s’han beneficiat de la llei mentre que l’amnistia als independentistes és lenta i en comptagotes.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha tornat avui a València després de la fugida urgent que en va fer el 3 de novembre. Avui ha presidit la reunió interministerial sobre la gota freda i ha convidat a participar-hi els batlles de les zones més afectades per la torrentada. En el transcurs de la trobada els ha anunciat que el govern espanyol assumirà el 100% del cost de les reparacions dels béns municipals malmesos. En una decisió presa fa unes setmanes, l’executiu espanyol s’havia compromès a pagar-ne el 50%.

Segons que ha informat Pedro Sánchez mateix, es dedicaran 1.700 milions d’euros a rehabilitar les instal·lacions locals com ara escoletes municipals, biblioteques, mercats o centres de dia. També es pagaran les obres de reparació de la xarxa de sanejament i del cicle integra de l’aigua. Segons que afirmen, aquests diners són a banda dels 16.000 milions que ja s’han mobilitzat.

En la reunió, a la qual han assistit la majoria dels ministres espanyols i la delegada a València, Pilar Bernabé, els batlles han reclamat amb urgència que els tràmits es facen amb agilitat i que els diners arriben com més aviat millor. Fins i tot, alguns batlles han demanat recursos humans per a poder gestionar les ajudes. Sánchez els ha agraït el to constructiu i realista amb què s’ha desenvolupat la reunió.

El jutjat de primera instància i instrucció 3 d’Alcoi ha desestimat la demanda per la mort de quinze persones a la residència de gent gran DomusVi durant la pandèmia de la covid. Els seus familiars reclamaven més de 2,2 milions d’euros en indemnitzacions perquè consideraven que hi havia hagut una actuació negligent. En canvi, el jutge considera que no està acreditat que el centre fos negligent a l’hora d’impedir l’entrada del coronavirus a la residència, en la propagació ni en l’atenció que van donar als residents.

La sentència diu que una residència no és un hospital, i que la negligència mèdica que els demandants atribueixen a l’empresa no és assimilable a la que es pot imputar en casos de mala praxi de professionals sanitaris. De fet, diu que els treballadors de la residència van estar condicionats per una absència de metges, de la qual no són responsables. Remarca l’excepcionalitat que va suposar la pandèmia, “que va superar els límits de cap activitat sociosanitària, per molt ben prevista de mitjans que estigués”.

De fet, el jutge explica que l’aparició de la covid va provocar que hi hagués un desabastiment total de personal sanitari i sociosanitari al mercat laboral, i de material sanitari. “Una qüestió que va afectar a escala internacional”, i  que no es pot atribuir a l’empresa que gestiona la residència.

També, diu que no es pot jutjar ara la manera com es va gestionar la covid sense tenir en compte el que se’n sabia llavors, “quan ni tan sols la comunitat científica havia concretat que el contagi es produïa per microgotes, i no per gotes d’una mida superior, com es va dir inicialment”. De fet, afegeix: “Si el nostre poder executiu no va poder preveure i prevenir la pandèmia, no és menester exigir-ho a una persona jurídica-privada, que, com a mínim, es va poder avançar en certes actuacions a les recomanacions i directrius autonòmiques.”

La demanda argumentava la suposada negligència, entre altres qüestions, en la manca de professionals de la residència, però el jutge considera que complia, de llarg, les ràtios de personal, i que a més va contractar treballadors, “sempre en la mida del que és possible”, per fer front a les noves necessitats causades pel virus. L’empresa tampoc no és responsable, diu, de les baixes laborals dels treballadors que es van contagiar, i que no es van poder cobrir amb nous treballadors.

El fiscal ha demanat l’arxivament de la causa per delicte d’odi contra el president del parlament de les Illes, Gabriel Le Senne, per esquinçar les fotos d’Aurora Picornell i  de les Roges del Molinar d’un dels portàtils d’una membre de la mesa. 

En l’escrit, al qual hi ha tincut accés Europa Press, el fiscal de delictes d’odi i discriminació, José Diáz Cappa, considera que no han quedat acreditats de manera suficient els elements per emmarcar els fets en la tipificació de delicte d’odi. 

El fiscal creu que s’entén perfectament “el sentiment de rebuig i indignació” dels familiars de les Roges del Molinar i creu que l’acció de Le Senne és “manifestament criticable”. De tota manera, insisteix en el fet que la reacció que va tenir durant el ple volgués lesionar la dignitat de les víctimes del franquisme.

Defensa la reacció de Le Senne

El proppassat 13 de desembre el jutge tancava la instrucció del cas. Després d’aquesta fase, el fiscal creu, fins i tot, que la reacció de Le Senne es va motivar perquè les vice-presidentes socialistes de la cambra, Pilar Costa i Mercedes Garrido, no van atendre les seves indicacions.  Després de veure els vídeos i de les declaracions dels testimonis, el fiscal considera que Le Senne va cometre “un acte colèric de mala praxi i formes, sens dubte, incorrectes” i alienes al que exigeix el seu càrrec. Però insisteix que la reacció va ser perquè les vice-presidentes no complien les ordres de Le Senne de retirar les imatges. 

A més, perdona Le Senne perquè va reconèixer que esquinçar les fotografies va ser inadequat i perquè va assegurar que entenia que les famílies de les víctimes s’haguessin pogut sentir molestes. 

Maria Antònia Oliver: “El mercadeig que ha fet el PP amb la llei de memòria és molt dolorós, no l’oblidarem”

Les acusacions, exercides pels col·lectius Memòria de Mallorca, Estimada Aurora, el Partit Comunista i familiars de les víctimes, consideraven que hi havia arguments per jutjar Le Senne, atès que va actuar mogut per motius ideològics. 

“Si Franco continua viu, és als tribunals”

Memòria de Mallorca confirma, en una conversa amb VilaWeb, que no és una bona notícia. Ara bé, recorda que és el jutge qui té la darrera paraula. La portaveu, Maria Antònia Oliver, assegura que recorreran contra la decisió si finalment el jutge arxiva la causa. “Mai hem tingut confiança en els jutges. Si hi ha algun signe molt evident que Franco continua viu és als tribunals”, critica.

De fet, assegura que l’advocat de l’associació ja preveia que el fiscal acabés demanant l’arxivament de la causa, només per les preguntes que va fer durant el procés d’instrucció. Preguntada per la defensa que el fiscal ha acabat fent de Le Senne en l’escrit, Oliver ho té clar: “Que digui el que vulgui, no hauria d’haver reaccionat així. Amb quina normativa dius que víctimes de violacions dels drets humans no poden estar exposades a un parlament democràtic?”. I recorda que va llançar amb ràbia i agressivitat la imatge, fet que només s’entén si respon a un delicte d’odi “que va fer molt mal a la família i a molta gent que va sortir indignada al carrer”.

Le Senne, reincident

Els fets van ocórrer el 18 de juny de 2024, quan es va debatre la presa en consideració de la derogació de la llei de Memòria Històrica, com va promoure Vox i que, fins a darrer moment, comptava amb el suport del PP. Le Senne va acabar esquinçant la imatge que Garrido lluïa al portàtil i les dues vice-presidentes van acabar expulsades de la mesa.

Le Senne reincideix: veta les samarretes en homenatge a les Roges del Molinar de la mesa

Al mes d’octubre, el president va reincidir, obligant Garrido i Costa a treure’s la samarreta amb les cares de les Roges del Molinar, a petició de l’extrema dreta. Va ser durant el debat de l’esmena a la totalitat que l’oposició va presentar per impedir la derogació, en aquell moment sense èxit.