El FC Barcelona i el Reial Madrid es disputen demà el títol de copa a Sevilla, en un partit que ha quedat marcat per l’ofensiva del Madrid contra l’àrbitre designat, el basc Ricardo de Burgos Bengoetxea. L’última hora és que, en una decisió sense precedents, el club presidit per Florentino Pérez ha decidit de no acudir a la conferència de premsa oficial prèvia al partit, tampoc han entrenat a les instal·lacions i no es faran les fotografies oficials ni participaran en el sopar institucional. Ara, en un comunicat han explicat que mai s’han plantejat de no jugar el partit.

Per tant, el Madrid augmenta la pressió contra la federació espanyola. Tot ha començat amb un vídeo difós per la televisió oficial del Madrid, en què s’acusa De Burgos de perjudicar-los reiteradament i es critica que, tot i ser àrbitre internacional d’ençà del 2018, mai no ha estat triat per dirigir partits de la lliga de campions ni de competicions de la FIFA.

[VÍDEO] L’àrbitre de la final de la copa esclata a plorar per les pressions del Madrid

En la conferència de premsa feta aquesta tarda, De Burgos, visiblement afectat, ha esclatat a plorar quan li han preguntat per aquesta campanya d’assenyalament. “Quan un fill va al col·legi i li diuen que el seu pare és un lladre i arriba a casa plorant, és molt fotut”, ha dit, emocionat. I ha afegit: “Vull que el meu fill estigui orgullós del seu pare i de l’arbitratge.”

 

View this post on Instagram

 

A post shared by VilaWeb (@vilaweb)

La tensió ha crescut encara més quan el Reial Madrid ha demanat a la federació espanyola que els àrbitres de la final fossin substituïts, una maniobra insòlita que ha encès l’ànim dins el col·lectiu arbitral. Pablo González Fuertes, encarregat del VAR, ha avisat: “No continuarem permetent això que passa.” El desenllaç d’aquest conflicte obert amb els àrbitres és encara una incògnita, en una prèvia del partit més centrada en aquesta qüestió que no pas en les esportives.

Sobre això, el Reial Madrid ha emès un comunicat en el qual diuen que “davant la gravetat dels fets, el Reial Madrid espera que els responsables de la RFEF i de l’estament arbitral procedeixin en conseqüència, adoptant les mesures corresponents en defensa del prestigi de les institucions que representen”. També s’ha pronunciat el president de la lliga espanyola, Javier Tebas, tot afirmant que “això no és futbol, és control de poder”.

Esto no es fútbol, es control de poder.

No le gusta Tebas porque no le hace lo que él quiere.
No le gusta Ceferin porque no hace lo que él quiere.
No le gusta Louzán porque no hace lo que él quiere.
No le gustan los comentaristas de TV porque no dicen lo que él…

— Javier Tebas Medrano (@Tebasjavier) April 25, 2025

El Barça afronta el partit sense Lewandowski

En l’àmbit esportiu, el Barça arriba a la final en un moment complicat, sense el seu màxim golejador, Robert Lewandowski, que està lesionat. Tampoc no hi serà Alejandro Balde, ni els joves Marc Bernal i Marc Casadó. Sense el polonès, que ja ha fet quaranta gols aquesta temporada, Hansi Flick haurà de trobar alternatives a l’atac amb Ferran Torres, Ansu Fati o Dani Olmo, i també en el joc sempre desequilibrant de Lamine Yamal. Per la seva banda, els madridistes recuperen per a aquest enfrontament Kylian Mbappé i Ferland Mendy.

La de demà és la vuitena vegada que Barcelona i Madrid es troben en una final de copa. El Madrid té un petit avantatge en els enfrontaments directes, que demà es podria esborrar, amb quatre triomfs contra tres. Però el Barça és, clarament, l’equip que més títols té en aquesta competició, trenta-un, onze més que el seu rival.

Aquesta temporada, els dos equips s’han trobat dues vegades, amb doble victòria blau-grana. La primera, el 0-4 al Santiago Bernabéu, a la lliga, i la segona, la de la final de la supercopa espanyola, a l’Aràbia Saudita. Malgrat que el Madrid es va avançar en el marcador, el resultat final va ser de 2-5 a favor dels blau-grana, cosa que els va permetre de sumar el primer títol de l’any. Demà podria arribar el segon en un equip que encara aspira a guanyar-ho tot, és a dir, la copa, la lliga i la Lliga de Campions. En canvi, el Reial Madrid té demà la seva millor carta per a evitar un any en blanc després de l’eliminació als quarts de final de la Lliga de Campions contra l’Arsenal de Londres  el 16 d’abril.

 Els dos equips es tornaran a enfrontar encara l’11 de maig, amb un nou partit de lliga que pot marcar-ne el desenllaç, atès que serà la jornada 35 de les 38 que hi ha i ara mateix el Barça té un avantatge de quatre punts respecte del Madrid.

Un treballador de quaranta-un anys ha mort electrocutat en rebre una descàrrega elèctrica mentre feia tasques de desmuntatge en una parcel·la de la factoria Ebro, a la Zona Franca de Barcelona.

Els Mossos d’Esquadra han explicat que han rebut l’avís poc després de tres quarts d’una del migdia. Unes quantes patrulles de Seguretat Ciutadana i d’Investigació de la comissaria de Sants-Montjuïc, dotacions dels Bombers, Guàrdia Urbana de Barcelona i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) han actuat a l’indret.

La companyia Ebro ha explicat en un comunicat que l’operari pertanyia a una empresa subcontractada, i que l’accident s’ha produït a la parcel·la contigua a la planta de fabricació.

La firma automobilística també ha explicat que les tasques de desmuntatge que han estat l’escenari del succés no estan lligades a l’operativa diària de la factoria Ebro.

Els mossos han posat els fets en coneixement del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia i del Departament d’Empresa i Treball, d’acord amb els procediments habituals en accidents laborals amb víctimes mortals.

A càrrec del divulgador musical Rafael Esteve Alemany - Lloc: Ateneu Arenyenc

amb el seu autor Josep-Vicent Garcia Raffi - Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca

Una avaria a Alhama d’Aragó ha provocat retards de fins a una hora i mitja avui a la línia ferroviària d’alta velocitat entre Madrid i Barcelona. Segons que ha informat ADIF, la incidència ha començat cap a dos quarts de cinc de la tarda i ha obligat a interrompre la circulació en aquest punt.

Un quart d’hora més tard, el gestor de la infrastructura ferroviària ha anunciat que s’havia resolt la incidència i que el servei s’havia restablert. Tot i això, els retards persisteixen i afecten trens de RENFE, Iryo i Ouigo.

L’FBI ha detingut la jutgessa Hannah Dugan, de l’estat de Milwaukee, acusada d’haver obstruït la detenció d’un immigrant irregular la setmana passada. La detenció l’ha anunciada el director de l’FBI, Kash Patel, en un missatge que publicat a la xarxa X, i que després ha esborrat, tal com recull el diari local Milwaukee Journal Sentinel.

És la primera vegada que el Departament de Justícia dels Estats Units deté un membre de la judicatura sota la presumpció d’interferir amb la nova doctrina migratòria impulsada per la Casa Blanca.

En el missatge, Patel anunciava la detenció de Dugan per “càrrecs d’obstrucció”, després d’haver trobat proves que apuntaven que la magistrada va interferir en “un operatiu de detenció migratòria”, desviant intencionadament els agents que havien de detenir un migrant sense papers, identificat com a Eduardo Flores Ruiz.

L’obstrucció de la jutgessa va impedir un primer intent de detenció de Flores Ruiz, que finalment va ser detingut després d’una persecució a peu. “L’obstrucció de la jutgessa va augmentar el perill per al públic”, ha dit Patel en el missatge esborrat.

A més, el portaveu del Servei de Marshals dels Estats Units a Washington D. C., Brady McCarron, ha confirmat al Milwaukee Journal Sentinel que la jutgessa ha estat detinguda cap a les vuit del matí al jutjat del comtat de Milwaukee i que actualment és sota custòdia federal.

Els jutges d’algunes jurisdiccions dels Estats Units han criticat els esforços del Servei de Control d’Immigració i Duanes per a localitzar i detenir migrants als jutjats. Diuen que aquests esforços han fet que els immigrants no vulguin presentar-se com a víctimes o testimonis en audiències no relacionades perquè tenen por de ser detinguts.

El batlle de Terrassa, Jordi Ballart, ha suspès el ple ordinari d’aquest matí amb l’objectiu d’impedir una provocació de l’extrema dreta de Vox. La portaveu de la formació, Alicia Tomás, s’havia presentat al plenari amb una samarreta amb un missatge en castellà que deia: “Per què Ballart silencia les violacions a Terrassa?”.

La peça de roba fa referència a una violació denunciada a la ciutat el 23 de març, que el consistori va condemnar amb un comunicat. Arran d’aquest fet, Ballart ha parat els peus a l’extrema dreta suspenent el ple, que es reprendrà dimecres.

Fonts municipals han explicat a l’ACN que havien intentat, sense èxit, de convèncer Tomás perquè es canviés de samarreta pel to ofensiu i d’atac al batlle. Ballart ha anunciat accions legals contra Tomás i també una proposta d’inici d’expedient sancionador.

Campanya de l’extrema dreta

Ballart ha remarcat en més d’una ocasió a les xarxes socials els atacs i mentides que fan córrer perfils vinculats a l’extrema dreta, atribuint-li, per exemple, un acord amb la Generalitat per acollir a la ciutat persones procedents de la Mina o que el seu marit és marroquí.

El partit de Ballart, Tot per Terrassa, ha emès un comunicat denunciant l’atac: “No hi ha d’haver lloc per les calúmnies i els insults”. La formació també ha explicat que emprendrà accions legals contra Tomás avui mateix. També preveuen de presentar una proposta d’inici d’expedient sancionador contra la regidora quan es reprengui el ple, el dimecres, per un fet que es considera una infracció greu, i a la que esperen que s’hi sumin més forces representades al consistori.

Mediapro ha rectificat oficialment després d’haver criticat la decisió de la lliga espanyola de retirar-li la producció audiovisual de la competició. En un nou comunicat, el grup català s’ha retractat íntegrament del comunicat anterior, emès el 14 d’abril, i ha admès que va ser fruit d’una “valoració precipitada” i que les afirmacions que contenia “no estaven justificades”.

Mediapro deixarà de produir audiovisualment la lliga de futbol la temporada vinent

Inicialment, Mediapro havia acusat la lliga de preferir una oferta “més cara” i de decantar-se per Host Broadcast Services (HBS), una empresa suïssa que, segons deia, no tenia mitjans tècnics a l’estat espanyol ni experiència en produir una competició de temporada completa com la lliga espanyola. També havia qüestionat que la decisió obeís a criteris tècnics i econòmics. Ara, en el nou comunicat, Mediapro es desdiu de totes aquestes afirmacions i admet que no disposa dels elements necessaris per a comparar les ofertes ni per a afirmar que la decisió hagi estat arbitrària o poc transparent. A més, reconeix que no pot assegurar que la nova adjudicació perjudiqui els clubs ni la competició.

Amb aquesta decisió, Mediapro perd una font d’ingressos important: només el 2023, la producció de la lliga li va representar 81,2 milions d’euros, prop del 20% del seu negoci. Malgrat tot, continuarà gestionant el sistema de videoarbitratge (VAR) del futbol espanyol, com a mínim, fins l’any 2028.

El grup català també ha reivindicat la feina feta durant els últims anys en la modernització de les retransmissions de la lliga, tot destacant innovacions com la producció remota, l’ús de la intel·ligència artificial per a generar resums o la incorporació de la realitat augmentada.

Concòrdia, el principal partit de l’oposició al parlament andorrà, ha demanat al govern que aturi l’aprovació de l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE). La petició, que s’ha anunciat avui en un comunicat de premsa, arriba després de la publicació al Diari d’Andorra d’un article en què s’assegura que l’estat francès bloca l’acord perquè considera que la naturalesa jurídica del text ha de ser mixta.

Els acords no mixts solament han de ser ratificats per les institucions europees, mentre que els mixts tenen un doble procés de ratificació: pel Parlament Europeu i per tots els parlaments dels estats membres.

Del punt de vista de Concòrdia, França “brinda una bona ocasió” per a aturar l’aprovació d’un acord que significaria l’aplicació de més de sis mil lleis en un estat que, segons ells, no està preparat per assumir-lo. La formació demana d’aprofitar el temps de suspensió per negociar “un acord més modest” que permeti una aproximació amb la UE molt més gradual. Específicament, demana que s’elimini de l’acord el llindar mínim de creixement demogràfic, la lliure circulació del capital immobiliari o l’absència de vet andorrà a les normes decidides per la UE que no convinguin al país. Segons Concòrdia, l’acord negociat “empitjora les crisis que viu actualment Andorra”, en els àmbits de l’habitatge, la immigració, la manca de cohesió social i en la construcció desmesurada.

Per la seva banda, el cap de govern, Xavier Espot, ha negat que l’estat francès bloqui l’acord i, en unes declaracions als mitjans, són ha recordat que el país veí havia estat “un impulsor i defensor” de l’acord. Espot ha recordat que Andorra sempre havia negociat defensant que el text fos considerat no mixt i que aquesta també era la posició de la Comissió Europea “i de molts estats membres”. Així i tot, ha reconegut que França, “per tradició”, defensava acords mixts, per la qual cosa ha garantit que es farien els esforços que calgués per convèncer-los que la millor solució és un acord no mixt. De moment, no hi ha una data prevista per al referèndum de ratificació.

L’àrbitre de la final de la copa, el basc Ricardo De Burgos Bengoetxea, ha esclatat a plorar en mitja compareixença de premsa per les pressions que rep del Reial Madrid. Un dels periodistes li ha preguntat pels vídeos incendiaris que ha fet córrer la televisió oficial del Madrid, poques hores abans del partit contra el Barça, que es jugarà demà a Sevilla. En els vídeos, el Madrid acusa de Burgos d’haver perjudicat l’equip blanc unes quantes vegades. Preguntat per això, l’àrbitre no ha pogut contenir les llàgrimes.

El Madrid empastifa la final de la copa contra el Barça amb una ofensiva sense precedents contra els àrbitres

De Burgos ha explicat que aquest assenyalament afecta la seva família. “Quan un fill va al col·legi i hi ha nens que li diuen que el pare és un lladre i arriba a casa plorant, és molt fotut. En el meu cas, intento educar el fill per dir-li que el seu pare és honrat, sobretot honrat, que s’equivoca com un esportista més. I això és fotut i no li desitjo a ningú”. I ha afegit: “Quan marxi d’aquí, vull que el meu fill estigui orgullós del que va ser el seu pare i l’arbitratge”.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by VilaWeb (@vilaweb)

Per la seva banda, Pablo González Fuertes, l’encarregat del VAR, en la seva intervenció, ha dit que “hi ha més unió que mai entre els àrbitres, possiblement a causa de la situació que tenim al nostre voltant. Començarem a prendre mesures, no seguirem permetent el que està passant. Aviat ho veureu. Farem història i no seguirem aguantant el que estem aguantant”, ha assegurat. El Reial Madrid ha demanat a la federació espanyola que els arbitres de la final siguin substituïts.

En un dels vídeos, un narrador amb to marcadament bèl·lic, diu: “Amb el col·legiat basc, el Reial Madrid té només un 64% de victòries. En canvi, el Barcelona té un 81% de triomfs. Una diferència increïble a la qual, a més, s’ha de sumar que l’equip d’Ancelotti només ha guanyat dos dels últims cinc partits amb ell al camp”.

Durant tres minuts, la televisió madridista critica les actuacions a la gespa de Burgos Bengoetxea i li fa tota mena de retrets, com ara que tot i ser un àrbitre internacional d’ençà de 2018, no hagi estat mai designat per partits de la Lliga de Campions, ni per matxs de la FIFA. “Tanmateix, a Espanya, serà la seva tercera final entre el Reial Madrid i el Barcelona, després de les supercopes de 2017 i 2023”, afegeix.

L’escriptora Margarida Aritzeta ha presentat una petició d’indult total per a Laura Borràs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que la va condemnar a quatre anys i mig de presó per prevaricació i falsedat en document oficial en l’adjudicació de contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Ho ha avançat Catalunya Ràdio i ho han confirmat a l’ACN fonts judicials. Ara el tribunal haurà de reenviar la petició al govern espanyol, que és qui haurà de prendre una decisió. De fet, el TSJC ha demanat també l’indult per a Borràs, però en aquest cas, parcial. Aritzeta, que va rebre la Creu de Sant Jordi el 2019, va ser degana de la Institució de les Lletres Catalanes entre el 2019 i el 2022.

El govern espanyol, per tant, tindrà sobre la taula dues peticions, la d’Aritzeta, que és total, i la del mateix TSJC, que és parcial. El tribunal proposa l’indult de la pena de presó que sobrepassi els dos anys, o sigui dos anys i mig. Mentre l’executiu de l’estat ho tramita ha suspès el seu ingrés a presó.

Compromís ha presentat dues iniciatives a les Corts relacionades amb el Vint-i-cinc d’Abril, la diada que commemora la pèrdua de l’autogovern després de la Batalla d’Almansa. D’una banda, una proposició de llei per a derogar explícitament el Decret de Nova Planta que Felip V de Borbó imposà l’any 1707, amb la voluntat d’elevar-la al congrés espanyol.

D’una altra, una proposició no de llei per a blindar la necessitat de recuperar les activitats de celebració del 25 d’Abril al parlament valencià, després d’haver decidit la presidenta de les Corts, Llanos Massó (Vox), de suspendre enguany la commemoració al·legant “la polarització política actual, la crispació i, sobretot, el drama de la gota freda”. Ho han anunciat els diputats Maria Josep Amigó, també vice-presidenta segona de la mesa de les Corts, i Jesús Pla, en declaracions als mitjans el dia que tradicionalment es lliuren les altes distincions Francesc de Vinatea en un acte institucional.

En la proposició de llei, Compromís recorda que el Decret de Nova Planta va suprimir tot l’ordenament jurídic i la sobirania del poble valencià, amb la dissolució de les institucions pròpies i l’abolició dels furs. A més, recorda que el Tribunal Constitucional espanyol, en una de les seves resolucions, invoca el “desafortunat” Decret de Nova Planta de 1707 per a impedir a l’Estatut d’Autonomia la capacitat legislativa en matèria de dret civil. “Això implica que aquest decret, malgrat la seua naturalesa profundament anticonstitucional, encara conserva alguna escletxa de vigència; per això, avui, en la diada del poble valencià, demanem la derogació expressa d’aquesta imposició absolutista i antidemocràtica que va exterminar tots els nostres drets”, ha dit Pla.

La proposició de llei estableix, en un únic article, que “mentre poguera conservar alguna vigència, es considerarà definitivament derogat el Decret de Nova Planta de 29 de juny de 1707 en tant que afecte l’actual nacionalitat històrica valenciana, successora institucional del Regne de València”. Quant a la proposició no de llei, Compromís cerca de garantir la recuperació de les activitats commemoratives del 25 d’Abril, que enguany el PP i Vox han suprimit unilateralment, substituint-les tan sols per una declaració institucional.

Amigó ha criticat la decisió i l’ha qualificada de “menyspreu absolut de la dreta i l’extrema dreta envers la màxima institució d’autogovern, la nostra història i les nostres llibertats com a poble”. La proposició insta els grups parlamentaris a aprovar la commemoració pública del 25 d’Abril mitjançant un programa d’actes obert a la societat civil, que faci visible la voluntat del poble valencià d’exercir l’autogovern.

Així mateix, demana de recuperar el Premi Guillem Agulló per a reconèixer persones i iniciatives destacades en la lluita contra la xenofòbia, el racisme i els delictes d’odi, i proposa que aquest guardó sigui lliurat durant els actes commemoratius.

El batlle de Kíiv, Vitali Klitschko, ha dit que una possible cessió de territoris ucraïnesos a Rússia podria ser una “solució” per posar fi a la guerra, tot i que considera que seria una mesura “injusta” i, en tot cas, “temporal”. En declaracions a la BBC, ha explicat que “ara mateix hi ha converses sobre possibles solucions i un dels escenaris és cedir territoris”, poc després d’un nou bombardament rus sobre Kíiv, que ha deixat almenys dotze morts.

Aquestes paraules arriben en un moment de pressió internacional intensa, especialment dels Estats Units, perquè Ucraïna accedeixi a una sortida negociada del conflicte. El president nord-americà Donald Trump ha retret a Volodímir Zelenski, president d’Ucraïna, la pèrdua de Crimea el 2014, quan va ser annexionada per Rússia. “Si volien conservar-la, per què no van lluitar per ella fa onze anys, quan va ser entregada a Rússia sense disparar ni un sol tret?”, ha dit.

El reconeixement de la península de Crimea com a territori rus ha esdevingut un dels punts clau en qualsevol hipotètic acord de pau. Però Zelenski ha deixat clar fa poc que Ucraïna “no reconeixerà legalment l’ocupació” de cap part del seu territori.

Tot i això, Klitschko considera que per assolir la pau potser caldrà acceptar una “solució dolorosa”. Ha dit que el poble ucraïnès “mai no acceptaria l’ocupació” del país per part de Rússia, però ha afegit que, en una situació límit, la cessió territorial podria formar part d’una resolució que posés fi a la guerra.

La relació entre Klitschko i Zelenski ha estat tensa durant aquests anys de guerra. El batlle de la capital ha criticat obertament el que considera una deriva autoritària del president, i ha expressat la seva disconformitat amb la manca de consulta sobre els detalls de les possibles negociacions de pau. Quan li han demanat si creu que hauria de participar-hi, ha respost: “El president pensa que no. Això ho fa el president Zelenski. No és la meva funció.”

Un alt càrrec de l’estat major de les forces armades russes, el general Iaroslav Moskalik, s’ha mort en un atemptat amb bomba a la ciutat de Balaixikha, als afores de Moscou. Segons que han informat les autoritats russes, l’explosió ha estat causada per un artefacte adherit al seu vehicle.

Moskalik era subdirector de la direcció general d’operacions de l’estat major rus. Segons que ha explicat la portaveu del Comitè d’Investigació de Rússia, Svetlana Petrenko, era una bomba de fabricació artesanal que contenia metralla per a multiplicar-ne l’efecte letal.

“El cas ha estat obert com a assassinat”, ha dit Petrenko. També ha indicat que els investigadors continuen treballant al lloc de l’explosió i que encara no hi ha cap reivindicació de l’atemptat.

El 29 de maig s’ha convocat una vaga general al País Valencià com a resposta a la indignació popular davant la gestió de la gota freda i la crisi social. La vaga l’ha convocada els sindicats CGT, CNT, COS i la Intersindical Valenciana.

Els convocants denuncien una “actuació criminalment negligent” per part del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, i l’empresariat, a qui acusen d’haver posat en perill la vida de la classe treballadora durant la tempesta.

Segons ells, Mazón, lluny d’assumir responsabilitats, va aparèixer tard durant l’episodi meteorològic extrem i ha negat qualsevol implicació en les morts. Els convocants, però, consideren que tant ell com els empresaris que van forçar la plantilla a treballar en condicions de risc han de respondre penalment. “La ferida oberta no podrà començar a sanar fins que els responsables paguen per la seua actuació”, afirmen.

Els sindicats denuncien la falta de reconeixement oficial de víctimes in itinere i critiquen el que consideren una resposta continuada d’inacció davant fenòmens climàtics greus, atribuïda a una combinació de negacionisme climàtic i submissió als interessos del capital.

Habitatge i serveis públics

A més de les responsabilitats polítiques, la convocatòria de vaga inclou reivindicacions relacionades amb l’habitatge i els serveis públics. Segons que denuncien, els preus del lloguer han superat els màxims històrics, hi ha una onada de desnonaments, i les ajudes a les famílies afectades per la gota freda són insuficients.

També critiquen les retallades en sanitat, educació, serveis socials i d’emergència, i acusen el Consell de prioritzar els interessos empresarials per damunt del benestar col·lectiu.

Els convocants exigeixen mesures concretes com el reconeixement de la incapacitat permanent per a les víctimes, la reversió de les privatitzacions, un permís retribuït per situacions d’alerta meteorològica, i una jornada laboral de trenta-dues hores. Reclamen també el control dels preus de l’habitatge i la creació d’un parc públic de lloguer.

“La unitat sindical i social és ara més necessària que mai”, diuen, tot fent una crida a la mobilització general, especialment de la classe treballadora, sindicats i moviments socials.

Xavier Borràs Calvo (Barcelona, 1956) s’ha mort a seixanta-vuit anys. Periodista, traductor i escriptor, va participar activament en iniciatives ecologistes i independentistes. Va ser cofundador de Socors Català i del Moviment Ecologista Català, i va formar part de formacions com Nacionalistes d’Esquerra i els Verds – Alternativa Verda.

També va contribuir a fundar i coordinar la Comissió de la Dignitat, que va reclamar la devolució dels papers confiscats pel franquisme, i en va ser responsable de comunicació. Amb aquest col·lectiu va escriure el llibre Volem els papers.

Borràs va dirigir la revista el Llamp, el setmanari l’Independent de Gràcia i la revista Userda, i va treballar a Catalunya Ràdio i també a capçaleres com Tele/eXpres, Canigó, Diario de Barcelona –on va ser cap del dominical–, la Marxa de Catalunya i el Triangle. Era llicenciat en periodisme i professor de dicció, i també va ser editor en cap de la revista Assaig de Teatre, fundada per Ricard Salvat, fins el gener del 2010.

El 2008 va impulsar EcoDiari, una publicació digital periòdica amb vocació ecologista, i va mantenir durant anys el bloc Bandera Negra, distingit el 2004 com a millor bloc en català i inclòs entre els dos-cents més destacats de l’esfera digital catalana. A més, va ser coordinador de la web Opinió Nacional, dins el Grup Nació Digital, amb el qual col·laborava habitualment.

El 30 d’abril de 2011, en la Conferència Nacional per l’Estat Propi, el moviment fundacional que va donar lloc a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), va ser elegit per unanimitat membre del consell permanent. També va formar part de Reagrupament i va ser cofundador de la Cooperativa Integral Catalana.

ESCAC Films ha anunciat que el curtmetratge Per bruixa i metzinera, dirigit per Marc Camardons i realitzat per un equip de graduats de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), participarà enguany en la secció Le Cinef del Festival de Cana. És la quarta vegada que una producció de l’ESCAC hi és seleccionada, i en dues d’aquestes ocasions ha estat distingida amb premi.

Per bruixa i metzinera és un treball de final de màster de Camardons, d’Andorra la Vella, i s’endinsa en un univers fantàstic que beu de les llegendes dels Pirineus. Amb un rodatge que ha tingut lloc a Oliana (Alt Urgell), el Solsonès i l’Alt Urgell, el film recrea una atmosfera màgica i inquietant, arrelada a la memòria rural i les tradicions familiars.

La protagonista del curt és la Cebriana, una llenyataire convençuda d’haver vist un foc misteriós a la muntanya. Tanmateix, no hi ha cap indici que ho corrobori: ni brases ni testimonis. Davant el dubte i el desconcert, la seva padrina —una antiga trementinaire— l’empeny a mirar més enllà del que sembla real. Així, la peça articula un relat que reflexiona sobre l’herència simbòlica, la mirada femenina i les formes de transmissió del coneixement antic.

L’equip tècnic que ha fet possible el curtmetratge està format íntegrament per joves professionals formats a l’ESCAC. A través de la productora ESCAC Films, el centre coordina i produeix els treballs de final de grau i màster dels alumnes, a més dels llargmetratges col·lectius que impulsa l’escola.

Un cineasta arrelat i radicalment contemporani

Marc Camardons (2000) és director i productor de cinema. Es va formar a l’ESCAC entre 2017 i 2022, cursant el grau en Cinematografia i el màster en Direcció Cinematogràfica. Des del 2023 forma part de l’equip directiu del festival UllNu, un certamen centrat en la creació audiovisual emergent i la innovació formal.

La seva trajectòria artística s’ha caracteritzat per l’exploració de la identitat queer, la reflexió sobre l’arrelament territorial i la reivindicació dels espais marginals i de transformació. El seu primer curtmetratge, Estàtua de sal (2021), abordava el desig de pertinença i l’autodescobriment a través de la sexualitat. Aquesta línia temàtica s’ha mantingut en obres posteriors com Crisàlides (2022), Traca (2024) i L’últim mort (2024), on l’autor experimenta amb noves formes narratives i visualitzacions simbòliques de la diferència.

A més de dirigir, Camardons imparteix classes sobre cinema i teoria queer en l’àmbit audiovisual, i actualment treballa en el desenvolupament del seu primer llargmetratge.

El govern barceloní de Jaume Collboni s’ha compromès a no executar el conveni de subvenció de 250.000 euros al congrés immobiliari The District, la fira anual d’inversors immobiliaris, com exigia Barcelona en Comú. L’anunci l’ha fet al plenari el tinent d’Economia, Jordi Valls, amb l’objectiu d’aconseguir el vot favorable dels Comuns i desblocar l’aprovació d’un paquet de crèdits extraordinaris que permetrà d’incorporar a la pròrroga pressupostària del 2025 un conjunt ampli de subvencions nominatives.

Els fons voltor: el vol rasant sobre les ciutats albirant les víctimes imminents

El paquet inclou 321 subvencions destinades a entitats molt diverses —socials, culturals, veïnals, centres d’estudis o de promoció econòmica— i suma prop de 27 milions d’euros. Aquest tràmit era imprescindible per a garantir que aquestes entitats poguessin continuar rebent suport econòmic malgrat la pròrroga dels comptes municipals.

La clau per a desencallar l’aprovació era el vot de Barcelona en Comú, que reclamava explícitament que no es donés suport públic al congrés immobiliari. Quan Valls ha anunciat al plenari que no s’executaria el conveni amb The District, els Comuns han confirmat el seu vot favorable.

Així, la modificació de crèdit ha estat aprovada amb els vots del govern, BComú i ERC. Junts, el PP i Vox hi han votat en contra.

L’única veïna que resisteix en una finca de quinze habitatges: “Volen deixar la gent treballadora al carrer”

La vigília de Sant Jordi l’advocat Gonzalo Boye tenia enllestit el recurs de nul·litat del president Carles Puigdemont i de Toni Comín per a presentar al Tribunal Suprem contra la decisió la sala d’apel·lació de donar suport al jutge Pablo Llarena i de no amnistiar-los. El recurs, previ a la presentació del recurs d’empara al Tribunal Constitucional, nega que el Suprem sigui el tribunal competent per a decidir sobre l’aplicació de l’amnistia en aquests casos, perquè Puigdemont, com a diputat al Parlament de Catalunya, és aforat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya; i el cas de Comín, que ara mateix no té reconeguda la condició d’eurodiputat, hauria d’anar a parar a l’Audiència de Barcelona. Ni Llarena ni ningú del Suprem no podia decidir res sobre l’amnistia, tret de l’obligació, tal com diu la llei, de retirar immediatament les ordres de detenció. Però dimarts, dia 22 d’abril, va arribar a Waterloo una notificació adreçada a Puigdemont, arran de la demanda d’un advocat espanyolista que, paradoxalment, podria ajudar el president i Boye a desmuntar els arguments del Tribunal Suprem.

Què passa si el Suprem desobeeix fins i tot el TC perquè no torni Puigdemont?

La notificació era una resolució de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del desembre del 2023, quan va admetre a tràmit la demanda d’aquest advocat, Esteban Gómez Rovira, fill de l’advocat homònim d’extrema dreta que va combatre contra l’escolarització en català, que va formar part del Frente Nacional i que fou defensor de Josep Anglada. El TSJC va acordar de fer un judici verbal per la demanda civil presentada per Gómez Rovira contra Puigdemont en concepte de danys morals, pel fet d’haver organitzat el referèndum del Primer d’Octubre i d’haver encapçalat el procés d’independència.

I tot plegat es remunta al vespre del Primer d’Octubre, quan aquest advocat, acompanyat dels seus pares, va arribar a casa seva i va afirmar haver estat increpat pels seus veïns. La seva indignació amb el referèndum el va empènyer a presentar una denúncia contra el president Puigdemont, acusant-lo d’un delicte d’incitació a l’odi, que va registrar el dia de la votació a les onze de la nit i que va recaure en el jutjat número 7 de Barcelona, que en aquell moment complia les funcions de guàrdia. Gómez Rovira deia en la denúncia que els veïns l’havien increpat, a ell i als seus pares, quan els van dir que havien anat a votar democràticament; que els havien titllat de feixistes i que els havien dit que se n’haurien d’anar. En responsabilitzava Puigdemont, “per haver llançat els seus acòlits a un enfrontament”, i comparava el procés amb el nazisme quan deia que “s’ha començat un procés constituent que té el seu antecedent en la liquidació de la República de Weimar per part de Hitler”.

Aquella denúncia no va reeixir. El jutjat número 7 la va traslladar al TSJC per la condició d’aforat que tenia aleshores Puigdemont, però es va perdre. El demandant la va reclamar, i hi va insistir, però la sala civil i penal del TSJC la va acabar arxivant el 2022 perquè Puigdemont era eurodiputat i la competència, deia, era del Tribunal Suprem. Arran d’això, Gómez Rovira va presentar un recurs al Tribunal Suprem perquè la seva demanda per incitació a l’odi fos incorporada a la causa que instrueix Pablo Llarena, i també va presentar una nova demanda al jutjat de primera instància per la via civil, en què exigia una indemnització simbòlica de dos mil euros per danys morals.

Un regal caigut del cel

Finalment, la sala primera del Tribunal Suprem –que és la sala civil– va acabar resolent, l’octubre del 2023, que la competència per a resoldre el cas era de la sala civil i penal del TSJC, que va acabar admetent a tràmit la demanda el desembre del 2023. I, amb l’admissió a tràmit, el TSJC decidia de fer un judici verbal i donava un termini de deu dies hàbils a Puigdemont perquè hi respongués, d’ençà del moment de la notificació. Però la notificació no ha arribat fins aquest dimarts, 22 d’abril de 2025. Just quan Gonzalo Boye enllestia el recurs de nul·litat al Tribunal Suprem.

I ha estat com un regal caigut del cel, perquè li han notificat ni més ni menys que hi ha una sala del Tribunal Suprem, la sala primera, que afirma que el TSJC és el tribunal competent per a resoldre una demanda per la via civil contra Puigdemont. De manera que Boye ho ha afegit com a argument en el recurs de nul·litat: “Ser aforat simultàniament en dos òrgans diferents, com el Tribunal Suprem per a les qüestions penals, i el TSJC per a les civils, generaria una contradicció tant en termes jurídics com processals. El principi d’unitat d’aforament exigeix que una mateixa autoritat judicial conegui de totes les causes derivades del càrrec d’aforament, per evitar decisions contradictòries i per garantir una tutela judicial coherent.”

En el recurs, Boye reafirma l’argument segons el qual és el TSJC i no el TS que ha de decidir sobre l’amnistia de Puigdemont, perquè és diputat al parlament i ja no és eurodiputat. Aquest és ara el cavall de batalla de la darrera partida de l’amnistia, que s’acabarà lliurant al Tribunal Constitucional.

El Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN) ha confirmat la rebaixa de la condemna a dos dels cinc integrants de la Manada, condemnats per la violació grupal comesa durant el San Fermín del 2016 a Pamplona. En concret, s’ha reduït la pena de quinze a catorze anys de presó, tal com ja havia decidit el febrer passat la secció segona de l’Audiència Provincial, en aplicació de la llei del només sí és sí.

La Sala Civil i Penal del TSJN, presidida per Joaquín Galve, ha dictat dues resolucions en què recorda que no es tracta de casos nous ni de procediments independents, sinó de la mateixa causa i els mateixos fets que el Tribunal Suprem espanyol ja va valorar el juliol del 2024, quan va confirmar la rebaixa de la condemna a un altre dels condemnats. Aquell cas també havia estat analitzat abans pel mateix TSJN, que el setembre del 2023 li havia reduït la pena seguint els criteris de la nova llei.

El Suprem espanyol va argumentar aleshores que la condemna imposada de quinze anys era “pròxima al mínim legal”, i que la reforma del codi penal aprovada amb la llei 10/2022 havia rebaixat “sensiblement” aquest mínim. Segons el Tribunal Superior de Navarra, la pena màxima es manté igual, però el mínim ha passat de catorze anys, tres mesos i un dia, a tretze anys. Per tant, una condemna de quinze anys queda ara dos anys per damunt del mínim possible.

Amb aquesta lògica, el TSJN va decidir el 2023 de rebaixar la condemna a catorze anys, amb un vot particular discrepant. Una decisió que el Suprem espanyol va ratificar el juliol del 2024. Ara, quan s’ha examinat la rebaixa aprovada el febrer per a dos condemnats més, la Sala reitera els mateixos arguments, remarcant que el càlcul de la pena ha de situar-se prop del nou mínim legal. En aquest cas, considera adequat imposar catorze anys de presó: un any més que el mínim i no nou mesos, com demanaven les defenses.

A més, la Sala ha desestimat els recursos presentats per l’acusació particular i per les dues acusacions populars, representades pel govern de Navarra i l’Ajuntament de Pamplona. Tant la fiscalia com l’advocat dels condemnats s’havien pronunciat a favor de mantenir la rebaixa. Tot i això, aquestes dues resolucions encara poden ser impugnades davant el Tribunal Suprem espanyol.